Historia medieval 28
Transcription
Historia medieval 28
PÓRTICO Semanal Fundada en 1945 e-mail: [email protected] Nº 549 Historia medieval 28 1-15 de agosto de 2002 Responsable de la Sección: Concha Aguirre Dirige: José Miguel Alcrudo Obras generales: Fuentes y ciencias auxiliares: Arte — Arqueología: Filología — Literatura: Filosofía — Teología — Ciencia — Cultura: Derecho — Instituciones: Historia económica y social: Iglesia — Religión: Judaica: 001 — 017 018 — 057 058 — 074 075 — 089 090 — 122 123 — 150 151 — 200 201 — 229 230 — 240 OBRAS GENERALES 001 Alonso Romero, F.: Navegantes, monjes y piratas de las costas atlánticas en la alta edad media 1999 – 100 pp., fot., fig. 15,03 002 Ayala Martinez, C. de / P. Buresi / P. Josserand, eds.: Identidad y representación de la frontera en la España medieval (siglos XI-XIV). Seminario celebrado en la Casa de Velázquez y la universidad Autónoma de Madrid, 14-15 de diciembre de 1998 2001 – 351 pp., map., 8 lám. col. 37,00 INDICE: P. Toubert: Le concept de frontière. Quelques réflexions introductives — M. A. Ladero Quesada: Sobre la evolución de las fronteras medievales hispánicas (siglos XI a XIV) — P. Buresi: Nommer, penser les frontières en Espagne aux XIe-XIIIe siècles — R. Cunba Martins: O jogo de escalas hispano-português — P. Josserand: «In servitio Dei et domini regis». Les ordres militaires du royaume de Castille et la défense de la chrétienté latine: frontières et enjeux de pouvoir (XIIe-XIVe 2 PÓRTICO SEMANAL 549 siècles) — J.-P. Molénat: La frontière linguistique, principalement à partir du cas de Tolède — C. de Ayala Martínez: Las órdenes militares castellano-leonesas y la acción de frontera en el siglo XIII — F. García Fitz: Una frontera caliente. La guerra en las fronteras castellano-musulmanas (siglos XI-XIII) — E. Rodríguez-Picavea Matilla: La ganadería en la economía de frontera. Una aproximación al caso de la meseta meridional castellana en los siglos XI-XIV — P. Sénac: «Ad castros de fronteras de mauros qui sunt pro facere». Note sur le premier testament de Ramire Ier d’Aragon — P. Guichard: Combattants de l’occident chrétien et de l’islam. Quelques remarques sur leurs images réciproques (fin Xe s.-XIIe s.) — J. Tolan: Barrières de haine et de mépris. La polémique antiíslamique de Pedro Pascual — A. García Flores: «Fazer batallas a los moros por las vecindades del reyno». Imágenes de enfrenta-mientos entre cristianos y musulmanes en la Castilla medieval — M. González Jiménez: Relación final. 003 Biggs, D. / S. D. Michalove / A. C. Reeves: Traditions and Transformations in Late Medieval England 2002 – xvii + 268 pp., 18 lám. 91,52 INDICE: J. T. Rosenthal: Local girls do it better: women and religion in late medieval East Anglia — K. DeVries: The use of Funpowder weapons in the Wars of the roses — M. Jones / G. MeirionJones: The breton gentleman and his home in the late middle ages: recent research and fieldwork — D. Biggs: Henry IV and his JP’s: the lancastrianization of justice, 1399-1413 — M. D. Myers: The failure of conflict resolution and the limits of arbitration in King’s Lynn, 1405-1416 — H. Maurer: Margaret of Anjou and the Loveday of 1458: a reconsideration — A. C. Reeves: Bishop John Booth of Exeter, 1465-78 — A. J. Pollard: Elizabeth Woodville and her historians — M. A. Amos: «Somme lordes & somme other of lower astates»: London’s urban elite and the symbolic battle for status — M. B. Goldie: Audiences for language-play in middle english drama — S. D. Michalove: Giles Daubeney: Hastings to Henry VII? — V. K. Henderson: Retrieving the «crown in the Hawthorn bush»: The origins of the badges of Henry VII. 004 Bramon, D. / R. Lluch Bramon: Mots remots (Setze estudis d’historia i toponimia catalana) 2002 – 176 pp. 19,00 INDICE: El mundo arabe-islámico en Catalunya: ni tan cerca, ni tan lejos, ni tan ajeno — Els historiadors musulmans i la història de Catalunya: noves dades sobre les algarades d’Almansor contra els comtats catalans — La batalla de Albesa (25 de febrero de 1003) y la primera aceifa de cAbd al-Malik al-Muz.affar (verano del mismo año) — Les influències del passat cultural islàmic — Els historiadors musulmans informen de la història del Catalunya — De nuevo sobre unos topónimos catalanes escritos por Ibn H.ayyân (verano del 935) — Acerca de la navegación medieval por el curso bajo y medio del Ter y un texto de Ibn H.ayyân — Identificación de algunos topónimos de la diócesis de Tortosa citados por al-Idrîsî — Entre francs i andalusins: qüestió de noms i qüestions de frontera — Identificació i rescat de dos topònims de Ribera d’Ebre citats per al-Idrîsî (segle XII): l’Aiguadí / l’Eguadí/wâdî al-Ramak i l’Alfalig / h.isn cflîš — Un atac català contra Tortosa l’estiu del 964 — La Jana < Yânah < ianua = porta — Segó (Camp de Morvedre) a les fonts àrabs i cristianes medievals — Girona en els textos àrabs: encara algunes novetats — Una nova proposta etimològica per a la Febró (Baix Camp) — Hacia una interpretación más precisa del término S.r.t.âniyah. 005 Cadiñanos López Quintana, A.: Los orígenes de Castilla (Una inter- HISTORIA MEDIEVAL pretación) 2002 – 151 pp., 8 lám. 3 12,00 INDICE: El medio físico — Evolución de las estructuras político-administrativas (siglos IX-XIII) — Tedeja — El problema del «limes hispanicus» a fines e la época imperial — El sistema bizantino de defensa de fronteras — Area Patriniani — La cuestión de las Bardulias — El nombre de Castilla — Conclusiones — Bibliografía. 006 Carrasco, J. / J. M. Salrach / J. Valdeon / M. J. Viguera: Historia de las Españas medievales 2002 – 380 pp. 24,00 INDICE: 1. Siglos VIII-X: M. J. Viguera Molins: Al-Andalus: los omeyas — J. Valdeón Baruque: El reino astur-leonés — J. Carrasco: El reino de Pamplona y el condado de Aragón — J. M. Salrach: Condados catalanes — 2. Siglos XI-XIII: M. J. Viguera Molins: Taifas, almorávides y almohades — J. Valdeón: Castilla y León — J. Carrasco: Reino de Navarra — J. M. Salrach: Condados catalanes y corona de Aragón — 3. Siglos XIV-XV: M. J. Viguera Molins: El reino nazarí — J. Valdeón: La corona de Castilla — J. M. Salrach: La corona de Aragón — J. Carrasco: Reino de Navarra — Bibliografía general. 007 Dolcetti Corazza, V. / R. Gendre, eds.: Antichità germaniche, I parte. I seminario avanzato in filologia germanica 2001 – viii + 344 pp., 36 fig. 42,97 INDICE: P. Lendinara: Aspetti della società germanica negli enigmi del Codice Exoniense — R. Gendre: Le origini dei germani — V. Dolcetti Corazza: Peregrina uerba in latino: il caso dei germanismi — M. Negro Ponzi: L’insediamento germanico, I: I dati archeologi II: La cultura dei germani — — V. Dolcetti Corazza: Codici della biblioteca capitolare di Vercelli — M. Lupoi: Diritto germanico: dal diritto di un popolo al diritto di un territorio — C. A. Mastrelli: Le classi sociali dei Goti in un passo di Giordance — C. Di Sciacca: I Synonyma di Isidoro di Siviglia nell’Inghilterra anglosassone — G. Falanga: Verso una ricerca in area faroese — C. Falluomini: Considerazioni sulle componenti del lessico gotico — A. Pogliani: Contributo allo studio delle glosse in tedesco antico — C. Raffaghello: Inghilterra anglosassone e anglonormanna: un confronto tra le due realtà sociali attraverso il corpus iuris. 008 Floristán Imízcoz, A.: Lealtad y patriotismo tras la conquista de Navarra. El licenciado Reta y la «Sumaria relación de los apellidos» 1999 – 212 pp. 12,02 009 Guerreau, A.: El futuro de un pasado. La edad media en el siglo XXI 2002 – 255 pp. 26,00 010 Hadley, D. M. / J. D. Richards, eds.: Cultures in Contact. Scandinavian Settlement in England in the Ninth and Tenth Centuries 2000 – viii + 331 pp., 29 fig. 52,45 INDICE: 1. Problems and Perspectives: D. M. Hadley / J. D. Richards: Introduction: interdicipli- 4 PÓRTICO SEMANAL 549 nary approaches to the scandinavian settlement — S. Trafford: Ethnicity, migration theory, and the historiography of the scandinavian settlement of England — 2. Lordship, Language, and Identity: P. Kershaw: The Alfred-Guthrum treaty: scripting accommodation and interaction in viking age England — M. Innes: Danelaw identities: ethnicity, regionalism, and political allegiance — M. Townend: Viking age England as a bilingual society — D. M. Hadley: «Hamlet and the princes of Denmark»: lordship in the Danelaw, C. 860-954 — 3. The Scandinavian Settlement and the Church: L. Abrams: Conversion and sasimilation — J. Barrow: Survival and mutation: ecclesiastical institutions in the Danelaw in the ninth and tenth centuries — 4. Material Culture and Identity: D. Stocker: Monuments and merchants: irregularities in the distribution of stone sculpture in Lincolnshire and Yorkshire in the tenth century — P. Sidebottom: Viking age stone monuments and social identity in Derbyshire — G. Thomas: Anglo-scandinavian metalwork from the Danelaw: exploring social and cultural interaction — 5. Settlement Archaeology and Scandinavian Settlement: G. Halsall: The viking presence in England? The burial evidence reconsidered — M. P. Evison: All in the genes? Evaluating the biological evidence of contact and migration — J. D. Richards: Identifying anglo-scandinavian settlements — R. A. Hall: Anglo-scandinavian attitudes: Archeological ambiguities in late ninth- to mid-eleventh-century York. 011 Herbers, K., ed.: Europa an der Wende vom 11. zum 12. Jahrhundert. Beiträge zu Ehren von Werner Goez 2001 – 285 pp. 50,96 INDICE: K. Herbers: Zur Einführung: Europa an der Wende vom 11. zum 12. Jahrhundert — J. Laudage: Rom und das Papsttum im frühen 12. Jahrhundert — P. Golinelli: Die Lage Italiens nach dem Investiturstreit: Die Frage der mathildischen Erbschaft — E. Boshof: Südosteuropa in der späten Salierzeit — O. Engels: Der Südwesten Europas um 1100 — N. Jaspert: Frühformen der geistlichen Ritterorden und die Kreuzzugsbewegung auf der Iberischen Halbinsel — E.-D. Hehl: Krieg, Individualisierung und Staatlichkeit im ausgehenden 11. und im 12. Jahrhundert — D. Hägermann: Technische Innovationen im 12. Jahrhundert. Zeichen einer Zeitenwende? — H. Siems: Die Analogie als Wegbereiterin zur mittelalterlichen Rechtswissenschaft — J. Fried: ...«auf Bitten der Gräfin Mathilde». Werner von Bologna und Irnerius. Mit einem Exkurs von Gundula Grebner — B. Vogel: Hagiographische Hand - schriften im 12. Jahrhundert — P. Segl: Häresien und intellektueller Aufbruch in der späten Salierzeit — H. Kugler: Deutsche Literatur in der späten Salierzeit — R. Schieffer: Der Investiturstreit im Bilde der Zeit nach 1122 — Schriftenverzeichnis Werner Goez — Verzeichnisse und Register. 012 Jong, M. de / F. Theuws / C. van Rhijn, eds.: Topographies of Power in the Early Middle Ages 2001 – x + 609 pp., fig. 157,04 INDICE: C. Wickham: Topographies of power: introduction — H. Härke: Cemeteries as places of power — L. Brubaker: Topography and the creation of public space in early medieval Constantinople — T. F. X. Noble: Topography, celebration, and power: the making of a papal Rome in the eighth and ninth centuries — B. Effros: Monuments and memory: repossessing ancient remains in early medieval Gaul — A. Christys: Cordoba in the Vita vel passio Argentae — I. Wood: Topographies of holy power in sixth-century Gaul — F. Theuws: Maastricht as a centre of power in the early middle ages — J. L. Nelson: Aachen as a place of power — R. Le Jan: Convents, violence, and competition for power in seventh-century Francia — B. H. Rosenwein: One site, many meanings: Saint-Maurice HISTORIA MEDIEVAL 5 d’Agaune as a place of power in the early middle ages — M. de Jong: Monastic prisoners or opting out? Political coercion and honour in the frankish kingdoms — P. C. Díaz: Monasteries in a peripheral area: seventh-century Gallaecia — J. M. H. Smith: Aedificatio sancti loci: the making of a ninthcentury holy place — M. Innes: People, places and power in carolingian society — W. Pohl: The regia and the hring – barbarian places of power — L. Hedeager: Asgard reconstructed? Gudme – a «central place» in the north — P. Urban´czyk: The lower Vistula area as a «region of power» and its continental contacts — M. de Jong / F. Theuws: Topographies of power: some conclusions. 013 Law, J. E.: Venice and the Veneto in the Early Renaissance 2000 – 352 pp., 5 fig. 94,50 INDICE: The venetian mainland state in the 15th century — Un confronto fra due stati «rinascimentali»: Venezia e il dominio sforzesco — Age qualification and the venetian constitution: the case of the Capello family — Relations between Venice and the provinces of the mainland — A clerical chronicler of c. 1400: Clemente Miari of Belluno — Venice and the problem of sovereignty in the patria del Friuli, 1421 — Venetian rule in the patria del Friuli in the early 15th century: problems of justification — La caduta degli Scaligeri — Venice, Verona and the della Scala after 1405 — Verona and the venetian state in the 15th century — The beginnings of venetian rule in Verona — Venice and the «closing» of the veronese constitution in 1405 — «Super differentiis agitatis Venetiis inter districtuales et civitatem»: Venezia, Verona e il contado nel ‘400 — Lo stato veneziano e le castellanìe di Verona — The cittadella of Verona — A new frontier: Venice and the Trentino in the early 15th century. 014 Linehan, P. / J. L. Nelson, eds.: The Medieval World 2001 – xx + 745 pp., 13 fig., 68 fot. 197,50 INDICE: 1. Identities: Selves and Others: J. Shepard: Courts in east and west — P. Linehan: At the spanish frontier — D. Nirenberg: Muslims in christian Iberia, 1000-1526: varieties of mudejar experience — N. Berend: How many medieval Europes? The «pagans» of Hungary and regional diversity in christendom — P. Jackson: Christians, barbarians and monsters: the european discovery of the world beyond Islam — C. Burnett: The establishment of medieval hermeticism — C. Tyerman: What the crusades meant to Europe — J. A. Watt: The crusades and the persecution of the jews — S. Airlie: Strange eventful histories: the middle ages in the cinema — 2. Beliefs, Social Values and Symbolic Order: P. Buc: Political rituals and political imagination in the medieval west from the fourth century to the eleventh — D. Barthélemy: Modern mythologies of medieval chivalry — S. Hamilton: The unique favour of penance: the church and the people, C.800-c.1100 — L. Paterson: Gender negotiations in France during the central middle ages: the literary evidence — D. d’Avray: Symbolism and medieval religious thought — R. M. Karras: Sexuality in the middle ages — J. Brundage: Sin, crime and the pleasures of the flesh: the medieval church judges sexual offences — P. Biller: Through a glass darkly: seeing medieval heresy — A. P. Bagliani: The corpse in the middle ages: the problem of the division of the body — P. Binski: The crucifixion and the censorship of art around 1300 — 3. Power and Power Structures: P. Fouracre: Space, culture and kingdoms in early medieval Europe — M. Ní Mhaonaigh: The outward look: Britain and beyond in medieval irish literature — P. Stafford: Powerful women in the early middle ages: queens and abbesses — C. La Rocca: Perceptions of an early medieval urban landscape — T. Reuter: Assembly politics in western Europe from the eighth century to the twelfth — M. Ascheri: Beyond the Comune: the italian city-state and its inheritance — T. Insoll: Timbuktu and Europe: trade, cities and islam in «medieval» west Africa — S. Reynolds: Medieval law — M. Ryan: Rulers and justice, 6 PÓRTICO SEMANAL 549 1200-1500 — M. J. Branco: The king’s counsellors’ two faces: a portuguese perspective — J. Burns: Fullness of power? Popes, bishops and the polity of the church, 1215-1517 — 4. Elites, Organisations and Groups: C. Humfress: A new legal cosmos: late roman lawyers and the early medieval church — J. L. Nelson: Medieval monasticism — Y. Morimoto: Aspects of the early medieval peasant economy as revealed in the polyptych of Prüm — A. Boureau: Privilege in medieval societies from the twelfth to the fourteenth century, or: how the exception proves the rule — J. Le Goff: What did the twelfth-century Renaissance mean? — C. H. Lawrence: The english parish and its clergy in the thirteenth century — G. Klaniczay: Everday life and elites in the later middle ages: the civilised and the barbarian — E. A. R. Brown: On 1500. 