Scolas medias digl Cantun Grischun
Transcription
Scolas medias digl Cantun Grischun
Scolas medias digl Cantun Grischun Examen d’admissiun 2005 3. gimnasi rom: rumantsch surmiran (lungatg ester / nivel ot) nom: ______________________________________ li d’examen: ______________________________________ gruppa: ______________________________________ puncts: ______________________________________ 1 Part linguistica sainza vocabulari 45 min Anecdota per sbassar la morala da lavour (da Heinrich Böll) Ligia igl suandont text e prova d'igl tgapeir an tot igls detagls! Ainten en port d'ena costa occidentala dall'Europa schea en om vistgia miserablamaintg ainten la sia bartga da pastgeder e cupeida. En turist, vistgia a moda schica, metta gist aint en nov film da calour ainten igl sies apparat da fotografias per fotografar chest maletg idillic: tschiel blo, mar verda cun ondas alvas e paschevlas, bartga neira, tgapitscha da pastgeder cotschna. Clic. Anc eneda: clic, e perchegl tgi tot las bungas tgossas èn treis, e sieir e sieir, ena terza geda: clic. La ramour roca, quasi ostila desda igl pastgeder cupidont, tgi sa dolza anc mez durmanto, palpa mez an sien siva igl sies pachet da cigarettas; ma avant tg'el vegia catto chegl, tg'el veva tschartgea, tigniva igl turist premuro gio en pachet avant igl sies nas, el n'ò betg gist igl catschea la cigaretta per bucca aint, ma la messa ainta mang ad el, ed en quart clic, chel digl tric, concluda la curtaschevladad premurousa. Cun chel quantum mengia bler curtaschevladad attenta, strousch misirevel e mai cumprovabel, è sa resultada ena fatalitad irritada, tg'igl turist - tgi saveva igl lungatg digl paeis - amprova da surmuntar cun en discurs. "Vous niz oz a far ena bunga pestga." Igl pastgeder scassa igl tgea. "Ma schi a me onigl detg, tgi l'ora seia ideala." Igl pastgeder dat digl tgea. "Vous na niz damai betg ad eir or sen la mar?" Igl pastgeder scassa igl tgea, igl turist vign adegna pi nervous. Igl bagnstar digl carstgang vistgia miserablamaintg igl stat a cor e per franc igl morda ena tscherta malaveta perveia dalla caschung mantgantada. "O, Vous na stez betg bagn?" Finalmaintg passa igl pastgeder digl lungatg digls segns agl lungatg discurria per propi."Ia ma saint excellentamaintg", deiel. "Ia na sung mai ma santia migler." El stat an peis, sa stenda, scu sch'el less demonstrar, quant esteticamaintg tg'el seia biagia. "Ia ma saint fantasticamaintg." La mimica digl turist vign adegna pi sventirevla. El na so betg ple supprimer la dumonda, tgi smanatscha d'igl sagliantar igl cor. "Ma schi pertge na gez Vous betg alloura or sen la mar?" La rasposta è immediata e setga: "Perchegl tg'ia sung gio sto veador ozandumang." "Vez fatg bunga pestga?" "Ella è stada talmaintg bunga, tg'ia na stò betg ple eir veador, ia va gia quatter giombers da mar aint igls mies canasters e tgappo dus tozzas sgombers..." 2 Igl pastgeder, finalmaintg alert, davainta activ e dat agl turist cun igl mang sen las spatlas per igl quietar. L'expressiun dalla fatscha da chel igl para d'exprimer en chito commuantont, dantant betg necessari. "Ia va schizont avonda per dumang e per puschmang", ò'l detg per livgier l'olma digl ester. "Fimez Vous egna dallas mias?" "Ea, angraztg." Cigarettas vignan stumpladas per buccas aint, en tschintgavel clic, igl ester sa tschainta sen igl our dalla bartga e scassa igl tgea, metta la camera d'ena vart, pertge ossa dovra el tots dus mangs per dar daple expressiun agls sies pleds. "Ia na less betg ma masdar aint igls Voss fatgs persunals", deiel, "ma, az imagine eneda, schi Vous gessas oz ena sagonda, ena terza ni schizont ena quarta geda or sen la mar a tgappar sgombers... az imagine chegl eneda." Igl pastgeder dat digl tgea. "Vous gessas", cuntinuescha igl turist, " betg angal oz, ma er dumang, puschmang, gea, mintga de favorevel dus, treis forsa quatter gedas or sen la mar - savez Vous tge tgi capitess alloura?" Igl pastgeder scassa igl tgea. "Vous savessas cumprar segl pi tard an en onn en motor, an dus onns ena sagonda bartga, an treis u quatter onns savessas Vous forsa aveir en pitschen cutter, cun dus bartgas u en cutter nissas Vous da tgappar naturalmaintg bler daple - en bel de vessas Vous dus cutters. Vous savessas...", igl entusiassem igl fò perder la vousch per en pitschen mument, "Vous savessas biagier ena tgesa cun grondas frestgeras, forsa ena fimantera, pi tard ena fabrica da marinadas, sgular anturn cun en agen helicopter, scuvreir igls schoms da peschs e dar las ordras a Voss cutters per func. Vous savessas acquistar igls dretgs per salmungs, darveir en restorant da peschs, exportar igls giombers da mar sainza commerci intermediar a Paris - ed alloura...", puspe perda igl ester la vousch per spir entusiassem. [...] Igl pastgeder igl dat cun igl mang segl dies scu ad en unfant tgi ò stranglo a travers. "Tge alloura?", dumonda'l quietamaintg. "Alloura", dei ruassevlamaintg igl ester cun plascheir, "alloura savessas Vous tschantar quietamaintg cò aint igl port, cupidar aint igl suglegl - e vurdar or sen la mar magnifica." "Ma chegl fatsch ia gio ossa", dei igl pastgeder, "ia tschaint quietamaintg dasper la mar e cupeid, angal igl Voss cliccar am ò disturbo." Tot pansarous è igl turist s'allontano, pertge pi bod veva el er cartia eneda tg'el lavoura per pi tard betg ple stueir luvrar, ed el na santiva betg zichel cumpassiun cun igl pastgeder vistgia miserablamaintg, angal en po scuidanza. 