Nora Belgasmia_COURBE.CDR
Transcription
Nora Belgasmia_COURBE.CDR
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Avant propos Au-delà du souci de collecte de textes sur des thèmes divers du patrimoine culturel, il y'a la portée didactique à laquelle tend ce modeste travail. La langue (tutlayt) est un outil de communication de surcroît ; la langue amazighe n'échappe pas à cet état de fait. Partant de là, il serait plus que nécessaire de l'exploiter dans les différentes dimensions discursives que représente toute langue en évolution et en mouvance. Il semble, aussi, que communiquer en tamazight par écrit, est de prime à bord une tâche des plus délicates ; la pensée orale n'étant pas à sanctionner, du fait qu'elle est éphémère. Au contraire, la pensée écrite, elle, est à vérifier, à consulter, à corriger voire même à sanctionner du fait qu'elle est éternelle. Ainsi autant l'écrit est utile, autant il est source de critiques et de réserves ; cependant il reste un passage obligé par lequel la langue amazigh se doit de passer ; elle se doit de s'appliquer à l'écrit afin de valoir son pesant d'or. Notre expérience professionnelle nous a révélé la capacité de tamazight à supporter l'écrit, plus encore à pouvoir jouir des différentes dimensions discursives à savoir : narrer, argumenter, décrire, exposer et exhorter aussi aisément que dans toutes les autres langues. La notion de "catégorisation et catégories" du discours, est une notion récente ; on se souvient des manuels scolaires des années 60/70, se basant uniquement sur le récit (la narration). De nos jours on transcende le récit vers d'autres types d'écrits, sans aucunement diminuer de la valeur de la narration, mais plutôt l'enrichissant davantage. Ce n'est nullement le fait d'un hasard, si la linguistique s'est développée en plusieurs disciplines charnières, s'engageant ainsi dans l'analyse du discours, qui par voie de conséquence, a donné naissance à la typologie des textes. Tous ces aspects de langue ne peuvent que s'appliquer sur la langue amazighe ; la linguistique n'est-elle pas la science de LA LANGUE, de toutes les langues ? Toute cette mouvance a poussé en avant la recherche linguistique qui n'en finit point 7 L’expression écrite en Tamazight d’avancer ; tamazight s'y inscrit largement, ainsi notre démarche peut être osée, mais nullement aléatoire. Nos étudiants avaient d'énormes difficultés à se détacher de l'oralité, dès lors qu'ils devaient écrire leur langue maternelle. Cependant, les exercices continus et l'application de certains concepts de l'écriture, qui permettent de "réguler" et "adapter" une pensée orale à un discours écrit, ont donné naissance à une production écrite, non négligeable. Il s'agit là du fruit de trois années d'enseignement universitaire, amazigh, et de dix années d'expérience dans l'enseignement secondaire ; un fruit qui a mûri sous forme de recueil de textes "fabriqués" certes, mais authentiques dans leur fond ; authentiques dans le sérieux à appliquer les aspects de l'écrit, dans le choix des thèmes à motivation personnelle ; authentiques surtout, dans l'ardeur à vouloir écrire correctement une langue longtemps dite orale. Cette ferveur d'écrire et de produire en tamazight, pourrait se transmettre aux lycéens, voire même aux collégiens. Ne serait-il pas extraordinaire de voir surgir, dans tel ou tel collège, un journal, une revue, en tamazight pur produit d'élèves pleins d'ambitions ? Ce qui ferait le bonheur et la fierté des élèves participants, mais autant de leurs enseignants formateurs. Ne serait-ce pas là l'enrichissement d'un des répertoires de la langue amazighe, ouvrant par la même occasion d'autres perspectives ? Nous avons, néanmoins, essayé d'apporter quelques éclaircissements sur la démarche suivie, lors de la réalisation de ce modeste travail. Il s'agit d'un aperçu théorique, que les enseignants de tamazight, pourraient approfondir pour guider leurs élèves, surtout dans l'expression écrite, en prenant en charge, bien sûr, la spécificité de la langue amazighe. 8 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt I- Notes théoriques I.1- La théorie de la communication La communication en tant que concept, est exhaustive dans le sens qu´elle se situe à tous les niveaux, à commencer par l'univers de la technologie et des outils de l'informatique, passant par le moindre petit détail du quotidien. Qu'ils soient comportementaux ou vestimentaires, il s'agit toujours de signes voués à transmettre un message au service de la communication. Il est à signaler que cette théorie suscite beaucoup de questions relatives à la transmission et la réception d'un message quelconque ; car au-delà de la communication elle-même les paramètres psychologiques, émotionnels, psychosociologiques et sociopolitiques sont autant de champs fonctionnels et pertinents, qui remettent en cause le schéma de la communication en tant que tel1. Il n'en reste pas moins que la théorie de la communication fournit un schéma aisé dans la compréhension voire l'analyse de certaines situations langagières, tant que le langage semble être un élément incontournable dans la transmission du message. La langue est un fragment, non négligeable, du langage, et est désignée comme le code dans le schéma de la communication, d'où l'intérêt porté à cet élément, dans notre cas de figure. Tamazight en tant que langue, n'échappe pas aux lois de la linguistique qui régissent toute langue. Ainsi tant qu'il y a différents utilisateurs de tamazight, à l'oral comme à l'écrit, elle est vouée à subir toute cette mouvance qu'est la communication. I.1.1- Le schéma de la communication chez Jakobson Azenziɣ n taywalt ɣur Jakobson Cinq éléments majeurs constituent le schéma de la communication : l’émetteur (amesgal), le récepteur (armas), le 1 Voir La parole intermédiaire, de François Flahault, Seuil, 1978, cha. I. 9 L’expression écrite en Tamazight message (izen), le canal (targa) et le code (angal) ; si un seul élément manque la communication est faussée. Emetteur Message Amesgal Izen Récepteur Armas Canal (targa) Code (angal) L'émetteur étant celui qui émet, soit oralement soit verbalement ou sous toutes autres manières, le message qui, lui, est le contenu du réfèrent. Ai La définition du «réfèrent » suscite beaucoup de débats notamment philosophiques2 ; Néanmoins ce qui nous intéresse ici c'est le sens global, qui permettrait la compréhension du schéma ci-dessus. Le récepteur est celui qui reçoit le message, mais selon "ce qu'il entend, écoute, comprend, admet, retient, et vit"3 Le canal est le support matériel qui permet la réalisation du message. Le code étant le langage (au sens large) dont, la langue, qui peut être orale ou écrite. C'est justement le langage en tant que code, qui sera analysé voir défini par R.Jakobson, et que nous tenterons d'exposer cidessous. I.1.2- Les fonctions du langage4 Le langage n'a pas pour seule et unique "fonction" de communiquer des informations. Il doit être étudié dans toute la variété de ses fonctions. Ces fonctions sont au nombre de six, liées aux facteurs constitutifs de tout procès linguistique. Voir La Communication, sous la direction d'Abraham Moles, CEPL, 1971. Cf. Expression Communication, Francis Vanoye, Armand Colin, collection U.p 10 4 cf Les fonctions du langage définies par R. Jacobson, in Expression Communication, Armand Colin. 2 3 10 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Tout procès linguistique suppose en effet un locuteur et un récepteur, un message, un contact (un canal physique et psychologique) entre locuteur et récepteur ; finalement un code commun aux deux protagonistes, ainsi qu'un contexte constituant la situation de communication. a- La fonction expressive (émotive) : Elle est centrée sur l'émetteur du message. Elle exprime l'attitude du sujet à l'égard de son message et de la situation. Elle apporte des informations sur les émotions, et les idées de l'émetteur. Elle recouvre tous les moyens expressifs, comme elle tend à donner une émotion quelle soit vraie ou fausse. b- La fonction conative : elle est centrée sur le destinataire c'està-dire celui qui reçoit le message. Par exemple, dans l'image publicitaire, le message est centré sur les caractéristiques du récepteur (la cible) et ses réactions. c- La fonction référentielle (ou dénotative, ou cognitive) : Elle est centrée sur le contexte (le réfèrent). Son domaine est l'information véhiculée par le message. Il n’y a pas un écrit qui ne contienne pas cette fonction, du moment qu’il raite d’un sujet quelconque. d- La fonction phatique : Elle est centrée sur tout ce qui vise à établir ou à maintenir le contact avec le récepteur, elle sert à : - vérifier si le canal fonctionne, - Attirer l'attention du récepteur - Prolonger la communication ou l’interrompre. C'est la 1ère fonction verbale à être acquise par les enfants ; chez eux la tendance à communiquer précède la capacité d'émettre ou de recevoir des messages porteurs d'informations. En général, la fonction phatique est nulle sur le plan de l'information. e- La fonction métalinguistique : Elle est centrée sur le message et sur le code lui-même. Elle donne des explications sur le 11 L’expression écrite en Tamazight code et son utilisation. Ainsi on peut poser telle question sur le sens d'un mot utilisé par le locuteur et méconnu de son interlocuteur, exemple : "Je ne vous comprends pas", "que voulez-vous dire par-là ?", "Avez-vous compris ce que je veux dire ?" ; toutes ces questions là servent à introduire, voir à déterminer la fonction métalinguistique à l’écrit. Le dictionnaire et l’encyclopédie restent, quant à eux, les outils métalinguistiques par excellence : ils fournissent de plus amples informations sur tous types de questionnements. f- La fonction poétique / esthétique : Elle est centrée sur le message lui-même, mais surtout sur ce que vise le message. C’est une fonction qu’on peut relever dans les slogans publicitaires, et les slogans politiques ; elle est à détecter à travers la rhétorique de l’image notamment les figures de style utilisées par l'émetteur, intentionnellement ou bien sans intentions aucune. Ce qui est à signaler, c'est qu'il n'existe pas de message qui ne mette en œuvre qu'une seule fonction. La diversité des messages tient à la différence de hiérarchie entre ces fonctions ; ainsi JAKOBSON esquisse une typologie des discours. Les six fonctions du langage ne s'excluent pas l'une de l'autre, pas plus qu'elles ne sont forcements réunis dans un message donné. Il est aussi rare de trouver dans un message qu'une seule des six fonctions ; le plus souvent plusieurs de ces fonctions se superposent. On peut toutefois admettre que dans un message donné, l'une ou l'autre de ces fonctions soit dominante. On peut compléter le schéma des six facteurs fondamentaux de la communication par un schéma correspondant des fonctions : Expressive Référentielle Poétique Métalinguistique Phatique 12 Conative Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Chaque fonction du langage correspond au pronom personnel et son équivalent dans le schéma de la communication : Soit / F. Expressive ---- JE / NOUS (Nekk/ Nukni) F. Conative ----- TU / VOUS (Kečč / Kemm / Kunwi / Kunnemti) F. Référentielle --- IL / ELLE (Netta / Nettat / Nutni / Nutenti) I.2- Application des fonctions sur le langage écrit La théorie de la communication, et les fonctions du langage fournissent un modèle et un schéma de référence commode pour l'analyse, voir même l'exploitation de certains discours, il va de soi qu'on peut trouver les outils d'analyse de ces discours. La communication en tant qu'activité d'enseignement (relation enseignant/enseigné) se doit d'être rigoureuse, et de donner des distinctions entre les différents discours existant (narrer argumenter - décrire - exposer - exhorter - commenter) : «Toute activité intellectuelle conduit celui qui la pratique à créer des distinctions et à construire des types à l'intérieur de l'objet d'analyse »5. En tant qu'enseignante de la langue amazighe, on se rend compte que cette langue soulève à priori certaines difficultés sur le terrain. Le fait est que cette langue, longtemps considérée comme orale, est en train de vivre l'aventure de l’écrit ; d'abord les éléments de base à savoir : ponctuer, structurer son texte, restent à enseigner. Ensuite faire prendre conscience à l'apprenant la possibilité de produire des textes en tamazight, n'est pas chose facile : « Les enseignants qui travaillent forcément sur des textes et ont pour objet naturel de réflexion les discours des élèves, des médias, de la littérature, sont bien obligés de se poser des 5 Cit : Dispaux (1984- 1999), in Les Textes types et prototypes. 13 L’expression écrite en Tamazight questions relatives aux classements de ces textes et discours »6. Une production touchant diverses dimensions : informer, argumenter, défendre une thèse, décrire ou narrer un événement, exposer… et autres ; ainsi faisant, il est indispensable de faire connaître le fonctionnement de chaque discours dans une situation de communication distincte ; c'est là où se situe le rôle premier de l'enseignant. Les objectifs de l'enseignement de tamazight, se doivent de tenir compte de toutes ces catégories de discours, ainsi par exemple prendre conscience de la possibilité de produire dans des dimensions informatives, argumentative, narratives de faits et d'événements ou descriptives d'objets et de lieux ; Alors la maîtrise de ces représentations "schématiques prototypiques"7 peut avoir des conséquences très constructives sur des sujets amateurs ou novices, dans le domaine de l'écrit. Ainsi les travaux sur la production écrite (expression écrite), sous le contrrle de schémas textuels prototypiques, peuvent s'avérer très utile pour les utilisateurs de la langue à l'écrit. Il va de soi que chaque sorte ou type ou catégorie de discours fonctionne selon ses propres caractéristiques, d'où la prise de conscience des dénivellements dans les discours en général et le discours scientifique en particulier, c'est-à-dire le passage de l'énoncé informatif à l'énoncé explicatif. Ainsi le texte scientifique (aḍris n tussna) exige l'application de procédés de l'exposition à savoir : énumérer-exposer (senɛet) analyser (ṣleḍ ) - expliquer (zzegzi ) - définir (bedu) comparer (serwes)… Mais ce qui est encore plus important c'est la neutralité de l'émetteur (amesgal), ce qui implique son objectivité et son impartialité, évitant par la même, les jugements de valeur et les qualificatifs. Pour la narration ou la catégorie narrative, il s'agit beaucoup plus de l'application des procédés formalistes discursifs, à savoir par exemple : le schéma actantiel de GREIMAS, 6 Cf J M ADAM, in Les Textes Types et Prototypes, Edition Nathan, Paris.2001 p13 7 Voir Jean Michel ADAM Les textes types et prototypes, édition Nathan, PARIS 2001, P 13 14 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt également les procédés d'analyse proposés par TODOROV dans l'analyse de textes narratifs. En plus de l'implication directe ou indirecte de l'émetteur selon le type du récit, qu'il soit biographique ou autobiographique8, qui de nos jours pose plus d'un problème, ou autre. Qu'il s'agisse d'un fait divers, d'une histoire imaginaire ou d'une interview journalistique, il est plus que nécessaire de donner à l'enseignement de tamazight toutes les particularités des procédés textuels universels ; Ce qui permettrait d'avoir un éventail de techniques de l'écriture surtout en expression écrite ; sous forme d'exercices d'application et de travaux dirigés à dessein de bien écrire et de bien rédiger dans le registre de langue voulu. Pour déterminer les niveaux de compétence des apprenants, on pourrait les soumettre à certaines applications : ponctuer un texte- saisir la technique du résumé et l'appliquer, exercice d'expansion. D'autres exercices sont à préconiser, par exemple : introduire les éléments appréciatifs dans des séquences descriptives, narratives, et ex positives. Cette démarche peut sembler un peu osée, mais elle parait nécessaire pour aller de l'avant, dans la production de textes, aussi timide soit-elle. Elle pourrait aider les enseignants de tamazight, surtout dans le cycle secondaire, dont le programme des langues se base nécessairement sur la typologie des textes. I.2.1- La typologie des textes et les fonctions du langage Si on fait l'analogie de toutes les fonctions du langage avec les textes écrits, on se rend compte que ces fonctions là peuvent se retrouver toutes dans un même texte ; seulement il peut y avoir une dominance de l'une ou l'autre fonction selon l'objectif visé par la production écrite elle-même. Ainsi on peut parler de « catégorisation du discours »9 et la distinction entre les Voir Jacques Lecarme, Eliane Lecarme, Tabone. L’autobiographie ; Armond Colin, Paris 1999. 9 cf J M Adam, in Les textes types et prototypes, Ed Nathan, Paris 2001. P 13. 8 15 L’expression écrite en Tamazight différents types de discours, à l'écrit, reste fondamentale : « Catégorisation et catégorie sont des éléments fondamentaux, la plupart du temps inconscients de notre organisation de l'expérience »10. I.2.2- Caractèristiques générales des différents types de textes I.2.2.a- La narration / récit : la définition du schéma narratif prototypique "…est une suite de propositions liées et progressant vers une fin"11. FAYOL quant à lui parle d'intrigue et du passage d'un état initial à un état final, par le biais d'une transformation ; ce déroulement des faits s'étale ainsi dans le temps. La narration peut se subdiviser en deux tranches : * Le récit réel : tous les faits qui y sont narrés sont vrais et authentiques, dans ce genre de récit on peut trouver : - Le récit autobiographique : auto=soi même/ bio=vie / graphie = écriture. Ce qui veut dire écrire sa propre vie et histoire, telle qu'elle fut vécue ; l'exemple de Mouloud FERAOUN le fils du pauvre / mmi-s n ugellil ; aussi l’exemple de Fadhma NAT MANSOUR Lhistoire de ma vie / Taqṣiṭ n tmeddurt-inu. - Le récit biographique : il s'agit de narrer la vie d'une personne connue ou méconnue, morte ou vivante exemple : Mouloud MAMMERI Poèmes anciens de si Mohand Ou M'HAND. - Le récit historique : c’est une narration qui se base sur des événements ou des faits divers, qui marquent la société où ils se produisent constituant une partie ou bien toute l'histoire d'un peuple ; exemple de la guerre d'Algérie. Un simple fait divers de l'actualité, devient quelques temps après un fait historique, exemple : Les événements du 11 septembre 2002 ; le tremblement de terre du 21 mai 2003. 10 11 Idem ibidem p45 16 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Entre le réel et l'irréel, l'imaginaire de l'écrivain, il n y a qu'un infime fil. L'écrivain n'est-il pas le produit de sa société, qui agit sur lui et le façonne ? Mais comme il ne peut y avoir simultanéité / spontanéité entre l'œuvre littéraire et l'histoire, on ne peut parler d'un reflet fidèle de l’histoire ; à travers l'œuvre produite par un individu social "on ne peut tout de même pas nommer miroir d'une réalité ce qui, de toute évidence, ne la reflète pas de manière exacte" 12 Ainsi le rapport à l'histoire est sous-jacent on parle alors de point de vue. Tout l'imaginaire que peut apporter un écrivain, relève de son point de vue ; c'est ainsi qu'un seul événement peut être relaté différemment par plusieurs écrivains. Dans ce sens on parle de "miroir brisé"13, car même si l'écrivain s'inspire de la réalité pour produire un "texte littéraire", il y a toujours une part de fiction, qui fait la différence ; sinon on réduit l'œuvre littéraire à un document historique. - Le récit imaginaire : qu’il soit basé sur des faits réels ou fictifs, tant qu'il y a une part de subjectivité et création littéraire, il reste un récit imaginaire, l'exemple de L'incendie de Mohamed DIB ou bien Les chemins qui montent de Mouloud FERAOUN. Et plus récemment le récit d’Amer MEZDAD Iḍ d wass. Il va de soit que d'autres types d'écrits peuvent se greffer au récit, tels les récits de science fiction, le roman noir, le roman d'actions, le fantastique et le merveilleux d'où le conte. Il y a également la légende et le mythe qui restent difficiles à classer la vérification de leur authenticité voire de leur réalité reste délicate, et l'une des tâches les plus difficiles à réaliser. * Caractéristiques du texte narratif : On juge généralement qu'un trait est spécifique à un type particulier de texte, quand 12 Cf LENINE Vladimir Ilitch Oulianov, sur l'art et la littérature. Paris ED Sociale 1957.P 27 13 LUCAKS parle de miroir brisé dans le sens que l'œuvre littéraire ne peut refleter la réalité telle quelle, chaque écrivain rajoute sa touche personnelle, ce qui fait la particularité de l'œuvre littéraire par opposition à l'œuvre historique. 17 L’expression écrite en Tamazight celui-ci apparaît d'une manière ascèse fréquente dans ce type de texte et jugé rare dans les autres types textuels. Le texte type "narratif" est caractérisé par un certain nombre de forme de surface dont : la présence de pronoms personnels, les déictiques temporels (aujourd'hui, hier, l'an passé, cette année…) ; Les organisations temporelles non déictiques tels (la date, un jour, le lendemain, il était une fois…. Il y'a aussi les organisateurs argumentatifs intra et méta intertextuels (mise en page, paragraphes, italiques… On retiendra aussi les caractéristiques suivantes : la fréquente apparition d'organisateurs temporels, mais aussi et surtout le discours direct ou indirect selon qu'on donne la parole, directement, au personnage, ou qu'on rapporte son discours. Autrement dit : un récit c'est la représentation d'un certains nombre de forces qui agissent en vue d'atteindre un objectif, ou d'empêcher l'autre d'atteindre cet objectif. On parle dans le récit beaucoup plus d'actant14 que d’acteur ; représentant une force qui tend à une quête, mais qui peut entrer en conflit avec des forces opposées. Cet acteur est animé par des mobiles qui sont déterminés en partie par ce qu'il est, lui permettant de mener une suite d'actions. On peut représenter ce système de forces dans le schéma actantiel de GREIMAS : Destinateur Amsifaḍ Bénéficiaire Héros Objet Asaḍ Taɣawsa Alliés Anermas Opposants Amallal Amnamar Quant à la structure du récit, il est évident que chaque histoire a un point de départ et un point d'aboutissement. Le récit est une suite d'événement transformant une situation initiale en une situation nouvelle. Le récit obéit à la structure suivante : 1- Une situation initiale. 2- Le déroulement des événements. 14 Cf. le schéma actantiel de GREIMAS. 18 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt 3- Une situation finale. Tout texte répondant à cette structure, s'inscrit dans le type narratif. On retrouve le récit dans le domaine de l'information (récits de presse - faits divers - publicité - événements politiques ou sociaux. Dans les textes littéraires : contes légendes - romans - biographies - récits historiques nouvelles. Dans la bande dessinée : texte illustré par l'image. I.2.2.b- L'argumentation : Argumenter consiste à défendre son point de vue afin qu'il soit partagé par le lecteur ; mais plus encore il s'agit de persuader et convaincre. Le texte argumentatif est un texte à fonction essentiellement expressive et incitative. Une argumentation vise soit à entraîner quelqu'un à juger ou à agir dans le sens que l'on désire. D'une façon générale, le discours argumentatif est défini comme : "visant à intervenir sur les opinions, attitudes ou comportement d'un interlocuteur ou d'un auditeur, en rendant crédible ou acceptable un énoncé, appuyé, selon des modalités diverses, sur un autre"15. L'argumentation peut être simple ou dialectique : elle est simple lorsqu’il y a un seul point de vue à défendre ; elle est dialectique lorsqu'il y a deux points de vue, généralement contradictoires, à défendre : le pour et le contre. L'argumentation est souvent assimilée au raisonnement logique, d'où l'utilisation des connecteurs, d'arguments, d'exemples et souvent la présence d'un avis personnel ; mais surtout l'utilisation d'une stratégie argumentative : "… une fréquence plus grande de la ponctuation, de modalité, et de procédures de connexion non temporelles dans le texte de type argumentatif"16 L'argumentation est présente essentiellement : dans le discours politique, économique, juridique ; mais aussi dans la presse 15 VOIR J M ADAM in Les textes : types et prototypes. Édition NATHAN, 1992, p 154. 16 J M ADAM in Les textes : types et prototypes. Édition NATHAN, 1992, p155. 