ARC-VÒUT —

Transcription

ARC-VÒUT —
ARC-VÒUT
arc-vòut, arc-bòut et arabòut (1.),
arbot
(g.), from. arc-voui, arvol, lat. arcus
volutus),s. m. Arcade, voûte, souterrain
voûté, v. croto, vouto.
Un arc-vòut
moundaul.
audacious que raounto
j.
Les arbòuts de las
rocos
apereila-
roumanille.
plus
escuros.
p.
arc-vouta, arc-bouta
(1.),
crouta, voûta.
Arc-vouta, arc-bodtat (1. g.), ado, part, et
adj. Voûté, ée.
Pèr-dessus le cèl arc-boutat.
cano.
arcanèl (1. lim.), (rom. arcual,
Arc-en-ciel, en Velay, v. arcde-sedo, arcoulan; piège formé avec deux
bâtons ployés en arc, v. arquet, argancu.
arcanau,
arqué),
s. m.
L'arcanèl de la matinado
Tiro lou bouiède l'arado.
Arcandié, v. argantié.
arcanÈi, s. m. Archer vêtu de rouge, en
Dauphiné (16" siècle), v. arquié.
Arcanèi, bigarra, franc-archié, ni gendarmo.
l.
goudelin.
p.
H. arc-vòut.
R.
(lim.), (cat. arcar, lat. arit. b. lat. arcaré), v. a. et n. Arquer,
voûter, v. crouta; ajuster avec l'arc, tirer
juste, atteindre, en bas Limousin, v. capita ;
attaquer, v. agarri ; enjamber, sauter par¬
dessus, v. sauta.
Arque, ques, co, can, cas, con.
arcaxet, s. m.
caneto.
arca, archa
cuare,
Qu'es acò qu'arcarié 'n castèu,
e
dous ?
énigme limousine dont le
n'arcarié pas
mot est
œuf.
iòu,
un
Jou
deplori, hilhots, lou malur déu gascoun
Que s'ensajèc d'archa sur lou mount Elicoun.
cachon (Gironde).
Bacin cl'Arcachoun,
céan. 11. arcansoun.
arcade, ado
adis),
s.
(it.
esp.
Emb
un
fort arcanet, se vèila fourco
arcano.
v.
caneto.
arcadié,
s. m.
Marchand des halles, éta¬
lagiste qui suit les marchés ou les foires, v.
argantié. R. arcado.
arcadîo, arcadié (m.), (esp. lat. Arcadia), s. f. Arcadie, province de Grèce.
Canta coume un roussignòu d'Arcadîo,
chanter comme un rossignol d'Arcadie, comme
âne.
un
Au noble
Se sent lis arcaneto i gauto.
l.
R.
c.
arcange, arcàngi
R. arcade.
archaoo (lim.), (rom. arcada,
arqueia, cat. port. esp. arcada, it. b. lat. arcata), s. f. Arcade, v. arc-vòut; t. de nageur,
arcado,
nagée, v. brassado, estireto, nadado ; portée
d'un arc, v. aubarestado ;
arc-en-ciel, en
Querci, v. arcanau.
Touca d'arcado, porter droit au but,
tou¬
vese un
Glèiso
roumano
à
Iriple
R.
(rom. Archangos), n. de 1. Ar(Rasses-Pyrénées).
arcaniéu, s. m. Orteil, en style jovial, dans
le Var,
R.
de villeneuve.
arcaïsto (cat. arcaista), s. m. Archaïste,
écrivain qui use d'archaïsmes. R .arcaisme.
v.
arco-lié
;
arcali,
v.
al¬
(rom. Arcambal), n. de 1. Arcambal (Lot) ; nom de fam.
languedocien.
Arcamino, v. arquemino.
arcambai.
miliço prouvençalo lis arcelavon de-counlùnio.
arm.
S'arcela,
v.
le lui dire.
v.
Harcelé, ée.
gelu.
R. circ'eu.
arcelaire, areixo, airis, airo, S. Celui,
celle qui harcèle, qui tourmente, v. tourmento-crestian. R. arcela.
arcel.4men,
s.
m.
secutamen. R. arcela.