3 1. Tgapientscha digl text 1.1 Dumondas pertutgont igl text Rasponda schi exact scu pussebel e cun construcziuns antieras allas suandontas dumondas tgi stattan an connex cun igl text tgi te ast ligia. 1. a) Noua s'antopan igl pastgeder ed igl turist? (1p) ___________________________________________________________________________ b) An tge paeis savess chegl esser? (1p) ___________________________________________________________________________ 2. Tge fascinescha igl turist talmaintg, tg'el stò far fotografias? (2p) ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ 3. Scu reagescha igl pastgeder sen las ampremas dumondas digl turist? (2p) ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ 4. a) Tge ò'l tgappo il pastgeder? (1p) ___________________________________________________________________________ b) Per quants deis tanscha chegl? (1p) ___________________________________________________________________________ 5. Tge propostas fò'l igl turist agl pastgeder per midar la sia situaziun (4 propostas)? (2p) ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ 10p 4 2. Grammatica 2.1 Discurs direct – discurs indirect Transfurmescha igls suandonts discurs directs an discurs indirects. 1. Igl turist ò detg agl pastgeder: "Oz fascharossas ena bunga pestga." ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ 2. Igl pastgeder ò managea, sa vulvond vers igl turist: "Ia stung cò tot pacificamaintg e cupeid, angal igl Voss cliccar am ò disturbo." ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ 3. "Pertge na gez Vous betg or sen la mar? Na stuez Vous betg luvrar?", ò'l dumando igl turist tot stupia. ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ 4. Igl pastgeder ò proponia: "Fema egna cun me!" ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ 5. Igl turist ò dumando agl pastgeder: "Na stez Vous betg bagn?" ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ 6. Igl pastgeder constatescha: "Nous tschantagn cò agl port e contemplagn la mar." ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ 5p 5 2.2 Metta aint igl passo! Transpona igl suandont text aint igl passo cun metter la furma correcta digls verbs en parantesa. Simon (dorma) _______________ l'amprema notg ainten la stanza da riztga. Cura tg'el (sa desda) _______________, (fògl) _______________ apagna de. Ena gleisch sblatga (aintra) _______________ aint da fanestra. Ve dallas pareis (penda) _______________ en mantung isaglias. El (s'accorscha) _______________ tgi ensatge (sa meida) _______________ plang planget ainten la sia veta. El (stat se) _______________, (sa teira aint) _______________ e (sa renda) _______________ ve tar la fanestra. Giu per la val (vesa'l) _______________ las muntognas, scu culissas egna siva l'otra. El (vo) _______________ giu da stgela, (tgamina) _______________ digl clavo or an curtgign. Lò (peglia'l) _______________ la sieir ed (antscheva) _______________ a far se lagna. El (metta) _______________ igls blocs sen la tagliola ed igls (sfenda) _____________ cun en colp. Vurdond ve vers tgesa (remartgescha'l) _______________ sen fanestra ena donna giovna." Gio alla lavour?" El (dat) _______________ digl tgea. Alloura (dumonda ella) _______________: "Ischas Vous igl famegl digl mies vaschign?" 10p 6 Translaziun cun vocabulari 45 min Translatescha! Onkel Max besass einen störrischen aber intelligenten Esel. Manchmal floh er ganz einfach, ein anderes Mal blieb er mitten auf der Strasse stehen. Onkel Max sagte dann: „Ja, er hat sogar einige Schlitten kaputt gemacht, aber ein Esel ist wie ein Kind, er muss Streiche (=lumpareias) machen, um eines Tages erwachsen zu werden.“ An einem Herbsttag ging Onkel Max mit einer Ladung Heu zum Nachbarsdorf. Als sie beim Dorfeingang ankamen, blieb der Esel plötzlich stehen. Weder streicheln noch schimpfen nützte etwas. Es schien als ob der Esel aus Stein wäre. Da nahm Onkel Max, verärgert wie er war, eine Handvoll Heu und legte es unter den Bauch des Esels. Er nahm ein Zündholz und zündete das Heu an. Der Esel ging drei Meter, dann hielt er wieder an. Der Wagen samt Ladung fing sogleich Feuer. Onkel Max sprach nie mehr über seinen Helfer und seit dem letzten Markt ist er verschwunden. Armer Kerl! Was ist mit ihm passiert? Heute arbeitet Onkel Max nur noch mit Pferden, weil diese nicht so kompliziert sind. ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ 25p 7