Portico - 23 de abril_Dia del Libro_E1104AMO
Transcription
Portico - 23 de abril_Dia del Libro_E1104AMO
PÓRTICO LIBRERÍAS Muñoz Seca, 6 50005 ZARAGOZA • España www.porticolibrerias.es Tel. 976 35 70 07 Fax (+34) 976 35 32 26 Responsable de la Sección: Carmen Alcrudo ARQUEOLOGÍA MEDIEVAL 23 de abril 2011 — Día del libro 10% de descuento para los pedidos de esta selección que se envíen entre los días 18 al 25 de abril exclusivamente por correo electrónico sin mezclar con otros títulos y citando «Día del libro». 10% discount to orders of these titles sent to us between 18 and 25 of April by e-mail separately and quoting «Día del libro». 001 ACTAS DE LAS II JORNADAS DE CASTELLOLOGIA ARAGONESA: FORTIFICACIONES DEL SIGLO IX AL SIGLO XX. CALATORAO, 5, 6 Y 7 DE NOVIEMBRE DE 2004 2006 – 304 pp., fig. € 20,80 ÍNDICE: 1. Ponencias: B. Cabañero Subiza / Á. Cantos Carnicer / H. Giménez Ferreruela: Fortificaciones musulmanas de Aragón — A. Castán Sarasa: Castillos medievales altoaragoneses — J. M. Establés Elduque: Castillos góticos en Aragón — J. C. Moreno Anaya: El castillo de San Pedro de Jaca. Ciudadela. Una fortaleza abaluartada del s. XVI — F. J. Cortés Borroy: Arquitectura militar del s. XIX. Las torres ópticas en Aragón — J. M. Clúa Méndez: La Línea P: una gran obra de fortificación del s. XX en los Pirineos españoles — 2. Comunicaciones: Á. Cantos Carnicer: La arquitectura militar de la baja edad media en Aragón: desarrollo cronológico, tipologías, componentes y problemas de estudio — Á. Cantos Carnicer / J. A. Herranz Ruipérez: Fortificaciones de la edad moderna en Aragón — H. Giménez Ferreruela: Historia de los acontecimientos bélicos y las fortificaciones del s. XIX en Aragón. 002 ALMAGRO VIDAL, A.: EL CONCEPTO DE ESPACIO EN LA ARQUITECTURA PALATINA ANDALUSI. UN ANALISIS PERCEPTIVO A TRAVES DE LA INFOGRAFIA 2008 – 372 pp., lám.col., fig. € 45,00 ÍNDICE: Hacia un nuevo concepto de documentación en el campo del conocimiento y la valorización del patrimonio arquitectónico — La evolución del lenguaje gráfico: contextos virtuales aplicados al conocimiento del patrimonio y su conservación — Metodología para la generación del modelo: el caso de la Aljafería de Zaragoza — Situación actual de la documentación de la arquitectura palatina andalusí — Análisis perceptivo de la evolución del espacio en la arquitectura palatina andalusí — Conclusiones. PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 2 003 ARGUELLO MENENDEZ, J. J.: LA INDUSTRIA DE LA CIUDAD DE UVIEU EN LA EPOCA MEDIEVAL 2009 – 460 pp. € 40,00 ÍNDICE: La ciudad de Uviéu en los siglos XIII y XIV — La organización del artesanado de Uviéu durante los siglos XIII y XIV — Los menesteres de la ciudad de Uviéu durante los siglos XIII y XIV — La participación de la mujer en los sectores artesanales — La crisis del siglo XIV — Pedreros y carpinteros. El urbanismo y las infraestructuras en los siglos XIII y XIV — El sector del metal en la ciudad de Uviéu. Siglos XIII y XIV — Las industrias del sector peletero. Siglos XIII-XIV — Las industrias del sector textil. Siglos XIII-XIV — La evolución del sector artesanal de la ciudad durante el siglo XV — La industria de la construcción en la ciudad durante el siglo XV — El sector del metal en la ciudad de Uviéu. Siglo XV — Las industrias del sector peletero en los siglos XV y XVI — El sector textil de la ciudad de Uviéu durante el siglo XV — Conclusiones. 004 ARIAS PARAMO, L.: GEOMETRIA Y PROPORCION EN LA ARQUITECTURA PRERROMANICA ASTURIANA 2008 – 395 pp., plan., fig. € 57,00 ÍNDICE: Introducción: Aproximación a los contenidos temáticos del estudio y su desarrollo — El concepto de proporción en la alta edad media — Aplicación del concepto de proporción en la arquitectura asturiana — Principios metrológicos — La iglesia de San Julián de los Prados — La iglesia de San Pedro de Nora — La iglesia de Santa María de Bendones — La Cámara Santa de la catedral de Oviedo — Santa María del Rey Casto — Santa María de Naranco — La iglesia de San Miguel de Liño — La iglesia de Santa Cristina de Lena — Iglesia de San Salvador de Valdediós — Iglesia de Santo Adriano de Tuñón — Iglesia de Santiago de Gobiendes — Iglesia de San Salvador de Priesca — El proceso de fabricación de los sillares en la arquitectura asturiana — Bibliografía general. 005 ARNOLD, F.: DER ISLAMISCHE PALAST AUF DER ALCAZABA VON ALMERIA 2008 – xii + 336 pp., 93 fig., 12 despl., 46 lám. € 119,60 ÍNDICE: L. Cara Barrionuevo: La alcazaba de Almería como monumento: investigación, patrimonio y restauración — F. Arnold: Die Architektur — L. Cora Barrionuevo: Alcazaba de Almería en la época cristiana — P. Cressier: Chapiteaux, bases et tailloirs des monuments islamiques d’Almería — N. Kubisch: Las yeserías islámicas. 006 ARTE ISLAMICO EN GRANADA. PROPUESTA PARA UN MUSEO DE LA ALHAMBRA. 1 DE ABRIL - 30 DE SEPTIEMBRE DE 1995 1995 – 510 pp., lám., fig. € 30,05 ÍNDICE: M. Casamar: Oriente y occidente en al-Andalus. Significación de la cultura y arte nazaríes — M. Revilla Uceda: Propuesta para un museo de la Alhambra — P. Guichard: Las bases materiales del reino de Granada — M. cAlî Makkî: La Granada nasrí — C. Ewert: Precedentes de la arquitectura nazarí: la arquitectura de al-Andalus y su exportación al norte de África hasta el siglo XII — F. Valdés: La edad oscura de la Alhambra — J. Zozaya: Reflexiones sobre las fortificaciones andalusíes — P. Cressier: El capitel en la arquitectura nazarí — M. J. Rubiera Mata: Los textos epigráficos de los palacios nazaríes (algo más que una escritura) — C. M. Kugel: Agua y arquitectura. Agua y jardín. Naturaleza y vida en tiempos nazaríes — C. Partearroyo Lacaba: Los tejidos nazaríes — G. Rosseló Bordoy: Observaciones sobre la cerámica común nazarí: continente y contenido — B. Martínez Caviró: El arte nazarí y el problema de la loza dorada — M. Barrucand: Observaciones sobre las iluminaciones de coranes hispano-magrebíes — J. HassarBenslimane: Las relaciones entre el arte meriní y nasrí — Catálogo — P. Marinetto Sánchez: Colección del museo de la Alhambra — Bibliografía. 007 AZKARATE, A. / J. A. QUIROS, EDS.: ARQUEOLOGIA DE LA ARQUITECTURA, 4 PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 3 — 2005: APAREJOS CONSTRUCTIVOS MEDIEVALES EN EL MEDITERRANEO OCCIDENTAL. ESTUDIO ARQUEOLOGICO DE LAS TECNICAS CONSTRUCTIVAS 2005 – 249 pp., fig. € 40,00 ÍNDICE: J. A. Quirós Castillo: Introducción: ¿Por qué un monográfico sobre las técnicas constructivas? — T. Mannoni: Archeologia della produzione architettonica. Le tecniche costruttive — Estudios regionales: Italia: A. Cagnana: L’introduzione dell’opera quadrata medievale a genova: aspetti tecnologici e contesto sociale — G. Bianchi: Tecniche costruttive e strutture di potere nella Toscana sud-occidentale (secc. VIIIXIV) — L. Fieni: Indagine archeologico archeometrica sulla basilica di San Lorenzo Maggiore a Milano: primi risultati sull’età tardoantica e medioevale — J. A. Quirós Castillo: Técnicas constructivas altomedievales en la ciudad de Pisa y en la Toscana nordoccidental — Estudios regionales: Francia: Y. Esquieu / A. Hartmann-Virnich: Le chantier médiéval dans le sud-est de la France: regard sur les techniques de construction et l’organisation du chantier à partir de quelques exemples (XIe-XIVe siècles) — D. Istria: L’hégémonie politique et économique comme cadre de diffusion des techniques de construction au moyen âge: la Corse entre Toscane et Ligurie du XIe au XIVe s. — Estudios regionales: España: R. Azuar Ruiz: Las técnicas constructivas en la formación de al-Andalus — P. Araguas. Maçonneries murales de brique dans l’Espagne médiévale — L. Caballero Zoreda / M. A. Utrero Agudo: Una aproximación a las técnicas constructivas de la alta edad media en la Península Ibérica. Entre visigodos y omeyas — A. Azkarate GaraiOlaun / L. Sánchez Zufiaurre. Aportaciones al conocimiento de las técnicas constructivas altomedievales en Álava, Guipúzcoa y Vizcaya — El Mediterráneo oriental: A. Hartmann-Virnich: Regards sur un grand chantier ayyoubide: les portes de la citadelle de Damas. L’apport de l’étude archéologique des élévations — J.-C. Bessac / M. Boqvist: Les chantiers de construction de la citadelle de Damas: méthodologie et résultats préliminaires. 008 BALCON-BERRY, S. / F. PERROT / C. SAPIN, EDS.: VITRAIL, VERRE ET ARCHEOLOGIE ENTRE LE Ve ET LE XIIe SIECLE. ACTES DE LA TABLE RONDE AUXERRE, LES 15 ET 16 JUIN 2006 2010 – 286 pp., lám.col., fig. € 55,00 ÍNDICE: C. Sapin: Vitraux et mosaïques de verre dans l’espace religieux: quelles questions aujourd’hui? — Connaissance et diversité des verres: F. Dell’Acqua: Entre fantasie et archéologie: la connaissance des vitraux médiévaux au cours des deux derniers siècles — B. Velde: Composition des vitraux en France du VIIIe au XIIIe siècle: de la soude à la potasse — B. Palazzo-Bertholon: Composition des tesselles de mosaïque en verre au VIe siècle en Gaule: Bordeaux, Tours, Nevers et Poitiers — Nouveaux témoignages archéologiques: L. Prysmicki: Verres provenant des fouilles archéologiques de l’abbaye de Saint-Benoît (Vienne) — P. Wahlen: À propos d’un verre peint trouvé à Alésia (Côte-d’Or) — G. Dumont / L. Pirault: Vitraux de la basilique paléochrétienne des Champs Saint-Martin à Rezé (Loire-Atlantique) — J. Denis: Vitraux et verre à vitre sur le site du baptistère de Limoges (Haute-Vienne) — F. Gauthier: Vitraux du baptistère de Brioude (Haute-Loire) — F. Gauthier: Fragment de vitrail-mosaïque découvert dans le quartier Saint-Alyre à Clermont-Ferrand (Puy-de-Dôme) — J.-Y. Langlois: Vitrail mosaïque de l’église mérovingienne de Notre-Dame-de-Bondeville (Seine-Maritime) — J. Motteau: Évolution du verre à vitre en Indre-et-Loire du Ve au XIe siècle — F. Gentili: Verre architectural des habitats ruraux du haut moyen âge in Île-de-France — E. Louis: Deux sites mérovingiens à vitraux du nord de la France — B. Neuray / B. Lambotte: Verre plat: état d’avancement de l’étude des vestiges archéologiques de l’abbaye de Stavelot (Belgique) — L. van Wersch & al.: Verres plats du haut moyen âge: église des Saints-Hermès-et-Alexandre à Theux (Belgique) — P. Cuvelier / F. Heber-Suffrin: Fragments de vitraux découverts dans le chœur de la chapelle mérovingienne de Mousson (Meurthe-et-Moselle) — Naissance et développement du verre peint: l’éclairement: J. Le Maho: Retour sur le dossier des vitraux de la cathédrale de Rouen (Seine-Maritime) Pierre Gillon: Fragments de vitraux carolingiens de Saint-Maur-des-Fossés (Val-de-Marne) — S. BalconBerry: Vitraux antérieurs au XIIe siècle en Bourgogne — A. Badois: Fragments de vitraux du groupe épiscopal de Lyon (Rhône) — S. Gai: Vitraux de l’église collégiale de Hersfeld (Hessen, Allemagne) — N. Reveyron: Espace et lumière: la dynamique de l’éclairage naturel dans l’architecture médiévale — F. Perrot: Archéologie, vitrail, éclairement... une recherche à suivre. PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 4 009 BARRAL I ALTET, X.: LE DECOR DU PAVEMENT AU MOYEN AGE. LES MOSAIQUES DE FRANCE ET D’ITALIE 2010 – vi + 433 pp. + lám., 385 fig., lám.col. € 162,00 ÍNDICE: 1. La mosaïque de pavement: un chapitre de l’histoire de l’art médiéval: Témoignages médiévaux — Un art pour le sol: définition, exécution, emplacement, commande — Des images pour le sol: une iconographie du pavement — Style et chronologie: évolution générale — 2. Géographie de la mosaïque de pavement romane: France — Italie — Conclusion. 010 BASILICO, R. / S. BIANCHI: IL «TROU DE TOUILLES» IN VAL DI SUSA, PIEMONTE, ITALIA. INDAGINI ARCHEOLOGICHE IN UN ACQUEDOTTO ALPINO DEL XVI SEC. 2009 – xiv + 330 pp., fig., fot. € 67,15 011 BAZZANA, A., ED.: CASTRUM, 5: ARCHEOLOGIE DES ESPACES AGRAIRES MEDITERRANEENS AU MOYEN AGE. ACTES DU COLLOQUE DE MURCIE (ESPAGNE) TENU DU 8 AU 12 MAI 1992 1999 – 496 pp., fig., fot. € 69,00 ÍNDICE: P. Toubert: Histoire de l'occupation du sol et archéologie des terroirs médiévaux: la réference allemande — Murcie et sa huerta: J. Navarro Palazón / P. Jiménez Castillo: El centro de estudios árabes y arqueológicos de Murcia — R. C. Garrigós: Herencia islámica en la gastronomía murciana — J. Manzano Martínez: Aproximación a la estructura de la propiedad musulmana de la tierra en la huerta de Murcia (siglo XIII) — A. L. Molina Molina: La transformación del paisaje agrario del campo de Murcia (siglos XIII-XV) — G. Lemeunier: L'irrigation à Murcie au début de l'époque moderne — Mesure et perception des espaces médiévaux: J. Lefort: La représentation de l'espace et du paysage dans les documents de l'Athos — J.-M. Martin: Perception et description du paysage rural dans les actes notariés sud-italiens (IXe-XIIe siècles) — P. Guichard: Le paysage rural du Shark al-Andalus vu à travers la documentation chrétienne de l'époque de la Reconquête — V. Lagardère: Structures agraires et perception de l'espace à travers les recueils de consultations juridiques (XIe-XVe siècles) — Genèse et structuration des espaces agraires: G. P. Brogiolo: Nuove ricerche sulla campagna dell'Italia settentrionale tra tarda antichità e altomedioevo — G. Cherubini: Genèse et structuration des terroirs agricoles de la Toscane du Xe siècle au milieu du XIVe siècle — J.-P. Molénat: Structures agraires en Nouvelle-Castille. La Manche tolédane et la Ribera de Tajo, de la structure islamique à la structure chrétienne — C. Mercier / C. Raynaud: Genèse d'un terroir en Languedoc oriental: Dassargues du IVe au XIe siècle — R. Azuar Ruiz / S. Gutiérrez Lloret: Formación y transformación de un espacio agrícola islámico en el sur del País Valenciano: el bajo Segura (siglos IX-XIII) — J.-M. Poisson: Constitution et transformation des terroirs villageois. Le cas de la Sardaigne au XIVe siècle — Paysages et espaces médiévaux: A. Durand: La formation du paysage rural languedocien: histoire et anthracologie des terroirs alluvionnaires de plaine et de moyennes vallées fluviatiles (Xe-XIIIe siècles) — B. Geyer: Érosion et histoire du paysage en Bithynie médiévale — R. Comba: Châtaigneraie et paysage agraire dans les vallées piémontaises (XIIe-XIIIe siècles) — H. Bresc: Le paysage de l'agriculture sèche en Sicile (1080-1450) — M. Barceló: Saber lo que es un espacio hidráulico y lo que no es: o al-Andalus y los feudales — C. Torres: El Garb al-Andalus. Poblamiento y formas de habitar — B. Vincent: Le paysage almériense aux XVIe et XVIIe siècles — Aspects agronomiques et technologiques: M.-P. Ruas: Semences archéologiques, miroir des productions agraires en France méridionale du VIe au XVIe siècle — L. Bolens: Le Calendrier de Séville. Nouvelle traduction — J. Navarro Palazón / A. Robles Fernández: El utillaje agrícola en una explotación altomedieval de Sharq al-Andalus — F. Amigues / J. De Meulemeester / A. Matthys: Archéologie d'un grenier collectif fortifié hispano-musulman: le Cabezo de la Cobertera (vallée du río Segura/Murcie) — A. Humbert / M. Fikri: Les greniers collectifs fortifiés de l'Anti-Atlas occidental et central. Études de cas — A. Bazzana: Al-djubb: le stockage de l'eau dans les édifices castraux et les habitats d'al-Andalus — Le castrum et son territoire: A. Dunn: From polis to kastron in southern Macedonia: Amphipolis, Khrysoupolis, and the Strymon delta — C. Giros: Les fortifications de Bithynie à l'époque médiévale (XIe- PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 5 XIVe siècles) —M. Acién Almansa: Los tugur del reino nazarí. Ensayo de identificación — P. Cressier: Châteaux et terroirs irrigués dans la province d'Almería (Xe-XVe siècles) — T. Szabó: Castelli e viabilità nell'Italia del medioevo — R. Francovich / R. Farinelli: Paesaggi minerari della Toscana medievale: castelli e metalli — J.