19 L’expression écrite en Tamazight écrite ou orale, les livres, la publicité tant qu'elle vise à séduire. Elle est présente dans le discours, c'est ce qui explique son importance. * Caractéristiques du texte argumentatif : Quand on argumente, il faut toucher la raison, la sensibilité et la volonté du récepteur. L'idée directrice que l'on veut défendre est la thèse. Pour soutenir cette thèse il faut apporter des preuves des justificatifs, et un raisonnement ce qu'on appelle communément des arguments. Les arguments sont souvent illustrés par des exemples ; ces derniers sont utilisés soit pour donner plus de valeur et crédibilité au propos ou bien ils peuvent être euxmêmes, et à eux seuls, des arguments soutenant la démonstration. La structure ou la composition du texte argumentatif contient à priori trois étapes importantes (valables dans toute rédaction didactique) les quelles sont : - L’introduction. - Le développement. - La conclusion ou la synthèse. La thèse à développer doit forcément apparaître dans l’introduction ; généralement il s'agit d'une question de départ ou d’une problématique que la thèse pose. Dans la deuxième étape, il s'agit d'exposer les arguments. C'est l'étape de la discussion et où tout est mis en exergue afin de défendre son point de vue. Tout cela se fait selon la progression de la pensée. Il est clair que si les arguments sont mis en associations il s'agit de défendre une seule thèse, et donc un seul point de vue. Mais si les arguments sont mis en opposition, il s'agit dans ce cas là d'une argumentation dialectique, c'est-à-dire qu'on expose deux points de vue différents voir contradictoires. Ce qui est à signaler et qui est d'une importance capitale dans le raisonnement argumentatif, c'est que les arguments sont toujours classés, du moins important au plus important. Autrement dit l'argument que l'on considère moindre doit être mis en premier, et celui qui est considéré comme important, 20 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt pouvant avoir une incidence et provoquer une réaction chez le récepteur, est mis en dernier ; sachant que c'est toujours le dernier argument qui reste dans la mémoire du récepteur. La dernière étape, c'est-à-dire la conclusion ou la synthèse, consiste à rassembler les arguments en les résumant en faveur de l'une ou l'autre thèse ; prouvant enfin et clairement la position de l'émetteur. Le raisonnement dans un texte argumentatif met en relation une idée, un fait avec ses causes, ses conséquences, ses buts, ses conditions et ses oppositions. C'est dans ce sens que l'on trouve l'utilisation des articulateurs logiques, des verbes d'opinion. Néanmoins, en tamazight les verbes d'opinion correspondent à des locutions ou des expressions, exemple : Ɣef akken ẓriɣ, akken i ttwaliɣ, ɣef akken d-nnan, ɣef akken dḥkan, akken ssneɣ timsal (lecɣal), ɣur-i nekk, ɣef leḥsab-inu, akken wehhaɣ, ẓriɣ, akka i fehmeɣ, rray-inu, ɣef lebɣi-w... I.2.2.c- l’exhortation ou l’injonction : Exhorter suppose non seulement argumenter et convaincre l’autre, mais surtout l’ordonner, l’encourager, le pousser à avoir une prise de position, voir à agir. Le type injonctif incite à l’action, il interpelle directement le récepteur ou le destinataire afin qu’il réagisse. Il peut être un appel, un texte religieux ou bien un texte publicitaire. Dans le texte exhortatif / injonctif, c’est la fonction conative incitative qui domine, du fait que l’on s’adresse directement au récepteur, sa tâche est donc pragmatique dans le sens qu’elle accorde la primauté à l’action. L’autre fonction dominante dans ce type de texte c’est la fonction expressive / émotive : le destinateur où l’émetteur (Amesgal ) use de toutes ses émotions afin de pousser son lecteur / récepteur (Armas) à agir. L’emploi de l’impératif est suggéré par l’utilisation, en tamazight, des expressions injonctives telles que : « Yessefk lḥal (fell-aɣ / fell-awen) ; illaq ; ur illaq ara ; lemmer d lebɣi ; bessif (fell-aɣ / fell-awen) ; yewwi-d lḥal (fell-aɣ / fell-awen) ; d tagnit i d-yennan akka… atg ». 21 L’expression écrite en Tamazight * Caractéristiques du texte exhortatif : Les caractéristiques de l’exhortation sont à relever surtout au niveau de la forme : Les éléments périphériques sont primordiaux dans ce type d’écrit. Le destinateur ainsi que le destinataire doivent être mentionnés, c’est à dire que l’on devrait impérativement connaître qui est l’émetteur et à qui s’adresse-il ; d’où la nécessité d’avoir de plus amples informations sur le destinateur du message et son destinataire. Souvent le texte appel est écrit sous forme de phrases, donc absence de paragraphes. Ensuite l’emploi excessif du caractère gras, utilisé à dessein d’attirer voir de capter toute l’attention du récepteur. Enfin on peut relever l’implication de l’émetteur, en tant que pluriel et non pas en tant que singulier (nous « nukni » au lieu de je/moi «nekkini»). Cette technique d’ecriture permet de mettre le récepteur en confiance il saura, ainsi, que l’émetteur du message partage tout avec lui ; de cette façon le destinateur obtiendra ce qu’il voudra de son destinataire. I.2.2.d- L'expositif : Exposer implique qu'on mette en valeur, qu'on divulgue ou qu'on étale des idées voir des informations scientifiques ; il s'agit d'un genre à fonctions essentiellement référentielle et informative. Il s'agit d'un agencement des idées dans un texte17 le texte ex positif est un texte où on exprime de l'information limitée aux faits ou à des idées théoriques, c'est un genre qui doit être utilisé surtout dans les dissertations et/ou des prises de paroles en situation scolaire ; il poursuit un but pédagogique car il expose des idées techniques et scientifiques. Il est à signaler que le texte expositif apparaît comme un énoncé tendant à présenter objectivement un fait. Cependant un auteur peut rapporter sa propre expérience personnelle, il écrit alors à la première personne (je) et véhicule une dimension affective. Selon DJONSON celui qui produit un texte de type ex positif, doit avoir la capacité de se distancier de son 17 Définition de COIRIER et AL, in textes types et prototypes, p155 22 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt texte, et de procéder à des généralisations et des analyses plutôt que de se cantonner à sa propre expérience personnelle18. Un texte est dit objectif, ce qui est visé dans le texte expositif c'est la neutralité, lorsque les marques de la présence de l'auteur s'effacent au profit de ce qui représente l'objet. La description est utilitaire, documentaire, objective. * Caractéristiques du texte expositif 19 : Le texte expositif se caractérise par une visée pédagogique, celle de communiquer un savoir. Ainsi les moyens, voir les outils mis en œuvre pour présenter, expliquer et préciser ce savoir sont multiples. L’une des caractéristiques majeures de l’exposition sur le plan du contenu : la prédominance de la fonction référentielle ; en ce sens l’information reste le fil conducteur de la composition expositive ou explicative, c’est ainsi qu’on pourrait l’appeler texte informatif. Les caractéristiques textuelles : Il s’agit de la mise en évidence d’un modèle structurel du système d’articulation qui assure la cohérence des énoncés existants dans le type de texte expositif. Pour se faire on a recours à : - L’introduction : elle s’articule autour d’un paradoxe à corriger ou bien d’un fait établi. - Une transition : Peut être plus ou moins longue ; elle sert à annoncer ce qui va être dit. L’auteur peut utiliser les articulateurs logiques qui modulent les idées et qui introduisent des nuances de sens, notamment : acku, imi, s wakka, ladɣa, maca, s wayes… atg. En général le texte expositif peut être composé de trois types d’énoncés20 : - Un énoncé descriptif qui présente le phénomène en question. - Un énoncé explicatif qui analyse le fonctionnement d’un mécanisme donné. 18 In textes types et prototypes, Jean Michel ADAM, p 158 cf ; guide du professeur 3èmeAS français, (collectif), institut pédagogique national, Alger 1990/1991 20 Voir COLTIER.D Approche du texte explicatif, pratique n°51. 19 23 L’expression écrite en Tamazight - Un énoncé « balise » constitué par les commentaires de l’auteur qui lui servent pour introduire sa vision des choses. Il faut préciser que les différents énoncés, déjà cités, s’imbriquent et forment un tout ; le texte expositif est alors écrit à l’indicatif et à la 3ème personne, affichant ainsi l’impersonnalité à dessein de présenter objectivement et avec neutralité un fait. Le texte expositif utilise des procédés types spécifiques, lesquels sont : 1- Observation / Annay 2- Comparaison / Aserwes 3- Illustration ou exemples / Imedyaten 4- Enumération / Asmiwer 5- Définition / Tabadut 6- Description / Aglam 7- Analyse / Tasleṭ 8- Fonction / Tawuri L’illustration sert à appuyer les dires de l’auteur soit par le biais de citations (en faisant référence à d’autres travaux) soit par l’utilisation de photos, de schémas, de calligrammes et d’histogrammes ; ainsi l’illustration reste un procédé très flexible. I.2.2.e- le type poétique : La poésie regroupe : le poème, le dicton, le proverbe et la chanson ; de là la fonction poétique est en œuvre dans ces divers messages (cités ci-dessus), en plus du message publicitaire. Le texte poétique, dont le poème, est défini comme un type de message où la fonction poétique est dominante, sa spécificité est décelable selon -Jakobson- à six niveaux : 1- au niveau typographique : la disposition du texte. 2- au niveau métrique : selon la présence ou l’absence de strophes, de vers ou des pieds. 3- au niveau prosodique : le rythme, l’accent et la pause. 4- au niveau syntaxique : l’analyse des écarts et de l’anaphore. 24 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt 5- au niveau des figures de rhétorique : l’analyse des métaphores et autres figures de styles. 6- au niveau sémantique : l’étude du / des sens et l’identification des isotopies de sens. La poésie est souvent écrite en vers, la fonction qui y domine est la fonction poétique ainsi la versification et la métrique forment son essence. La fonction poétique peut-être dégagée par le truchement des figures de styles qui la compose. Sa rythmique sa consonance ainsi que sa prosodie font la particularité typique de toute poésie, elle reste valable dans toutes les langues et à travers toutes les époques. Parmi les figures de style qui forment la particularité de la poésie dont l’asefru amazigh : - La comparaison / Aserwes - La rime / Tameɣrut - La métaphore / - Le contraste / Anemgal - Rythme / Anya - Refrain / Tasetna - Parodie / Tamkadan Les autres fonctions du langage, dont la référentielle et l’expressive, peuvent s’y greffer également puisque la poésie traite de divers thèmes, et reste l’expression fidèle de son producteur. Les textes poétiques renvoient à une situation extérieure vécue : la guerre, la violence, la mort, l’injustice, l’amour. La poésie fait partie intégrante de l’histoire (individuelle ou collective) dont elle ponctue les moments. I.3- Exercices d’application en expression écrite I.3.1- Exercices avec corrigé (narration/ argumentation) Exercice N° 01 : Tira n teqsiṭ seg uzenziɣ n Greimas. 25 L’expression écrite en Tamazight Si kra n iferdisen uzenziɣ-agi, tzemrem ad teḥkum taqsiṭ n uɛeṭṭar mgal waɣzen. Le schéma actantiel Destinateur = amsifad Objet = Taɣawsa Bénéficiaire = Anermas D sseṭan Aman n sebɛa lebḥur Aɛeṭṭar yuɣal d sselṭan Allié = amallal Héro = Aṣaḍ Opposant = Amnamar Amɣar azemni Aɛeṭṭar Waɣzen bu sebɛa iqerra Aɛeṭṭar mgal waɣzen Di zzman aqdim, di tmurt n leqbayel, yella yiwen ugellid ɣur-s yelli-s ; aggur deg yigenni, nettat di lqaɛa, siwa nettat i yesɛa ; tekker-d di lɛezza d ttnefxa. Kra n win i ttyeẓran, yewhem di zzin-is, daɣ netta tuget n yelmẓyen bɣan ad tt-aɣen. Yiwen wass, nnejmaɛen-d inexḍaben ɣer teɣremt ad d-tefren yelli-s n ugellid yiwen deg-sen. Ur yelli win i s-yeččuren tiṭ, wa izad wa ixus. Nettat, yuɣ lḥal, yiwen kan i yewin ul-is, d aɛeṭṭar, tẓerr-it kan s tuffra n baba-s, lameɛna ur d-yeddi ara gar-asen, tenṭeq ɣer ugellid, inna-yas : - “Anwa iɣef yers lwaṭer-im, ihi ?”. Tessusem, tkukra ad d-tini ayen i s-yellan deg wul, tugad ahat ad t-yagi. Tuɣal tegzem-itt di rray, tudder-as-t-id, tenna-yas : - “D aɛeṭṭar a baba !”. Agellid yeqqim di temsalt. Amek ara yefk yelli-s i uɛeṭṭar ? Aɣbel-is amezwaru d rrezg n yelli-s, ad taf iman-is, lameɛna, aɛeṭṭar mačči d ṣṣenf-is, ɣef waya isres-as ccerṭ : - “Ilaq ad d-yawi aman n sebɛa lebḥur”. Aɛeṭṭar iɛweq amek ara yexdem, ad d-yawi aman-nni, ur yessin, ur yeẓri amek : ad yeqqim, taqcic-nni ad as-truḥ ! Ar 26 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt taggara yebges ad yeṭṭef abrid n unadi, yemlal-d d wemɣar azemni, iwelleh-it, yemla-yas abrid ara yaɣ. Yejba ɣer wadeg. Deg umecwar-is, yemmuger-d ugur iɛekker-it, d awaɣzen bu sebɛa yiqerra, yemɛentar yid-s almi s-yessafeg iqerra-ines, yiwen deffir wayeḍ yewweḍ ɣer teɛwint ; yugem-d, yuɣal-d s waman n sebɛa lebḥur srid ɣer tgelda. Mi iwala akken yelli-s di tumert, ihuzz aqerru-s yenna : - “Win yuɣem zwaǧ n wul-is, d win i d tawant-is fiḥel ma yessed uqeffa”. Gan tameɣra, teṭṭef sebɛa wuḍan d sebɛa wussan, aɛeṭṭar yuɣal d sselṭan. Exercise N° 2 : Si kra imeslayen i d-iteddun ḥkut-d taqsiṭ i wenyehwan : Timmuzɣa, lḥeq, tilelli, tayri, taddart, tameṭṭut, tamacahut, taqbaylit, tirrugza, izerfan, amhay, tirga, lehwa, asirem, taywat, aman, tala, tannumi, argaz, rreẓq. Tiririt : Yella di lemtel “Tayri am temda lqayen, aḥlil ma yeɣli wemdan ɣer-s”. Di taddart n At Welḥaǧ, yettidir yiwen wergaz, tecrek-it tayri meqqren akked yiwet tmeṭṭut yuɣ tannumi iẓerr-itt deg webrid n tala mi ara d-tagem. Tadyant-nsen tecba tamacahut, ulac win ur nesli yes-s. Ferruǧa d taqbaylit iḥemmlen tilelli yerna teṭṭef di lḥerma-s, tessen tilisa-s, netta d Yidir iqeddec ɣef timmuzɣa, yettnaḍaḥ ɣef izerfan n wemdan, ɣer ɣur-s ẓẓur yettaẓ gar lḥeq yettifrir, yekseb tirrugza. D ayen i yeǧǧan Ferruǧa tḥemmel-it nezzeh, d win i d amnaɣ n tirga-s. Asirem-ines ad mlilen, ad sɛeddin tudert-nsen akken di rrezg d lehna. Tesla yemma-s, teqlaleḥ, tekcem-itt tugdi, tkukra. Akka, akka i d tasa n tyemmat! Teṭṭef yelli-s, tweṣṣa-tt, tenna-yas : - “A yelli, aman d laman lameɛna si laman i d-yekka lxuf”. Ferruǧa tefhem acu i d-teqsed, terra-yas : - ”Kkes aɣbel a yemma, teẓriḍ acu i d-trebbaḍ”. 27 L’expression écrite en Tamazight Zrin wussan, yusa-d ɣer lexḍubegga, wwḍen ɣer lebɣi-nsen dduklen di sin. Exercise N° 3 : Awalen i nessexdem di teqsiṭ-agi : Targit, tayri, tamurt, tayemmat, Tilleli, tadukli, tafat, leḥzen, asirem, layas, Rebbi, iṭij, tigzirt, adrar, ussan, allen, lɣerba, nnif, uḍan, tafsut. Tayri n teqbaylit Yiwen wass deg wussan n Rebbi, deg yiwet tegzirt, tella yiwet teqbaylit isem-is Tilleli, argaz-is Idir izger i lebḥer tuɣalas tmurt lɣerba d axam-is. Ɛeddan wussan acḥal ur d-iban isali fell-as, Tilleli tɣab-as tafat, izdeɣ-itt leḥzen, izga imeṭṭi deg wallen-is. Ɣef akken ɣezifit wuḍan fell-as. Yussa-tt-id Idir deg yiwet targit, ibedd-d ɣur-s, zun akken d tilawt, la s-d-yeqqar : - “A Tilleli, a yelli-s n niff d yiseɣ, ur qeṭṭeɛ ara layas, yiwen wass tafsut ad d-tezzi, iṭij fell-am ad yeflali, dulaqrar ad d-tban tafat, arǧu-yi ad d-uɣaleɣ”. Terra-yas-d Tilelli, tenna-yas : - ”Tadukli iɣi-yeccerken, d ayen ur tettuɣ ara, ala kečč i d amwanes n wul-iw, lɣerba-k tḍul seg wasmi tɣabeḍ rwiɣ lḥif deg wedrar-agi n twaɣit, lamaɛna akken yebɣu yilli lḥal, ẓriɣ yiwen wass ad d-tezziḍ ɣur-i, umneɣ s usirem-agi, la k-ttraǧuɣ ad d-tuɣaleḍ am nekk am tarwa-k, uɣal-d, tiɣri n tyemmat ad ak-d-tessawal !”. Exercice N° 4 : Récit par image Deg wennar n uɣerbaz Tagi d taqsiṭ n imeddukal deg wennar n uɣerbaz… D acu tenyuɣen ?… Deg yiwen weḍris ḥkut-d ayen twalam. 28 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt 1ère proposition : Yiwen wass deg wussan n tefsut, tafukt teḥma, ijeǧǧigen fsan, ula d ifrax cennun. D azal ffɣen-d werrac ɣer wennar n uɣerbaz ad sgunfen neɣ ad uraren. Tennejmaɛ-d yiwet terbaɛt, tetturar llabil. Ɣilas yewwi-d iman-is nezzeh di ṣṣenf-agi n wurar, yufrar-d gar tuzya-s. Gar imeddukal-is, yella Yuba, yettasem seg-s, ur t-iḥemmel ara, dɣa yezga yettnaɣ yid-s. Ayen yebɣu ixdem-it, ad d-yekk mgal-is, ad t-inamer, ad asyeddu di nneqma. Ɣilas yettaf-d Yuba di teɣmert, yewwet-it, iḥuza-t, yesɛedda tummest (tineqqiṭ). Yuba neṭgen isufa n 29 L’expression écrite en Tamazight wurfan-is, ur yuḥtam ara almi yemmeɣ, yekres lbunya-s, yewwet-it. Si ṭṭaqa n wurfan, yenṭeq Ɣilas, yenna-yas : - “Ayen a bu txidas i tettagiḍ tidet ? ». Yerra-yas-d Yuba : - ”Ccah, yehwa-yi…” Send ad yekfu awal, yerra-yas tunṭict. Tekker gar-asen, msexwaḍen, yekker zzhiḍ d nnfiḍ. Imeddukal-nsen gren-d iman-nsen ad ten-frun. Ɛerḍen ad snesren, ur zmiren. Aselmad yesla, izuzzel-d ɣur-sen, yekka-d gar-asen. Ciṭ acemma, yebda ihedder-asen, ittweṣṣi-ten ɣer tegmat d tdukli. Akken ad rren aḍar, ur ttemceččawen ara ssyin d afella yessuter deg-sen ad msurafen lameɛna Yuba d Ɣilas, yal yiwen deg-sen yugi ad yerreẓ ɣer wayeḍ. Aselmad, iɛuqeb-iten, isbedd-iten ɣer tzemmurt, ifassen qqnen ɣer deffir. Iḥettem fell-asen ad qqimen akken almi d taggara n uzal. Ccwal yettawi-d ala ayen ur nelhi, akken yenna umedyaz deg wawal-is : - “Qqaren i yeshel imerẓi, i iweɛren d taggara-s aḥezzeb mi ara yili i ccwal yettḥuddu tilas”. 2ème proposition : Ccwal yettawi-d lada Ass-nni iṭij icreq-d, igenni yeṣfa, zhan warrac-nni i dyefɣen ɣer wennar akken ad leɛben. Salim, Ɛli, Muḥend d Murad leɛben « tiquqac », xtaren yiwet tekwat akken ad leɛben lwaḥid yal yiwen s nnuba-s. Salim ur s-d-yehwi ara llaɛb n Murad yenna-yas : - “Dayen tɛedda nnuba-k txeṣreḍ !”. Murad yuẓẓaf yerra-yas : - ”Ala ur xṣireɣ ara ḥuzaɣ taquqact-inek, d kečč ara iḥebsen !“. Seg wa ɣer wa, yekker ccwal d ameqqran, yeɛreḍ Muḥend d Ɛli ad ten-frun ur sawwḍen ɣer kra. Almi ssawḍen ɣer wemberrez s ufus ; ssyin yusa-d uselmad-nsen, s tazla akk d wurrif : - “D acu akka i ken-yuɣen ? Ayɣer tettnaɣem ?”. Yiwen yeqqar-as dwa wayeḍ yeqqar-as d wihin. Ɣer taggara, d isin yid-sen xellṣen ɣef ccwal d-ssekren, tamara ur ten-terri. 30 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Exercise N° 5 : Sfehmet-d inzan i d-iteddun, imir ḥkut-d tiqsiḍin seg yinzan-agi : - Yuker ḥedreɣ, yeggul ummneɣ. - Atmaten d atmaten aɛebbuḍ yebḍa-ten. - Si laman i d-yekka lxuf. - Yella welbaɛḍ yella ulac-it, yella wayeḍ ulac-it yella. Asefhem n yinzan : Ad teḍru tedyant zdat-k, ixdem-itt walbaɛḍ, mi ara tḥasbed ad yenker ad yettgalla ur yexdim kra, ad tcukteḍ deg yiman-ik ad k-yeskiddeb yerna tettwaliḍ, nezmer ad d-nini : “Ad k-yewwet ad yezwir ɣer ucetki”, “ad yekkat yettru”. Ad illin d atmaten mi ara yilin d imectaḥ, di temɣer-nsen, ad mfaraqen ɣef trika, neɣ ayla neɣ cci, s wakka yezmer ad msawaḍen ɣer tmenɣit. “... Mi meẓẓiyit d atmaten, mi meqqrit ferqen dayen”. “Ibeddel adrum s weɣrum”. Ḥader win ara k-dyeḍsen deg wudem, defir-k igezzem am lmus, ad as-txedmeḍ laman, ad as-teḥkuḍ lbaḍna-k, d netta ara yezwiren ɣer ḍḍerik : “laman wwin-t waman“, “tixsi, ɣef akken d-nnan, d idammen-is i tt-yenɣan“. Yiwen yedder ileḥḥu, yettɛici kan ur yewwi ur yerri, wayeḍ ɣas yemmut yisem-is d umeslay-is d wayen d-yeǧǧa yettunebdar am Sliman Ɛzem, Mulud Mɛemri, d wiyaḍ nniḍen. Ad d-ḥkuɣ taqsiṭ ɣur icuba yal inzi : Yuker ḥedreɣ, yeggul umneɣ Ḥekkun ɣef zzman-nni n zik, llan sin watmaten, zgan akken i teddun, ulac win izemren ad ten-yebḍu. Medden ur ḥemmlen ara akken, ttmenyafen ccwal gar watmaten wala tagmat gar-asen. Yekcem yiwen wemdan gar-asen, yeẓẓa tamenḥast deg-sen, ameẓyan-nni wis sin, d netta i d amenzu, d bab n rray ; yiwen wass, yesla-yas i Ɛmer-nni yessefraɣ di gma-s, inecceb-it ɣer beṭṭu. Di taggara, yerra-yas gma-s-nni : “ Tesɛid lḥeq, seg wasmi d-nekker, d netta i ijemɛen ayen i dyeǧǧa baba, werǧin iyi-d-iṣaḥ ula d awal jmaɛ liman ad tt-fruɣ yid-s, ad d-awiɣ ṭṭwamen n taddart ad aɣ-bḍun”. Imeslayen31 L’expression écrite en Tamazight nni n gma-s, deg wul-is ɣzan agḍi, skerfen-t, ur yerra deg-s, yeǧɛel iḍed n tegmat yeǧhed, ziɣ yehtuta, yendeq. Azekka-nni, tafejrit, yejba s aẓekka n baba-s, yettru, yesseɣben ɣef wayen yeḍran yid-s. Mi yuli yiṭij, iḍal ɣef tɣaltin yuɣal s axxam, ciṭ akken, yeččur-d wexxam, yezwar-d Ɛmer, ḍefren-t-id lejmaɛ akk d gma-s. Wehmen at lejmaɛ, ur telli ssebba iɣef ara bḍun, ur yelli umennuɣ, ur yelli uḥeccir gar-asen. Inṭeq-d Ɛmer : - “Wellah ar wehmeɣ mi sliɣ yebɣa ad yebḍu, d gma-s. Nekk nhiɣ-t ɣer lxir, nniɣ-as ur d-tewwiḍ ara abrid, ɛder iman-ik, ad k-kkaten medden d inzi.” Yettgalla, yettawwi yettarra deg wawal amzun mačči s ɣur-s i d-tekka t yita. Argaz, ttawint-t kan tewhamin, yumen ur yumin, yesla-yas s umeẓẓuɣ-is yesmencif di gma-s, yuɣal ihuzz aqerruy-is yenna : - “Yuker ḥedreɣ, yeggul umnneɣ !”. Atmaten d atmaten, aɛebbuḍ yebḍa-ten D tameddit n wass, teɣli-d tesmuḍi, ffɣeɣ-d s abraḥ ad qqimeɣ ciṭ d nna Kulla, ufiɣ Jeǧǧiga d Linda zwarent-iyi, tewwi-yasent-d awal, ur ẓriɣ ɣef wacu, qqimeɣ d tama-s, smeḥsiseɣ-as. - “…Tzerziren wussan d affug, yefsi wedfel deg yidurar, nemmuger tafsut s wurar. Yewweḍ-d mayyu, lawan n tmegra, d tikli s annar. Xas akken Mḥend yezdeɣ di lḥara ufella, Yidir terra-t-id tejmaɛt d akessar, werǧin ṭṭifen abrid n uzaɣar yal yiwen i yiman-is, zgan akken i ddukulen tiddemcect ad megren tirni. Tezdi-ten tegmat, tecrek-iten tgella d lemleḥ. Lameɛna, aseggas-nni, mačči am tannumi, tezwar tmedda s amkan. Tadyant yeḍran, tejreḥ ulawen, teqqim deg waktayen”. Tenṭeq-d Jeǧǧiga, testeqsa-tt : - “D acu i yeḍran ?”. Teḍfer nna Kulla awal-is tenna : - “ Mi yebra uzizwu, yerreẓ yiṭij, iṣubb-d Mḥend ad yawi abrid ɣer lexla, iɛedda tawwurt taɛeẓẓugt yessufuɣen srid s azaɣar. Mi izeggen amecwar, iḍegger tiṭ-is metwal lmelk-nni uɣur iteddu, iwala argaz, yettḥuccu s wemger arumi. Yesmeɛqal, ahaqel ttulsent wallen-is, ur yefriz ara ! Yuɣal yessemɣer 32 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt ijiqdan almi yewweḍ. Akken kan i t-yeɛqel d gma-s U Yidir, neṭgen isufa n wurfan-is. Ibedd di lekḍer yenna-yas : - “Ad tserseḍ amger-nni neɣ ass-a wissen amek fell-ak”. Winna ur s-d-yerri ara awal, yefka-yas-d tameẓẓuɣt n uḥeddad. Ɣer ɣur-s ula i t-id-yewwin ɣer din, yejbed amur-is gar watmaten-is. Ma d Mḥend yugi beṭṭu-nni, tṣaḥ-it-id yir tesɣart. Yečča timess. Ters-as tunfiṭ ɣef timiṭ, simmal U Yidir yettkemmil aḥuccu, simmal ttenfufudent tiqqad. Yemmeɣ ad as-d-yekkes amger-nni, ttemɛentaren, yal wa ijebbed ɣer tama-s. Yiwen deg-sen ur yefki mayna almi s-d-yennser, tiyita teffeɣ-as afus. Yenta wemger deg yiberdi n Mḥend, tewwet tbuzerraqt n yidammen, tga taḥemmalt. Yemmameḍ asurif, yuɣal yeggumma ad yemḥiḥed, yebberttax ɣer lqaɛa, yeffeɣ-it iziɣer”. Akken d-refdeɣ allen-iw, fuǧǧeɣ ɣef nna Kulla mɛemɛent-d wallen-is d imeṭṭawen. Nniɣ-as : - “ Imir kan, yemmut ?” Terra-yi-d : - “Nniɣ-am a yelli, leḥzeb yerra leqḍa, ur yelli wacu ara nawi yid-neɣ, siwa tardast n lekfen, urant deg-s lefɛayel-nneɣ. Lameɛna ǧǧan-t-id imezwura : Atmaten d atmaten, aɛebbuḍ yebḍa-ten”. Si laman i d-yekka lxuf Llan yemdanen ttbeddilen udmawen, cban tata, mačči d udem ara d-fken ass-a iss ara d-banen azekka. Llan wiyaḍ d at nniya d ṣṣfa deg-sen tacrurt ur telli. Farid, ixeddem ɣef laẓ-is, yeqqim ɣur yiman-is, d yiwen ilemẓi yettawin dderk, ur yettcuḥḥu ara i tezmert-is, ur yettɣullu ara. Ayen i yeǧǧan amɛellem-is ad t-yessimen ɣef tḥanut-is. Ladɣa, ddeqs aya i ixeddem ɣur-s. Yiwen wass, yeɣli-yas-d ccɣel n lefwat, yewwid ad t-yeqḍu, iɛewweq amek ara yexdem. Yuɣal yenna-yas i umeddakel-is : - “Ttxil-k ma ur iyi-d-tbeddeḍ, si leɛḍil ad d-uɣaleɣ, ur ttɛeṭṭileɣ ara”. Yerra-yas : - “Ruḥ kan, kkes aɣbel”. 33 L’expression écrite en Tamazight Ziɣ ur yumin yewweḍ-d wass yettraju acḥal : yetterɛiɛic, ur yurig, ur iqegged afus-is, immazed, yeddem iṣurdiyen. Zrin wussan, Farid ur d-yetkaki s umeddakel-is i s-yuɣalen d azrem n uqelmun. Almi d ass ideg d-tebbaɛzaq tidet, d ayen umi qqaren : Si laman i d-yekka lxuf, i yesgermed Farid, ixẓer ameddakel-nni i t-iɣurren, iḍeqqer-as asefru-agi : Ɛuhdeɣ tadukli d leḥbab / Imi tamusni tɣab Imi wid nerra d leḥbab / Ukud nemjerrab Almi la tṣiḥin fell-i / Ay ul-iw berka-k tteqzab Ur teddu d waɛrab / Wala lyahud irkelli Aḍris afuklan (Texte argumentatif) seg yinzi : Yella walbaɛḍ ulac-it yella, yella wayeḍ yella ulac-it Imdanen n ddunit merra ur ɛdilen ara, mgaraden deg waṭas n temsal, ama di ṣṣifa, ama di lefhama, ama di leqdic. Ṣṣifa ur tesɛi ara azal, ayen i yesɛan azal d lefhama d leqdic : Wa ad t-tafeḍ yesɛa lefhama, yessemras-itt di leqdic-is, wayeḍ ad t-tafeḍ yedder kan, am zun ulac-it, ur ineṭṭeq ur yesenṭaq. Sliman Ɛazem, seg wid yemmuten lamaɛna mazal-iten llan, xas yeǧǧa-yaɣ, yeǧǧa-yaɣ-d agerruj. Yeqqim-d wawal-is, yettifrir am zzit ɣef waman, ur yezzir ara di temda n tatut. Yerna ɣer tezdemt n yismawen n wid yeddan d wakud ɣas yečča-ten wakal, ttunebdaren ɣef yidra n leqdic-nsen, ur ṭṭifen ara tiɣmert, rban ifassen-nsen, ssawḍen ad d-xellfen deffir-sen. Ɣef yemdanen yecban Sliman Ɛazem i d-yenna Lmulud At Mɛemmer : yella walbaɛḍ yella ula-it, yella wayeḍ ulac-it yella”. Yenna umedyaz deg wawal-is : Lefhama qlil win umi tt-yefka / Wa yesɛa-tt wa d igellil Bab-is ixeddem s ṣṣfa / Yewwi lbaraka Ur yeqqaz ur yettkebbil / Mačči am win tewwi lhawa Tɣurr-it ddenya / Kul wa i yexdem ad t-yektil 34 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Exercice N° 06 : D imddukal qesden ad sɛeddin kra n tegnit yelhan maɛna yella wayen i sen-yeḍran, d acu twalam ? Init-d deg yiwet n teqsiṭ ayen i ɛacen ass-nni. Yir ass Yiwen wass deg wussan n Rebbi di tefsut; Ṣufyan, Rabeḥ d Ɣilas msefhamen ad ruḥen ɣer teẓgi ad awin tamseddarit, i wakken ad sɛeddin tagnit yelhan. Mi wwḍen ɣer wemkan, xtaren tizi ad reṣṣin tamseddarit mi ara d-yaweḍ yiḍ. Yenṭeq Ṣufyan yenna-d : - “A wi yufan ad tt-nessenṭeḍ ɣer lqaɛa akken ur tettenququl ara!”. Yeḍsa Rabeḥ yenna-yas : - “Iṭij yecban wa tugaḍed ad yekker waḍu ?” Mqalacen ciṭ lamaɛna frant gar-asen imi mačči d annect-a a yesxeṣren tagnit-nni. Tuli temseddarit, wwḍen-d yesɣaren begsen imeddukal ad ssewwen imensi ; zhan ferḥen lamaɛna ayen i ten-yettraǧun ur bnin fell-as. Yekker uzayeḍ, ixṣer-d lḥal ; deg yiwet dqiqa iṭij iɣumm-it usigna, igenni yettɛemmir, aḍu yesuffeg aɣebar kra din yewwi-t. Ɛerḍen imeddukal ad dssuksen kra ur zmiren i tzuzift i ten-ileḥqen. Ixṣer-asen wass-nni, lamaɛna ferḥen imi i d-gran deffir n temseddarit-nni ahat truḥ d asfel fell-asen. “Ur ttamen ṣṣaba alama terwet imir adder-d lɣella!”