015 Paolo Diacono e il friuli altomedievale (secc. VI-X). Atti del 14º congresso internazionale di studi sull’alto medioevo, Cividale del Friuli Bottenicco di Moimacco 24-29 settembre 1999, 2 vols. 2001 – xvii + 906 pp., fig., 6 lám. 151,00 INDICE: C. Leonardi: La figura di Paolo Diacono — O. Capitani: Paolo Diacono e la storiografia altomedievale — P. Chiesa: Caratteristiche della trasmissione dell’Historia Langobardorum — G. Gandino: La dialettica tra il passato e il presente nelle opere di Paolo Diacono — P. Cammarosano: Paolo Diacono e il problema della regalità — S. Gasparri: Istituzioni e poteri nel territorio friulano in età longobarda e carolingia — G. Fedalto: Origine, funzionamento e problemi del patriarcato (secoli VI-X) — G. Albertoni: Modelli di affermazione vescovile nell’arco alpino altomedievale: il caso dei vescovi di Sabiona e Trento — S. Cigleneèki: Romani e longobardi in Slovenia nel VI secolo — F. Glaser: Bischofssitz, Pilgerheiligtum und Kloster in Kärnten — H. R. Sennhauser: Chiese e conventi del primo millennio nella diocesi di Coira — N. Christie: The castra of Paul the Deacon and the longobard frontier in Friuli — M. Sannazaro: Insediamenti rurali et Ecclesiae baptismales in Friuli: il contributo della ricerca archeologica — G. Cantino Wataghin: Istituzioni monastiche nel Friuli altomedievale: un’indagine archeologica — I. Ahumada Silva: Necropoli longobarde a Cividale ed in Friuli — G. P. Brogiolo: Urbanistica di Cividale longobarda — G. Cuscito: «In castro Gradensi ac plebe sua»: lo sviluppo del castrum di Grado dalla tarda antichità all’alto medioevo — C. Jäggi: Il tempietto di Cividale nell’ambito dell’architettura altomedievale in Italia — F. Bocchieri: Il tempietto di Cividale del Friuli. Stato della conservazione e prospettive di restauro — C. Bertelli: La decorazione del Tempietto di Cividale — S. Lomartire: I tituli dipinti del Tempietto longobardo di Cividale — S. Lusuardi Siena / P. Piva: Scultura decorativa e arredo liturgico a Cividale e in Friuli tra VIII e IX secolo — A. Giovannini: La necropoli altomedievale di Romans d’Isonzo (Gorizia). Alcuni cenni sulle tombe con armi — P. Peduto: Paolo Diacono e la cappella palatina di Salerno — B. Callegher: Tra bizantini e longobardi in Friuli: problemi di emissione e circolazione monetaria — P. Merkù: La datazione dei toponimi slavi in Friuli: problematiche e ipotesi — F. Crevatin; I rapporti tra Friuli ed Istria nell’alto medioevo — G. Frau: L’insediamento umano in Friuli fino al Mille sulla base della toponomastica — G. B. Pellegrini: I fondamenti lessicali del friulano — C. A. Mastrelli: Tracce linguistiche longobarde nel Friuli — G. Bertelli: La pieve di S. Vigilio di Palse (Porcìa-Pordenone). Dati preliminari sulle fasi cronologiche e sullo sviluppo icnografico in età paleocristiana e altomedievale — L. A. Berto: Definire una carica: «honor» e «dignitas» nelle opere degli storici altomedievali italiani (VIII-X secolo) — P. de Vingo: Avari e slavi nel Friuli altomedievale secondo l’Historia Langobardorum di Paolo Diacono — G. Princi Braccini: Una mancata princeps aldina della Historia Langobardorum? — L. Villa: Nuovi dati archeologici sui centri fortificati tardoantichi-altomedievali del Friuli — F. Zagari / V. La Salvia: Aspetti della produzione metallurgica longobarda. Note sulla tomba del fabbro di Grupignano e sullo sviluppo dell’attrezzatura agricola. HISTORIA MEDIEVAL 7 016 Smith, J. M. H., ed.: Early Medieval Rome and the Christian West. Essays in Honour of Donald A. Bullough 2000 – xxxii + 446 pp., 29 fig. 105,04 INDICE: A. Harting-Corrêa: A bibliography of the historical writings of Donald A. Bullough — F. Andrews: Introduction: Rome and Romanitas: Aspects of transition — 1. Early Medieval Rome: F. Marazzi: Rome in transition: economic and political change in the fourth and fifth centuries — A. Augenti: Continuity and discontinuity of a seat of power: the Palatine hill from the fifth to the tenth century — T. F. X. Noble: Paradoxes and possibilities in the sources for roman society in the early middle ages — A. Rovelli: Monetary circulation in byzantine and carolingian Rome: a reconsideration in the light of recent archaeological data — R. Santangeli Valenzani: Residential building in early medieval Rome — P. J. Nordhagen: Constantinople on the Tiber: the byzantines in Rome and the iconography of their images — A. Peroni / S. Riccioni: The reliquary altar of S. Maria del Priorato in Roma — C. Wickham: The romans according to their malign custom: Rome in Italy in the late ninth and tenth centuries — 2. Rome and the Christian West: G. Constable: The commemoration of the dead in the early middle ages — P. Delogu: The papacy, Rome and the wider world in the seventh and eighth centuries — N. Brooks: Canterbury, Rome and the construction of english identity — A. Thacker: In search of saints: the english church and the cult of roman apostles and martyrs in the seventh and eighth centuries — R. Schieffer: Charlemagne and Rome — D. Ganz: «Roman books» reconsidered: the theology of carolingian display script — J. M. H. Smith: Old saints, new cults: roman relics in carolingian Francia; Appendix: Relic translations from Rome to Francia, 750-900 — H. Schneider: Roman liturgy and frankish allegory; Edition of fragments of Amalarius. 017 Welsby, D. A.: The Medieval Kingdoms of Nubia. Pagans. Christians and Muslims along the Middle Nile 2002 – 304 pp., 102 fig., 19 lám. col. 49,30 FUENTES Y CIENCIAS AUXILIARES 018 Álvarez, M. / M. Ariza / J. Mendoza: Un padrón de Sevilla del siglo XIV. Estudio filológico y edición. Introducción histórica: A. Collantes de Terán Sánchez 2001 – 354 pp., lám. 18,94 019 Ayerbe Iribar, M. R. / J. Etxezarraga Gabilondo: Archivo municipal de Elgoibar (1346-1520) 1999 – iv + 175 pp. 14,00 020 Bazan, I. / M. A. Martin: Colección documental de la cuadrilla alavesa 8 PÓRTICO SEMANAL 549 de Zuia, I: Archivo municipal de Aramaio 1999 – xiv + 133 pp. 14,00 021 Briz Martínez, J.: Historia de la fundación, y antigüedades de San Juan de la Peña y de los reyes de Sobrarbe, Aragón, y Navarra, que dieron principio a la Real Casa, y procuraron sus acrecentamientos, hasta, que se unio el principado de Cataluña, con el reino de Aragón 1620 – 24 + 888 pp. 36,06 022 Bruni, L.: History of the Florentine People, vol. I : Books I-IV. Edited and Translated by J. Hankins 2001 – xxiv + 520 pp., 3 map. 32,78 023 Cavero Domínguez, G.: Colección documental del monasterio de San Esteban de Nogales (1149-1498) 2001 – 651 pp. 43,75 024 Cavero Dominguez, G. / C. Álvarez Álvarez / J. A. Martín: Colección documental del Archivo diocesano de Astorga 2001 – 620 pp. 42,07 025 Chacon Gómez Monedero, F. A.: Colección diplomática del Concejo de Cuenca, 1190-1417 1998 – 572 pp. 18,03 026 Ciérbide, R. / E. Ramos: Archivo municipal de Tafalla (1157-1540) 2001 – 307 pp. 14,00 027 Crónica mozarabe de 754. Edición crítica y traducción por J. E. López Pereira 1980 – 181 pp. 20,63 028 Dartmann, C.: Wunder als Argumente. Die Wunderberichte in der «Historia Mediolanensis» des sogenannten Landulf Senior und in der «Vita Arialdi» des Andrea von Strumi 2000 – xii + 262 pp. 51,06 HISTORIA MEDIEVAL 9 029 Delgado y Hernández, A.: Estudios de numismática arabigo-hispana considerada como comprobante histórico de la dominación islamica de la Península. Editado por A. Canto García y T. Ibn Hafiz Ibrahim 2001 – 533 pp., 18 lám. col. 50,00 030 Domínguez Sánchez, S.: Colección documental de los bachilleres de San Marcelo y de las parroquias de Nuestra Sra. del Mercado, Valencia de Donjuan y Valderas 2001 – 472 pp. 42,07 031 Dufour-Malbezin, A., ed.: Actes des évêques de Laon des origines à 1151 2001 – 667 pp., 2 map., 7 lám. 95,00 032 Elorza Maiztegi, J.: Archivos municipales de Eibar (1409-1520) y de Soraluza/Placencia de las Armas (1481-1520) 2000 – v + 155 pp. 14,00 033 Falcone di Benevento: Chronicon Beneventanum. Citta e feudi nell’Italia dei normanni. A cura di E. d’Angelo 1998 – clxxxi + 321 pp. 54,00 034 Gomariz Marín, A. ed.: Documentos de los Reyes Católicos (14921504) 2000 – xcviii + 1. 330 pp. 50,00 Coleccion documentos historia Murcia, 20. 035 González Bachiller, F.: El léxico romance de las colecciones diplomáticas calceatenses de los siglos XII y XIII 2002 – 616 pp. 41,30 036 González Mínguez, C.: Documentos de Pedro I y Enrique II en el Archivo municipal de Vitoria 1994 – xxi + 82 pp. 14,00 10 PÓRTICO SEMANAL 549 037 González Mínguez, C. / M. C. de la Hoz: La infraestructura viaria bajo medieval en Álava. Documentos para su estudio 1991 – 197 pp. 8,11 038 Goullet, M. / M. Parisse, eds.: Les historiens et le latin médiéval. Colloque tenu à la Sorbonne les 9, 10 et 11 septembre 1999 2001 – 319 pp. 20,00 INDICE: LE LATIN MÉDIÉVAL ET NOUS: 1. Approches historiques du latin médiéval. Quelques perspectives diachroniques: M. Banniard: Le latin mérovingien. État de la question — G. Gauvard: La justice du roi de France et le latin à la fin du moyen âge: transparence ou opacité d’une pratique de la norme? — B.-M. Tock: Le latin et l’ordinateur — A. Guerreau: Vinea — 2. L’enseignement du latin médiéval à l’université: E. Beltran: Le combat de Fichet pour l’enseignment du latin à l’université de Paris — J. Vezin: Lire le latin dans le texte: la question des abréviations — M. Goullet: Table ronde sur l’enseignement du latin médiéval — LE LATIN MEDIEVAL, UNE LANGUE VIVANTE?: 3. Tradition et innovation, quelques exemples littéraires: J. Meyers: Éginhard et Suétone. À propos des chapitres 18 à 27 de la Vita Karoli — D. Poirel: Le «chant dionysien», du IXe au XIIe siècle — F. Gasparri: Le latin de Suger, abbé de Saint-Denis (1081-1151) — E. Évrard: Un texte manipulé: le Chronicon rhythmicum Leodiense — 4. Le latin médiéval, langue d’accueil: H. Flammarion: La latinisation des noms propres au XIIe siècle dans les chartes de Morimond et de la Crête — M. Zimmermann: Catalan et latin médiéval. Les contraintes de l’oralité et l’accueil de la langue vernaculaires — D. Jacquart: Le latin des sciences: quelques réflexions — LEXIQUES ET GLOSSAIRES: 5. Des vocabulaires spécifiques: E. Palazzo: Les mots de l’autel portafif. Contribution à la connaissance du latin liturgique au moyen âge — B. Laurioux: Le latin de la cuisine — J.-M. Mehl: Le latin des jeux — M. Pastoureau: Blasonner en latin (XIIe-XVIe siècle) — 6. Des dictionnaires de latin médiéval: J. Paviot: Jalons pour un glossaire nautique du latin médiéval — M. Parisse: Table ronde. Un lexique latin médiéval-français? 039 Guerreau, A.: L’avenir d’un passé incertain: quelle histoire du moyen âge au XXIe siècle? 2001 – 352 pp. 24,00 INDICE: 1. Naissance et étapes de la médiévistique: Naissance de l’histoire: la double fracture — Au XIXe siècle: l’évolutionnisme puis la rupture des sciences sociales — Au XXe siècle: efforts et fragmentation — Structures professionnelles — Dérives et impasses — 2. Renouveaux potentiels: L’archéologie — Les nouveaux supports de l’information, la statistique — La sémantique historique — 3. Impératifs: Les trois types fondamentaux d’examen du passé — Fréquenter les concepts — Réorganiser le métier — Conclusion: Douze thèses. 040 Heiss, A.: Descripción general de las monedas hispanocristianas desde la invasión de los árabes, 3 vols. 1962 – xi + 1.233 pp., lám. 50,00 041 Heitzmann, C.: Gesta Karoli Magni ad Carcassonam et Narbonam. Untersuchungen und neudition (...) 1999 – cxxiv + 119 pp. 40,30 HISTORIA MEDIEVAL 11 042 Holtz, L. / M. Pastoureau, H. Loyau, eds.: Les armoriaux: histoire héraldique, sociale et culturelle des armoriaux médiévaux. Actes du colloque international, Paris 21-23 1994 1997 – 422 pp., fig. 42,69 INDICE: R. Nussard: Le Rôle d’armes Bigot — G. J. Brault: L’âge d’or des armoriaux anglais: les rôles d’armes du règne d’Edouard Ier d’Angleterre (1272-1307) — P. Pacaud: Établir un armorial normand du XIIIe siècle: sources, méthodes, problèmes — M. Regnier: Deux «armoriaux occasionnels» au XIVe siècle — S. K. Kuczynski: Le premier armorial polonais du XVe siècle, l’auteur, l’œuvre, la méthode — A. Heymowski: La chevalerie du royaume de Pologne dans les armoriaux occidentaux des XIVe et xve siècles — I. Bertényi: Les chroniques armoriées: l’exemple de la Chronique illustrée hongroise (milieu du XIV e) — G. Scheibelreiter: Die Wappenreihe der österreichischen Fabelfürsten in der sogenannten Chronik von den 95 Herrschaften (um 1390) — F.-H. von Hye: Ein österreichisches Wappen-buch von circa 1460 — C. Bozzolo / H. Loyau: L’étude codicologique d’un armorial institutionnel, clé de lecture de la vie complexe de la cour amoureuse dite de Charles VI — C. van den Bergen-Pantens: L’armorial dit «de Gorrevod». Considérations codicologiques et héraldiques — F. Boniface: Aperçu général sur les armo-riaux des fêtes de l’Épinette de Lille (1283-1486). Origine, falsification, essai de chronologie et de filiation, ajouts — F. Menéndez Pidal de Navascués: Armoriaux et décor brodé au milieu du XIIIe siècle — G. Mattern: La poutre armoriée de la «Belle maison» de Bâle (vers 1270) — E. de Boos: Les décors héraldiques sont-ils des armoriaux? — C. de Mérindol: Recueils d’armoiries et décors monumentaux peints et armoriés à la fin de l’époque médiévale — C. R. Humphery-Smith: An armorial of pilgrims and benefactors — D. Kraack: «Les armoriaux sur les murs». Inscriptions et graffiti héraldiques des voyageurs nobles du XIVe au XVIe siècle: l’exemple du «vieux réfectoire» du monastère de Sainte-Catherine au Mont Sinaï — W. Paravicini: Armoriaux et histoire culturelle: le Rôle d’armes des «Meilleurs trois» — C. Boudreau: Traité de blason et armoriaux: pédagogie et mémoire — A. Stones: Les débuts de l’héraldique dans l’illustration des romans arthuriens. 043 Juvencus: Codex Cantabrigiensis ff. 4. 42. A Ninth-century Manuscript Glossed in Welsh, Irish, and Latin. Facsimile Edited by H. Mckee 2000 – vi + 106 pp., 106 facsím. 29,60 044 Libro de armería del reino de Navarra. Edición y estudio F. Menéndez Pidal, J. J. Martinena 2001 – 484 pp., lám. col. 22,00 045 Miralles i Monserrat, J.: Corpus d’antroponims mallorquins del segle XIV 1997 – 774 pp. 26,44 046 Muhlberger, S.: The Fifth-Century Chroniclers. Prosper, Hydatius, and the Gallic Chronicler of 452 1990 – xii + 329 pp. 65,75 12 PÓRTICO SEMANAL 549 047 Orpustan, J.-B.: Les noms des maisons médiévales en Labourd, BasseNavarre et Soule 2000 – 492 pp., 5 lám. 22,87 048 Pattison, D. G.: From Legend to Chronicle. The Treatment of Epic Material in Alphonsine Historiography 1983 – xi + 163 pp. 10,99 049 Popoff, M.: L’héraldique espagnole et catalane à la fin du moyen âge, d’après les sources armoriales manuscrites conservées à la Bibliothèque nationale de Paris 1989 – 137 pp., 1 map. 19,82 050 Rodríguez Díaz, E. E.: Valdeón: historia y colección diplomática. El occidente de Picos de Europa en la edad media 2000 – 428 pp. 15,03 051 Rodríguez Villar, V. M.: Libro de regla del cabildo, Kalendas 1. Estudio y edición del manuscrito nº 43 de la catedral de Oviedo 2001 – xv + 513 pp., fig. 27,65 052 Rubio Vela, A. / M. Rodrigo Lizondo, eds.: Antroponimia valenciana del segle XIV. Nomines de la ciutat de Valencia (1368-69 i 1373) 1997 – 242 pp. 10,82 053 Ruiz Asencio, J. M. / I. Ruiz / M. Herrero / V. Garcia: Colección documental del monasterio de San Román de Entrepeñas (940-1608). Colección documental del monasterio de San Miguel de la Escalada (9401605) 2000 – 535 pp. 43,75 054 Thompson, E. M.: An Introduction to Greek and Latin Palaeography 1912 – xvi + 600 pp., 250 fig. 42,73 055 Varona García, M. A.: Cartas ejecutorias del Archivo de la Real chancillería de Valladolid (1395-1490) 2001 – 723 pp. 35,01 HISTORIA MEDIEVAL 13 056 Vasques, Rui: Crónica de Santa María de Iria. Estudo e edizon de J. A. Souto Cabo 2001 – 299 pp., 9 lám. col. 17,10 057 Velázquez Soriano, I.: Documentos de la época visigoda escritos en pizarra (siglos VI-VIII), 2 vols. (I: Presentación. Edición de los textos; II: Introducción. Láminas. Bibliografía. Índices) 2000 – xi + 364 pp., lám., fig. 514,80 ARTE — ARQUEOLOGÍA 058 Aramendía, J. L.: El románico en Aragón, III: Cuencas del Ara, Vero, Alcanadre, Guatizalema y Flumen 2001 – 293 pp., 480 fig. 23,74 059 Aramendía, J. L.: El románico en Aragón, IV: Cuencas del Isuela y Gállego 2002 – 269 pp., 468 fot. 24,00 060 Arena, M. S. / P. Delogu / L. Paroli / M. Ricci & al., eds.: Roma. dall’antichità al medioevo. Archeologia e storia nel Museo nazionale Romano. Crypta Balbi 2001 – 694 pp., lám. col., fig. 150,39 061 Barcelo, M. / H. Kirchner: Terra de Falanis. Felanitx quan no ho era. Assentaments andalusins al territori de Felanitx 1995 – 133 pp., fig. 14,54 062 Bazzana, A. / E. Hubert, eds.: Castrum, 6: Maisons et espaces domestiques dans le monde méditerranéen au moyen âge 2000 – v + 272 pp., fig., fot. 63,00 INDICE: J.