-M. Pesez: Synthèse des travaux. 012 BAZZANA, A. / E. HUBERT, EDS.: CASTRUM, 6: MAISONS ET ESPACES DOMESTIQUES DANS LE MONDE MEDITERRANEEN AU MOYEN AGE 2000 – v + 272 pp., fig., fot. € 63,00 ÍNDICE: J.-M. Pesez: Tout ce qu’on sait sur la maison villageoise au moyen âge dans l’aire méditerranéenne et tout ce qu’on voudrait savoir — E. Fentress: Social relations and domestic space in the Maghreb — M. Bertrand: Cuevas d’al-Andalus et cuevas chrétiennes. Origine et évolution de l’habitat troglodytique des hauts plateaux de Grenade — A. Bazzana: Matériaux, techniques et modes de construction: quelques réflexions à propos de l’habitat villageois dans al-Andalus — J.-M. Martin: Quelques données textuelles sur la maison en Campanie et en Pouille (Xe-XIIe siècle) — E. Hubert: Maisons urbaines et maisons rurales dans le Latium médiéval. L’apport de la documentation écrite — H. Bresc: À Corleone et en quelques autres lieux. La maison sicilienne des «terres» et des casaux (XIIIe-XVe siècle) — P. Mane: Iconographie de la maison villageoise méditerranéenne (Italie, XIIIe-XVe siècle) — M.-C. Delaigue: De la maison médiévale à la maison moderne: l’exemple de Senés — S. Gutiérrez Lloret: El espacio doméstico altomedieval del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete), entre el ámbito urbano y el rural — I. Pozo Martínez: La alquería islámica de Villa Vieja (Calasparra, Murcia) — A. Molinari: Edilizia pubblica e privata nella Segesta medievale — M. Paoletti / M. C. Parra: Edilizia pubblica e privata a Segesta (XII-XIII sec.). Il complesso fortificato nell’area dell’agora greca — F. Piponnier: La maison médiévale à Fiorentino — I. Darnas: La maison médiévale cévenole. L’exemple de Saint-Germain-de-Calberte (Lozère) — J. Passini: Habitat villageois médiéval le long du chemin vers Saint-Jacques de Compostelle — M. Hassen: Villages et habitations en Ifriqiya au bas moyen âge. Essai de typologie — S. Missoum: La maison tradition-nelle de la Médina d’Alger et sa construction. Un exemple d’adaptation aux matériaux naturels et aux conditions climatiques locales — G. Démians d’Archimbaud: Pour conclure: quelles maisons et quels villages? 013 BENAGES I OLIVE, J.: CORPUS DE LES MONEDES VISIGODES DE TARRAGONA. LEOVIGILD-AKHILA II, 575-714 2007 – 477 pp., lám.col. € 150,00 ÍNDICE: Introducció general — Estudi interpretatiu — Introducció històrica — Metrologia — Volums d’emissió — Tipologia general — Els esquemes tipologics a la moneda de Tàrraco — Epigrafia i llegendes — funció de la moneda, divisió provincial i tallers monetaris — Tàrraco i els tallers de la Tarraconense — Troballes de trients visigots a la Tarraconense i descobertes de trients de la Tarraconense arreu — Inventari de les troballes de moneda visigoda a la Tarraconense i de moneda de la Tarracanense fora d’aquesta província — Sindila, un nou rei visitot? — Monedes falses i falsificades — Descripció del corpus — Museus, col·leccions i altres localitzacions de les monedes del corpus — Bibliografia — Subhastes públiques — Museus i col·leccions — Corpus — Falses d’època — Falsificacions. 014 BERNDT, G. M. / R. STEINACHER, EDS.: DAS REICH DER VANDALEN UND SEINE (VOR-)GESCHICHTEN 2008 – 337 pp., fig., lám.col. € 59,00 ÍNDICE: F. M. Clover: Introduction: Toward a history of the vandals — (Vor-)Geschichten: P. W. Haider: «Vandalen» in Polen: Kulturkontakt, Kulturtransfer und Ethnogenese zwischen ca. 100 v. und 200 n. Chr. — F. Gauß: Definition und Abgrenzung der kaiserzeitlichen Przeworsk- und Wielbark-Kultur: Ein «ethnographisches Bild»? — P. Prohászka: Auf den Spuren eines vandalischen Königsgrabes. Neues zu den Funden von Osztrópataka — H. Castritius: Das vandalische Doppelkönigtum und seine ideell-religiösen Grundlagen — J. Kleemann: Vandals went west – was die archäologischen Quellen über die Westmigration PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 6 der ‘Vandalen’ aussagen können — J. Arce: Los vándalos en Hispania (409-429 A.D.): impacto, actividades, identidad — J. Pinar / G. Ripoll: The so-called vandal objects of Hispania — G. M. Berndt: Gallia – Hispania – Africa: zu den Migrationen der Vandalen auf ihrem Weg nach Nordafrika — Das Reich der Vandalen: P. von Rummel: Where have all the Vandals gone? Migration, Ansiedlung und Identität der Vandalen im Spiegel archáologischer Quellen aus Nordafrika — C. Eger: Vandalisches Trachtzubehör? Zu Herkunft, Verbreitung und Kontext ausgewälther Fibeltypen in Nord-afrika — F. Béjaoui: Les vandales en Afrique: témoinages archéologiques. Les récentes dévouvertes en Tunisie — Y. Modéran: «Le plus délicat des peuples et le plus malheureux». Vandales et maures en Afrique — A. Schwarcz: Religion und ethnische identität im Vandalenreich. Überlegungen zur Religionspolitik der vandalischen Könige — A. Rodolfi: Procopius and the vandals: how the byzantine propaganda constructs and changes african identity — R. Steinacher: Gruppen und Identitäten. Gedanken zur Bezeichnung «vandalisch» — G. P. Brogiolo / A. Chavarría Arnau: Dai vandali ai longobardi: osservazioni sull’ insediamento barbarico nelle campagne dell’occidente — S. Brather: Kleidung Grab und Identität in Spätantike und Frühmittelalter. 015 BROGIOLO, G. P. / A. CHAVARRIA ARNAU, EDS.: ARCHEOLOGIA E SOCIETA TRA TARDO ANTICO E ALTO MEDIOEVO. 12º SEMINARIO SUL TARDO ANTICO E L’ALTO MEDIOEVO PADOVA, 29 SETTEMBRE-1 OTTOBRE 2005 2007 – 404 pp., fig., fot. € 40,00 ÍNDICE: G. P. Brogiolo: Archeologia e società tra tardo antico e alto medioevo — E. Zanini: Archeologia dello status sociale nell’Italia bizantina: tracce, segni e modelli interpretativi — S. Gelichi: Gestione e significato sociale della produzione, della circolazione e dei consumi della ceramica nell’Italia dell’altomedioevo — W. Liebeschuetz: Latest barbarians and taxes — G. Volpe: Il ruolo dei vescovi nei processi di trasformazione del paesaggio urbano e rurale — V. Fiocchi Nicolai: Il ruolo dell’evergetismo aristocratico nella costruzione degli edifici di culto cristiani nell’hinterland di Roma — A. Chavarría Arnau: Splendida sepulcra ut posteri audiant. Aristocrazie, mausolei e chiese funerarie nelle campagne tardoantiche — M. Ibsen: Tra clero e aristocrazie: riflessioni sulla committenza della scultura liturgica nelle chiese rurali — M. Alba: Diacronía de la vivienda señorial de Emerita (Lusitania, Hispania): desde las domus alto imperiales y tardoantiguas a las residencias palaciales omeyas (siglos I-IX) — A. Augenti: Immaginare una comunità, costruire una tradizione. Aristocrazie e paesaggio sociale e Ravenna tra V e X secolo — M. Valenti: Aristocrazie ed élites, deboli e forti, nella Toscana tra VI e X secolo — F. Marazzi: Organizzazione insediativa e fonti scritte fra VIII e XI secolo. Riflessioni a partire dalla documentazione monastica in Italia centromeridionale — M. Hardt: The accumulation of wealth in early medieval aristocracies — J. Arce: La ostntación del rango en la vida y en la muerte — C. La Rocca: Storia di genere e archeologia dell’altomedioevo: note sul dibattito europeo — E. Possenti: Abbigliamento e rango in Italia settentrionale tra V e VI secolo — S. Brather: Vestito, tomba ed identità fra tardo antico e altomedioevo — C. Giostra: Luoghi e segni della morte in età longobarda: tradizione e trasizione nella pratiche dell’aristocrazia — I. Barbiera: La morte del guerriero e la rappresentazione delle identità funerarie in Friuli tra VI e VII secolo d.C. — L. Pejrani Baricco: Longobardi da guerrieri a contadini. Le ultime ricerche in Piemonte — F. De Rubeis: Rappresentatività sociale delle epigrafi tra IV e X secolo — P. Delogu: Conclusioni. 016 BROGIOLO, G. P. / P. DELOGU, EDS.: L’ADRIATICO DALLA TARDA ANTICHITA ALL’ETA CAROLINGIA. ATTI DEL CONVEGNO DI STUDIO BRESCIA, 11-13 OTTOBRE 2001 2005 – 331 pp., fig. € 36,00 017 BÜHL, G. / A. CUTLER / A. EFFENBERGER, EDS.: SPÄTANTIKE UND BYZANTINISCHE ELFENBEINBILDWERKE IM DISKURS 2008 – vi + 281 pp., fig. + 29 lám. € 124,00 ÍNDICE: A. Banerjee: Non-destructive investigation of ivory by FTIR and Raman spectroscopy — G. Bühl: PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 7 The making of early-byzantine pyxides — J.-P. Caillet: Remarques sur l’iconographie christo-mariale des grands diptyques d’ivoire du VIe siècle. Incidences éventuelles quant à leur datation et origine — C. L. Connor: Color on late antique and byzantine ivories: problems and challenges of conservation — A. Cutler: Resemblance and difference: carving in Byzantium and ottonian Germany in the ivory century — J. Engemann: Zur Bedeutung der Veranstaltung in Amphitheater und Circus in der Spätantike — H. Evans: Digenis Akritis and a middle byzantine rosette casket in the Metropolitan museum of art — J. Hanson: Editions of the Joseph narrative in ivory between east and west — P. Janke: Die byzantinischen Elfenbeintafeln im Domschatz zu Halberstadt — H. Jehle: Technologische Aspekte ausgewählter Elfenbeinarbeiten des Museums für byzantinische Kunst, Berlin — D. Kinney: First-generation diptychs in the discourse of visual culture — H. A. Klein: Die Elfenbein-Staurothek von Cortona im Kontext mittelbyzantinischer Kreuzreliquiarproduktion — U. Koenen: «Kopien» imaginärer Vorbilder und Reproduktionen. Spätantike, karolingische und byzantinische Elfenbeinwerke iim forschungsgeschichtlichen Diskurs — B. Schellewald: «... als Kunstgeschichte so exakt werden wollte wie die Philologie oder die Zoologie». Die frühe Elfenbeinforschung in Deutschland — A. Shalem: The second life of objects: ivory horns in medieval church treasuries — P. Speck: Beharrlichkeit oder Die Verteidigung alter Feststellungen — A. St. Clair Harvey: Carving in the center: evidence for an urban workshop on the Palatine hill in Rome. 018 CABALLERO GARCIA, R. / B. MAQUEDANO / E. I. SANCHEZ: EL ORO DE LOS VISIGODOS. TESOROS NUMISMATICOS DE LA VEGA BAJA DE TOLEDO 2010 – 124 pp., fig., lám.col. € 30,00 019 EL CAMI DE SANT JAUME I CATALUNYA. ACTES DEL CONGRES INTERNACIONAL CELEBRAT A BARCELONA, CERVERA I LLEIDA, ELS DIES 16, 17 I 18 D’OCTUBRE DE 2003 2007 – 558 pp., fot. € 40,00 ÍNDICE: Secció d’história: S. Claramunt: Catalunya, porta d’entrada del camí de sant Jaume — G. Cherubini: I pellegrini italiani del cammino di Santiago in Catalogna alla fine del medioevo — K. Herbers: Preescripción i descripción. Peregrinos jacobeos alemanes de paso por Cataluña — P. Bertran i Roigé: La Pia Almoina de Lleida en el camí de sant Jaume de Galícia — J. Bolòs: Nous mètodes per a conèixer els camins medievals: la xarxa de vies a la Catalunya central — M. T. Ferrer Mallol: El pelegrinatge a sant Jaume de Compostel·la a la Catalunya medieval — J. Hernando: La peregrinación, camino de esperanza — N. Jaspert: Carlomagno y Santiago en la memoria històrica catalana — J. Massip: El pelegrinatge a sant Jaume des de Tortosa — P. Benito i Monclús: Els primers pelegrins catalans a sant Jaume de Compostel·la (segles XI-XII): identitat, perfil social i procedència geogràfica — S. Fossati Raiteri: Ligures y genoveses hacia Santiago — A. Monlleó i Galcerà: Importància de la ruta de l’Ebre en el trànsit de pelegrins de sant Jaume a la baixa edat mitjana — J. Mutgé i Vives: Les relíquies de sant Galderic, una parada a Barcelona, en el camí de sant Jaume — F. X. Rivera Sentís: Pelegrins al seu pas per l’hospital cerverí de Berenguer de Castelltort (1426-1493) — R. Salicrú i Lluch: Galícia i Granada: pelegrinatge i exercici de cavalleria en terres ibèriques i musulmanes occidentals a la baixa edat mitjana — P. Verdés Pijuan: El pelegriinatge a sant Jaume i Catalunya, segons la documentació municipal (s. XIV-XVI) — Secció d’història de l’art: I. G. Bango Torviso: El locus sanctus de Santiago de Compostela. Una nueva interpretación del escenario arquitectónico del santuario — E. Fernández González: San Martín de Tours en el camino de Santiago: culto, advocación e iconografía en la edad media — J. Yarza Luaces: Iconografía de Santiago. Una primera visión global medieval — C. Berlabé: Iconografía del pelegrí a les terres de Lleida — G. Boto Varela: Cartografía de la advocación jacobea en Cataluña (siglos X-XIV) — F. Español: Exvotos y recuerdos de peregrinación — E. Carrero Santamaría: La acogida a los peregrinos en las catadrales. Hospitales, alberguerías y limosnas capitulares en los reinos hispanos del medievo — F. Fité Llevot: Senderes i hospitals del camí de sant Jaume a Catalunya — M. L. Martín Ansón: Tradiciones, devociones, reliquias y relicarios del camino de Santiago en el nordeste peninsular — E. Balasch PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 8 i Pijoan & al.: Sant Jaume, el camí de la llum. La representació de sant Jaume a les vidrieres gòtiques catalanes — M. Crispí i Canton: La Mare de Déu de la Guia i la Verge de la Canal: capelles marianes a les muralles de Barcelona — S. M. Fernández Pérez / V. R. Nodas Fernández: «Vita peregrinatio est»: reflexións sobre o capitel historiado no transepto norde da catedral de Santiago — G. Fernández Somoza: Vías medievales y pintores itinerantes en Cataluña en tiempos del románico — J.-R. González Pérez: L’ermita de sant Jaume (La Granja d’Escarp. El Segrià) — J. Graupera Graupera: Notes sobre el culte a sant Jaume a la comarca del Baix Maresme — A. Orriols Alsina: Un cicle de sant Jaume i sant Ermengol a la catedral de la Seu d’Urgell — I. Puig / E. López: Les obres d’ampliació i restauració de la capella del Peu del Romeu de Lleida (1883) — A. Torres i Molina: Sant Jaume a Banyoles i el Pla de l’Estany. Relíquies, hospitals, pelegrinatge, art i devoció a l’època medieval — A. Velasco González: Culte, devoció i iconografia de sant Martí a Catalunya en època medieval: el retaule de sant Martí d’Escalarre — Secció de cultura: R. Villares: La segona invenció de Santiago — A. M. Espadaler: El camí de sant Jaume en la literatura catalana medieval. Una mostra — F. Massip: Teatre i dansa en els camins de pelegrinació a l’edat mitjana — M. C. Gómez Muntané: Canciones y danzas del siglo XIII: el manuscrito de sant Joan de les Abadesses — X. A. Armesto López: A importancia do sector agrario na contorna do Camiño xacobeo de Cataluña — X. L. García: Iconografía xacobea no gótico catalán — J. M. López-Chaves Meléndez: La recuperación de los caminos portugueses a Santiago — X. A. Pérez Bouza: Madureza da sintaxe do catalán e do galego medievais (o «Llibre de les bèsties», de R. Llull e «Miragres de Santiago») — A. Vázquez: Variacions sobre el miracle d’«El penjat despenjat» a la tradició compostel·lana de Galícia i Catalunya — P. Vila: «La tragèdia o martiri de sant Jaume», una obra de teatre hagiogràfic rossellonès (1841) — C. Fernández Valdehorras: Ramón Llull, peregrino a Compostela no século XIII: escolios sobre a filosofía do beato mallorquín. 