. “Ur ttamen iṭij n lexrif ṣṣbeḥ d iṭij tameddit d leɣmami!”. I.3.2- Exercices sans corrigé Exercice N°1 : Afet-d iferdisen n uzenziɣ-agi, imir ḥkut-d taqsiṭ n win yeddan d yir arfiq yeǧǧa-t deg yir amḍiq. 35 L’expression écrite en Tamazight Amsifad Amallal Taɣawsa Anermas Aṣad Amnamar Exercice N° 2 : Sxedmet imeslayen i d-iteddun i wakken ad teḥkum taqsiṭ, illaq ad tesɛu imecwaren-ines akk d wayen illaqen i teqsiṭ : Tawacult ; tayri ; luḍa ; ssuq , tameddurt ; nnḥas ; ddɣel ; karuh ; tifrat ; lḥeq ; tafat ; nnif ; tawant ; dderya ; laẓ ; lhif ; taɛdawt ; zzman ; taluft ; tafsut. Exercice N°3 : Sfehmet-d inzan i d-iteddun : - Llum yellan ɣef wuccen rran-t-id ɣef iqelwacen. - Daɛwessu xedmen lejdud teffeɣ di baba meḥmud. - Win yeččan yečča win yegran tarbuyt tekkes. - Awal ma wezzil yefra ma ɣezzif ad d-yawi kra. - Win yesɛan rray xir ma yesɛa ayla. - Ur yečči win ur nesɛi tuɣmas, ur yefriḥ win ur nesɛi tagmat. Exercice N°4 : Tagi d taqsiṭ n wefrux ijerḥen… D acu i s-yeḍran… Ḥkut-d ayen i twalam. 36 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt II- Textes produits à partir de substrat théorique Tableau récapitulatif des différents textes avec les thèmes traités : Types Textes Narratifs Matub Lwennas Ɛebban Remḍan Ɛli Makur Mulud Ferɛun Tudert n Sliman Ɛazem Ccix Nurdin Sliman Ɛazem Igerbucen Si Muḥ U Mḥend Sidi Ɛebderraḥman Belɛid n At Ɛli Jean-Jacques Rousseau Argaz yettwattun Tudert n dda Lmulud Ṭawes Ɛemruc Arraz n Nubel Nekk d ddabex Ccfaya n temẓi Récit biographique /Autobiographique Mexdem yaf-it Tamacahut n faṭima Anḥar Tasa n tyemmat Berru Lḥif Lwiza Taqsiṭ n Kamal Taggara n tudert Nettat akk d nekk Récit imaginaire 37 L’expression écrite en Tamazight Taqsiṭ n iɣersiwen D targit Azrem n uqelmun Affer d umerɣum Amaziɣ d tilelli Tawwurt n lɛinṣer Izerfan n wemdan J.S.k Tafsut n 80 Aselmed n tmaziɣt Amennuɣ ɣef tmaziɣt Texte déscriptif / Aḍris aneglam Récit historique Waren yebrir Aglaway (Le portable) Taneẓruft (Ṣṣeḥra) Leḥkem s lmut Tutlayt-nneɣ Asqamu n Wegraw n Leǧnas Yedduklen Tilelli n tenfalit Aneɣmas di tmurt-nneɣ Tayemmat Arfiq Lwaldin Ddunit m sin wudmawen Tigemmi-nneɣ Aḥeckul Tizlit taqbaylit Izerfan n tmeṭṭut Addal Yir brid Argumentatif/ simple/ dialectique 38 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Timenɣiwt n iman-is Tudert n Sliman Ɛazem Expositif/ Scientifique Asendu Taḍuṭ Aẓeṭṭa (1) Aẓeṭṭa (2) Dduɛat n uẓeṭṭa Lebni n ufexxar Talaxt Amsal Lxedma n talaxt Ass amezwaru n tkerza Si tkerza ɣer usarwet Taneqqelt Llqeḍ n uzemmur Iẓid n uzemmur Zzit n uzemmur zik Thèmes traités Yennayer Taddart Timecreṭ (1) Timecreṭ (2) Tibuɣarin Lexḍubegga Isurifen n unadi Internet Aselkim Lmasiḥ 39 L’expression écrite en Tamazight Sida Aqḍaɛ n ticerka (i llufan) Tujya n wurɣu Tujya n zik Poétique/ Isefra Llufan Tasa tezgel lfuruḥ Tterbbega n wegrud : aṣerqes Tameṭṭut d usefru Tameɣra n ṭṭhara di tallit taqburt II.1- Type narratif / taqsiṭ II.1.1- Le récit autobiographique / biographique Tameddurt n wemdan Maɛtub Lwennas Maɛtub Lwennes, d accenay ameqqran n tmurt n leqbayel, illul ass n 24 yennayer 1956 di taddart n tewrirt n Musa deg At Dwala, Tizi-wezzu. Yeǧǧa leqraya zik, imi yewɛer akud lecyux i t-yesɣarayen, yuɣal yesɛedday ussan-is gar ccna d lfen. Iḥemmel JSK iɣef yecna aṭas. Mi meqqer yuɣal la icennu di tmeɣriwin ama di tmurt-is ama di berra, gar tezlatin timezwura ad naf : Ay izem, JSK. Seg useggas n 1981 ɣer 1998, Lwennas yesɛedda temẓi-s deg leḥbus d sbiṭar imi yeqqar-d tidet yettwaffren. D 1983 yezweǧ d Ǧamila almi 1990 msefraqen. Di 1994, yettwaṭṭef sɣur terbaât timselleḥt (GIA) i s-d-iserrḥen mbeɛd. Lwennas ikemmel abrid-is ɣas llan aṭas n iɛewwiqen si tama n udabu. Yecna ɣef tayri, lmeḥna, lbaṭel, tasertit, ɣef yemma-s, d waṭas n tesfifin nniḍen. Yettwanɣa ass n 25 yunyu 1998, ar ass-a ur iban anwa s-d-ibedden lmut-is, yeǧǧa-d tasfift taneggarut anda yecna tabrat i lḥekkam. Gar imeslayen-is : “Ass-agi lliɣ 40 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt azzekka wissen, nniɣ-d ayen ẓriɣ d wayen ttwaliɣ, assen di temda ma ɣliɣ azzekka rruḥ-iw ad ken-id-tesmekti“. Ɛebban Remḍan Ɛebban Remḍan d aqbayli. Ilul ass n 10 yunyu 1920, di taddart Iɛezzuzen yettabaɛen taɣiwant n At Yiraten. Tudert-is di taddart teqreb mraw d kraḍ (13 ans) iseggasen. Deg-sen ur iḥus i laɛtab, imi imawlan-is d at lxir, sɛan lexlawi meqqren n uzemmur d lexrif. Baba-s ixeddem di tenzzut (commerce). Yemma-s deg wexxam d lexla am tlawin merra n leqbayel. Tḥemmel Remḍan, temsenyaf-it gar watmaten-is imi yaḥrec deg uɣerbaz. Di ddula n urumi, mačči akk arrac sɛan arezg (la chance) ad lemden. Xuṣṣen iɣerbazen, ɛuṭren medden… Netta yesɛa arezg imi imawlan-is zemren. Yelmed deg uɣerbaz Izundayen (Iɛezzuzen). Yewwi-d iman-is yif akk tizyiwin-is. Di 1932-1933, yewwi-d 17/20 deg welmud, 18/20 di liḥala-s daxel n uɣerbaz. Yewwi-d agerdas (un diplôme) n uɣerbaz amezwaru di tallit-nni. Iruḥ ad ikemmel di Blida (Difri, Ibn Rucd), di leɛmer-is mraw d kraḍ (13 ans). Iseggasen, yebḍa ɣef yeḥbiben, imawlan d taddart, maca yewwi-d lbak “Maths” di tallit-nni, ulac aṭas i yewwḍen s anda yewweḍ. Yebda tasertit (la politique) di tesnawit (lycée) n Blida. Ur ikemmel ara almad di tsedawit, imi tasertit tekcem tezdeɣ idammen-is, di leɛmer-is ḥala semraw d sin (22 ans) iseggasen. Ayen yellan yewweḍ di tallit-nni imi d arumi i d leḥkem. Di 1947, yeḥkem akabar « Rbeḥ n Tlelli d Tugdut MTLD». Yerra-t ujenṭaḍ (colonisateur) ɣur lḥebs, yekka smus iseggasen (5 ans). Yexdem asunded (grève) ɣef lmakla akken ad yettuneḥsab d ameḥbus n tsertit. Yeffeɣ-d di yennayer 1955, din yerna ɣur watmaten-is imjuhad. Deg useggas n 19551956, yessemlal Remḍan Ɛebban ikabaren merra. Ayen ur dneḍri uqbel imi ɣur-s ma yebɣa wegdud azzayri timmunent (indépendance) ilaq ad yeddukel. Yal tamurt tesɛa asefru n ddula-s (hymne national), di tmurt-nneɣ (Lezzayer) Remḍan Ɛebban i d-ifkan tikti (idée) ɣef wayen yenna Rabeḥ Lexḍer. Imi iruḥ Remḍan Ɛebban ɣer Mufdi Zakariya, yefka-yas lsas n usefru-nni : (ur d ittedu yisem n yiwen, d agdud i ijuhden, 41 L’expression écrite en Tamazight tagallit s tudert n tlelli d lmut). Ijmeɛ-d Remḍan Ɛebban akk irgazen n tsertit. Yexdem zzmam n Ṣṣumam, akken ad iban webrid n ṭrad, d wamek ara t-sselḥun. Yeḍra-d ass n 20 ɣuct 1956 deg Ifri n Akfadu. Remḍan Ɛebban d argaz n tlelli, tugdut d tsertit, ayen i s-dyewwin acḥal d amennuɣ d imeddukal-is n tsertit. Ar taggara, nɣan Remḍan Ɛebban ass n 27 dujember 1957 di Marruk asmi iruḥ ad yennejmeɛ d tarbaɛt n Wejda. Ɛli Makur Ɛli Makur ilul ass n 7 ctember 1953, d aqcic am wiyaḍ. Ɛeddan kra n wagguren, aseggas, tebda yemma-s tettfiqi d akken iɣsan-is ur ɛtiqen ara, ur yettmurud, ur yettnerni. Mi yessaweḍ krad iseggasen ttdawin-t di sbiṭar n Lezzayer armi uysen maḍi rrant-id s axxam. Maca leɛqel-is yettnerni am tezyiwin-is ; yella d uḥric (intelligent) ɣas akken ur yekcim ara ɣer uɣerbaz yessaweḍ ad yissin ad iɣer, ad yaru, ttawin-d ayen akk i d-lemden isekkilen, imḍan (chiffres) ttɛawaden-asen netta ileqqeḍ-iten seg imir yessenṭaq-d idlisen, n uɣerbaz ula d idlisen nniḍen. Deg useggas 1960 yerra ddhen-is ɣer tmedyazt s tektabt-nni n Mulud Ferɛun “Isefra n Si Muḥend U Mḥend i s-d-yewwi mmi-s n xalti-s, din yufa iman-is imi ten-yefhem mi yeqqar. Yuɣal yettaru isefra s lqaleb n Si Muḥend, yeqqariten i warraw n taddart-is d annect-nni i t-yeǧǧan yettwassen din. Deg 1990, tbeddel tudert-is yuɣal iteffeɣ-d iqeddec di Tiddukla tadelsant « Itri » n taddart Agni Ɛmer, anda yella d yiwen gar wid i t-id-yesbedden, yettili aṭas deg Wexxam n yedles Mulud Mɛemmri akk d Tesdawit n Tizi Wezzu. Deg 1991, yebda yettaru deg weɣmis « Tamurt » yura tamezgunt, yettekki deg wusrir ussnan (club scientifique) n tesdawit umi qqaren (tira tura). Yettiki deg warraz n wegraw amaziɣ n da Lmulud anda yewwi araz n tebɣest (encouragement). Yessufeɣ-d yiwen wedlis ɣef tudart-is “Ul yerɣan” ; asmi yebda weɣmis “Iẓuran” yuɣal yettaru deg-s. Afris aneggaru werɛad i d-yeffiɣ yewweḍ laɛfu n Rebbi. Yura tullizin, tamezgunt, imagraden (les articles) timucuha, ungalen, daɣen isuqel (traduit) adlis aneggaru n « Jean Paul Sartre ». Tuddert-is n yal ass, ur igi ara axxam n baba-s 42 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt yemmut zik mbaɛd terna yemma-s yettidir deg wexxam n gma-s. Maca ur iḥus ara d akken ẓẓay ɣef twacult-is imi ttqadaren-t ama deg wexxam ama di taddart. Tuddert-is tcudd ɣer tira, arraw-is d isefra akken i d-yenna. Yewweḍ laɛfu n Rebbi ass n 11 meɣres 2002 ɣef tesɛa n yiḍ. Yemḍel ass n 13 meɣres 2002. Mulud Ferɛun Idles n tmurt, yebna ɣef tutlay-is, tasekla-s, amezruy-is, imyura-s ixedmen aṭas i lebni-s. Acḥal d win yuran amezruy, ccbaḥa n tmurt d iɣeblan-is, aṭas n yemyura gar-sen Mulud Ferεun. Mulud Ferεun d amyaru azzayri, isem-is aḥeqqani Mulud At Caɛban, ilul ass n 8 di meɣres 1913 deg Tizi Hibel deg At Dwala. Amecwar-is n leqraya, yebda-t di tewrirt Musa, yuɣal yekcem ɣer “Le College” n Tizi-Wezzu di 1928, rebɛa iseggasen mbaɛd yewwi-d agerdas, dɣa yesɛedda amzizwer, yekcem ɣer uɣerbaz amagnu di leɛmer-is 19 iseggasen, di Lezzayer di Buzerriɛa, yeffeɣ-d ssyinna s ugerdas n uselmed. Deg useggas n 1935 yesselmed di taddart-is, imir yuɣal d anemhal n uɣerbaz n Tewrirt Musa, ssyinna ɣer uɣerbaz n Larebɛa n At Yiraten. Di1960 yuɣal d amasweḍ. Mulud Ferɛun yura “Mmi-s n ugellil”, “Ussan n tmurt”, “Iberdan yettalin”, “Isefra n Si Muḥ U Mḥend. Lmut-is tella-d as n15 di meɣres 1962, seg ufus n l’OAS i yellan d iɛdawen n yergazen yebɣan ad bnun Lezzayer uzekka. Ɣer taggara, annect nebɣu nini-t-id ɣef Mulud Ferεun drus maḍi imi ayen i d-yeǧǧa d azamul yewwi-d ad yeqqim i lebda, ad yili ass-a d uzekka. Awal yenna-t-id Lwennas Maɛtub : “Ɣas leqḍen acḥal d itri igenni ur inegger ara”. Tudert n Sliman Ɛazem Tizlit taqbaylit d tin i d-yufraren, ayagi yella-d s lmendad n imusnaw-is n tmedyazt, gar-sen Sliman Ɛazem i yellan gar tgejda n ccna amazɣan, ameslay fell-as, d awezɣi ad t-id-nini yakk akken yuklal. Sliman Ɛazem ilul ass n 19 ctember 1918 di taddart n At Bucennaca deg Wegni geɣran i d-yezgan deg wedrar n ǧerǧer 43 L’expression écrite en Tamazight di lǧiha n Iwaḍiyen anda yedder temẓi-s. Ikcem ɣer uɣerbaz di taddart-is maca ur iɛeṭṭel ara yeffeɣ-d yuɣal d ameksa am waṭas n tezyiwin-is di taddart. Mi yewweḍ 11 iseggasen, ɣef wakken d-tḥekku weltma-s Werdiya Leɛmara, ibedd-d ɣer-s lmelk, iɣil d albaɛḍ n yemɣaren n taddart maca mi t-issaked mliḥ gar wudem-is yufa amɣar werǧin walant wallen-is, inṭeq-d ɣer-s issextar-it gar snat n temsal : ad iɛemmer axxam-is neɣ ad iɛemmer lebṣer-is, dda Sliman yextar amezwaru d ayen i t-yeǧǧan ad yuɣal d amedyaz ameqqran maca amkan-is yexla, yemmut ur d-yeǧǧi tarwa. Asmi yewweḍ 15 iseggasen, iruḥ ɣer tmurt n Fransa, d win yunagen ɣer waṭas n tmura ladɣa ayen yakk tekka lgirra n umaḍal tis snat (2ème guerre mondiale) yuɣ-it lḥal di lḥebs di tmurt n Lalman (Allemagne). Sliman Ɛazem d yiwen iḥemmlen tamedyazt nezzeh, asmi yesɛa 19 iseggasen di leɛmer-is yessekles tizlit-is tamezwarut umi yeqqar “A Muḥ a Muḥ”. Tuget di tezlatin-is yettawi-d ɣef lɣerba imi din yakk i yesɛedda ddunit-is acku yettwanfa si tmurt-is. Dɣa deg wayen yenna ɣef tmurt-is ad naf : “A tamurt-iw ɛzizen, tin ǧǧiɣ melba lebɣi-w, mačči d nekk i yextaren, d lmektub akk d zzher-iw, aql-i di tmura n medden, ma d lexyal-im gar wallen-iw“. Ɣer taggara, ussan-is ineggura yesɛedda-ten di layas d ttemɣer imi d-yufa iman-is di lɣerba d awḥid mebla leḥbab mebla imawlan. Sliman yemmut ass n 28 yennayer 1983 di leεmer-is 65 iseggasen di lɣerba ; yettwanṭel berra n wakal i t-id-yessekren yemmut ur yewwiḍ ɣer wayen yebɣa, ur d-yekcim ara ɣer tmurt ideg yemrarreɣ ideg yesɛedda temẓi-s ɣas akken Sliman tafekka-s tɣab ɣef wallen maca tamedyazt-is d ccna-ines ad qqimen i lebda ur fennun ara lǧil yettaǧǧa-ten-id i wayeḍ d agerruj i tsekla tamaziɣt. Ccix Nurdin Ccix Nurdin d yiwen umedyaz ameqqran, isem-is Nurdin Meẓyan, ilul ass n 8 unber 1918 di taddart Ugemmun taɣiwant n Larebɛa n At Yiraten deg yiwet n twacult n yemrabḍen. Asmi yesɛa 6 iseggasen yekcem ɣer temɛemmert, anda i t-yesɣaray baba-s, Si Taher, i d-yeffɣen seg yiwet 44 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt zzawiya i yettwasnen aṭas, Sidi Ɛebderraḥman Ilula“. Di mraw (10 ans) iseggasen n tɣuri yelmed mraw d kuz (14) n leḥzab. Yessaweḍ mraw d sa (17 ans) iseggasen yunag ɣer Lezzayer ɣur gma-s. Deg useggas n 1936 iban-as-d webrid, imi yemlal d mass Finquel, anemhal n teẓrigt “Pathé Marconi“, anda yessekles ass n 4 ctember 1938 tasfift-is tamezwarut, deg-s mraw d sin (12) n tezlatin, seg-sen “Alu trisiti“, “Anfet-iyi ad ruɣ“, “A xali xali“, akk d “Yelli-s n tmurt“. Ccix Nurdin d yiwen iqedcen aṭas i wakken ad yili umaṭṭaf n teqbaylit, deg useggas n 1943, win yeṭṭfen isem n “Tis snat“ (Chaine II), seg wasmi i d-tuɣal tiliẓri d umaṭṭaf n Lezzayer RTA ɣer yezzayriyen. Mi tuẓa rradyu ɣer zdat, yeṭṭef Ccix Nurdin mraw d yiwet (11) n tedwilin i ddurt, timṣeḍsa d tezlatin. Yettwassen unaẓur-agi aṭas s tezlatin-is amedya “Ɣenni ɣenni a ṭṭir areqman, ɣenni ɣenni ɣef yefsan“. Yessekles-itt ɣer yiwen uyuguṣlabi. Yettwassen diɣen s webrid n ssinima yebda-t s “Les hors la loi“ n Tufiq Fares, d skeč-is “Nṭelleq rrumiya“ anda i d-yelɛeb d afellaḥ aɣrib izweǧ d tefransist ; rnu-d ɣur-s asaru-ines i d-iɛeddan acḥal d tikkal di tiliẓri, akk d nnubat i yexdem ɣer tama n yemṣeḍsay imeqranen am, Sidaɛli Kwirat, Muḥemmed Ḥilmi, Sidḥmed Agumi d Ḥasan Lḥasani. Deg webrid n tmedyazt ; timlilit d Sliman Ɛazem tecreḍ amecwar d ameqqran, nezmer ad d-nini d akken yal yiwen yeɛjeb wayeḍ, imi Ccix Nurdin di ṣṣifa-ines d aqqerru n terbaɛt n uẓawan n lmusiqa, dda Sliman iɛedda-d di rradyu, imir i yessekles tizlatin-is timezwura “A Muḥ a Muḥ“, “Aṭas i ṣebreɣ“, imedyazen-agi qqimen aṭas ur mmeẓren ara, maca Ccix Nurdin yerǧa almi d 1975 akken ad yemlil akk d umedyaz-agi aɣrib, mselḥan si lebɛid imi xedmen tizlatin akken amedya “Aɛessas n tala“, “Aḥeddad n At Yanni“… Skelsen azal n 22 n tesfifin d 96 isefra i cnan akken. Lmut n dda Sliman tḥuza aṭas Ccix Nurdin, ayen i t-yewwin ad yeffeɣ seg rradyu deg useggas n 1983 ; mbeɛd 60 iseggasen n uxxedim deg umezgun d tmedyazt tamaziɣt. Ccix Nurdin yemmut di Lezzayer ass n 16 ɣect 1999 ɣef 81 n iseggasen di leɛmer-is. 45 L’expression écrite en Tamazight 46 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Igerbucen Anwa-t Igerbucen ? Drus n medden i d-yettmeslayen fell-as. D anaẓur ameqqran yettwassen aṭas di tmura n berra walla di tmurt-is. Muḥemmed Igerbucen ilul deg useggas n 1907 deg temguṭ, taddart n At Wuccen, di tɣiwant n Uzeffun di tmurt n leqbayel. Muḥemmed d ilemẓi asmi i t-wwin imawaln-is ɣer temdint n Lezzayer anida i yemlal d yiwen weglizi isem-is L. Roth, d anesbaɣur neɣ d imreffeh. Asmi i yewweḍ 12 iseggasen di leɛmer-is, yelmed lmuziga. Imawlanis ǧǧan-t acku ẓran mmi-tsen yezmer i yiman-is, yeqqim ɣer weglizi-nni aṭas n iseggassen, yuɣal yekcem ɣer uɣerbaz n lmuziga. Aselmed-is amezwaru qqaren-as Living. Iruḥ ɣer Lutric anida ikemmel almad n lmuziga. Deg useggas n 1923, Muḥemmed, 16 iseggasen di leɛmer-is, yura deg yiwet temlilit n lmuziga. Ixdem-d yiwet lmuziga i das-d-yesmuzegten. Muḥemmed yewwi-d udem amaynut i lmuziga i waṭas n isura am “La fontaisie Algérienne”, “Découvete du Sahara”, “L’appel du sud”… atg. Di taggara, ad d-nini kan Muḥemmed Igerbucen yeǧǧa-d tala ideg ara yagment tsutwin i d-iteddun. Si Muḥ U Mḥend Llan yemdanen ɣas mmuten maca mazal ddren acku ḥekkun-d fell-asen medden. Gar-asen Si Muḥ U Mḥend. Si Muḥ U Mḥend neɣ Ḥamaduc Muḥemmed ilul gar 18401850 di taddart n Icerɛiwen di Larebɛa n At Yiraten. Asmi mecṭuḥ yekcem ɣer zzawiya ad yelmed Leqran maca ur iɛeṭṭel ara yeḥbes acku baba-s yemmut di tedyant n 1871. Si Muḥ U Mḥend izweǧ, izdeɣ ɣer xwali-s maca yegget ccwal dɣa iruḥ izdeɣ ɣur tḍeggalt-is. Asmi yebda yeḥfeḍ lkif d ccrab, taɛreḍ tḍeggalt-is ad t-tneɣ akken ad tɛiwed yelli-s zzwaǧ, terra-yas ssem ɣer wučči, maca imneɛ imi yugi ad yečč. Akka, Si Muḥ U Mḥend yeǧǧa tameṭṭut-is yerwel, yuɣal d amenṣran. Iɛedda ɣef waṭas n temnaḍin n Lezzayer, ɣef uḍar i ileḥḥu, ansi iɛedda sterḥiben yis-s wid i t-yessnen, ma d netta yettawi-yasen-d isefra s ways i sen-yettarra tajmilt. Asmi iwala qrib ad yemmet, Si Muḥ U Mḥend yebɣa ad yexdem asikel-is aneggaru akken ad d-iẓer leḥbab-is anda ma llan. Deg webrid-is iẓur-d Ccix 47 L’expression écrite en Tamazight Muḥend U Lḥusin. Kra n iseggasen mbaɛd, Si Muḥ U Mḥend yehlek aṭan n lberd, yekcem ɣer ssbiṭar n At Mangellat anida yemmut ass n 28 dugenber 1906. Sidi Ɛabderraḥman Ɛabderraḥman Lazhari Lǧarǧari, d yiwen wemrabeḍ yeɣran Leqran, iferru aṭas n temsal gar yegduden gar twaculin. Ilul deg At Smaɛel di tɣiwant n Buɣni. Di lmuse ama di tɛacurt neɣ di lmulud, di lɛid, ttruḥen-d ɣur-s si yal amkan i wakken ad t-id-zuren, akken daɣen, tama lemqam-agi ad naf zzawiya anga sɣarayen Leqran ma d wid t-iqerben ttruḥun-d ɣur-s yal lǧemɛa. Sidi Ɛabderraḥman yemmut di Lezzayer anda yezdeɣ, imaren agdud-agi n At Smaɛel bɣan ad t-id-awin akken ad tmeḍlen ɣur-sen imi d mmi-s n tmurt-nsen, di Lezzayer daɣen bɣan ad t-meḍlen ɣur-sen imi dinna i yettidir, ihi akka yella-d umgarad gar-asen, imiren akkenni, nesla kull wa amek ihedder wa ad yeqqar belli bḍan-t ɣef sin yal yiwen yewwi nnefṣ, llan wid iheddren qqaren-as d akken d netta i d-ineṭqen ɣer-sen yenna-yasen-d : « Ruḥet ad iyi-n-tafem dinna ». Imir usan-d ɣer tmurt-nsen ufan-t-id dinna imaren i d-yeqqi dɣa lǧameɛ n Sidi Ɛabderraḥman deg At Smaɛel wayeḍ di temdint n Lezzayer di lḥamma, dɣa yeqqim-d usefru-agi fell-as : A Sidi Ɛabderraḥman Yiwen yenṭel di lḥamma Ul-iw yebɣa ad yetfehar a lewli yebḍan ɣef sin wayeḍ deg wedrar leḥṣin yebɣa ad yezdeɣ leḥṣin Belɛid n At Ɛli Izarar Ṭeyeb umi qarren Belɛid n At Ɛli, ilul di 1914 di Buluɣin, di Lezzayer, tawacul-is n taddart n wezru uqellal, lɛerc n At Mangellat, taɣiwant n Ɛin Lḥemmam ikcem ɣer uɣerbaz n taddart, alarmi yessaweḍ ɣer C.E.P di tudert-is xemseṭṭac iseggasen. Dɣa yeffeɣ-d seg uɣerbaz, zewǧen-as imawlan-is mebla lebɣi-s. Di tallit-nni, i yebda Belɛid yeṭṭafar amenṭer di leqhawi, yuɣal iṣubb ɣer Lezzayer, i wakken ad yerbeḥ cwiṭ uṣurdi yekcem ɣer lɛesker. Fkan-as “le grade” n “Sergent-chef” di 1939 uznen-t d aɛsekriw ɣer Tunes (di tallit n traḍ wis sin n umaḍal). Ssyinna 48 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt di 1943 ɣer « la Corse ». Deg inigaqi, Belɛid yeffeɣ-d seg lbabur yeqqim di temdint kraḍ wussan netta d tissit yettu iman-is alarmi yufa lbabur iruḥ. Seg imiren, yuɣal d amzarṭi, yuɣal ikcem-d ɣer Lezzayer : adrim ulac, llebsa ulac taguni deg iberdan i usemmiḍ d laẓ. Yuɣal yerra ɣer taddart-is, s aẓru, ɣer yemma-s yakk d gma-s melmi kan i yezweǧ. Yessekcem-it gma-s ɣer lluzin n trisiti, di Lezzayer, ur yezgi ara dinna, yeǧǧa lxedma-s. Tikkelt nniḍen yuɣal ɣer yemma-s. Tikkelt-a segmi teɛya deg-s, d yemma-s i t-yeǧǧan, truḥ ɣer mmi-s yellan di Lezzayer. Belɛid yegra-d di taddart weḥd-s i laẓ… akk d tugdi seg iǧadarmiyen ad t-ṭṭfen, imi yella d amzarṭi. Tikwal, yettaru tibratin deg yemnaren n tḥuna dɣa irbeḥ-d ciṭ iṣurdiyen… akken yuɣ tannumi, mi yesɛa aṣurdi ad t-yesruḥ di tissit… Ahat d tudert-ines n laẓ akk d tissit, am win yettnadin kra ur tyufi ara, i t-yessawḍen ad yaru… Lkaɣeḍ d yimru uɣalen d imeddukal-is, tira tuɣal d tudert-is. Belɛid n At Ɛli gar imezwura-nneɣ i yuran s tmaziɣt yeǧǧa-d timucuha d wammud isefra, i d-yettefɣen di tesɣunt n FDB . Yemmut s lberd deg yiwen unahlay (Hôpital) n irumyen (Pére blanc). Jean-Jacques Rousseau Rousseau d yiwen umusnaw ameqqran, ilul ass n 28 yunyu 1712 di Genéve, tekkes-as lmut yemma-s netta mazal-it d llufan, baba-s isikel iǧǧat-id deg wexxam igujilen. Di ṭṭlam n tiggujelt d leḥwej, ismed Rousseau tesɛa iseggasen di leɛmer-is, yewwet wul-is i tmusni, ayagi d asirem-is lqayen : ad yekcem ɣer uɣerbaz, deg wallaɣ-is yesɛa yakan yiwen n yiswi : d tamusni. Yekcem Rouseau ɣer uɣerbaz, anda i d-yefrari gar tezyiwin-is, yeɣra aṭas n tɣawsiwin am : tussna n tmetti, amezruy, tamedyazt… I wakken ad tnnerni tussna-s, issikel ɣer waṭas n tmura: Fransa, Legliz, Lalman… Ayen i t-yeǧǧan ad yelmed aṭas n tutlayin, ayagi d aferdis agejdi, i yerran allaɣ-is d agerruj n tmusni. Tamusni-nni ur tt-yeffir ara kan deg uqerru-s, maca yessufeɣ-it-id deg waṭas n tezmamin; ad d-nadder seg-sent: l’Emil, Tabrat n weḍrar… Ass n 2 yulyu 1978, yewweḍ Rousseau laɛfu n Rebbi, di leɛmr-is setta u settin iseggasen. 49 L’expression écrite en Tamazight Argaz yettwattun Tamurt n leqbayel tettwassen s nnif d lḥerma d yergazen i tt-izedɣen di yal tama. Tefka-d Ɛebban Remḍan, tefka-d wid i d-ixelqen tafsut imaziɣen d wid yuran tafsut taberkant, am wakken i d-tefka yiwen wergaz ixedmen aṭas deg umussu aɣelnaw. Ɛmer Immac, i d-ilulen ass n 7 yulyu aseggas n 1895 di tɣiwant n At Dwala taddart n At Mesbaḥ. Seg wasmi yella d amectuḥ yettaɛraḍ ad iṭṭef amḍiq di tebdelt (administration) yunag ɣer Fransa deg useggas n 1914 anda yufa lxedma deg yiwet n lluzin tameqqrant, seg wakken yettwassen s sfarren-t d aɣella n terbaεt (chef d’équipe) Dda Ɛmer yekcem di tsertit si tewwurt-is meqran, imi yella d amyaru aɣella (rédacteur en chef) n weɣmis n l’Umma gar 1933 d 1937, yella d amaray amatu (secrétaire général) n Yetri n Tefriqt (ENA) seg useggas n 1933 armi d 1936, am wakken yella deffir n wesnulfu n Uferdis Azzayri di 1947. Yesselḥa akabar n (ENA) di tallit ideg yella Messali deg uzwayag (l’exil), maca mi d-yuɣal yella lxilaf gar-asen. Dɣa deg wegraw amatu (Assemblée générale) n ukabar aseggas n 1936, yesmekta-d dda Ɛmer Immac imeɣnasen d akken netta i d-yesnulfan akabar-agi amac tadhelt (assistance) teḥbes-it s isuɣan (vive Messali). Dɣa yerra-yasen : “ Tiddukla ilaq ad teḍfer ahil-ines, ur ilaq ara ad telḥu deffir n tektiwin n yiwen wemdan”. Ssyin akin ikcem-d ɣer tmurt anida ikemmel amenuɣ armi yemmut ass n 7 furar 1960. Tudert n dda Lmulud Mulud At Mɛemmer ilul ass 28 deg wagur n buǧember deg useggas n 1917 di taddart n tewrirt Mimun deg At Yanni. Ma neɛreḍ ad d-nsuk tiṭ ɣef wayen yexdem neɣ ɣef wayen i dyessewjed i tmaziɣt, ur d-yettqiddi ara lebḥer ɣas ad d-yuɣal d imeslayen. Netta d yiwen si tnudda-nni yeɣran, inuda ɣef tmusni, ayagi yeǧǧa-t ad d-yerr lewhi-s ɣer tmetti n tmazɣa s umata, ladɣa taqbaylit. S tmusni yesbeggen-d amek tetteddu tmetti n leqbayel, ɣef wacu i tebna, taɣessa-s d twuri n wemdan di tmetti-agi. Yessekfel-d aṭas n igerrujen n umaḍal amaziɣ s umata. D aya i t-yeǧǧan ad d-yaru acḥal d ungalen 50 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt gar-asen : “Tawrirt yettwattun” anda d-yettbeggin iḥulfan d iɣeblan n weqbayli s yiwet tmuɣli tamusnant. Dda Lmulud yeɛreḍ ad as-d-yerr azal i tutlayt n tmaziɣt, tin i neẓra tedder acḥal n leqrun ḥaca s timawit. Yefka-d ilugan i tira-s i wakken ad d-yerr azal i wawal d lmeɛna-s, dda Lmulud yejmeɛ-d isefra deg yedlisen-ines “Isefra n Si Muḥend”, “Isefra iqdimen n leqbayel” akk d “Yenna-yas Ccix Muḥend”. Ayen i d-nenna fell-as drus, ddeqs n tmusniwin i ɣ-d-yewwḍen ama ɣef tmetti, tutlayt neɣ idles n tmaziɣt. Ass n 28 di furar 1989 d ass aberkan ɣef leqbayel merra imi yewweḍ-d lexbar n lmut n dda Lmulud di Ɛin Ddefla. Ṭawes Ɛemruc Tlul di tefsut ass n 4 di meɣres 1913, terfed tiɣri n ccna yakk d tira deg useggas n 1937. Ṭawes Ɛemruc d yelli-s n massa tameqqrant n tmurt n leqbayel nna Faḍma At Menṣur Ɛemruc. Ulamma tlul di Tunes, maca yemma-s tessker-itt-id ɣer terbut n tneffut n yidles n tmurt n leqbayel. Tessaɣ aẓar n tayri di tfekka-ines s tsekla tamaziɣt di tlemnast n iberraniyen anda ur tsell i wawal n tmaziɣt. 