-M. Pesez: Tout ce qu’on sait sur la maison villageoise au moyen âge dans l’aire méditerranéenne et tout ce qu’on voudrait savoir — E. Fentress: Social relations and domestic space in the Maghreb — M. Bertrand: Cuevas d’al-Andalus et cuevas chrétiennes. Origine et évolution de l’habitat troglodytique des hauts plateaux de Grenade — a. Bazzana: Matériaux, techniques et 14 PÓRTICO SEMANAL 549 modes de construction: quelques réflexions à propos de l’habitat villageois dans al-Andalus — J.M. Martin: Quelques données textuelles sur la maison en Campanie et en Pouille (Xe-XIIe siècle) — E. Hubert: Maisons urbaines et maisons rurales dans le Latium médiéval. L’apport de la documentation écrite — H. Bresc: À Corleone et en quelques autres lieux. La maison sicilienne des «terres» et des casaux (XIIIe-XVe siècle) — P. Mane: Iconographie de la maison villageoise méditerranéenne (Italie, XIIIe-XVe siècle) — M.-C. Delaigue: De la maison médiévale à la maison moderne: l’exemple de Senés — S. Gutiérrez Lloret: El espacio doméstico altomedieval del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete), entre el ámbito urbano y el rural — I. Pozo Martínez: La alquería islámica de Villa Vieja (Calasparra, Murcia) — A. Molinari: Edilizia pubblica e privata nella Segesta medievale — M. Paoletti / M. C. Parra: Edilizia pubblica e privata a Segesta (XII-XIII sec.). Il complesso fortificato nell’area dell’agora greca — F. Piponnier: La maison médiévale à Fiorentino — I. Darnas: La maison médiévale cévenole. L’exemple de Saint-Germain-de-Calberte (Lozère) — J. Passini: Habitat villageois médiéval le long du chemin vers Saint-Jacques de Compostelle — M. Hassen: Villages et habitations en Ifriqiya au bas moyen âge. Essai de typologie — S. Missoum: La maison traditionnelle de la Médina d’Alger et sa construction. Un exemple d’adaptation aux matériaux naturels et aux conditions climatiques locales — G. Démians d’Archimbaud: Pour conclure: quelles maisons et quels villages? 063 Boto Varela, G.: Ornamento sin delito. Los seres imaginarios del Claustro de Silos y sus ecos en la escultura románica peninsular 2000 – 351 pp., 309 fig. 29,75 064 Cressier, P. / M. García-Arenal, eds.: Genèse de la ville islamique en alAndalus et au Maghreb occidental. Actes recueillis et préparés par Patrice Cressieret M. García-Arenal. Avec la collaboration de M. Meouak 1998 – 402 pp., fig., gráf. 24,00 065 Fernandes, I. C. Ferreira, ed.: Mil anos de fortificações na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Actas do simposio internacional sobre castelos. Palmela, 2000 2002 – 933 pp., fig., fot. 52,42 066 Jorge, V. Oliveira, ed.: Actas do 3. º congresso de arqueologia peninsular, vol. VII: Arqueologia da idade media da Península Ibérica 2001 – 465 pp., fig., lám. 18,72 067 Keevill, G. / M. Aston / T. Hall, eds.: Monastic Archaeology. Papers on the Study of Medieval Monasteries 2001 – v + 202 pp., fig., fot., gráf. 57,52 HISTORIA MEDIEVAL 15 068 Llompart, G.: Miscelánea documental de pintura y picapedrería medieval mallorquina 1999 – 99 pp. 7,50 069 Los monasterios románicos 2000 – 173 pp., fot. 12,02 INDICE: M. A. García Guinea: Los grandes monasterios románicos de Castilla y León — F. J. Blanco Martín: Arquitectura monacal — J. L. Hernando Garrido: Los grandes talleres escultóricos en los monasterios románicos castellano-leoneses — J. Nuño González: De lo espiritual y lo temporal. Las órdenes monásticas del período románico y el ejercicio de poder social, económico y cultural de sus monasterios — J. M. Rodríguez Montañés: La iconografía de las canónicas y monasterios románicos — P. L. Huerta Huerta: Las artes suntuarias en las canónicas y monasterios románicos: orfebrería, esmaltes y eboraría — A. Gómez Gómez: Glosario. 070 Navarro Benito, M.: Los castillos de la orden de Montesa en la baja edad media valenciana 2001 – 256 pp., fig., fot. 17,00 071 Perfiles del arte románico 2002 – 161 pp., lám. col. 13,50 INDICE: M. A. García Guinea: San Martín de Frómista, paradigma del románico hispano — P. L. Huerta Huerta: Hablan las fuentes: aproximación documental al edificio románico — J. M. Rodríguez Montañés: Hablan las imágenes: lectura iconográfica de la portada de San Miguel de Estella (Navarra) — J. L. Hernando Garrido: La restauración de la arquitectura románica en Castilla y león a fines del siglo XIX: el caso de San Martín de Frómista (Palencia) — J. Nuño González: Detrás de lo artístico: otras formas de mirar el edificio románico. 072 Polet, C. / R. Orban: Les dents et les ossements humains. Que mangeaiton au moyen âge? 2001 – 176 pp., fig., 7 lám. 46,80 073 Salvatierra Cuenca, V. / J. C. Castillo Armenteros: Los asentamientos emirales de Peñaflor y Miguelico. El poblamiento hispano-musulman de Andalucía oriental. La campiña de Jaén (1987-1992) 2000 – 197 pp., 80 fig., lám., tabl. 15,03 074 Wheatley, P.: The Places Where Men Pray Together. Cities in Islamic Lands, Seventh through the Tenth Centuries 2000 – 590 pp., 4 fig., 25 map. 67,80 16 PÓRTICO SEMANAL 549 FILOLOGÍA — LITERATURA 075 Ashley, K. / R. L. A. Clark, eds.: Medieval Conduct 2001 – xx + 241 pp., 5 fig. 28,67 INDICE: K. Ashley / R. L. A. Clark: Medieval conduct: texts, theories, practices — C. Sponsler: Eating lessons: Lydgate’s «Dietary» and consumer conduct — M. A. Amos: «For manners make man»: Bourdieu, de Certeau, and the common appropriation of noble manners in the Book of courtesy — R. I. Krueger: «Nouvelles choses»: social instability and the problem of fashion in the Livre du chevalier de la Tour Landry, the Ménagier du Paris, and Christine de Pizan’s Livre des trois vertus — K. Ashley: The miroir des bonnes femmes: not for women only? — A. M. Rasmussen: Fathers to think back through: the middle high german mother-daughter and father-son advice poems known as Die Winsbeckin and Der Winsbecke — A. Dronzek: Gendered theories of education in fifteenth-century conduct books — R. A. Clark: Constructing the female subject in late medieval devotion — J. F. Rondeau: Conducting gender. theories and practices in italian confraternity literature — R. Nissé: Grace under pressure: conduct and representation in the Norwich heresy trials. 076 Aslanov, C.: Le provençal des juifs et l’hébreu en provence. Le dictionnaire Sarsot Ha-Kesef de Joseph Caspi 2001 – viii + 232 pp. 62,40 077 Bartolomeo da Trento: Liber epilogorum in gesta sanctorum. Edizione critica a cura di E. Paoli 2001 – ccxlix + 518 pp. 96,68 078 Brook, L. C., ed.: Two Late Medieval Love Treatises: Heloise’s «Art d’Amour» and a Collection of «Demandes d’Amour». Edited with Introduction, Notes and Glossary from British Library Royal Ms 16 F II 1993 – x + 108 pp., 2 lám. 14,65 079 Clier-Colombani, F.: La fée Mélusine au moyen âge. Images, mythes et symboles. Préface de J. Le Goff 1991 – 276 pp., 96 lám. 38,11 080 Company, C. y otros, eds.: Discursos y representaciones en la edad media. Actas de las VI jornadas medievales 2000 – 601 pp. 33,66 INDICE: Conferencias plenarias: M. Frenk: Vista, oído y memoria en el vocabulario de la lectura: edad media y Renacimiento — C. Alvar: El planto por ciudades caídas en manos enemigas — Los HISTORIA MEDIEVAL 17 recursos discursivos: A. Higashi: Revisitación al Tractatus [...] de reliquiis preciosorum martirum Albini atque Rufini o Garcineida: género e innovación — A. Colombí de Monguió: Palimpsestos de don Íñigo: los «sonetos al itálico modo» desde sus subtextos — L. von der Walde Moheno: La estructura retórica de la ficción sentimental — A. Castaño Navarro: Del comentario medieval al de los Siglos de Oro. Algunas actitudes, recursos y convenciones del género — El discurso desde la filología: C. Donahue: Alteraciones escribaniles y la reconstrucción del Libro de Apolonio — M. X. Bello Rivas: La Crónica general de España y su traducción gallega — J. Kabatek: Sobre el nacimiento del castellano desde el espíritu de la oralidad (apuntes acerca de los textos jurídicos castellanos de los siglos XII y XIII) — El discurso de la literatura tradicional: A. González: Fórmulas en el romancero. Conservación y variación — J. A. Muciño Ruiz: Romance de La Infantina: poética y hermenéutica — M. Masera: «Que non sé filar, ni aspar, ni devanar»: erotismo y trabajo femenino en el Cancionero hispánico medieval — A. Mejía González: Las funciones paremiológicas en el Corbacho — M. Jong: The birds of the South english legendary — El discurso desde el poder: E. Palafox: Las fábulas del poder: una lectura de El conde Lucanor — L. Godinas: Saber y poder en la época de Juan II — J. Santibáñez Escobar: El laberinto, de mito a símbolo en la Castilla del siglo XV. La visión de Juan de Mena — El discurso subalterno: A. Muñoz García: El goliardo, un letrado nada idiota — C. E. Armijo: El catarismo en el Libro de los gatos — G. Illades Aguiar: Dos chistes sobre la honra del rufián. Uno de Fernando de Rojas y otro de Francisco de Villalobos — El discurso de la vida caballeresca: A. J. Cárdenas: Entre el «deseo» y el «miedo»: el caos del «caballero atrevido» en el Libro del cauallero Çifar — N. Fallows: La guerra, la paz y la vida caballeresca según las crónicas castellanas medievales — B. Mariscal Hay: Valdovinos y Sevilla: la mora y el héroe cristiano — T. Bubnova: Fuenteovejuna y Martos, lugares de la gente menuda. Conflictos y opciones a fines del siglo XV — E. Nathan Bravo: La pobreza como un ideal medieval — El discuso sobre la mujer: G. Cándano: Los móviles de los engaños femeninos en algunos exempla — M.T. Miaja de la Peña: «Donosas» y «plazen-teras». Las mujeres en el Libro de buen amor — L. O. Vasvári: Pornografía, política sexual y performance anxiety: el «enxiemplo» de la fierecilla domada (Conde Lucanor XXXV) — El discurso del tiempo y el espacio: M. Armijo: ¿Lo grave o lo leve? — P. Díaz Herrera: El problema del continuo en Thomas Bradwardine (1290-1349) — G. Burlando: Eternidad con duración en Francisco Suárez — El discurso, la percepción y la representación: M. A. García Jaramillo: Influjo de la psicología de la percepción averroísta en la filosofía latina medieval — J. Rafael Martínez: Ciencia y cultura visual en el medioevo — N. M. Gómez: La literatura y el arte infernal — La permanencia del discurso medieval: M. J. Rodilla: El último trovador galaico. El mundo medieval de Cunqueiro. 081 Corriente, F.: A Dictionary of Andalusi Arabic 1997 – xxi + 623 pp. 247,52 082 Elm, K., ed.: Literarische Formen des Mittelalters: Florilegien, Kompilationen, Kollektionen 2000 – v + 254 pp., 40 fig. 66,56 083 Harney, M.: Kinship and Marriage in Medieval Hispanic Chivalric Romance 2001 – 298 pp. 52,45 18 PÓRTICO SEMANAL 549 084 Leiva Córdoba, F.: Vocabulario cordobés de la alimentación (ss. XV y XVI) 2001 – 654 pp. 21,03 085 Meyer, C.: Les traités de musique 2001 – 190 pp., 5 lám. 49,92 Typologie des sources du moyen âge occidental, 85. 086 Müller, B.: Diccionario del español medieval, 1 (fasc. 1-10): A Además 1987-1994 – xlvi + 754 pp. 260,00 087 Müller, B.: Diccionario del español medieval, 2 (fasc. 11-20): Adjudicar-Albañal 1995-2000 – xiii + 800 pp. 260,00 088 Vila Rubio, M. N.: Aspectos de sintaxis coloquial en documentos aragoneses del siglo XV 1990 – 144 pp. 9,38 089 Witt, R. G.: Italian Humanism and Medieval Rhetoric 2002 – 322 pp. 94,50 FILOSOFÍA — TEOLOGÍA CIENCIA — CULTURA 090 Allen, P.: The Concept of Woman, II: The Early Humanist Reformation, 1250-1500 2002 – xxiv + 1. 161 pp. 82,16 INDICE: 1. Separate Engendered Discourse about Women’s Identity: Women religious describe wisdom and virtue — Aristotelian roots of gender identity in academia — Philosophical content in early satires about women — Gender at the beginnings of humanism — 2. The Beginning of Public Dialogue about Gender: Women religious authors develop analogical thinking — Deterioration of intergender dialogue in later satires and public trials — Early humanist dialogue about the concept of woman — The early humanist reformation in education for women — The early humanist reformation in theory about gender — The early humanist reformation by women philosophers. HISTORIA MEDIEVAL 19 091 Astill, G. / J. Langdon, eds.: Medieval Farming and Technology. The Impact of Agricultural Change in Northwest Europe 1997 – viii + 321 pp. 104,00 092 Beck, E. M.: Singing in the Garden. Music and Culture in the Tuscan Trecento 1998 – 180 pp., fig. 27,80 093 Black, R. / G. Pomaro: «La Consolazione della filosofia» nel medioevo e nel Rinascimento italiano. Libri di scuola e glosse nei manoscritti fiorentini 2000 – xxii + 361 pp., 51 lám. 161,14 094 Bloom, J. M.: Paper before Print. The History and Impact of Paper in the Islamic World 2001 – 286 pp., 86 fig., lám. col. 57,55 INDICE: 1. The Invention of Paper: Clay tablets and papyrus rolls — Wooden tablets and parchment codices — Bamboo strips and silk cloth — The invention of paper — The diffusion of paper — The introduction of paper in the islamic lands — 2. The Spread of Papermaking across the Islamic Lands: Iraq — Syria — Iran and central Asia — Egypt — The Maghrib (North Africa and Spain) — 3. Paper and Books: The koran and oral culture — Written arabic — An explosion of books — Collections and libraries — A culture of writing — 4. Paper and Systems of Notation: Mathematics — Commerce — Cartography — Music, genealogy, and battle plans — 5. Paper and the Visual Arts: Before the thirteenth century — From the thirteenth century — 6. The Transfer of Paper and Papermaking to Christian Europe: Byzantium — Spain — Italy — Europe north of the Alps — 7. Paper after Print — Bibliographical essay — Works cited. 095 Chapelot, O. / P. Benoit, eds.: Pierre et metal dans le batiment au moyen âge 1985 – 370 pp., fig., tabl. 27,00 096 Chiavoni, L. / G. Ferlisi / M. V. Grassi, eds.: Leon Battista Alberti e il quattrocento. Studi in onore di Cecil Grayson e Ernst Gombrich. Atti del convegno internazionale, Mantova 29-31 ottobre 1998 2001 – x + 452 pp., 52 lám. 54,02 INDICE: V. Branca: Parole introduttive — A. Tenenti: Aspetti del settentrione rinascimentale nel quatrocento — L. Martines: Un reietto politico: Francesco d’Alto-bianco Alberti (1401-1479) — D. S. Chambers: Who were Alberti’s mantuan friends? — M. Miglio: Nicolò V, Leon Battista Alberti, Roma — G. Ponte: Leon Battista Alberti e Genova — L. Bertolini: Prospezioni linguistiche sulla formazione di Leon Battista Alberti — M. Danzi: «In bene e utile della famiglia»: appunti sulla precettistica albertiana del governo domestico e la sua tradizione — R. Rinaldi: «Momus 20 PÓRTICO SEMANAL 549 christianus»: altre fonti albertiane — J. Woodhouse: Dall’Alberti al Castiglione: ammonimenti pratici di cortesia, di comportamento e di arrivismo — G. Gallico: Oralità e scrittura nella poesia e nella musica delle corti dell’Italia settentrionale — L. Volpi Ghirardini: L’architettura numerabile di Leon Battista Alberti segno universale di ordine e di armonia — J. Onians: Alberti and the neuropsychology of style — C. Hope: The structure and purpose of «De Pictura» — E. Welch: The Gonzaga go shopping: commercial and cultural relationships between Milan and Mantua in the fifteenth century — M. Collareta: Rileggendo il «De statua» dell’Alberti — C. L. Frommel: Il San Sebastiano e l’idea del tempio in Leon Battista Alberti — F. P. Fiore: Alberti e l’eminenza dell’architetto — A. Calzona: Il voto di Sigismondo, Piero della Francesca, i «consigli» del Filarete e la «nuova» architettura dell’ Alberti al Malatestiano di Rimini — A. Bruschi: Alberti e Bramante: un rapporto decisivo — K. Flash: Nicolò Cusano e Leon Battista Alberti — R. Signorini: «De iusticia pingenda baptistae fiaerae mantuani dialogus» — tipologie iconografiche della Giustizia, edizione critica e prima traduzione italiana del dialogo — L. Boschetto: Leon Battista Alberti e Firenze. 097 Classen, A., ed.: Meeting the Foreign in the Middle Ages 2002 – lxxiii + 274 pp., 5 fig. 115,00 INDICE: L. Weston: The saracen and the martyr: embracing the foreign in Hrotsvit’s Pelagius — M. Goodich: Foreigner, foe, and neighbor: the religious cult as a forum for political reconciliation — A. Sager: Hungarians as Vremde in medieval Germany — D. F. Tinsley: The face the foreigner in medieval german courtly literature — A. G. Hornaday: Visitors from another space: the medieval revenant as foreigner — M. Uebel: The foreigner within: the subject of abjection in Sir Gowther — J. Montaño: Sir Gowther: imagining race in late medieval England — J. E. Jost: Margins in middle english romance: culture and characterization in The awnthyrs off Arthure at the terne wathelyne and The wedding of sir Gawain and dame Ragnell — L. F. Cordery: Cannibal diplomacy: otherness in the middle english text Richard Coer de Lion — L. M. Álvarez: Anselm Turmeda: the visionary humanism of a muslim convert and catalan prophet — C. J. Nederman: Social bodies and the non-christian «Other» in the twelfth century: John of Salisbury and Peter of Celle — D. B. Leshock: Religious geography: designating jews and muslims as foreigners in medieval England — A. Classen: Foreigners in Konrad von Würzburg’s Partonopier und Meliur — W. Frey: The intimate other: Hans Folz’s dialogue between «Christian and jew» 098 Counet, J.