Nora Belgasmia_COURBE.CDR

Transcription

Nora Belgasmia_COURBE.CDR
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Avant propos
Au-delà du souci de collecte de textes sur des thèmes
divers du patrimoine culturel, il y'a la portée didactique à
laquelle tend ce modeste travail. La langue (tutlayt) est un outil
de communication de surcroît ; la langue amazighe n'échappe
pas à cet état de fait. Partant de là, il serait plus que nécessaire
de l'exploiter dans les différentes dimensions discursives que
représente toute langue en évolution et en mouvance. Il
semble, aussi, que communiquer en tamazight par écrit, est de
prime à bord une tâche des plus délicates ; la pensée orale
n'étant pas à sanctionner, du fait qu'elle est éphémère. Au
contraire, la pensée écrite, elle, est à vérifier, à consulter, à
corriger voire même à sanctionner du fait qu'elle est éternelle.
Ainsi autant l'écrit est utile, autant il est source de critiques et
de réserves ; cependant il reste un passage obligé par lequel la
langue amazigh se doit de passer ; elle se doit de s'appliquer à
l'écrit afin de valoir son pesant d'or. Notre expérience
professionnelle nous a révélé la capacité de tamazight à
supporter l'écrit, plus encore à pouvoir jouir des différentes
dimensions discursives à savoir : narrer, argumenter, décrire,
exposer et exhorter aussi aisément que dans toutes les autres
langues.
La notion de "catégorisation et catégories" du discours,
est une notion récente ; on se souvient des manuels scolaires
des années 60/70, se basant uniquement sur le récit (la
narration). De nos jours on transcende le récit vers d'autres
types d'écrits, sans aucunement diminuer de la valeur de la
narration, mais plutôt l'enrichissant davantage.
Ce n'est nullement le fait d'un hasard, si la linguistique
s'est développée en plusieurs disciplines charnières,
s'engageant ainsi dans l'analyse du discours, qui par voie de
conséquence, a donné naissance à la typologie des textes.
Tous ces aspects de langue ne peuvent que s'appliquer sur la
langue amazighe ; la linguistique n'est-elle pas la science de LA
LANGUE, de toutes les langues ? Toute cette mouvance a
poussé en avant la recherche linguistique qui n'en finit point
7
L’expression écrite en Tamazight
d’avancer ; tamazight s'y inscrit largement, ainsi notre
démarche peut être osée, mais nullement aléatoire.
Nos étudiants avaient d'énormes difficultés à se détacher
de l'oralité, dès lors qu'ils devaient écrire leur langue
maternelle. Cependant, les exercices continus et l'application
de certains concepts de l'écriture, qui permettent de "réguler"
et "adapter" une pensée orale à un discours écrit, ont donné
naissance à une production écrite, non négligeable. Il s'agit là
du fruit de trois années d'enseignement universitaire, amazigh,
et de dix années d'expérience dans l'enseignement secondaire ;
un fruit qui a mûri sous forme de recueil de textes "fabriqués"
certes, mais authentiques dans leur fond ; authentiques dans le
sérieux à appliquer les aspects de l'écrit, dans le choix des
thèmes à motivation personnelle ; authentiques surtout, dans
l'ardeur à vouloir écrire correctement une langue longtemps
dite orale.
Cette ferveur d'écrire et de produire en tamazight,
pourrait se transmettre aux lycéens, voire même aux
collégiens. Ne serait-il pas extraordinaire de voir surgir, dans
tel ou tel collège, un journal, une revue, en tamazight pur
produit d'élèves pleins d'ambitions ? Ce qui ferait le bonheur et
la fierté des élèves participants, mais autant de leurs
enseignants formateurs. Ne serait-ce pas là l'enrichissement
d'un des répertoires de la langue amazighe, ouvrant par la
même occasion d'autres perspectives ?
Nous avons, néanmoins, essayé d'apporter quelques
éclaircissements sur la démarche suivie, lors de la réalisation
de ce modeste travail. Il s'agit d'un aperçu théorique, que les
enseignants de tamazight, pourraient approfondir pour guider
leurs élèves, surtout dans l'expression écrite, en prenant en
charge, bien sûr, la spécificité de la langue amazighe.