40 d aseggas d yiwen wass, nutni di Tunes ttidiren ɣef yidles n tmurt ur malen ama ɣer yefransawiyen ama ɣer itunsiyen. Kra i telmed ɣef yemma-s terfed fell-as tecna-t am: lḥif leɛra, lɣerba, timucuha, isefra, tameddurt n tmeṭṭut (imi yemma-s tecrew-itt merriɣet asmi dtlul di tala n At Dwala (Tizi Hibel) d wasmi teɣra ɣer “tmarwin” (soeurs blanches) d wass-nni ideg tedda d tislit ɣer twacult At Ɛemruc ɣer yiɣil Ɛli, yakk d wass-nni i yuɣen abrid ɣer Tunes). Aɛeqqa yessawlen, yedda yid-sen ɣer Tunes yetzenzin gar-asen am werzuz yeddem amḍiq, yid-sen i yecna i nna Ṭawes asmi tella di dduḥ. Tekker-d Ṭawes tecna s taɣectis, tiɣri-s tnuda-d tamazɣa terna teffeɣ i tilas n tmurt. Win syeslan ad yeccirrew, ad iceqqeq wul-is imi d awalen i dyefruran deg wazu n useklu n teqbaylit-nni i d-yettarran aɛmuc d agerruj. Ṭawes ulamma temmut di tefsut ass n 2 di yebrir 1976, maca d tafekka-ines kan i yečča wakal imi tiktiwin-is yakk d wayen tura ad yidir deg wallaɣen. Tettɣiḍ twacult At Ɛemruc di tallit-nni anda leqbayel ttwalin-ten s 51 L’expression écrite en Tamazight yiwet tikti tadiyyanit, imi ttwalin-ten d irumyen ; irumyen daɣen ttwalin-ten d izzayriyen, nessaram kan agellid ameqqran ad asen-yesbur talwit di laxert. Arraz n Nubel Alfred Nubel ilul deg useggas n 1833 di Sṭukhulm, tamanaɣt n tmurt n Suwid, di yiwet twacult tamarkantit. Akken yessaweḍ tẓa iseggasen deg usemmud-is, issikel d imawlan-is ɣer tmurt n Rrus. Di tmurt (tamanaɣt) isɛedda kra n iseggasen ayen i t-iǧǧan ad ilmed tutlayt tarusit. Issikel ɣer waṭas n tmura nniḍen am Fransa d Legliz, Ṭalyan, Lalman; netta iswi-s d tamusni, s waya tennerna tussna-s di tutlayin d tussniwin n tujjya, taɣarant d tekrura rnu ɣer-sent tamedyazt. S wayen yewret ɣef baba-s, Alfred iska aṭas n lluzinat, tid issemres di tegmiwin-is tussnitin. Deg useggas n 1866, igra-d tanga n “T.N.T”, tin yenwa ad tt-issemres di tujjya d kra ifuras nniḍen maca fɣent-as tirga mxalfa seg d-yufa tagrit-is tekcem aḥric n wemrig d ṭrad, ayen isḥeznen tanefsit n Alfred Nubel. Seg imiren, isebbel tanefsi-is d sɛaya-s akk d yiswi n telwit deg umaḍal s umata akken ad isfeḍ ayen d-uǧwen ifassen-is. Deg useggas n 1895, israḥ taggara-s yura lewṣaya senad ad immet di 10 buǧamber 1896, deg-s iweṣṣa ad smersen ayen diǧǧa di kra isenfaren, ayen ara d-ikecmen seg-sen ad ten-gen d arrazen i wid i d-yufraren di tussniwin n tujjya, taɣarant, takrura d tsekla. Iweṣṣa daɣen “Parlement” n tmurt n Nurbej ad ifren yiwen wemdan seg umaḍal yuklalen arraz n wesrad. Lewṣaya-yagi ugin-tt imawlan n Alfred Nubel, ayen yerran agellid n tmurt n Suwid ad d-issekcem iman-is akken ad xedmen s wayen yebɣa umusnaw-agi. Deg useggas n 1968 lbanka talemnast n Suwid terna-d yiwen warraz i tussniwin n tdamsa. Nekk d ddabex Cfiɣ, asmi sɛiɣ xemseṭṭac iseggasen ; lliɣ ttruḥuɣ ɣer uɣerbaz ɣef tmanya n ṣṣbeḥ armi d tlata n tmeddit. Imawlaniw ur friḥen ara yis-i imi zgiɣ jehleɣ : leɛmer-iw mi ara ruḥeɣ ɣer wennar ad leɛbeɣ ddabex ; ḥemmleɣ tasaɛet-nni, ttraǧuɣ-tt s lferḥ d ameqqran. Din ttafeɣ iman-iw, ḥala nekk d terbaɛt-iw 52 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt di ddabex. Ddabex ! ḥesbeɣ-t d ameddakel-iw, yis-s tekkseɣ lxiq. Imawlan-iw zgan ttnaɣen-iyi ɣef ccɣel n wexxam. Yemma teqqar-iyi-d yal ass : « Ruḥ ad tecbuḍ tizyiwin-im ! » Seg wakken ttlaqaben-iyi, tefɣeɣ ɣer uzaɣar anda tella tsusmi, imir ttarraɣ-tt i yimeṭṭawen qqareɣ-as deg wul-iw : « Sɛan lḥeqq imawlan-iw ! ». Meɛna ur zmireɣ ara ad qqimeɣ ur leɛbeɣ ara ddabex, amek ara xedmeɣ ? » Atmaten-iw, yal yiwen yelha-d d ccɣel-is. Teddun wussan akken almi ssawḍeɣ ɛecrin iseggasen di leɛmer-iw, imir kecmeɣ ɣer tesdawit. D ṣṣeḥ beddleɣ aṭas lameɛna ddabex zgiɣ ḥemmleɣ-t dɣa ttlaɛabeɣ-t tikwal akk d tmeddukal-iw anda nettili. Asirem-iw d ameqqran ad awḍeɣ lebɣi-w: ad kecmeɣ ɣer tarbaɛt n teḥdayin n ddabex n uḍar, d JSK n teqcicin. Ccfaya n temẓi Yiwen wass deg wussan n unebdu, aẓɣal yefka-d imanis, neqqim ddaw n tfirest i tili ; di tallit-nni nella d igerdan ur ɣ-yeɛǧib ara lḥal ad neqqim mebla ctat. Aẓɣal, azal, tiɣimit… nukni yella wayen i ɣ-ixuṣṣen. Yenṭeq mmi-s n ɛemmi, «Samir» yenna-d : - « Teẓram anda tettara setti (jida) tament-ines neɣ ala ? ». Nerra-yas nekk akk d wiyaḍ ɣef tikkelt : - « Ur neẓri ara ! ». Yerra-yaɣ-d : - « Lemmer ad awen-iniɣ d acu ara txedmem ? ». Nessusem. Taswiɛt kan, dɣa yenṭeq Farid yenna-d : - « Ad nekkes cwiṭ kan, d aya ! ”. Ikemmel-d Sami yenna : - « Ṣṣbeḥ-agi walaɣ-tt tekkes-it-d ddaw n umeṭreḥ-ines ! ». Dɣa nuɣal ɣer tsusmi-nneɣ. Yal yiwen deg-neɣ texdem-as deg wallaɣ-is, dɣa neṭqeɣ-d nniɣ-asen : - « Lamaɛna setti tezga ɣef umeṭreḥ-ines, imi tezga tehlek ! ». Rran-d akk ɣef tikkelt : - « D ṣṣeḥ d ayen yellan…». Nerǧa setti almi terfed ṣṣḍel ad tessired, nekcem ɣer texxamt-is, akken kan i d-nejbed tabuqalt-nni, ɛemmi yeččur-d tawwurt s 53 L’expression écrite en Tamazight ugeṭṭum deg ufus-ines, imi yesla-d akk i wayen nehder, yenna: - « Tḥemmlem tament neɣ ala ? ». Nenna-yas akk : - « Ih nḥemmel-itt ! ». Yerra-yaɣ-d : - « Lamaɛna teɣzi n ufus dir-itt ! ». Ass-nni nečča tiɣrit ur ntettu lebda. Tuɣal-d setti tefka-yaɣ-d čit n tament, tenna-yaɣ-d : - « Cfut a tarwa, tament ẓidet, takerḍa medmumet !!! ». II.1.2- Le récit imaginaire Tiqsiḍin n uxeggel Mexdem yaf-it Yella yiwen wergaz yexdem daɛwessu, yendem. Yiwen wass, ibedd-d ɣer-s lmelk, yenna-yas : - “ Ma tebɣiḍ ad temḥuḍ daɛwessu i d-tewwiḍ, ad txedmeḍ sebɛa iseggasen ɣef igugilen“. Ileḥḥu yettnadi anda ara yaf igugilen ad yexdem fell-asen, yufa yiwet taǧǧalt d sin warraw-is, yewweḍ ɣer-s yenna-yas : - “ Usiɣ-d ad xedmeɣ ɣur-wen, efk-iyi-d anda ara yiliɣ, ma d lqut ad ččeɣ ayen teččam. Taǧǧlt-nni tenna-yas : - “ Yerbeḥ, hatent tferkiwin-nneɣ ger ifassen-ik“. Seg wass-nni yebda ixeddem ɣur-sen azal n sebɛa iseggasen. Yiwen wass, taǧǧalt-nni truḥ ad tessefqed tiferkiwin-ines, tufa ixdem-iten akken iwata, tettxemim gar-as d yiman-is, tennayas : - “ Argaz-agi ixeddmen annect-a ad yessuter ad yawi lḥeq-is, ad t-ččeɣ d lfatur qbel ad iyi-yečč d imensi“. Tuɣal-d s axxam-is thegga-yas lfatur, tga-yas-d ssem ; tuɣal ɣer lexla tessawel-as : - ” A Mexdem yaf-it, ɛeddi-d ad tfetreḍ, nekk tura ad duɣaleɣ“. Di lawan-nni, sin warrac n taǧǧalt-nni wwḍen-d, nnan-as : - - “ Rebbi ad yiɛin a Mexdem yaf-it, tewwi-yak-d yemma lfatur ? ”. Yenna-yasen-d : 54 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt - “ Ih, atan ddaw tzemmurt-nni, ɛeddit ad teččem, nekk ad kemmleɣ axeddim-agi gar ifassen-iw imir ad n-aseɣ”. Arrac-nni bdan tetten, yiwen yeɣli ɣer tama tayefust, wayeḍ ɣer tama taẓelmaṭ. Mi d-tewweḍ yemma-tsen tɛeggeḍ, dɣa yuli-d Mexdem yaf-it, yenna-yas : - “ D acu yuɣen arrac-agi ? “. Terra-yas-d : - ”Asmi d-ufiɣ lxedma i txedmeḍ ɣilleɣ ad tessutreḍ lḥeq-ik dɣa giɣ-ak-d ssem s učči “. Yenna-yas : - “ Nekk asmi d wwḍeɣ ɣur-wen, bɣiɣ ad mḥuɣ daɛwessu ɣef yiri-w, tura imi wwḍeɣ sebɛa iseggasen, nekk ad ruḥeɣ, ma d kemm d ayen txedmeḍ i tufiḍ”. Amenyaf amenyaf, win ixedmen kra ad t-yaf”. Tamacahut n Faṭima Deg yiwet taddart yella wexxam bab-is d aṣeggad. Assen deg wussan iṣegged-d tasekkurt yeffer-itt deg ukufi iweṣṣa iɛeggalen i wakken ur s-tekksen ara aɣumu. Tameṭṭut tetḥeyer, teǧɛel d takna i s-d-ikecmen s axxam. Tezgel lewṣaya n wergaz-is teldi dɣa tesrafeg-d tsekkurt. Tekcem-itt tegdin dayen i tt-yeǧǧan ad tezwir yelli-s Faṭima zdat-s rewlent seg wexxam leḥunt almi d-yeɣli yiḍ, ulint ɣef ttejra n iɣersiwen, ifaq-asent wezrem, iceg-asent yeqqes tameṭṭut-nni, ma yella d Faṭima teffer. Mi yuli wass nnejmaɛen iɣersiwen bḍan gar-asen lǧetta n tmeṭṭut-nni tenṭeq tewtult tenna-yasen : - “Nekk amur-iw d sebyen-nni“. Ddan-as lebɣi, ruḥen ad seggḍen, tawtult ur teddi ara yid-sen. Tsawel-as i Taṭima tenna-yas : - “Rwaḥ ur ttagad ara, ax wagi d gma-m rebbi-t, txedmeḍ ccɣel i yal tameṭṭut, ssuṭuḍ-it nettat ad as t-tefk i gma-m ad yeṭṭeḍ”. Tewwi gma-s gar ifassen-is tetteddu tettru, texdem s lewṣaya n tewtult. Ttɛeddin leɛwam, meqqer Ɛli yuɣal d argaz. Assen deg wussan, Faṭima tella la teɣɣaz lkanun, dɣa tufa agerruj, truḥ tuezel tessers-as-t i gma-s deg irebbi tenna-yas : - “Kker fell-ak tura ad tgeḍ ttawil i leɛmer-ik“. 55 L’expression écrite en Tamazight Ɛli iga akken i s-d-tenna weltma-s yuɣ tamurt d tyuga n yezgaren yerna yezweǧ. Tamacahut-iw lwad lwad ḥkiɣ-tt-id i warraw n leǧwad, nukni ad ɣ-yeɛfu Rebbi, uccanen ad ten-yexdeɛ Rebbi. “Win izerɛen lxir ad yemger lxir, win izerɛen ccer ad yemger ccer”. Anẓar Zik yella yiwen qqaren-as anẓar d netta i d agellid n ugeffur, yebɣa ad yaɣ yiwet teqcict, aggur deg yigenni netta-t di lqaɛa udem-is yettak-d tafat, talaba-s d leḥrir yettreqriqen. Taqcict tennum tcucuf deg yiwen “wasif”, aman-is d imzarfen akken ara d-yader ugellid-nni n ugeffur ɣer-s netta-t tettagad, dɣa ad yuɣal… Armi d yiwen wass, yenna-yas : - “Aql-i gezmeɣ-d igenwan ɣer yiwen seg yetran efk-iyi-d agerruj i m-fkan, neɣ ad am-kkseɣ aman”. Terra-yas-d : - “ Ttxil-k ay agellid n waman, a bu tegnawt n lmerjan, nekk i kečč iyi-d-fkan, meɛna ugadeɣ imennan”. Dɣa yekker ugellid yebren taxatemt tettureɣ, dɣa yeqqel wasifnni d aɣerɣar. Agellid iɣab, taqcict tuɣwas, rruḥ d aman, tettru, tettru, temmeɣ tekkes talaba-nni n leḥrir, teqqim d taɛeryant tessawal ɣer igenni : - “Ay Anẓar, ay anẓar, ay ajeǧǧig n uzaɣar, asif err-as lɛinṣer, ruḥ-d ad terreḍ ttar”. Dɣa cwiṭ kan akka, twala ifeṭṭiwej d ameqqran, yeqqel-d ugellid n ugeffur iger taqcict-nni deg yiri-s, asif-nni yeqqel akken yella, tezzegzew akk tmurt. Teqqim-d akken d tisiri ticki yemmeɣ uɣerɣar, ad d-bedren mebla leɛḍil, anẓar ad as-fken yiwet teqcict d taɛeryant. Tasa n tyemmat Zik tella yiwet twacult iɛeggalen-ines d tamɣart d mmis awḥid akk d teslit-is, nettat yid-s ɣlint-d seg igenni ur frint di tmurt ; yuɣ lḥal mmi-s-agi ur yesɛi ara dderya, amkan i s-dcekkren iruḥ ɣer-s ɣas akken ulac. Yiwen wass tenna-yas tmeṭṭut-is : 56 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt - “Ma tebɣid ad tesɛud dderya atan tettucekker-iyi tasa n yemma-k ad tt-ččeɣ !”. Argaz awi-d kan ur yettmettat ara d amengur. Yekker-d ṣṣbeḥ yenna-yas i yemma-s : - “Kker ad kem-awiɣ ass-agi ɣer xwali ad ten-id-teẓreḍ”. Tenna-yas : - “A mmi lemmer ad txedmeḍ tagi ulac am kečč”. Kkren ruḥen armi wwḍen ɣer ttnaṣfa n webrid yenṭeq ɣer yemma-s yenna-yas : - “A yemma cihed ass-agi yewweḍ lajel-im”. Yezla-tt, yerra-d tasa-s ɣer uqelmun yuɣal-d s axxam. Deg webrid-is sqiṭṭan-as (inegzamen n webrid) ad t-nɣen, armi tweddan, tenṭeq-d tasa-nni n yemma-s seg uqelmun tennayasen : - “Urweɣ-t ur iyi-yuriw ay iɛdawen ur t-neqqet !”. Ɣer taggara, yeqqim-d d awḥid ur yewwiḍ yemma-s ur teɛmir tesga-s di nndama akk d tuzzma i ikemmel ussan i s-d-yegran i tudert-is. Berru Tella yiwet teqcict staxxren-tt-id imawalan-is si lakul, fkan-tt ad tezweǧ, tuɣ mmi-s n xalti-s. Mmi-s xalti-s-agi ur ttyebɣi ara axaṭer yemma-s uqbel ad temmet tenna-yas ilaq ad taɣeḍ yelli-s n weltma. Yuɣ yelli-s n xalti-s-nni acku yexdem deg-s lbaṭel d ameqqran. Ɛeddan wussan, sɛan-d taqcict, netta iɣuc-itt am zun mačči d yelli-s, ur yetṣerrif ɣef tmeṭṭut-is wala ɣef yelli-s. Twureb-d tmeṭṭut-nni ɣer wexxam n baba-s tlata tikkal, abrid wiss rebɛa tebra. Teqqim deg wexxam n baba-s almi meqqret teqcict-nni tuɣal teɣli-d di lehlak, yuɣal ur tsel ara, iduwa-tt jeddi-s armi d asmi yemmut. Tuɣal d yemma-s-nni i yetṣerrifen fell-as babas-nni am zun d lmut i yemmut. Akka i ttxelliṣen igerdan ayen xedmen imawlan-nsen, d nutni i yettruḥun d asfel. 57 L’expression écrite en Tamazight Lḥif Ḥmed d aqrur ɣef twacult yesɛan aṭas iɛegalen, taɛkumt ẓẓayet fell-as imi ur yessaweḍ ara ad ten-iɛeyyec akken ilaq. Iferreǧ Rebbi fell-as s yiwet lxedma igerrzen, ɣef waya ixemem ad yesseqɛed liḥala-nsen s lenbi n yiwen wexxam di tmurt-is. Yiwen wass yeffeɣ ɣer lexla ad iwali amek ara iheggi lebni-nni, iwala yiwet temɣart la d-tleḥḥu ɣer-s, tenna-yas : - ”Acu akka i txeddmeḍ a mmi ?”. Yerra-yas-d : - “La ttwaliɣ amkan-agi ma yelha i lebni aql-iyi la ttheggiɣ i wakken ad bnuɣ”. Terra-yas-d : - “ Kečč d warraw-ik ur tufim ara d acu ara teččem tebɣiḍ ad tebnuḍ !”. Ḥmed iqreḥ-it wawal-agi, s wannect-a issaweḍ i wakken ad yebges ad yeɛzem akken ad iruḥ ɣer Fransa s tufra n iɛeggalen n twacult-is. Yewweḍ ɣer Fransa yebda lxedma yuɣal ijemmaɛ i wakken ad iceyyeɛ i warraw-is kra n uṣurdi. Asmi seniceyyeɛ i tikkelt tamezwarut ferḥen aṭas warraw-is akken baba-tsen ad ten-id-yekkes si lḥif sɛeddan mbaɛd lmerwaḥ-is. Kra n wussan ṭṭfen “telegram” i d-yewwin lexbar n lmut-is. Ḥmed ur yessaweḍ ara ɣer usirem-is imi d-teɛjel lmut ɣur-s, ggran-d warraw-is di lebḥer n lḥif ur nkeffu. Lwiza Gar idurar-agi ɛlayen, deg tafsut d ijeǧǧigen temɣi twerdet mellulen d tin yernan ccbaḥa i teẓgi, d tin i d-yerran tili i lenwar d tirni, isem-is Lwiza d taqcict icebḥen aṭas, tufrar-d gar tullas n taddart. Ɛeddan kra n leɛwam temmut yemma-s, teǧǧa-tt-id rbeɛṭac iseggasen di leɛmer-is. Baba-s iɛawed zzwaǧ, Lwiza teqqel d tarbibt. Tessaweḍ Lwiza ɛecrin iseggasen, ttasen-d ɣur-s inexḍaben ; yusa-d yiwen iɛǧeb-as, teqbel-it, aseggas akken tedda, tesɛa-d yid-s yelli-s tsemma-yas Zehra. Asmi walan lɣaci annect-a n wasred (lehna) akk d tayri... usmen, beddun heddren, gren-d fell-as ayen ur texdim, ayen yewwḍen ɣer umeẓuɣ n wergaz-is, dɣa yerfa, iɣil d ṣṣeḥ taɣḍel nnif-is, yekker yebra-yas, teǧǧa-n yelli-s di dduḥ. Tuɣal-d s 58 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt axxam n baba-s teqqim aseggas yuɣal yusa-d yiwen ixḍeb-itt yuɣ-itt, tuɣal terfed s tadist tesɛa-d aqcic. Imi Rebbi irad akka zzwaǧ-is ur idum ara tuɣal ɣer iffasen n tmeṭṭut n baba-s ; terwa lemrar thudd-as taxxamt, terra ɣer rrif n webrid tesɛa cwiṭ n ṭṭaq teqqim, deg-s tlata iseggasen s yiwet tqendurt. Yiwen wass iɛedda-d wemsebrid yesla ɣer daxel imeṭṭawen iruḥ ifuǧ, iwala-tt, tɣaḍ-it, yessufeɣ-itt-id, yenna-yas : - “Rwel tura !“. Terwel tettazzal, tettazzal almi tt-yerẓa facal teɣli tesreɛ... yufa-tt-id yiwen, yerfed-itt ɣer sbiṭar, tuɣal tettru iruḥ ɣur-s ṭbib yesteqsa-tt ɣef ssebba n imeṭṭi-s, teḥka-yas taqsiṭ akken tella, yekkes-as aɣbel, yekker yessawel-as win tt-iɛawnen. Asmi ɛeddan tlata uɛecrin iseggasen, teḥwaǧ Lwiza lekwaɣeḍ (acte de naissance) tusa-d ɣer taddart-is n zik ; yeẓra-tt yiwen iɛqelitt yewweḍ ɣer Zehra yeɛlem-itt d akken yemma-s tedder, tusa-d temlal-itt s imeṭṭi tenna-yas yelli-s : - “A yemma ad tedduḍ yid-i ad tɛiceḍ deg wexxam-iw”. Tugi di tazwara, almi ɛeddan wussan tenna-yas : - “Leɛmer-agi iyi-d-yeqqimen ilaq ad t-kemmleɣ d warraw-iw”. Akka tuɣal-d ɣer warraw-is tburek lḥaǧ-nni i tt-iɣawnen ɣef lxir i s-yexdem. Akken qqaren : Anwa ass deg wussan yelhan di ddunit ? Mi ara temlil tasa d wayen turew. Taqsiṭ n Kamal Kamal d yiwen ilemẓi yesɛa 35 iseggassen di leεmer-is. Yekker-d di twacult tineslemt, imawlan-is tẓallan, lejdud-is d lḥeǧaǧ. Di tazwara, yella ixeddem ddin-is akken iwata (itteéalla, yettuẓum…) yebɣa ad yessuter i sidi Rebbi ad yexdem ayen yelhan. Asmi iruḥ ɣer Fransa teḍra-yas-d yiwet teqsiṭ : yiwen wass mi yeffeɣ d mmi-s n ɛemmi-s, yerkeb deg umiṭru, tekcem-d yiwet terbaɛt yesɛan 25 alamma d 46 di leɛmer-nsen. Qqimen akk ciṭ, bdan ttɣennin. Wehmen akk yemdanen deg-sen. Ma d netta ur yeẓri ara acu ara yexdem imi yeɛǧeb-it lḥal. Yefhem akk imeslayen i d-wwin siwa sin : “Jesus Christ”. Mi kfan steqsan wid i d-yeslan, d acu ur fhimen deg imselayen59 L’expression écrite en Tamazight nni neɣ win yebɣan ad yefhem akter. Imi Kamal d yiwen i yettnadin ɣef tmusni, ifures tagnit. Dinna yufa aṭas n yemdanen, ukud yeḥder i umeslay i d-wwin ɣef sidna Ɛisa yeɛǧeb-as aṭas yufa iman-is. Iḥus am akken d ajdid i d-ilul ɣer ddunit. Seg wassen, yuɣal yettruḥu yesteqsay, armi yekcem di ddin amasiḥi. Akka, Kamal iqeddec i lfayda n ddin amasiḥi mi d-yuɣal ɣer tmurt, ikemmel abrid-is yesselmad yettɛawan wid yebɣan ad kecmen di ddin-agi. Taggara n tudert Malḥa d yiwet tmeṭṭut taqbaylit yettɛicin deg yiwet twacult i yesɛan aṭas n iɛeggalen, imi d nettat kan i sɛan d tislit, ɣef aya tbubb taɛkumt tameqqrant. Ad tḍum i lmal, ad dtezdem, d nettat daɣen ara d-yagmen, akka i t-tteddu tudert n Malḥa. Yiwen wass tafejrit ssawlent-as-d tulawin n taddart ma ad teddu ɣer tala, tenṭeq terra-yasent : - ”Ruḥemt ad d-laḥqeɣ aql-i sganayeɣ mmi”. Tulawin ruḥent, mi neṣṣfent abrid uɣalent-d imi mmektant-d d akken tella tmeqqbert di tlemmast n webrid yettawin ɣer tala, din inṭel yiwen wergaz yemmuten iḍelli-nni kan. Mi tessgen mmi-s, teddem acmux tebda tikli-s ɣer tala i wakken ad telḥeq timeddukal-is, mi tewweḍ ɣer tmeqqbert Malḥa tbedd deg wemkan-is wejjir yuli-d seg iḍaren-is acku ur tumin ara d acu walant wallen-is… gar ṭṭlam d wagu twala ṣṣef n tulawin akk d ṣṣef n yergazen lsan llebsa tacebḥant gar-asen aɛemmur n lkettan acebḥan, imir kan Malḥa texza cciṭan tenna deg wul-is: - “Yewḥay-id kan Rebbi, ahat imi weḥceɣ ciṭ, ad kemmleɣ abrid-iw din ad afeɣ tulawin-nni ad neddukel lwaḥid”. Mi tewweḍ ɣer tala ur tufi ḥed teččur-d acmux tuɣal-d, mi dtewweḍ ɣer tmeqqbert, imdanen-nni walan-tt-id, bedden-d yakk, Malḥa tugad s waṭas dɣa tebda tettazzal, imdanen ttazzalen deffir-s, akken almi i d-tewweḍ ɣer wexxam, teɣli ɣer tewwurt n berra ur d-terri ara s lexbar alarmi d azekka-nni, ɣas akken tuki-d maɛna tuɣal ur tneṭṭeq, ur tettembiwil, ulac ṭṭaleb ur tt-neẓri ara, maɛna tezga teggugem almi ɛeddan tlata wagguren, Malḥa tenṭeq-d, testeqsa-d ɣef mmi-s teǧǧa d llufan, at wexxam mi ara ferḥen imi teḥla ; ass-nni teḥka-d d 60 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt acu i s-yeḍran, d acu twala ; mi yeffeɣ lexbar di taddart iban-d d akken lekfen n wergaz yemmuten ass-nni ideg truḥ Malḥa ɣer tala ur yettwaxelleṣ ara. Maɛna lferḥ n at wexxam ur idum ara imi Malḥa tuɣal tuḍen lehlak simmal yetzid fell-as, mačči am ass-a, am uzekka ; aka ttɛeddin wussan, yiwen yiḍ tawacult tennejmeɛ-d imi cukken ur tt-id-yettaf ara ṣṣbeḥ maɛna asirem yella deg wul n yal yiwen, kul wa yeqqar-as : - “Ammer ad teḥlu, ad tuɣal ɣer ṣṣeḥḥa-ines”. Ciṭ kan Malḥa tendeh-d s yisem n wergaz-is yellan ɣer yidis-is yuẓ-d ɣer-s, teṭṭef-d afus-is tenna-yas : - “Ɛahed-iyi ur tettaǧǧaḍ ara mmi d netta i k-d-ǧǧiɣ d lamana”. Iɛuhed-itt, dɣa tebra i ufus-is, yekfa lǧehd-is, tarwiḥt tewweḍ ɣer bab-is. Nettat akk d nekk Nekk yid-s nemyussan asmi d-sawḍeɣ ɣer uɣerbaz alemmas, deg tazwara d ameddakel-iw iyi-tt-yemlan, netta yella yessen-itt acḥal d iseggasen aya, mačči am nekk, ɣas selleɣ fell-as maca werǧin mlaleɣ yid-s. Ussan leḥḥun, almi i d-ufiɣ iman-iw d ameksa ɣef ddema-s, imeddukal-iw imeksawen ur cligen ara seg wayen yeḍran, maca nekk tugi tqerrut-iw ad iyi-thenni, tezga tettnabi-yi-d : “Anta tagi i k-yerran d ameksa ?”. Nekk tegguni-yi tririt ad ttid-affeɣ seg igenni neɣ seg tmurt. Ɣas akken yal ass am wemnay deg tɣezza d icerfan, maca ssya ɣer da, ttfaraseɣ kra n wakud ad fehmeɣ anta ta ? Ladɣa mi ara yettmeslay umeddakel-iw fell-as. Am wakken i yettɛedi wass i yettɛeddi useggas n tikkelt-nni. I tikkelt nniḍen nufa-d imannneɣ deg uɣerbaz aɛerbub bu tkerkas. Imeddukal n tzeqqa aṭas ur neclig deg-s ; maca nekk teḍra yid-i am win tuɣ tawla n tayri : bɣiɣ ad tt-issineɣ ugar, bɣiɣ ad tt-mlileɣ... atg. Seg wass-nni ɣer wass-a zrin mraw n iseggasen, sneɣ-tt akken ilaq, neɣ akken i tella ; mačči am wakken i tt-sarameɣ. Qqaren deg wanzi : “Tayri tesderɣil”; maca tayri-s nettat, tessebrareḥiyi allen, terra ul-iw d lḥara n tissas d leqder, ma d allaɣ-iw d aɣaref i wakken ad d-yeẓmi tikti. Deg ddunit merra ur telli 61 L’expression écrite en Tamazight tayeḍ am nettat, acku ɣas deg waṭas yid-neɣ i tt-nḥemmel, ur nettemyasam ara, d tadukli i tezḍa gar-aneɣ. Deg uɣerbaz ulac win u neẓri belli bɣiɣ-tt, acku mačči kan zgiɣ ttmeslayeɣ fellas, maca ttnadiɣ win ara tt-iḥemmlen yid-i. Qleɣ d amnadi i teɣzi n yiḍ d wass. Asmi ldint wallen-iw ugar, lliɣ ɣer yidis n umeddakel-iw i wazal n kraḍ n iseggasen. Ur neǧǧi amḍiq anda s-yehwu tili newweḍ-itt. Aṭas n imeddukal nniḍen i dnettemlili di yal tagnit. S tmezwirit i tt-neseḥnac ɣef widen nɣant tismin segmi akken d tanubit yettquduren d sser, d ṣṣifa ; ɣas d asmi d-fellun idmaren-nneɣ s terṣasin. Asirem-nni n mraw iseggasen aya i yellan d targit n yiwen wemsedrar n twaɣit yerwan agrireb deg icerfan d iɣezran, assa yebda yeǧuǧǧug-d. Ass-a sneɣ tin akken iɣef ttnadiɣ, isem-is mi ara t-id-iniɣ inettu deg wul-iw, d asennan n tlelli. Deg tilawt yal yiwen yessaram-itt, maca ur zmiren ara i yisennanen-is. Tagi tesɛa snat n wallen : yiwet tessikid tafat, tayeḍ tettwali tayri ; tesɛa sin imeẓẓuɣen : yiwen yesmeḥsis i yezlan n tlelli, wayeḍ i yezlan n tdukli, udem-is am lemri yal yiwen yettwali iman-is deg-s… Tagi, d tamaziɣt i yettmeni umaziɣ !!! Taqsiṭ n iɣersiwen Yiwen wass myagaren-d yakk iɣersiwen i yettnadin ɣef lḥeq-nsen, nnejmaɛen sebɛa iɣersiwen izemren ad d-fken rraynsen, gar-asen ; amcic, aqjun, aɣerda, uccen, aɣilas, izem akk d wewtul. Qqimen iɣersiwen ttemcawaren yal yiwen deg-sen ad d-yefk rray-is ad d-iger tiɣri-s i wakken ad d-afen anwa ara iḥekmen lɣaba. Akken i teḍra di lɣaba, yal aɣersiw ad d-inṭeq ma d wiyaḍ ad ssusmen. Ihi yenṭeq wemcic yenna-yasen : - “Ttnadiɣ ɣef lḥeq-iw ara yilin dima d arfiq-iw d arfiq n twacult-iw maca ad tili lɣaba ddaw ifassen-iw, ad mḥuɣ yakk iɛdawen-iw ad qqimen yeḥbiben-iw”. Iɣersiwen di setta ur qbilen ara ayen i d-yenna wemcic, ur iḥekkem ara lɣaba akken fell-asen ad ittnefcic, ad yili akken i s-yehwa ad isɛu lhiba ad yili d uḥric. Yenṭeq weqjun yennayasen : 62 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt - “Ssarameɣ ad leḥqeɣ lebɣi-w, ad awḍeɣ ɣer wayen yettnadi wul-iw, ad rreɣ aḥbib d arfiq-iw ad rreɣ amcum d aɛdaw-iw, maca ad iliɣ akken yebɣa wul-iw, aksum ad t-ččeɣ weḥd-i akk d twacult-iw”. Iɣersiwen di setta ur qbilen ara ayen d-yenna weqjun, di tazwara i yettnadi ɣef leḥq-is d lḥeq n twacult-is, ur yebɣi ara i yal aɣersiw ad yaf iman-is. Yenṭeq-d uɣerda yenna-yasen : - “Ad ḥarbeɣ ɣef warraw-iw yellan dima yid-i, ad huddeɣ ayen tebnam d winna i d lebɣi n wul-iw”. Iɣesiwen di setta gezmen-as awal i uɣerda ur bɣin ara ad ikemmel ayen i d-yenna, ur qbilen ara rray i d-yenna di tazwara. Yenṭeq-d wuccen yenna-yasen : - ”Ad nadiɣ ɣef lebɣi-w ad tili lɣaba gar ifassen-iw, ad xedmeɣ i yebɣa wul-iw, ma d tixsi ad tt-ččeɣ weḥd-i akk d warraw-iw. Iɣersiwen di setta ur qbilen ara ayen i d-yenna wuccen, ur yettnadi ara ɣef lḥeq n wiyaḍ. Yenṭeq wewtul yenna-yasen : - “Ḥṣiɣ lebɣi-w ur tettawḍeɣ ara”. Iɣersiwen di setta ferḥen mi d-yenna akken wewtul, ladɣa ur tḥsiben ara. Yenṭeq-d uɣilas yenna-yasen : - “Ssarameɣ ad iliɣ d sselṭan n lɣaba ad iliɣ gar-awen… Ur dikemmel ara uɣilas awal-is ladɣa izem iger-d iman-is, d netta i yeqqimen ur d-igir ara tiɣri-s. Mi d-yenṭeq yizem, iɣersiwen yakk ssusmen smaḥsisen, weḥcen udem-is, awal-is lhiba-s. Ddunit thuz am yifer aman ufraren-d di lebḥer, iɛemmer wasif iḥmel-d ula d iɣẓer. Ssiyasa d lɣaba gar ifassen n yizem i tella ilɛeb-itt akken i s-yehwa, d netta i d sselṭan n lɣaba. D targit Cfiɣ…, yiwwas deg wussan n imuras, nniɣ-as i umeddakel-iw Mikiwsen : - « D acu tenniḍ ufan ad nruḥ azekka ɣer ssinima, ad nwali yiwen usaru yelha mačči d kra ! ». Yerra-yi-d netta : - « Ih, ad dduɣ yid-k ». Imiren dɣa nniɣ-as : - « Ih, siwel-iyi-d azekka ɣef tmanya n ṣṣbeḥ ». 63 L’expression écrite en Tamazight Imir yuɣ lḥal diḍ, nteddu ad neṭṭes. Seg wakken ɣeṣbeɣ ad dyaweḍ uzekka-nni, kecmeɣ srid ɣer iceṭṭiden, ur ččiɣ ula d imensi. Imir mi dleɣ kan ṭṭseɣ… yenna-iyi-d Mikiwsen : - « A lxir ay aḥbib ; teṭseḍ akken ilaq ? ». Awal yettawi-d wayeḍ, armi qrib ad nawweḍ ɣer tzeqqa-nni n ssinima. Dɣa nwala yiwet teqcict, am wakken d nekni i tettraǧu, isem-is Ṣara tenna-d : - « Ad dduɣ yid-wen ». Yenna-yas Miki : - « Yerbeḥ, d rrbeḥ ! ». Ɣilleɣ myeɛǧaben mačči d kra. Akken kan newweḍ, neqqim di tlata, Ṣara gar-aneɣ. Dɣa din din tuẓẓaf : - « Awi-d snesla-w ! awi-d snesla-w ! ». Nekk xelɛeɣ, wehmeɣ ! yerna ziɣ snesla-s d snesla n ddheb. Yekker ccwal d ameqqran, dɣa kecmen-d sin ibulisiyen. Wwin-aɣ di tlata ɣer kumiṣariya, nudan-aɣ, ur ufin wara ɣurneɣ. Sfunezren-aɣ-d yakk ma d Ṣara tettwali. Mi ɣ-kkaten sliɣ i wesṭebṭeb akk d teɣri : - « Kker ! kker ! ». Ziɣ d tiɣri n yemma teqqar-iyi-d : - « Kker a mmi, ad k-yeqqar Mikiwsen yya ad nruḥ ɣer ssinima». Ukiɣ-d, kkreɣ-d s lferḥ d ameqqran imi d targit kan i yurgaɣ. Azrem n uqelmun Deg useggas n 640 seg tlalit n Sidna Ɛisa? tella yiwet twacult tettidir deg yiwet temnaṭ n Tefriqt ugafa, tugar fell-as lehna, talwit d tlelli. Di twacult-a llan 3 yemdanen, argaz, tameṭṭut-is d yelli-tsen. Armi d yiwen wass, lewhi n ṭhur, slan i wesṭebṭeb ɣef tewwurt, dɣa yekker bab n wexxam ad tt-id-yeldi, yufa d lxelq werǧin yeẓri ! yenna-yas : - “Lɛeslama-k a mmi, anwa kečč ?” Yerra-yas-d uberrani-nni : - “Nekk d imceyyeɛ, usiɣ-d si ccerq wwiɣ-awen-d yiwet lamana, ilaq ad taweḍ imawlan n lqaɛa. Zemreɣ ad iliɣ d inebgi-inek kra n wussan i wakken ad awḍeɣ ɣer 64 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt lmerɣub-iw ?” Yerra-yas-d bab n wexxam : - “Mreḥba s win i d-yusan d aɣrib asemmiḍ ur t-yettḥaz garaneɣ ur yettili d arbib, taɛkkemt-is ur ɣ-terga ad t-neg am akken d aḥbib am rrmel ɣer tfezza ; kcem a mmi axxam d axxam-ik qim acḥal i k-yehwa”. Yeqbel unaṣli s wayen i s-d-yssuter uberrani, yesgen-it, yessečit, iɛawen-it yessaweḍ lamana-ines am netta, am tmeṭṭut-is am yelli-s armi d yiwen wass yenna-yas-d uberrani-nni : - “Tamurt-nwen d tamurt lɛali yal lxir yella deg-s tekcem s uliw aṭas, bɣiɣ ad kemmleɣ tudert-iw yid-wen, ad k-ssutreɣ ad iyi-tɛiwneḍ ad xedmeɣ axxam i yiman-iw”. Yerra-yas-d unaṣli bu nniya : - “Kkes aɣbel a mmi, lḥemdulleh litseɛ yella axxam-iw d axxam-ik ad tzedɣeḍ yid-i, imi aqcic ur sɛiɣ ara. Ad k-zewǧeɣ u ad ak-ssaliɣ axxam”. Yenna-yas-d uberrani : - “Ɛṭik ṣṣaḥḥa lwir-ik d ameqqran, imi d-tusiḍ d argaz laɛali bɣiɣ d yelli-k ara yilin d tacrikt n ddunit-iw d nettat kan iyiiwulmen”. Dɣa akken i yella lḥal, yezweǧ uberrani d yelli-s unaṣli, yuɣal d yiwen seg twacult-is maca ur yeẓri ara d acu i t-yettraǧun !? Akken qqaren imezuwura : nndama leɛmer tezwar. Mi ɛeddan kra n wagguren ɣef tmeɣra n uberrani yeqsed tamurt, i wakken ad d-iẓer imawlan-is armi d yiwen wass atan yuɣal-d, aqerwi deg ifassen-is yenna-yas i tmeṭṭut-is : - “Ax, wwiɣ-am-d talaba ara tettlusuḍ seg wass-a d asawen”. Mi teldi aqerwi-nni tufa yiwen ujellab d uḥrim, tewhem d acut uxeṣṣar-nni, ur s-yeɛǧib ara dɣa tugi ad t-tels, yekker wergaz amcum yewwet-itt u yerna iseyyef fell-as ad t-tels s ddreɛ, dɣa yekka tawwurt yeffeɣ. Mi d-yewweḍ baba-s d yemma-s si lexla ufan-d ayen yeḍran. Baba-s irkeb-it reffu, yeqqim la yettarǧu aḍeggal-is ad d-yekcem. Dɣa akken cwiṭ atan yekcem-d, yenna-yas unaṣli : - “Sel a mmi-s n medden, nekni ur nekkat ara tulawin-nneɣ ala zzayla i nekkat, yelli ur telli d zzayla, tameṭṭut ɣur-neɣ 65 L’expression écrite en Tamazight tesɛa azal d ameqqran, u yerna d acu-tt lmesxra-ya i s-idtewwiḍ ? tenniḍ-as ad t-tels s ddreɛ ? Yerra-yas uberrani : - “Tagi d talaba itettlusu tmeṭṭut ɣur-neɣ i wakken ad tɣum iman-is ma dayen yeɛnan tijita, d tameṭṭut-iw ur d-ssekcam ara iman-ik”. Anaṣli zaden deg-s wurfan yerra-yas-d s usufar : - “Amek ad tɣum iman-is ! ɛni tettwaliḍ-tt ɛeryan ? D acu i sd-tessukseḍ i tkessiwt-nneɣ ? Neɣ i umendil-nneɣ ? Yerna imi d tameṭṭut-ik ddem-itt teffɣeḍ-iyi axxam-iw ur k-ḥwaǧej ara”. Dɣa tezdem-d tmeṭṭut-is tenna-yas : - “Ay argaz, amek ara tqebleḍ ad tdeqqreḍ yelli-k ɣer iberdan d lexlawi ? Acu ara d-inni medden fell-aneɣ ? Akken i d-yenna winna n zzman : dagi i teḥṣel tferḍast i m acciwen”. Yerra-d unaṣli nnehat yenna-yas i uberrani : - “Ccah deg-i nekkini i iqeblen skecmeɣ-k-id s axxam-iw, ǧeɛleɣ d ayen yelhan i xedmeɣ, taggara fɣent-iyi tirga mxalfa ṣaḥḥa ya Rebbi ṣaḥḥa, ṣaḥḥa ya Rebbi ṣaḥḥa, rebbaɣ-d azrem deg uqelmun.” Dɣa akken yuɣal uberrani d bab n wexxam, d awal-is i yettɛeddayen, rray d rray-is ma d annuli di rrif yeɣli wazal-is. Qqaren-d di lemtel, tenna-yas ttejra i tqabact : a taqabact tḍurreḍ-iyi ; terra-yas-d tqabact : afus-iw seg-m i d-yekka. Affer d umerɣun Yella di zzman aqdim, yiwen “umerɣun” (d ṣṣenf n leḥcic i yettidiren di lɣaba), anda yettɛici tudert lɛali, imi d netta i d agellid ɣef wegdud yellan di lɣaba-nni. Di tallit umerɣun, yettidir wegdud imerɣunen di lehna akk d talwit imi yal lxir yella, ur-ten-ixuṣṣ wara, axaṭṭer agellid-nsen d win yesɛan lxir deg wul-is, d win iḥemmlen tamurt-is, yebɣan lehna yugin ccwal. Yiwen wass deg wussan n Rebbi, yusa-d inebgi ɣer tmurt-nni, qqaren-as “affer”, (wagi diɣ d ṣṣenf nniḍen n leḥcic) deg webrid-is iteddu ɣer ugellid (amerɣun). Mi yewweḍ ɣer ɣur-s ibedd zdat-s, yendeh yenna-yas : - “Nekk qqaren-iyi Affer, usiɣ-d si tmurt ibeɛden aṭas ɣef tmurt-nwen, ma ulac uɣilif ad iyi-teǧǧeḍ ad nseɣ yiwen yiḍ dagi ɣur-wen ?” 