-M.: Mathématiques et dialectique chez Nicolas de Cuse 2000 – 456 pp. 38,94 099 Cruz Hernández, M.: Abu-l-Walid Muhammad Ibn Rusd (Averroes). Vida, obra, pensamiento, influencia 1997 – 502 pp. 24,03 100 Draelants, I. / A. Tihon / B. van den Abeele, eds.: Occident et ProcheOrient: contacts scientifiques au temps des croisades. Actes du colloque de Louvain-la-Neuve, 24 et 25 mars 1997 2000 – ix + 405 pp. 51,40 INDICE: C. Burnett: Antioch as a link between arabic and latin culture in the twelfth and thriteenth HISTORIA MEDIEVAL 21 centuries — S. J. Williams: Philip of Tripoli’s translation of the pseudo-aristotelian Secretum secretorum viewed within the context of intellectual activity in the crusader levant — F. Micheau: Les médecins orientaux au service des princes latins — D. Lohrmann: Echanges techniques entre Orient et Occident au temps des croisades — D. N. Hasse: Mosul and Frederick II Hohen-s-taufen: notes on At îraddîn al-Abharî and Sirâšaddîn al-Urmawî — A. Colinet: Le travail des quatre éléments ou lors-qu’un alchimiste byzantin s’inspire de Jabir — I. Draelants: Le dossier des livres «sur les animaux et les plantes» de Iorach: traditions occidentale et orientale — D. Juste: Les doctrines astrologiques du Liber Alchandrei — A. Tihon: Les textes astronomiques arabes importés à Byzance aux XIe et XIIe siècles — R. Mercier: East and west contrasted in scientific astro-nomy — A. Djebbar: La production scientifique arabe, sa diffusion et sa réception au temps des croisades: l’exemple des mathé-matiques — G. de Callataÿ: La grande conjonction de 1186. 101 Eimeric, N.: Dialeg contra els lul·listes. Traducció de J. de Puig 2002 – 162 pp. 11,00 102 Enterline, J. R.: Erikson, Eskimos, and Columbus. Medieval European Knowledge of America 2002 – xx + 342 pp., 72 fig. 50,95 INDICE: 1. Outstanding Misunderstandings: Claudius Clavus — The Inventio Fortunatae and Martin Behaim — The Yale Vinland map — 2. The Chronological Survey: Introduction to the chronological survey — A) Classical Norse Greenland: Early scandinavian geography — Communication links with Greenland — The unseen bridge — B) Unconvering an America: Late Greenland-based exploration — Foundations of european misunderstandings — News penetrates the establishment — Europe’s westward awakening — Mastery of the Atlantic — C) Old Images in New Maps: A new continent emerges — An old continent emerges — The misunderstandings are resolved — Conclusion — Appendix: The Vindand map’s ink. 103 Felmberg, B. A. R.: Die Ablasstheologie Kardinal Cajetans (14691534) 1998 – xvi + 444 pp. 160,16 104 Fernández Gallardo, L.: Alonso de Cartagena (1385-1456). Una biografía política en la Castilla del siglo XV 2002 – 435 pp. 25,00 105 Fierro, M., ed.: Judíos y musulmanes en al-Andalus y el Magreb. Contactos intelectuales 2002 – xiv + 254 pp. 37,00 Judíos en tierra de islam, I. INDICE: D. J. Wasserstein: Langues et frontières entre juifs et musulmans en al-Andalus — R. Brann: Reflexiones sobre el árabe y la identidad literaria de los judíos de al-Andalus — A. SáenzBadillos: El contacto intelectual de musulmanes y judíos: gramática y exégesis — E. Alfonso: Los límites de saber. Reacción de intelectuales judíos a la cultura de procedencia islámica — R. P. 22 PÓRTICO SEMANAL 549 Scheindlin: Old age in hebrew and arabic Zuhd poetry — J. Sadan: Un intellectuel juif au confluent de deux cultures. Yehûda al-H.arîzî et sa biographie arabe — S. Stroumsa: Entre H.arrân et al-Maghreb. La théorie maimonidienne de l’histoire des religions et ses sources arabes — D. Urvoy: Ibn Haldûn et la notion d’altération des textes bibliques — C. Adang: A jewish reply to Ibn H.azm. Solomon b. Adret’s polemic against islam — M. García-Arenal: Messianisme juif aux temps des mahdî-s. 106 Fiorato, A.-C. / A. Fontes Baratto, eds.: La table et ses dessous. Culture, alimentation et convivialité en Italie, XIVe-XVIe siècles 1999 – 364 pp., 7 lám. col., 2 lám. 24,34 INDICE: S. Lazard: L’institution alimentaire dans le Reggimento e costumi di donna de Francesco da Barberino — L. D’Eramo: La mensa divina nelle Lettere di Caterina da Siena — N. Bianchi Bensimon: Alimentation et mélancolie dans le De vita libri tres de Marsile Ficin — J.-P. Garrido: Le thème de la «grande bouffe» dans le Morgant de Luigi Pulci — A. Fontes Baratto: L’envers du décor(um): propos de table et discours alimentaire dans les Porretane — J.-C. Zancarini: El mal de la loa chez Ruzante. Compassion ou métier? — C. Lucas: De la chronique à la nouvelle: l’art de faire taire la faim — H. Giovannetti: Diète et misanthropie dans Il libro mio de Pontormo — A. C. Fiorato: Les obscurs repas de maître Manente — C. Lesage: Le savoir alimentaire féminin dans Il merito delle donne de Moderata Fonte — C. Blanché: Derrière le décor courtisan, le «tinello», de La cortigiana de l’Arétin au Perfetto maestro di casa de F. Liberati — M. Giacomo: L’or des épices, la chair de l’autre, le langage du même — H. Albani: Repas sacrés, repas profanes dans la peinture italienne du XVIe siècle — Appendices: La geste gloutonne de Morgant et Margout — Le duc Hercule d’este à la «ventura» — Décret du Sénat vénitien contre l’excès de festins coûteux — Les banquets princiers de Christofaro di Messisbugo — Les «regalie» d’un bouffon de cour — Bibliographie: Ouvrages anciens sur la table, la cuisine et la convivialité. 107 Fontaine, J.: Isidoro de Sevilla. Génesis y originalidad de la cultura hispánica en tiempos de los visigodos 2002 – 463 pp., 97 lám. 24,50 INDICE: 1. El espacio y el tiempo de la España del sur: La Bética, encrucijada antigua de civilizaciones — Sombras y luces de los primeros siglos cristianos — Oleadas bárbaras en el reino de Toledo — 2. Una vida agitada y bien repleta: Una familia de «personas desplazadas» — El hermano menor de un gran hermano mayor — El obispo metropolitano de Sevilla — El «tutor» del reino de Toledo — 3. Diversidad y unidad de una obra original: Un tríptico gramatical — Instrumentos de trabajo exegéticos — Ministerios y deberes en la iglesia — De la crónica universal a la historia nacional — El testamento espiritual de Isidoro: las «Sentencias» —4. Categorías y valores del pensamiento isidoriano: Etymologia est origo — Mundus annus homo — Praenuntiatio foturorum — Compilator — Latine et perspicue — mater Spania — Epílogo: Las estelas europeas de isidoro — Apéndices. 108 Furlan, F., ed.: Leon Battista Alberti. Actes du congrès international de Paris, 10-15 avril 1995, 2 vols. 2000 – 1.123 pp., 104 lám. 121,50 109 García Avilés, A.: El tiempo y los astros. Arte, ciencia y religión en la HISTORIA MEDIEVAL alta edad media 2001 – 265 pp., 50 fig. 23 11,42 INDICE: Prolegómenos: Carlomagno, Alcuino y la recuperación de la astronomía antigua — El tiempo de la iglesia: la controversia pascual — Computus: la formación de un género — De la retórica a la cosmología: el ms. 7 de Burgo de Osma y la educación monástica — El tiempo litúrgico y el orden del universo cristiano — La imagen del cielo — La tradición computística en el scriptorium del monasterio de Ripoll: dos códices de origen controvertido — Las ilustraciones astronómicas del ms. Vat. reg. lat. 123: algunos problemas de filiación iconográfica — Epílogo: «Scientia iudiciorum astrorum». 110 Gianotti, T. J.: Al-Ghazalî’s Unspeakable Doctrine of the Soul. Unveiling the Esoteric Psychology and Eschatology of the «Ihya’» 2001 – xii + 205 pp. 61,36 111 Hönen, M. J. F. M. / P. J. J. M. Baker, eds.: Philosophie und Theologie des ausgehenden Mittelalters. Marsilius von Inghen und das Denken seiner Zeit 2000 – x + 322 pp. 96,72 112 Micrologus. Natura, scienze e società medievali, 8, 1-2: Il mondo animale / The World of Animals, 2 vols. 2001 – 697 pp., lám. 83,00 INDICE: M. Pastoureau: Pourquoi tant de lions dans l’occident médiéval? — F. Santi: Cani e gatti, grandi battaglie. Origini storiche di un conflitto ancora aperto — T. Ricklin: Orphée et les animaux de l’antiquité tardive au haut moyen âge — B. van den Abeele: Migrations médiévales de la grue — C. F. O’Meara: Saint Columba and the conversion of the animals in early insular art — M.-T. Zenner: From divine wisdom to secret knowledge. The cosmology of the honeybee in the church calendar — P. Dronke: Les animaux dans Metrum Leonis et Ruodlieb. Deux images de la société humaine — M. Neumeyer: Le bestiaire héraldique. Un miroir de la chevalerie — F. Bertini: Allegorie in chiave cristiana nelle favole di Baldone — L. Cova: Animali e renovatio mundi. I perché di un’assenza — F. Morenzoni: Le monde animal dans le De universo creaturarum de Guillaume d’Auvergne — G. Guldentops: Albert the Great’s zoological anthropocentrism — J. Martínez Gázquez: Moralización de los animales de Juan Gil de Zamora (s. XIII) — N. Pollini: Les propriétés des abeilles dans le Bonum universale de apibus de Thomas Cantimpré — C. Chène: Animal prétexte ou animal modèle? Le Formicarius de Jean Nider (XVe s.) — M. van der Lugt: Animal légendaire et discours savant médiéval. La barnacle dans tous ses états — C. Heck: Respecter l’ordre du monde. L’animal-homme et l’homme-animal dans les enluminures du ci nous dit — J. R. Scheidegger: Animalité et sainteté. Le rôle dans les contes de la première vie des Pères — J. Wirth: Les singes dans les marges à drôleries des manuscrits gothiques — I. Engammare: Les processus d’hybridation dans les marges à drôleries des manuscrits gothiques — J. Raeber: Le monde animal en Breisgau autour de 1300. Aspects de sa représentation dans un bréviaire cistercien — V. Segre: Lo studio del vero del mondo animale nella bottega trecentesca di Giovannino de Grassi — T. Honegger: Cultural symbols in transition. Animal lore in late english and scottish poetry — C. 24 PÓRTICO SEMANAL 549 Lucken: L’âne ou le corps silencieux d’une parole en souffrance — K. Grubmüller: Hund und Esel oder Natur und Gesellschaft — D. Rigaux: L’écrevisse, une allégorie à double usage — D. Sansy: Bestiaire du juif, bestiaire du diable? — D. Laurenza: Uomini bestiali. Leonardo da Vinci e le sue fonti — T. Gontier: Charron, lecteur de la zoologie de Montaigne — P. Glardon: Survivances médiévales et renouveau dans l’ilustration zoologique du XVIe siècle — C. Crisciani: Nel ricordo di Jole Agrimi. 113 Paravicini Bagliani, A. / B. van den Abeele, eds.: La chasse au moyen âge. Société, traités, symboles 2000 – 282 pp., 16 lám. 41,60 INDICE: M. Pastoureau: La chasse au sanglier: histoire d’une dévalorisation (IVe-XIVe siècle) — A. Guerreau: Les structures de base de la chasse médiévale — P. Galloni: Sant’Uberto: caccia e santità. Consolidamento del potere carolingio e cristianizzazione delle campagne — P. Moro: La caccia in età carolingia. I vescovi tra divieti religiosi e doveri imperiali — J. M. Fradejas Rueda: Falconers’ ornithological classification in medieval Spain — A. Smets: La traduction en moyen français des traités cynégétiques latins: le cas du De falconibus d’Albert le Grand — B. van den Abeele: Le faucon sur la main: un parcours iconographique médiéval — A. Fisch Hartley: La chasse inversée dans les marges a drôleries des manuscrits gothiques — W. Rösener: Adel und Jagd. Die Bedeutung der Jagd im Kontext der adeligen Mentalität — C. Beck: Chasses et équipages de chasse en Bourgogne ducale (vers 1360-1420) — C. Niedermann: «Je ne fois que chassier». La chasse à la cour de Philippe le Bon, duc de Bourgogne — F. J. Santa Eugenia: Littérature et chasse à la cour de Giangaleazzo Sforza — A. Guerreau-Jalabert: Le cerf et l’épervier dans la structure du prologue d’Erec — A. Strubel: La chasse à la Senefiance. Henri de Ferrières et la moralisation du traité cynégétique. 114 Paulus Venetus: Logica parva. First Critical Edition from the Manuscripts with Introduction and Commentary by A. R. Perreiah 2002 – xxxviii + 315 pp. 96,72 115 Rauschenbach, S.: Josef Albo (um 1380-1444). Jüdische Philosophie und christliche Kontroversthölogie in der Frühen Neuzeit 2002 – xvii + 312 pp. 92,56 116 Roma antica nel medioevo. Mito, rappresentazioni, sopravvivenze nella ‘respublica christiana’ dei secoli IX-XIII. Atti della quattordicesima settimana internazionale di studio Mendola, 24-28 agosto 1998 2001 – x + 605 pp., 70 lám. 48,34 INDICE: A. Esch: L’uso dell’antico nell’ideologia papale, imperiale e comunale — H. Houben: La componente romana nell’istituzione imperiale da Ottone I a Federico II — A. Padovani: Il diritto, un passato «monumentalizzato»? — G. Fornasari: L’eradità di Roma antica nelle controversie tra papato e impero dei secoli XI-XII: aspetti e problemi — J.-L. Lemaitre: La présence de la Rome antique dans la liturgie monastique et canoniale du IXe au XIIIe siècle — V. Saxer: Il culto dei martiri romani durante il medioevo centrale nelle basiliche Lateranense, Vaticana e Liberiana — M. Sot: La Rome HISTORIA MEDIEVAL 25 antique dans l’hagiographie épiscopale en Gaule — C. Alzati: Gerusalemme, Roma, Bisanzio: traslazioni di un ideale — A.-D. von den Brincken: Roma nella cartografia medievale (secoli IX-XIII) — P. Chiesa: Storia romana e libri di storia romana fra IX e XI secolo — M. Oldoni: Roma in enciclopedisti e non fra XII e XIV secolo — F. Stella: Roma antica nella poesia mediolatina. Alterità e integrazione di un segno poetico — O. Collet: «Translatio imperii»: la route de Flandres — R. Grégoire: Roma nell’esegesi biblica medievale — A. Ghisalberti: Roma antica nel pensiero politico da Tommaso d’Aquino a Dante — G. L. Potestà: Roma nella profezia (secoli XI-XIII) — G. Andenna: Eredità di Roma e originalità nelle istituzioni comunali — C. Nardella: L’antiquari romana dal «Liber Pontificalis» ai «Mirabilia urbis Romae» — U. Nilgen: Roma e le antichità romane nelle raffigurazioni medievali — A. Vauchez: Conclusion — F. Mosetti Casaretto: Il «mito augusteo carolingio» e le istanze immaginarie dell’Epistola ad Grimaldum di Ermenrico di Ellwangen — E. Mégier: La chiesa cristiana, erede della Roma antica o dell’antica alleanza? I punti di vista di Ugo di Fleury e di Ottone di Frisinga — P. Zerbi: Mendola 1959 - Mendola 1999. 117 Santiago Otero, H.: La cultura en la edad media hispana (1100-1470) 1996 – 155 pp. 9,26 118 Speer, A.: Die Entdeckte Natur. Untersuchungen zu Begründungsversuchen einer «Scientia Naturalis» im 12. Jahrhundert 1995 – xi + 362 pp. 134,16 119 Swartz, M.: A Medieval Critique of Anthropomorphism. Ibn alJawzi’s «Kitab Akhbar as-Sifat». A Critical Edition of the Arabic Text with Translation, Introduction and Notes by (...) 2002 – xvi + 446 pp. 99,84 120 Thursfield, S.: The Medieval Tailor’s Assistant. Making Common Garments 1200-1500 2001 – 224 pp., 416 fig., 4 lám. col. 48,66 121 Le vêtement. Histoire, archéologie et symbolique vestimentaires au moyen âge 1989 – 332 pp., fig. 38,11 INDICE: O. Blanc: Historiographie du vêtement: un bilan — P. Bureau: Le symbolisme vestimentaire du dépouillement chez Saint Martin de Tours à travers l’image et l’imaginaire médiévaux — A. Planche: Les robes de rêve. Robes de roi, robes de fée, robes de fleurs, robes du ciel — P. Mane: Emergence du vêtement de travail à travers l’iconographie médiévale — D. Alexandre-Bidon: Du drapeau à la cotte: vêtir l’enfant au moyen age (XIIIe-XVe) — F. Lachaud: Les livrées de textiles et de fourrures à la fin du moyen âge. L’exemple de la cour du roi Edouard Ier Plantagenêt — C. de Mérindol: Signes de hiérarchie sociale à la du moyen âge d’après les vêtements. Méthodes et recherches — F. Piponnier: Une révolution dans le costume masculin au XIVe siècle — O. Blanc: Vêtement féminin, 26 PÓRTICO SEMANAL 549 vêtement masculin à la fin du moyen âge. Le point de vue des moralistes — M. Beaulieu: Le costume français, miroir de la sensiblité (1350-1500) — F. Garnier: De la tunique d’Adam au manteau d’Elie — M. Wilska: Du symbole au vêtement. Fonction et signification de la couleur dans la culture courtoise de la Pologne médiévale. 