8
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
I- Notes théoriques
I.1- La théorie de la communication
La communication en tant que concept, est exhaustive
dans le sens qu´elle se situe à tous les niveaux, à commencer
par l'univers de la technologie et des outils de l'informatique,
passant par le moindre petit détail du quotidien. Qu'ils soient
comportementaux ou vestimentaires, il s'agit toujours de signes
voués à transmettre un message au service de la
communication. Il est à signaler que cette théorie suscite
beaucoup de questions relatives à la transmission et la
réception d'un message quelconque ; car au-delà de la
communication elle-même les paramètres psychologiques,
émotionnels, psychosociologiques et sociopolitiques sont autant
de champs fonctionnels et pertinents, qui remettent en cause le
schéma de la communication en tant que tel1.
Il n'en reste pas moins que la théorie de la communication
fournit un schéma aisé dans la compréhension voire l'analyse
de certaines situations langagières, tant que le langage semble
être un élément incontournable dans la transmission du
message. La langue est un fragment, non négligeable, du
langage, et est désignée comme le code dans le schéma de la
communication, d'où l'intérêt porté à cet élément, dans notre
cas de figure. Tamazight en tant que langue, n'échappe pas aux
lois de la linguistique qui régissent toute langue. Ainsi tant
qu'il y a différents utilisateurs de tamazight, à l'oral comme à
l'écrit, elle est vouée à subir toute cette mouvance qu'est la
communication.
I.1.1- Le schéma de la communication chez Jakobson
Azenziɣ n taywalt ɣur Jakobson
Cinq éléments majeurs constituent le schéma de la
communication : l’émetteur (amesgal), le récepteur (armas), le
1
Voir La parole intermédiaire, de François Flahault, Seuil, 1978, cha. I.
9
L’expression écrite en Tamazight
message (izen), le canal (targa) et le code (angal) ; si un seul
élément manque la communication est faussée.
Emetteur
Message
Amesgal
Izen
Récepteur
Armas
Canal (targa)
Code (angal)
L'émetteur étant celui qui émet, soit oralement soit verbalement
ou sous toutes autres manières, le message qui, lui, est le
contenu du réfèrent. Ai
La définition du «réfèrent » suscite beaucoup de débats
notamment philosophiques2 ; Néanmoins ce qui nous intéresse
ici c'est le sens global, qui permettrait la compréhension du
schéma ci-dessus.
Le récepteur est celui qui reçoit le message, mais selon "ce qu'il
entend, écoute, comprend, admet, retient, et vit"3
Le canal est le support matériel qui permet la réalisation du
message.
Le code étant le langage (au sens large) dont, la langue, qui
peut être orale ou écrite.
C'est justement le langage en tant que code, qui sera analysé
voir défini par R.Jakobson, et que nous tenterons d'exposer cidessous.
I.1.2- Les fonctions du langage4
Le langage n'a pas pour seule et unique "fonction" de
communiquer des informations. Il doit être étudié dans toute la
variété de ses fonctions. Ces fonctions sont au nombre de six,
liées aux facteurs constitutifs de tout procès linguistique.
Voir La Communication, sous la direction d'Abraham Moles, CEPL, 1971.
Cf. Expression Communication, Francis Vanoye, Armand Colin, collection
U.p 10
4 cf Les fonctions du langage définies par R. Jacobson, in Expression
Communication, Armand Colin.
2
3
10
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Tout procès linguistique suppose en effet un locuteur et un
récepteur, un message, un contact (un canal physique et
psychologique) entre locuteur et récepteur ; finalement un
code commun aux deux protagonistes, ainsi qu'un contexte
constituant la situation de communication.
a- La fonction expressive (émotive) : Elle est centrée sur
l'émetteur du message. Elle exprime l'attitude du sujet à l'égard
de son message et de la situation. Elle apporte des informations
sur les émotions, et les idées de l'émetteur. Elle recouvre tous
les moyens expressifs, comme elle tend à donner une émotion
quelle soit vraie ou fausse.
b- La fonction conative : elle est centrée sur le destinataire c'està-dire celui qui reçoit le message. Par exemple, dans l'image
publicitaire, le message est centré sur les caractéristiques du
récepteur (la cible) et ses réactions.
c- La fonction référentielle (ou dénotative, ou cognitive) : Elle
est centrée sur le contexte (le réfèrent). Son domaine est
l'information véhiculée par le message. Il n’y a pas un écrit qui
ne contienne pas cette fonction, du moment qu’il raite d’un
sujet quelconque.
d- La fonction phatique : Elle est centrée sur tout ce qui vise à
établir ou à maintenir le contact avec le récepteur, elle sert à :
- vérifier si le canal fonctionne,
- Attirer l'attention du récepteur
- Prolonger la communication ou l’interrompre.