020 CAMPBELL, B. M. S.: FIELD SYSTEMS AND FARMING SYSTEMS IN LATE MEDIEVAL ENGLAND 2008 – xiv + 316 pp., 35 fig., 2 lám.col. € 98,00 ÍNDICE: Population change and the genesis of commonfields on a Norfolk manor — The extent and layout of commonfields in eastern Norfolk — The regional uniqueness of English field systems? Some evidence from eastern Norfolk — Commonfield origins – the regional dimension — Commonfield agriculture: the Andes and medieval England compared (with R.A. Godoy) — Towards an agricultural geography of medieval England: review article of J. Langdon’s Horses, Oxen and Technological Innovation, the Use of Draught Animals in English Farming, 1066–1500 — The diffusion of vetches in medieval England — Mapping the agricultural geography of medieval England (with J.P. Power) — The livestock of Chaucer’s reeve: fact or fiction? — Cluster analysis and the classification of medieval demesne-farming systems (with J.P. Power) — Economic rent and the intensification of English agriculture, 1086–1350 — The demesnefarming systems of post Black Death England: a classification (with K.C. Bartley and J.P. Power) — Inquisitiones post mortem, GIS, and the creation of a land-use map of medieval England (with K.C. Bartley). 021 CANTO GARCIA, A. / P. CRESSIER, EDS.: MINAS Y METALURGIA EN ALANDALUS Y EL MAGREB OCCIDENTAL. EXPLOTACION Y POBLAMIENTO 2008 – xix + 252 pp., fig., tabl. € 23,00 ÍNDICE: K. Ben Romdhane: Exploitation des métaux précieux au Maghreb médiéval: l’apport des sources écrites — P. Grañeda Miñón: La explotación andalusí de la plata en Córdoba — El M. El Ajlaoui: Maroc présaharien: rechniques d’exploitation minière et métallurgique dans les mines d’argent, de cuivre et de plomb — B. Rosenberger: Saints et mines dans le sud du Maroc (XVIe-XVIIIe siècles) — R. Izquierdo Benito: Vascos: un enclave minero-metalúrgico de al-Andalus — J. Ortega Ortega: Consideraciones sobre la explotación del hierro en la Sierra Menera (Teruel) durante época andalusí — M. Bertrand / J. R. Sánchez Viciana: Production de fer et peuplement de la région de Guadix (Grenade) au cours de l’antiquité tardive et du haut moyen âge — H. Catarino: Minas e povoamento islâmico no Algarve oriental: o território de Alcoutim — J. A. Pérez Macías: La producción metalúrgica en el suroeste de al-Andalus — A. Bazzana / N. Trauth: Minéralurgie et métallurgie à Saltés et dans son arrière-pays (Huelva): les technologies médiévales à la lumière des fouilles de la ville islamique — C. Domergue: Conclusions. PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 9 022 CARVAJAL LOPEZ, J. C.: LA CERAMICA DE MADINAT ILBIRA (ATARFE) Y EL POBLAMIENTO ALTOMEDIEVAL EN LA VEGA DE GRANADA 2008 – 495 pp., 59 fig., 76 lám. € 23,00 023 CHAPELOT, J., ED.: TRENTE ANS D’ARCHEOLOGIE MEDIEVALE EN FRANCE. UN BILAN POUR UN AVENIR. IXe CONGRES INTERNATIONAL DE LA SOCIETE D’ARCHEOLOGIE MEDIEVALE, VINCENNES, 16-18 JUIN 2006 2010 – 441 pp., fig., lám.col. € 50,50 ÍNDICE: J. Chapelot / F. Gentili: Trente ans d’archéologie médiévale en France — I. Les sciences et l’archéologie: A. Durand: L’émergence d’outils empruntés aux sciences biologiques végétales en archéologie médiévale en France — A. Querrien / B. T. Mai / M. Girard: Évolution et exploitation du paysage végétal au Moyen Âge: données polliniques de sites naturels et archéologiques de Berry et du Val de Loire — M.-P. Ruas: Des grains, des fruits et des pratiques: la carpologie historique en France — B. Clavel / J.H. Yvinec: L’archéozoologie du Moyen Âge au début des la période moderne dans la moitié nord de la France — I. Rodet-Belarbi / V. Forest: Les activités quotidiennes d’après les vestiges osseux — II. L’habitat: É. Peytremann: L’archéologie de l’habitat rural du haut Moyen Âge dans le nord de la France: trente ans d’apprentissage — F. Gentili: L’organisation spatiale des habitats ruraux du haut Moyen Âge: l’apport des grandes fouilles préventives. Deux exemples franciliens: Serris «Les Ruelles» (Seine-etMarne) et Villiers-le-Sec (Val-d’Oise) — L. Schneider: De la fouille des villages abandonnés à l’archéologie des territoires locaux. L’étude des systèmes d’habitat du haut Moyen Âge en France méridionale (Ve-Xe siècle): nouveaux matériaux, nouvelles interrogations — P. Conte / L. Fau / F. Hautefeuille: L’habitat dispersé dans le sud-ouest de la France médiévale (Xe-XVIIe siècles) — III. Le bâti: S. Büttner / D. Prigent: Les matériaux de construction dans le bâtiment médiéval — C. Sapin: L’église dans tous ses états, 30 ans d’archéologie des sites et édifices religieux — IV. Le funéraire: C. Treffort: Une archéologie très «humaine»: regard sur trente ans d’étude des sépultures médiévales en France — V. Les mines: M.-C. Bailly-Maître / P. Dillmann: Mines et métallurgie au Moyen Âge. Évolution d’une discipline — VI. Les châteaux: A. Renoux: Châteaux, palais et habitats aristocratiques fortifiés et semi-fortifiés — P. Racinet: Dix and de fouilles programmées à Boves (Somme): autour d’un château (début Xe-fn XIVe siècle) — F. Guyonnet: Le château comtal de Carcassonne: nouvelle approche archéologique d’un grand monument méconnu — VII. Archéologie des eaux intérieures: E. Rieth / V. Serna: Archéologie de la batellerie et des territoires fluviaux au Moyen Âge — VII. La céramique: Y. Henigfeld / P. Husi: La céramique médiévale dans la moitié nord de la France: bilan et perspectives — A. Horry: Terra incognita? Céramiques et archélogie des temps modernes: premier bilan et réflexions à partir de l’exemple de Lyon — IX. Les villes: H. Galinié: La question urbaine entre Antiquité at Moyen Âge: «l’entre-deux des cités» (250-950) — Y. Henigfeld & al.: L’apport de l’archéologie à la connaissance de la ville médiévale: le cas de Strasbourg — N. Meyer Rodrigues: Saint-Denis, archéologie, territoire et citoyenneté — E. Faure-Boucharlat / A.-M. Flambard Héricher: L’édition scientifique dans le domaine de l’archéologie médiévale en France — J. Chapelot: L’archéologie médiévale en France au début du XXIe siècle ou comment changer d’époque. 024 CHAVARRIA ARNAU, A.: EL FINAL DE LAS «VILLAE» EN «HISPANIA» (SIGLOS IV-VII D.C.) 2007 – 313 pp., 143 fig. € 65,00 ÍNDICE: Introducción — Los propietarios de las villae — Estructura y explotación de la propiedad durante la antigüedad tardía — Las villae y los bárbaros — La economía de las villae — Evolución de las villae desde los orígenes hasta el siglo IV — Las villae tardoantiguas (siglos IV y V) — Las necrópolis de las villae — Las transformaciones funcionales de las villae — Iglesias y villae — Villa, praetorivm, castellvm: las transformaciones del vocabulario — Conclusiones — Catálogo. PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 10 025 CITTER, C. / A. ARNOLDUS-HUYZENDVELD, EDS.: ARCHEOLOGIA URBANA A GROSSETO, 2 VOLS. (1: LA CITTA NEL CONTESTO GEOGRAFICO DELLA BASSA VALLE DELL’OMBRONE; 2: EDIZIONE DEGLI SCAVI URBANI 1998-2005) 2007 – xv + 495 pp., 1 CD-ROM, fig. € 83,20 026 COMBER, M.: THE ECONOMY OF THE RINGFORT AND CONTEMPORARY SETTLEMENT IN EARLY MEDIEVAL IRELAND 2008 – xviii + 335 pp., 189 fig., 109 tabl. € 66,00 027 CONGRESO INTERNACIONAL «CIUDADES AMURALLADAS». PAMPLONA, 24-26 NOVIEMBRE 2005 2007 – 305 pp., CD-ROM, lám.col., fig. € 40,00 ÍNDICE: Ponencias: A. Fara: Tracciati dell’architettura militare italiana nel secolo XVI — A. Cámara Muñoz: La ciudadela de Pamplona bajo los Austrias — V. Echarri Iribarren: Génesis y evolución del recinto amurallado de Pamplona a partir del siglo XVI — J. Martínez de Aguirre: Villas fortificadas y defensa del reino de Navarra (siglos XI-XV) — J. L. Gutiérrez Robledo: Las murallas: el caso de Ávila — A. J. Morales Martínez: Las murallas de Sevilla — J. A. Galindo Díaz: Urbanismo militar en América hispánica — C. van den Heuvel: Conectar y desconectar ciudad y ciudadela. Planes para la incorporación de la ciudadela en la fortificación de Amberes y para el cambio de uso de la Esplanade (1567-1585) — M. Viganò: Mura e castelli. I Paleari Fratino ingengneri di fortificazione nelle terre di Spagna — J. J. Azanza López: Pamplona sale de las murallas — F. Cobos: La fortificación española del primer Renacimiento: entre la arqueología de la arquitectura y la arquitectura de papel — Comunicaciones. 028 CONTRERAS MARTINEZ, M. , ED.: LA INVESTIGACION ARQUEOLOGICA DE LA EPOCA VISIGODA EN LA COMUNIDAD DE MADRID, 3 VOLS. (1: HISTORIOGRAFIA Y TERRITORIO; 2: LA CIUDAD Y EL CAMPO; 3: LA CULTURA MATERIAL) 2007 – xxi + 981 pp., fig., fot. € 80,00 ÍNDICE: VOLUMEN I: HISTORIOGRAFÍA Y TERRITORIO: LA INVESTIGACIÓN. LOS ACONTECIMIENTOS HISTÓRICOS. EL TERRITORIO: La investigación: S. Quero de Castro: La investigación sobre el mundo visigodo en Madrid desde la guerra civil a la transición democrática — J. Morín de Pablos: La investigación de época visigoda en la comunidad de Madrid desde la transición democrática hasta el presente — F. Sáez Lara: La época visigoda en la comunidad de Madrid: cómo se muestra en la exposición permanente del Museo arqueológico regional (Alcalá de Henares) — Los acontecimientos históricos: M. Vallejo Girvés: La Carpetania tardorromana y visigoda en relación a Complutum — El territorio. El territorio madrileño: J. Morín de Pablos & al.: Repertorio de yacimientos de época visigoda en la comunidad de Madrid (ss. V al VIII d.C.) — C. Caballero: Caminos sobre caminos: un recorrido por las rutas visigodas en Madrid — C. Fernández Calvo: El paisaje de la comunidad de Madrid en época visigoda — Los territorios limítrofes: R. Barroso Cabrera: Panorama de la arqueología de época visigoda en la provincia de Cuenca — B. Gamo Parras: Arqueología de época visigoda en la provincia de Albacete — P. Guerra García: Algunas notas sobre el contexto histórico visigodo en la provincia de Segovia — J. Morín de Pablos: Arqueología del poblamiento visigodo en el occidente de la Meseta Norte (ss. V-VIII) — J. A. Gómez Gandullo: Avances sobre las excavaciones arqueológicas en el yacimiento de época visigoda de La Legoriza, San Martín del Castañar (Salamanca) — L. J. Balmaseda Muncharz: Ávila visigoda — II: LA CIUDAD Y EL CAMPO: LA CIUDAD. EL CAMPO. LA SIERRA. LA CAMPIÑA Y LAS VEGAS: La ciudad: L. Olmo Enciso: La ciudad en el centro peninsular durante el proceso de consolidación del estado visigodo de Toledo — S. Rascón Marqués / A. L. Sánchez Montes: Complutum tardoantiguo — A. L. Sánchez Montes / S. Rascón Marqués: La Villa del Val y la necrópolis del Camino de los Afligidos (Alcalá de Henares) — El campo: J. López Quiroga: ¿Dónde vivían los «germanos»? Poblamiento, hábitat y mundo funerario en el occidente europeo entre los siglos V y VIII. Balance historiográfico, problemas y perspectivas desde el centro del reino «godo» de Toledo — A. Vigil- PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 11 Escalera Guirado: Primeros pasos hacia el análisis de la organización interna de los asentamientos rurales de época visigoda — La sierra: F. Colmenarejo García / C. Rovira Duque: Los yacimientos arqueológicos de Colmenar Viejo durante la antigüedad tardía — C. Abad Castro: El poblado de Navalvillar (Colmenar Viejo) — La campiña y las vegas: M. Alfaro Arregui / A. Martín Bañon: La Vega: un modelo de asentamiento rural visigodo en la provincia de Madrid — M. Rodríguez Cifuentes / L. A. de Juena García: La Huelga y el Malecón: dos asentamientos altomediavales entre la tradición y el cambio — M. Rodríguez Cifuentes / L. A. Domingo Puertas: Las Charcas, un asentamiento rural visigodo en la vega del Jarama — V. Marcos Sánchez-Moreno & al.: Trabajos arqueológicos en el yacimiento «El Prado de los Galápagos» — V. Marcos Sánchez-Moreno / L. Galindo San José: Cabañas con cubierta de teja en el yacimiento arqueológico de Frontera de Portugal — E. E. Redondo Gómez & al.: El Guijo y el Bajo del Cercado, un ejemplo de la ocupación visigoda en la Vega del Jarama (Madrid) — E. Agustí García & al.: El Cerro de la Gavia. Una necrópolis tardoantigua en Villa de Vallecas (Madrid capital) — J. Morín de Pablos & al.: El yacimiento hispanovisigodo del Barraco del Herrero (San Martín de la Vega, Madrid). Los campos de silos en época visigoda: ¿Comunidad o innovación? — M. Contreras Martínez / A. Fernández Ugalde: El espacio funerario en el poblado de época visigoda de Gózquez de Arriba (San Martín de la Vega, Madrid) — R. Barroso Cabrera & al.: La necrópolis visigoda de Tinto Juan de la Cruz (Pinto, Madrid) — J. Morín de Pablos & al.: La necrópolis hispanovisigoda de La Indiana (Pinto, Madrid) — E. Penedo Cobo & al.: El yacimiento visigodo del PP5, en el arroyo Culebro — E. Penedo Cobo: El yacimiento visigodo de Buzanca 2 — E. Penedo Cobo / J. Sanguino Vázquez: El yacimiento visigodo de la Recomba — F. Ardanaz Arranz: La necrópolis visigoda de Cacera de las Ranas (Aranjuez) — P. Martín Ripoll & al.: La necrópolis hispanovisigoda del yacimiento de Equinox, Alcalá de Henares. Madrid — P. Martín Ripoll & al.: La necrópolis hispanavisigoda del yacimiento de la Fuente Mora. Leganés. Madrid — III: LA CULTURA MATERIAL: LA ARQUITECTURA. LA ESCULTURA. LA CERÁMICA. LA TOREÚTICA. LA CULTURA MATERIAL. LA EPIGRAFÍA. EL HUESO. LA INDUSTRIA LÍTICA. LA NUMISMÁTICA. ESTUDIOS ANTROPOLÓGICOS. ESTUDIOS ZOOARQUEOLÓGICOS Y ANTROCOLÓGICOS: La arquitectura: A. M. Martínez Tejera: Las contrucciones cristianas desde la tardoantigüedad hasta «época goda» en la comunidad de Madrid (siglos IV-VII): una arquitectura por descubrir — La escultura: J. Morín de Pablos / R. Barroso Cabrera: La escultura de época visigoda en la comunidad de Madrid — La cerámica: A. Vigil-Escalera Guirado: La cerámica del período visigodo en Madrid — La toreútica: R. Barroso Cabrera / J. Morín de Pablos: Arqueología funeraria de época visigoda en la comunidad de Madrid: la toréutica — La cultura material: R. Barroso Cabera / J. Morín de Pablos: Armas en la arqueología madrileña de la antigüedad tardía — L. J. Balmaseda Muncharaz: Los bronces litúrgicos visigodos en la comunidad de Madrid — L. J. Balmaseda Muncharaz: La orfebrería de época visigoda en la comunidad de Madrid — La epigrafía: I. Velázquez: La epigrafía de época visigoda en la comunidad de Madrid — A. Urbina Álvarez: Pizarras con inscripción de época hispanovisigoda en la provincia de Madrid — El hueso: R. Villaverde López: La producción ósea madrileña durante el período hispanovisigodo — M. Moreno García / C. M. Pimenta: Comentarios arqueo-zoológicos sobre el aerófono de la necrópolis de Afligidos, Villa Romana del Val (Alcalá de Henares, Madrid) — La industria litica: G. López López: Rebuscado en la terrera: la producción lítica hispanovisigoda en la región de Madrid — La numismática: L. González Carrasco: La numismática visigoda en la comunidad de Madrid — A. L. Sánchez Montes: El bol del vidrio litúrgico — Analíticas y técnicas. Estudios antropológicos: M. E. Nicolás Checa: La necrópolis infantil del Cerro de la Gavia (Villa de Vallecas, Madrid) — J. Herrerín López: Estudio antropológico de los restos óseos humanos excavados en la necrópolis visigoda de Prado Galápagos (Madrid) — Estudios zooarqueológicos y antracológicos: J. Yravedra Sainz de los Terreros: Zooarqueología visigoda en el yacimiento visigodo de Barranco de Herrero — V. García-Blanco / S. Vila: Restos animales y vegetales del yacimiento visigodo de Prado de los Galápagos, interpretación ambiental — A. Alarcón Hernández: Estudio arqueofaunístico del yacimiento arqueológico «La Huelga». 