AMISTANÇA

Transcription

AMISTANÇA
86
AMIGAS
amusas, asso
amie.
Amigasses,
ürand ami, mauvaise
s.
,
E
fourès.
a..
en
faguent lou rasibus
mie.
a.
as gou•
R. amie.
amignarda, migxarda, y. a.
atintoula
amignardi. R.
a,
;
Mignarder,
(lim.)
,
v.
un enfant, gâter un enfant.
y. r. Devenir mignard, s'habi-
desVnignardises.
Amignote, otes, oto, outan, outas, oton.
à, mignot.
amigo, amijo (lim.), (rom. cat. esp. amiga,
it. lat. arnica), s. et adj. f. Amie, v. ami,
igo.
Cher petit ami, chère
mignol. R. aminou.
emigra.
amigounet, eto,
s.
(g.), amigou (1.), eto,
ouno (rom. amiguet,
amiguot, cat. amiguet, port, amiguinho), s. et adj. Petit ami,
petite amie, terme d'amitié, y. mignol ; ami
froid, amie légère, v. miguet, migo ; Amigon,
amiguet, miguet
nom
de fam.
provençal.
amigueto, ma migueto, m'aimieto
mieto, ma petite amie.
Moun
(g.),
ma
De
fraiet,
uno so,
floret.
d'amiguets, d'amiguetos.
j.
jasmin.
Pèr moio ! moun amigueto,
Vous hou rendrai au bel tèms.
a.
rigaud.
s. f. Amitié, v. amista.
Es de boutoun d'amigueta,
Li flour de sa bouco risènto.
a.
R. amie.
amiha, amilhac
mathieu.
(1.), (rom. Amcliac, Millac, b. lat. Amilhaeum, Amiliacum, Ameliacum),n. del. Amilhac, hameau de la com¬
mune de Fontarèche
(Gard), qui est peut-être
le même qu'Almilat,
patrie de saint Bénézet ;
Amilhac (Hérault); Amilha,
D'Amilha, noms
de fam. gascons.
Lou paire Amilha, le
père Amilha, cha¬
Pamiers, auteur de
parfèt crestia (Toulouse, 1073).
a-mi-la, s. m. t. de musique. A-mi-la.
Un vièi gau bèn
digne d'eloge
I
noine de la cathédrale de
la Vido del
galoun douno l'a-mi-la.
c.
v.
amela ; amilhau,
blaze.
v.
mihau.
aminci, amixça, v. a.
Amincir, émincer,
aprima, ateûni.
Amincisse, isses, is, issèn, issès, isson.
S'aminça, v. r. Maigrir, devenir mince.
Aminci, aminça, ido, ado, part et adj. Aminci,
ie, émincé, ée.
v.
L'amincido parabando.
b.
11. à, mince.
floret.
AMIncimen, aminçamen, s. m. Amincis¬
sement, v. aprimage. R. aminci.
Aminja,
manja; aminlié, aminlo, v. amelié, amelo ; amino, v. ameto.
amira, admira (1. g.), ademira (rh.),
(val,
admirà, rom. adremirar, cat. esp. port, ad¬
mirar, it.. ammirare, lat,
admirarij, v. a.
Admirer, v. bada, bela, chala,
remira.
jet de la haine publique. R. à, miro.
R. amirau.
matras, être le point de mire desilèches, l'ob¬
(port,
admiraplomex (1. g.),
admiravelmente, esp. admirable-
mente, it. ammirabilmente), adv. Admira¬
blement.
Es
un
group
amirablamen
crea.
prodv.
R. amirable.
amirable, admirable (1.), admiraple
(g.), ademirable (rh.), ablo, aplo (rom.
admirable, mirable, cat. esp. admirable,
port, admiravel, it. ammirabile, lat. admirabilis), adj. Admirable ; nom qu'on donne
à des variétés de plusieurs
espèces d'arbres,
telles que pêchers, mûriers, etc. v.
espetaclous.