C'est la 1ère fonction verbale à être acquise par les enfants ;
chez eux la tendance à communiquer précède la capacité
d'émettre ou de recevoir des messages porteurs d'informations.
En général, la fonction phatique est nulle sur le plan de
l'information.
e- La fonction métalinguistique : Elle est centrée sur le message
et sur le code lui-même. Elle donne des explications sur le
11
L’expression écrite en Tamazight
code et son utilisation. Ainsi on peut poser telle question sur le
sens d'un mot utilisé par le locuteur et méconnu de son
interlocuteur, exemple : "Je ne vous comprends pas", "que
voulez-vous dire par-là ?", "Avez-vous compris ce que je veux
dire ?" ; toutes ces questions là servent à introduire, voir à
déterminer la fonction métalinguistique à l’écrit.
Le dictionnaire et l’encyclopédie restent, quant à eux, les outils
métalinguistiques par excellence : ils fournissent de plus
amples informations sur tous types de questionnements.
f- La fonction poétique / esthétique : Elle est centrée sur le
message lui-même, mais surtout sur ce que vise le message.
C’est une fonction qu’on peut relever dans les slogans
publicitaires, et les slogans politiques ; elle est à détecter à
travers la rhétorique de l’image notamment les figures de style
utilisées par l'émetteur, intentionnellement ou bien sans
intentions aucune.
Ce qui est à signaler, c'est qu'il n'existe pas de message qui ne
mette en œuvre qu'une seule fonction. La diversité des
messages tient à la différence de hiérarchie entre ces fonctions ;
ainsi JAKOBSON esquisse une typologie des discours.
Les six fonctions du langage ne s'excluent pas l'une de l'autre,
pas plus qu'elles ne sont forcements réunis dans un message
donné. Il est aussi rare de trouver dans un message qu'une
seule des six fonctions ; le plus souvent plusieurs de ces
fonctions se superposent. On peut toutefois admettre que dans
un message donné, l'une ou l'autre de ces fonctions soit
dominante.
On peut compléter le schéma des six facteurs fondamentaux de
la communication par un schéma correspondant des
fonctions :
Expressive
Référentielle
Poétique
Métalinguistique
Phatique
12
Conative
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Chaque fonction du langage correspond au pronom personnel
et son équivalent dans le schéma de la communication :
Soit / F. Expressive ---- JE / NOUS (Nekk/ Nukni)
F. Conative ----- TU / VOUS (Kečč / Kemm / Kunwi /
Kunnemti)
F. Référentielle --- IL / ELLE (Netta / Nettat / Nutni / Nutenti)
I.2- Application des fonctions sur le langage écrit
La théorie de la communication, et les fonctions du
langage fournissent un modèle et un schéma de référence
commode pour l'analyse, voir même l'exploitation de certains
discours, il va de soi qu'on peut trouver les outils d'analyse de
ces discours.
La communication en tant qu'activité d'enseignement (relation
enseignant/enseigné) se doit d'être rigoureuse, et de donner
des distinctions entre les différents discours existant (narrer argumenter - décrire - exposer - exhorter - commenter) :
«Toute activité intellectuelle conduit celui qui la pratique à
créer des distinctions et à construire des types à l'intérieur de
l'objet d'analyse »5.
En tant qu'enseignante de la langue amazighe, on se rend
compte que cette langue soulève à priori certaines difficultés
sur le terrain. Le fait est que cette langue, longtemps
considérée comme orale, est en train de vivre l'aventure de
l’écrit ; d'abord les éléments de base à savoir : ponctuer,
structurer son texte, restent à enseigner. Ensuite faire prendre
conscience à l'apprenant la possibilité de produire des textes en
tamazight, n'est pas chose facile :
« Les enseignants qui travaillent forcément sur des textes et ont
pour objet naturel de réflexion les discours des élèves, des
médias, de la littérature, sont bien obligés de se poser des
5
Cit : Dispaux (1984- 1999), in Les Textes types et prototypes.