029 CRESSIER, P., ED.: CASTRUM, 8: LE CHATEAU ET LA VILLE. ESPACES ET RESEAUX (VIe-XIIIe SIECLE) 2008 – xii + 343 pp. € 43,00 ÍNDICE: P. Toubert: Introduction: Le castrum et la cité. Le castrum dans la cité — 1. Ville, château, PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 12 territoire: A. Rovelli: Città e castelli. Monete a confronto — H. Bresc: Les saints du terroir. L’hagiotoponymie sicilienne médiévale et le réseau des églises, des bourgs et des cassaux — L. Schneider: Cité, castrum et ‘pays’: espace et territoires en Gaule méditerranéenne durant le haut moyen âge. L’exemple de la cité de Nîmes et du pagus de Maguelone (Ve-XIe siècle) — S. Gilotte: Émergence et déclin de la structure urbaine musulmane en Estrémadure centre-orientale — R. Azuar Ruiz: Castillos y espacios marginales de las ciudades en el Sarq al-Andalus (siglos XII-XIII) — L. Arcifa / A. Nef: Les dynamiques entre villes et châteaux dans les territoires de Noto et Lentini (Val de Noto, Sicilie sud-orientale) — V. Salvatierra Cuenca / A. Visedo Jiménez: Segura de la Sierra y el origen de la articulación de un territorio medieval — A. Malpica Cuello: Las villas de la frontera granadina. ¿Ciudades o alquerías fortificadas? — 2. Genèse et transition: J. De Meulemeester: Fortifications et essor urbain. Expériences d’archéologie extensive de l’Europe du Nord-Ouest appliquées à l’Espagne: l’exemple de Niebla — E. Crouzet-Parvan: Le château et la ville. Problèmes de l’atypie vénitienne — S. Gutiérrez Lloret: Madinat Iyyuh y la destrucción del espacio urbano en la alta edad media — J. C. Castillo Armenteros: Los alcázares de Jaén entre los siglos VIII-XIII — 3. Ville et lieux de pouvoir: T. Bianquis: Le Qasr de Damas avant les Saldjoucides — P. Guichard: Qasr et ville à Valence et à Murcie à l’époque musulmane — R. Izquierdo Benito: La alcazaba de Vascos — P. Cressier / L. Erbati: Le pouvoir dans ses murs. Villes et fortification dans le Maroc du haut moyen âge — J.-M. Martin: Les fortifications de Naples (Ve-XIIIe siècle) — J.-C. Maire Vigueur: Guerres et fortifications dans la Rome communale. 030 CUNLIFFE, B. / P. GALLIOU: LES FOUILLES DU YAUDET EN PLOULEC’H, COTES-D’ARMOR, 3: DU QUATRIEME SIECLE APRO. J.-C. A AUJOURD’HUI 2007 – 207 pp., 145 fig., 11 tabl. € 82,00 031 DAR, S.: SHALLALE: ANCIENT CITY OF CARMEL 2009 – xxvi + 441 pp., fig., tabl. € 74,50 032 DAVID, M., ED.: EBURNEA DIPTYCHA. I DITTICI D’AVORIO TRA ANTICHITA E MEDIOEVO 2007 – 397 pp., fig. € 64,50 ÍNDICE: temi introduttivi: M. David: Elementi per una storia della produzione dei dittici eburnei — F. Citti / A. Ziosi: I «diptycha eburnea» tardoantichi e il Die Consulardiptychen di Richard Delbrueck — Antecedenti e inquadramenti: G. Camodeca: Dittici e trittici nella documentazione campana (8 a.C.-79 d.C.) — G. A. Cecconi: Lineamenti di storia del consolato tardoantico — Produzione e ricezione: A. Cutler: Il linguaggio visivo dei dittici eburnei. Forma, funzione, produzione, ricezione — F. Cervini: Le vie del classicismo tra iconografie e linguaggi — Relazioni e commerci a lunga distanza: A. C. D. Panaino: L’avorio tra Oriente e Occidente — L. Chrzanovski: Le vie dell’avorio — Espressioni del potere e società: A. Sartori: «Eburnea verba» — V. Mariotti: Gli spettacoli in epoca tardoantica. I dittici come fonte iconografica — A. L. Morelli: La moneta nelle elargizioni pubbliche e private tra IV e VI secolo d.C. — Usi e riusi: M. Navoni: I dittici eburnei nella liturgia — R. Cassanelli: I modi della trasmissione. Dai tesori altomedievali ai musei d’arti applicate — Materiali e tecniche: V. Rolandi / A. Brajkovic: L’avorio. Tipologia e analisi — C. Bianchi: Strumenti e tecniche di lavorazione dell’avorio e dell’osso — E. Cristoferi: Conservare e restaurare: un esempio di intervento. 033 DECTOT, X.: LES TOMBEAUX DES FAMILLES ROYALES DE LA PENINSULE IBERIQUE AU MOYEN AGE 2009 – 311 pp., 60 fig. € 69,00 ÍNDICE: 1. Le roi se meurt, le roi est mort: Fatale confession: la mise en scène de la mort du roi — Le corps et le culte — Le roi défunt dans la Péninsule et dans le reste de l’Europe: différences et ressemblances — 2. Eglise ou tombeau? Le statut du bâtiment: Des bâtiments spécifiques — Nouveaux lieux, nouvelles ambitions — 3. La mise en scène des corps: Politique et dévotion: l’élection du lieu de sépulture — L’écriture PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 13 de l’histoire: l’emplacement du corps — 4. Du tombeau au monument: L’évolution des formes — Le tombeau, instrument politique. 034 DI SANTO, A.: MONUMENTI ANTICHI FORTEZZE MEDIEVALI. IL RIUTILIZZO DEGLI ANTICHI MONUMENTI NELL’EDILIZIA ARISTOCRATICA DI ROMA (VIII-XIV SECOLO). APPENDICE DI S. CAROCCI 2010 – 190 pp., 58 fig. € 43,00 ÍNDICE: Introduzione: L’eredità monumentale di Roma antica — 1. Monumenti e fortificazioni: un rapporto variabile nel tempo: 750-950: Roma è già una città di castelli? — 950-1050: Residenze contrapposte e militarizzate per nuovi lignaggi nobiliari — 1050-1200: Roma città di torri — 1200-1350: Grandi monumenti per grandi fortezze — 2. Monumenti e fortificazioni: due esempi sotto la lente: Il sistema insediativo fortificato dei Frangipane — I teatri e il loro processo di fortificazione — 3. Monumenti e fortificazioni: conclusioni — S. Carocci: Appendice: Forme di preminenza. L’insediamento urbano dei «baroni». 035 DITCHFIELD, P.: LA CULTURE MATERIELLE MEDIEVALE. L’ITALIE MERIDIONALE BYZANTINE ET NORMANDE 2007 – 753 pp. + 76 lám., 1 despl. € 92,00 ÍNDICE: 1. L’habitat: Les matériaux de construction — Les types d’habitat — Les éléments architecturaux particuliers — L’aménagement de l’espace domestique — Le marché immobilier — 2. Mobiliers et accessoires domestiques: Le lit et ses accessoires — Les meubles domestiques — Les ustensiles du foyer — L’outillage de la panification — Les outils et les méthodes de conservation domestique — Les couverts de table — La vaisselle de table — Les moyens d’éclairage — Systèmes d’approvisionnement en eau — Objets et aménagements pour la toilette — Objets et aménagements sanitaires — 3. L’outillage: L’équipement agricole — L’outillage de construction — L’équipement militaire — L’ensilage souterrain — La meunerie — L’oléiculture — La viticulture — Le stockage et le transport du vin et de l’huile — Le sel — La pêche — 4. Métiers et activités de la draperie: Les fibres animales — Les fibres végétales — La soie — Le byssus — Les fourrures — 5. Le costume: Les vêtements laïcs — Coiffes et ornements capillaires — Les accessoires vestimentaires — Les bijoux — La passementerie — 6. Les activités artisanales et commerciales: L’artisanat — La circulation monétaire — Les moyens de communication — Le commerce maritime apulien — Conclusion générale. 036 DONNINI, L. / L. ROSI BONCI: CIVITELLA D’ARNA (PERUGIA, ITALIA) E IL SUO TERRITORIO: CARTA ARCHEOLOGICA 2008 – viii + 209 pp., fig. € 55,95 NOTEBOOKS ON MEDIEVAL TOPOGRAPHY (DOCUMENTARY AND FIELD RESEARCH), 8. 037 ENGEVIK JR., A.: BUCKET-SHAPED POTS. STYLE, CHRONOLOGY AND REGIONAL DIVERSITY IN NORWAY IN THE LATE ROMAN AND MIGRATION PERIODS 2008 – xvi + 240 pp., fig. € 50,95 038 ESPINAR MORENO, M. / M. M. GARCIA GUZMAN, EDS.: LA CIUDAD MEDIEVAL Y SU TERRITORIO, I: URBANISMO, SOCIEDAD Y ECONOMIA 2009 – 191 pp., fig. € 30,00 ÍNDICE: M. Espinar Moreno: Presentación — J. Abellán Pérez: Una aproximación a la población jerezana en la segunda mitad del siglo XV: la colación de San Dionisio — M. Espinar Moreno / F. R. Jiménez Bordajandi: Algunos datos sobre la cultura material en Caniles, alquería de la ciudad de Baza (1540) — M. Espinar Moreno: Noticias sobre la alquería de Leuxa, Aleuxa o Lojuela. Un despoblado medieval del valle de Lecrín — M. Espinar Moreno / L. L. Padilla Mellado: Nigüelas, una alquería musulmana del valle de PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 14 Lecrín: la mezquita y otros centros religiosos — M. M. García Guzmán: Ciclos epidémicos en la bahía de Cádiz durante el reinado de Isabel I de Castilla — R. Maya & al.: Actividades arqueológicas de urgencia en el hospital de la Misericordia de Cádiz: avance de resultados — C. Mazzoli-Guintard: Une ville en quête de surfaces à batir: Cordoue dans les années 1060-1070 — R. Sánchez Gallego / M. Chávet Lozoya: Estudio de las fuentes documentales y las evidencias arqueológicas para el conocimiento de la Lorca musulmana (siglos VIII-XIII). Compedio bibliográfico — G. Velvet Hein: Sobre las casas medievales de Pans de Bois de La rue du Vau de Saint Jacques de Parthenay. 039 FAUCHERRE, N. / J. MESQUI / N. PROUTEAU, EDS.: LA FORTIFICATION AU TEMPS DES CROISADES 2004 – 359 pp., fig., fot. € 35,00 ÍNDICE: La fortification franque: D. Pringle: Castle chapels in the frankish east — N. Faucherre: La fortesse de Shawbak (Crac de Montréal), une des premières forteresses franques sous son corset mamelouk — M. Cohen: The fortification of the fortress of Gybelin — H. Barbé / E. Damati: Le château de Safed; sources historiques, problématique et premiers résultats des recherches — J. Mesqui: Bourzeÿ, une forteresse anonyme de l’Oronte — La fortification ayyoubide et mamelouke: C. Tonghini / N. Montevecchi: The castle of Shayzar: the results of recent archaeological investigations — J. Bylinski: Three minor fortresses in the realm of ayyubid rulers of Homs in Syria: Shumaimis, Tadmur (Palmyra) and al-Rahba — H. Hanisch: The works of al-Malik al-cAdil in the citadel of Harrân — B. Michaudel: Les refortifications ayyoubides et mameloukes en Syrie du nord (fin XIIe début XIVe siècles) — P. Dangles: La refortification d’Afamiyya – Qal’at al-Mudiq sous le sultanat ayyoubide d’Alep (fin XIIe-mi XIIIe s.) — C. Yovitchitch: La citadelle de Bosra — V. Vachon: Les châteaux ismâ‘îliens du Djabal Bahrâ’ — C. Corvisier: Les campagnes de construction du château de Beufort (Qala’at al Sharqif): une relecture — Techniques de construction, poliorcétique, échanges culturels: D. Nicolle: The early Trebuchet: documentary and archaeological evidence — N. Prouteau: L’art de la charpenterie et du génie militaire dans le contexte des croisades, recrutement et fonctions des techniciens francs (XIIe-XIIIe siècles) — A. Hartmann-Virnich: Les portes ayyoubides de la citadelle de Damas: le regard de l’archéologie du bâti — J.-C. Voisin: Le MoyenOrient des fortifications: espace d’échanges entre byzantins, arabo-musulmans et occidentaux au moyen âge — H. Kennedy: Conclusion générale. 040 FERNANDEZ NAVARRO, E.: TRADICION TECNOLOGICA DE LA CERAMICA DE COCINA DE EPOCA ALMOHADE-NAZARI 2008 – 403 pp., fig. € 23,00 041 FINCH, J. / K. GILES, EDS.: ESTATE LANDSCAPES: DESIGN, IMPROVEMENT AND POWER IN THE POST-MEDIEVAL LANDSCAPE. PAPERS GIVEN AT THE ESTATE LANDSCAPES CONFERENCE, APRIL 2003, HOSTED BY THE SOCIETY FOR POSTMEDIEVAL ARCHAEOLOGY 2007 – ix + 234 pp., 80 fig. € 62,00 ÍNDICE: Landscapes & Improvement: J. Finch: Pallas, Flora and Ceres: landscape priorities and improvement on the Castle Howard estate, 1699-1880 — R. Silvester / J. Alfrey: Vaynor: a landscape and its buildings in the Severn valley — S. Turner: Fields, property and agricultural innovation in late medieval and early modern south-west England — Landscapes & Material Culture: C. E. Orser: Estate landscapes and the cult of the ruin: a lesson of spatial transformation in rural Ireland — D. Dawson / O. Kent: ‘Animated prospect’ – An 18th century kiln at ‘The pottery house in the old park’, Dunster, Somerset — P. Everson: Reflecting a stance: establishing a position: moving beyond description and function in designed estate landscapes? — B. J. Heath: Thomas Jefferson’s landscape of retirement — H. Mytum: Monuments and memory in the estate landscape: Castle Howard and Sledmere — Colonial Landscapes: C. Breen: English colonial landscapes in the south-west of Ireland — R. H. Leech: ‘In what manner did they devide the land’? PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 15 The early colonial estate landscape of Nevis and St. Kitts — D. Hicks: ‘Material improvements’: the archaeology of estate landscapes in the british Leeward Islands, 1713-1838. 042 FRAIEGARI, P.: LE LUCERNE TARDOANTICHE E ALTOMEDIEVALI SICILIANE, EGIZIE E DEL VICINO ORIENTE NEL MUSEO NAZIONALE ROMANO 2008 – 297 pp., fig., lám.col. € 104,00 043 GARCIA LLINARES, G. / A. MORO GARCIA / F. TUSET BERTRAN: LA SEU EPISCOPAL D’EGARA. ARQUEOLOGIA D’UN CONJUNT CRISTIA DEL SEGLE IV AL IX 2009 – 214 pp., 424 fig. € 40,00 ÍNDICE: Situació i entorno del conjunt — Context històric i arqueològic — Intervencions arqueològiques i de restauració al conjunt — Història de la seu episcopal d’Ègara — Excavacions arqueològiques al conjunt episcopal. Restes ibèriques i romanes — La seu episcopal d’Ègara. Anàlisi i descripció de les restes qrquitectòniques — El conjunt episcopal a l’edat mitjana i moderna — Consideracions finals. 044 GELICHI, S. / C. NEGRELLI, EDS.: LA CIRCOLAZIONE DELLE CERAMICHE NELL’ADRIATICO TRA TARDA ANTICHITA E ALTOMEDIOEVO. III INCONTRO DI STUDIO CER.AM.IS 2007 – 388 pp., fig. € 39,52 ÍNDICE: G. Murialdo: Alto-Adriatico e alto-Tirreno nel mondo mediterraneo: due mari a confronto tra VI e X secolo — R. Auriemma / E. Quiri: La circolazione delle anfore in Adriatico tra V e VIII sec. d.C. — C. Malaguti & al.: Grado. Cultura materiale e rotte commerciali nell’Adriatico tra tardoantico e altomedioevo — A. Toniolo: Anfore dall’area lagunare — S. Spagnol: Ceramica comune grezza dall’isola di Torcello (VE) - area battistero — E. Grandi: Ceramiche fini da mensa dalla laguna veneziana. I contesti di San Francesco del Deserto e Torcello — C. Capelli: Le analisi minero-petrografiche di alcuni frammenti di invetriata in monocottura dagli scavi di San Francesco del Deserto e Torcello (VE) — B. Bruno: Ceramiche da alcuni contesti tardoantichi e altomedievali di Verona — S. Lusuardi Siena / A. Negri: A proposito del vasellame friulano con marchio a rilievo sul fondo tra tarda antichità e medioevo — C. Magrini / F. Sbarra: La ceramica invetriata tardoantica nel nord-est dell’Italia e nell’arco alpino orientale — C. Corti: Importazioni e circolazione lungo il corso del Po tra IV/V e VII/VIII secolo — A. Augenti & al.: Nuovi dati archeologici dallo scavo di Classe — C. Negrelli: Vasellame e contenitori da trasporto tra tarda antichità ed altomedioevo: l’Emilia Romagna e l’area medio-adriatica — P. Arthur & al.: Nuovi appunti sulla circolazione della ceramica nella Puglia meridionale tra tarda antichità ed altomedioevo — G. Volpe & al.: Ceramiche e circolazione delle merci in Apulia fra tardoantico e altomedioevo — R. Hodges / J. Vroom: Late antique and early medieval ceramics from Butrint, Albania. 