Sies
amirable, tu es étonnant; amiràbli
terraire, admirables pays ; amiràbli vertu,
admirables vertus; amiràblis obro, admira¬
bles
œuvses.
Vas amirable de
Receves
tout
:
tendresso,
doulour.
gau e
l.
e
l'amires toujour.
l.
roumieux.
roumieux.
amiracioux, admiraciéc (1. g.), (rom.
cat. admiració,
esp. admiracion, it. ammirazione, lat. admiratio, onis), s. f. Ad¬
miration.
Es fa dins
fait.
Ère
l'amiracioun,
c'est admirable-
Faguè à l'amirauta
pèr acò necito.
f.
Lou diéu de la foulié se
viro,
Embé leis dels pren soun amiro.
c.
R. amira.
Amiroua,
sòu.
Milo salut e milo amista, mille saluts
et mille amitiés, formule usitée à la lin des
lettres. On la trouve déjà
dans le troubadour
Gui de Cavaillon.
prov.
—
—
L'amistat s'en chauto pas gaire.
(cat. esp. port, admira¬
it. ammiratore, lat. admirator),
s. Admirateur,
trice, y. alucaire, badaire.
amirage, amiràgi (m.), s. m. Action de
mirer, do viser, v. miro. R. amira 2.
Amiraia, amiralha, v. miraia.
amira ire, arello, airo
(1. g.), (l'Om. mi—
raire, cat. esp. mirador, it. miratore), s. et
adj. Celui, celle qui admire, v. belaire ; celui
qui mire, pointeur, v. guinchaire.
dor,
f.
R.
ora,
Me dires que lis amiraire
un brèu fada.
Èron belèu
p.
R. amira.
amiraxdo,
cappeau..
(rom. cat. miranda,
lat. admiranda), s. f. Lieu d'où l'on
admire,
belvedère; nom d'une salle du palais des pa¬
pes d'Avignon, v. badarèu, bèu-vesc ; Lamirande, nom de fam. mérid.
miraxdo
Se voulés, lou pourtarai
Dins l'Amirando.
n.
saboly.
R. amira.
amirat (rom. mirat, sommet, b. lat. Amiratum), n. de 1. Amirat (Alpes-Maritimes,Hé¬
rault) ; nom de fam. provençal. R. amira.
amiratiéu, ivo, iro (L), (it. ammirativo), adj. Admiratif, ive. R. amira.
amirait, amiral (1.), a mirai (m.), (roill.
d'ûlivet.
amigueta.
amistadoüs, amistous, mistous, ami-
tous
amiradou, ouiro
L'amisia vèn pas tout d'un
cop.
Rèn pèr forço, tout pèr bono amista.
L'amisia noun pou veni touto d'un caire.
L'amista d'un coustat e l'interès de l'autre.
Proucès de gagna,
Perdo d'amista.
—
calendau.
R. amira.
v. arroumera.
qui est.bon tireur, v. adrà, art'ero. R. amiro.
Amissanti, v. ameichanti ; amissible, amissien, y. amessible, amessioun.
amista, amistat (1. g.), amita (lim.),
(rom. amistat, amistats, cat. amistat, it. amistà, esp. amistad), s. f. Amitié, v. amistmnço ; Admistat, nom de fam. provençal.
A l'amista! à l'amitié ! toast
que l'on porte
en
trinquant le verre. Après avoir bu on jette
la deinière goutte, en
ajoutant: lou rèsto av
(rom, esp. mirador), s. m. Bel¬
védère, vedette; éminence où l'on monte pour
voir les vaisseaux qui arrivent, à Marseille
;
panorama, v. badarèu, bèu-vesé, miradou.
Un vaste amiradou jusqu'à la mar.
senès.
brueys.
amirovs, ouso, ouo, adj. Qui mire bien,
—
m.
michel.
miro (cat. esp. mira, fr.
amer),
Mire, visée, point de repère, point de vue,
v. guidoun,
guinchado, miro.