13
L’expression écrite en Tamazight
questions relatives aux classements de ces textes et discours »6.
Une production touchant diverses dimensions : informer,
argumenter, défendre une thèse, décrire ou narrer un
événement, exposer… et autres ; ainsi faisant, il est
indispensable de faire connaître le fonctionnement de chaque
discours dans une situation de communication distincte ; c'est
là où se situe le rôle premier de l'enseignant.
Les objectifs de l'enseignement de tamazight, se doivent de tenir
compte de toutes ces catégories de discours, ainsi par exemple
prendre conscience de la possibilité de produire dans des
dimensions informatives, argumentative, narratives de faits et
d'événements ou descriptives d'objets et de lieux ; Alors la
maîtrise de ces représentations "schématiques prototypiques"7
peut avoir des conséquences très constructives sur des sujets
amateurs ou novices, dans le domaine de l'écrit. Ainsi les
travaux sur la production écrite (expression écrite), sous le
contrrle de schémas textuels prototypiques, peuvent s'avérer
très utile pour les utilisateurs de la langue à l'écrit.
Il va de soi que chaque sorte ou type ou catégorie de discours
fonctionne selon ses propres caractéristiques, d'où la prise de
conscience des dénivellements dans les discours en général et
le discours scientifique en particulier, c'est-à-dire le passage de
l'énoncé informatif à l'énoncé explicatif.
Ainsi le texte scientifique (aḍris n tussna) exige l'application de
procédés de l'exposition à savoir : énumérer-exposer (senɛet) analyser (ṣleḍ ) - expliquer (zzegzi ) - définir (bedu) comparer (serwes)… Mais ce qui est encore plus important
c'est la neutralité de l'émetteur (amesgal), ce qui implique son
objectivité et son impartialité, évitant par la même, les
jugements de valeur et les qualificatifs.
Pour la narration ou la catégorie narrative, il s'agit beaucoup
plus de l'application des procédés formalistes discursifs, à
savoir par exemple : le schéma actantiel de GREIMAS,
6 Cf J M ADAM, in Les Textes Types et Prototypes, Edition Nathan,
Paris.2001 p13
7 Voir Jean Michel ADAM Les textes types et prototypes, édition Nathan,
PARIS 2001, P 13
14
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
également les procédés d'analyse proposés par TODOROV dans
l'analyse de textes narratifs. En plus de l'implication directe ou
indirecte de l'émetteur selon le type du récit, qu'il soit
biographique ou autobiographique8, qui de nos jours pose plus
d'un problème, ou autre.
Qu'il s'agisse d'un fait divers, d'une histoire imaginaire ou d'une
interview journalistique, il est plus que nécessaire de donner à
l'enseignement de tamazight toutes les particularités des
procédés textuels universels ; Ce qui permettrait d'avoir un
éventail de techniques de l'écriture surtout en expression
écrite ; sous forme d'exercices d'application et de travaux
dirigés à dessein de bien écrire et de bien rédiger dans le
registre de langue voulu.
Pour déterminer les niveaux de compétence des apprenants, on
pourrait les soumettre à certaines applications : ponctuer un
texte- saisir la technique du résumé et l'appliquer, exercice
d'expansion. D'autres exercices sont à préconiser, par
exemple : introduire les éléments appréciatifs dans des
séquences descriptives, narratives, et ex positives.
Cette démarche peut sembler un peu osée, mais elle
parait nécessaire pour aller de l'avant, dans la production de
textes, aussi timide soit-elle. Elle pourrait aider les enseignants
de tamazight, surtout dans le cycle secondaire, dont le
programme des langues se base nécessairement sur la typologie
des textes.
I.2.1- La typologie des textes et les fonctions du langage
Si on fait l'analogie de toutes les fonctions du langage avec les
textes écrits, on se rend compte que ces fonctions là peuvent se
retrouver toutes dans un même texte ; seulement il peut y avoir
une dominance de l'une ou l'autre fonction selon l'objectif visé
par la production écrite elle-même. Ainsi on peut parler de
« catégorisation du discours »9 et la distinction entre les
Voir Jacques Lecarme, Eliane Lecarme, Tabone. L’autobiographie ;
Armond Colin, Paris 1999.
9 cf J M Adam, in Les textes types et prototypes, Ed Nathan, Paris 2001. P
13.