045 GONZALEZ, J. / P. PAVON TORREJON, EDS.: ANDALUCIA ROMANA Y VISIGODA. ORDENACION Y VERTEBRACION DEL TERRITORIO 2009 – 270 pp., fig. € 98,80 ÍNDICE: J. Campos: Estado actual de las investigaciones en la ciudad romana de ¿Turobriga? (Aroche, Huelva) — J. A. Pérez Macías & al.: De Praesidium a Vicus Metallum: el poblado minero en el suroeste peninsular — S. Ordóñez / D. González: Colonia Romula Hispalis: nuevas perspectivas a partir de los recientes hallazgos arqueológicos — S. García-Dils: El urbanismo de la Colonia Augusta firma. Una visión de conjunto a partir de los resultados de las excavaciones arqueológicas en la plaza de España — J. González: Hasta regia y el edicto de Emilio Paulo — A. Ruiz Castellanos: Onomástica gaditana y sincretismo religioso — J. C. Saquete / P. Pavón: La vertebración territorial de la Baetura turdulorum en época imperial romana — M. J. Berlanga Palomo / F. Melero García: Cartima a través de las fuentes arqueológicas y epigráficas — E. M. Morales Rodríguez: El ordenamiento territorial del Municipium Flavium Aurgitanum — A. Padilla Arroba: La ciudad romana de Granada: el Municipium Florentinum Iliberritanum — C. Gonzalez Román: PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 16 Acci, la colonia y sus cives — R. Lázaro Pérez: Baria. Una ciudad romana en los confines de la Bética y la Tarraconense. 046 GONZALEZ TASCON, I. / P. NAVASCUES PALACIO, EDS.: ARS MECHANICAE. INGENIERIA MEDIEVAL EN ESPAÑA 2008 – 299 pp., lám.col. € 30,00 ÍNDICE: P. Navascués Palacio: Sobre las artes mecánicas — I. González Tascón: Las vías terrestres y marítimas en la España medieval — I. González Tascón: Agua para ciudades y regadíos — I. González Tascón: La difusión medieval del molino hidráulico — E. Rabasa Díaz: La construcción medieval de bóvedas — E. Nuere Matauco: Las estructuras de madera en la época medieval — A. Orihuela Uzal / L. J. García Pulido: El suministro de agua en la Granada islámica — M. Pujol i Hamelink: Tecnología marítima en la corona de Aragón: construcción naval, navegación e infraestructuras portuarias — J. Fernández Pérez: Agricultura y pesca en la España medieval — J. M. Soler Valencia: Los caminos de la Mesta y la industria de la lana — F. de P. Montes Rubio / J. I. Rojas Sola: Ingenios para la obtención del aceite y el vino — R. Córdoba de la Llave: Las artes del fuego: metalurgia y alfarería — J. Torres Lázaro: Acuñación de moneda: de los talleres ambulantes a las grandes factorías — R. Córdoba de la Llave: Industrias del tejido y del cuero — A. Roquero Caparrós: Tintorería en la Europa medieval — M. C. Hidalgo Brinquis: La industria del pergamino y el papel: la elaboración de libros — Bibliografía — I. Velázquez: Breve glosario latino de ingeniería, transporte e industria — I. González Tascón / I. Velázquez: Glosario de ingeniería civil, transporte e industria. 047 GOURDIN, P.: TABARKA. HISTOIRE ET ARCHEOLOGIE D’UN PRESIDE ESPAGNOL ET D’UN COMPTOIR GENOIS EN TERRE AFRICAINE (XVe-XVIIIe SIECLE) 2008 – ix + 625 pp., fig., lám.col. € 140,00 ÍNDICE: 1. Les données: Les archives consultées — Bibliographie — Les données géographiques — Les données archéologiques — Les données iconographiques — 2. Tabarka avant la concesion génoise de 1542: M. Longerstay: De Thabraka à Rabarka — De la conquête musulmane au XVe siècle — L’arrivée des premiers européens — 3. La Tabarka génoise (1542-1741): La concession de 1542 — Tabarka sous administration génoise (1544-1741) — Tabarka et le rachat des esclaves chrétiens — 4. Tabarka: un succès économique?: Un essai de bilan économique — 5. Vivre à Tabarka: La population — Gouverner, administrer et défendre Tabarka — Être corailleur à Tabarka — Habiter Tabarka: la fouille — La société tabarquine. Modèles ligures et acculturation — Postface: Après 1741: Les tabarquins après Tabarka. La naissance de nouvelles Tabarka en Sardaigne et près d’Alicante. 048 GRAHAM-CAMPBELL, J. / G. WILLIAMS, EDS.: SILVER ECONOMY IN THE VIKING AGE 2007 – xvi + 228 pp., fig. € 97,00 ÍNDICE: D. M. Metcalf: Regions around the North sea with a monetised economy in the pre-viking and viking ages — B. Malmer: South scandinavian coinage in the ninth century — R. Wiechmann: Hedeby and its hinterland: a local numismatic region — M. M. Archibald: The evidence of pecking on coins from the cuerdale hoard: summary version — M. Blackburn: Gold in England during the ‘age of silver’ (eightheleventh centuries) — J. C. Moesgaard: A survey of coin production and currency in Normandy, 864-945 — M. Gaimster: Viking economies: evidences from the silver hoards — B. Hårdh: Oriental-scandinavian contacts on the Volga, as manifested by silver rings and weight systems — J. Sheehan: The form and structure of viking-age silver hoards: the evidence from Ireland — S. E. Kruse: Trade and exchange across frontiers — G. Williams: Kingship, christianity and coinage: monetary and political perspectives on silver economy in the viking age — J. Graham-Campbell: Reflections on ‘silver economy in the viking age’. 049 GURT, J. M. / A. RIBERA, EDS.: VI REUNIO D’ARQUEOLOGIA CRISTIANA HISPA- PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 17 NICA. LES CIUTATS TARDOANTIGUES D’ «HISPANIA». CRISTIANITZACIO I TOPOGRAFIA. VALENCIA, 8, 9 I 10 DE MAIG DE 2003 2005 – 522 pp., fig., fot. € 60,00 ÍNDICE: La ciutat tardoantiga hispana: la síntesi: J. Guyon: Au-delà des Espagnes: un aperçu sur les groupes épiscopaux en occident — P. Pergola: Aux origines de la première Rome chrétienne: archéologie et topographie des tissus urbain et suburbain à la fin de l’antiquité — P. Mateos Cruz: Los orígenes de la cristianización urbana en Hispania — C. Godoy Fernández: Les ciutats d’Hispania sota la protecció dels sants màrtirs. Transformacions del concepte espai religiós entre l’antiguitat tardana i l’edat mitjana — J. M. Gurt i Esparraguera / R. Hidalgo Prieto: L’urbanisme a la ciutat hispana all llarg de l’antiguitat tardana — C. Fernández Ochoa & al.: La dinámica urbana de las ciudades de la fachada noratlántica y del cuadrante noroeste de Hispania durante el bajo imperio y la antigüedad tardía (siglos III-VII d. C.) — M. Alba Calzado: La vivienda en Emerita durante la antigüedad tardía: propuesta de un modelo para Hispania — Catalunya i Balears: R. Járrega i Domínguez: Transformacions urbanístiques a les ciutats de la costa central catalana durant l’antiguitat tardana — R. Navarro Sáez & al.: L’església tardoantiga de Santa Margarida (Martorell) — F. Bosch Puche & al.: La transformació urbanística de l’acròpolis de Tarracona: avanç de les excavacions del pla director de la catedral de Tarragona (2000-2002) — J. M. Macias i Solé / J. A. Remolà Vallverdú: El port de Tarraco a l’antiguitat tardana — J. Amengual i Batle: Les seus episcopals de les Illes Balears: la manca de correspondència entre els testimonis literaris i els arqueològics — M. Riera Rullan: La ceràmica del Pla de Ses Figueres. Noves dades del monestir de l’illa de Cabrera (Illes Balears) — El País valencià: A. V. Ribera i Lacomba: Origen i desenvolupament del nucli episcopal de València — L. Alapont Martín: La necròpolis de l’àrea episcopal de València. Noves aportacions antropològiques — N. Álvarez García & al.: L’àrea productiva d’un edifici del fòrum de Valentia al baix imperi (segles IV-V) — B. Arnau Davó & al.: Nuevos datos sobre la necrópolis occidental de la antigüedad tardía (Valencia) — V. Escrivà Torres & al.: Edeta en la antigüedad tardía (Llíria, Valencia) — M. Rosselló Mesquida: El territorium de Valentia a l’antiguitat tardana — J. J. Jiménez Salvador & al.: L’Horta Vella (Bétera, València), de vil·la altimperial a establiment rural visigòtic — l. Alapont Martín / F. J. Tormo Ferriols: La necròpolis i les troballes monetàries del jaciment visigòtic de la Senda de l’Horteta a Alcàsser (València) — A. M. Poveda Navarro: Aproximación al urbanismo de Ilici Augusta durante la antigüedad tardía — El sud-est de la Península: S. Gutiérrez Lloret & al.: Eio, Iyyuh y el Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete): de sede episcopal a madîna islámica — V. Cañavate Castejón: Estructuras domésticas de combustión. Los hogares visigóticos del tolmo de Minateda (Hellín, Albacete) — M. Menasanchi de Tobaruela: Los poblados de altura: centros de los nuevos espacios sociales en el sudeste peninsular (siglos V-VIII) — M. C. Berrocal Caparrós & al.: Una nueva necrópolis tardía en Carthagho Spartaria — J. Vizcaíno Sánchez: Heterogeneidad cultural en la ciudad tardoantigua a través del registro material: el cuerno de vidrio procedente de Cartagena en época bizantina — Andalusia: R. Hidalgo Prieto: Algunas cuestiones sobre la Corduba de la antigüedad tardía — D. Bernal Casasola & al.: El abandono de Carteia en el siglo VI d. C. Resultados de la actuación arqueológica en la zona baja de la ciudad — I. Sánchez Ramos: Topografía y rito funerario en la Corduba de los siglos finales del imperio — D. Bernal Casasola & al.: El urbanismo de Septem en la antigüedad tardía. Novedades de las actuaciones arqueológicas en el paseo de las Palmeras — Lusitània: V. Lopes / S. Macias: Mértola na antiguidade tardia — I. Sastre de Diego: Arquitectura tardoantigua en Mérida. El mobiliario litúrgico contextualizado en los edificios cristianos — G. Méndez Grande: Mensae funeraria en Augusta Emerita — Interior: P. Galve Izquierdo & al.: Edicio de culto paleocristiano en Zaragoza — S. Rascón Marqués / A. L. Sánchez Motes: Realidades cambiantes: Complutum tardoantiguo. 050 HEID, S., ED.: GIUSEPPE WILPERT ARCHEOLOGO CRISTIANO. ATTI DEL CONVEGNO, ROMA, 16-19 MAGGIO 2007 2009 – 731 pp., fig., lám.col. € 102,00 ÍNDICE: Biografia: S. Heid: Giuseppe Wilpert: uomo, sacerdote e studioso — M. Rammstedt: Erinnerungen an Joseph Wilpert und seine familie — J. Rostropowicz: Joseph Wilpert und seine schlesische Heimat — C. G. von Plettenberg: Die Freundschaft Joseph Wilperts mit dem rheinischen PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 18 Industriellenehepaar Kirsch-Puricelli — J. Ickx: Vitam impendere vero. Prälat Joseph Wilpert und das Päpstliche Institut Santa Maria dell’Anima in Rom — A. Mario Dieguez: Dettagli biografici nello specchio degli Archivi Vaticani — Scuola romana: S. Heid: Joseph Wilpert in der schule de Rossi’s — A. M. Ramieri: Giuseppe Wilpert: e l’archeologia romana — R. Sörries: Josef Wilpert als Kritiker der «Römischen Schule» — C. Jäggi: Die Frage nach dem ursprung der christilichen Kunst: Die «Orient oder rom» debatte im frühen 20. Jahrhundert — Iconografía: F. Bisconti: Giuseppe Wilpert: iconografo – iconologo – storico dell’arte — E. Dassmann: Katechese als Thema frühchristlicher Kunst — U. Utro: Giuseppe Wilpert e i sarcofagi paleocristiani — G. Bordi: Giuseppe Wilpert e la scoperta della pittura altomedievale a Roma — Catacombe: L. Spera: Il santuario degli LXXX / DCCC martyres nell’Area I callistiana. L’apporto di Joseph Wilpert al repertorio dei «culti cumulativi» nella Roma sotterranea — P. Pergola: Des pistores aux mensores de la catacombe de Domitilla: itinéraire d’une interpretation — N. Zimmermann: Wilperts Forschungen in der Domitilla-Katakombe auf dem Prüfstand — V. Tsamakda: Katakombe auf dem Prüfstand — D. Mazzoleni: Giuseppe Wilpert e l’epigrafia — Museologia: L. V. Rutgers: Die Katakomben von Valkenburg — B. Mazzei: Giuseppe Wilpert e il Museo delle sculture di San Callisto — Appendici: A. M. Dieguez: Documenti Wilpert nell’Archivio segreto vaticano — S. Heid: Joseph Wilperts Vorträge in Rom — S. Heid / C. Cesarini: Materiali archivistici di Giuseppe Wilpert a Roma — S. Heid: Die Veröffentlichungen Joseph Wilperts — S. Heid / M. Ambros: Die Privatbibliothek Joseph Wilperts. 051 HENIG, M. / T. J. SMITH, EDS.: COLLECTANEA ANTIQUA: ESSAYS IN MEMORY OF SONIA CHADWICK HAWKES 2007 – viii + 166 pp., fig., fot. € 41,00 ÍNDICE: History and Collecting: T. J. Smith: Collectanea antiqua: Sir John Soane’s greek vases — M. Henig: Historical archaeology and the British archaeological association — A. MacGregor: E. T. Leeds and the formulation of an anglo-saxon archaeology of England — B. Brugmann & al.: The Novum inventorium sepulchrale: anglo-saxon graves and goods from Kent in the Sonia Hawkes archive — Culture and Society: L. Carr: Sonia Chadwick Hawkes and the ‘three ships’ — S. Crawford: ‘Gomol is snoterost’: growing old in anglo-saxon England — W. Filmer-Sankey: Was Redwald a european? Sutton Hoo as a reflection of british attitudes to Europe — J. Campbell: Some considerations on religion in early England — M. Biddle: Edgar’s lost grant of Exton, Hants — Sites and Objects: S. McGowen: The ‘altar’ of Sulis Minerva at Bath: rethinking the choice of deities — B. Gilmour: Swords, seaxes and saxons: pattern-welding and edged weapon technology from late roman britain to anglo-saxon England — K. Parfitt / T. M. Dickinson: The anglo-saxon cementery at Old Park, near Dover, revisited — G. Speake: Interlace – toughts and observations — K. Leahy / B. Ager: Soldiers and settlers in Britain, fourth to fifth century – revisited — C. Finn: What we call home: reflections on ancient and modern settlement in Deal, east Kent, UK — Sonia Chadwick Hawkes: Life and Career: M. Welch: Sonia Chadwick Hawkes — S. C. Hawkes: Oxford university lectureship in european archaeology (early medieval specialism) — S. C. Hawkes: The Oxford institue of archaeology, 1961-86: an informal retrospect. 052 IGLESIA GONZALEZ, A. DE LA: ESTUDIOS ARQUEOLOGICOS. EDICION E INTRODUCCION DE M. R. SAURIN DE LA IGLESIA 2008 – 828 pp. € 40,00 053 IMMONEN, V.: GOLDEN MOMENTS. ARTEFACTS OF PRECIOUS METALS AS PRODUCTS OF LUXURY CONSUMPTION IN FINLAND C. 1200-1600, 2 VOLS. (TEXT + CATALOGUE) 2009 – 536 pp., fig., lám.col. € 68,00 054 INCE, G. / A. BALLANTYNE: PALIOCHORA ON KYTHERA: SURVEY AND PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 19 INTERPRETATION. STUDIES IN MEDIEVAL AND POST-MEDIEVAL SETTLEMENTS 2007 – x + 119 pp., 65 fig., 18 lám. € 31,00 055 JAKOB, T.: PREVALENCE AND PATTERNS OF DISEASE IN EARLY MEDIEVAL POPULATIONS. A COMPARISON OF SKELETAL SAMPLES OF THE 5th-8th CENTURIES A.D. FROM BRITAIN AND SOUTHWESTERN GERMANY 2009 – xix + 199 pp., fig., tabl. € 57,00 056 LA SALVIA, V.: IRON MAKING DURING THE MIGRATION PERIOD. THE CASE OF THE LOMBARDS 2007 – xii + 144 pp., 41 fig. € 41,00 057 LOPEZ QUIROGA, J.: ARQUEOLOGIA DEL HABITAT RURAL EN LA PENINSULA IBERICA (SIGLOS V-X) 2009 – 184 pp., 63 fig. € 18,00 ÍNDICE: P. Perin: Prólogo — Introducción — El final de las ‘villae’ — Más allá de las ‘villae’ . Otras formas de ocupación rural — Propuestas interpretativas acerca del hábitat rural alto-medieval: el debate sobre el origen de la ‘aldea’ — Más allá de la madîna: los husûn, ¿una forma mayoritaria de ocupación rural en alAndalus? — Conclusión: El final del sistema de poblamiento de época romana y la gestación de la red aldeana alto-medieval — Bibliografía. 