122 Yamamoto, K. / C. Burnett: Abu Ma’Sar on Historical Astrology. The Book of Religions and Dynasties (on the Great Conjunctions). Edited and Translated by (...), 2 vols. (1: The Arabic Original; 2: The Latin Versions) 2000 – lx + 1.195 pp. 340,08 DERECHO — INSTITUCIONES 123 Ayton, A. / J. L. Price, eds.: The Medieval Military Revolution. State, Society and Military Change in Medieval and Early Modern Europe 1998 – viii + 208 pp. 25,95 124 Bachrach, B. S.: Warfare and Military Organization in Pre-Crusade Europe 2002 – xii + 334 pp., 21 fig., 9 fot. 97,77 INDICE: The practical use of Vegetius’ De re militari during the early middle ages — Caballus et caballarius in medieval warfare — Military technology and garrison organization: some observations on anglo-saxon military thinking in light of the Burghal Hidage — Medieval siege warfare: a reconnaisance — Logistics in pre-crusade Europe — Early medieval fortifications in the «west» of France: a revised technical vocabulary — Fortifications and military tectics: Fulk Nerra’s strongholds circa 1000 — Angevin campaign forces in the reign of Fulk Nerra, count of the angevins (987-1040) — The combat sculptures at Fulk Nerra’s battle abbey’ (c.1005-1012) — The milites and the millennium — The angevin strategy of castle-building in the reign of Fulk Nerra, 897-1040 — The cost of castle-building: the case of the tower at Langeais, 992-994 — On the origins of William the conqueror’s horse transports — Some observations on the military administration of the norman conquest. 125 Bellabarba, M. / G. Schwerhoff / A. Zorzi, eds.: Kriminalität und Justiz in Deutschland und Italien / Criminalità e giustizia in Germania e in Italia. Rechtspraktiken und gerichtliche Diskurse in Spätmittelalter und Früher Neuzeit / Pratiche giudiziarie e linguaggi giuridici tra tardo medioevo ed età moderna 2001 – 373 pp. 22,88 HISTORIA MEDIEVAL 27 126 Buschmann, A. / E. Wadle, eds.: Landfrieden. Anspruch und Wirklichkeit 2002 – 254 pp. 75,71 INDICE: H. Vollrath: Problem um die Landfrieden. Fragen an Geschichte und Rechtsgeschichte — H.-W. Goetz: Die Gottesfriedensbewegung im Licht neuerer Forschungen — E.-D. Hehl: Die Sorge für den Landfrieden als Fall des gerechten Krieges — E. Wadle: Landfriedensrecht in der Praxis — A. Buschmann: Landfriede und Landfriedensordnung im Hoch- und Spätmittelalter. Zur Struktur des mittelalterlichen Landfriedensrechtes — E. Schubert: Die Landsfrieden als interterritoriale Gestaltung — H. Dopsch: Landfrieden und Landesherrschaft. Beispiele aus dem Alpen- und Donauraum — M. Stercken: Herrschaftsausübung und Landesausbau. Zu den Landfrieden der Habsburger in ihren westlichen Herrschaftsgebieten — M. Vollmuth-Lindenthal: Die erzbischöfe von Magdeburg in Landfrieden des 14. Jahrhunderts. Ein Werkstattbericht —W. Sellert: Geiselnahme und Pfändung als Gegenstand spätmittelalterlicher Landfrieden. 127 Cabrini, A. M.: Un’idea di Firenze. Da villani e guicciardini 2001 – xxxiv + 353 pp. 26,85 128 Castagnetti, A., ed.: La vassallità maggiore del regno italico. I ‘capitanei’ nei secoli XI-XII. Atti del convegno Verona, 4-6 novembre 1999 2001 – 611 pp. 48,88 INDICE: E. Occhipinti: I capitanei a Milano — E. Salvatori: I presunti «capitanei delle porte» di Milano e la vocazione cittadina di un ceto — G. Andenna: L’ordo feudale dei capitanei: Novara (secoli XI-XII) — F. Panero: Capitanei, valvassores, milites nella diocesi di Vercelli durante i secoli X-XII — A. A. Settia: Pavia e l’infiltrazione dei capitanei milanesi — G. Archetti: Signori, capitanei e vassalli a Brescia tra XI e XII secolo — P. Racine: Capitanei à Plaisance — L. Provero: Società cittadina e linguaggio politico a Parma (secoli X-XI) — R. Rinaldi: A Reggio, una città di forte impronta vescovile (secoli X-XII) — P. Bonacini: Capitanei e ceto dominante a Modena nei secoli XI-XII — M. Nobili: Il termine capitanei in due documenti lunigianesi degli inizi dei secoli XII e XIII — S. M. Collavini: I capitanei in Toscana (secoli XI-XII). Sfortune e fortune di un termine — D. Rando: I capitanei di Treviso. Terminologia e realtà feudale fra XII e XIII secolo — A. Castagnetti: Da Verona a Ravenna per Vicenza, Padova, Trento e Ferrara — R. Bordone: I capitanei nei diplomi di Federico I — A. Castagnetti: Annotazioni conclusive. 129 Fryde, N.: Why Magna Carta? Angevin England Revisited 2001 – vii + 259 pp. 26,94 130 Gasparri, F.: Crimes et châtiments en Provence au temps du roi Réné. Procedure criminelle au 15e siècle 1989 – vii + 478 pp., 7 lám., 3 map. 35,06 28 PÓRTICO SEMANAL 549 131 Giordanengo, G., ed.: Droits et pouvoirs 2000 – 282 pp. 56,78 Cahiers de recherches médiévales, 7 — 2000. INDICE: E. Bournazel: Réflexions sur l’institution du conseil aux premiers temps capétiens (XIIe-XIIIe siècles) — F. Roumy: L’ignorance du droit dans la doctrine civiliste des XIIe-XIIIe siècle — G. Giordanengo: De l’usage du droit public et du droit privé au moyen âge — K. Weidenfeld: L’incertitude du droit devant les jurisdictions parisiennes au XVe siècle — A. Lefebvre-Teillard: Causa natalium ad forum ecclesiasticum spectat: un pouvoir redoutable et redouté — C. Leveleux-Texeira: Dire et interdire. Le discours juridique entre omission et action. L’exemple du blasphème (XIIe-XVIe siècle) — S. Peralba: Des coutumiers aux styles. L’isolement de la matière procédurale aux XIIIe et XIVe siècles — S. Petit-Renaud: Le roi, les légistes et le parlement de Paris aux XIVe et XVe siècles: contradictions dans la perception du pouvoir de «faire loy»? — M. Bubenicek: Bon droit et raison d’Etat. Réflexions sur les rapports entre le pouvoir royal et la justice du parlement dans le dernier tiers du XIVe siècle — J. Krynen: Entre science juridique et dirigisme: le glas médiéval de la coutume — P. Arabeyre: Aux racines de l’absolutisme: grand conseil et parlement à la fin du moyen âge d’après le Tractatus celebris de auctoritate et preeminentia sacri magni concilii et parlamentorum regni Francie de Jean Montaigne (1512) — J.-L. Benoit: Nourritures terrestres, célestes et poétiques dans les Miracles de Nostre Dame de Gautier de Coinci — D. Rieger: Des «livres sacrés». Fiction et idée de la bibliothèque au moyen âge. 132 Gonthier, N.: Délinquance, justice et société dans le Lyonnais médiéval de la fin du XIIIe siècle au début du XVIe siècle 1993 – x + 383 pp., tabl., map. 39,63 133 Gutiérrez Cuadrado, J.: Fuero de Béjar 1975 – 568 pp. 46,88 134 Harding, A.: Medieval Law and the Foundations of the State 2002 – x + 392 pp. 66,00 INDICE: Introduction: State: word and concept — Frankish and anglo-saxon justice — The courts of lords and townsmen — The spread of the organized peace — The judicial systems of France and England — New high courts and reform of the regime — The legal ordering of «the state of the realm» — The monarchical state of the later middle ages — From law to politics: the genesis of «the modern state» — Conclusion: Law and the state in history. 135 Harriss, G. L., ed.: Henry V. The Practice of Kingship 1985 – xii + 222 pp. 62,51 136 Koal, V.: Studien zur Nachwirkung der Kapitularien in den Kanonessammlungen der Frühmittelalters 2001 – 253 pp. 48,06 HISTORIA MEDIEVAL 29 137 Loefstedt, L.: Gratiani decretum, vol. V: Observations et explications 2001 – 482 pp. 36,48 138 Montagut i Estragués, T. de / J. Serrano Daura, eds.: Jornades d’estudi sobre els costums de la batllia de Miravet. En commemoració del 680e aniversari de la seva concessió. Actes. gandesa, 16, 17 i 18 de juny de 2000 2002 – 399 pp. 9,00 INDICE: J. M. Sans i Travé: La batllia de Miravet entre els templers i els hospitalers — J. M. Font i Rius: El règim jurídic inicial de la Terra Alta — A. M. Barrero García: El proceso de formación de las «costums» de Miravet — T. de Montagut i Estragués: El dret comú i els costums de la batllia de Miravet — J. Serrano Daura: Senyoria i municipi a la batllia de Miravet (s. XII-XIV) — E. Ricart Martí: El dret de família i el règim successori en els costums de Miravet — P. del Pozo Carrascosa: La realització del crèdit en els costums de Miravet — V. Ferro i Pomà: Els costums i la recepció del procés romano-canònic — M. T. Tatjer i Prat: El dret criminal en els costums de Miravet — V. Subirats i Mulet: La regulació del comerç i l’activitat mercantil en el dret de Miravet — M. Peláez de Albendea: Ferran Valls i Taberner, editor de las «Costums» de Miravet y de otros textos de derecho comarcal y municipal catalán — J. Alanyà i Roig: El molí d’Algars: un plet entre l’infançó Jerónimo de Heredia i la municipalitat de Batea (s. XVII) — J. M. Mas i Solench: Evocació de Ferran Valls i Taberner i les seves aportacions històriques. 139 Muensch, O.: Der Liber Legum des Lupus von Ferrieres 2001 – xl + 304 pp., tabl. 59,32 140 Oliver, L.: The Beginnings of English Law 2002 – 304 pp. 98,59 141 Ott, A.: Die Arbeitsverfassung der bayerischen Grundherrschaft. Vom 10. bis zum 14. Jahrhundert 1997 – 329 pp. 46,80 142 Poudret, J.-F.: Coutumes et coutumiers. Histoire comparative des droits des pays romands du XIIIe à la fin du XVIe siècle, 2 vols. (I: Les sources et les artisans du droit; II: Les personnes) 1998 – xxxvii + 1.168 pp. 179,92 143 Poudret, J.-F.: Coutumes et coutumiers. Histoire comparative des droits des pays romands du XIIIe-XVIe siècle, 2 vols. (III: Le mariage et la famille; IV: Successions et testaments) 2002 – 1.316 pp. 202,80 30 PÓRTICO SEMANAL 549 144 Ramírez Vaquero, E., ed.: Poderes públicos en la Europa medieval. Principados, reinos y coronas. XXIII semana de estudios medievales. Estella, 22 a 26 de julio de 1996 1997 – 544 pp. 12,02 145 Ramos Vázquez, I.: El concejo de Jaén (1474-1556) 2002 – 852 pp. 30,00 INDICE: Orígenes jurídico-institucionales del concejo de Jaén — Organización jurídica del concejo de Jaén — Configuración territorial del concejo de Jaén. La ciudad y su término — Configuración personal del concejo de Jaén — Configuración institucional del concejo de Jaén — Organización económica del concejo de Jaén. La hacienda pública — Fuentes y bibliografía. 146 Romero Romero, F. J.: Sevilla y los pedidos de Cortes en el siglo XV 1997 – 110 pp., cuadr. 9,02 147 Rossetti, G., ed.: Legislazione e prassi istituzionale nell’Europa medievale. Tradizioni normative, ordinamenti, circolazione mercantile (secoli XI-XV) 2001 – ix + 488 pp. 34,84 INDICE: Le premesse: G. Rossetti: Scelte dello storico, scelte della storia: tra società, politica e ordinamenti — G. Ortalli: Tra normativa cittadina e diritto internazionale. Persistenze, intrecci e funzioni — L’esperienza e il giudizio: G. Rossetti: Le tradizioni normative in Europa: facciamo il punto — Italia e Germania: modelli a confronto: W. Blockmans: La normativa nelle città fiamminghe (secoli XI-XIII) — T. Szabó: La legislazione staturaria tedesca — G. Dilcher: Fondamenti costituzionali dei comuni italiani e tedeschi: un’analisi comparata — M. Blattmann: Aderenza alla realtà, rilevanza pratica e impiego effettivo degli statuti tedeschi e italiani (secoli XII-XIV) — Gli ordinamenti giuridici dell’Italia comunale: U. Santarelli: Statuti e consuetudini nell’esperienza dei comuni italiani. Una proposta di lavoro — E. Salvatori: I giuramenti collettivi di pace e alleanza nell’Italia comunale — H. Keller: Tradizione normativa e diritto statutario in «Lombardia» nell’età comunle — T. Behrmann: L’atto giuridico e il suo pubblico. Osservazioni partendo da documenti milanesi e novaresi del XII e XIII secolo — G. Rossetti: Riflessioni intorno alla evolucione politica, economica e sociale di Milano al tempo della crisi costituzionale (1186-1216) — M. Vallerani: I rapporti intercittadini nella regione lombarda tra XII e XIII secolo — P. Racine: Dal «Breve» agli statuti: le tradizioni normative di Parma e Piacenza (XII-XIV secolo) — G. M. Varanini: Statuti di comuni cittadini soggetti. Gli esempi di Treviso scaligera, veneziana e carrarese (1329-1388) e di Vicenza scaligera (1339 ss.) fra prassi statutaria comunale e legislazione signorile — M. Bellabarba: Gli statuti del principato vescovile di Trento. Tradizioni, simboli e pluralità di un diritto urbano — Tradizioni normative e circolazione mercantile nel Mediterraneo: V. Piergiovanni: Tradizione normativa mercantile e rapporti internazionali a Genova nel medioevo — M. Balard: Gli statuti della Terrasanta (secoli XII-XIII) — E. I. Mineo: Norme cittadine, sviluppo istituzionale, dinamica sociale: sulla scritturazione consuetudinaria in Sicilia tra XIII e XIV secolo — L. Galoppini: Tradizioni normative delle città della Sardegna (secoli XIII-XV) — P. Ostos Salcedo: tradizione normativa urbana e suo riflesso nei documenti della corona di Castiglia (secoli XIII-XIV). HISTORIA MEDIEVAL 31 148 Steiner, E. / C. Barrington, eds.: The Letter of the Law. Legal Practice and Literary Production in Medieval England 2002 – viii + 257 pp. 22,20 INDICE: C. Chism: Robin Hood: thinking globally, acting locally in the fifteenth-century ballads — J. Mathews: Land, lepers, and the law in The testament of Cresseid — A. Galloway: The literature of 1388 and the politics of pity in Gower’s Confessio amantis — R. F. Green: Palamon’s appeal of treason in the Knight’s tale — E. Lipton: Language on trial: performing the law in the N-Town trial play — M. Nolan: «Acquiteth yow now»: textual contradiction and legal discourse in the man of law’s introduction — B. Holsinger: Vernacular legality: the english jurisdictions of The owl and the nightingale — E. Steiner: Inventing legality: documentary culture and lollard preaching — F. Grady: The generation of 1399. 149 Tubbs, J. W.: The Common Law Mind. Medieval and Early Modern Conceptions 2000 – 272 pp. 54,35 150 Walther, H. G.: Imperiales Königtum, Konziliarismus und Volkssouveraenität. Studien zu den Grenzen des mittelalterlichen Souveränitätsgedankens 1976 – 304 pp. 42,00 HISTORIA ECONÓMICA Y SOCIAL 151 Alabau Montoya, J.: Utiel, una villa de señorío de frontera en la baja edad media. Un estudio social económico y político de la villa utielana y su alfoz durante los siglos XIV y XV 1999 – 200 pp., fig. 15,03 152 Amundsen, D. W.: Medicine, Society, and Faith in the Ancient and Medieval Worlds 2000 – 408 pp. 27,93 153 Benporat, C.: Feste e banchetti. Convivialità italiana fra tre e quattrocento 2001 – 289 pp. 32,23 INDICE: Nascita ed evoluzione del convito trecentesco — In attesa dell’evento, luoghi e coreografie — La tavola e il suo arredo — Servizio e ordine del pasto — Cucina e vini del trecento — La letteratura gastronomica del quattrocento nel contesto della cultura rinascimentale italiana — 32 PÓRTICO SEMANAL 549 La cucina di Maestro Martino — Conviti e banchetti del quattrocento — Dalla definizione del convito alla nascita della «collatione» — Il convito quattrocentesco, spettacolo di mirabile proporzione. 154 Bensch, S. P.: Barcelona i els seus dirigents, 1096-1291 2000 – xix + 424 pp., fig. 26,50 INDICE: La ciutat i la seva regió — La ciutat i el seu senyor — Una arrencada fallida: l’economia urbana en crisi, 1090-1140 — La societat urbana en transició — El patriciat en gestació, 1140-1220 — Estructura familiar i transmissió de propietats — Consolidació i conflicte: el poder patrici i l’expansió mediterrània, 1220-1291 — Continuïtat del patriciat i identitat familiar. 155 Ceti, modelli, comportamenti nella società medievale (secoli XIIImetà XIV). Diciassettesimo convegno internazionale di studi, Pistoia, 1417 maggio 1999 2001 – x + 416 pp. 34,32 INDICE: G. Petti Balbi: Il mercante — A. Bartoli Langeli: Il notaio — C. Iannella: La predicazione: il caso di Giordano da Pisa — A. Rigon: Il clero curato — J. C. M. Vigueur: L’ufficiale forestiero — A. A. Settia: «Viriliter et competeter»: l’uomo di guerra — A. I. Pini: Il mondo universitario: professori, studenti, bidelli — D. Degrassi: Gli artigiani nell’Italia comunale — F. Franceschi: I salariati — G. Piccinni: Contadini e proprietari nell’Italia communale: modelli e comportamenti — A. Barbero: Il modelli aristocratici — D. Romagnoli: Le buone maniere — O. Redon: Les métiers de Cuisiner — S. Tramontana: L’iconografia — C. Delcorno: Forme dell’exemplum in Italia — G. Cherubini: Ceti, modelli, comportamenti nel Decameron — G. Pinto: Parole di saluto. 