AMISTANÇA
Transcription
AMISTANÇA
86 AMIGAS amusas, asso amie. Amigasses, ürand ami, mauvaise s. , E fourès. a.. en faguent lou rasibus mie. a. as gou• R. amie. amignarda, migxarda, y. a. atintoula amignardi. R. a, ; Mignarder, (lim.) , v. un enfant, gâter un enfant. y. r. Devenir mignard, s'habi- desVnignardises. Amignote, otes, oto, outan, outas, oton. à, mignot. amigo, amijo (lim.), (rom. cat. esp. amiga, it. lat. arnica), s. et adj. f. Amie, v. ami, igo. Cher petit ami, chère mignol. R. aminou. emigra. amigounet, eto, s. (g.), amigou (1.), eto, ouno (rom. amiguet, amiguot, cat. amiguet, port, amiguinho), s. et adj. Petit ami, petite amie, terme d'amitié, y. mignol ; ami froid, amie légère, v. miguet, migo ; Amigon, amiguet, miguet nom de fam. provençal. amigueto, ma migueto, m'aimieto mieto, ma petite amie. Moun (g.), ma De fraiet, uno so, floret. d'amiguets, d'amiguetos. j. jasmin. Pèr moio ! moun amigueto, Vous hou rendrai au bel tèms. a. rigaud. s. f. Amitié, v. amista. Es de boutoun d'amigueta, Li flour de sa bouco risènto. a. R. amie. amiha, amilhac mathieu. (1.), (rom. Amcliac, Millac, b. lat. Amilhaeum, Amiliacum, Ameliacum),n. del. Amilhac, hameau de la com¬ mune de Fontarèche (Gard), qui est peut-être le même qu'Almilat, patrie de saint Bénézet ; Amilhac (Hérault); Amilha, D'Amilha, noms de fam. gascons. Lou paire Amilha, le père Amilha, cha¬ Pamiers, auteur de parfèt crestia (Toulouse, 1073). a-mi-la, s. m. t. de musique. A-mi-la. Un vièi gau bèn digne d'eloge I noine de la cathédrale de la Vido del galoun douno l'a-mi-la. c. v. amela ; amilhau, blaze. v. mihau. aminci, amixça, v. a. Amincir, émincer, aprima, ateûni. Amincisse, isses, is, issèn, issès, isson. S'aminça, v. r. Maigrir, devenir mince. Aminci, aminça, ido, ado, part et adj. Aminci, ie, émincé, ée. v. L'amincido parabando. b. 11. à, mince. floret. AMIncimen, aminçamen, s. m. Amincis¬ sement, v. aprimage. R. aminci. Aminja, manja; aminlié, aminlo, v. amelié, amelo ; amino, v. ameto. amira, admira (1. g.), ademira (rh.), (val, admirà, rom. adremirar, cat. esp. port, ad¬ mirar, it.. ammirare, lat, admirarij, v. a. Admirer, v. bada, bela, chala, remira. jet de la haine publique. R. à, miro. R. amirau. matras, être le point de mire desilèches, l'ob¬ (port, admiraplomex (1. g.), admiravelmente, esp. admirable- mente, it. ammirabilmente), adv. Admira¬ blement. Es un group amirablamen crea. prodv. R. amirable. amirable, admirable (1.), admiraple (g.), ademirable (rh.), ablo, aplo (rom. admirable, mirable, cat. esp. admirable, port, admiravel, it. ammirabile, lat. admirabilis), adj. Admirable ; nom qu'on donne à des variétés de plusieurs espèces d'arbres, telles que pêchers, mûriers, etc. v. espetaclous. Sies amirable, tu es étonnant; amiràbli terraire, admirables pays ; amiràbli vertu, admirables vertus; amiràblis obro, admira¬ bles œuvses. Vas amirable de Receves tout : tendresso, doulour. gau e l. e l'amires toujour. l. roumieux. roumieux. amiracioux, admiraciéc (1. g.), (rom. cat. admiració, esp. admiracion, it. ammirazione, lat. admiratio, onis), s. f. Ad¬ miration. Es fa dins fait. Ère l'amiracioun, c'est admirable- Faguè à l'amirauta pèr acò necito. f. Lou diéu de la foulié se viro, Embé leis dels pren soun amiro. c. R. amira. Amiroua, sòu. Milo salut e milo amista, mille saluts et mille amitiés, formule usitée à la lin des lettres. On la trouve déjà dans le troubadour Gui de Cavaillon. prov. — — L'amistat s'en chauto pas gaire. (cat. esp. port, admira¬ it. ammiratore, lat. admirator), s. Admirateur, trice, y. alucaire, badaire. amirage, amiràgi (m.), s. m. Action de mirer, do viser, v. miro. R. amira 2. Amiraia, amiralha, v. miraia. amira ire, arello, airo (1. g.), (l'Om. mi— raire, cat. esp. mirador, it. miratore), s. et adj. Celui, celle qui admire, v. belaire ; celui qui mire, pointeur, v. guinchaire. dor, f. R. ora, Me dires que lis amiraire un brèu fada. Èron belèu p. R. amira. amiraxdo, cappeau.. (rom. cat. miranda, lat. admiranda), s. f. Lieu d'où l'on admire, belvedère; nom d'une salle du palais des pa¬ pes d'Avignon, v. badarèu, bèu-vesc ; Lamirande, nom de fam. mérid. miraxdo Se voulés, lou pourtarai Dins l'Amirando. n. saboly. R. amira. amirat (rom. mirat, sommet, b. lat. Amiratum), n. de 1. Amirat (Alpes-Maritimes,Hé¬ rault) ; nom de fam. provençal. R. amira. amiratiéu, ivo, iro (L), (it. ammirativo), adj. Admiratif, ive. R. amira. amirait, amiral (1.), a mirai (m.), (roill. d'ûlivet. amigueta. amistadoüs, amistous, mistous, ami- tous amiradou, ouiro L'amisia vèn pas tout d'un cop. Rèn pèr forço, tout pèr bono amista. L'amisia noun pou veni touto d'un caire. L'amista d'un coustat e l'interès de l'autre. Proucès de gagna, Perdo d'amista. — calendau. R. amira. v. arroumera. qui est.bon tireur, v. adrà, art'ero. R. amiro. Amissanti, v. ameichanti ; amissible, amissien, y. amessible, amessioun. amista, amistat (1. g.), amita (lim.), (rom. amistat, amistats, cat. amistat, it. amistà, esp. amistad), s. f. Amitié, v. amistmnço ; Admistat, nom de fam. provençal. A l'amista! à l'amitié ! toast que l'on porte en trinquant le verre. Après avoir bu on jette la deinière goutte, en ajoutant: lou rèsto av (rom, esp. mirador), s. m. Bel¬ védère, vedette; éminence où l'on monte pour voir les vaisseaux qui arrivent, à Marseille ; panorama, v. badarèu, bèu-vesé, miradou. Un vaste amiradou jusqu'à la mar. senès. brueys. amirovs, ouso, ouo, adj. Qui mire bien, — m. michel. miro (cat. esp. mira, fr. amer), Mire, visée, point de repère, point de vue, v. guidoun, guinchado, miro. Prene amiro, viser; prene sis amiro, t. de mar. prendre ses amers, ses points.de re¬ marque, s'orienter ; leva, tira d'dmiro, dé¬ sorienter, déconcerter; impatienter, vexer. peyrol. Au bancau de l'Amiradou. Marsiho la declaracioun amiro, s. ravi d'amiracioun. a. de a. amiradou y. Ames que ta persouno admirallus, ar. amir, commandant), s. m. Amiral, v. contro-amirau, vice-amirau. L'amirau de Prouvènço, une des dignités du royaume sous les comtes de Provence, rois de Naples. L'amiral de Provence figurait dans les jeux de la Fête-Dieu d'Aix. amirauta, amirautat (1. g.), (it. ammiragliato, port, almirantado. b. lat. admir all i tas), s. f. Amirauté ; juridiction maritime, érigée en office par Charles V, et exercée la première fois par le vicomte de Narbonne Amaury. AMIGUETA, Amilha, brueys. amiralli, amiran, almiran, almirant, almirat, amirar, cat. almirant, esp. port, almirante, it. ammiraglio, b. lat. amiralis, Li qau s'amiron dins lis uei, les coqs se regardent dans les yeux ; èstre amira di l'amiguet tèn la brulanto man. b. Un gras. Ajougne pertout ounte amiro. arm. R. v. peno. amirablamen, pouneja, vesiada. v. qu'amiro à c. Amignardi, ajiignakdit (1.), ido, part, etadj. mignard. R. à, mignard. amignouta, mignouta (rom. amiotar), a. Mignoter, flatter, v. mignouteja, pou- mignonne, Amigra, Es tant pressa a. Devenu v. saboly. f. son. faire marcelin. mignard. Amignardisse, isses, is, issèn, issès, is- 1uer à vousamire. S'amira, y. r. S'admirer. Amira, amirat (1.), ado, part, et adj. Ad¬ miré, ée. amira, mira (rom. cat. esp. port .mirar), y. a. et n. Mirer, viser, v. mira, guincha, ajusta. rendre mignard, v. amignardi, am ig nakoesi Rendre mignard, y. gasta. Amignardi S'amignardi, ange n. Saludaren aquel amigas. v. AMISTANÇA Sufis bèn que leis amire Pulèu que delei coumta. plur. Iang. d'amigas, asso. dorloter, coume un r. assos, Amigasses, ço dis lielets, trinquen ! — (lim. for.), ouso, ouo (esp. amistoso, amiteux), adj. Amical, aie, affec¬ tueux, euse, sympathique, bienveillant, ca¬ ressant, insinuant, ante, v. amourau, courau, plasentiè ; amant, ante, en Gascogne, v. ami, igo. Amistouscs, ousos, plur. lang. i'amis- berrichon tous, ouso. Es gaire amistous, il n'est pas flatteur ; faire l'amistous, l'amistouso, minauder ; fai soun amistous, il fait l'aimable ; amistadous coume uno meirastro, coume uno rôumi, tendre comme un rocher. prov. Fiho dèu èstre ourgueiouso D'èstre sajo e amistouso. R. amista. amistadousamex , amistousamex , mistousomen a- (1.), amitou s a mext (d.) (esp. amistosamente) adv. Amicalement, affectueusement, cordialement ; d'une ma¬ , , nière caressante. Ièu yous embrasse vous embrasse amistadousamen, je affection. Partès, parlés, o bestiouleto, avec Vous salude ainistousamen. l. goirand. R. amistadous. Amistaire, v. amicablamen. amistousaire; amistalomen, amistança, v. a. Recevoir avec amitié, v. ren-