058 LOPEZ QUIROGA, J.: ARQUEOLOGIA DEL MUNDO FUNERARIO EN LA PENINSULA IBERICA (SIGLOS V AL X) 2010 – 438 pp., 309 fig. € 37,00 ÍNDICE: I. Los precedentes: el mundo funerario en época tardo-romana (siglos III-IV): Ritos y costumbres funerarias en el mundo romano — Tipología de enterramientos en época tardo-romana (siglos III-IV d. C.) — El problema de ‘las necrópolis del Duero’ (siglos IV-V) — II. Cristianización y mundo funerario (siglos V-VII): Una tipología de enterramiento de tradición clásica — Un fenómeno ‘revolucionario’ y génesis del ‘cementerio cristiano’: ‘la tumulatio ad sanctos’ — III. La presencia de ritos y costumbres funerarias ‘foráneas’ en Hispania (siglos V-VI): La visión tradicional sobre los germanos: ¿la ‘etnicidad’ como signo de identidad? — Los procesos de etnogénesis como catalizadores de los movimientos migratorios entre los germanos y su relación con el registro material — La coexistencia de ritos y costumbres funerarias hispanoromanas y ‘foráneas’ en el siglo V — La cuestión de las denominadas ‘necrópolis visigodas’ en el siglo VI — IV. Continuidad y transformación en el mundo funerario hispano entre los siglos VII y X: Los epígonos de la inhumation habillée y la introducción de ‘nuevos’ ritos funerarios (siglos VII-VIII) — El fenómeno de las tumbas excavadas en la roca: un tipo de inhumación singular de origen tardo-antiguo — El mantenimiento de tipos y ritos funerarios de tradición hispano-romana (siglos VII-X). 059 MARTIN, J.-M., ED.: CASTRUM, 7: ZONES COTIERES LITTORALES DANS LE MONDE MEDITERRANEEN AU MOYEN AGE: DEFENSE, PEUPLEMENT, MISE EN VALEUR. ACTES DU COLLOQUE INTERNATIONAL ROME, 23-26 OCTOBRE 1996 2001 – 578 pp., fig., fot., map. € 82,00 ÍNDICE: P. Toubert: Les plaines littorales de Méditerranée: un objet historique — P. Gautier Dalché: Cartes marines, représentation du littoral et perception de l’espace au moyen âge. Un état de la question — A. Giardina: Pubblico e privato nella bonifica teodoriciana delle paludi pontine — P. Leveau: La paludification des plaines littorales de la France méditerranéenne. Héritage antique et évolution du milieu — B. Geyer & al.: Les niveaux du lac de Nicée au moyen âge — E. Crouzet-Pavan: Mythes et réalités de la crise d’un écosystème littoral. Venise et sa lagune à la fin du moyen âge — P. Sénac: Le califat de Cordoue et la PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 20 Méditerranée occidentale au Xe siècle: le Fraxinet des Maures — F. Bougard & al.: Leopolis - Castrum Centumcellae. Cencelle: trois ans de recherches archéologiques — M. Hassen: Les ribât. du Sahel d’Ifrîqiya. Peuplement et évolution du territoire au moyen âge — C. Picard: Les défenses côtières de la façade atlantique d’al-Andalus — F. Maurici: Le difese costiere della Sicilia (secoli VI-XV) — A. Bazzana: Marais et montagnes océanes: les bases économiques de la ville islamique de Saltés — A. Malpica Cuello: La zona costera granadina en época medieval: fortificaciones, poblamiento y territorio — P. Bonnassie: Le littoral catalan durant le haut moyen âge — P. Guichard: Les zones littorales de la région orientale d’al-Andalus aux VIIIe-XIe siècles — M. Barceló: Immigration berbère et établissements paysans à Ibiza (902-1235). À la recherche de la logique de la construction d’une nouvelle société — A. Khelifa: L’urbanisation des Traras au moyen âge: les cas de H.unayn — M. Bourin-Derruau & al.: Le littoral languedocien au moyen âge — D. Istria: Occupation et mise en valeur des zones côtières du nord-est de la Corse entre le XIe et le XVe siècle — C. Wickham: Paludi e miniere nella Maremma toscana, XI-XIII secoli — J.-M. Martin / G. Noyé: Les façades maritimes de l’Italie du sud: défense et mise en valeur (IVe-XIIIe siècle) — S. Dadaki / C. Giros: Peuplement et défense du littoral de Thasos au moyen âge — H. Bresc: Pêche et habitat en Méditerranée occidentale — J.-C. Hocquet: Métrologie, cartographie et écologie de la lagune de Venise. Les salines et l’œuvre «contrastée» de Wladimiro Dorigo — G. Cherubini: Conclusioni. 060 MARTIN LOPEZ, M. E. / V. GARCIA LOBO, EDS.: LAS INSCRIPCIONES GOTICAS. II COLOQUIO INTERNACIONAL DE EPIGRAFIA MEDIEVAL. LEON DEL 11 AL 15 DE SEPTIEMBRE DE 2006 2010 – 562 pp., fig. € 65,00 ÍNDICE: W. Koch: The gothic script in inscriptions. Origin, characteristics and evolution — V. García Lobo: La escritura pública — P. Ostos Salcedo: Escritura distintiva en códices y documentos castellanos de la baja edad media — J. A. Fernández Flórez / M. Herrero de la Fuente: La diplomática y las inscripciones — M. E. Martín López: Las inscripciones diplomáticas en el periodo gótico — M. Pérez González: El latín en las inscripciones bajomedievales — M. J. Sanz Fuentes: Poder y escritura en la monarquía castellana de la baja edad media, sus manifestaciones — C. Treffort: Les inscriptions funéraires des XIIe et XIIIe siècles en France — F. de Rubeis: La capitale romanica e la gotica epigrafica: una relazione difficile — F.-A. Bornschlegel: Die gotische Majuskel im deutschen Sprachraum — F. Gomes de Avellar: As inscrições góticas em Portugal: séculos XV a XVI - estado da questão e particularismos — M. C. Álvarez Márquez: El libro en la baja edad media, su caligrafía — M. Valdés Fernández: Los epígrafes que explican la irrupción del arte gótico en el reino de León — J. Gardner: The placement of inscriptions on painting and sculpture in Italy c. 1250-c. 1350: contexts and status — R. Favreau: Epitaphes et biographies. De l’éloge religieux à la glorification de l’état social — M. L. Cabanes Catalá: La escritura publicitaria en los libros de la «cort del justicia» de Cocentaina y Alcoy (Alicante) — V. Debiais: Du corps mortel du Christ au corps glorieux du Sauveur: les inscriptions dans les peintures du réfectoire de la cathédrale de Pampelune — M. Calleja Puerta: Seis renovationes sepulcrales nobiliarias del monasterio de San Salvador de Oña (Burgos) — J. del Hoyo: El epitafio versificado atribuido a la infanta Leonor — A. Miguélez Cavero: Texto, imagen y música: el dolor ante la muerte del infante Don Sancho en el Panteón real de Las Huelgas — N. Rodríguez Suárez: Paleografía epigráfica: la transición hacia la letra gótica minúscula en las inscripciones españolas — M. Herrero Jiménez: La escritura maýuscula en el tumbo legionense — J. M. de Francisco Olmos / P. Mejías Sánchez: Las inscripciones de la Capilla del obispo de Coria en la colegiata de Berlanda de Duero — S. Domínguez Sánchez: Las inscripciones góticas de la provincia de Ávila — J. de Santiago Fernández: Las inscripciones góticas de la familia Arce en su capilla de la catedral de Sigüenza. 061 MARTINEZ BUENAGA, I.: LA ARQUITECTURA CISTERCIENSE EN ARAGON (1150-1350) 1998 – 603 pp., fig. € 24,00 PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 21 062 MARTINEZ ENAMORADO, V.: AL-ANDALUS DESDE LA PERIFERIA. LA FORMACION DE UNA SOCIEDAD MUSULMANA EN TIERRAS MALAGUEÑAS (SIGLOS VIII-X) 2003 – 782 pp. € 27,87 063 MODE, M. / J. TUBACH / G. S. VASHALOMIDZE, EDS.: ARMS AND ARMOUR AS INDICATORS OF CULTURAL TRANSFER. THE STEPPES AND THE ANCIENT WORLD FROM HELLENISTIC TIMES TO THE EARLY MIDDLE AGES. PROCEEDINGS OF THE INTERNATIONAL CONFERENCE HELD AT WITTENBERG, NOVEMBER 25-27, 2003 2006 – xi + 507 pp., 219 fig. € 92,00 ÍNDICE: 1. Military Equipment and Warfare in Central Asia, Siberia and the Far East: V. D. Kubarev: Kriegsthema und Waffenkult in Felsenzeichnungen des Altaigebirges — U. Jäger: Der griechischhellenistischer Muskelpanzer und sein Fortleben in Zentralasien, 4. Jh. v. Chr. bis 8./9. Jh. n. Chr.: Ein kurzer Beitrag zum rüstungstechnologischen Nachleben des Hellenismus in Zentralasien — Y. Chudjakov: Die Bewaffnung der zentralasiatischen Nomaden vom 3. bis 5. Jh. n. Chr. — V. I. Raspopova: Sogdian arms and armour in the period of the great migrations — B. I. Marshak: Sogdian tactics as mirrored in the Panjikent murals — A. Borisenko & al.: Die Bewaffnung der alten Turkvölker, der Gegner der Sasaniden — A. Koch: Frühmittelalterliche Blankwaffen im Spiegel chinesischer Bilddenkmäler des 5.-10. Jahrhunderts n. Chr. — 2. Arms and Armour in the Parthian and Sasanian Periods: J. Gaslain: Réflexions sur la signification des armes des premières monnaies arsacides — V. N. Pilipko: Arms and armours from old Nisa — S. R. Hauser: Was there no paid standing army? A fresh look on military and political institutions in the arsacid empire — S. B. Downey: Arms and armour as social coding in Palmyra, the Palmyrène, and Dura-Europos — S. James: The impact of steppe peoples and the partho-sasanian world on the development of roman military equipment and dress, 1st to 3rd centuries AD — M. Mode: Art and ideology at Taq-i Bustan: the armoured equestrian — J. Tubach: Jakob Baradaios’ Gewand — 3. Europe and the Barbarian World: A. K. Nefedkin: Sarmatian armour according to narrative and archaeological data — V. A. Goroncharovski: Some notes on defensive armament of the Bosporan cavalry in the first centuries AD — G. V. Kubarev: Die Schutzwaffen mit figürlichen Lamellen als Indikator der Nomadenmigration in Eurasiens Steppenzone im 6.-8. Jh. — M. Schulze-Dörrlamm: Awarische Einflüsse auf Bewaffnung und Kampftechnik des ostfränkischen Heeres in der Zeit um 600? 064 MONJES Y MONASTERIOS HISPANOS EN LA ALTA EDAD MEDIA 2006 – 288 pp., lám.col., fig. € 30,00 ÍNDICE: P. C. Díaz: El legado del pasado: reglas y monasterios visigodos y carolingios — C. Díez Herrera: Sociedad de frontera y monasterios familiares en la meseta del Duero en el siglo X — A. M. Martínez Tejera: La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X) — L. Caballero Zoreda: El conjunto monástico de Santa María de Melque (Toledo). Siglos VIII-IX (Criterios seguidos para identificar monasterios hispánicos tardo antiguos) — G. Boto Varela: Topografía de los monasterios de la marca de Hispania (ca. 800- ca. 1030) — L. Arias Páramo: Aproximación a la realidad material del monacato asturiano en la alta edad media — J. García Turza: La labor cultural de los monasterios perrománicos: la transmisión de un legado — J. A. García de Cortázar: Los monasterios del reino de León y Castilla a mediados del siglo XI: un ejemplo de selección de las especies. 065 MORIN DE PABLOS, J. / J. LOPEZ / A. MARTINEZ, EDS.: EL TIEMPO DE LOS «BARBAROS». PERVIVENCIA Y TRANSFORMACION EN GALIA E HISPANIA (SS. V-VI D.C.) 2010 – 620 pp., fig. € 40,00 ÍNDICE: Godos, vándalos y alanos, desde los origenes hasta el 406 d.C.: V. Bierbrauer: Archâologie der Goten – von ihren Anfängen bis 408 — J. Tejral: The vandals from their origins to the year 406 AD — M. Kazanski: Les alains dès son origine au 406 apr. J.-C. — 400 a.D. «Bárbaros» y romanos en Galia e Hispania: J. Martínez: El siglo V en Galia e Hispania — M. Rouche: Les wisigoths en Aquitaine (418-507) — C. PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 22 Delaplace: Les wisigoths en Septimanie d’après les sources écrites — L. A. García Moreno: La emigración goda en España. Una perspectiva nobiliaria — A. Ferreiro: The barbarian invasions and settlement in Gaul and Iberia: a select historiographical reflection — M. Kazanski / P. Périn: Archéologie des Wisigoths en Gaule — R. Barroso Cabrera & al.: La presencia ‘bárbara’ en Hispania en las necrópolis del siglo V d.C. — J. Morín de Pablos / R. Barroso Cabrera: El mundo funerario. De las necrópolis tardorromanas a los cementerios hispanovisigodos en el oeste peninsular — J. Guyon: La «blanche robe» des premiers monuments chrétiens des Gaules (Ve-VIe siècles) — A. M. Martínez Tejera: La arquitectura cristiana de los siglos V-VI en Hispania: entre la ‘oficialización’ y la ‘expansión’ — J. López Quiroga / L. Benito Díez: Entre la villa y la ‘aldea’. Arqueología del hábitat rural en Hispania (siglos V-VI) — M. Kulikowski: The urban landscape in Hispania in the fifth century — J. M. Gurt Esparraguera / I. Sánchez Ramos: Topografía cristiana en Hispania durante los siglos V y VI — 500 a.D. La formación de los reinos «germánicos» en Galia e Hispania: P. C. Díaz: El siglo VI en Gallia e Hispania a través de las fuentes escritas — E. Peytremann: Archéologie de l’habitat rural en Gaule au VIe siècle — A. V. Ribera i Lacomba: El paisaje urbano de la Tarraconense y la Carthaginense litoral durante el siglo VI — R. Barroso Cabrera / J. Morín de Pablos: El mundo funerario en Hispania en el siglo VI — M. Kazanski: L’armée et l’armement en Gaule au temps des barbares — J. López Quiroga / R. Catalán Ramos: El registro arqueológico del ‘equipamiento militar’ en Hispania durante la antigüedad tardía — L. J. Balmaseda Muncharaz: Orfebrería de la época visigoda — A. Mastykova: Les perles en Espagne et en Gaule meridionale a l’epoque wisigothique (Ve-VIe s.) — B. Gamo Parras: Un material frágil y olvidado. El estudio del vidrio de época visigoda en Hispania — R. Barroso Cabrera & al.: La imagen de la realeza en el reino visigodo de Toledo a través de la iconografía y la epigrafía — Catalogo de yacimientos: J. Beltrán de Heredia Bercero: Barcino — L. Grau Lobo: Bergidum — F. J. Andanaz Arranz: La necrópolis visigoda de Cacera de las Ranas (Aranjuez, Madrid) — M. V. Escribano Paño: Caesaraugusta — J. Morín de Pablos / R. Barroso Cabrera: Carranque — S. F. Ramallo Asensio: Carthago Spartaria — L. J. Balmaseda Municharaz: Castiltierra — A. Arbeiter: Centcelles — S. Rascón Marqués: Complutum — R. Hidalgo: Corduba — J. Morín de Pablos / R. Barroso Cabrera: Daganzo de Arriba — J. M.Gurt i Esparraguera / I. Sánchez Ramos: El Bovalar (Serós, Segriá, Lleida) — M. Alba: Augusta Emerita —P. Oñate Baztán & al.: Las necrópolis visigodas de Loranca (Fuenlabrada, Madrid) — M. Contreras Martínez: Gózquez de Arriba (San Martín de la Vega, Madrid) — C. Eger: Guarrazar — Y. Modéran: Hippona (Hippo regius) — A. M. Poveda Navarro: La Alcudia (Elche, Alicante) — A. Martínez Tejera: Marialba de la Ribera (Villaturriel, León) — J. A. Lecanda Esteban: Santa María de Mijangos — A. M. Poveda Navarro: El Monastil (Elda, Alicante) — M. Justino Imaciel: Monthinho das Laranjeiras (Alcoutim, Algarve, Portugual) — C. Eger: Munigua — M. Riera Rullán: Pla de Ses Figueres (Isla de Cabrera, Baleares) — A. V. Ribera i Lacomba: Pla de Nadal (Ribaroja de Turia, Valencia) — M. Riera Rullán & al.: Son Peretó (Mallorca, Baleares) — P. Mateos Cruz: Santa Eulalia de Mérida — J. M. Gurt i Esparraguera / I. Sanchéz Ramos: Tarraco — J. Morín de Pablos / R. Barroso Cabrera: Tinto Juan de la Cruz — L. J. Balmaseda Muncharaz: Torredonjimeno — A. V. Ribera i Lacomba: Valentia — F. Regueras Grande: Villafáfila (Zamora) — P. Castanyer Masoliver / J. Tremolada Trilla: Vilauba (Banyoles, Girona). 066 NAVARRO PALAZON, J. / P. JIMENEZ CASTILLO: SIYASA. ESTUDIO ARQUEOLOGICO DEL DESPOBLADO ANDALUSI (SS. XI-XIII) 2007 – 375 pp., 208 fig., 2 despl. € 15,00 ÍNDICE: Historia de la investigación — El marco geográfico — El contexto histórico — Organización y aprovechamiento del territorio — La conquista castellana y la posterior despoblación — El poblado andalusí — La arquitectura residencial — La decoración arquitectónica — La cerámica y el vidrio — Conclusiones. 