156 Clemente Ramos, J., ed.: El medio natural en la España medieval. Actas del I congreso sobre Ecohistoria e historia medieval 2001 – 498 pp., fig. 28,55 INDICE: J. Clemente Ramos: La evolución del medio natural en Extremadura (C. 1142-C. 1525) — A. Furió: La domesticación del medio natural. Agricultura, ecología y economía en el País Valenciano en la baja edad media — J. A. García de Cortázar: Medio natural e historia medieval: Miranda de Ebro y su entorno (siglos VIII-XVI) — A. Malpica Cuello: El medio natural y el poblamiento medieval del reino de Granada — R. Izquierdo Benito: El aprovechamiento del medio natural en el reino de Toledo durante los siglos bajomedievales — J. A. Sesma Muñoz: El bosque y su explotación económica para el mercado en el sur de Aragón en la baja edad media — A. Arcaz Pozo: El medio natural de la penillanura extremeña en las ordenanzas de Cáceres y Trujillo a fines de la edad media — A. Bernal Estévez: Bosque y expansión agraria en la encomienda de Los Santos en la baja edad media — S. Cantera Montenegro: Los usos del agua en las cartujas de la corona de Castilla en la transición del medievo al renacimiento — V. Farías Zurita: El medio natural en una sociedad señorializada. Composición, explotación y apropiación del «incultum» en la Catalunya del noreste (siglos X-XIII) — A. V. Frey Sánchez: El río Segura y su influencia en la urbanística de la Murcia medieval: apuntes para la reconstrucción de la Murcia del protectorado castellano — S. de Haro Pozo: Paisaje vegetal en la comarca de la Marina Alta durante el siglo XIII a través del antracoanálisis del Castell d’Ambra (Pego, Alicante) — J. V. Matellanes Merchán: Aproximación a la política ecológica y cinegética en los fueros del siglo XIII — M. I. Míguez Mariñas: Fuentes y metodología para la reconstrucción de paisajes medievales: las parroquias de San Román de Naveces HISTORIA MEDIEVAL 33 y Santiago del Monte — J. L. de la Montaña Conchiña: Humanización del espacio y transformación del paisaje natural en la baja Extremadura (siglos XIII-XIV) — A. Morales Muñiz / D. C. Morales Muñiz: ¿De quién es este ciervo?: Algunas consideraciones en torno a la fauna cinegética de la España medieval — M. Mosquera Agrelo: Para una historia del medio natural. Una aproximación ecohistórica a la documentación medieval lucense — J. S. Palacios Ontalva: El medio natural y la construcción de fortificaciones de la Orden de Santiago — J. Pérez-Embid Wamba: Desforestación y reforestación en Sierra Morena occidental (siglos XIII-XVI) — M. l. Ríos Rodríguez: Soutos bravos y soutos mansos: el castaño en Galicia (siglos XII-XIV) — J. Rozas Ortiz: «Albur, congrio nin morena»: acerca del léxico animal en el Cancionero de Baena. 157 Edwards, K. A.: Families and Frontiers. Re-Creating Communities and Boundaries in the Early Modern Burgundies 2002 – xiv + 431 pp., 5 map. 117,52 158 Gázquez Ortiz, A.: La cocina en tiempos del Arcipreste de Hita 2002 – 278 pp., fig. 16,00 159 Gensini, S., ed.: Viaggiare nel medioevo 2000 – ix + 610 pp., fig. 42,97 INDICE: C. D. Fonseca: Viaggiare nel medioevo: percorsi, luoghi, segni e strumenti — T. Szabó: Viabilità terrestre, maggiore e minore, nell’Europa centrale — U. Tucci: Gli itinerari marittimi nel tardo medioevo — H. Manikowska: Le vie dei pellegrinaggi nell’Europa centro-orientale — N. Ohler: I mezzi di trasporto terrestri e marittimi — G. Pistariano: Viaggi per mare e viaggi per terra negli scritti di Cristoforo Colombo — E. Widder: I viaggi di imperatori, principi e sovrani nel tardo medioevo — B. Dini: I viaggi dei mercanti e il commercio internazionale nel medioevo — N. Covini: «Studiando el mappamondo»: transferimenti di genti d’arme tra logiche statali e relazioni con le realtà locali — F. Senatore: I diplomatici e gli ambasciatori — G. Petti Balbi: Qui causa studiorum peregrinantur: studenti e maestri — M. Serena Mazzi: I viaggi dei poveri e degli emarginati — M. Sensi: Protogonisti di viaggi nel basso medioevo. Religiosi e questuanti — P. Simbula: I pericoli del mare: corsari e pirati nel Mediterraneo basso medievale — G. Palumbo: Viaggi delle donne. Annotazioni per una ricerca di lunga durata sulle insegne di pellegrinaggio — A. Riera-Melis: El sistema viario de la corona catalanoaragonesa en la baja edad media — G. Castelnuovo: Difficoltà e pericoli del viaggio — G. Picasso: La liturgia del viaggio — E. Castelnuovo: Iconografie del viaggio — F. Cardini: I viaggi immaginari — M. Tangheroni: A proposito di scriture letterarie di viaggio nel medioevo. Note su Francesco Petrarca — G. Cherubini: I pellegrini. 160 Gómez Pantoja, J., ed.: Los rebaños de Gerión. Pastores y trashumancia en Iberia antigua y medieval 2001 – xiii + 348 pp. 30,00 INDICE: P. García Martín: «La principal sustancia destos reynos»: de la trashumancia premesteña en la Península Ibérica — M.-C. Gerbet: Une voie de transhumance méconnue. La cañada SoriaPortugal à l’époque des Rois Catholiques — M. C. Quintanilla Raso: El pastoreo en Cuenca a fines de la edad media. Bases y lógicas de un sistema económico en la compleja realidad agraria — M. Asenjo González: Los espacios ganaderos. Desarrollo e impacto de la ganadería trashumante en la 34 PÓRTICO SEMANAL 549 Extremadura castellano-oriental a fines de la edad media — J. Escalona Monge: Jerarquización social y organización del espacio. Bosques y pastizales en la sierra de Burgos (siglos X-XII) — F. J. Fernández Conde: Ganadería en Asturias en la primera edad media. Algunas características de la economía castreña y romana — P. Sáez: Los agrónomos latinos y la ganadería — J. Gómez-Pantoja: Pastio agrestis. Pastoralismo en Hispania romana — C. Alfaro Giner: Vías pecuarias y romanización en la Península Ibérica — M. Almagro-Gorbea: La serranía de Albarracín. Análisis etno-arqueológico de la ganadería en la Celtiberia meridional — E. Galán Domingo / M. Ruiz-Gálvez: Rutas ganaderas, transterminancia y caminos antiguos. El caso del occidente peninsular entre el calcolítico y la edad del hierro — P. Gardes: La problématique de la transhumance protohistorique. L’exemple des Pyrénées occidentales. 161 González Álvarez, I.: El Rimado de Palacio: una visión de la sociedad entre el testimonio y el tópico 1990 – 310 pp. 6,01 162 Guenée, B.: L’opinion publique à la fin du moyen âge, d’apres la «Chronique de Charles VI» du religieux de Saint-Denis 2002 – 270 pp. 21,00 163 Heidemann, S.: Die Renaissance der Städte in Norsyrien und Nordmesopotamien. Städtische Entwicklung und wirtschaftliche Bedingungen in Ar-Raqqa und Harran von der Zeit der beduinischen Vorherrschaft bis zu den Seldschuken 2002 – xv + 530 pp., 4 map., 6 fig. 102,96 164 Izquierdo Benito, R.: Abastecimiento y alimentación en Toledo en el siglo XV 2002 – 223 pp. 16,00 165 Karpov, S. P.: La navigazione veneziana nel Mar Nero XIII-XV sec. 2000 – 207 pp., 13 fig., tabl., map. 16,11 166 Kuehn, T.: Illegitimacy in Renaissance Florence 2002 – xv + 305 pp. 69,84 INDICE: 1. Norms: Illegitimacy and legitimation in Ius commune — Illegitimacy in florentine laws and institutions — Honor and illegitimacy — 2. Lives: The social place of forentine illegitimates — Bastards and their kin — Legitimation — 3. Disputes: Disputes: procedures and jurists — Conclusion: The illegitimate person. 167 Laliena Corbera, C. / J. F. Utrilla, eds.: De Toledo a Huesca. Sociedades HISTORIA MEDIEVAL 35 medievales en transición a finales del siglo XI (1080-1100) 1998 – 306 pp. 15,03 INDICE: F. Maíllo Salgado: Guerra y sociedad a fines del s. XI — R. Azuar Ruiz: Del Hisn a la Madina en el Sharq al-Andalus, en época de los reinos de taifas (s. XI) — M. Acién Almansa: Los hammudies, califas legítimos de Occidente en el siglo XI — M. Barceló / X. Ballestín / F. Retamero: De Mulk a Muluk — P. Chalmeta Gendrón: Acerca de los almorávides — J.-P. Molénat: Tolède fin XIe-début XIIe siècle — P. Sénac: Du hisn musulmán au castrum chrétien — M. J. Lacarra Ducay: La renovación de las artes liberales de Pedro Alfonso — P. Martínez Sopena: Los grupos aristocráticos castellano-leoneses ante la conquista del valle del Tajo — J. F. Utrilla Utrilla: Los grupos aristocráticos aragoneses en la época de la gran expansión territorial del reino (1076-1134): poder, propiedad y mentalidades — C. Laliena Corbera: Expansión territorial, ruptura social y desarrollo de la sociedad feudal en el valle del Ebro, 1080-1120 — M. Bourin: Guerriers et paysans en Languedoc aux environs de 1100: le temps du castrum — J. Flori: Le vocabulaire de la «reconquête chrétienne» dans les lettres de Gregoire VII — C. Laliena / J. F. Utrilla: Conclusiones. 168 Le Jan, R.: Femmes, pouvoir et société dans le haut moyen âge 2001 – 261 pp. 34,00 INDICE: L’épouse du comte du IXe au XIe siècle: transformation d’un modéle et idéologie du pouvoir — La reine Gerberge, entre carolingiens et ottoniens — D’une cour à l’autre: les voyages des reines de Francie au Xe siècle — Aux origines du douaire médiéval (VIe-Xe siècle) — Douaires et pouvoirs des reines en Francie et en Germanie (VIe-Xe siècle) — Monastères de femmes, violence et compétition pour le pouvoir dans la Francie du VIIe siècle — Réseaux de parenté, memoria et fidélité autour de l’an 800 — Le don et le produit sauvage — Malo ordine tenent. Transferts patrimoniaux et conflits dans le monde franc (VIIe-Xe siècle) — Justice royale et pratiques sociales dans le royaume franc au IXe siècle — Remises d’armes et rituels du pouvoir chez les francs: continuités et ruptures de l’époque carolingienne — La noblesse aux IXe et Xe siècles. continuité et changements — L’aristocratie lotharingienne au Xe siècle: structure interne et conscience politique — Dénomination, parenté et pouvoir dans la société du haut moyen âge (VIeXe siècle) — Entre maîtres et dépendants: réflexions sur la famille paysanne en Lotharingie, aux IXe et Xe siècles — Table des tableaux. 169 Lilley, K. D.: Urban Life in the Middle Ages 1000-1450 2002 – xvi + 295 pp., fig. 26,28 170 Lombard, M.: Études d’économie médiévale, 1: Monnaie et histoire d’Alexandre à Mahomet 1971 – 233 pp., 10 map. 24,00 171 Mack, R. E.: Bazaar to Piazza. Islamic Trade and Italian Art, 13001600 2002 – 266 pp., 89 fot., 100 lám. col. 73,95 172 McCormick, M.: Origins of the European Economy. Communications 36 PÓRTICO SEMANAL 549 and Commerce A.D. 300-900 2001 – xxviii + 1.101 pp. 65,75 INDICE: Commerce, communications, and the origins of the european economy — The End of the World: The end of the ancient world — Late roman industry: case studies in decline — Land and river communications in late antiquity — Sea change in late antiquity — The end of the ancient economy: a provisional balance sheet — 2. People on the Move: A few western faces — Two hundred more western envoys and pilgrims: group portrait — Byzantine faces — Easterners heading west: group portrait — Traders, slaves, and exiles — People on the move — 3. Things That Traveled: Hagiographical horizons: collecting exotic relicis in early medieval France — «Virtual» coins and communications — Real money: arab and byzantine coins around carolingian Europe — Things that traveled — 4. The Patterns of Change: The experience of travel — Secular rhythms: communications over time — Seasonal rhythms — Time under way — «Spaces of sea»: Europe’s western Mediterranean communications — Venetian breakthrough: european communications in the central Mediterranean — New overland routes — The patterns of change — 5. Commerce: Early medieval trading worlds — Where are the merchants? Italy — Merchants and markets of Frankland — Connections — Where are the wares? Eastern imports to Europe — European exports to Africa and Asia — At the origins of the european economy — Appendices. 173 Moeglin, J.-M.: Les bourgeois de Calais. Essai sur un mythe historique 2002 – 483 pp., 16 lám. col. 30,16 174 Mousnier, M., ed.: Moulins et meuniers dans les campagnes européennes (IXe-XVIIIe siècle). Actes des XXIes journées internationales d’histoire de l’abbaye de Flaran, 3, 4, 5 septembre 1999 2002 – 286 pp., fig. 27,30 INDICE: G. Comet: Moulins et meuniers. Réflexions historiographiques et méthodologiques — A. Durand: Les moulins carolingiens du Languedoc (fin VIIIe siècle-début XIe siècle) — J. Bolòs: Les moulins en Catalogne au moyen âge — D. Lohrmann: Remarques sur les moulins médiévaux en Rhénanie — F. Michaud-Fréjaville: Meuniers et moulins du comté de Sancerre à la fin du moyen âge — D. Lohrmann: Remarques sur les moulins médiévaux en Rhénanie — F. Michaud-Fréjaville: Meuniers et moulins du comté de Sancerre à la fin du moyen âge — D. Pichot: Le moulin et l’encellulement dans l’ouest français (XIe-XIIIe siècle) — M. Suttor: Un usage intensif de l’énergie hydraulique: les moulins mosans du XIIIe au XVIIIe siècle — A. Belmont: Les carrières de meules de moulins en France à l’époque moderne — J.-M. Minovez: Les moulins à papier de la partie occidentale des Pyrénées vers 1770-vers 1815 — P. Mane: Les moulins à eau dans l’iconographie médiévale — P. Ménard: Moulins et meuniers dans la littérature médiévale — J. Forné / M. Mir-Andreu: Meuniers et moulins au XVIIe siècle en Espagne d’après le Vocabulario de refranes de Gonzalo Correas (1627) — C. Rivals: Au carrefour des disciplines, le moulin et le meunier. Un grand sujet d’anthropologie historique. 175 Mousnier, M. / J. Poumarede, eds.: La coutume au village dans l’Europe médiévale et moderne. Actes des XXes journées internationales HISTORIA MEDIEVAL 37 d’histoire de l’abbaye de Flaran, septembre 1998 2001 – 258 pp. 24,00 INDICE: J. Hilaire: Le village, la coutume et les hommes — C. Lauranson-Rosaz: Des «mauvaises coutumes» aux «bonnes coutumes» — R. Fossier: Les coutumes «vues de dos» — P. D. A. Harvey: La coutume dans la vie rurale anglaise au moyen âge — M. Ascheri: Législation et coutumes dans les villes italiennes et leur «contado» (XIIe-XVe s.) — V. Lagardere: Structures rurales et modes d’exploitation dans les villages (Qarya: Qurâ) d’al-Andalus (Xe-XVe s.) — R. Jacob: Les coutumiers du XVIIIe siècle ont-ils connus la coutume? — M. Berthe: Les coutumes de la France méridionale. Programme de recherche et premiers résultats — C. Desplat: La coutume et la régulation de la violence pastorale. le «carnau» pyrénéen — G. Le Meunier: L’ordre des campagnes: coutumes collectives dans l’Espagne agraire à l’époque moderne — M. Brunet: Les criées générales en Roussillon au XVIIIe siècle: pourvoir seigneurial ou autogestion municipale? — A. Zink: La coutume et la pratique. Les contrats de mariage à la limite de l’Auvergne et du Bourbonnais — J. Bart: L’éclipse révolutionnaire (1789-1804): la coutume à l’ombre de la loi — l. Assier-Andrieu: La formation historique du concept de coutume et les origines de l’anthropologie sociale, XVIIIe-XIXe siècles — J. Poumarède: Conclusion. 176 Oliva Herrer, H. R.: La tierra de campos a fines de la edad media. Economía, sociedad y acción política campesina 2002 – 567 pp., 34 gráf. 21,01 177 Ollich, I.: Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII. L’evolució de la Plana de Vic 1988 – 205 pp., gráf. 10,19 178 Olmo López, A.: Las subbéticas islámicas de Jaén y Granada. Evolución territorial: de los antecedentes romanos a la conquista cristiana 2001 – 521 pp. 10,82 179 Pastor, R., ed.: Relaciones de poder, de producción y parentesco en la edad media y moderna. Aproximación a su estudio 1990 – xi + 465 pp. 25,00 180 Pastor, R. / I. Alfonso / A. Rodríguez / P. Sánchez: Poder monástico y grupos domésticos en la Galicia foral (siglos XIII-XV). La casa. La comunidad 1990 – 393 pp. 25,00 181 Pastor Díaz de Garayo, E.: Salvatierra y la llanada oriental alavesa (siglos XIII-XV) 1986 – 244 pp., 5 map. 4,21 38 PÓRTICO SEMANAL 549 182 Pavón Benito, J.: Poblamiento altomedieval navarro. Base socioeconómica del espacio monárquico 2001 – 438 pp., 55 map., 18 tabl. 27,65 183 Pichot, D.: Le village éclate. Habitat et société dans les campagnes de l’ouest au moyen âge 2002 – 395 pp., fig., map. 22,88 184 Rentas, producción y consumo en España en la baja edad media. Sesiones de trabajo. Seminario de historia medieval 2001 – 135 pp. 12,50 INDICE: C. de Ayala Martínez: Bienes y rentas de las órdenes militares castellano-leonesas (ss. XIIXIV). Balance y perspectivas de análisis — J. A. Barrio Barrio: La regulación municipal de la producción y el consumo en la gobernación de Orihuela, un espacio fronterizo — J. Riera Sans: Un protocolo notarial de Barbastro, del año 1412 — A. Rucquoi: Educación y cultura — M. Ruzafa García: Los mudéjares en las sociedades peninsulares de la baja edad media: la corona de Aragón — C. Segura Graiño: Actividades remuneradas y no remuneradas de las mujeres en la edad media hispana — J. E. López de Coca Castañer: La «Ratio fructe regni Granate»: datos conocidos y cuestiones por resolver. 