ARC-VÒUT —
Transcription
ARC-VÒUT —
ARC-VÒUT arc-vòut, arc-bòut et arabòut (1.), arbot (g.), from. arc-voui, arvol, lat. arcus volutus),s. m. Arcade, voûte, souterrain voûté, v. croto, vouto. Un arc-vòut moundaul. audacious que raounto j. Les arbòuts de las rocos apereila- roumanille. plus escuros. p. arc-vouta, arc-bouta (1.), crouta, voûta. Arc-vouta, arc-bodtat (1. g.), ado, part, et adj. Voûté, ée. Pèr-dessus le cèl arc-boutat. cano. arcanèl (1. lim.), (rom. arcual, Arc-en-ciel, en Velay, v. arcde-sedo, arcoulan; piège formé avec deux bâtons ployés en arc, v. arquet, argancu. arcanau, arqué), s. m. L'arcanèl de la matinado Tiro lou bouiède l'arado. Arcandié, v. argantié. arcanÈi, s. m. Archer vêtu de rouge, en Dauphiné (16" siècle), v. arquié. Arcanèi, bigarra, franc-archié, ni gendarmo. l. goudelin. p. H. arc-vòut. R. (lim.), (cat. arcar, lat. arit. b. lat. arcaré), v. a. et n. Arquer, voûter, v. crouta; ajuster avec l'arc, tirer juste, atteindre, en bas Limousin, v. capita ; attaquer, v. agarri ; enjamber, sauter par¬ dessus, v. sauta. Arque, ques, co, can, cas, con. arcaxet, s. m. caneto. arca, archa cuare, Qu'es acò qu'arcarié 'n castèu, e dous ? énigme limousine dont le n'arcarié pas mot est œuf. iòu, un Jou deplori, hilhots, lou malur déu gascoun Que s'ensajèc d'archa sur lou mount Elicoun. cachon (Gironde). Bacin cl'Arcachoun, céan. 11. arcansoun. arcade, ado adis), s. (it. esp. Emb un fort arcanet, se vèila fourco arcano. v. caneto. arcadié, s. m. Marchand des halles, éta¬ lagiste qui suit les marchés ou les foires, v. argantié. R. arcado. arcadîo, arcadié (m.), (esp. lat. Arcadia), s. f. Arcadie, province de Grèce. Canta coume un roussignòu d'Arcadîo, chanter comme un rossignol d'Arcadie, comme âne. un Au noble Se sent lis arcaneto i gauto. l. R. c. arcange, arcàngi R. arcade. archaoo (lim.), (rom. arcada, arqueia, cat. port. esp. arcada, it. b. lat. arcata), s. f. Arcade, v. arc-vòut; t. de nageur, arcado, nagée, v. brassado, estireto, nadado ; portée d'un arc, v. aubarestado ; arc-en-ciel, en Querci, v. arcanau. Touca d'arcado, porter droit au but, tou¬ vese un Glèiso roumano à Iriple R. (rom. Archangos), n. de 1. Ar(Rasses-Pyrénées). arcaniéu, s. m. Orteil, en style jovial, dans le Var, R. de villeneuve. arcaïsto (cat. arcaista), s. m. Archaïste, écrivain qui use d'archaïsmes. R .arcaisme. v. arco-lié ; arcali, v. al¬ (rom. Arcambal), n. de 1. Arcambal (Lot) ; nom de fam. languedocien. Arcamino, v. arquemino. arcambai. miliço prouvençalo lis arcelavon de-counlùnio. arm. S'arcela, v. le lui dire. v. Harcelé, ée. gelu. R. circ'eu. arcelaire, areixo, airis, airo, S. Celui, celle qui harcèle, qui tourmente, v. tourmento-crestian. R. arcela. arcel.4men, s. m. secutamen. R. arcela. Action de harceler, v. arcelarié, arcelariò (d.), s. f. Vexation, importunité, v. secuqe. R. arcela. arcèlli (it. arse'lla, b. lat. arzella, lat. arcella),s. m. Lavignon, coquillage marin bon à manger. On comprend sous cette dénomina¬ tion les venus litterata, clecussata et virginea (Lin.), v. clausisso ; crachat verdâtre, v. escarcai ; Arcelly, Arcère, nom de fam. mé¬ ridional. aux d'erbo, ragoût de lafines herbes. Arcano de p. L'arcèlli ; oxyde arquemino ; de fer, v. bòu, d'arcano, marquer les sèr, pluejo de mati. s. m. Résine sec, v. gemo, peresino, raso. arcas, lat. arquatus), s. m. Grand arc. L'arcas clou cèu, l'arc-en-ciel. R. arc. arcasso (it. arcaccia, esp. arcasa, b. lat. arcatium, grand coffre), s. f. Arcasse, derrière de la poupe d'un vaisseau, v. tablèu. Bastimcn ensabla jusqu'i sabord d'ar- vaisseau ensablé jusqu'aux arco. v. recast. sei poutits arcèu. archado, v. arcado. (b. lat,. Archaillum), n. de 1. Ar— chail (Rasses-Alpes). Archambaud, v. archimbaud. archano (rom. b. lat. Arcliiana, Arcliana), n. de 1. Archiane (Drôme). Archat, v. arcat; archaut, v. aurichau ; arché, arcliet, v. arquié, arquet. archeirot, s. m. Archerot, petit archer ; Cupidon. R. arquié. archela, arjala, v. n. Grimper, en Li¬ mousin v. escala ; courir, vagabonder, v. v. arca ; archai Aquelo del mati vespertí. (rom. e arc. Archa, ; Lou-n sort al arcassoun, bigot. arcèlli. m. trussy. arc. arcansoun, coume un Arcemiso, arceniso, v. artemiso. arcens (rom. Arcens), n. de 1. Arcens (Ardèche). Arcep pour recéu, v. recebre. arcet (b. lat. arcetum, arceutum, lat. receptum), s. m. Ancien droit épiscopal, droit de procuration, en Réarn. arcèu, arcèl (1.), (b. lat. arcellus, lat. arculus), s. m. Arceau, v. pountin. R. L'aclo de la serado Met lou bouiè à l'arado ; desséchée, brai arène. l'ai vist lou premié. a. Recata E la clastro 'a coulouno La ricliano de l'en-mati Meno I'aigo à pie chami. — car Clau d'un arcèu, clef d'un arc. Arcano del sèr Boto lous biòus en leser ; Arcano del mati Boto lous biòus en chami. La ricliano de l'en-sei Menol'aigo jasei revèn, me prov. — Arcasf, v. r. secret arcoulan. casso, prouv. S'évertuer, s'escrimer. M'arcelle per iè lou dire, je m'épuise à vignons bonnet. arcano, arcanello (Velay), ricliano (lim.), aclo, Ècco (rouerg.), s. f. Arc-en-ciel, en Rouergue, Gascogne et Limousin, v. arca¬ d'arrière. R. gras. Croumpavo Nais d'arcèlli de Ceto. Marca li fedo emô brebis avec de l'ocre. arcas soun arcavot. Fricot d'arcèlli emè de bèus arcaniéu. sanguino. R. fai arcela (rom. arcelar, courber en arc, lat. arcellarc), v. a. Harceler, pousser, fatiguer d'importunités, v. secuta. Arcelle, elles, ello, élan, elas, ellon. l'a 'no ouro que m'arcello, il me tour¬ mente depuis une heure. arganèu. nau, que Arcebe pour recebre ; arceberen p. recebrian ; arcebèts p. recebès ; arcebouc p. recebè ; arcebut p. recebut. arcano, recaxo (d.), (rom. arcana, it. esp. arcano, lat. arcanum), s. f. Arcane, ar- coumprene. Arcalès, arcalièit, a j.-j. mir, catura), s. f. Action de courber en arc, de voûter, courbure, v. eourbaduro. R. arca. arcai (rom. arcars, trésorier, lat. arcarius), n. p. Arcay, Alcay, noms de fam. Iang. arcaï, arcaïc (1. g.), ïco (lat. archaicusj, adj. t. se. Archaïque, v. ancian. arcaisme (cat. arcaisme, esp. it. arcaismo, lat. archaismus), s. m. t. se. Archaïsme. Qu'iuqueis arcaisme que la réndon dificilo à cali. artèu. v. Aquéu capouchin reng d'arcados. port, arcadura, lat. c. goudelin. arcangues — (rom. lambert. cangues arc. arcaduro camino. R. arcange. tavan. a. ; Petit archange. Gabriel, l'arcangelet gentil. parèu d'arcado. a. (1. g.), arcan.io arcangelet, s. m. prov. tèmple de la Pas (m.), p. au moumen arcelat (1.), ado, part. Sero e matin sian arcela. cangelo, lat. archangelus), s. f. Archange Archangel, nom de fam. Iang. Miqu'eu l'arcange, Michel l'archange. cher d'emblée. Dóu E lou crèbo ils font des leurs, ils font Arcela, arcangèl (rouerg.), (rom. archangel, arcangil, cat. esp. arcangel, port, archanjo, it. ar- Entre lis arcange v. Fan sis arcavot, de l'embarras. roumieux. rouge de mercure (vieux), v. ocre rouge, sanguine, minerai brueys. archevesque. (1.), (rom. alcavot, alcauot, alcaot, cat. arcabot, esp. alcaliuete, débauché, maquereau), s. m. Libertin, v. ccicarot, roufian. arcano. mystère, composition secrète, pais d'Arcadié. Arcavesque, Li gauto, le vermillon des joues ; faire mounta lis arcaneto, faire rou¬ gir. Tout-d'un-cop Jarjaio Iressaulo, arcas, Arcade, l'académie des Ar¬ en man. langlade. s. arcavot, arcarot Lis arcaneto di baie formée par l'O¬ arcade, lat. v. ar- arcaneto, aucaneto, ourcaneto, recaneto, s. f. Orcanette, alkanne, plante dont la racine sert à teindre en rouge ; pour sar¬ celle, (lim.), (rom. circhat), Ëcrille, clôture de clayonnage pour empê¬ cher le poisson de sortir d'un étang, v. arco ; âtre de cheminée, v. lar ; Larcat (Ariège), nom de lieu. R. arco. m. f. Rougeur des joues, a. R. arcat, archat briançon. s. et adj. Arcadien, enne. L'academi dis cades de Rome. de arcano. d. dugay. Arca, arcat (1.), ado, part, et adj. Arqué, voûté, ée. Chivau arca sus lou clavans, cheval dont les jambes de devant sont courbes. R. arc. Arcabot, v. arcavot ; arcabousado, arcabousiè, arcabuso, v. arquebusado, arquebusié, arquebuso. arcachoun, arcachou (g.), n. de 1. Ar- 123 arcanèire (d.), s. m. Ouvrier employé aux mines de fer, v. minaire. R. ar- prov. Voûter, v. a. ARGHELANT arca n aire, goudelin. v. — sabords , barrula. Archclle, elles, ello, élan, elas, ellon. Archello su 'quelo mountagno. j. R. arcela, foucaud. arca. archelant, arjalant, anto, Coureur, euse, R. archela. adj. et Svagabond, onde, v. barrulaire.