067 OTAVSKY, K. / M. A. M. SALIM: MITTELALTERLICHE TEXTILIEN, I: AEGYPTEN, PERSIEN UND MESOPOTAMIEN, SPANIEN UND NORDAFRIKA 1995 – 302 pp., fot. € 223,00 PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 23 068 PAVON MALDONADO, B.: TRATADO DE ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA, IV: MEZQUITAS (ENSAYO DE ARQUITECTURA RELIGIOSA) 2009 – 792 pp., fig., fot., enc. € 110,00 ÍNDICE: 1. Iglesias y mezquitas: El templo cristiano a la llegada de los árabes — Iglesias visigodas. Lo mozárabe — 2. Córdoba y sus mezquitas: La mezquita aljama — La mezquita aljama de Madinat al-Zahra — Las mezquitas de barrio cordobesas — 3. Toledo: Mezquitas — La herencia islámica en las iglesias mudéjares toledanas — Apéndice: Los arcos de la arquitectura hispanomusulmana y la mudéjar. Orígenes y evolución — 4. Sevilla: La mezquita mayor emiral del Salvador — La mezquita aljama almohade — La Giralda — Mezquita de Cuatrohabitas — La herencia almohade en la Sevilla cristiana — 5. Aragón y Navarra — 6. Otras mezquitas: Almería — Málaga — Granada — Huelva — Cádiz — Jaén — Extremadura y Portugal — Sharq al-Andalus — Murcia — Alicante — Islas Baleares — Bibliografía. 069 PEREA, A., ED.: EL TESORO VISIGODO DE TORREDONJIMENO 2009 – 338 pp., lám.col., fig. € 60,00 ÍNDICE: Introducción: A. Perea: El proyecto Torredonjimeno — Catálogo: Relación de piezas y museos — Libro I: L. A. Balmaseda: Hallazgo y dispersión del conjunto de Torredonjimeno según la documentación del archivo del MAN — Libro II: A. Perea: Interpretación tecnómica — Libro III: A. Gliment-Font & al.: Estudio analítico mediante técnica PIXE — Libro IV: Textos y contextos: I. Velázquez: Las inscripciones — V. Salvatierra: Arqueología y conquista islámica — L. A. García Moreno: El tesoro de Torredonjimeno: viejos y nuevos problemas históricos — C. Eger / M. Nawroth / A. U. Stylow: Redes-cu-brimiento del antiguo hallazgo en una colección privada alemana. 070 PIVA, P., ED.: ART MEDIEVAL. LES VOIES DE L’ESPACE LITURGIQUE 2010 – 288 pp., fig., lám.col. € 90,00 ÍNDICE: P. Piva: Introduction. Les voies de l’espace liturgique — S. de Blaauw: En vue de la lumière: un principe oublié dans l’orientation de l’édifice de culte paléochrétien — W. Jacobsen: L’église du haut moyen âge: parcours et fonctions — P. Piva: Le déambulatoire et les parcours de pélerinages dans les églises d’Occident (Xe-XIIe siècles) — M. Angheben: Sculpture romane et liturgie — J. Baschet: Le décor peint des édifices romans: parcours narratifs et dynamique axiale de l’église — B. Boerner: L’iconographie des portails sculptés des cathédrales gothiques: le parcours et les fonctions rituels — Notes — Bibliographie — Index des noms de personnes et de lieux. 071 POISSON, J. M., ED.: CASTRUM, 4: FRONTIERE ET PEUPLEMENT DANS LE MONDE MEDITERRANEEN AU MOYEN AGE. ACTE DU COLLOQUE D’ERICE, 18-25 SEPTEMBRE 1988 1992 – 344 pp., fig. € 48,00 ÍNDICE: P. Toubert: Frontière et frontières: un objet historique — P. Gautier-Dalché: De la liste à la carte: limite et frontière dans la géographie et la cartographie de l’Occident médiéval — Espaces ibériques: A. Bazzana / P. Guichard / Ph. Sénac: La frontière dans l’Espagne médiévale — M. Barceló / H. Krichner: “Husun” et établissements arabo-berbères de la frontière supérieure (zone de l’actuelle Catalogne) d’alAndalus — Ph. Sénac: Les husun du Tagr al-Aqsa: à la recherche d’un frontière septentrionale d’al-Andalus à l’époque omeyyade — F. Valdés Fernández: Consideraciones sobre la marca inferior de al-Andalus — R. Azuar Ruiz: El sur del Pais Valenciano — B. Vincent: Les Morisques grenadins: une frontière intérieure? — Byzance et Islam: A. Miquel: La perception de la frontière chez les géographes arabes d’avant l’an mil — Th. Bianquis: Les frontières de la Syrie au XIe siècle — G. Tate: Frontière et peuplement en Syrie du nord et en haute Mésopotamie entre le IVe et le XIe siècle — J. Lefort: Toponymie et anthroponymie: le contact entre Grecs et Slaves en Macédoine — P. Cressier: Le développement urbain des côtes septentrionales du Maroc au moyen âge: frontière intérieure et frontière extérieure — A. A. Touri / M. Hammam: Frontière et rapports tribaux au Maroc présaharien: le cas d’al-Afyia des Ayt Ihya du Dadès — Espaces italiens: A. Settia: Le frontiere del regno Italico nei seccoli VI-XI: l’organizzazione della difesa — S. Bortolami: PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 24 Frontiere politiche e frontiere religiose nell’Italia comunale: il caso delle Venezie — Chr. Wickham: Frontiere di villaggio in Toscana nel XII secolo — J.-M. Pesez: Archéologie et stratification culturelle en Italie méridionale — J.-M. Martin: Les problèmes de la frontière en Italie méridionale (VIe-XIIe siècles): l’approche historique — G. Noyé: La Calabre et la frontière, VIe-Xe siècles — J.-M. Poisson: Châteaux, frontières et naissance des judicats en Sardaigne — H. Bresc: Limites internes de la Sicile médiévale — Conclusions en forme de table-ronde: Marquage de la frontière — Châteaux et défense de la frontière — Frontières naturelles — Frontière linguistique — Frontières majeures et frontières mineures — Frontières majeures — Micro-frontières — J. Lefort / J.-M. Martin: De l’évêché au village: les frontières mineures en Italie du sud et en Macédoine. 072 RACINET, P., ED.: ARCHEOLOGIE ET HISTOIRE D’UN PRIEURE BENEDICTIN EN BEAUCE: NOTTONVILLE (EURE-ET-LOIR), Xe-XVIIe SIECLE 2006 – 505 pp., 197 fig. € 40,00 073 RAVARA MONTEBELLI, C., ED.: ARCHEOLOGIA E STORIA DI UN TERRITORIO DI CONFINE 2008 – 110 pp., fig. € 64,00 ÍNDICE: J. Franzò: Il territorio di Cattolica e San Giovanni in Marignano in epoca antica: dinamiche insediative, ipotesi ricostruttive, approcci metodologici — A. Zec: Collezione Tonelli, ceramica etruscocorinzia, Museo della Regina Cattolica (RN) — C. Ravara Montebelli: Le prime fasi insediative di Cattolica romana e la moneta di Ariminum — P. Novara: «Archeologia in archivio». La ricostruzione delle vicende di un arredo marmoreo «ravennate» — L.-A. Sanchi: Il concilio di Rimini. Spazi, ideali, battaglie nella romanità cristiana — F. Fiori: Tracce della presenza bizantina nella toponomastica dei territori dell’esarcato e della Pentapoli fra VII e XIII secolo — B. Gugliotta: L’evoluzione della proprietà ecclesiastica ravennate tra San Giovanni in Marignano e Cattolica nel basso medioevo. 074 RAVOIRE, F. / A. DIETRICH, EDS.: LA CUISINE ET LA TABLE DANS LA FRANCE DE LA FIN DU MOYEN AGE. CONTENUS ET CONTENANTS DU XIVe AU XVIÇe SIECLE. COLLOQUE DIJON/SENS, 8-10 JANVIER 2004 2009 – v + 455 pp., fig., fot., lám.col. € 47,00 ÍNDICE: B. Laurioux / J. Burnouf / F. Verhaeghe: Préface. Un colloque qui vient à point — Les repas: représentation et préparation: D. Alexandre-Bidon: Pour un «art» culinaire au moyen âge: le témoignage des images — O. Redon: L’histoire dans les cuisines: à propos de la confection des mets — N. Thomas: l’alambic dans la cuisine? — P. Rambourg: Les repas de confrérie à la fin du moyen âge: l’exemple de la confrérie parisienne Saint-Jacques-aux-Pèlerins au travers de sa comptabilité (XIVe siècle) — P. Moirez: L’approvisionnement de l’Hôtel du roi de France à la fin du XIVe siècle d’après les sources comptables — Le contenu: la production alimentaire végétale et animale: M.-F. Dietsch-Sellami: Apports de la carpologie à la connaissance de l’alimentation végétale: l’exemple d’une latrine-dépotoir du XVIe siècle au château de Blandy-les-Tours (Seine-et-Marine) — M.T. Lorcin: La consommation de viande d’après les testaments foréziens des XIVe-XVe siècles — B. Clavel: L’alimentation urbaine au moyen âge: L’exemple d’un quartier remois entre le IXe et le XIVe siècle (Reims, Marne) — I. Rodet-Belarbi / V. Forest: Alimentation carnée du XIVe au XVIe siècle dans le sud de la France, d’après les sources archéozoologiques: la part des mammifères sauvages et des oiseaux — Les contenants: la vaisselle en métal, en bois, en verre: M. Bimbenet-Privat: Vaisselle utilitaire d’orfevrerie au XVIe siècle: caractéristique et typologie — A. Dietrich: Les petits métiers du bois et les arts de la table à la fin du moyen âge — B. Velde: La composition des verres en France des périodes antiques au XVIe siècle — D. Caluwé: La verrerie au duché de Brabant et dans les anciens Pays-Bas à l’époque moderne. Le verre opaque: un produit bien spécifique? — Les contenants: la vaisselle en céramique: A. Bocquet-Liénard / A.-M. Flambard Héricher: La vaisselle céramique en Normandie du XIVe au XVIe siècle et le PCR «Typochronologie de la céramique bas-normande Xe-XVIe PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 25 siècle» — F. Ravoire: Les prodructions céramiques d’Île-de-France à la fin du moyen âge (XIVe-XVIe siècle): modalités et formes d’une évolution — P. Husi: De la table médiévale au vaisselier archéologique: l’exemple de la céramique du bassin de la Loire moyenne — Y. Henigfeld: La vaisselle céramique en Alsace du XIVe au XVIe siècle: un état de la question — A. Horry: Le vaisselier lyonnais du XIVe au XVIe siècle: vers la naissance de la céramique moderne — S. Lavaud / S. Maleret: Vaiselle et vin à Bordeaux à la fin du moyen âge — C. Goy / D. Billoin: Une production céramique de la seconde moitié du XVe siècle ou du début XVIe siècle à Sélestar (Bas-Rhin) — S. Mouny: La structure 261 de la rue Lamartine à Amiens (Somme): un ensemble céramique de la fin du moyen âge — La cuisine et la table d’après quelques contextes archéologiques: F. Blary: Les grandes cuisines seigneuriales et les principaux ustensiles culinaires en terre cuite de Château-Therry des XIVe et XVe siècles — P. Bon: Pots de terre contre pots de fer! Quelques aspects de la table des seigneurs et des bourgeois de Mehun-sur-Yèvre (XIIIe-XVe siècles) — M.-C. Coste: La table des seigneurs de Blandy-les-Tours (Seine-et-Marne) aux XVe et XVIe siècles — G. Deborde: Un ensemble de verres et de céramiques du XVIe siècle rejeté dans une latrine, rue du Palais de Justice à Troyes (Aube) — F. Labaune-Jean: Le vaisselier rennais du XVe au XVIIe siècle — I. Lafarge / A. Lefèvre: Éléments de la table et la cuisine dans l’habitat de paysans aisés d’Île-de-France à travers les données archéologiques: l’exemple du site de la rue des Fossés du XIIe à la fin du XVe siècle à Tremblay-en-France (Seine-SaintDenis) — F. Ravoire / A. Dietrich: Postface. 075 REDKNAP, M. / J. M. LEWIS: A CORPUS OF EARLY MEDIEVAL INSCRIBED STONES AND STONE SCULPTURE IN WALES, 1: SOUTH-EAST WALES AND THE ENGLISH BORDER 2007 – 480 pp. € 105,00 076 RODRIGUEZ, P., ED.: POUVOIR ET TERRITOIRE, 1: ANTIQUITE-MOYEN AGE. ACTES DU COLLOQUE, SAINT-ETIENNE, 7 ET 8 NOVEMBRE 2005 2007 – 333 pp., fig., lám.col. € 45,00 ÍNDICE: 1. Le pouvoir définit le territoire: F. Bertrandy: Remarques sur l’évolution du statut juridique de Thubursicu numidarum (Khemissa) et de son territoire pendant le haut empire — C. Müller: La dissolution du koinon béotien en 17 1 av. J.-C. et ses conséquences territoriales — A. Gonzalès: Les agrimensores romains: acteurs et modélisateurs de la conquête — A. Peters-Custot: Les remaniements de la carte diocésaine de l’Italie grecque lors de la conquête normande: une politique de latinisation forcée de l’espace? ( 1059- 1 130) — M. Saudan: La monnaie dans les textes: un mauvais marqueur de l’emprise territoriale du pouvoir politique (Massif central, IXe-XIIIe siècles)? — C. Colombet-Lasseigne: Pouvoir judiciaire et territoires en Forez aux XIIIe et XIVe siècles — S. Excoffon: Espaces du pouvoir comtal forézien, de la fin du XIIe siècle au XVe siècle: problèmes sémantiques — 2. Le pouvoir s’affirme et s’affriche sur le territoire urbain: P. Rodriguez: La législation ptolémaïque en matière de constructions privées — E. PerrinSaminadayar: D’Athènes à Rodes. L’ingérence des monarques hellénistiques dans l’espace public des cités libres, dans le dernier tiers du IIIe siècle: la stratégie du coucou — J. Thibault: Orléans: étude des formes de pouvoir politique et de territorialisation à la fin du moyen âge (fin XIVe-XVe siècles) — M. Royo: Urbe media, l’expression du centre urbain sous les Flaviens — J.-P. Guilhembet: Les dirigeants antiques et la ville dans les Vies parallèles de Plutarque: considérations liminaires — F. Delrieux: La terre des dieux dans la main des hommes: Rome et les sanctuaires de Carie de l’invasion de Labiénus à la reprise en main d’Octavien (40-29 a.C.) — 3. Le rapport de l’espace au politique: M. Denti: Grecs et indigènes à la frontière de l’Occident. L’occupation du territoire dans le Métapontin au début du VIIe siècle avant J.-C. — M. Harari: Paysage et pouvoir dans l’oganisation territoriale étrusque de la plaine du Pô — J. Bruyère / M. de Souza: Structure et dynamique du parcellaire de la plaine du Forez dans la langue durée, de la protohistoire au premier empire — M. Watteaux: Proposition de relecture archéogéographique des rapports entre pouvoir, territoire et formes du paysage au moyen âge — C. Lavigne: Espaces et pouvoir royal au moyen âge; réflexions sur la pratique de l’évaluation fiscale des terres — G. Chouquer: Quels territoires les pouvoirs fabriquent-ils? — 4. Pouvoir et territoire: une conclusion: F. Favory: Conclusion. PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 26 077 SENAC, P.: UN «VILLAGE» D’AL-ANDALUS AUX ALENTOURS DE L’AN MIL. LAS SILLAS (MARCEN, PROVINCE DE HUESCA). AVEC LA COLLABORATION DE J.M. PESQUE LECINA 2009 – 151 pp., fig., fot., lám.col. € 20,80 078 SENAC, P., ED.: DE LA TARRACONAISE A LA MARCHE SUPERIEURE D’ALANDALUS (IVe-XIe SIECLE): LES HABITATS RURAUX / DESDE LA TARRACONENSE HASTA LA MARCA SUPERIOR DE AL-ANDALUS (SIGLOS IV-XI): LOS ASENTAMIENTOS RURALES 2006 – 238 pp., fig. € 22,88 ÍNDICE: M. A. Magallón Botaya: El mundo tardorromano en el valle medio del Ebro: las ciudades — C. Laliena Corbera / J. Ortega Ortega: El poblamiento rural altomedieval en el valle medio del Ebro. La cuenca del bajo Martín, siglos V-VIII — P. Sénac: Stratigraphie du peuplement musulman au nord de l’Ebre (VIIIeXIe siècles) — J. Pavón Benito: Poblamiento y vertebración territorial del Pirineo occidental (siglos VII-XI) — J. A. Benavente Serrano & al.: De la antigüedad tardía hasta la conquista cristiana en el bajo Aragón — J. A. Souto: Calatayud: una madina en su contexto (siglos IX-X) — R. Martí: Del fundus a la parrochia. Transformaciones del poblamiento rural en Cataluña durante la transición medieval — J. J. Larrea / R. Viader: Aprisions et presuras au début du IXe siècle: pour une étude des formes d’appropriation du territoire dans la Tarraconaise du haut moyen âge — P. Araguas: Muro, castro, roca... Peuplement rural et fortification aux confins de la Catalogne et de l’Aragon pré-romans — R. Hodges: Size matters: new light on the italian dark ages — B. Cursente: Conclusion. 079 SIROT, E.: NOBLE ET FORTE MAISON. L’HABITAT SEIGNEURIAL DANS LES CAMPAGNES MEDIEVALES. DU MILIEU DU XIIe AU DEBUT DU XVIe SIECLE 2007 – 208 pp., 111 fig., 20 lám.col. € 42,00 ÍNDICE: Maison «noble» ou «forte» — Bâtisseurs et occupants — La maison dans son cadre — Les dépendances et la vie domestique — La maison forte, habitat de l’aristocratie et de la noblesse — La conception intérieure et le décor — Habiter la maison. 