66 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Yerra-yas ugellid-nni : - “Amek ara k-ɛemmdeɣ ad tenseḍ kečč ɣer ɣur-i d aberrani, ur k-ssineɣ ara ?” Yerra-yas waffer s uḥellel : - “Di leɛnaya-k ur ttagad, nekk lhiɣ ssnen-iyi, ad nseɣ yiwen yiḍ kan azekka ṣṣbeḥ ad ruḥeɣ”. Ixemmem ugellid-nni ciṭ yuɣal yerra-yas-d : - “Ruḥ, imi ɣef yiwen yiḍ ad k-ǧǧeɣ ad tenseḍ, lameɛna azekka ṣṣbeḥ ad truḥeḍ !” Yeṭṭes waffer deg yiḍ-nni gar imerɣunen, yesselḥa iẓuran-is almi kecmen sebɛa qamat ddaw tmurt, s wakka yexdeɛ lɛahednni i yefka i ugellid (Amerɣun). Azekka-nni ṣṣbeḥ, mi d-kren imerɣunen akk d waffer-nni, yenṭeq ɣer ɣur-s ugellid amerɣun yenna-yas : - “Kker !… D lawan ad truḥeḍ !”. Yerra-yas waffer s leqbaḥa : - “Ur teffɣeɣ ara ! yya ad neḥseb iẓuran“. Yewhem ugellid-nni s wayen yesla, imi affer-nni ur yeṭṭif ara deg wawal-is, yexdeɛ lɛahed i s-yefka. Dɣa teqqim teqsiṭ-agi deg wawal, d asefru yeqqar-d : A widak i d-iteddun ma ad tecfum fehmet-iyi Iruḥ waffer ɣer umerɣun yenna ssens-iyi Ay atma ur tettlumum nekk lhiɣ ssnen-iyi Ur tufiḍ ara d-yeḍrun ur ttagad amen-iyi Yumen umerɣun yessens-it mi d-yenna ɣef yiwen yiḍ kan Azekka-nni taṣebḥit yenna-yas ruḥ d lawan Ziɣen affer iɣurr-it yessaɣ-itt din d iḍerfan Inawel rrwaḥ tlef-it neɣ yya ad neḥseb iẓuran Ur ttɣar ay amerɣun ma tecfiḍ ɣef wid i k-ileqqmen Atnan iferrasen la d-teddun yir asɣar seg-k ad t-gezmen Affer-nni mi d-gan d aqessun d asafu i t-iwulmen Lɣella-k ad tt-id-ǧǧen ad tt-ferqen yexxamen Amaziɣ d tilelli Yiwen was deg wussan n ḥertadem, yeqqim yiwen umaziɣ ddaw n ttejra, yessikid iferrawen-is mi ɣellin ɣer lqaɛa. 67 L’expression écrite en Tamazight Dɣa ul-is yennuɣna mačči d kra, mi d-yemmekta atmaten-is ɣellin akken di lbaṭel tilelli ur tt-lḥiqen ara. Ul-is ur tihenna ara, yeqqim yesteqsay iman-is ɣef taggara. Leḥzen iɣumm-it am wagu mi ara iɣum lqaɛa. Ciṭ kan akka yewwet-d waḍu yewwi-d tafat yid-s testullus, seg-s teffeɣ-d teqcict d taɛlayant, ayen akk telsa d amellal, ṣṣifa-s tettfeǧǧio am yetri, deg weɛrur-is sin iferrawen. Din din tewwet-it lxelɛa, teṭṭf-it tawla yekker ad yerwel. Taqcict-nni ur t-teǧǧi ara tenṭeq ɣer-s tenna-yas : - “ Ur ttagad, ulac d acu ara k-xedmeɣ ! nekk d tilelli usiɣ-d ad k-d-mleɣ abrid ɣer ɣur-i”. Amaziɣ-nni yettergigi, yewhem, yeggumma ad yamen ayen iwala, yuɣal yenna-yas : “Acḥal aya tɣabeḍ a tilelli Anwa abrid ay tuɣeḍ Fell-am yeɣli acḥal d ilemẓi Ccbaḥa n wussan-is tesqurmeḍ I wakken ad kem-iwali Yefka-yam idammen-is ad ten-tesweḍ”. Tilelli terra-yas : - “Ɣas akken abrid-iw yewɛer, yeččur d isenanen, meɛna win yebɣan ad t-yezger ad t-yezger. twalaḍ ttejra-agi ! ɣas tesseɣli iferrawen-is di ḥertadem, ad d-tefk wiyaḍ di tefsut. Nekk d ttejra yessidiren idammen ineqqen imeṭṭawen. Uɣal ɣer laṣel-ik sɛu ṣṣber deg wul-ik sɛu tadukli d watmaten-ik, sɛu tirrugza, sbedd nnif-ik, ṭṭef deg-s s lǧehd-ik tuṭṭfa n lɛali, ad d-tawḍeḍ ɣur-i”. Dɣa tilelli twehha-yas tenna : - ”Muqel s iṭij amek i d-yettali, akken ara yiliɣ ɣur-wen assen mi ara terẓem leqyud”. Amaziɣ yettmuqul s iṭij-nni mi d-yezzi ɣer tlelli yufa-tt-id ulac-itt. Yecmumeḥ yeḍṣa iruḥ yewwi deg wul-is asirem d ameqqran. 68 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt II.1.3- Texte narratif déscriptif Aḍris aneglam Tawwurt n lɛinṣer Ɣef leɛli n tmenmiya n lmitrat (800m) deg wenẓu n umalu n Tizi wezzu, di tɣiwant n Asi Yusef, deg wedrar n Ǧerǧer i d-yusan d talast n tɣiwant-agi si lǧiha n wadda, illa yiwen wemkan umi qqaren imezdaɣ n At si Yusef “tawwurt n lɛinṣer”. Ɣef akken ḥekkun yemɣaren n tɣiwant-agi, qqaren d akken adrar zik yella yeddukel, deffir-s la tt-nejmaɛen waman, almi d ass anda i d-ufan lferza ansi i d-fɣen, glan s wayen i dufan deg webrid-nsen, xelqen-d asif deg wedrar. Imezdaɣ n tɣiwant-agi ttɛeddin ssyinna ɣer wayen i d-yegran seg wedrar, imi yenneḍ neɣ yezzi webrid yebḍan ɣef tlata (03) tewwura : tawwurt n wadda, tawwurt talemmast, tawwurt ufella. Ayen yessewhamen, ɣer tewwurt n wadda d ifri yellan ɣef lǧiha n zelmeḍ, mi tewwḍeḍ ɣer tewwurt ufella ad k-id-iqabel yefri nniḍen dima ɣef lǧiha n zelmeḍ. Ifri n tewwurt n wadda isud, lameɛna tinegura-ya ssawḍen kra n yelmeẓyen ad ɣzen azgen n wakal i t-isudden, yuɣal amdan s lqedd-is yezmer ad yekcem mebla lḥerṣ, ma d ifri n tewwurt ufella, ur yelli wayen i tisudden, maca drus n umecwar i yellan daxel-is, lameɛna yewɛer imi ayen tewwiḍ n tafat ad yexsi ad yens, di berra ɣer tama n yefri yella lɛinṣer n waman yesswayen taɣiwant n At si Yusef. Ɣer zdat ad d-tban luḍa, ɣer zdat maḍi d tiɣilt yeččuren d inijjel, umi qqaren Tizi n waḍu, qbel ad tawḍeḍ ɣer-s, illaqak ad tɛeddiḍ seg weɣbir, taɣzut anida i tikkelt nniḍen ad temlileḍ d yiwen yefri, tikkelt-a ɣef lǧiha n uyeffus, win umi qqaren ifri n wagur. Mi ara tawḍeḍ ɣer teɣzut yellan d luḍa, s tmuɣli-k ɣer wayen i k-d-yezzin ahat ad tqebleḍ tikti i dyeqqaren d akken amkan-agi yella zik d uggug (barrage). Tawwurt n lɛinṣer ttruḥun ɣer-s ilmeẓyen, imɣaren deg weẓɣal ttqeggilen dinna imi tella tilli, tasmuḍi, abeḥri d waman i dyettefɣen seg weẓru. Tigemit neɣ agama (nature) yellan dagi tecbeḥ ama di tefsut ama di ccetwa mi ara yili wedfel imi amkan-agi yettḥaz-it-id kan mi ara yewwet ɣef leɛli n tmenmiya lmitrat, ayen i s-yettmuddun yiwet ccbaḥa izaden. 69 L’expression écrite en Tamazight II.1.4- Le récit historique amezruy Izerfan n wemdan Ma yella nnif d tirrugza d lḥerma twagzan yal aɛeggal di twacult n talsa, yal yiwen yesɛa azref kifkif-it netta d gma-s annect-agi yakk yettawi ɣer tektiwin tigejdanin n tlelli d lehna di ddunit. Ma yella-d wugur di tlemmast n twacult-agi, igellud s wekraf n talsa s timmad-is, dɣa d aya i d-yeḍran taggara n lgirra tasemmaṭ d wuguren i yesduqsen allaɣen yettḥebbiren ɣef wemdan d tlelli n wemdan s umata ama deg umeslay, di leqraya, deg yidles-is di tsertit-is, deg umezruy-is… atg. Tikti tettnerni almi d-teslul yiwen umtawa i d-yellan ɣef lemḥadra n izerfan n wemdan akk d tlelli ; amtawa-yagi i dyersen s wudem unṣib di Rum ass n 04/11/1950 yekcem di leqdic-is deg useggas n 1953 s usenned ɣef tmenna n izerfan n wemdan igraɣlanen 10/12/149. Iɛeggalen n wemtawa-yagi snernan di tektiwin-nsen i wakken ad bedden ɣef lemḥadra d useḥbiber ɣef izerfan n wemdan yiwet d Asqamu n Lerop n izerfan n wemdan 1945 yebdan deg useggas-agi. Tayeḍ d amraḥ (la cour) n Lerop n izerfan n wemdan i d-ilulen deg 1959 tis kraḍ d Agraw n ineɣlafen n Lerop. Seg wasmi yegred leqdic n kraḍ n tseqquma-yagi ɣef izerfan n wemdan rnan-d ɣur-sent 12n protocoles uṭṭun 1, 4, 6, 7 akk d 12 rnant izerfan d tlelli n wemtawa-yagi, le protocole uṭṭun 02 yefka-d i wemraḥ n wezref d ccwer di yal tiktiwin-is, le protocole uṭṭun 09 yefka-d i la cour azref d ccwer di yal tiktiwin-is. Le protocole uṭṭun 11 iɛawed i lebni n teɛessast ɣef wemtawayagi. Leqdic yettkemmil ciṭ ciṭ almi d 1980 yella-d usnerni meqqren deg-s yesnulfa-d ugur i ukemmel deg webrid-is ladɣa imi kecment kra n tmura timaynutin s wudem yemgaraden di tektiwin n wemtawa deg useggas 1990. Deg useggas n 1981 teṭṭef azal n 404 n wuṭṭun iɣblan iskelsen di tesqamut deg useggas n 1997, uṭṭun-agi yewweḍ ɣer 4750, maca ikaramen (dossiers)-agi ttaṭṭafen ur ttukelsen ara deg yiwen useggas, 1997 yerfed ɣer 12000. Maca aɛebbi d tmerna n leqdic yeǧǧa amtawa ad iɛiwed tamuɣli deg wudem n uselḥu n wahil-ines s uṭebbeq n le protocole N°11 (deg umtawa) iswi-ines d asishel 70 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt n lebni d usizzel n wakud n leqdic d tuksa n udebber n tesqamut n ineɣlafen seg wemtawa. Deg 1 unbir (november) 1998 le protocole-agi yerra-d yakk iɛeggalen iqburen n wemraḥ d tesqamut ɣef wazal n leqdic-nsent azedgan tasmilt (commission)-agi tkemmel leqdic-is almi d 31 tuber 1999. Deg teɣzi n 3 iseggasen seg wasmi yebḍa uselḥu n le protocole taɛkemt n leqdic n wemraḥ tedder yiwet tmenna meqqren n ikaramen yeskelsen (affaires enregistrées) azal n 5978 deg useggas n 1998 ɣer 13858 di 2001. Tikti ɣef uɛiwed n talɣa iban-d seg yiwen usarag (conférences ministerielles) ineɣlafen ɣef izerfan n wemdan i d-yellan di Rum ass n 3 d 4 unbir 2000 i wakken ad idiren timmunent tis 50 n tlalit n wemtawa-yagi. Deg wunbir 2000 ɣer taggara n tmenna n ineɣlafen (amraḥ n izerfan n wemdan di Lerop). J.S.k Amezruy-is meqqer ccan-is ɣur weqbayli, ur yesɛi tilisa, d agerruj nniḍen, yis-s aqbayli yettalit-id nnif d lḥerma ɣer gma-s azzayri. J.S.K neɣ tarbaɛt n yelmeẓyen n leqbayel, tlul-d deg useggas n 1946 ugar n wid yellan deffir n tlalit-ines Boualam IRATNI, Mouh SGHIR, DRISI, Khlifa BELHADJ... di lweqt-nni, tella s yisem “Olympia” n Tizi-wezzu. Deg useggas n 1969 tuli-d ɣer weḥric amezwaru s yisem n J.S.K dɣa deffir n tegrawla n lezzayer; tarbaɛt-a tufrar-d s yelmeẓyen tesɛa imi nnif d tirrugza yewwi-ten ad nnaɣen ɣef yisem n teqbaylit. Deg useggas n 1970, tarbaɛt-a, tuɣal s yisem n J.E.T neɣ ilmeẓyen n “Electronique” n Tizi-wezzu. Deg umezruy-ines tḥella-d 11 n teqbucin di telɣuɣa: llant-d deg iseggasen n 72/73, 73/74, 76/77, 79/80, 81/82, 84/85, 85/86, 88/89, 89/90, 91/92, 94/95. Tesɛa 4 n teqbucin n Lezzayer deg iseggasen n 77, 86, 92, 94. Deg useggas n 84 tuɣal-d s yisem-is J.S.K, bḥal tala aman-is zeddigit werǧin luɣen. Seg useggas n 93 ar ass-a d mass HENNACHI i d aqerruy ɣef terbaɛt-agi, iḥella-d yid-sen ddeqs n teqbucin n Lezzayer, yakk d “l’Afrique” ; dɣa di teqbucin n Lifriqiya tesɛa 6 tessaweḍ ɣer wanda terẓa asalu gar trebbuɛa yellan di Tefriqt, tḥella-d iswi amezwaru, yerna teṭṭef amḍiq-is deg umezruy n ddabex uḍar, dayen i s-yesnernan 71 L’expression écrite en Tamazight azal i ddabex azzayri s umata. Akka i yella umezruy n terbaɛt n yelmeẓyen n leqbayel, akk d teqsiṭ n tayri meqqren gar-as d wegdud aqbayli. Tafsut n 80 Ass n 20 yebrir di yal aseggas yettili-d usmekti n tedyanin n tefsut n 80, asmekti-agi d leqdic meqqren ɣef tutlayt n tmaziɣt ama d isaragen, timesbaniyin neɣ timzikniyin, imi d awal ɣef tefsut n 80 ad nuɣal ɣer tedyanin-nni. D acu yeḍran di tallit-nni ? Tafsut tebda ass n 10 di meɣres 1980 mi d yeɛreḍ Ḥend Saɛdi s yisem-is d aselmad di Tesdawit n Tizi wezzu, Mulud Mɛemri akken ad yefk asarag ɣef wedlis-is i dyessuffeɣ “Isefra iqburen n leqbayel” ihi deg webrid-is ɣer Tesdawit n Tizi wezzu, Mulud Mɛemri ḥebsen-t iɣallen n laman di Draɛ ben Xedda wwin-t ɣer Lwali ɣef usarag-ines d akken ad as-d-yawi ccwal. Asegdel n usarag n Mulud Mɛemri yeǧǧa-d lɣiḍ d ameqqran ɣur kra n inelmaden, d aya i dyeglan s tmesbanit n talwit tamezwarut di Tizi wezzu. Ma d tikli tis snat tella-d di Lezzayer ass n 7 di yebrir ɣef ssebba n weḍris i yura Kamal Belqasem deg weɣmis El Moudjahid di 20 Meɣres, anda i d-yewwet ɣef Mulud Mɛemri, imesbaniyen drus yid-sen zdat iɣallen n laman i ten-yewwin ɣer temsulta n Lezzayer, kra ssuffɣen-ten-id tameddit-nni, ma d 70 nniḍen serrḥen-asen-d ass n 8 di yebrir mi d-yeffeɣ yiwen weḍris deg weɣmis Le Monde ɣef tmesbanit-nni ayen i yeccemten udem n tmurt n Lezzayer ɣer lberrani. Di Tizi wezzu yella-d weḥbas ɣef leqraya mi slan s useḥbes n watmaten-nsen di Lezzayer. Ass n 16 yebrir d ass n weḥbas ɣef lxedma, imi d amulli n tmettant n Jean-Lmuhub Ɛemruc akk d Brerḥi aneɣlaf n leqraya taɛlayant iceyyeɛ ɣer tmurt n leqbayel i tuɣalin ɣer lxedma, lameɛna imezdaɣ, gar-asen inelmaden, rran-as tabrat s wayen ssuturen, di 19 yebrir amaray amatu n L’UGTA yessawel i tuɣalin ɣer lxedma. Ass n 20 di yebrir kecmen iɣallen n laman ɣer Tesdawit ayen i d-yeglan s 454 imejraḥ d 2000 nniḍen twaṭṭfen mi d-yeffeɣ lexbar imezdaɣ ffɣen-d s iberdan, lɣiḍ-nsen yegla-d s lexṣara n wayla n ddula. 72 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Aḥbas n lxedma n Tesdawit n Tizi wezzu Ass n lḥedd 26 di yennayer 2003, i yuɣalen ixeddamen n tesdawit n Tizi wezzu ɣer lxedma-nsen. Aḥbas n lxedma yeqqim azal n waggur, yesdukel i tikkelt tamezwarut tasdawit merra, yella-d i lmend n usuter n izerfan n ixeddamen. Akken i ɣ-d-yenna yiwen deg-sen (H.S axeddam deg ugezdir n tutlayt d yidles amaziɣ) mi t-nesteqsa « tadukli-yagi d tajmilt n SNAPAP (Agraw n Tdukli d Izerfan n Ixeddamen) imi ur d-telli armi d-yusa ». Izerfan mačči d yiwen, maca wid i d-yettuɣalen s waṭas d uguren n tnezduɣt d lexlaṣ. Acḥal d aseggas aya, aḥric i d-iṣaḥen ixeddamen ur ten-id-yewwiḍ seg-s kra. Tikkelt-a, qqaren-as « aḥric-nneɣ ilaq ad yili ». Ɣef akken ṭṭfen deg wawal-nsen, yessawel-asen mass Rabeḥ Keḥluc (Le Recteur) s anejmuɛ d uciwer imi inelmaden d iselmaden bḍan ccetkayen ula d nutni. Yenna-yasen-d “ɣef ayen yeɛnan ixxamen, ulac ugur, ma d timerna di lexlaṣ, d taluft umi ur yezmir ara, imi tagi d tamsalt yeɛnan merra tamurt mačči ḥala Tizi wuzzu. Seg unejmuɛ ɣer wayeḍ uɣalen msefhamen ixeddamen ɣef tuɣalin ɣer lxedma, ssya ɣer da ad ḥebsen yiwen wass i ddurt neɣ i waggur. Aslmed n tmaziɣt Tulayt n tyemmat d tin icudden ɣer wemdan segmi ara d-ilal alamma yemmut. Yis-s agdud ad yesɛu tugna iṣeḥḥan. Ɣef waya ma tḥettmeḍ i wemdan tutlayt nniḍen war tin n tyemmat, ad d-lalen wuguren deg wemekni n tnefsit di tmettiines. Ma nmuqel tutlayt n tmaziɣt, yella-d uselmed-is deg iɣerbazen deffir uɣunzu n lakul i d-yellan deg useggas n 1994/1995. Maca yella-d aṭas n lexṣaṣ deg iseggasen imezwura, d akken Aseqqamu Unnig n Timmuzɣa mi yeḥder akk d tneɣlaft n leqraya, msefhament tamaziɣt ad tt-ɣren deg weswir wis tesɛa ; wid ara yesɛeddin akayaḍ n BEF akk d wid ara yesɛedin akayaḍ n BAC, d acu kan i nelmaden n sin yeswiren-agi ur fkin ara azal i welmad n tmaziɣt imi ur telli ara deg sin ikayaḍen-agi. Deg useggas n 1997/1998 yeldi usudu n tutlayt d yedles amaziɣ di Tizi wezzu akk d Bgayet, i yinelmaden i d-yewwin 73 L’expression écrite en Tamazight BAC akken ad ɣren azal n rebaɛa iseggasen deg uselmed asdawan, ssyin ɣer-s bdan inelmaden n yeswir wis sebɛa, wis tmanya d wis tesɛa qaren-tt. Maca ayen yeɛnan aselmed n tmaziɣt deg iɣerbazen-agi yettbini-d lexṣaṣ n tsarit n tneɣlaft taɣelnawt n leqraya, ayagi iban-d ɣef sin wudmawen : - Udem aserti : tamaziɣt ur tesɛi ara azayen di tmenḍawt d tsudut. - Udem abidaguji : tamaziɣt ur tettwaselmed ara am akken d tutlayt n tyemmat, ṣṣenf n tarrayin tibidagujiyin ur banent ara, ulac tizmamin ara sxedmen ama d inelmaden neɣ d iselmaden, ilan kra n yedlisen i d-thegga tneɣlaft n leqraya, acukan yella deg-sen aṭas n lexṣaṣ ama si tama isental ama si tama n tira. Xas akken aselmed n tmaziɣt yeččur d isennanen, qwan deg-s wuguren, inelmaden akk d iselmaden nejren-as abrid unegmu ama s tira, ama s usemres n ttawilat i d-yennulfan yemmalen tanflit. Ayagi dayen i d-yerran azal i tmusni n lejdud, akk d tɣerma d tsekla d tutlayt tamaziɣt. Amennuɣ ɣef tmaziɣt Akken yenna dda Lmulud At Mɛemmer deg wawal-is : “Win yebɣan tamaziɣt ad yissin tira-s”. Win yebɣan tamaziɣt ad yissin amezruy-is. Amennuɣ n tmaziɣt d amennuɣ aqdim lqedma di tmurt tazzayrit. Tamsalt n tmaziɣt mačči d tamsalt n yelmeẓyen n wass-a, udem-is aḥeqqani iban-d deg useggas n 1945 imi deg-s i d-banen ineɣmasen yettnaɣen ɣef tlelli deg wakud-nni ideg ttnaɣen ɣef tmaziɣt imi nitni d imaziyen. Dɣa di tallit-nni di Tesnawit n Benɛeknun kkren-d kra n yinelmaden deg-sen ad d-nebder Yidir At Ɛemran, i dyessufɣen yiwet tezlit umi yeqqar “kker a mmi-s umaziɣ”. Ilmeẓyen-agi tecɣeb-iten temsalt n tmaziɣt kkaten amek ara ttid-snekkren maca Ilan kra i sen-d-yekkren mgal, wigi d wid i tezdeɣ taɛdawt deg idammen imi ḥulfan d akken tamaziɣt d ugur neɣ d tamsalt ara yesseɣlin ccan-nsen. Leqdic yettkemil almi d aseggas n 1956 anda i d-iban weswir n Ṣṣumam ɣef uqerru-s yella Ɛebban Remḍan i d-ibedren tamasalt n tmaziɣt, ɣef wannect-a iɛdawen n tudert n tmaziɣt nɣan-t deg useggas n 1957. Tamsalt n tmaziɣt tḍul almi d aseggas n 1962. Mi tewwi tmurt tilelli, wid iḥekmen rran 74 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt taɛrabt d tutlayt tunṣibt, ma d tamaziɣt ur telli ur tettili di leḥsab-nsen. Deg 1966 tebna-d di Fransa Tesqamut unadi d leqdic ɣef yidles amaziɣ, sɣur dda Muḥend Aɛrab Besaɛud, maca adabu n tmurt yessuter lemɛawna n Fransa akken ad tesufeɣ ɣer Legliz, Tasqamut-agi deg 1969 tuɣal s yisem “Agraw imaziɣen”. Yewweḍ-d useggas n 1980 win ikecmen deg umezruy s telqayt, dɣa di 10 mars anda Mulud At Mɛemmer yeqsed ad yerzu ɣer Tesdawit n Tizi wezzu akken ad yefk yiwen usarag ɣef yidles i d-yessufɣen “Poèmes kabyles anciens”. Deg webrid-is ḥebsen-t ibulisiyen wwin-t ɣer Lwali, mi d-yeffeɣ lexbar, inelmaden xedmen asundeb anda ttwaṭṭfen azal n 70 inelmaden. Amennuɣ ɣef tutlayt yuɣal-d ɣer wennar di 1993, inelmaden ugin ad uɣalen ɣer uɣerbaz alamma ɣran tutlayt-nsen. Di 2001 krent-d kra n txeṣṣarin, amennuɣ-agi yebda-d ɣef tmenɣiwt n unelmad Germaḥ Masinisa. Tammurt n leqbayel yekker deg-s cwal d ameqqran imi tekfa tefsut n 80 i tt-id-iḍeggren d tafsut nniḍen i d-ibanen s wudem aberkan anda ɣlin deg-s azal n 123 d rruḥ dɣa ɣef waya i d-iban Umussu n Leɛruc, imi MCB yeɣli di leqdic ɣas akken yeqqim di tfekka. Imezwura rẓan asalu, wid n tura fersen-t, wid i diteddun ad zerɛen imɣi n tmaziɣt ara yessiwḍen ɣer yiswi. II.2- Le type argumentatif Afuklan Waren yebrir Ass-a ma ddmeɣ-d imru ad aruɣ neɣ ad iniɣ, mačči i wakken ad ffreɣ neɣ ad remleɣ kra n tkerkas yellan zedɣent agdud-nneɣ, maca i wakken ad rreɣ tadimt i yimi n wid yeqqaren : “Iḥeqqa ass-a daɣen d 20 yebrir ad ffɣen wid-nni (ula d isem-nneɣ ẓẓay ad t-id-inin)ɣer iberdan ad ɛebbqen (ad suɣen) mi kkawen igerjumen-nsen ad ssusmen ad yezri wass ad ttun anwa-ten!”. Ad rreɣ tablaṭ i wid i d-icettlen aẓar seg wammus n widak ixedɛen amdan d Rebi. Di talsa ijebbren ayla-s, aql-aɣ di 2955, si tallit n Cacnaq ɣer da mazal nettidir ddaw n uzaglu n lbaṭel, isummen idammen-nneɣ d wid n imeɣrasen isebblen iman75 L’expression écrite en Tamazight nsen i wakken ad nidir di tlelli. Waren yebrir ihi mačči d yiwen wass neɣ d aseggas, 20 yebrir d yal ass di tmeddurtnneɣ, d yal tiqit n idammen-nneɣ, d yal tabniqt (taxellalt, cellule) deg wallaɣ-nneɣ. Ih d asuɣu n tidet, n teɣdemt, izerfan n wemdan, d asuɣu n tyemmat, n tegmat d tdukli , imaziɣen. D ibeddi mgal acengu uffir izedɣen tili-nneɣ, d abegen i ucenguyagi, xas mazal-it ad yettarew imenɣiyen d faruq gar-aneɣ nekni s tezmert n tegmat d tdukli, s tezmert n tussna d tmusni, s tallet gar-aneɣ ara d-nerr tilelli-nneɣ d wazal n tmurt-nneɣ. 20 yebrir d amenɣi n yal ass alamma d ass ideg ara d-mɣin ijeǧǧigen si yal ṣṣifa deg wakal sswen idammen-nneɣ, rriḥansen d tamaziɣt, ini-nsen d tafat n tmazɣa, ssyin ad yecceɛceɛ yetri n umaziɣ d yiṭij-is deg umaḍal s umata. Cfut kan aql-aɣ da mazal ur nemmut ara, ad nerreẓ wala ad neknu. Aglaway (le portable) Taggara-agi ikcem-d ɣer tmurt-nneɣ yiwen ttawil n taywalt, win umi qqaren “Aglaway”. Deg useggas-agi ideg nella ad naf meẓẓi meqqer sɛan-t. Aglaway yesɛa aṭas n tinqiḍin tufarin (positives) imi d ttawil n usiweḍ n yizen deg lexbarat d sslam i leḥbab anda ma llan. Akken i t-yetteḥwiǧi wemdan di lawan n ddiq s cceḥḥa n texriṭ (économie) akk d rrbeḥ n lweqt, imi awal-nni ad yaweḍ di lawan-is ; akken ama dɣa yella d ayen iɛejlen am lehlak neɣ teḍra-d twaɣit, dɣa yis-s i nezmer ad nessiwel i win ilaqen, akken daɣen itekkes aɣbel ɣef win ibeɛden fell-aɣ ama d gma-tneɣ, d ababt-nneɣ neɣ d iqriben-nneɣ s umata. Akken qqaren at zik:”A tinijjelt a tifelfelt a ṣṣenɛa n urumi !”. Taneẓruft (ṣṣeḥra) Nukni nuɣ tannumi nsel d akken taneẓruft (ṣṣeḥra) d yiwen wadeg (wemdiq) ideg ulac deg-s la aman, la aseklu (ttejra) la imdanen, la zzhu, ḥaca igemmunen n rrmel i iɛemren tamurt-agi, akk d yiṭij-nni qessiḥen ineqqen tudert d usirem. Maca nekkini ttwaliɣ timsal akken nniḍen, acku lemmer d tidet ulac aman d wayen akk iwulmen i tudert amek ara d-sugzuḍ seg wass mi d-tekker yemma-s n tudert atmatennneɣ itergiyen zedɣen dinna, ẓran amek ara sent-ddun i tlufa n 76 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt tudert-nsen n yal ass, ẓran ansi-ten d wansi i d-frurin. Ihi d tamnaṭ am temnaḍin nniḍen imezdaɣ-is d wid iseḥbibiren ɣef yidles-nsen d wansayen (leɛwayed) i d-ǧǧan imarawen-nsen akken i s-qqaren : “Tamurt-nneɣ telha, tesɛa lbaraka, tettara-d aɣrib s axxam-is“. Mačči d aya kan ula d ajenṭaḍ tesseɣli-d tiṭis ama s wayen i tekseb daxel-ines am lbiṭrul d lgaz neɣ s ccbaḥa n ugama-ines d tilawt n tmetti tatergit akken tella. Tamnaṭ am tagi ihi d aferdis agejdan i weslali d usnerni n weḥric n tmarayt deg tmurt-nneɣ s umata. Yis-s ara yali weswir n tdamsa d tudert n wegdud merra. Leḥkem s lmut (La peine de mort) Ma nefka tamuɣli d timendeffirt ɣer umezruy, ad naf, leḥkem s lmut mačči n wass-a. Ekk-d si teglest (l’antiquité) ɣer tallit tamirant, iban-d ɣef geddac d udem, am ttar d wayen nniḍen i nwala ɣer yirumanen neɣ di lǧameɛ n yirumyen. Yedda d wakud almi yunef ɣer tmetti tatrart (moderne). Dɣa tura, leḥkem s lmut inced-d amjadal di leryuy d wemgired di tmuɣli. Si tama, aleqqem deg-s yuɣ d tirni, ahaqqel d abrid isewben ara d-yessasen lḥerma i wemdan ddaw leɛnaya n udabu. Ad issegdel fell-as, ad yeḥrez tudert-is, ur t-yettaɣ yijeddir. Ihi ɛad, d ajɛar i win yenɣan tamgerṭ akken ad yerr aḍar, ad imeyyez qbel ad ineggez, ur yetteqfufuy ara kan imi win yesḥallfen yewwet, win yewwten yenɣa. Leḥkem s lmut d ayen ara d-yawin isseɣ gar yemdanen di tmetti ; yal yiwen yeɛqel talast-is, wa ur yettaweḍ wa. Acku ma yeɛreḍ ad yesmeɛreq ula s ukellex ad yeddu leɛmer-is. Ugar ayagi, d tuqqda n tasa. Lameɛna ad s-d-tuɣal tudert ? Ur umineɣ ! leḥkem s lmut ur d-yewwi, ur d-yettawi tifrat. Ur yessenger ara timenɣiwt, ar ass-a mazal-itt tella, tettenfufud trennu. Si tama nniḍen, tḥekmeḍ s lmut neɣ tenɣiḍ tamgerṭ yiwen-is : am win yetseqqin i wasif, d amdan i d-yesbedden ccreɛ, naɣ d ayen neẓra, ulac tirect ur nesɛi akerfa. Amdan yezmer ad yecceḍ. Ad d-yeffeɣ leḥkem ar deqqal ad d-iban d ẓẓur. Muqlet tamsalt n Dreyfus, curṭ i sqemmḍen ussan, tili yedda d asfel, ur tt-id-yewwi, wamma di Marikan, anda leḥkem s lmut yers di tmendawt (constitution) acḥal n tedyanin i d-yeḍran, i yeglan s 77 L’expression écrite en Tamazight tmegraḍ ur sent-teččur, yeqḍeɛ leḥsab ; mi d-tefrari tidet nnig tburt ula i ternuḍ yuɣ lḥal, yeffeɣ weḥlalas, yeqqers uyeddid neɣlen waman, rruḥ tewweḍ ɣur bab-is. D tidet ur nedriq, leḥkem s lmut yessifsus ccedda acu kan ur yettquccu ara aṭṭan izedɣen timetti. Akken yebɣu yili iziɣer (rruḥ) d unnig ur tyettalas yiwen, ur t-yettnal yiwen. Akken i d-yedda di tuddsa tagraɣlant n yizerfan n wemdan : “Yal amdan ɣur-s azref n tudert” (Tout individu à droit à la vie). Di taggara, nessaram ad tessiweḍ talsa (l’humanité) ad tegzem leḥkem s lmut seg yiẓuran, deg-s ur d-yeggar ixulaf. Am wakken i d-yella wemtawa i d-yewwin nnger n waklan, mačči d awezɣi ula d leḥkem s lmut ad yeddu di lǧerra-s. Yelha win yessarden yif-it lemmer ur yessames. Tutlayt-nneɣ Ass-a tutlayt n tmaziɣt temxallaf akk d tmaziɣt i ttmeslayen zik, acku aṭas n lewqat i iɛedan fell-as. Xas akken llant rradyuwat, akk d yedlisen i yuran s tmaziɣt bac ur tettruḥ ara neɣ ur tettbeddil ara, lameɛna aṭas i s-iruḥen yernu aṭas i tt-id-ikecmen di tutlayin nniḍen, maca ass-a tamaziɣt d tutlayt-nneɣ, ilaq ad tt-neḥder ɣef yexṣimen-is. Rray-iw ɣef wannect-a, ilaq ad nili afus deg ufus bac ad narez tasertit n udabu yebɣan ad aɣ-yekkes tutlayt-nneɣ : fell-as ad nsuɣ, ad dnini “tamaziɣt d tutlayt tunṣibt di tmurt” ilaq ad tekcem s iɣerbazen akk d tesdawiyin n tmurt akken ad tili d tutlayt n wegdud azzayri merra mačči kan di tmurt n leqbayel. Akken tt-ttwaliɣ daɣen, ilaq ad tili tira s tmaziɣt, s wakka ad naweḍ ɣer usirem i nebna, ad nesselmed tamaziɣt i warrac imeẓyanen acku d nutni ara yuɣalen d irgazen n uzekka. Yyaw ay arrac ad nili afus deg ufus. Asqamu n wegraw n leǧnas yedduklen Asqamu n wegraw n leǧnas yedduklen yettwaxleq-d mbeɛd mi ifuk ṭrad agraɣlan wis sin di 24 october 1945. Leqdic-is d aqareɛ d wemnaɛ n ccwal di ddunit merra d uḥareb ɣef izerfan n wemdan. Ass-a mi ara d-nebder Asqamuagi, yal yiwen d acu i d tamuɣli-s fell-as, imi aṭas i t-yettwalin ur yeḍfir ara abrid-is imi leqdic-is deg wennar ur yettwaqneɛ 78 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt ara, acku nettwali tekker di yal tamurt, timess la tgeher ta d amnekcam aberrani, ta tekker gar watmaten daxel n tmurt, mi ara d-nebder kan ṭrad ideg ttuɛellqen ɣer ijifer-is ur frint ara amd : taluft n ṣṣeḥra taɣerbit. Lemmer d lebɣi ad tefru temsalt weḥd-s mebla ma kecment-d tmura yegman di leqdic-is, lameɛna akken i s-yenna Zakariya : ”Am testan yettnuzun s ddular di leswaq imi ma nebder-itt-id amzun nebder-d Marikan”. Si lǧiha nniḍen, ad naf aṭas i texdem i lfayda n tmura d yegduden yenxaṣen, imi ulac tamurt ur tɛawen ara : ta yewwet-itt laẓ ta d iḥemmalen n waman, ta d zzenzla, aṭas n ṭrad i tefra. Leqdic-is yettban-d nezzeh di twuɣa i d-iḍerrun am twaɣit taneggarut n Srilanka imi d nettat i d lxiḍ iɣer cuddent tmura akk mebla ma nettu taluft n ṭrad agraɣlan wis sin. Aṭas n wawal ideg uzzalen ɣef leqdic-is ɣas llant temsal anda ur tenǧǧiḥ ara (ayen yeɛnan tasertit) lameɛna, ad teqqim lfayda-ines muqqret imi tezga tessaram akken ad treṣṣi tugdut di ddunit merra. Tilelli n tenfalit Di yal tamurt amdan yesɛa azref i wakken ad d-yini ayen yebɣa d wayen akk i t-iceɣben di tudert-is. Ayagi mi ara nettwali am targit di tmurt-nneɣ, imi tilelli n umeslay d tamsalt iceɣben agdud azzayri tagut fell-as. Tilelli n umeslay di tmurnneɣ iɣab later-is imi leḥkem amesbaṭli yesseḥrem awal n lḥeq imi ɣer ɣur-sen win d-yennan lḥeq ad yefk lḥeq, ayen nettaf di tɣamsa d akken d awal-nsen d wayen i ten-iwatan ad d-nini d akken win yefɣen i webrid-nsen ad as-rẓen ifadden yerna ad sssireẓgen tudert akken i s-teḍra ama i Dilam neɣ Benciku anda wwḍen abani i sḥebsen aɣmis n tṣebḥit (Le Matin). Ma nerzad ɣer tiliẓri mbla ma nesseɣzef awal ɣef wayen d-yeḍran ass n 14 di yulyu 2001 yak muḥal ad t-nettu imi ɣummen iṭij s uɣerbal, sburren-as i lḥeq abernus n lbaṭel. Lbaṭel iɣef fkan acḥal yelmeẓyen timegraḍ-nsen i lmut i wakken yiwwas ahat ad yali yiṭij n lḥeq di tmurt-nneɣ. Ɣer taggara n wawal tilelli n umeslay mačči d yiwen neɣ d sin i yemmuten fell-as awal akken t-id-yeǧǧa Ṭaher Ǧaɛut : ”Imi lmut ad temteḍ meqqar ini-d ayen k-iqerḥen temteḍ”. 