185 Rey, M.: Le domaine du roi et les finances extraordinaires sous Charles VI, 1388-1413 1965 – 448 pp. 23,00 186 Rey, M.: Les finances royales sous Charles VI. Les causes du déficit, 1388-1413 1965 – 686 pp. 27,00 187 Rollo-Koster, J., ed.: Medieval and Early Modern Ritual. Formalized Behavior in Europe, China and Japan 2002 – xiii + 325 pp., 13 lám. 91,52 INDICE: 1. Ritual and Gender: M. Rampton: Burchard of Worms and female magical ritual — A. Waltner: A princess comes of age: gender, life-cycle and royal ritual in song dynasty China — 2. Ritual and the Law: M. Ragnow: Ritual before the altar: legal satisfaction and spiritual reconciliation in eleventh-century Anjou — K. Reyerson: Rituals in medieval business — A. Courtemanche: The judge, the doctor and the poisoner: medical expertise in Manosquin judicial rituals at the end of the fourteenth century — 3. Ritual and Identity: V. Plesch: Graffiti and ritualization: San Sebastiano at Arborio — D. Reid: The triumph of the abbey of the Conards: spectacle and sophistication in a Rouen carnival — E. C. Rath: Chanters at the gate: ritual/performing arts of fifteenth-century japanese outcasts — M. W. Maher, S. J.: Jesuits and ritual in early modern Europe — 4. Religious Ritual and Political Legitimazition: V. A. Cole: Ritual charity and royal children HISTORIA MEDIEVAL 39 in thiteenth-century England — J. Rollo-Koster: Castrum Doloris: Rites of vacant see and the living dead pope in schismatic Avignon — J. L. Hevia: Ruleship and tibetan buddhism in eighteenth-century China: Quing emperors, lamas and audience rituals. 188 Rose, S.: Medieval Naval Warfare, 1000-1500 2002 – 160 pp., 2 map., 5 fot. 24,65 189 Royer de Cardinal, S.: Morir en España (Castilla baja edad media) 1992 – 360 pp. 27,05 190 Ruiz, T. F.: Historia social de España, 1400-1600 2002 – 295 pp. 23,50 INDICE: 1. El enclave geográfico y político: La formación de España — 2. Una sociedad de órdenes: Del no tener: campesinos y habitantes de las ciudades — Del tener: nobleza y clero — En los márgenes de la sociedad — 3. Las estructuras de la vida cotidiana: Las fiestas y el poder: espacios de inclusión y exclusión — De carnaval a Corpus Christi: fiestas de afirmación — El peso de la violencia: espacios de conflicto — Resistirse a la violencia: la ira de los pobres — La comida y el vestido: los modelos de la vida cotidiana — Religión, honor, sexualidad y cultura popular: la mentalidad de la vida cotidiana — Conclusión. 191 Saunier, A.: «Le pauvre malade» dans le cadre hospitalier médiéval. France du nord, vers 1300-1500 1993 – vi + 278 pp., fig. 31,06 192 Segura del Pino, D.: Agua, tierra y sociedad en el río de Almería. De la época islámica a la cristiana (siglos XV-XVI) 2000 – 431 pp., fig. 12,00 193 Seigneurs et seigneuries au moyen âge. Actes du 117e congrès national des sociétés savantes. Clermont-Ferrand, 1992 1995 – 480 pp. 12,98 194 Selzer, S.: Deutsche Söldner im Italien des Trecento 2001 – x + 563 pp. 80,00 195 Sesma Muñoz, J. A. / J. F. Utrilla Utrilla / C. Laliena Corbera: Agua y paisaje social en el Aragón medieval. Los regadíos del río Aguasvivas en la edad media 2001 – 264 pp., map., fot., fig. 17,73 INDICE: 1. Agua y desarrollo social: Regadíos y sociedad: un problema reciente — Regadíos 40 PÓRTICO SEMANAL 549 medievales en el valle del Ebro: un balance historiográfico — Regadíos y transformaciones sociales en el Aragón medieval: el modelo del río Aguasvivas — 2. La ocupación del espacio y los sistemas hidráulicos: El poblamiento musulmán en la cuenca del río Aguasvivas — La repoblación cristiana y la organización social del espacio — La población en la baja edad media — Continuidad y ruptura de los modelos de poblamiento: la influencia de los sistemas hidráulicos — 3. El control del agua: infraestructuras hidráulicas en el curso del río Aguasvivas: La presa de Almonacid de la Cuba — Los sistemas hidráulicos medievales del campo de Belchite — Molinos y regadíos en la cuenca superior del río Aguasvivas — Secano y regadíos eventuales en la cuenca inferior — Infraestructura hidráulica y regadíos medievales — Inventario y situación de las estructuras hidráulicas históricas localizadas en el curso del río Aguasvivas — 4. La regulación de los sistemas hidráulicos del valle medio del río Aguasvivas: repartos de agua y conflictos sociales: Los principios generales de la distribución del agua en el valle del Aguasvivas — La herencia islámica: la distribución de aguas en el siglo XII — Las regulaciones parciales. Nuevos repartos de agua en el curso central del Aguasvivas — Los conflictos sociales derivados del reparto del agua — Regadíos y conflictividad social — 5. Paisaje agrario, regadíos y producción campesina (siglos XII-XV): Aspectos estructurales de los paisajes agrarios — Aspectos evolutivos de los paisajes agrarios — Expansión agraria en medios semiáridos: estepas y oasis — 6. Señores y campesinos de la cuenca del río Aguasvivas (siglos XII-XV): Señores feudales, comunidades campesinas y sistemas hidráulicos — Las transformaciones sociales en la baja edad media — Las rentas señoriales — Irrigación, rentas señoriales y sistemas de trabajo campesino. 196 Solorzano Telechea, J. A.: Santander en la edad media: patrimonio, parentesco y poder 2002 – 489 pp., fig., gráf., tabl. 19,83 197 Vaquer Bennassar, O.: El comerç maritim de Mallorca 1448-1531 2001 – 455 pp. 24,04 198 Verna, C.: Le temps des moulines. Fer, technique et société dans les Pyrenées centrales (XIIIe-XVIe siècles) 2001 – 425 pp., 4 map. 31,00 199 Vilagines, J.: El paisatge, la societat i l’alimentació al Valles oriental. segles X-XII 2001 – 325 pp. 18,75 200 Wilkins, S.: Sports and Games of Medieval Cultures 2002 – 296 pp. 68,19 HISTORIA MEDIEVAL 41 IGLESIA — RELIGIÓN 201 Argenziano, R.: Agli inizi dell’iconografia sacra a Siena. Culti, riti e iconografia a Siena nel XII secolo 2000 – xxx + 186 pp., 147 lám. 45,66 202 Backus, I., ed.: The Reception of the Church Fathers in the West from the Carolingians to the Maurists, 2 vols. 2001 – xxxviii + 1.078 pp. 84,24 INDICE: 1. Patristic Sources and Their Uses Until ca. 1200: W. Otten: The texture of tradition. The role of the church fathers in carolingian theology — J. Werckemeister: The reception of the church fathers in canon law — E. A. Matter: The church fathers and the Glossa ordinaria — J.-G. Bougerol: The church fathers and the Sentences of Peter Lombard — B. Pranger: Sic et non: Patristic authority between refusal and acceptance: Anselm of Canterbury, Peter Abelard and Bernard of Clairvaux — 2. Patristic Sources and Their Uses in the Later Middle Ages: N. Lewis: Robert Grosseteste and the church fathers — B. Fleith: The patristic sources of the Legenda aurea. A research report — J. G. Bourgerol: The church fathers and auctoritates in scholastic theology to Bonaventure — L. J. Elders: Thomas Aquinas and the fathers of the church — E. L. Saak: The reception of Augustine in the later middle ages — N. Staubach: Memores pristinae perfectionis. The importance of the church fathers for Devotio moderna — 2. Renaissance, Reformation, Counter-Reformation: C. Stinger: Italian Renaissance learning and the church fathers — D. Rutherford: Gratian’s Decretum as a source of Patristic knowledge in the italian Renaissace. The example of Timoteo Maffei’s In sanctam rusticitatem (1454) — J. den Boeft: Erasmus and the church fathers — M. Schulze: Martin Luther and the church fathers — I. Backus: Ulrich Zwingli, Martin Bucer and the church fathers — J. van Oort: John Calvin and the church fatthers — R. Keen: The fathers in counter-reformation theology in the pre-tridentine period — E. Norelli: The authority attributed to the early church in the Centuries of Magdeburg and in the Ecclesiastical annals of Caesar Baronius — M. Vessey: English translations of the latin fathers, 1517-1611 — 4. Seventeenth and Early Eighteenth Century: I. Backus: The fathers in calvinist orthodoxy: patristic scholarship — E. P. Meijering: The fathers in calvinist orthodoxy: systematic theology — D. Bertrand: The society of Jesus and the church fathers in the sixteenth and seventeenth century — J.-L. Quantin: The fathers in seventeenth century roman catholic theology — J.-L. Quantin: The fathers in seventeenth century anglican theology — D.-O. Hurel: The benedictines of the congregation of st. Maur and the church fathers. 203 Bell, D. P.: Sacred Communities. Jewish and Christian Identities in Fifteenth-Century Germany 2001 – xii + 301 pp., 1 map. 104,00 INDICE: 1. Christian Community: Between community and crisis: the late medieval urban landscape in Germany — Religion, church, and community — Language(s) of community — Antijudaism: between religion and community — 2. Jewish Community: The development of jewish communities and settlements in late medieval Germany — Toward a definition of late medieval german jewish community — Communal conflict — Jewish and christian relations — 3. Comparison and Conclusion. Comparative perspectives — Glossary, appendices, bibliographies, index. 42 PÓRTICO SEMANAL 549 204 Bernárdez, E.: Los mitos germánicos 2002 – 328 pp. 15,00 INDICE: Introducción: De nuestras dificultades para conocer la religión germánica, y de qué trata este libro — Cómo podemos saber lo que sabemos — La religión de los tiempos antiguos — Cómo cambia una religión — Sobre algunas ideas religiosas de los germanos — Las creencias de la muerte — Los ritos de la muerte — Sacrificios y rituales — De magas y adivinas — Seres sobrenaturales: etones, tuergos y elfos — Las diosas de los tiempos antiguos — De Frigga, la esposa de Odín (Y de nuestras dificultades para entender a las diosas escandinavas) — Nuestra señora Freya — Vanes, Los dioses del deseo — Wöðanaz, el rey — Odín, el brujo — Thor, el tonante guerrero pelirrojo — Los mitos de Thor — Loki, el tramposo — Historias de Loki — Hay otros dioses — La geografía mitológica — Principio y fin: de la construcción al Ragnarök — Notas — Bibliografía. 205 Bijsterveld, A.-J. / D. van de Perre, eds.: Het mirakelboek en de stichtingsgeschiedenis van de Ninoofse abdij. Liber miraculorum sancti Cornelii Ninivensis. Historia fundationis Ninivenis abbatiae. De Boete 2001 – viii + 200 pp. 25,78 206 Chittolini, G. / K. Elm, eds.: Ordini religiosi e società politica in Italia e Germania nei secoli XIV e XV 2001 – 504 pp. 30,08 INDICE: A. Vauchez: Gli ordini mendicanti e la città nell’Italia dei comuni (XIII-XV secolo). Alcune riflessioni vent’anni dopo — D. Berg: L’imperatore Federico II e i mendicanti. Il ruolo degli ordini mendicanti nelle controversie tra papato e impero alla luce degli sviluppi politici in Europa — G. Vitolo: Ordini mendicanti e dinamiche politico-soriali nel Mezzogiorno angioino-aragonese — F. J. Felten: I motivi che promossero e ostacolarono le riforme di Ordini e monasteri nel medioevo — G. De Sandre Gasparini: Ordini religiosi e cura d’anime nella società veneta del quattrocento — D. Mertens: Clero secolare e cura d’anime nelle città del tardo medioevo — M. Wehrli-Johns: L’osservanza dei domenicani e il movimento penitenziale laico. Studi sulla «regola di Munio» e sul Terz’ordine domenicano in Italia e Germania — G. Andenna: Aspetti politici della presenza degli osservanti in Lombardia in età sforzesca — H.-J. Schmidt: Povertà e politica. I frati degli ordini mendicanti alla corte imperiale nel XIV secolo — R. Weinbrenner: L’ideale spirituale della vita monastica e la riforma forzata dei principi. Andreas Proles e l’osservanza delgi agostiniani tedeschi — J. Jungmayr: Caterina da Siena. Propositi politico-ecclesiastici e reazioni politiche delgi ordini — K. Elm: Riforme e osservanze nel XIV e XV secolo. Una sinossi. 207 Christys, A.: Christians in al-Andalus (711-1000) 2002 – xiv + 231 pp., 3 map. 90,38 INDICE: Cordoba and Toledo — News from the east in the eighth-century chronicles — The martyrs of Eulogius — Two more martyrs of Cordoba — Recemund and the Calendar of Cordoba — The arabic translation of Orosius — Sara the goth and her descendants — Afterword. 208 Conte, A.: La encomienda del temple en Huesca 1986 – 296 pp. 10,01 HISTORIA MEDIEVAL 43 209 Dimmick, J. / J. Simpson / N. Zeeman, eds.: Images, Idolatry, and Iconoclasm in Late Medieval England. Textuality and the Visual Image 2002 – xiii + 258 pp., 15 fig. 73,95 INDICE: J. Simpson: The rule of medieval imagination — l. O. A. Fradenburg: Making, mourning, and the love of idols — N. Zeeman: The idol of the text — D. Aers: The sacrament of the altar in Piers Plowman and the late medieval church in England — R. Hanna III: Langland’s ymaginatif: images and the limits of poetry — N. Watson: «Et que est huius ydoli materia? Tuipse»: idols and images in Walter Hilton — R. Copeland: Sophistic, spectrality, iconoclasm — S. Stanbury: The vivancity of images: St Katherine, Knightons’ lollards, and the breaking of idols — M. Camille: The iconoclast’s desire: Deguileville’s idolatry in France and England — W. Scase: Writing and the «poetics of spectacle»: political epiphanies in The arrivall of Edward IV and some contemporary lancastrian and yorkist texts — B. Cummings: Iconoclasm and bibliophobia in the english reformations, 1521-1558. 210 Dykema, P. A. / H. A. Oberman, eds.: Anticlericalism in Late Medieval and Early Modern Europe 1993 – xi + 704 pp. 278,72 211 Erler, M. C.: Women, Reading, and Piety in Late Medieval England 2002 – xii + 226 pp., 12 fig. 73,95 INDICE: Introduction: Dinah’s story — Ownership and transmission of books: women’s religious communties — The library of a London vowess, Margery de Nerford — A Norwich widow and her «devout society»: Margaret Purdans — Orthodoxy: the Fettyplace sisters at Syon — Heterodoxy: Anchoress Katherine Manne and Abbess Elizabeth Throckmorton — Women owners of religious incunabula: the physical evidence — Epilogue. 212 Fischer, N / M. Kobelt-Groch, eds.: Aussenseiter zwischen Mittelalter und Neuzeit. Festschrift für Hans-Jurgen Görtz zum 60. Geburtstag 1997 – viii + 312 pp. 114,40 213 García Pérez, G.: Carlomagno, Asturias y España. Religión y poder en la edad media 2002 – 350 pp. 19,00 INDICE: Carlomagno y España: Carolingios y papas: una alianza simbiótica en torno a la falsa Constitum Constantini — La constitución (falsa) de Constantino-Magno — La política de bloques a finales del siglo VIII — La estrategia de Carlo-Magno en España — Carlomagno, los papas y Asturias contra la iglesia de España — Carlomagno define los dogmas católicos — Alfonso II, «el hombre del rey franco» en Asturias, y la destrucción de la unidad eclesiástica de España — Fundación de una «Nueva iglesia» en el norte de España — La desaparición del Imperium cristianum en Europa y en Asturias. De la «cruzada» a la «reconquista» (restauración) — La nueva lucha por la vieja primacía eclesiástica de España: La lucha por la primacía hispana. ¿Instauración o restauración de la primacía toledana? — Elipando de Toledo, el cadáver emergente de la 44 PÓRTICO SEMANAL 549 historiografía católica española ¿De la «crónica» perdida a la documentación destruida? — «La herejía española». Los adopcionistas y los historiadores: Elipando de Toledo y Félix de Urgell en la historiografía tradicional española — Versiones de la polémica y de los personajes adopcionistas en la historiografía española más divulgada en el siglo XX — Clarificaciones y aportes de la historiografía extranjera — ¿Versiones históricas o leyendas rentables?: Sobre los orígenes y funciones de cinco leyendas historiográficas hispanas — Apéndices. 214 Garfagnini, G. C., ed.: Una città e il suo profeta. Firenze di fronte al Savonarola 2001 – xvi + 575 pp., fig. 64,45 215 Godding, R.: Prêtres en Gaule mérovingienne 2001 – lxviii + 560 pp. 121,95 INDICE: 1. De l’enfance à l’ordination: Les premiers pas. Vocation - entrée dans le clergé - cursus clérical — La formation — L’ordination. Conditions: Irrégularités et empêchements — Conditions positives — Conditions requises de l’évêque — Célibat et continence: Le clergé marié — Le clergé célibataire — La liturgie de l’ordination — 2. Vie et condition du prêtre: De la terminologie a la théologie: «Presbyter» et «Sacerdos»: les noms du prêtre — Justice séculière et justice épiscopale — Les ressources matérielles du prêtre et leur usage: Les ressources matérielles — L’emploi des ressources — L’activité pastorale: Le prêtre ministre de la liturgie et des rites — Un peuple à convertir — La mort du prêtre — Conclusion. 