8
15
L’expression écrite en Tamazight
différents types de discours, à l'écrit, reste fondamentale :
« Catégorisation et catégorie sont des éléments fondamentaux,
la plupart du temps inconscients de notre organisation de
l'expérience »10.
I.2.2- Caractèristiques générales des différents types de textes
I.2.2.a- La narration / récit :
la définition du schéma narratif prototypique "…est une suite
de propositions liées et progressant vers une fin"11. FAYOL
quant à lui parle d'intrigue et du passage d'un état initial à un
état final, par le biais d'une transformation ; ce déroulement
des faits s'étale ainsi dans le temps.
La narration peut se subdiviser en deux tranches :
* Le récit réel : tous les faits qui y sont narrés sont vrais et
authentiques, dans ce genre de récit on peut trouver :
- Le récit autobiographique : auto=soi même/ bio=vie /
graphie = écriture. Ce qui veut dire écrire sa propre vie et
histoire, telle qu'elle fut vécue ; l'exemple de Mouloud
FERAOUN le fils du pauvre / mmi-s n ugellil ; aussi l’exemple
de Fadhma NAT MANSOUR Lhistoire de ma vie / Taqṣiṭ n
tmeddurt-inu.
- Le récit biographique : il s'agit de narrer la vie d'une
personne connue ou méconnue, morte ou vivante exemple :
Mouloud MAMMERI Poèmes anciens de si Mohand Ou
M'HAND.
- Le récit historique : c’est une narration qui se base sur
des événements ou des faits divers, qui marquent la société où
ils se produisent constituant une partie ou bien toute l'histoire
d'un peuple ; exemple de la guerre d'Algérie. Un simple fait
divers de l'actualité, devient quelques temps après un fait
historique, exemple : Les événements du 11 septembre 2002 ;
le tremblement de terre du 21 mai 2003.
10
11
Idem
ibidem p45
16
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Entre le réel et l'irréel, l'imaginaire de l'écrivain, il n y a qu'un
infime fil. L'écrivain n'est-il pas le produit de sa société, qui
agit sur lui et le façonne ? Mais comme il ne peut y avoir
simultanéité / spontanéité entre l'œuvre littéraire et l'histoire,
on ne peut parler d'un reflet fidèle de l’histoire ; à travers
l'œuvre produite par un individu social "on ne peut tout de
même pas nommer miroir d'une réalité ce qui, de toute
évidence, ne la reflète pas de manière exacte" 12 Ainsi le
rapport à l'histoire est sous-jacent on parle alors de point de
vue. Tout l'imaginaire que peut apporter un écrivain, relève de
son point de vue ; c'est ainsi qu'un seul événement peut être
relaté différemment par plusieurs écrivains. Dans ce sens on
parle de "miroir brisé"13, car même si l'écrivain s'inspire de la
réalité pour produire un "texte littéraire", il y a toujours une
part de fiction, qui fait la différence ; sinon on réduit l'œuvre
littéraire à un document historique.
- Le récit imaginaire : qu’il soit basé sur des faits réels
ou fictifs, tant qu'il y a une part de subjectivité et création
littéraire, il reste un récit imaginaire, l'exemple de L'incendie
de Mohamed DIB ou bien Les chemins qui montent de
Mouloud FERAOUN. Et plus récemment le récit d’Amer
MEZDAD Iḍ d wass. Il va de soit que d'autres types d'écrits
peuvent se greffer au récit, tels les récits de science fiction, le
roman noir, le roman d'actions, le fantastique et le merveilleux
d'où le conte. Il y a également la légende et le mythe qui
restent difficiles à classer la vérification de leur authenticité
voire de leur réalité reste délicate, et l'une des tâches les plus
difficiles à réaliser.
* Caractéristiques du texte narratif : On juge généralement
qu'un trait est spécifique à un type particulier de texte, quand
12 Cf LENINE Vladimir Ilitch Oulianov, sur l'art et la littérature. Paris ED
Sociale 1957.P 27
13 LUCAKS parle de miroir brisé dans le sens que l'œuvre littéraire ne peut
refleter la réalité telle quelle, chaque écrivain rajoute sa touche personnelle,
ce qui fait la particularité de l'œuvre littéraire par opposition à l'œuvre
historique.