79 L’expression écrite en Tamazight Aneɣmas di tmurt-nneɣ Di yal tamurt, di yal timetti aneɣmas d win akken i dizegren awinas (lqern) n lbaṭel i d-yennesren seg wuglan n zzman ur icuḥ ara i terwiḥt-is i wakken ad yaweḍ anda ur wwiḍen ara medden, d win yesɛan azal d wemkan di tmurt-is yessakay-d aṭas n yemdanen s wayen iwala ama yessefraḥ neɣ yesseḥzan, iteddu gar medden yettnerni, ad yessiweḍ ayen yellan deg wallaɣ-is i medden i wakken ad afen abrid-is. Di tmurt-nneɣ xaṭi, ameɣnas d win inimi iɣeḍlen rray i yennan s yidim d uɛebbuḍ-is kan i t-yerḥan imi adaba di tillas yezga yella yettgalla deg-s ad yedden ; seg wakken iteddu akken i snnan yerra iles-is d aẓidan akken ad yaɣ abrid ur uɣen medden s imeslayen-is yessen ad yaɣ abrid ur uɣen medden s imeslayen -is yessaɣ lɣaci yettaǧǧa-ten ad amnen s wayen i d-yeqqar ulamma d lekdeb yugaren tidet imi yessen tuyat-is ɣer uqerru ; ad ddun d wid yetcekkir xas ulamma d nutni i yewwin ddunit ɣer deffir n lkaɣeḍ ifren leɣyub-nsen. Maca daɣen tella taluft nniḍen ineɣmasen yebɣan ad ḍefren abrid n tlelli d tafat di tmusni d tussna ifaqen s tidet n lḥif imi werɛad riux abrid n tnekra yufa-d iman-is yettwarez ur yezmir ladɣa kečč fteḥasen abrid i wakken ad awḍen ɣer lmerɣub-nsen zdat n leḥkem amesbaṭli n ubabu i sen-ibernen tiyersi, iɣleq-asen tiwwura imi ad yeqqim ad yettru ayen yellan deg ul-is i yimanis akken kan alamma ayen yellan deg wul-is i yumen alamma yemmut. Mačči dayen kan ad ssekren wid ara yawin leɛtab-is akken s-yenna Muḥend U Yeḥya : “ɣas yemmut walbaɛḍ, ɣas yella win nfan, ad d-kkren wiyaḍ, ad asen-ddmen imukan“. Meɛna alamma isgen-it wayen ad yini yettaru-t-id deffir yir afus ad yesqizzeb i wid yeṭṭfen rray xas ulamma ifut lḥal fell-as ad yensax wa ad yeskiddeb. Ɣer taggara yeqqim-d i nukni am akken amḥareb ɣef tlelli n uneɣmas iḥurben fell-as alamma d taggara n tudert-is, nessaram iṭij-is ad yali ass-a neɣ azekka ad tifsus taɛkumt i wakken ad tuɣal frust ; ssyin akin ad ḥud tilas i wid yettwalin ddunit d idammen imi s ifassen-nsen ttḥuddun am wakken ɛeggben taswiɛt axaṭer tamuɣli-nsen tettaweḍ ṭlam 80 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Tiliẓri n Lezzayer Di yal tamurt, tiliẓri tqeddec i lfayda n iɣermanen-ines ad asen-d-tawi isalan, ad asen-d-tawi amaynut ad tekkes ciṭ ɣef wulawen-nsen s kra n tmusniwin. Di tmurt-nneɣ xati ; tiliẓri tqeddec i lfayda n udabu. S wakka tasertit-ines ad tḥaz yal amdan. Am tufat am tmeddit tettawi-yaɣ-d inawen n uselway n tegduda akken ad aɣ-yesgen s imeslayen-ines, akk d imeslayen n wid ukud ixeddem. Rran-d adrar d luḍa, maca axeddim deg wennar ɣef Rebbi d lxir kan. Mačči d aya kan, yella wayen nniḍen, mi ara ifuk yinaw n uselway ad bdun imaṣriyen deg yiwen wass tesɛiḍ seddis isaragen (tisaɛtin) d imaṣriyen ; sin isaragen d inawen n uselway, kraḍ d iɣmisen n tsertit n udabu ; ayen i d-yegran fiḥel ma nehḍer fell-as (…) Tameslayt Tameslayt n tmaziɣt d yiwet tgemmi (patrimoine) iɣef ilaq ad nḥareb acku d tagi i d ayla-nneɣ; ur nezmir ad ttnbeddel s tayeḍ di telqeyt, d nettat i d iciddi zuren i ɣ-yeqqnen ɣer leɛnaya n lejdud, ɣer imenza-nneɣ i tt-id-yeslalen. Tameslayt, d aferdis (élément) agejdi (principal) i lebni n tugna (personnalité) n wemdan ; s wakka, tameslayt-nneɣ tutlayt tegguni yal yiwen seg wid turew. Tamaziɣt tameslayt am tmeslayin nniḍen : d tamarkantit di yal aḥric imi d tin yebḍan ɣef waṭas n tentaliyin (dialectes) lemmer ad tent-idnezdi merra ad d-yemmed wayen ara d-yekken ahat nnig tutlayin merra. Akken ad naweḍ ɣer yeswi (le but), yesefk lḥal ad d-yernu uferdis nniḍen ; wagi d tadukli i zeddin ifassen, d wulawen iqeddcen ad d-ɣermen ayen ifaten, d wulawen yekkaten ad tt-id-ssifriren. Di lweqt-agi yewwi-d fell-aɣ izri (le passé) ad as-neg tama ad nmuqel ɣer yimal (le futur) ugar, tameslayt-nneɣ tuklal addud, tuklal seg-neɣ afud : ur fell-aɣ ad nesemẓi deg isurifen (les pas). S tikli d tdukli ad d-nḥelli tilelli ; s tlelli ad d-naweḍ acḥal d iswi. Tayemmat Ulac di tudert-agi wid ɛzizen fell-aneɣ am imawlan ladɣa tayemmat. Ulac d acu yecban tasa n tyemmat neɣ 81 L’expression écrite en Tamazight leḥnana-ines. D nettat i yettɛawazen fell-aneɣ akken ad ttssizdeg ad ttesbed axxam-is. Tayemmat ur teggan uḍan ass ideg tehlek tarwa-ines yal ass, teḍra d lferḥ reṣṣan ɣef wudemis. Tayemmat am lefnar s kra n win i tebɛen awal-is ḥala tafat ara d-yemmager. D nettat i yessendahen arraw-is ɣer leqraya d wayen yelhan. D nettat i d-yessenkaren irgazen ara d-yawin talwit ad bnun tamurt. Tayemmat tezmer ad tefk tarwiḥt-is d asfel i leḥnana n warraw-is d twacult-is. Dɣa s wakka ad k-fuɣ awal-iw akken nebɣa nexdem lxir ur nezmir ara ad nessiweḍ lxir n tyemmat. Arfiq Arfiq d agerruj n tudert, qqaren d akken win ur nesɛi tagmat meḥqur. Tikwal arfiq yif tagmat. Xas akken d amdan ur tecrikeḍ yid-s tayemmat. Di lweqt ideg nella d awezɣi ad tafeḍ arfiq. Maca ma yella tesɛiḍ-t, tesɛiḍ agerruj ara k-idumen di tudert-ik : ɣef tayet-ik d lebda yezga. D netta umi ara teḥkuḍ lbaḍna izedɣen ul-ik. Di lferḥ di lqerḥ dima ɣef yidis-ik. Mačči d aya kan ara tafeḍ ɣur werfiq ; akken i s-yeqqar Ferḥat Imaziɣen Imula : “Ɣur-i yiwen umedakkel, am netta ur ttafeɣ ara, deg webrid mi ara neddukel, nettɣummu s yiwen ubernus, mi ɣ-d-walan yeɛdawen, qqaren-as wihi d atmaten, am iḍudan ufus”. Lwaldin Ulac win ɛzizen, ɣlayen di ddunit-agi am lwaldin ; imi d nutni i d tafat-nneɣ yis-sen i nettwali ayen i ɣ-d-yezzin. Di tazwara ilaq yal yiwen deg-nneɣ ad yeḥṣu d akken lwaldin mačči d awal ɣef yimi, acku d lebḥer lqayen n leḥmala d leḥnana akk d waṭas n tmusniwin, win ara itebɛen abrid-nsen ad yaweḍ siwa ɣer wayen yelhan : d abrid n tafat d nnif d lḥerma imi ttwalin dderya-nsen d kulci deg tudert-nsen zgan deffir-sen s tmusni-nsen, acku tessɣer-iten ddunit, imi ɛeṭlen, ṣehren, xedmen fell-asen seg wasmi mecṭuḥit ulamma fɣen isennanen. Ihi daɛwessu n lwaldin tewɛer ɣef wannect-a tlaq lemḥadra-nsen, d tiririt n lxir-nsen. 82 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Ddunit m sin wudmawen Qqaren-d leqraya tzuggi leḥif ɣef bab-is, acku akken walaɣ, aya ad yeqqim deg wawal kan imi leqraya am win ineqqcen deg lebḥer ur d-yettban webrid, ma d wayeḍ ad yefrari s ufella-s lxir mebla leḥsab. Nukni nɛid nefhem, neɣra, tennefsusi taɛkemt i nɛebba acḥal aya, akersi ihegga, la ɣggaren ad tarum, acku akken ssawḍeɣ, deg wayen nettɛici, akersi-nni d ccmata ara t-ikesben xas yesbek lmux-is imi yerka s yedrimen anda yedda yis-sen d laɛnaya-nni armi tettwacrew tidi n laɛdam neɣ di taggara ad tt-iɣellet ccmata ? Mačči d aya kan, yella wayen nniḍen ad t-rren d sselṭan ad s-rnun s ufella wagi d argaz n lɛali xas lɛali alla Rebbi. Akken walaɣ, ay atmaten xas lukan ad yili igenni d lkaɣeḍ lebḥer d lmidad, ur nessaweḍ ad naru ayen i ɣ-iceɣben, ṣṣbeḥ meddi, yaxi yeǧǧa-t Lwennas Maɛtub : “ Ddunit akka i tebna s iḥerqan akk d cctawi, s lisser akk d lmahna, s wungif akk d weḥraymi, s yedrimen n wa akk d wa i yerbeḥ wagi tendef tgecrirt at lqaɛ neqqar-as sidi Rebbi”. Yaxi ay atmaten rray ɣur-wen, lbaṭel ad s-nerr lqid, ma sɛiɣ lḥeq jemɛet-tt ma ḍelmeɣ ttut-tt”. Tigemmi-nneɣ Ɣef akken d-qqaren yemɣaren zik, lejdud-nneɣ myagaren d yegduden nniḍen di temɛict. Imi tura agdud amaziɣ (aqbayli) yettu d acu d-ǧǧan at zik (idles, dasegda, tasekla…). Rray-inu dayen ur d-nettaf ara ɣur imaziɣen acku ssnen irumyen ladɣa mi twalin tiliẓri ɣef leḥsab-inu dayen i ten-yeǧǧan d ineggura, deg wayen yecqan tigemmi. Dɣa tura aql-aɣ nettu ansi i d-nusa, d acu-yaɣ, ur nesɛi ara s wacu ara nzux, agdud-nneɣ yuɣal ur yesɛi ara azal-is n zik ladɣa ma terra tutlay-nneɣ ad tt-nettu, akken ttwaliɣ ad nessefreḥ widak yeṭṭfen akersi, ula d timura n ddunit merra ulac tin ara d-naf ɣer tama-nneɣ. Ay amaziɣ (aqbayli) ayen i k-yeǧǧan eǧǧ-it, nesɛa ansay-nneɣ, eǧǧ ayla n medden i medden. Aḥeckul Gar temsal i iceɣben timetti n leqbayel, ad naf tamsalt iḥeckulen imi d tin icudden ɣer zzman aqbur ; ma newwi-d 83 L’expression écrite en Tamazight awal fell-as ad yili ɣezzif aṭas imi amur ameqqran deg yemdanen ttamnen s uḥeckul. Lameɛna mi ara nezzi ɣer lewhi nniḍen ur nezmir ara ad nlum tilawin neɣ irgazen i yettamnen s uḥeckul, acku d taswiɛt i ten-yettaǧǧan ad awḍen ɣer waya lemmer d lebɣi amdan ad yessiked ɣer iberdan nniḍen izemren ad s-d-awin talwit d lehna. Yal amdan yesɛa uguren yettɛewwiqen tudert-is dayen i t-yettawin ad yamen s wayen i s-d-nnan ad s-d-yerr talwit neɣ lehna i tuder-is, gar waya ad d-naf aḥeckul ɣur leqbayel d allal s wayes ttawḍen ɣer lmerɣub-nsen. Ɣef akken ttwaliɣ aḥeckul d awezɣi ad d-yawi talwit d lehna acku win yettamnen yis-s ixuṣṣ-it liman deg wul-is win d bunadem ur numin ara s Rebbi ṣebḥanu, imi nettwali aṭas n twaculin umi texreb temɛict seg uḥeckul-agi. Mačči d aya kan, yessaweḍ uḥeckul ad yefreq tasa d wayen turew : tamɣart d mmi-s argaz d tmeṭṭut-is atmaten gar-asen ; sani tleḥḥu, sani tetteddu teswiɛt yecban tagi ? Rnu ɣer waya aḥeckul yettwaxdem s kra n isufar izemren ad nɣen amdan. Tizlit taqbaylit Aẓawan yesɛa azal d ameqqran di tudert-nneɣ ladɣa tizlit taqbaylit. Akken neẓra, tizlit taqbaylit lsas-is d awal. Tamedyazt-is lqayet. Tettak azal i usefru si leqdim n zzman, nettat tqeddec i ubaɣur n yidles amaziɣ. Mačči d yiwen i dtessaki mačči d yiwen ucengu i tqubel. Maca akken walaɣ, iseggasen-agi ineggura, tizlit taqbaylit tefka-d udem nniḍen. Menwala i d-iruḥen ad yeddem agiṭṭar-is ad yecnu. S wakka, azal n usefru d wawal iɣab. Aɣbel amezwaru n ucennay d adrim ara d-yessekcem si tesfifin-ines. Tizlit n yiḍelli mačči d tin n wass-a, maca lemmer nessebɛed tamuɣli ad naf d akken tameẓẓuɣt yesmeḥsisen i wawal tɣab, ur d-iban later-is. Izerfan n tmeṭṭut Teẓram, ahat d akken izerfan n tmeṭṭut d yiwen wugur ameqqran iceɣben tugget (ṭṭaqa) n tulawin n umaḍal ladɣa tameṭṭut tazzayrit (taqbaylit). Akken kan ara d-tlal, ad dtemmager uguren di tudert-is, ur tesɛi kra n wezref (lḥeq) acku d taqcict. Lemmer d aqcic i tella, tili mačči akka ara teḍru yid-s. A win yufan, mi ara d-yekcem walbɛaḍ s axxam, ad tt84 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt id-yaf tesgunfuy (testeɛfuy), lameɛna d awezɣi (lmuḥal) ad dyili waya imi imuhal (lecɣal) ggten fell-as : si ṣṣbeḥ armi d tameddit, ad tt-twaliḍ tqeddec, attan tugem-d, attan tessway, tettellem, teẓẓad, tettrebbi, tneqqec, tleqqeḍ azemmur, tbennu ikufan, tessenduy… atg. Xas akken di lqern wis 19, ffɣent-d tulawin n tmura tiberraniyin rẓant azaglu n lbaṭel di tmurtnneɣ ur yelli kra i ibeddlen fell-asent : adabu azzayri yerẓayasent ifadden, ladɣa asmi sɛeddan lqanun n twacult di 1984. Lqanun-agi dɣa d lqanun n tmeṭṭut mačči d win n twacult acku snulfan-d deg-s amek ilaq ad teddu tmeṭṭut di twacult. Yemla-d lwaǧeb-is maca yeɣḍel azref-is imi yeqqar d akken tameṭṭut ur tesɛi azref ad tezweǧ alamma tcawer baba-s ur tesɛi azref ad texdem alamma yeqbel baba-s neɣ argaz-is. Ihi, lqanun-agi yerra-tt d azgen n wemdan. Maca xas akka, tameṭṭut tazzayrit (taqbaylit) ur tessusem ara, ur tefcil ara imi s tektiwin-is timagdayin ur tekni ara i ddel, ur teqbil ara azaglu n lbaṭel. Ad tt-naf tbedd ɣer yidis n wergaz deg wexxam neɣ di berra imi twala akka i ilaq. Am wakken qqaren imezwuranneɣ : “tameṭṭut d lsas, argaz d ajgu alemmas”. Lemmer d lebɣi, ilaq ad nerr tajmilt tameqqrant i tlawin ɣef wayen xedment imi llant tid i d-yeǧǧan later-nsent deg umezruy, am Dihya, Lalla Faḍma n Summer, Ṭawes Ɛemruc, Nabila Ǧeḥnin, Ḥasiba Benbuɛli, d tiyaḍ nniḍen. Dɣa, s wakka, tameṭṭut tazzayrit (taqbaylit) ad d-tettwakkes si temda n tatut ɣer tafat imi d ayagi i tuklal, neɣ ahat nnig waya lemmer ad as-neg (nexdem) ayagi, ad as-nefk amkan iwatan (ilaqen) di tmetti, ad tt-id-yuɣal wazal-is. Dulaqrar ad d-tessali ccan n tmurt-is akken ilaq. Nessaram ad d-yas wassen. Addal Addal d yiwet tɣawsa yesɛan azal d ameqqran di tudert n wemdan, ɣef wayagi imusnawen iqeddcen deg weḥric-agi xedmen aṭas n temliliyin i wakken ad sseɣtin tamuɣli n waṭas n yemdanen s ubeggen n sin wudmawen yesɛa waddal. Deg wudem amezwaru addal d ayen yelhan imi d-yettuɣal s waṭas n lfayda i unaddal ama i tezmert-is imi yezmer ad yili d ddwa degmi ɣ-ttwellihen imejjayen ɣer-s; neɣ deg wakud imi d 85 L’expression écrite en Tamazight yiwen wurar izemren ad t-issebɛed ɣef waṭas d tlufa (lehyuf, amenuɣ, takerḍa…) diɣen di tudert n yal ass i wemdan imi addal izmer ad yili d axeddim s wayes ara d-iḥawec aɣrum-is. Ma d udem wis sin addal dayen izemren a d-yeglu s lmaḍerra i unaddal s timmad-is neɣ i tmetti s umata izmer ad iḍur anaddal deg wayen icudden ɣer tezmert-is ma yella ur iquder ara ilugan isumaten n waddal ‘tafat, d yiṭij”, rnu ɣer wayagi yir afran n waddal, lqella n tgella, d timerna n waddal ɣef ɛeggu imi ayagi izmer ad yerr d ameɛdur neɣ ad yeglu s terwiḥt-is ; ma d ayen yeɛnan lmaḍerra n tmeti d cwalat i nettwali deg inurar yal ass. Ɣer taggara ad d-nini d akken addal d ayen yelhan ama i temtti neɣ i unaddal d acu kan ilaq-as aṭas n lemḥadra d lemqadra n ilugan-ines am akken ilaq ad yili ddaw teɣri i yessawalen “Addal i lmend n talwit”. Yir abrid Amdan yettɛicin gar wiyaḍ yettuɣal am nutni, d annecta i yeǧǧan acḥal d ilemẓi ad iruḥ deg yir abrid. Aḥlil ttuɣaḍen imi rwin leɛqul-nsen s isufar n lkif akk d ccira. Ayen n dir ulac, win ad d-yinin yelha imi lkif d wayen t-iḍefren d yir nutni i tezmert n wemdan, yewɛer ad tafeḍ win iḥemmlen isufar-agi ad ten-yessew di leɛqel-is, acḥal n wemgarad i yellan gar-as d wiyaḍ, ttexmam-is weḥd-s, meqqar lemmer ɣef wayen yelhan, ḥaca amek ara d-yawi adrim i wakken ad d-yaɣ isufar-agi, ma yesɛa azal-is yesɛa ma ulac ad d-irḍel, ad yaker, igla ula s wiyaḍ, akken qqaren : “yettwet useɛdi s wemcum”. Si cwiṭ ɣer waṭas, yal wa amek i s-teḍra, wa yemmut meqqar ihenna. Imi yal aseggas d luluf i tneq di ddunit merra, ma d wayeḍ yeffeɣ-it leɛqel atan yettdawi lehlak i d-yewwi s ufus-is. Lkif d ccira ḥaca ayen n diri iɣer ttawin, anwa ara k-yinin d lekdeb imi win yellan di leɛqel-is ur yezmir ad yemsefhan d widak i ten-itetten. Mačči d yiwet ayen i d-nenna drus, ad yeṣṣer Rebbi bnadem si yir abrid. Di ddunit yal abrid yessufuɣ ama ɣer wayen yelhan ama ɣer wayen n diri, imi ilaq-aɣ ad nẓer d akken abrid n lkif leɛmer yessufeɣ ɣer wayen yelhan. Am win iteddun di ṭṭlam ala aneɣluy ara yeɣli. 86 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Timenɣiwt n yiman-is Qqaren ddunit ḥala win teqḍeɛ, win ad tt-iqeḍɛen ulac wa tewwet-it wa teggun-it, kul wa anda s tebra di tmeddit wa di leḥrir itett tament d wudi, wa di terga n tseddarin. Ɣas akken at zik ddunit tessew-asen qeḍran d ilili, ɛzizet tnefsit-nsen ɣursen. Ma d lmut mi ara d-tḥur s axxam, teddun sḥissifen ɣas akken d tukci n Rebbi ad ddalen leḥwal s tlufa d awezɣi ad tenid-tas tikti n tmenɣwit n yiman-nsen ɣas akken llan ur ṭṭuqten ara, 1 gar 100. Tura tenḍeḍ ad tesleḍ sin ar kraḍ nɣan imannsen ladɣa tagi di tmurt n leqbayel imi tawaɣit-agi teṭṭuqet taweḍ ula ɣer teḥdayin d acu d ssebba n waya ? Ayen ad yezwaren ɣer wallaɣ d “tawacult” d nettat i d lsas n tmetti. Ma tɣab yeɛreq leḥsab i tifin tarwa-s win ten-yewwten wayeḍ ad ten-id-yer alamma ɛyan si tudert-nsen, imir ad nadin ɣef westeɛfu d wamek ad zhun ladɣa ilmeẓyen, ad mlilen yir rfiq, ad yekcem di ccrab ak d lkif… ssyin ɣer din simi ara yerwi leɛqel-nsen ayen yellan d aɛeqqa ad ten-rren d adrar ad yuɣal wul-nsen di rrif akka ad tirẓig tudert-nsen, ad ḥaren ɣer lmut am akken d tin i d tafat-nsen. Mačči d aya kan, ula d win ur nxuṣ ara : ”tawacult tazmert, leɛqel… ” maca tekcem-it twekka n tmenɣiwt n yiman-is ssebba-s d ayen ur nesɛi azal : lxedma, tayri, leḥbab, tigguylelt. Ayen d-nniɣ drus imi taluftagi n tmenɣiwt n yiman-is akken yebɣu lḥal mgaradent ssebbat ma d taluft yiwet-is. Akken ttwaliɣ timenɣiwt n yiman ur ttyeẓri yiwen ḥala win yewten d win yettewten. Rebbi iḥerrem ayagi ɣas akken aṭas i tt-yettwalin d tafenṭaẓit d asteɛfu n tudert neɣ d tuffɣa ɣer tafat. Nekk ɣur-i menyif axelleṣ n tudert wala win n laxart. Lɣerba n Sliman Ɛazem Aṭas i yecnan ɣef lɣerba nnan-d d taseḥḥart s wudemis, bezzaf i d-tessufuɣ n ṭlaba ur tettfaka. Llan wid tewwi lɣerba meẓẓiyit ruḥen ɣer tmurt n lberrani, yewwi-ten ṭṭmeɛ n uxxedim ; ruḥen ur ḥḍiren ara i lferḥ neɣ lqerḥ n twaculinnsen, ifreq-iten lebḥer n lɣerba. Wiyaḍ teṭṭef-iten tcerket n lɣerba ur bnin fell-as am Sliman Ɛazem yeǧǧan tamurt-is mebla lebɣi-s. Ssyinna yecna-d ɣef lemḥani n lɣerba akk d 87 L’expression écrite en Tamazight ccuq d leḥnana n tmurt-is, ayagi yesduqqus-it yal mi ara iwali nnig lebḥer, ad d-yemmekti Lezzayer ara s-yinin uɣal-d ɣer tmurt-ik. Akken i s-yenna : A tamurt-iw aεzizen a tin ǧǧiɣ bɣir lebɣi-w Mačči d nekk i yextaren d lmektub akk d zzher-iw Aql-i di tmura n medden ma d lexyal-im gar wallen-iw Yemmut Sliman Ɛazem d aɣrib ɣef tmurt-is tettwaḥrem lǧetta-s ad tettwanṭel deg wakal n Lezzayer. Am aṭas ifenanen i yellan am teswiɛt-is, seg-sen : Lḥesnawi iɣennan ɣef tmeɛcuqt-is nnig lebḥer : Faḍma, yeǧǧa-tt di tmurt, netta di Fransa, lameɛna yeǧǧa-d ɣur-s rruḥ-is d aɛessas fell-as. Ma nerna-d awal ɣef lɣerba, ad tt-nwali s tmedyazt agi : Di lɣerba wulfeɣ dayen ma d ul-iw yebɣa tamurt Ma ruḥeɣ ulac idrimen ma qqimeɣ ugadeɣ lmmut Lɣerba di weltmas n lmut. Tikti icudden ɣer lɣerba zik di cqawi akk d lemḥani, yeswaɣit-it wenǧaḥ s wurfan akk d imeṭṭi, d ineẓman ammer ad yuɣal ɣer tmurt n lejdud. Lɣerba n lweqtnneɣ mačči am zik. Win yeffɣen tamurt-is zik akk d tura temxallaf tegnit ideg ɛacen; tura llan ttawilat n usiwel i dyesqerben amecwar gar twaculin d yeɣriben-nsent. Lɣerba zik merriɣet lhedra fell-as, tessendaf ulawen n twaculin n yemjaḥen. Xas akken lɣerba tewwi-d lmeḥna d ccqa i weɣrib, lameɛna tuǧew-d ṣṣber d leɛqel i yimawlan n weɣrib s wacu iqublen taswiɛt n ddiq. II.3- Le type expositif / scientifique Tussna Asendu Si zzman aqdim, leqbayel ṭṭfen deg wansayen-nsen d leɛwayed-nsen, xas ulamma aṭas i iruḥen, lqima-nsen teqqim d tameqqrant di tudert n wegdud aqbayli. Llan wid iruḥen, llan wid d-yeggran ttarran-d tarwiḥt, xas ur yeɛdil ara wamek i ten-xedmen, am uẓeṭṭa, takessawt neɣ asendu… 88 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Amek ihi d-yettili wensay-agi ? Mi d-ẓẓgen taɣaṭ, tixsi neɣ tafunast, imi lɣaci ḥemmlen ayefki-ines mačči d kra, ad tsɛeddin di tɣerbalt ɣer tuggi neɣ ɣer tḥellabt. Ṣṣbeḥ ad t-idafen yekkal. Imiren, ad heggin taxcact ad tt-ssirden, ad ttsebɛen s tidek akken ad yiẓiḍ yiɣi. Di ccetwa, qbel ad rren ikkil ɣer texcact, ad smiren ɣer-s cwiṭ n waman yeḥman akken ad d-yifrir wudi, ma deg unebdu, fiḥul aya. Mi yuɣal yikkil di texcact, ad bdun ad t-tthuzzun : ad t-kkaten akka n wakka, ad t-ttebruqqul alamma yuɣal yikkil d iɣi, udi ad yefrir ad t-idkksen, ad t-rren deg waman isemmaḍen ad yejber. Llan wid i s-irennun lemleḥ akken ad yeqqar yerna ad yuɣal d awraɣ. D wa i d asendu. Ansay-agi yesɛa asefru-s : Taxcact-iw lebni n uxellaq (2) I yi-tt-yefkan d Rebbi mačči d lɛebd imqelleq ndu ndu a yiɣi efk-d tawaract n wudi akken i tt-nettmenni Taxcact-iw dewweḥ (2) Ṣṣut n uxelxal d ddeḥ (2) Iɣi-inu yenda yefra D tawaract ad aɣ-d-tessefreḥ A tamɣart sired ifassen-im (2) Ad teẓgeḍ tafunast-im (2) Tesweḍ iɣi d asemmaḍ Ad t-tesweḍ d warraw-im Tafunast mi d-srugmet (2) Efk-as lɛic ad teɛlef (2) Axxam ideg tella tfunast Ccer ur d-ittnunuḍ Ɣer taggar, ansayen merra d wid yellan s wazal di tudert n yal yiwen deg-neɣ, deg-sen yella wansay n usendu i yettwaḥsaben d agerruj d-ǧǧan lejdud ur neɣli si lǧil ɣer lǧil. Taduṭ Aseqdec n taduṭ yehwaǧ ad tilli teṣfa, zeddiget. Ɣef waya aheggi-ines yettɛeddi-d ɣef waṭas n yeḥricen. Di tazwara d tullsa n wulli, ssyin ɣer-s, ad tettwafser taduṭ-nni i yiṭij, ad syettwakkes akk lewdeḥ « lewsex », imir ad tirid, mi tekkaw 89 L’expression écrite en Tamazight akken iwata lḥal, ad tettwamceḍ s yemceḍ. Ssyin, ad tettwefru, tin yelhan weḥd-s, tin ixuṣṣen weḥd-s. Imir ad tettwaqerdec, ad tettwallem s yeẓdi. S wakka, taduṭ ad tuɣal d ulman. Di taggara, tin yelhan tettwaǧǧa i ubernus akk d uḥayek, tin ixuṣṣen i tsumtiwin. Aẓeṭṭa 1 Aẓeṭṭa laqent-as aṭas n tɣawsiwin : snat n trigliwin, sin ifeggagen, tasara n ssqef, tamrart, ameɣnuj, tasakumt, isegra, iɣunam aɛekkaz n yelni, ilni, snat n tjebbadin, sin ijebbaden, lxiḍ, ulman akk d uyaẓil. Mi d-heggan akk wallalen-agi (les instruments) zemrent tulawin ad bdunt taguri n uẓeṭṭa. Di tazwara, ad ẓẓunt isegra di lqaɛa s leḥsab n lqis ḥwaǧent neɣ bɣant, imi yiwet seg-sent ad teṭṭef rruḥ tayeḍ ad teṭṭef tasegrut, ma d tis kraḍ ad tesazzal lxiḍ gar-asent alamma yewweḍ lqis bɣant neɣ ilaqen, imi ad t-jebdent ad ferqent ustu s iɣunam, akken diɣen ara t-ṭṭlent s uzeyyer ɣef ifeggagen. Ssyin ad tskecment ɣer wexxam ; ad t-ǧǧent ɣef trigliwin ibedden seg wagens ɣer tsara n ssqef. Imir kan ad rrent lxiḍ n yilni mi ssulint aɛekkaz n yilni ad ẓḍent ɣur-s tadurbaɛat acku d nettat i d tazwara anda ara ṭṭfent tjebbadin ara yeqqnen ɣer trigliwin : yiwet di tama tayeḍ di tama nniḍen. Akka ihi, aẓeṭṭa, yettuhega neɣ yewweḍ i wakken ad awint ulman deg ustu yiwen s walluy wayeḍ s uṣubbu neɣ s usider uɣanim. Ssyin ad ddzent ulman-nni s uyaẓil, akken alamma yewweḍ ɣer taggara d abernus neɣ d aceṭṭiḍ. Dɣa melmi yewweḍ ɣer taggara ad tekkes lall n wexxam, ur illaq ad yeḥdder yiwen ḥala agrud neɣ tilemẓit ; ssyin ad t-teǧ sufella ufeggag alamma d azekka. Aẓeṭṭa 2 Am yal agdud, agdud amaziɣ ula d netta d yiwen seg yegduden yesɛan idles, taɣerma d umezruy rnu yer-s leɛwayed yemxallafen i d-mazal ar ass-a am ttebyita, timecreṭ, anza, aẓeṭṭa… atg. Leɛwayed-agi d ayen i tḥuder temeṭṭut taqbaylit ladya aẓeṭṭa. Aẓeṭṭa d yiwet lḥirfa taqdimt yeṭṭuqten di temnaṭ n leqbayel. D tin txeddem tmeṭṭut yal mi ara yekcem unebdu. Taguri n uẓeṭṭa tesɛa rebɛa n yeḥricen : - Tiẓẓin n tsegra di laqaɛa, 90 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt - Tiririt iɣunam d ifeggagen ara yerren rruḥ i uẓeṭṭ, - Asbeddi n trigliwin, - Aɛelleq n uẓeṭṭa. D wigi ihi i d iḥricen seg wanda ara d-iɛeddi uẓeṭṭa i wakken ad yewqem, ma yella d tiɣawsiwin (objets) s wayes i t-ggarent d tigi : ifeggagen, tisegra, tijebbadin, ijebbaden, iɣunam, azarez, timeneltit d tɛekkazt. Tiɣawsiwin-agi sɛant azal-nsent di yal aḥric seg yeḥricen i d-yellan di tazwara. S wannect-a ihi i d-tettilli taguri n uẓeṭṭa yeqim d yiwet n lɛada yesɛan amkanis di tmetti taqbaylit imi leɛwayed d taɣerma. Dduɛat n uẓeṭṭa Di talit taqburt ar tura ; tameṭṭut taqbaylit teṭṭef deg yensayen d-ǧǧan lejdud s wayes terfed axxam-is. Aẓeṭṭa d yiwen seg yensayen-agi, maca aṭas n dduɛat i t-yeṭṭafaren garasen : - Ur ilaq ara snat tulawin n yiwet taddart ad grent neɣ ad gezment aẓeṭṭa deg yiwenwass. - Ur ilaq ara albaɛḍ ad yezger ɣef wustu ma ulac ad yeqqers mi kfant tulawin taguri n uẓeṭṭa, ad tezger fell-as yelli-s berdayen maca ilaq tin izewǧen. - Mi d-teḥder tukksa n uẓeṭṭa ur illaq ara ad ḥedren wiyaḍ, maca win iḥedren ad as-sersent cwiṭ n wustu ɣef uqerru-s ad as-inint : d leɛmer uẓeṭṭa i yi-wwḍen, mačči d win-nwen. Mi tidd-kksent, ad ɛellqent ɣef ufeggag ufella yiwen yiɛ akken ad kemmlent lmalaykat ma yella wacu i t-ixuṣṣen. - Ur ilaq ara taguni daxel n uẓeṭṭa ma ulac ad iɛeddi fell-as uzaylal. Akken daɣen ḥettbent aẓeṭṭa d win yesɛan sebɛa lerwaḥ, ttḥarabent fell-as lmalaykat, ttakent-as azal meqqren. 