216 Hunyadi, Z. / J. Laszlovsky, eds.: The Crusades and the Military Orders. Expanding the Frontiers of Medieval Latin Christianity. In Memoriam Sir Steven Runciman (1903-2000) 2001 – xxiii + 606 pp., 37 fig., map. 43,45 INDICE: The Crusades and the Latin East: R. Hiestand: Some reflections on the impact of the papacy on the crusader states and the military orders in the twelfth and thirteenth centuries — F. Daftary: The isma‘ilis and the crusaders: history and myth — M. Sághy: Crusade and nationalism: Pierre Dubois, the holy land, and french hegemony — S. Bliznyuk: A crusader of the later middle ages: King Peter I of Cyprus — The Military Oreders and the Latin East: B. Major: Al-Malik alMujahid, ruler of Homs, and the hospitallers (The evidence in the chronicle of Ibn Wasil) — M. Metcalf: Monetary questions arising out of the role of the templars as guardians of the northern marches of the principality of Antioch — B. Z. Kedar: Convergences of oriental christian, muslim and frankish worshippers: the case os saydnaya and the knights templar — P. W. Edbury: The military orders in Cyprus in the light of recent scholarship — T. M. Vann: Guillame Caoursin’s Descriptio obsidione Rhodiae and the archives of the knights of Malta — The Crusades in Central and East-Central Europe: M. Kosi: The age of the crusades in the south-east of the empire (between the Alps and the Adriatic) — B. Grgin: The impact of the crusades on medieval Croatia — I. Prlender: An eastern Adriatic merchant republic (Dubrovnik): facing the temptations of the crusades — L. Didrova: Crusaders in the cental Balkans — N. J. Housley: Jak vysvìtlit poráku. Ondøej z Øezna a køiové výpravy proti husitùm — L. Veszprémy: Some remarks on recent historiography of the crusade of Nicopolis (1396) — The Military Orders in Central and East-Central Europe: K. Borchardt: The templars in central Europe — B. Stossek: Maisons et possessions des templiers en HISTORIA MEDIEVAL 45 Hongrie — Z. Hunyadi: The hospitallers in the kingdom of Hungary: houses, personnel, and a paticular activity up to c. 1400 — A. Luttrell: The hospitallers in Hungary before 1418: problems and sources — N. Budak: John of Palisna, the hospitaller prior of Vrana — P. Engel: The estates of the hospitallers in Hungary at the end of the middle ages — L. Jan: Böhmische und mährische Adelige als Förderer und Mitglieder der geistlichen Ritterorden — J. Laszlovszky / Z. Soós: Historical monuments of the teutonic order in Transylvania — M. Wihoda: The Pøemyslid dynasty and the beginnings of the teutonic order — Military Orders. Structures and Systems: K. Elm: Die Ordines militares. Ein Ordenszötus zwischen Einheit und Vielfalt — J. Burgtorf: Structures in the orders of the hospital and the temple (twelfth to early fourteenth century) – select aspects — M. Gervers: Changing forms of hospitaller address in english private charters of the twelfth and thirteenth centuries — H. J. Nicholson: The military orders and their relations with women — The Baltic Crusades and the Military Orders: M. Starnawska: Military orders and the beginning of crusades in Prussia — L. Pósán: Prussian missions and the invitation of the teutonic order into Kulmerland — L. Kajzer / P. A. Nowakowski: Remarks on the architecture of the teutonic order’s castles in Prussia — J. Kreem: The teutonic order in Livonia: diverging historiographic traditions — J. H. Lind: Scandinavian nemtsy and repaganized russians. The expansion of the latin west during the Baltic vrusades and its confessional repercussions — A Bibliography of the Crusades and the Military Orders. 217 Iancu-Agou, D.: Juifs et néophytes en Provence. L’exemple d’Aix à travers le destin de Regine Abram de Draguignan (1469-1525) 2001 – xx + 689 pp. 62,40 218 Pagarolas i Sabate, L.: Els templers de les terres de l’Ebre (Tortosa). De Jaume I fins a l’abolicio de l’ordre (1213-1312), 2 vols. 1999 – 599 pp., map. 21,88 219 Pérez Rodriguez, F. J.: O mosteiro Dos Santos Xusto e Pastor de Toxosoutos na edade media (séculos XII-XIII) 2002 – 154 pp., map., gráf., cuadr. 11,50 220 Pohl, W. / M. Diesenberger, eds.: Eugippius und Severin. Der Autor, der Text und der Heilige 2001 – 156 pp. 22,57 INDICE: W. Pohl: Einleitung: Commenmoratorium – Vergegenwärtigungen des heiligen Severin — A. Schwarcz: Severinus of Noricum between fact and fiction — W. Goffart: Does the Vita S. Severini have an underside? — I. Wood: The mastic frontiers of the Vita Severini — K. Cooper: The widow as impressario: gender, legendary afterlives, and documentary evidence in Eugippius’ Vita Severini — C. Leyser: Shoring fragments against ruin? Eugippius and the sixth-century culture of the florilegium — M. Diesenberger: Topographie und Gemeinschaft in der Vita Severini — F. Lošek: Die Latinität des Eugippius und das Latein des heiligen Severin — C. Rohr: Ergänzung oder Widerspruch? Severin und das spätantike Noricum in der Vita Antonii des Ennodius — B. Resl: Was bleibt, ist der Text – Passau und die Überlieferung der Vita Severini. 46 PÓRTICO SEMANAL 549 221 Salonen, K.: The Penitentiary as a Well of Grace in the Late Middle Ages. The Example of the Province of Uppsala 1448-1527 2001 – 458 pp. 36,20 222 Seibt, W., ed.: Die Christianisierung des Kaukasus/The Christianization of Caucasus (Armenia, Georgia, Albania). Referate des Internationalen Symposions Wien, 9.-12. Dezember 1999 2002 – 225 pp., 12 lám. 28,40 INDICE: Z. Alexidze: Four recensions of the «Conversion of Georgia» (Comparative study) — I. Arzhantseva: The christianization of north Caucasus (Religious dualism among the Alans) — W. Djobadze: Georgians in Antioch on-the-Orontes and the monastery of St. Barlaam — A. DrostAbgarjan / H. Goltz: Zur Christianiserung Armeniens im Spiegel des Hymnariums Šaraknocc der Armenischen Apostolischen Kirche — B. Harytyunyan: Die Diözesan-Gliederung der Armenischen Kirche im Zeitalter Gregors des Erleuchters —M. K. Krikorian: Addendum zur Diözesan-Gliederung Armeniens im IV. Jh. — M. K. Krikorian: The formation of canon law of the armenian church in the IVth century — J.-P. Mahé: Die Bekehrung Transkaukasiens: Eine Historiographie mit doppeltem Boden — W. Seibt: Der historische Hintergrund und die Chronologie der Christianisieurng Armeniens bzw. dr Taufe König Trdats (ca. 315) — M. Thierry: L’histoire de Saint Grégorie peinte dans l’église Saint-Gregoire de Tigran Honece à Ani (1215) — N. Thierry: Sur le culte de Sainte Nino — R. W. Thomson: Syrian christianity and the conversion of Armenia — M. van Esbrœck: Die Stellung der Märtyrerin Rhipsime in der Geschichte der Bekehrung des Kaukasus — K. N. Yuzbachian: Einige Bemerkungen über die Entwicklung der nationalen Bewusstseinsbildung im kaukasischen Albanien — B. L. Zekiyan: Die Christianisierung und die alphabetisierung Armeniens als Vorbilder kultureller Inkarnation, besonders im subkaukasischen Gebiet. 223 Signer, M. A. / J. van Engen, eds.: Jews and Christians in TwelfthCentury Europe 2001 – xi + 380 pp. 34,60 INDICE: J. van Engen: Introduction. Jews and christian together in the twelfth century — J. Cohen: A 1096 complex? Constructing the first crusade in jewish historical memory, medieval and modern — I. G. Marcus: The dynamics of jewish Renaissance and renewal in the twelfth century — R. Chazan: From the first crusade to the second: evolving perceptions of the christian-jewish conflict — J. M. Elukin: The discovery of the self: jews and conversion in the twelfth century — W. C. Jordan: Adolescence and conversion in the middle ages: a research agenda — W. Cahn: The expulsion of the jews as history and allegory in painting and sculpture of the twelfth and thirteenth centuries — J. M. Ziolkowski: Put in no-man’s-land: Guibert of Nogent’s accusations against a judaizing and jew-supporting christian — M. A. Signer: God’s love for Israel: apologetic and hermeneutical strategies in twelfth-century biblical exegesis — J. van Engen: Ralph of Flaix: the book of Leviticus interpeted as christian community — E. R. Wolfson: Martyrdom, eroticism, and asceticism in twelfth-century Ashkenazi piety — S. Einbinder: Signs of romance: hebrew prose and the twelfth-century Renaissance — M. Boulton: Anti-jewish attitudes in twelfth-century french literature — A. Haverkamp: Baptised jews in german land during the twelfth century — G. Nahon: From the rue aux juifs to the Chemin du roy: the classical age of french jewry, 1108-1223 — R. C. Stacey: Jews and christians in twelfth-century England: some dynamics of a changing relationship — M. A. Signer: Conclusion. HISTORIA MEDIEVAL 47 224 Still, M.: The Abbot and the Rule. Religious Life at St Albans, 12901349 2002 – 349 pp., 5 map., 4 tabl. 73,95 225 Valle Rodríguez, C. del, ed.: La controversia judeocristiana en España (Desde los orígenes hasta el siglo XIII). Homenaje a Domingo Muñoz León 1998 – 358 pp. 30,05 226 Vázquez de Parga, L. / J. M. Lacarra / J. Uría Riu: Las peregrinaciones a Santiago de Compostela. 1948, facsímil. Apéndice: Bibliografía (19491997), por F. Miranda García, 3 vols. 1998 – 1.724 pp., fig., 148 lám. 36,07 227 Vivancos Gómez, M. C. / F. Vilches Vivancos: La regla de San Benito. Traducción castellana del siglo XV para uso de los monasterios de San Millán y Silos 2001 – 149 pp., 4 lám. col. 3,91 228 Webb, D.: Medieval European Pilgrimage, c. 700-c. 1500 2002 – xviii + 201 pp., 1 map. 24,63 229 Zaccagnini, G.: Ubaldesca, una santa laica nella Pisa dei secoli XIIXIII 1995 – 284 pp. 15,04 JUDAICA 230 Benito Ruano, E.: Los orígenes del problema converso 2001 – 221 pp. 11,41 INDICE: Del problema judío al problema converso — La «sentencia-estatuto» de Pero Sarmiento; Apéndice — El memorial del bachiller Marquillos de Mazarambroz; Texto — El Fuego de la Magdalena. Un «progrom» contra los conversos de Toledo en 1467 — Reinserción temprana de judíos expulsos en la sociedad española — «Otros cristianos». Conversos en España, siglo XV — La «otreidad» de los conversos — Bibliografía complementaria. 48 PÓRTICO SEMANAL 549 231 Drews, W.: Juden und Judentum bei Isidor von Sevilla. Studien zum Traktat «De fide catholica contra iudaeos» 2001 – 621 pp. 87,36 232 García Oliver, F., ed.: Jueus, conversos i cristians. Mons en contacte 1993 – 354 pp., gráf., tabl. 12,39 Revista d’historia medieval, 4. INDICE: A. Toaff: Vida material de la comunitat hebrea en la Itàlia tardomedieval — A. Toniolo: Els mercats de les sedes: paper i herència dels sefardites a Bolonya en l’edat moderna — J. Hinojosa Montalvo: La inserció de la minoria hebrea en la formació social valenciana — J. Riera i Sans: Jafudà Alatzar, jueu de València (segle XIV) — A. J. Mira Jódar: Els diners dels jueus. Activitats econòmiques d’una família hebrea al món rural valencià — A. Furió: Diners i crèdit. Els jueus d’Alzira en la segona meitat del segle XIV — J. V. Garcia Marsilla: Puresa i negoci. El paper dels jueus en la producció i comercialització de queviures en la corona d’Aragó — J. Castillo Sainz: De solidaritats jueves a confraries de conversos: entre la fossilització i la integració d’una minoria religiosa — F. García-Oliver: Observant famílies Debat: a propósit de l’obra de Pierre Guichard — J. Torró: Producció, reproducció y colonització. Uns comentaris a propòsit de l’obra de Pierre Guichard. Les musulmans de Valence et la reconquête — G. Navarro / D. Igual: Pierre Guichard, 1966-1990. Ensayo de ideología — L. P. Martínez: Al-Andalus, sociedad tributaria de frontera — Temes i problemes de didàctica i divulgació històrica: P. Viciano: Entre l’erudició històrica i el pamflet polític: la figura de Francesc de Vinatea en la societat valenciana — M. C. Ibáñez Fos: Iván el Terrible en la historiografía rusa y soviética — D. Lett: Le moyen âge dans l’enseignement secondaire français et sa perception per l’éléve: entre memoire scolaire et memoire «buissonniere» — Ressenyes. 233 el-Ha-Nagid, Semu’: Poemas, 1: Desde el campo de batalla (Granada 1038-1056). Edición del texto hebreo, traducción y notas A. Sáenz Badillos, J. Targarona Borrás 1988 – xlvii + 189 pp. 22,24 234 el-Ha-Nagid, Semu’: Poemas, 2: En la corte de Granada. Edición del texto hebreo, traducción y notas A. Sáenz-Badillos y J. Targarona Borrás 1998 – xxiv + 584 pp. 23,44 235 Miller, E. A.: Jewish Multiglossia: Hebrew, Arabic, and Castilian in Medieval Spain 2000 – 160 pp. 21,89 236 Mirones Lozano, E.: Los judíos del reino de Navarra en la crisis del siglo XV (1425-1479) 1999 – 261 pp., fig. 13,22 HISTORIA MEDIEVAL 49 237 Navarro Peiró, A.: Narrativa hispanohebrea (siglos XII-XV). Introducción y selección de relatos y cuentos 1988 – 233 pp. 9,92 238 Netanyahu, B.: Los marranos españoles. Desde fines del siglo XIV a principios del XVI, según las fuentes hebreas de la época 2002 – 259 pp. 18,00 239 La paléographie hébraïque médiévale. Paris, 11-13 septembre 1972 1974 – 309 pp., 133 lám. 33,54 240 Rauschenbach, S.: Josef Albo (um 1380-1444). Jüdische Philosophie und christliche Kontroverstheologie in der Frühen Neuzeit 2002 – xvii + 312 pp. 92,56 *** PÓRTICO LIBRERÍAS, S.A. Fundada en 1945 CONDICIONES DE VENTA ORDER INFORMATION -- Al efectuar pedidos indiquen el nº de catálogo y el correspondiente a cada libro. * When ordering books please quote both catalogue and item number. -- Ninguna devolución será aceptada sin consulta previa. * Returns will not be accepted without written permission. -- Los precios pueden variar sin aviso previo. * Prices are subject to variations without previous notice. -- Los precios incluyen el 4% de I.V.A. A los clientes de Ceuta, Melilla, Canarias y extranjero (excepto C.E.E.) se les descontará el 4% del precio de catálogo. * Prices include a 4% V.A.T. charge. All orders received from outside the EC will have the 4% V.A.T. discounted from the prices shown in the catalogue. -- Rogamos indiquen siempre su nombre y dirección postal en su correspondencia electrónica. * Please always include your name and postal address in your e-mails. -- Debido a la desaparición de la tarifa postal especial de libros, los gastos de envío hasta 5 kg. serán como mínimo de 9,00 para fuera de España ( 6,00 a Portugal). * Due to the high increase of the postal fee, a minimum extra 9,00 ( 6,00 to Portugal) shall be charged as shipping costs to shipments up to 5 kg. abroad. Formas de pago Payment will be made: Particulares / Individuals: – Reembolso (solo España). – Tarjeta de crédito / Credit card: American Express Tarjeta 6000 Visa Eurocard 4B Mastercard Diners Club Instituciones / Institutions: – – – – – Reembolso (solo España). Giro postal / Postal giro. Cheque in Euros, or in US dollars. Eurocheque in Euros. Bank transfer directly to: Banco Zaragozano Acc. Nº 0103 0190 51 0100004742. The sum to be paid should reach our bank account free of any charges or deductions. PÓRTICO SEMANAL le informa sobre América * Antropología * Árabe * Arqueología * Arte * GeologíaGeografía * Historia-Metodología * Hª Contemporánea * Hª Medieval * Hª Moderna * Hª de la Ciencia * Hª y Filosofía del Derecho * Lingüística * Literatura Española * Mundo Antiguo * Música * Teoría y Crítica Literaria AVANCES le informa sobre Arqueología Medieval * Biblioteconomía * Biología Marina-Pesca * Botánica * Ciencia Política * Cine * Egiptología * Estudios Asiáticos Estudios Eslavos * Filosofía * Hª del Pensamiento Económico * Literatura Francesa * Literatura Inglesa * Literatura Medieval * Museología-Restauración * Oriente Antiguo * Prensa--Radio--TV PÓRTICO LIBRERÍAS S.A. pone en su conocimiento que sus datos personales, bien facilitados por usted mismo o extraídos de fuentes públicas, residen en un fichero automatizado de datos de carácter personal, cuya finalidad es la realización de actividades relacionadas con la venta de libros. Los destinatarios de la información son, exclusivamente, todos los departamentos en los que se organiza PÓRTICO LIBRERÍAS S.A. así como los estamentos oficiales que por ley exijan la cesión. El responsable del fichero es PÓRTICO LIBRERÍAS S.A. Si nos facilita algún dato en el presente formulario de pedido, o si en un plazo de dos meses no manifiesta su oposición, AUTORIZA usted a PÓRTICO LIBRERÍAS S.A. para que, en cumplimiento de los fines directamente relacionados con las funciones legítimas del cesionario, trate sus datos de carácter personal de acuerdo con lo dispuesto en la Ley 15/1999 de 13 de diciembre. Le recordamos que, en todo momento, usted tiene derecho a ejercitar los derechos de oposición, acceso, rectificación y cancelación en el ámbito reconocido por la Ley Orgánica 15/1999 de 13 de diciembre. Para ejercitar los derechos arriba mencionados, y para cualquier aclaración, puede dirigirse por escrito a C/ Muñoz Seca nº 6, 50005 Zaragoza, o a [email protected].