Action de harceler,
v.
arcelarié, arcelariò (d.), s. f. Vexation,
importunité, v. secuqe. R. arcela.
arcèlli (it. arse'lla, b. lat. arzella, lat.
arcella),s. m. Lavignon, coquillage marin bon
à manger. On comprend sous cette dénomina¬
tion les venus litterata, clecussata et
virginea
(Lin.), v. clausisso ; crachat verdâtre, v.
escarcai ; Arcelly, Arcère, nom de fam. mé¬
ridional.
aux
d'erbo, ragoût de lafines herbes.
Arcano de
p.
L'arcèlli
; oxyde
arquemino ;
de fer, v. bòu,
d'arcano,
marquer
les
sèr, pluejo de mati.
s.
m.
Résine
sec, v. gemo, peresino, raso.
arcas, lat. arquatus), s. m.
Grand arc.
L'arcas clou cèu, l'arc-en-ciel. R. arc.
arcasso (it. arcaccia,
esp. arcasa, b. lat.
arcatium, grand coffre), s. f. Arcasse, derrière
de la poupe d'un vaisseau, v. tablèu.
Bastimcn ensabla jusqu'i sabord d'ar-
vaisseau
ensablé jusqu'aux
arco.
v. recast.
sei
poutits arcèu.
archado, v. arcado.
(b. lat,. Archaillum), n. de 1. Ar—
chail (Rasses-Alpes).
Archambaud, v. archimbaud.
archano (rom. b. lat. Arcliiana, Arcliana), n. de 1. Archiane (Drôme).
Archat, v. arcat; archaut, v. aurichau ; arché, arcliet, v. arquié, arquet.
archeirot, s. m. Archerot, petit archer ;
Cupidon. R. arquié.
archela, arjala, v. n. Grimper, en Li¬
mousin
v. escala ; courir, vagabonder, v.
v. arca ;
archai
Aquelo del mati
vespertí.
(rom.
e
arc.
Archa,
;
Lou-n sort al
arcassoun,
bigot.
arcèlli.
m. trussy.
arc.
arcansoun,
coume un
Arcemiso, arceniso, v. artemiso.
arcens
(rom. Arcens), n. de 1. Arcens
(Ardèche).
Arcep pour recéu, v. recebre.
arcet
(b. lat. arcetum, arceutum, lat.
receptum), s. m. Ancien droit épiscopal, droit
de procuration, en Réarn.
arcèu, arcèl (1.), (b. lat. arcellus, lat.
arculus), s. m. Arceau, v. pountin.
R.
L'aclo de la serado
Met lou bouiè à l'arado ;
desséchée, brai
arène.
l'ai vist lou premié.
a.
Recata
E la clastro 'a coulouno
La ricliano de l'en-mati
Meno I'aigo à pie chami.
—
car
Clau d'un arcèu, clef d'un arc.
Arcano del sèr
Boto lous biòus en leser ;
Arcano del mati
Boto lous biòus en chami.
La ricliano de l'en-sei
Menol'aigo jasei
revèn,
me
prov.
—
Arcasf,
v. r.
secret
arcoulan.
casso,
prouv.
S'évertuer, s'escrimer.
M'arcelle per iè lou dire, je m'épuise à
vignons
bonnet.
arcano, arcanello (Velay), ricliano
(lim.), aclo, Ècco (rouerg.), s. f. Arc-en-ciel,
en Rouergue,
Gascogne et Limousin, v. arca¬
d'arrière. R.
gras.
Croumpavo Nais d'arcèlli de Ceto.
Marca li fedo emô
brebis avec de l'ocre.
arcas
soun arcavot.
Fricot d'arcèlli emè
de bèus arcaniéu.
sanguino.
R.
fai
arcela (rom. arcelar, courber en arc, lat.
arcellarc), v. a. Harceler, pousser, fatiguer
d'importunités, v. secuta.
Arcelle, elles, ello, élan, elas, ellon.
l'a 'no ouro que m'arcello, il me tour¬
mente depuis une heure.
arganèu.
nau,
que
Arcebe pour recebre ; arceberen p. recebrian ; arcebèts p. recebès ; arcebouc
p. recebè ; arcebut p. recebut.
arcano, recaxo (d.), (rom. arcana, it.
esp. arcano, lat. arcanum), s. f. Arcane,
ar-
coumprene.