91 L’expression écrite en Tamazight 92 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Lebni n ufexxar Ttawin-d akal seg imukan yettwassnen s wakal n ufexxar. Si tama nniḍen tedzen afrur n lqermud rennun-t i wakal-nni. Ssyen ɛerrken amexluḍ-nni, mi yekfa s leɛrik bennun yis-s tiɣawsiwin n usewwi d tgella yecban tiqeslin, tibuqalin, tirba, iḍujan, tibelwin atg. Mi smesden tiɣawsiwinagi i d-bnan, fkan-asent udem iwatan ad tent-ǧǧen ad qqarent. Mi qqurent ad ten-gren di tmess ad qqdent. Mi qqdent ad tentid-kksen, ad tent-sxedmen deg wayen i bɣan. Talaxt Mi d-tewweḍ tallit n tefsut, ad teffeɣ tmeṭṭut taqbaylit i wakken ad d-teɣz talaɣt. Ad tt-tefser deg wexxam kra n wussan ad teqqar. Di laɛḍil ad teqqar, ad d-tnadi ɣef iceqfan n ijeqduren yerrẓen, ad ten-tebri d afrur s uberray rnu ɣer waya ad teffeɣ ɣer lexlawi ad d-tnadi ɣef yesɣaren imidek, abureku n weslen d wid n tneqqelt trennu tessewjad-d ticcicin s leɣbar d walim. Kullec ihegga talaɣt, afrur d yesɣaren, yewweḍ-d lawan n wemsal ad tesselxes talaɣt-nni ad tt-teg d wefrur d teknunin ad tt-tɣum s nnilu, kra n wussan i wakken ad tsew. Ticki teswa ad tt-ḍerrfen cwiṭ cwiṭ ad s-tekkes tafeza. Di tazwara ad tttebḍu s leqwaɛi n tɣawsiwin ssyin ad ten-tessali cwiṭ cwiṭ alamma mmden, ssyin ad d-tesɛeddi fell-asen azemzi aḥercaw. Simmal ttkawen ad ten-temzi s uzemzi alegqaɣ. Dayen, ijeqduren ttwameslen. Rrqem d tamsalt yesɛan azal-is ad dtessewjed senṣal, lmeɣri d yires isarqem d win yettwaxdamen s rric uqelwac, i zzyada n ccbaḥa tḍellu-yasen tizeft, yal ajerriḍ di rrqem i tettbeggin-d azamul n kra n tɣawsa, din kan i dtessufuɣ tmeṭṭut tiktiwin-is. Aḥric aneggaru d tuqqda, ɣef tmeddit i tettheggi iɣed, ad tessu tuzalt, isɣaren imidek d wid n tneqqelt, ad tessers fell-asen ijeqduren-is ad ten-tɣum s ticcicin d yesɣaren alamma ur d-iban ujeqdur. Tafejrit ad sent-tessiɣ timess, ad tent-tɛus ticki ixsi yiɣed ad tent-tawi s axxam. Amsal Tamnaṭ n leqbayel si zik ɣer tura tettwassen s wansayen. Amsal d yiwen gar-asen. Tettruḥu terbaɛt n tulawin 93 L’expression écrite en Tamazight uqbel magu ad d-awint talaxt. Mi wwḍent ad tt-id-ɣzent. Mi ara ad tt-id-awint ttarrant-as akk ijeǧǧigen s ufella akken ad tishil i wemsal. Mi wwḍent ɣer wexxam, ad fesrent talaxt-nni, mi teqqur ad tt-brint, ad tt-ssiffent yerna ad brint afrur (ad brint ajeqdur yerẓen). Imir ad rrent kraḍ imuren n talaxt amur n wefrur, ad tt-slexsent s waman, ad tt-ǧǧent ad ters mraw n wussan. Akka, ad bdunt ad meslent tissebbalin, tibuqalin… Imir ad ten-mzint s waman akken d izegzawen, ad senɛiwdent mi ara qqaren. Maca i leǧfun rennunt-as tin n yires i wakken ad tesɛu leɣri ad tent-smureɣdent. Mi qquren akk, ad sen-rrent tumlilt (akal acebḥan) d lmuɣri (akal azeggaɣ), imir ad ten-reqment ad ten-ssufɣent i yiṭij ad qqarent. Di lawannni, ad heggint iɣed : ad t-ɣzent, ad s-ssunt isɣaren izegzawen. Ad s-rrent akk ijeqdar-nni, ad ten-ɣument s ticcict (d leɣbar n yezgaren d walim yessuren) ad as-fkent timess. Mi texsi tmess, ad ten-id-ksent, wid ireqmen ad sen-gent tayda (tazruyt d tawraɣt) i wakken ad yicbiḥ rrqem-nsen. Di taggara, mi ara yismiḍen akk ad ten-jemɛent ɣer wexxam. Lxedma n talaxt Lxedma n ufexxar d yiwen gar wansayen n taddart Ibetrunen, am akken yella daɣen di tmetti taqbaylit s umata, lameɛna s kra n wemgared di kra n tɣawsiwin si taddart ɣer tayeḍ. Talaxt d yiwen n ṣṣenf n wakal i d-qqazent lxalat deg wegḍi di lawan n tefsut i wakken ad tuɣal d ajeqdur yettwaqdacen ad as-d-yeḍru waṭas n ubeddel. Abedel-agi yebḍa ɣef rebɛa yeḥricen igejdanen : Asewjed n talaxt : lxedma n talaxt tessutur-d aṭas n lweqt, di tazwara ad tettwafser i wakken ad teqqar ad tettwaddez imir ad tifif, s ljiha nniḍen ad yettuheggi wefrur ad yettwassu di lqaɛa ad tettumareg talaxt ɣer daxel imir ad tettwaxleḍ akken ilaq, ssyin ɣer-s ad tettwafreq d tiknunin ad tettwagar daxel n lbac azal n tlata neɣ rebɛa wussan. Amsal : ad tettwarfen talaxt ad s-yettwikkes kra yellan d abeɛɛay deg-s, ssyin ad yettwasqeḍ kra yellan d taɣawsa tetteḥwiǧi tmeṭṭut ama i ccbaḥa ama i useqdec n yal ass garasent : ljefna, tasebbalt, tacmuxt, afaraḥ… atg. I wakken ad 94 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt ttwasbeddent tɣawsiwin-agi laqen kra n walallen : imceḍ, tasemset azemzi aḥercaw d uleggaɣ. Rrqem : ad d-yaweḍ lawan n rrqem ilaq usewǧed n kra n wallalen yeḥwaǧ ccɣel-agi. Mi tellexs wayen umi qqaren tacṭiṭ (d yiwen n ṣṣenf n wakal) ad tettwaxdem tecwawt i wakken ad teḍlu ɣef ijeqduren, mi teqqur ad temzi s uzemzi aleggaɣ, ssyin akin ad as-tettwarnu temlilit yessimlulen ajeqdur. S ttawil n wunuɣen d terqem i tettwaxedmen s rric n uqelwac ad yebdu usuneɣ n tlawin. Ssexdament lmeɣri (lmeɣri d yiwen weẓru d azeggaɣ yettwaddzen yettwaslexsen s zzit d waman, s lmeɣriagi ad ttuɛelmen ijeqduren imir ad mzin alama ttmecruruqen). Itikki daɣen wusgu deg suneɣ-agi (usgu d yiwen n weẓru d aberkan i t-ḥukken di tqessult yettak-d unuɣ qessiḥen mi ara syernu aman n tucanin (tucanin d yiwen yemɣi gar yemɣan d leḥcic). S ttawil n wunuɣen-agi i iteffeɣ-d rrqem i d-ijemɛen aṭas n inumak gar-asen. Tuqqda : i wakken ad ttwaqden ijeqduren-nni, ticcicin ttwaxedment s leɣbar n yezgaren d walim. Kra n wussan uqbel ad ten-jemɛen isɣaren n tazart, tameddit n wass ad iheggi iɣed, mi ssan yesɣaren wa nnig wa s ufella-nsen ad ttwarnunt ticcicin i wakken ad yaɛdel akk wemkan-nni, ad rsen ijeqduren s leḥder : di tazwara ad rsent tɣawsiwin meqqren am tsebbalin fell-asent ad sendent lejfun d ifaraḥen d wayen nniḍen, di leryuf ad rsent tɣawsiwin timectaḥ ara iɣum yiɣed s teccicin, ad ttwaṭṭafen s yesɣaren izuranen, azekka-nni ad asent-tettwacɛel tmess. Leḥwal imectaḥ n ccbaḥa ad ttwakksen 95 L’expression écrite en Tamazight akken rɣan i wakken ad sent-ttwaḥuk tizeft ma d wiyaḍ ad qqimen dinna alamma ṣemmḍit. Lɛinṣla Amek i d-yettili wass n lɛinṣla ? Yettili-d wass n lɛinṣla si yulyu ṣṣbeḥ zik ad yekker uberraḥ “Nnejmaɛet ad trebḥem”. Ad nnejmaɛen yakk lɣaci, maca d irgazen kan yal yiwen d acu n wallal i d-yewwi deg ufus-is, wa d lmesḥa wa d aqabac, wa d “taberwiṭ”, ad fersen tiregwa, ad fersen akk anda ttilin waman alama ineṣṣef wass, ad nnejmaɛen akk ɣer yexxamen-nsen. Mi iɛedda ṭṭhur d usawen, ad xedmen lewziɛa, ad ferqen aksum ɣer yexxamen i taddart jmiɛ. Ula d llufan ma illul-d ass-nni ad as-sseddun amur-is, aksum-nni ur yettnus ara, ad yeww d imensi. Ma d tulawin ad d-jemɛent akk ayen yessenguguy neɣ yetthuzzu waḍu, ama d azemmur, ama d abucic ama d tidekt ad ceɛlent yes-s timess mi d-yeɣli yiḍ i wakken ad bexxren yes96 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt s igerdan i wakken ur ttaḍnen ara abeḥri mi ara d-taweḍ tegrest. Akka ad yebdu wass s lxedma ad yekfu s imensi n lewziɛa, i wakken ad d-iban d ansay ssawalen-as lɛinṣla. Ass amezwaru n tkerza Takerza d yiwen gar wansayen i yellan si zzman aqdim ar ass-a n wussan, tettɛawan lqaɛa i wakken ad d-tefk lɣella yelhan d wayen ara yiḥwiǧ wemdan di tudert-is. Ansay-agi yettili-d di yal tamnaṭ di ddunit. Di tmura n leqbayel llant aṭas n tudrin i ixedmen deg wennar-agi. D acu xeddmen ifellaḥen d tlawin ass-nni amezwaru n tkerza ladɣa di twennaṭ n tmizar ? Ass-nni amezwaru-ines, ttqabalen-t ifellaḥen s lferḥ d ameqqran mi ara d-kkren ṣṣbeḥ-nni uqbel ad teffeɣ tyuga ad tekrez, ad dehnen s zzit acciwen-nsent. Ssyin ad bdun ifellaḥen d tyugwin-nsen iɛeddan azal n mitin (200) n tyugwin d tikli ɣer iɛerquben-nsen i wakken ad bdun takerza, dinna mkul afellaḥ ansi i d-yusa, s kra n win yesɛan tayuga iruḥ-d, d ayen yeǧǧan iɛerquben ad ttwakerzen s tuqqna n wallen. Akken daɣen ttemɛawanen ifellaḥen i wakken ad kerzen akal yettili-d daɣen ayen umi qqaren amerḍil (ad iruḥ ufellaḥ ad yekrez ɣer yiwen, ass nniḍen ad as-t-id-yerr, i wakken ad ikrez ɣur-s, d tiririt n lxir). Tameṭṭut ad tessemsel acebbaḍ, ad tesseww ad thiz udem-nni amezwaru, ad ternu kraḍ n tmellalin tuftilin, zzit, tazart, ad teččar aɣerbal, imir ad awin aɛwin-agi ɣer wemkan n tkerza ad ssiwlen i kra n ufellaḥ yellan din i wakken ad ččen, ma d udem-nni amezwaru n ucebbaḍ ad tferqen i yezgaren ad t-ččen. D ddḥis n tkerza di berra ɣur ifellaḥen, maca ddḥis-is s zyada ula deg wexxam imi tulawin ttggent-as rebɛa wussan n usewwi yemxallafen : ass-nni amezwaru tameddit, ssewwayent acebbaḍ. Ass wis sin d berkukes. Ass wis tlata d ibawen uftilen. Ma d ass wis rebɛa d seksu s tɣeddiwt i wakken ad tezzegzew nneɛma. Akka i d ass amezwaru n tkerza di tmizar. Taneqqelt Tiskert neɣ ttejra n lexrif, ad tt-teẓẓud di ɛamayen imezwura, ilaq ad tt-tesswayeḍ, ad tt-tneqqceḍ yal-ass, imaren 97 L’expression écrite en Tamazight ad tuɣal tneqqelt ad d-tfek iqerqac ara yuɣalen d tibexsisin. Tibexsisin ad uɣalent d iḥbuben (iniɣman) ara tezwiḍ suɣanim ssyin ad ten-id-tleqḍeḍ ɣer tqecwalt n uɣanim neɣ ayen umi neqqar tareḥḥalit, imir ad ten-tesmireḍ ɣer ufarug s ufella n wayeḍ ad k-yefk ayen umi neqqar tamnennayt. Tameddit ad ten-tɣummeḍ ɣef nnda mi d ṣṣbeḥ ad ten-tfesreḍ i yiṭij akken ad qqaren. Mi qquren ad ten-tesmireḍ a amisur. Mi wwḍen 10 neɣ 15 n wussan ad ten-id-tawiḍ s axxam dinna ad ten-tferneḍ : tamezwarut weḥd-s, tin ujenjar daɣen weḥd-s, ma d taneggarut d tin n leraqi d tin itett lmal. Tazart-nni n ujenjar ad tt-tgeḍ deg ikufan dɣa yekfa ccɣel-is maca llan wigad i s-yetteggen zzaɛter ara s-d-imudden rriḥa yelhan mi d tafsut ttaddamen-ten-id medden tetten-ten s yikkil neɣ s warkul. Tazart Zik di lawan n lexrif ttruḥun ṣṣbeḥ wigad yesɛan urti (champ) n tneqlin ad d-kksen tibexsisin ma d iɛeqqayen n iniɣman ad ten-lwin ɣer lqaɛa ad ten-ǧǧen alamma d tameddit ad d-uɣalen ad ten-leqḍen ad ten-fesren ɣef ifuga yettwaxedmen s uɣanim. Mi qquren ad ten-smiren ɣer umisur, mi yeččur d tazart. Mi ara d-taweḍ taggara n lexrif ad ten-idjemɛen : wigad lɛali ad ten-zziǧwen d ayen i d-yettɣimin segsen ad yeqqim i lwacul. Tiwsatin (genres) n yeḥbuben mxallafent akken mxalafent tneqlin. Llant tigad lexrif-nsent yelha i tazart am tneqqelt n deffuyt, tin n tɣanimt lexrif-is n ujenjar akk d lexrif n buyehbul ; ma d tid lexrif-nsent ur ilehhu ara i tazart ad naf taneqqelt n uleqqaq, tin n uɣanim imi lexrif-is iwettu di ttejra, tella daɣen tneqqelt lexrif-is d azeggaɣ d ahercaw, yella daɣen win umi qqaren lexrif n teɣlit mi yewwa mliḥ ad yuɣal d aman ad d-yeɣli. Llan daɣen lexrif n ubuɛenqiq, n ubarak akk d ubakur. Ma d lexrif n ubuɣenjur iḥbuben-is lhan i tezmert fernen-ten ttarran-ten di zzit n uzemmur ur kkin waman mi d ṣṣbeḥ feṭṭren fell-asen. Si tkerza ɣer userwet Gar wayen xedmen di tmurt n leqbayel ad naf takerza, tamegra, uẓu d userwet. Di taggara n lexriz (amakkis), iɣelli-d 98 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt ugefur ; imekrazen ad nehren tayuga ɣer uẓaɣar i tkeza, ad zerɛen nneɛma, timẓin akk d wekbal. Imir, mi fuken takerza n yirden, ad rrẓen arabɛiw am lbecna, lḥemmeẓ, d leɛdes. Mi yemɣi yiger ad ruḥent tulawin ad awin-t tiwizi i usuki n uɛerqub n yirden. Yewweḍ-d unebdu (aquran qqaren-as diɣen iwraɣen) d tagnit n tmegra n temẓin timezwura ssegrayen irden, ttawin tiwizi azal n 30 ɣer 40 iwiziwen, ad d-kkren ṣṣbeḥ zik, ad awin aɛwin, tazart d weɣrum aquran d zzit. Tulawin ddarayent annar deg wanda ara yefser d wanda ara yerwet. Mi tfuk tmegra, ad naqlen ayen i megren daxel izembilen (isenyen) ɣef zzwayel neɣ iserdyan, ad ten-fesren deg wannar i yiṭij akken ad yeḥḍem. Deg uzal ad awin tayuga ad sserwten nneɛma deg wennar. Tazizbut mi d-yekker waḍu ad ruḥen imekrazen ad zuzren ad ssizdgen irden weḥd-sen : taka weḥd-s, alim weḥd-s ttajmaɛen-t i lmal deg utemu ; ma yella d irden ad ten-id-awin s axxam ɣer ukufi akken i zzeriɛa n qabel, ayen nniḍen snuzuyen-t d akerfa deg yirden d amɛic n lwacul ẓẓadent-tt-id tulawin d awren. Llqeḍ n uzemmur Si zzman aqdim, imaziɣen teẓẓun tizemrin, neqcentent, leqmen-tent… i wakken ad d-fkent zzit imi d ttagi i d rreẓq-nsen. Tazemmurt tesɛa azal meqqren ɣur imaziɣen ; si lǧil yettabaɛ wayeḍ teqqim d agerruj. Imi lɣella-s d ddwa i umuḍin, ssexdamen-tt i yal tagulla ara d-ssewwen. Di lawan n llqeḍ n uzemmur, imaziɣen ssewjaden akk ayen ilaqen : ad dkkren taṣebḥit qbel ad yali yiṭij, irgazen, tulawin d warrac imeẓyanen d iwiziwen, ad brun i lmal sɛan, ad awin aɛwin d wayen ara ččen : iɣi, tazart, udi, aɣrum aquran, taxcact n waman,… ad ruḥen ad awḍen akk lexlawi-nsen. Yal amḍiq ideg sɛan azemmur wwḍen-t, deg iḥerqan, deg icerfan, deg teẓgi…, ulac leɛdez, wala akukru, imi ɣur-sen d lɛib win ara yeǧǧen azemmur-is ur t-ijemmeɛ ara. Mi ara yawḍen ɣer lexla-nsen; irgazen ad alin ɣef tzemrin ad cerwen, ad ṭṭfen imextafen, ad d-sseknun ifurkan ibeɛden. Tulawin d werrac ad leqḍen ɣer tqecwalin, yerna ad ɛessen lmal i kessen. Di llqeḍnsen, tirebbaɛ ad ḥeḍren, ad ttqeṣṣiren, ad ttaḍṣan… tulawin 99 L’expression écrite en Tamazight ttawint-d icewwiqen akkagi ur ttḥulfun ara i ɛeyyu d lweqt yettɛeddin. Mi yebda yiṭij iɣelli, d lawan ad uɣalen ɣer yexxamen-nsen, ad awin yid-sen azemmur i d-leqḍen deg iqecwalen, ad rnun ad zedmen tirinin n yesɣaren ara ṣṣerɣen… akkagi yal ass i xedmen. Win yekfan azemmur-is ad iɛawen deg uzzemmur n wayeḍ, imi d tagi i d tiwizi, mi fuken, tirebbaɛ ad awint azemmur-nsen ɣer tmeɛṣert ad t-id-ẓḍen. Dinna, azemmur ad yuɣal s iɛricen, yal yiwen s wemkan-is, bab n tmeɛṣert d ixeddamen-is, ad ɛassen ayagi, dɣa ad rren azemmur s iɣuraf mi yeẓḍa ad t-id-tekksen ɣer tesnatin, ssyin ad t-rren ɣer tmeɛeṣert ad t-ɛeṣren, ad iruḥ d zzit d waman ɣer teḥḍunt, dinna ad d-tali zzit ad d-qqimen waman, s waya i djemɛen lɣella n tzemmurt. Iẓid n uzemmur Azemmur mi ara yeẓḍ yettuɣal d zzit, ɣef waya yettɛeddi ɣef tnac (12) yeḥricen : 1- Llqeḍ-ines d uheggi ɣer wexxam. 2- Asewjed n weqbub asgen s iqecḍan am texxamt, d tudli-ines s uɣanim, d uḥelles-is s ilili. 3- Tiririt-ines ɣer weqbub d tmersiwt n yeẓra s ukellas, akken ad iqqiṭṭer (ad d-yeffeɣ umurej). 4- Ad yettwafren, imir ad yettwaɛemmer s tsennajin ɣer lberka. 5- Ad yettwarkeḍ alama yettwakkes uɛeqqa. 6- Imir ad yettwaɛemmer ɣer uṣennaj akken ad teqqiṭṭer zzit. 7- Azekka-nni ticlemt ad d-teṣbeḥ tekkaw, ad tettuɛemmer ɣer iberka, ad rnun fell-as aman yeḥman akken ad d-teǧǧ zzit, melmi tuɣal d talegɣant yeffeɣ-itt umurej. 8- Ad yettwakkes ɣer weḥdun d aɛlayan yebna yeẓra ad asrnun aman alamma ineṣṣef. 9- Imir ad t-rwin s tmeɣnej (d aqeccuḍ), akkan ad tettifrir zzitis ɣef teclemt-is (azemmur). 10- Mi yers weḥḍun, zzit-nni ad tettwaɛemmer ɣer lḥaǧǧa. 11- Anqar n weḍun di lqaɛ-is, d tuffɣa n umurej. 12- Tukksa n weḥba di lqaɛ n weḥḍun. 100 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Zzit n uzemmur zik Taciṭa n tzemmurt d azamul n lehna d talwit n yal aɣref deg umaḍal. Azemmur d win i d-imeɣɣin s tugget di tmurt n leqbayel. Win ur nesɛi ara azemmur d ameɣbun amzun yettwaḥqer imi zzit-nni i d-yettak d agerruj deg-s ddwa mgal yal aṭan. Azemmur yettili di taggara umakis di tazwara n tegrest, imer twaculin merra ad d-ffɣent ɣer llqeḍ n uzemmur. I wakken ad d-teffeɣ zzit : - Aḥric amezwaru : d llqeḍ n uzemmur di teẓgi ak d wejmaɛines s axxam. Mi ɛeddan iqecqacen xedmen ayen umi qqaren aqbub, d yiwet tqaɛet umi d-tezzin s yeẓra tessun-as adles ad teǧǧen dinna alamma d yebrir. - Aḥric wis sin : mi d-yewweḍ yebrir ad t-id-kksent ad sddarin taqaɛet, ad t-fesrent dinna i yiṭij alamma yettem cirqi, ad t-id-awint ad t-rekḍent neɣ ad t-brint s uberray alamma yuɣal d alqim. - Aḥric wis kraḍ : ad ɛemrent alqim-nni s asennaj ad t-ǧǧent ad teqqiṭṭer deg-s zzit, winna qqaren-as zzit n wesqqiṭṭer. - Aḥric wis semmus : alqim-nni i d-yeggran ttawint-t s aḥḍun ad t-id ssirdent, ad awint tamunect ad rkint ad kkatent yis-s daxel n waḥḍun ad t-sselwiwcent s ifassen-nsent alamma tufrar-d zzit ɣef waman, imir ad t-refdent s yiclem-nni, ad tẓmint ɣer tqedduḥt, mi tfuk zzit seg-s ad as-serḥent i weḥḍun ad yeffeɣ umureǧ akk d uḥba, ad rnunt alqim nniḍen. Zzit-nni ara d-ssufɣent ad tt-gent di tqedduḥt i wakken ad ters, zzit-nni s ufella n win yeṣfan, ma d winna yellan ukessar d zzit n ubaliɣ. S yeḥricen-agi merra iɛeddan i wakken ad t-ssufɣen zzit yeṣfan. Maca ayen i d-yeggran ur t-ṭṭeqqiren ara imi d aḥeba, i sseqdacen i useḥmu deg wussan n tegrest. Ma d abaliɣ xas akken tugget deg-sen teggen-t maca llan wid i t-idyettarran d ṣṣabun. S waya tudert n weqbayli tcudd aṭas ɣer wakal-is, timeɣrusin-is... atg. Yis-sen i d-yezger acḥal n taliyin armi d ass-a. Yennayer Yennayer d ass amezwaru n useggas imaziɣen yebdan lewhi n 950 uqbel talalit n Sidna Ɛisa, aseggas-nni i yerbeḥ 101 L’expression écrite en Tamazight ugellid Cacnaq ṭrad i d-yellan gar-as d ifarɛunen di Maṣer, mbaɛd tagelda tis 22 neɣ 23. Yennayer d agur yesfilliten i lxir, rrbeḥ, lerẓaq, imi t-sfuggulen imaziɣen. Amek i d-yettili usfuggel n yennayer ? Aṭas n wansayen i d-icudden ɣer yennayer, xeddemen imensi n yennayer neɣ imensi bu sebɛa isufar (lḥemmeẓ, lebṣel, ibawen iquranen, lexliɛ “tikarbicin”, ṭumaṭic, lleft, lbatata). Zellun iyuẓad, dɣa zik yal aɛeggal s uyaziḍ-is, yernu yal yiwen deg-sen ma yewweḍ 17-18 iseggasen ad yezlu i yiman-is. Xeddmen lwaɛda s lexfaf neɣ lesfenǧ. Mačči d aya kan, llan wansayen nniḍen am ttesḍila tamezwarut i weqcic amectuḥ akken ad yeǧhed ucebbub-is. Xeddmen taswiq anda aqcic ad yawi aqerru n wezger akken ad yuɣal d aqerru n wexxam. Taddart Taddart, d yiwet tkemmict n wakal i d-yezgan deg wedrar. Imezdaɣ-is am watmaten, zzin aɛrur i berra, amzun d yiwet twacult. Taddart tebḍa d iderman ɣef laḥsab n wakken llan lyaci-ines. Aṭas n lecɣal i yesdukulen taddart : abrid, tameɣra, lǧanaza d wayen nniḍen. Yiwen ma ixulef lqanun n taddart ad t-xeṭṭin di tejmaɛt. Di leɛwacer ad fɣent tulawin ad zurent Tigemmunin, ad dduklent ɣer lemqam ad mrafaqent ad ferqent ayen wwint d aɛwin gar-asent. Taddart am yiwen wexxam, wid yettidiren deg-s tettili tegmat gar-asen, ttemɛawanen ad refden iman-nsen, taɛkemt yellan ad tifsus. D tagi id tadukli i d-yettilin di taddart. Timecreṭ (1) Timecreṭ d yiwet seg wansayen i tesɛa tmurt n leqbayel; xeddmen-t deg laɛwacer (lɛid tamezyant, tameqqrant, taɛacurt … atg) d aseggas n lɣella (azemmur). Timecreṭ n lɛid xeddmen-tt i wakken ad allen imeɣban ad sɛedlen gar yemdanen (ameɣbun ad yečč, amerkanti ad yečč). Timecreṭ n tebyita (n nnwal): xeddmen-tt d lwaɛda (i wakken ad t-ḥareb). Timecreṭ n lɣella: xeddmen-tt i wakken ad t-ṣab yal aseggas. Amek i xeddmen timecreṭ? Kra n wussan uqbel timecreṭ, tettnegraw merra taddart, ttak-d lewɛadi, sakin ad muqlen ma qadden yedrimen-nni i wakken ad d-aɣen yis-sen izgaren. Ma 102 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt ufan xuṣṣen, rennun-ten-id ɣef leḥsab iɛeggalen n yal tawacult (md : 10DA neɣ 20DA i yiwen). Mi kfan ad iruḥ win ilan ɣef uqerru n taddart d wid tt-yettɛawanen akken ad d-aɣen izgaren. Mi ten-id-wwin, ad ten-zlun, sakin ad ten-bḍun d tuna neɣ d tixxamin (d tiɛemmurin n weksum i yesɛan azal n 8 iɛeggalen). Ma ferqen ɣef taddart, yal ṭṭamen ad d-yefk acḥal i yeɛa n tuna i wedrum-is. Ticki yal axxam ad yawi ɣef leḥsab n iɛeggalen-is (md : yesɛa 12 ad yawi tunet ad yernu ad yettalas 4 iɛeggalen si tunet nniḍen, ma tesɛa 4 ad yawi azgen n tunet) kan akken almma wwin akk imezdaɣ n taddart amur-nsen. Timecreṭ (2) Gar wansayen imaziɣen yeddren ar ass-a, timecreṭ ixeddem wegdud amaziɣ yal assegas di lawan n ḥertadem (iwejiben) maca, yal tamnaṭ n tmurt amek i t-tettqabal. Ticki i d-yewweḍ lawan n tkerza, ttemɛawanen argaz tameṭṭut. Qbel timezla (timecreṭ), tulawin ɛerrkent lesfenǧ d weftir. Ad heggint i uzekka-nni, taɣerbalt, ad rrent daxel sebɛa isufar. “lluz, lǧuz, lḥemmeẓ, tazart, timẓin, lesfenǧ, aftir”, akken ad yeglu yis-s bab n wexxam ɣer lǧameɛ ad yefreq i wid yufa din. Irgazen, si lǧiha-nsen ad bezren idrimen, akken ad aɣen izgaren. Azekka-nni ṣṣbaḥ zik, ad ten-zlun di tala, ad tenazun, imir ad ten-id-awin ɣer wennar n taddart, u ad txedmen d tiɛemurin, yal adrum s tawamt-is. Tameddit n wass, ad afen mi ara nnejmaɛen s ixxamen lewaɛda n wuftiyen thegga. Tibuɣarin Yal tamnaṭ di tmurt n leqbayel tesɛa laɛwayed-is, yal yiwet amek i tt-id-tettmektay, akka am zzerda, timecreṭ, anẓar, akk d tbuɣarin i d-yettilin di lfuruḥ, dɣa d acu-tent tbuɣarin ? Tibuɣarin d yiwet tewsit gar tewsatin n tsekla taqbaylit, d tamedyazt n tmeṭṭut, imi tameṭṭut taqbaylit txeddem aṭas ccna, akk d tmedyazt akka am : aserqes, acekker, asbuɣer, yis-sen i tetcebbiḥ tameɣra d wurar. 103 L’expression écrite en Tamazight Tibuɣarin d acekker n yesli d teslit : tcekkirent-d isli mi ara yeqqen lḥenni, tcekkirent-d ṣṣifa n teslit, lqedd-is, axxam uɣur ara teddu, argaz-is, amɣar-is d temɣart-is. Amek xeddmen tibuɣarin ? Mi ara sbuɣrent tulawin xeddment sin leṣfuf : sɛan si xemsa alamma d setta n tulawin, yerna ṣṣef amezwaru ad iqabel ṣṣef wis sin. Ṣṣef amezwaru ad d-iqqar tibuɣarin imi ssnent aṭas tamedyazt, ṣṣef wis sin ad sent-idttɛawad, qqaren-asent tiḥeffaḍin. Melmi i d-ttilint tbuɣarin ? Tibuɣarin ttilint-d di tuqqna n lḥenni mi ara yeqqen yesli lḥenni, azekka-nni n tmeɣra mi ara s-d-cebbḥent i teslit, ttilint-d tbuɣarin n ṣṣber yetṣebbiren tislit ɣef lefraq n imawlan-is, akkenni alamma tewweḍ s axxam-is tekcem si tewwurt, imir ad ikemmel wurar. Di taggara, tibuɣarin d yiwet gar leɛwayed n leqbayel i d-ǧǧan lejdud, maca ass-a aṭas degsent ɣabent, ggrant-d kan ɣer kra n temɣarin ilaq unadi fellasent d wejmaɛ-nsent akken ad d-qqiment d agerruj n lejdud. Lexḍubegga Si zzman aqdim, ddunit tebna ɣef wergaz d tmeṭṭut, ɣef webrid n zzwaǧ, maca uqbel ad mlilen, yettili-d uheggi n waya, imi ilaq d imawlan n weqcic ara d-inadin taqcict i mmitsen, ayen umi qqaren “lexḍubegga”. Ad tili yemma-s n weqcic, teẓra neɣ tessarem yakan yiwet tlemẓit, d yelli-s n nnif d laṣel. Imiren assen ideg ad tegmen ad tt-id-tẓer ad tawi yiwet neɣ snat tulawin tiɛeqliyin, ma d argaz ur iteddu ara, imi aurif-agi si lecɣal n tulawin. Dɣa mi wwḍent s axxam qesdent, ur d-sbegginent ara iman-nsent d tinexḍabin, maca semɛanent s wawal am ticki ttnadint timellalin n usefrurex ; imiren tamɣart-nni ad tesenqed taqcict-nni di yal tama ama : di zzinis, lqedd-is, ccbaḥa-s, cṭara-s, leḥdaqa-s… atg. Mi d-tuɣal ad tesseɛlem at wexxam. Kra n wussan kan ad tuɣal ɣer imawlan n teqcict ad sen-tini belli yelli-tsen ad tt-tẓerr i mmi-s. Dɣa, imiren ad sɛelmen irgazen, maca taqcict ur tt-iẓerr ara weqcic alamma d ass n zzwaǧ-nsen. Ad d-taweḍ nnuba n yergazen ad msefhamen gar-asen, ad sersen awal. Ɣer taggara kan n lweqt ad heggin i tmeɣra i wakken ad kemmlen ayen iɣef bdan. 104 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Isurifen n unadi Di yal aḥric n leqraya, neɣ di yal afurk i yetbeɛ unelmad asdawan, yettili-d ɣer taggara-s wayen umi neqqar “Anadi n taggara n leqraya” neɣ “Mémoire de fin d’étude ». D acu-tent tseddarin akk d isurifen ilaqen ad ten-neḍfer i wakken ad naweḍ ɣer taggara igerrzen d weswir yessefraḥen di tezrawt-nneɣ ? Isurifen d wigi : - Asurif amezwaru d afran n wemwallah, d usentel yebnan ɣef tezmert-nneɣ d tmusniwin-nneɣ. - Anadi ɣef yiwet tuttra n tazwara (question de départ) ara yilin d tagejdant d tafessast nezmer ad nesiweḍ ɣer yeswi-s. - Ibeddi ɣer yal tamkerḍit ideg nezmer ad naf idlisen yeɛnan asentel nextar di tazwara, imir ad nefren idlisen ideg ggtent tikta. - Leqraya n yedlisen-agi s yiwen n wudem lqayen, imir ɣer tagara n yal adlis ad nefk agzul ɣef wayen i d-nefhem, d usufeɣ n wayen ur nefhim ara, akken ad nessilqiy anadi-nneɣ fell-as. - Mi d-nejmeɛ timusniwin ilaqen i unadi-nneɣ, yewwi-d ad nheggi allalen iwatan i tufɣa ɣer wennar. Dagi dɣa ilaq ad nessewjed yiwet tezrawt d yiwen unadi lqayen, acku amnadi seg wennar i yezmer ad d-yefhem yal tamsalt iɣef d-ihegga tazrawt-ines. - Mbeɛd tufɣa ɣer wennar d leqraya n yedlisen ilaqen, ad naweḍ ɣer tririt ɣef wayen yeɛnan tuttra n tazwara. Si tririt-agi ad d-nessufeɣ tamukrist tunṣibt (problématique officielle) iɣef ara yebnu unadi-nneɣ. Dagi daɣen ad d-yaf lḥal nesɛa merra ayen ilaqen i tririt ɣef tmukrist-agi taneggarut, acku nnuda ɣef usentel-ines yakan. - Asurif aneggaru di yal anadi, d tiririt ɣef tmukrist n usentel i nefren di tazwara, ayagi ad yebnu ɣef tmusniwin merra i dnelqed ama seg wennar ama si leqraya-nneɣ i yedlisen iɛeddan. - Ticki nekfa tiririt ɣef tmukrist, ad nezzi ɣef tira n unadi-nneɣ s wudem azedgan, akken ad yettunefk i wemwelleh-nneɣ, i ɣ-d iɛawnen si tazwara. 