080 SMITH, B. B. / S. TAYLOR / G. WILLIAMS, EDS.: WEST OVER SEA. STUDIES IN SCANDINAVIAN SEA-BORNE EXPANSION AND SETTLEMENT BEFORE 1300. A FESTSCHRIFT IN HONOUR OF DR BARBARA E. CRAWFORD 2007 – xxix + 581 pp., 68 fig. € 148,75 ÍNDICE: 1. History and Cultural Contacts: P. Bibire: On reading the icelandic sagas: approaches to old icelandic texts — D. Broun: Becoming scottish in the thirteenth century: the evidence of the chronicle of Melrose — C. Downham: Living on the edge: scandinavian Dublin in the twelfth century — C. Lowe: Image and imagination: the Inchmarnock ‘hostage stone’ — E. Okasha: Anglo-saxon inscriptions found outside the British Isles — E. Ridel: From Scotland to Normandy: the celtic sea route of the vikings — J. V. Sigurdsson: The appearance and personal abilities of goðar, jarlar, and konungar: Iceland, Orkney and Norway — F.-A. Stylegar / L. K. Schei: ‘Lords of Norroway’ The Sthetland estate of Herdis Thorvaldsdatter — G. Williams: ‘These people were high-born and thought well of themselves’: the family of Moddan of Dale — A. Woolf: The wood beyond the world: Jämtland and the norwegian kings — 2. The Church and the Cult of Saints: L. Abrams: Conversion and the church in the Hebrides in the viking age: «A very difficult thing indeed» — H. Antonsson & al.: A norwegian in Durham: an anatomy of a miracle in Reginald of Durham’s Libellus de admirandis beati Cuthberti — M. Cormack: Irish and armenian ecclesiastics in medieval Iceland — S. J. Gibbon: Medieval parish formation in Orkney — H.-E. Lidén: The church of St. Clement in Oslo — C. D. Morris & al.: The Shetland chapel-sites project 1999-2000 — 3. Archaeology, Material Culture and Settlement: B. B. Smith: Norwick: Shetland’s first viking settlement? — J. H. Barrett: The pirate fishermen: the political economy of a medieval maritime society — N. G. W. Curtis: ‘Like stray PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 27 words or letters’ The development and workings of the treasure Trove system — I. Fisher / I. G. Scott: Early medieval sculpture from the Faroes: an illustrated catalogue — M. A. Hall: Liminality and loss: the material culture of St Serf’s priory, Loch Leven, Kinross-shire, Scotland — J. McKenzie: Manuring practices in Scotland: deep anthropogenic soils and the historical record — B. Smith: Stobister, Sinnabist and Starrapund: three wilderness settlements in Shetland — S. S. Hansen: Governor on antiquarian mission: Christian Pøyen – a faroese link between Copenhagen and Shetland — 3. Place-Names and Language: G. Fellows-Jensen: The scandinavian element gata outside the urbanised settlements of the Danelaw — K. Forstyth: An oghaminscribed plaque from Bornais, south Uist — P. Gammeltoft: Scandinavian naming-systems in the Hebrides –a way of understanding how the scandinavians were in contact with gaels and picts? — S. Taylor: The rock of the irishmen: an early place-name tale from Fife and Kinross — W. P. L. Thomson: The Orkney Papar-names — D. Waugh: Placing Papa stour in context. 081 STEVENS, S. T. / M. B. GARRISON / J. FREED & AL.: A CEMETERY OF VANDALIC DATE AT CARTHAGE 2009 – 366 pp., 1 CD-ROM, fig., tabl. € 130,00 082 TESTINI, P.: SCRITTI DI ARCHEOLOGIA CRISTIANA. LE IMMAGINI, I LUOGHI, I CONTESTI. A CURA DI F. BISCONTI, P. PERGOLA E L. UNGARO, 2 VOLS. 2009 – 1.710 pp., fig., despl. € 134,00 083 TIMBERT, A., ED.: L’HOMME ET LA MATIERE. L’EMPLOI DU PLOMB ET DU FER DANS L’ARCHITECTURE GOTHIQUE. ACTES DU COLLOQUE NOYON, 16-17 NOVEMBRE 2006 2009 – 232 pp., fig., fot., lám.col. € 38,00 084 TRAVAINI, L.: MONETE E STORIA NELL’ITALIA MEDIEVALE 2007 – 433 pp., 160 fig., lám.col. € 72,80 ÍNDICE: Le monete medievali in Italia: definizioni — Le monete nell’Italia medievale: produzione e circolazione — La storia degli studi tra collezionismo e ricerca — La documentazione scritta — La documentazione numismatica — Monete e ricchezza, guerra e mercato, scambi e doni, excalibur e tarì — Le zecche e la produzione delle monete — Moneta locale e moneta straniera nell’Europa medievale — Imitazioni, falsi e falsari — Metrologia — Iconografia — Monete e riti nel medioevo — Epilogo — Appendici e glossario. 085 VALLET, F.: COLLECTIONS MEROVINGIENNES DE NAPOLEON III PROVENANT DE LA REGION DE COMPIEGNE 2008 – 492 pp., 1 CD-ROM, 198 fig., 99 lám. € 82,00 086 VIZCAINO SANCHEZ, J.: LA PRESENCIA BIZANTINA EN «HISPANIA» (SIGLOS VIVII). LA DOCUMENTACION ARQUEOLOGICA 2009 – 941 pp., 127 fig., 111 lám. € 80,00 ÍNDICE: Bizancio en España. Historia de la investigación — La renovatio imperii. La incorporación de Spania al imperio — La administración de la Spania bizantina — El conflicto grecogótico — El marco territorial de la presencia bizantina — La vertebración del territorio bajo control bizantino. Las comunicaciones terrestres — Spania y el mundo mediterráneo. Comercio privado y distribución estatal — Arqueología de la Spania bizantina. La búsqueda de un patrón arqueológico — La evolución del mundo urbano en el área bizantina — La arquitectura de época bizantina en Spania — El mundo funerario — La cultura material y los contextos asociados: La documentación cerámica — El vidrio en época bizantina — La numismática — La epigrafía de época bizantina — Elementos de indumentaria y adorno personal — El PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 28 trabajo del metal durante la etapa bizantina — A modo de reflexión final — Fuentes y corpora epigráficos — Bibliografía. 087 WASSER AUF BURGEN IM MITTELALTER 2007 – 336 pp., 196 lám.col., 83 fig. € 46,80 088 WOLFE, M.: WALLED TOWNS AND THE SHAPING OF FRANCE. FROM THE MEDIEVAL TO THE EARLY MODERN ERA 2009 – vi + 266 pp. € 70,00 089 XANTHOPOULOU, M.: LES LAMPES EN BRONZE A L’EPOQUE PALEOCHRETIENNE 2010 – xxxii + 320 pp., 582 fig. € 70,00 090 ZOZAYA, J. / M. RETUERCE / M. A. HERVAS / A. DE JUAN, EDS.: ACTAS DEL VIII CONGRESO INTERNACIONAL DE CERAMICA MEDIEVAL EN EL MEDITERRANEO. CIUDAD REAL-ALMAGRO, DEL 27 DE FEBRERO AL 3 DE MARZO DE 2006, 2 VOLS. 2009 – 1.072 pp., fig., gráf., tabl. € 146,00 ÍNDICE: VOL. 1: J. Zozaya: Crónica de un encuentro: el VIII Congreso internacional de cerámica medieval en el Mediterráneo — Tema I: Comercio marítimo y terrestre: S. Gómez Martínez: El papel de Mértola (Portugal) en el comercio regional de cerámica (siglos XI a XIII) — P. Pétridis: Les productions protobyzantines de céramique peinte en Grèce continentale et dans les îles — S. Gelichi / C. Negrelli: Ceramica e circolazione delle merci nell’Adriatico tra VII e X secolo — M. Baldassarri / G. Berti: Nuovi dati sulle importazioni di ceramiche islamiche e bizantine a Pisa — G. Berti & al.: Le importazioni dalla Penisola Iberica (Al-andalus) e dalle Isole Baleari tra i bacini di Pisa (secoli X-XII) — E. Cirelli / S. Fontana: Le produzioni ceramiche dell’isola di Gerba dall’età tardoantica alla prima età islamica: cambiamenti di modelli culturali e tecnologie — C. Richarté: Nouvelles données sur le vaisselier du couvent royal des Dominicaines à Aix-en-Provence au début du XIVe s. — M. C. riu de Martín: Algunos aspectos de la producción y comercio de la cerámica barcelonesa de los siglos XIV al XVI — M. I. García Villanueva: La cerámica de importación en la ciudad de Valencia: el barrio de Velluters — Y. Morozova: Medieval maritime traffic and amphorae distribution along the northern coast of the Black sea — Tema II: Bizancio, Islam oriental, Islam occidental: R. P. Gayraud & al.: Assemblages de céramiques égyptiennes et témoins de production, datés par les fouilles d’Istabl Antar, Fustat (IXe-Xe siècles) — S. Fiorilla: Primi dati sulle produzioni ceramiche di Siracusa. Ceramiche dall’area del tempio di Apollo — A. Ben Amara & al.: Estil possible de déterminer la provenance de céramiques glaçurées à décor vert et brun (Xe-XIe siècles) mises au jour en Sicile? — G. Guionova: La production potière en Bulgarie à l’époque ottomane: rupture ou continuité? — E. J. Stern: Continuity and change: a survey of medieval ceramic assemblagese from northern Israel — S. Zelenko: Shipwrecks of the 9th-11th centuries in the Black sea near Soldaya — J. Vroom:A medieval pottery workshop in Ephesus/modern Selçuk (Turkey) — M.-L. von Wartburg / Y. Violaris: Pottery of a 12th century pit from the Palaion Demarcheion site in Nicosia: a typological and analytical approach to a closed assemblage — V. François: Esquisse de l’évolution des productions de céramiques mameloukes à travers les fouilles de la Citadelle de Damas — Tema III: Magreb, al-Andalus y Europa: P.M. Blanc / D. Orssaud: La céramique glaçurée du IXe au début du XIe siècle aux abords de la Basilique ouest de Qalcat Semcan — J. Zozaya: Evolución iconográfica de unos temas ornamentales andalusíes — R. Gurrea / A. Martín: Contextos cerámicos de época islámica de la ciudad de Ibiza — M. C. Fuertes Santos: El siglo XII en Cercadilla a través de los materiales cerámicos. Avance de resultados — S. Gragueb Chatti: Céramique commune d’époque aghlabide à Raqqâda — J. Pascual & al.: La producción cerámica almohade en la ciudad de Valencia. El alfar de la calle Sagunto — J. Bugalhão & al.: La production céramique islamique à Lisbonne: conclusions du projet de recherche Poilx — A. Gomes & al.: A cerâmica vidrada da PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 29 Alcáçova do Castelo de S. Jorge — V. Salvatierra Cuenca & al.: Introducción al análisis de un área artesanal califal en Marroquíes Bajos (Jaén) — H. Kirchner: Cerámicas andalusíes a torneta en Ibiza (Baleares). Un indicador del proceso de migración y colonización — M. Vera Reina / P. López Torres: La producción trianera (Sevilla) de época almohade — J. A. Gutiérrez González / F. Miguel Hernández: La cerámica altomedieval en León: producciones locales y andalusíes de Puerta Obispo — R. Martínez Peñín: Consideraciones acerca de la cerámica altomedieval del alfoz de la ciudad de León: el Castrum iudeorum y la iglesia paleocristiana de Marialba de la Ribera — A. Hanif: Le site de Tamoukhakht — A. López Mullor / J. Beltrán de Heredia: La cerámica utilitaria de los siglos XII al XIV en la provincia de Barcelona — M. I. Prudencio & al.: Evolução das tecnologias de produção cerâmica dos séculos XI a XVI na cidade de Lisboa — A. Fili: La céramique culinaire de Fès à l’époque mérinide — A. Fili: La céramique islamique à peinture rouge de Volubilis, étude preliminaire et revisions sur l’occupation islamique — VOL. 2: Tema IV: La evolución de las técnicas: C. Déléry & al.: Contribution à l’étude de l’évolution technologique et du commerce des céramiques de cuerda seca en al-Andalus (XeXIIe s.) — H. Amouric & al.: La naissance de la faïence moderne dans le Midi français — F. Yenisehirlioglu: Les fours et la production des céramiques du Palais de Tekfur à Istanbul — Tema V: Nuevos descubrimientos: J. Beltrán de Herredia Bercero: Pisa arcaica decorada en verde y/o manganeso de Barcelona y cerámica vidriada. Un contexto de la primera mitad del siglo XIII — A. Gaspar & al.: Cerâmicas do século XV-XVI da Casa do Governador - Castelo S. Jorge, Lisboa — N. L. benco & al.: Chemical analyses of pottery and clays from the islamic city of al-Basra and its hinterland in northern Morocco — J. Thiriot: Les structures de cuisson de l’atelier de potiers du «palais» de Sabra al-Mansûriya (Kairouan, Tunisie) — C. Bakirtzis: Céramiques en comblement des voûtes à Sainte Sophie de Théssalonique — G. Rosselló Bordoy: El concepto de la cerámica medieval: entre Madîna Ilbîra y Hisn al-cAraq — Tema VI: La cerámica medieval en Castilla-La Mancha: R. Izquierdo Benito: La cerámica medieval en Castilla-La Mancha. Un balance historiográfico — M. Retuerce Velasco & al.: La cerámica islámica de Calatrava la Vieja y Alarcos. Nuevos hallazgos — M. Melero Serrano & al.: Cerámica del siglo XIII en Calatrava la Vieja (Ciudad Real) — J. de Juan Ares: Análisis exploratorio de los tipos de bordes cerámicos de Ciudad de Vascos (Navalmoralejo, Toledo) — A. J. Gómez Laguna / J. M. Rojas Rodríguez-Malo: El yacimiento de la Vega Baja de Toledo. Avance sobre las cerámicas de la fase emiral — M. M. Presas / E. Serrano / M. Torra: Materiales cerámicos estratificados (siglos IX-XVI) en el reino de Toledo — J. L. Simón García: La cerámica bajomedieval en Albacete: bases para su estudio — B. Gamo Parras / S. Gutiérrez Lloret: Los hornos de El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete). Estructura y producción — Carteles: S. Y. Waksman & al.: Glazed wares as main cargoes and personal belongings in the Novy Svet shipwreck (13th c. AD, Crimea): a diversity of origins investigated by chemical analysis — I. Teslenko: Spanish lusterware in the Crimea (Ukraine) — I. Teslenko: Vessels for wine-storage from archeological complexes of the 14th-15th centuries in the Crimea — A. Nicolaïdes & al.: Exemples de bacini dans les églises de Chypre — F. Choël & al.: Céramiques du début de la période ottomane à Alexandrie (Égypte). Le comblement des citernes du chantier du patriarcat grec orthodose — A. Fili & al.: Les creusets islamiques de Volubilis (8e-9e siècles) — E. C. Platamone / S. Fiorilla: Nuovi dati sulle produzioni ceramiche delle fornaci medievali di Agrigento — C. Renzi Rizzo: Toscana. Ceramiche, commerci e porti nelle fonti scritte (secoli X-XV) — R. Baldassari / E. Cirelli: Amphorae and trade in Classe and Ravenna from 5th to 7th century — C. Magrini / F. Sbarra: Progetto di studio sulle produzioni di ceramica invetriata tardoromana nell’area alpina orientale e nelle province danubiane — C. Capelli & al.: Caractérisation de céramiques glaçurées et importées en Provence aux XIIe et XIIIe s. — J. Bettencourt / P. Carvalho: A carga de cerâmica do navio Ria de Aveiro A (Ílhavo, Portugal) — A. Gomes & al.: Cerâmicas medievais provenientes do Beco do Forno - Castelo de S. Jorge — M. I. Dias & al.: Tecnologias de produção de cerâmicas pintadas dos séculos XIXII do Castelo de S. Jorge (Lisboa, Portugal) — R. A. Alves Trindade: Azulejos medievais portugueses. Novos dados de investigação — F. Teichner / T. Schierl: A olaria medieval da Porta da Lagoa em Évora (Alto Alentejo, Portugal) — A. Caixal Mata & al.: Un conjunto cerámico cerrado de ca. 1464 en el castillo de Godmar (Callús, Barcelona) — M. A. Hervás Herrera & al.: Ensayo de prospección cartografiada sobre una zona de alfares en Calatrava la Vieja (Carrión de Calatrava, Ciudad Real, España) — R. Pérez López / M. Retuerce Velasco: Tinajas impresas bajomedievales con caligrafía procedentes de Calatrava la Vieja — A. PÓRTICO LIBRERÍAS Arqueología medieval_23 de abril_Día del libro 30 M. Garcés Tarragona / H. Romero Salas: La cerámica transicional del yacimiento de Oreto y Zuqueca — P. Martín Prado & al.: Las cerámicas medievales del Castillo de Doña Berenguela en Bolaños de Calatrava (Ciudad Real) — M. T. Casal & al.: La cerámica emiral del arrabal de Saqunda (Qurtuba) (mediados del s. VIII-818 d.C.) — E. Salinas: La cerámica islámica en Córdoba tras el califato. Un conjunto del siglo XI en al-Yiha al-Sarqiyya — E. Salinas & al.: Los contextos cerámicos almohades en el recinto fortificado de La Calahorra (Córdoba) — R. Carmona Ávila & al.: Aproximación a la producción cerámica de un horno de barras de época almohade de los alfares de madinat Baguh (Priego de Córdoba) — A. García Porras: Cerámica y espacio doméstico. El poblado fortificado de «El Castillejo» (Los Guájares, Granada) — I. Flores Escobosa / M. M. Muñoz Martín: Almería y su producción cerámica verde y manganeso. ***