Arcalès, arcalièit,
a
j.-j.
mir,
catura), s. f. Action de courber en arc, de
voûter, courbure, v. eourbaduro. R. arca.
arcai (rom. arcars, trésorier, lat. arcarius), n. p. Arcay, Alcay, noms de fam. Iang.
arcaï, arcaïc (1. g.), ïco (lat. archaicusj,
adj. t. se. Archaïque, v. ancian.
arcaisme (cat. arcaisme,
esp. it. arcaismo, lat. archaismus), s. m. t. se. Archaïsme.
Qu'iuqueis arcaisme que la réndon dificilo à
cali.
artèu.
v.
Aquéu capouchin
reng d'arcados.
port, arcadura, lat.
c.
goudelin.
arcangues
—
(rom.
lambert.
cangues
arc.
arcaduro
camino.
R. arcange.
tavan.
a.
;
Petit archange.
Gabriel, l'arcangelet gentil.
parèu d'arcado.
a.
(1. g.),
arcan.io
arcangelet, s. m.
prov.
tèmple de la Pas
(m.),
p.
au moumen
arcelat (1.), ado, part.
Sero e matin sian arcela.
cangelo, lat. archangelus), s. f. Archange
Archangel, nom de fam. Iang.
Miqu'eu l'arcange, Michel l'archange.
cher d'emblée.
Dóu
E lou crèbo
ils font des leurs, ils font
Arcela,
arcangèl (rouerg.), (rom. archangel, arcangil, cat. esp. arcangel, port, archanjo, it. ar-
Entre lis arcange
v.
Fan sis arcavot,
de l'embarras.
roumieux.
rouge de mercure (vieux), v.
ocre rouge, sanguine, minerai
brueys.
archevesque.
(1.), (rom. alcavot,
alcauot, alcaot, cat. arcabot, esp. alcaliuete,
débauché, maquereau), s. m. Libertin, v. ccicarot, roufian.
arcano.
mystère, composition secrète,
pais d'Arcadié.
Arcavesque,
Li
gauto, le vermillon des
joues ; faire mounta lis arcaneto, faire rou¬
gir.
Tout-d'un-cop Jarjaio Iressaulo,
arcas,
Arcade, l'académie des Ar¬
en man.
langlade.
s.
arcavot, arcarot
Lis arcaneto di
baie formée par l'O¬
arcade, lat.
v. ar-
arcaneto, aucaneto, ourcaneto, recaneto, s. f. Orcanette, alkanne, plante dont
la racine sert à teindre en rouge
; pour sar¬
celle,
(lim.), (rom. circhat),
Ëcrille, clôture de clayonnage pour empê¬
cher le poisson de sortir d'un étang, v. arco ;
âtre de cheminée, v. lar ; Larcat (Ariège),
nom de lieu. R. arco.
m.
f.
Rougeur des joues,
a.
R.
arcat, archat
briançon.
s.
et adj. Arcadien, enne.
L'academi dis
cades de Rome.
de
arcano.
d. dugay.
Arca, arcat (1.), ado, part, et adj. Arqué,
voûté, ée.
Chivau arca sus lou
clavans, cheval dont
les jambes de devant sont courbes. R. arc.
Arcabot, v. arcavot ; arcabousado, arcabousiè, arcabuso, v. arquebusado, arquebusié, arquebuso.
arcachoun, arcachou (g.), n. de 1. Ar-
123
arcanèire (d.), s. m. Ouvrier
employé aux mines de fer, v. minaire. R. ar-
prov.
Voûter,
v. a.
ARGHELANT
arca n aire,
goudelin.
v.
—
sabords
,
barrula.
Archclle, elles, ello, élan, elas, ellon.
Archello
su
'quelo mountagno.
j.
R.
arcela,
foucaud.
arca.
archelant, arjalant, anto,
Coureur,
euse,
R. archela.
adj. et Svagabond, onde, v. barrulaire.

Documents pareils