Prene amiro, viser;
prene sis amiro, t.
de mar. prendre ses
amers, ses points.de re¬
marque, s'orienter ; leva, tira d'dmiro, dé¬
sorienter, déconcerter; impatienter, vexer.
peyrol.
Au bancau de l'Amiradou.
Marsiho la declaracioun
amiro,
s.
ravi d'amiracioun.
a.
de
a.
amiradou
y.
Ames que ta persouno
admirallus, ar. amir, commandant), s. m.
Amiral, v. contro-amirau, vice-amirau.
L'amirau de Prouvènço, une des
dignités
du royaume sous les comtes de
Provence, rois
de Naples. L'amiral de Provence
figurait dans
les jeux de la Fête-Dieu d'Aix.
amirauta, amirautat (1. g.), (it. ammiragliato, port, almirantado. b. lat. admir all i
tas), s. f. Amirauté ; juridiction maritime,
érigée en office par Charles V, et exercée la
première fois par le vicomte de Narbonne Amaury.
AMIGUETA,
Amilha,
brueys.
amiralli, amiran, almiran, almirant, almirat, amirar, cat. almirant, esp. port, almirante, it. ammiraglio, b. lat. amiralis,
Li qau s'amiron dins lis uei, les
coqs se
regardent dans les yeux ; èstre amira di
l'amiguet tèn la brulanto man.
b.
Un
gras.
Ajougne pertout ounte amiro.
arm.
R.
v.
peno.
amirablamen,
pouneja, vesiada.
v.
qu'amiro à
c.
Amignardi, ajiignakdit (1.), ido, part, etadj.
mignard. R. à, mignard.
amignouta, mignouta (rom. amiotar),
a. Mignoter, flatter, v.
mignouteja, pou-
mignonne,
Amigra,
Es tant pressa
a.
Devenu
v.
saboly.
f.
son.
faire
marcelin.
mignard.
Amignardisse, isses, is, issèn, issès, is-
1uer à
vousamire.
S'amira, y. r. S'admirer.
Amira, amirat (1.), ado, part, et adj. Ad¬
miré, ée.
amira, mira (rom. cat. esp. port .mirar),
y. a. et n.
Mirer, viser, v. mira, guincha,
ajusta.
rendre mignard, v.
amignardi, am ig nakoesi
Rendre mignard, y. gasta.
Amignardi
S'amignardi,
ange
n.
Saludaren aquel amigas.
v.
AMISTANÇA
Sufis bèn que leis amire
Pulèu que delei coumta.
plur. Iang. d'amigas,
asso.
dorloter,
coume un
r.
assos,
Amigasses, ço dis
lielets, trinquen !
—
(lim. for.), ouso,
ouo (esp. amistoso,
amiteux), adj. Amical, aie, affec¬
tueux, euse, sympathique, bienveillant, ca¬
ressant, insinuant, ante, v. amourau, courau, plasentiè ; amant, ante, en
Gascogne,
v. ami,
igo.
Amistouscs, ousos, plur. lang. i'amis-
berrichon
tous,
ouso.
Es
gaire amistous, il n'est pas flatteur ;
faire l'amistous, l'amistouso, minauder ;
fai soun amistous, il fait l'aimable ; amistadous coume uno meirastro, coume uno
rôumi, tendre comme un rocher.
prov.
Fiho dèu èstre ourgueiouso
D'èstre sajo e amistouso.
R. amista.
amistadousamex
,
amistousamex
,
mistousomen
a-
(1.), amitou s a mext (d.)
(esp. amistosamente) adv. Amicalement,
affectueusement, cordialement ; d'une ma¬
,
,
nière caressante.
Ièu
yous
embrasse
vous
embrasse
amistadousamen, je
affection.
Partès, parlés, o bestiouleto,
avec
Vous salude ainistousamen.
l.
goirand.
R. amistadous.
Amistaire,
v.
amicablamen.
amistousaire; amistalomen,
amistança, v. a. Recevoir avec amitié,
v.
ren-

Documents pareils