105 L’expression écrite en Tamazight Internet Internet am tissist, tcudd merra imeḍqan n ddunit garasen, tcudd imdanen. Zemren ad msawalen, ad mwalin am wakken ddunit tuɣal d taddart. Tzemreḍ ad teɣreḍ merra ayen yellan deg uẓeṭṭa n Internet, iɣmisen, isalan, idlisen. Win ara neɣ ikecmen ɣer tansiwin-agi www.mondeberber.com www.berbere.com ad yaf isalan-nneɣ d leqdic n tdukliwinnneɣ, ama d amezruy, d tasekla, d tussna neɣ d taɣerma n yimaziɣen. Uqbel ad yili ttawil-agi n Internet, imdanen n umaḍal ttemsawalen yerna ttemceyyaɛen s ttawil n tebratin akk d tilifun. Ma d tura, tekkes-asen amkan Internet acku yis-s nrebbḥ-d aṭas n lweqt ayen ara yekken ussan neɣ agguren s ttawil-agi yezmer ad yekk kan kra n tsaɛtin. Aselkim Gar wayen akk tessaweḍ talsa deg ufara n tiknulujit asnulfu n uselkim. Aselkim, d yiwen wallal yeddan d wakud i d-yezgan d tikli n wemdan di tallit tamirant anida asemres n lecɣal yefrez di tuqqna n tiṭ. Aselkim ɣur-s allaɣ imi d win i d tigejdit uɣur cudden iferdisen nniḍen i t-yesselḥuyen, amedya : taɣardayt. Aselkim d win izemren ad yexzen tasmekta meqqren n yisalan mebla ma yeɛreq deg usezwer-nnsen imi ɣur-s tarayt yessemsaway, d asmekti n wayen akk yerra wemdan ad tyessekles. D afecku i yesseqdac wemdan di taɣurin yemgaraden ama d ayen yerzan tussna neɣ deg weḥric n taywalt, ayen yettwassnen s Internet ama d ayen ara tyesnefsusin imi ara yeg lmendad i yimezlan. Lmasiḥ Lmasiḥ d ddiyana am ddiyanat nniḍen, d tin i d-yewwi sidna Ɛisa. Tamasiḥit d yiwet tudert neɣ d assaɣen iglan gar wemdan d bab-is neɣ gar-as d sidi Rebbi. Ad naf assaɣen-agi akk d tudert-agi ttilin-d s lmasiḥ (par l’intermédiaire de Jesus). Lmaiḥ d yiwet tudert tamaynut tettunefk-d sɣur sidi Rebbi akken i d-yenna sidna Ɛisa deg wawal-is : « D nekk i d abrid d nekk i d tidet, d nekk i d tudert ». Assaɣen-agi n liman yettarraten wemdan i sidi Rebbi di tmezdayt, dɣa deg-s i d-ttarran neɣ xeddmen taẓallit-nsen i uxellaq, axaṭer ttwalasen deg wayagi : 106 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt i wakken akk ad jemɛen widak yumnen s lmasiḥ ; akken ad ɛicen, neɣ ad idiren tudert n tejmaɛt ; akken ad yuɣal d itri neɣ d tafat di tmetti ; akken ad as-ḍemnen aselmed ; akken ad dinin tidet yeɛnan sidi Rebbi d yemdanen. Di tmurt n leqbayel kecmen ɣer lmasiḥ melba lqid, imi ddiyana-agi d tin yellan di yal tamnaṭ, amedya di tmezdayt iwaḍiyen ttilin lɣaci s tugget deg wass n tẓallit-nsen, annect-a imi abrid ɣer ddiyana-agi (tamasiḥit) d win isehlen maḍi. Ad d-naf ccerṭ amezwaru : ilaq ad tḥemmleḍ sidi Rebbi seg wul-ik merra, s terwiḥt-ik merra s tezmert-ik merra. Ma d ccerṭ wis sin s wazal-is : ad tḥemmleḍ lɣir-ik am yiman-ik. Ma yezmer wemdan ad yexdem wigi ayen nniḍen yeshel akken ad yuɣal d amasiḥi imi ɣur imasiḥiyen sidi Rebbi d yiwen iḥemmlen nniḍam d wayen iggerzen, annect-a yettaǧǧa imasiḥiyen ad fken udem yelhan di tmetti, segmi dyenna sinda Ɛisa : « imdanen merra mednubit » ɣef wannect-a ad naf imasiḥiyen ttabaɛen sidna Ɛisa imi d netta i d aselmadnsen d netta i d-imsellek-nsen imi annect-a ad t-naf deg yisem n Ɛisa « Rebbi yetsellik ». Sida Deg iseggasen-agi ineggura yennulfa-d yiwen waṭan d amqennin iḥuza ddunit s umata d win i yeskecmen rrehba deg yemdanen merra. Aṭan-agi semman-as « sida » neɣ (VIH) umi ur d-ufin ara ddwa imaynayen. Sida d yiwen ubeɛɛuc yettilin di tfeka n wemdan ikkeččem-itt, igemmu di tbayayin ṭṭaqa deg-sent ttaṭṭafent abeɛɛuc-agi n (VIH), sida-agi d rrwaḥ n tezmert si tfekka n wemdan, lemnaɛa ur tezmirt ara tfekka ad tḥareb ɣef yiman-is. Aṭan-agi ineṭṭeḍ seg wemdan ɣer wayeḍ s sin wudmawen : s idammen, s ucuddu d-yettilin gar wergaz d tmeṭṭut. Abeɛɛac-agi (VIH) ineṭṭeḍ maca d ameɛlal imi yettmettat s lemɣawla deg waman, yettmettat mi ara t-iḥaz ubeḥri, ur yessefrak ara lḥamu nnig 57° tfesniwin i wakken ad nefrez amdan yuḍnen aṭan-agi ad t-naf yettusu mliḥ deg yiḍ tettali-yas tawla iteffeɣ-as-d ibibi ɣef wudem-is, ttkawen ifadden-is yettencaw ucebbub-is. Tamawt : llan yemdanen yuḍnen abeɛɛuc-agi maca ur ɛad hliken. Ɣef lǧal n uḥareb ɣef tfekka-s, amdan ilaq-as ad iẓer 107 L’expression écrite en Tamazight belli abeɛɛuc-agi ur yezmir ara i lḥamu n waṭas. Amek i tella lemḥadra ? Lemḥadra imejjayen deg usexdem n tessegnatin, lemḥadra akk d tezdeg ilaq uselmed n yemdanen amek ara ḥarben ɣef tfekkiwin-nsen. S wannect-agi ara neḍmen ṣṣeḥa n leǧyal la d-iteddun. Aqḍaɛ n ticerka (i llufan) Dderya d ayen icebbḥen tudert, d nutni i d asirem n twacult. Ɣef waya ad naf tayemmat tezga tettḥarab ɣef mmi-s, imi uguren i d-yettmagar ṭṭuqten mačči d kra. Ihi tayemmat tettaɛraḍ ad tessibɛed yir lfal ɣef mmi-s, ɣef waya tetzuru tamdawit i wakken ad tesseḥlu mmi-s si lehlak, neɣ ad tawi ɣur lqibla i wakken ad tenfel neɣ ad as-teqḍeɛ ticerka. Ihi awal ad yiɣzif ad yennerni ɣef tarayt n tukksa n ticerka. Di tazwara lqibla ad tsebbeɛ tamellalt sebɛa tikkal, ad teṭṭef tamellat-nni ad tt-tezzi gar tamiwin n llufan ad as-tini : - “Besmellah i nnur Muḥend lmedkur ay qeḍɛeɣ d ticerka n waggur kra ara tekkeḍ di ddenya m leɣrur ; qeḍɛeɣ-ak-tt gar tamiwin-ik ad tekkseḍ akk sqi yellan di tezyiwin-ik mačči s lfeḍl-iw s lfeḍl-ik a sidi Rebbi d yeḥbiben-ik”. Tikkelt tis snat ad tezzi tamellalt-nni i tqemmuct-is ad as-tini : - “Besmellah i nnur Muḥend lmedkur ay qeḍɛeɣ d ticerka n waggur kra ara tekkeḍ di ddenya m leɣrur ; qeḍɛeɣ-ak-tt deg yimi win tifeḍ ad k-imenni d aberrani neɣ d adaxli ad yettiẓid wawal-ik mačči s lfeḍl-iw s lfeḍl-ik a sidi Rebbi”. Tikkelt tis tlata ad tezzi tmellalt-nni i lemfaṣel n llufan ad astini : - “Besmellah i nnur Muḥend lmedkur ay qeḍɛeɣ d ticerka n waggur kra ara tekkeḍ di ddenya m leɣrur ; qeḍɛeɣ-ak-tt i lemfaṣel ticerka tguǧa tfuṣel mačči s lfeḍl-iw s lfeḍl-ik a bab n llamer”. Tikkelt tis rebɛa ad tezzi tamellalt-nni i tuccarin n llufan ad astini : - “Besmellah i nnur Muḥend lmedkur ay qeḍɛeɣ ticerka n waggur kra ara tekkeḍ di ddenya m leɣrur ; qeḍɛeɣ-ak-tt i tuccarin-ik ad tekkseḍ akk sqi i tezyiwin-ik mačči s lfeḍl-iw s lfeḍl n Rebbi d yeḥbiben-is”. 108 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Imeslayen-agi akk iɛeddan ad asen-d-tales lqibla tlata tikkal mkul mi ara tezzi tamellalt ɣef leɛdem. Di taggara tamellaltnni ad tettudegger ɣer inijjel akken llufan ad yeḥrez lbaḍna d wayen yellan deg ufus-is. Tujjya n zik S kra n wayen i d-yexleq Rebbi di ddunit, yesɛa azal muqqren i tudert n wemdan, ama deg yiɣersiwen neɣ deg yemɣan. Imdanen ssexdamen ayen d-yefka Rebbi i wakken ad ḥadren iman-nsen, sɛan mačči d izli allalen s wayes ttqabalen tudert-nsen, ladɣa tin n tsuta yezrin. Dɣa gar leḍyur i sen-dyettawin ccfa tella tsiwat, ad ddmen ciṭuh seg-s, ad t-yečč umuḍin, ma d ayen nniḍen ad t-rren ɣer tasilt tajḍiṭ ad yeslex, ad treq s ṭṭul n yiḍ. Ṣṣbeḥ-nni ad t-fesren ad yeqqar. Ssyin ad tneɣden ad yuɣal d awren ad t-sxelṭen akk d tament, ad t-yečč umuḍin yal ṣṣbeḥ. Ssyin ɣer-s ssexdamen ttbaxur, xeddmen-t s teḥbulin i d-bnan s usexleḍ n kra n tɣawsiwin : lḥenni, lǧawi, zzaweq, ttutegga, lmuɣri, jjenjar d wayen nniḍen. Yal ass amuḍin-nni ad ibexxer ɣef nnefṣ. Ma d ayen yeɛnan taḥcict tazegzawt akk ayen i d-yefka lexla sfaydin-d yis-s yemdanen imi d ayla n lqaɛa neɣ d ayen iɛellan deg igenni, ad yirid akk, ad yeww, aman-nni-ines ad ten-jemɛen d ddwa. Tella daɣen tweqqit neɣ izan n lhend ; ad yenɣed ad yeɛjen di tament ad trren i umuɛin-nni deg wemkan anda yuḍen. Neɣ ḍellun-as udi qerreḥ. I ṣṣiḥ n tɛebbuṭ ttafen ɣer ujaɛri n weksum, maca amuɛin ad yemceḥ kan abuyun-nni-nes. Adif-nni ad as-sxelṭen zzit, ḍellun yis-s tqejjirin n win ihelken adexcim. Hellejɣar, ad tneɣden, ad t-rren daxel n tecriḥt n weksum, ad t-sersen ɣef wemkan-nni ad as-rnun tament, ad as-t-cudden s ubeḥnuq. Ayen yellan daxel, ad d-yali d asawen. Tusut tasaɛqit ttdawin-tt s usewwi n iɛuras di zzit, ad s-ttsmecḥen i umuḍin-nni. Deg wussan-nni ideg yettdawi, winna ihelken ur ilaq ara ad yečč lmelḥ neɣ aseqqi (lḥemmeẓ, ibawen…) neɣ ajeǧǧig (afeqqus, tizwar, tabexsist…). Lqut-is kan d timẓin, tibeẓrin neɣ aksum n uɣelmi, ṭṭɛam neɣ aɣrum n 109 L’expression écrite en Tamazight yirden. Akka alamma kfan wussan i s-ilaqen, imir ad d-yawi tabuzelluft, ad tt-yessew di ṭṭɛam. Tujjya n wurɣu Amergezguz d imɣi yettili di lberr, yesɛa isennanen, aẓar-is yeẓẓa mliḥ di tmurt. Aẓar-agi ad iɛeddi seg sebɛa imecwaren imiren ad yuɣal d ddwa n wurɣu : - Tukksa - Tarda - Aseqcer - Agzam - Tudza - Asewwi deg waman - Asqudder d uzizdeg Ad uɣalen waman-agi di tɣawsa anda semmeḍ laḥal. II.4- Le type poètique isefra Llufan Lmalayek, wagi d ajeqdur-nkent Ma yehlek Awimt-as-d ddwa sɣur-kent Ma yeḥla Gremt-t deg irebbiyen-nkent Rǧiɣ i yurǧa ufellaḥ Yesersem tazart yeqqim Ǧǧiɣ ar d-hubben leryaḥ Ad yefru lḥeb ɣef walim Nekk ay urǧiɣ d axellaq D aḥnin yezzuzufen lɣim A sidi Ɛebderreḥman Ay adɣaɣ zegiren i lsas Bɣiɣ ad d-terzum s axxam Ad d-tilim kečč d uɛessas Ad iyi-tḥuddem arraw-iw 110 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Ad ttuɣ kra iɛeddan ɣef rras A sidi Ɛebderreḥman Timlilit s agni n lexmis Rǧiɣ ad d-terzuḍ s axxam Ad twaliḍ merra lɛebd-ik Eǧǧ lɛebd ad yesserwet Ma d Rebbi ad yexdem lebɣi-s Nniɣ-as kečč a mmi Kečč d gma-k d atmaten Sin lbizan Akken i ddukulen Anaɣut ay at Rebbi Awer tebḍu tyuga-nwen Tasa tezgel lfuruḥ Yergagi wul di tedmert Am taɣma n yilef deg ḥeggam Asmi i d-neffeɣ si taddart Mi yebda ad d-iɣelli ṭṭlam Yeǧǧa-t-id Rebbi i lxalat Muqqrit ad beddlen axxam Tin neǧǧa d itri n ṣṣbeḥ D tiziri mi d-yeɣli yiḍ Tayemat iss nferreḥ Tɣab yuli-d usemmiḍ Yerwi-yaɣ lqerḥ lferḥ Asmi i ɣ-kesben wiyiḍ Tebḍa tasa d way turew Teǧǧa azegen-is ɣer deffir Seg usenexfet d asmicrew Ɣef cmel aqdim wer teṣbir Imeṭṭi icuba-d iflew Di lebḥer i d yettɛemmir Am llufan i ɣ-zzuzunen Nnan tislit d tagunza-s 111 L’expression écrite en Tamazight Limmer tasa d tannumi-nsen Ɣer lwelf anezzi idis Imi tasa d tiyita nniḍen Yal ta ad tedhu d ṣṣber-is Tterbegga n wegrud : aṣerqes Agrud d netta i d akemmel n tudert, d ddunit, agrud ma ulac-it di ddunit ad tettwarkeḍ ccbaḥa-ines, ad truḥ ; ɣef waya timettiyin s umata ttakent-as azal i wegrud, ttrebbint-t akken iwata lḥal imi d netta i d asirem-nsen. Ma nger-d tamuɣli (tamawt) ɣer tmetti-nneɣ zik, ad d-naf lejdud-nneɣ qeymen agrud ladɣa ma yella d aqcic. Mi ara d-ilal, at wexxan sseɣratent tlawin akken ad beggnent lferḥ-nsent. Agrud s lqima-s yeswa ataṣ, ladɣa amenzu, d aqcic neɣ d taqcict. Tayemmat teqqar-as kra n wawalen i s-yellan deg wul-is, d wid s wayes tetthuzzu mmi-s neɣ yelli-s d asebgen n lferḥ-is s wayen d-tesɛa. Awalen-agi tessefruy tyemmat ɣef mmi-s neɣ yelli-s teddun-as di lebɣi, dɣa teqqar-iten-id d asefru. Akken neẓra agrud mi ara yeɛyu di tunḍa yemma-s ad as-tefsi ad telɛeb yid-s din ad terfed, ad tlaɛi d ayen umi qqaren : Aṣerqes. Isefra-agi n uṣerqes sɛan lmeɛna muqqret, din tameṭṭut tessaram i mmi-s ad yimɣur ad yilli d lɛali n tezya-s, ad yiḥric. Awal “ttuha” yis-s i ibeddu usefru mi ara terfed tyemmat mmis ad teṣṣerqes. Yetteddu teqqar-as : Ttuha ttuha a lxir-inu jebden war yettarza A lxir-inu a Rebbi mi iɣeffel mi d-iɣetta Mmi yeččur arebbi yewwet yerza-d tisedwa Win yeddren ad aɣ-d-yinni ifsi iga-d arawɛa Rebbi barek mulani mmi deg-s i yecba Ayenek sawen ttuhan ttuha, ttuha a lxir-inu Ulin-d yezgaren a lxir-inu a Rebbi Ur tezrimuccen win yeddren ad d-nini Uccen yewwi izimer Rebbi barek mulani Izimer d akessas aɛlayan ay igenni Zazzal a mmi ksas mmi qqen-as-d lḥenni Uccen yewwi tixeswatin ḥrez-it a bab Rebbi Mmi yewwi-d tikesmatin err-it-id ɣer da ɣur-i Ttuha, ttuha a wi neddu a lxir-inu a medden 112 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Ad nruḥ ɣer at buhendu mmi d lwens ifadden Tettekkes udu d uɣeddu ur t-nekkat ur t-nreggem Mmi ar yedudu siwa lxir ara s-nexdem Yecba tawaract usendu a lxir-inu a Rebbi A lxir-inu a Rebbi mmi yeččur ifadden Mmi yeččur i Rebbi ttuha, ttuha awi idiman Win yedren ad d-nini tirac n yidrimen Rebbi barek mulani lfeṭṭa d yebzimen Ttuha, ttuha a lxir-ines yewreɣ yettudumen Leḥrir at ibernas a lxir-inu a Rebbi Mmi d lǧuher n twinas mmi yeččur a Rebbi Awal-iw yecba aqefḍan Rebbi barek mulani Ccɣel ma yebɣu yexṣer win d-terra la d-iteddu Ttuha ay aɣanim uzeṭṭa ɣer tebḥirt n budeku Yemma efki-iyi-d aɣeddu ad yimɣur ad d-yeddu Yecba tawaract n usendu Asefru yewwi-d awalen n tutlayt n wegrud, am akken d tayemmat thedder-as i mmi-s. Di lweqt-nni, agrud ad ilaɛi i yemma-s, imi asefru teqqar-it-id s yiwen n lḥen i d-ijebbden lewhi n wegrud. Tameṭṭut d usefru Tameṭṭut taqbaylit teɛteb aṭas di tudert-is, ẓẓayet teɛkemt terfed ɣef tuyat-is. Maca yal ugur tifrat s ucewwiq ḥlawen i d-tettawi di yal tagnit mi ara tezzuzun mmi-s, di twizi, di tmeɣra, di lǧanaza “adekker”, neɣ mi ara yaḍen mmis… atg. Akka tessaweḍ ad terr tudert-is rẓagen d tament ẓiden. Mgaraden isefra akken mgaradent tlufa. Amezwaru deg-sen d win d-tettawi mi ara teṣṣerqas mmi-s i wakken ad t-ɣunzun imeṭṭawen, tetturar yid-s teqqar-as : Cteddu cteddumt-d Cteddu cteddumt-d Lemmer ttafeɣ ur k-iẓer ḥedd Ula d yaya-k ma truḥ-d 113 L’expression écrite en Tamazight I wakken ad yeṭṭes, tayemmat tezzuzun mmi-s, tettawi-yas-d icewwiqen anda tessutur di Rebbi ad as-t-yeḥrez, ad yeɛmer wexxam-is, ad s-yekkes aṭan ma yella deg-s, teqar-as : Lmalayek Wagi d ajeqdur-nkent Ma yehlek Gremt-t deg irebbiyen-nkent Ma yeḥla Lemziyya d tejmilt-nkent Gar tyemmat d llufan teǧǧuǧǧeg ttejra n tayri, d lḥeb n tasa d wayen turew. Asmi ara yili yuḍen, am ticki yesɛa tiṭ, ad astecnu : Tamellalt-iw am tmelli D tazeggaɣt am lḥenni Ɛennaɣ ɣur Rebbi d Nnbi Tiṭ n cciṭan ad teḥreq Tin n lɛebd ad teɣreq Aya d ayen d-yettilin daɣen s tunḍa n lmelḥ, ad as-tecnu : Lmelḥ-iw lmelḥiya I d-yekkan si lɣerbiya I d-wwin ileɣman si ṣṣeḥra Izant-id s iqubac n lḥemdiya Ad tekkseḍ tiṭ i mmi ma tella S leɛnaya n Nnbi d lawliyya Acewwiq d win d-tettawi daɣen di twizi di lqeḍ n uzemmur, yis-s tettak afud i yifellaḥen i wakken ad kemmlen leqdic-nsen, ad ttun ɛaggu-nsen : A bab n twizi Leḥrir ukerzi Ma yehda-k Rebbi Dhen-aɣ-d s wudi A wi ddan d ifellaḥen Mi ara qegglen di terni Imegran deg ifassen-nsen S ubeḥnuq cerwen tidi 114 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Lǧennet tban-asen Tiɣimit-nsen d Nnbi S imeslayen-agi, tameṭṭut tettbeggin-d azal n ufellaḥ di tmetti taqbaylit, d wemkan-is gar medden. Ɣer tama n waya , tameṭṭut tecna di tallit n ṭṭrad, ayen iqebren ul-is tessufeɣ-it-id d tiɣri n imeṭṭi : Aql-iyi-n deg lɣaba Lɣaba ddaw at ziz A ttmuquleɣ deg at tmurt-iw Tewweḍ-d tamurt n legniz Ttqellibeɣ ɣef watmaten-iw Tasa-w terɣa-d am yiɣid Qellbeɣ ur ten-ufiɣ ara Nniɣ-am ruḥ at leca Yif-iten Rebbi aɛziz Am wakken d-tettawi icewwiqen anda tettarra tajmilt ɣas ulamma s wawal i yemjuhad yefkan idammen-nsen ɣef iẓuran-nsen : Lɛeslama s yemjuhad A leḥbeq ddaw wemmar Rriḥa-nsen d ttaẓidant Ttawin-tt medden i lufar Tameṭṭut am akken tga ccan i yemjuhad, tesseɣḍel iḥerkiyen, tettak afud d usirem i yegrawliwen : Ataya umeqqran-nni Yewwi-d lektub si Maṣer Ẓriɣ wi d-yerran lexbar Am ass-a lgirra ad tefru Niɣ nukni ad d-nennulfu Yif-it wi iṣebren meqqar Taluft nniḍen iḥuza ucewwiq n tmeṭṭut, d adekker, am nettat am wergaz tesɛa leḥqq-is tettawi-d icewwiqen anda terriḍ ad 115 L’expression écrite en Tamazight d-tesmekti laxert, ddin, lawliyya, tesmektay-d d akken amdan ilaq ad yexdem di ddunit am akken d ass-nni i d lajel-is : A ccix Muḥend U Lḥusin Yeɣran ttuba meẓẓi Iruḥ ɣer tala ad d-yagem yufa-tt akk d lemsari A tala efk-aɣ aman Aman n ddunit d lfani Ɛeddaɣ timeqbert yiwwas La ttweḥḥideɣ axellaq Ufiɣ aẓekka d ajdid Bnan-t ur s gin ṭṭaq Ttweḥḥideɣ axellaq Izdeɣ-it wul ur ixaq S wakka asefru d yiwen si tgejda n yidles-nneɣ, d yiwet tɣawsa yecban aman, ma ulac-itt imawen ma qquren ulac ifadden ma tekfa tɣerma, lhi asefru s yiwen wazal meqqren i t-yeǧǧan ad azzlen medden deffir-s. Tameɣra n ṭṭhara di tallit taqburt Tamurt n leqbayel d tin yesɛan aṭas n leɛwayed am yal tamurt di ddunit ladɣa ayen icudden ɣer wemdan neɣ ɣer tmetti, gar-asent lextana neɣ ṭṭhara n wegrud imi xedmen-as yiwet tmeɣra meqqren, maca ayagi yemgarad si temnaṭ ɣer tayeḍ akken yemgarad di tmetti tamirant ɣef teqburt. Zik tameɣra n ṭṭhara tesɛa azal d ameqqran imi tettak azal n tlata wussan deg wass n wemrar n lḥenni. Ad d-asen merra leḥbab d imawlan ad d-awin lxir ad ḥeḍren i lferḥ n twellit-nsen, mi d-yewweḍ yiḍ ad yeqqen umeḍhar lḥenni ad yels llebsa n lɛali : tabernust, taqendurt, tacacit, akken ad sersen ttmer d lǧuz, ssker, leḥlawat d wayen akk ẓiden d ɛecra n tmellalin ad yawi win ad as-yewwten lḥenni, mi kfan ad xedmen urar. Azekkanni ad d-kkren ad sseččen merra taddart, di lawan-nni ad awin agrud ad yeḍher, yemma-s ad tger aḍar-is di lǧefna n waman iwumi rennun tagersa, d uxelxal, ɣef uqerruy-is tabzimt, tajenwit deg yimi-s ad yedḥer mmi-s di lehna ad 116 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt tejber si yal lada, mi yeḍher ad wwten urar anda lxalat ad dawwint icewwiqen ad cekkrent ameḍhar ad s-inint : Ssenɛet-as-d leḥrir a tafat i d-yuɣen aḥfir S ssaɛd-ik a mmi tteḍhir senɛet-id myuf Saneɛa tiddin nerqiq anedhu u ad a-k-yiriq Mmi-s n lǧid ma ur yenṭiq Saneɛa n lfeṭṭa izebgan buddeɣ-ak leǧennet reḍwan I kečč a kra da yellan Saneɛa lfeṭṭa n webzim buddeɣ-ak lǧennet a zzin I kečč a kra da i d-yezzin Saneɛa tazdayt yegman s zzyada ayagi tkedmeḍ ṣṣḥaba Kra da yellan ɣer lǧennet qsada Deg wass wis tlata, ad awin ameḍhar ɣer lemqam ad iẓur ad ṣeddqen ayen umi zemren, mi d-uɣalen ad xedmen urar anda ara ruḥen medden ad kemsen neɣ ad fken idrimen i umeḍhar, tulawin ad ttɣennint izlan ɣef umeḍhar qqarent-as : A lxir-iw mmi yessed d imɣi d ageṭṭum n ddheb Sɛeddi-ten a Nnbi Muḥemmed A lxir-iw ass-a yerbeḥ ddmeɣ igeḍman n ddeḥ Seɛddi-ten allah A lxir-iw tagut tufrar mimmi meqqer d acawrar Anda ara k-greɣ a yurar A lxir-iw wwiɣ-d lmeṣbaḥ deg ufus ayeffus Ula di lḥara ǧǧuǧgent leɛrus A bab n tmeɣra a lbaz amekyus Wwiɣ-d lmeṣbaḥ deg ufus azelmaḍ Ula d lḥara ǧǧuǧgen deg-s lenwar A bab n tmeɣra a lbaz acmamaḍ Ṣṣlat ɣef Nnbi yis-s i nbeddu A ccrif Muḥemmed yeɣran lḥemdu Ayagi deg lferḥ s Rebbi ad t-nebdu 117 L’expression écrite en Tamazight Ad nṣelli ɣef Nnbi deg-s nettalas A ccrif Muḥemmed lenwar di meɣres Kemmel-asen di lferḥ i ttejra ifires Mi yekfa wurar kul yiwen ad yuɣal s axxam-is. III. Proposition d'une unité didactique (U.D.) à partir de l'exploitation d'un texte support Le professeur peut élaborer ses unités didactiques en fonction du projet qu'il aura défini. Il a la possibilité d'adopter ces unités et de les organiser selon ce qui correspondra aux besoins de ses élèves. Il pourra décider de la durée que prendra l'unité didactique. Cette dernière débouche sur la maîtrise d'une compétence ; elle est constituée de plusieurs séquences, permettant d'atteindre à chaque fois un objectif complexe par la mise en œuvre d'activités. Ces dernières n'étant pas de même nature, requièrent un volume horaire différent. C'est pourquoi une séquence pourra, parfois, regrouper plusieurs séances. Les textes supports, sur lesquels porte l'UD, répondent à une classification selon trois axes : - Le type expositif ; - Le type argumentatif ; - Le type narratif (littéraire ou poétique). Mettant à profit notre expérience professionnelle dans l'enseignement du secondaire, nous avons essayé d'élaborer une unité didactique, prenant comme support, un texte narratif en tamazight. Nous exposons ici les différentes séquences de cette (UD) qui s'intitule : le discours dans le récit : elle comprend les séquences (axes) : - Imprégnation / compréhension ; - Analyse / fonctionnement de la langue : - Lexique : thématique et relationnel ; - Syntaxe. - Expression écrite. Des objectifs généraux sont fixés pour cet enseignement : 118 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Unité Pédagogique. Le discours dans le récit. Objectifs généraux de cet enseignement : L’élève sera capable de comprendre le fonctionnement d'un récit. Il déterminera le rrle du narrateur et des personnages avec leurs discours, il saisira la structure du récit, il sera capable de réutiliser un lexique spécifique au thème du texte étudié. En syntaxe : l'élève sera capable de comprendre le fonctionnement du discours rapporté dans un récit (direct, indirect). Enfin, il sera capable, en expression écrite de produire un récit en fonction des acquis précédents. Nous avons choisi, pour cette présentation un texte narratif intitulé : Aḍris. D targit Cfiɣ…, yiwwas deg wussan n imuras, nniɣ-as i umeddakel-iw Mikiwsen : - « D acu tenniḍ ufan ad nruḥ azekka ɣer ssinima, ad nwali yiwen usaru yelha mačči d kra ! ». Yerra-yi-d netta : - « Ih, ad dduɣ yid-k ». Imiren dɣa nniɣ-as : - « Ih, siwel-iyi-d azekka ɣef tmanya n ṣṣbeḥ ». Imir yuɣ lḥal diḍ, nteddu ad neṭṭes. Seg wakken ɣeṣbeɣ ad dyaweḍ uzekka-nni, kecmeɣ srid ɣer iceṭṭiden, ur ččiɣ ula d imensi. Imir mi dleɣ kan ṭṭseɣ… yenna-iyi-d Mikiwsen : - « A lxir ay aḥbib ; teṭseḍ akken ilaq ? ». Awal yettawi-d wayeḍ, armi qrib ad nawweḍ ɣer tzeqqa-nni n ssinima. Dɣa nwala yiwet teqcict, am wakken d nekni i tettraǧu, isem-is Ṣara tenna-d : - « Ad dduɣ yid-wen ». Yenna-yas Miki : - « Yerbeḥ, d rrbeḥ ! ». Ɣilleɣ myeɛǧaben mačči d kra. 119 L’expression écrite en Tamazight Akken kan newweḍ, neqqim di tlata, Ṣara gar-aneɣ. Dɣa din din tuẓẓaf : - « Awi-d snesla-w ! awi-d snesla-w ! ». Nekk xelɛeɣ, wehmeɣ ! yerna ziɣ snesla-s d snesla n ddheb. Yekker ccwal d ameqqran, dɣa kecmen-d sin ibulisiyen. Wwin-aɣ di tlata ɣer kumiṣariya, nudan-aɣ, ur ufin wara ɣurneɣ. Sfunezren-aɣ-d yakk ma d Ṣara tettwali. Mi ɣ-kkaten sliɣ i wesṭebṭeb akk d teɣri : - « Kker ! kker ! ». Ziɣ d tiɣri n yemma teqqar-iyi-d : - « Kker a mmi, ad k-yeqqar Mikiwsen yya ad nruḥ ɣer ssinima». Ukiɣ-d, kkreɣ-d s lferḥ d ameqqran imi d targit kan i yurgaɣ. Fiche pédagogique n°1 1) Imprégnation / compréhension (séance de 2h ou 3h) A) Imprégnation : 15 à 20 min Objectifs : amener l'élève à deviner le thème ou le sujet que traite le texte. Questions éventuelles et réponses possibles : Exemples : Q1 : D acu i yexeddem wemdan yal mi ara d-yaweḍ yiḍ ? R1 : Ad yečč imensi ad iruḥ ad yeṭṭes (…) Q2 : Mi ara igen, d acu i yezmer ad as-yeḍru ? R2 : Ad yargu. Q3 : Targit, d tidet, d ṣṣeḥ neɣ xaṭi ? R3 : Tella tin yettefɣen, llant tirga mxalfa, llant tid ur nteffeɣ. Remarque : Le débat peut s'orienter sur les différents types de rêves : prémonitoire, mensonger, vision… Ihi aḍris n wass-a isem-is " D targit". 120 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt Porter le titre au tableau, et distribuer le texte support. B) compréhension : (1h à 2h) Objectifs : - L’élève sera capable de dégager les éléments périphériques du texte : titre – paragraphes (§). - Il comprendra le texte dans sa globalité - Il dégagera les personnages du texte, et délimitera la structure du récit : SI / SM / SF - Il saura lire le texte : taɣuri Les éléments périphériques du texte : - Un titre : D targit - Quatre paragraphes (les délimiter) - Lecture magistrale (avec explication) - Les personnages : . Le narrateur / personnage . Mikiwsen = ami du narrateur . Ṣara = amie ou intruse . Yemma-s . Ibulisiyen Remarque : On pourrait assigner à chaque personnage son rrle et délimiter le schéma actantiel. La structure du récit : 1- Situation initiale : [Cfiɣ… ad neṭṭes] Contenu : Miki akk d le narrateur msefhamen ad mlilen azekka-nni akken ad ruḥen ɣer ssinima. 2- Situation médiane : [Seg wakken… kker kker] Contenu : yeɣṣeb srid ɣer yiḍes yeṭṭes, dɣa yemlal akk d Miki. Mmugren-d Ṣara deg webrid-nsen. Ddan di tlata yid-sen ɣur ssinima. Ṣara tfaq truḥ-as snesla-s n ddheb dɣa tuẓẓaf, yekker 121 L’expression écrite en Tamazight ccwal… Usan-d ibulisiyen refden-ten i tlata ɣer kumiṣariya. Wwten sin imeddukal Ṣara tettwali deg-sen… dɣa yesla i teɣri akk d wesṭebṭeb. 3- situation finale : [Ziɣ d tiɣri… i yurgaɣ] Contenu : tiɣri-nni d tin n yemma-s teqqar-as-d kker, ziɣ d targit kan. Lecture du texte par les élèves : avec répartition des rôles. Récapitulation : Il s'agit d'un récit de fiction imaginaire dont la fin est ouverte. Pourquoi s'agit-il d'un récit ? Parce qu'il obéit à la structure du récit : SI / SM /SF. On pourrait appliquer le schéma actantiel : Bénéficiaire Destinateur Amsifaḍ Ṣara Anermas Objet Taɣawsa Découvrir la vérité Héros Asaḍ Le narrateur Alliés/ amallal Yemma-s /le réveil Mikiwsen Opposant /amnamar ibulisiyen/ Ṣara Fiche pédagogique n°2 2) Analyse / fonctionnement de la langue : Lexique : thématique / relationnel : Objectifs : a)-Lexique thématique l'élève sera capable de: reconnaître et réutiliser un lexique thématique relatif au thème du ≠rêve. Le rêve = targit yir targit - Il découvrira : la dérivation le pluriel / les contraires. tirga/mxalfa 122 Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt (Comment l'interprétation populaire arrive t-elle à expliquer les différents rêves (il y a la psychanalyse, la religion… etc.) Application : Trouvez des proverbes -inzan- où il y a le mot targit. Cherchez dans certaines chansons qui traitent du rêve les mots utilisés pour désigner le rêve. b) Lexique relationnel : la dérivation - la formation du pluriel - Relevez du texte tous les mots qui renvoient au thème du rêve : iceṭṭiḍen - neṭṭes - iḍ - imensi - kker - ukiɣ - a lxir. Application : trouvez les pluriels de chaque mot et les dérivés de chaque verbe : Iceṭṭiḍen → aceṭṭiḍ Kker → tanekra –tukra ?! c) Syntaxe : Objectifs : - L'élève reconnaîtra la valeur de chaque marque de la ponctuation. - Il découvrira les différents types de phrases. - Reconnaîtra le discours direct du discours indirect. 1- la ponctuation : la valeur de chaque marque. : ! ? , ( ) " " … Application : relevez du texte une : - phrase déclarative (tawinest tilawt) - phrase exclamative (tawinest lwehma) - phrase interrogative (tawinest tamattart) - phrase impérative (tawinest tanat) (anab → impératif) 2- les verbes introducteurs de discours : Ɛeggeḍ - yenna - yerra - yuẓẓaf - yessawel - isuɣ - yesteqsa yeqqar - icawer… 3- le discours rapporté (direct (usrid) / indirect (arusrid)) A quel style est le discours des personnages du texte (direct ou indirect) pourquoi ? 123 L’expression écrite en Tamazight Application : Rapportez le discours des personnages au style indirect. Exemples : - yerra-yi-d netta : "Ih, ad dduɣ yid-k. - yerra-yi-d netta belli (dakken) ad yeddu yid-i. - teqqar-iyi-d ad k-rreɣ xaṭer Mikiwsen yessawel-iyi-d ad neddukel ɣer ssinima. Fiche pédagogique n°3 3) Expression écrite : Objectifs : à la fin de l'UD - L'élève sera capable de produire un dialogue (discours) en l'insérant dans un récit). - Il saura deviner la fin de l'histoire - Il saura résumer (éventuellement saisir la technique du résumé). Application : Nudan-aɣ ur ufin ɣur-neɣ wara, sfunezren-aɣ-d yakk ma d Ṣara tettwali. - Imaginez une fin de l'histoire. - Racontez un rêve ou un cauchemar en faisant parler les personnages. - Résumez le texte (technique du résumé) (ce qu'il faut garder dans un texte et ce qu'il faut éviter). 124 Etude réalisée pour le compte du Haut Commissariat à l’Amazighité © Tous droits réservés Dépôt Légal : 3062-2007 ISBN : 978-9961-789-94-0 Conception et PAO : Achevé d'imprimer sur les presses de Les Oliviers Tizi-Ouzou - 2006 - 2007 Tel : 026-21-07-19 Fax : 026-21-95-40