17
L’expression écrite en Tamazight
celui-ci apparaît d'une manière ascèse fréquente dans ce type
de texte et jugé rare dans les autres types textuels.
Le texte type "narratif" est caractérisé par un certain nombre de
forme de surface dont : la présence de pronoms personnels, les
déictiques temporels (aujourd'hui, hier, l'an passé, cette
année…) ; Les organisations temporelles non déictiques tels (la
date, un jour, le lendemain, il était une fois…. Il y'a aussi les
organisateurs argumentatifs intra et méta intertextuels (mise
en page, paragraphes, italiques…
On retiendra aussi les caractéristiques suivantes : la fréquente
apparition d'organisateurs temporels, mais aussi et surtout le
discours direct ou indirect selon qu'on donne la parole,
directement, au personnage, ou qu'on rapporte son discours.
Autrement dit : un récit c'est la représentation d'un certains
nombre de forces qui agissent en vue d'atteindre un objectif, ou
d'empêcher l'autre d'atteindre cet objectif. On parle dans le
récit beaucoup plus d'actant14 que d’acteur ; représentant une
force qui tend à une quête, mais qui peut entrer en conflit avec
des forces opposées. Cet acteur est animé par des mobiles qui
sont déterminés en partie par ce qu'il est, lui permettant de
mener une suite d'actions.
On peut représenter ce système de forces dans le schéma
actantiel de GREIMAS :
Destinateur
Amsifaḍ
Bénéficiaire
Héros
Objet
Asaḍ
Taɣawsa
Alliés
Anermas
Opposants
Amallal
Amnamar
Quant à la structure du récit, il est évident que chaque histoire
a un point de départ et un point d'aboutissement. Le récit est
une suite d'événement transformant une situation initiale en
une situation nouvelle. Le récit obéit à la structure suivante :
1- Une situation initiale.
2- Le déroulement des événements.
14
Cf. le schéma actantiel de GREIMAS.
18
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
3- Une situation finale.
Tout texte répondant à cette structure, s'inscrit dans le type
narratif. On retrouve le récit dans le domaine de l'information
(récits de presse - faits divers - publicité - événements
politiques ou sociaux. Dans les textes littéraires : contes légendes - romans - biographies - récits historiques nouvelles. Dans la bande dessinée : texte illustré par l'image.
I.2.2.b- L'argumentation :
Argumenter consiste à défendre son point de vue afin qu'il soit
partagé par le lecteur ; mais plus encore il s'agit de persuader
et convaincre. Le texte argumentatif est un texte à fonction
essentiellement expressive et incitative. Une argumentation
vise soit à entraîner quelqu'un à juger ou à agir dans le sens
que l'on désire. D'une façon générale, le discours argumentatif
est défini comme :
"visant à intervenir sur les opinions, attitudes ou comportement
d'un interlocuteur ou d'un auditeur, en rendant crédible ou
acceptable un énoncé, appuyé, selon des modalités diverses, sur
un autre"15.
L'argumentation peut être simple ou dialectique : elle est simple
lorsqu’il y a un seul point de vue à défendre ; elle est
dialectique lorsqu'il y a deux points de vue, généralement
contradictoires, à défendre : le pour et le contre.
L'argumentation est souvent assimilée au raisonnement
logique, d'où l'utilisation des connecteurs, d'arguments,
d'exemples et souvent la présence d'un avis personnel ; mais
surtout l'utilisation d'une stratégie argumentative :
"… une fréquence plus grande de la ponctuation, de modalité,
et de procédures de connexion non temporelles dans le texte de
type argumentatif"16
L'argumentation est présente essentiellement : dans le discours
politique, économique, juridique ; mais aussi dans la presse
15
VOIR J M ADAM in Les textes : types et prototypes. Édition NATHAN,
1992, p 154.
16 J M ADAM in Les textes : types et prototypes. Édition NATHAN, 1992,
p155.
19
L’expression écrite en Tamazight
écrite ou orale, les livres, la publicité tant qu'elle vise à séduire.
Elle est présente dans le discours, c'est ce qui explique son
importance.
* Caractéristiques du texte argumentatif : Quand on argumente,
il faut toucher la raison, la sensibilité et la volonté du
récepteur.
L'idée directrice que l'on veut défendre est la thèse. Pour
soutenir cette thèse il faut apporter des preuves des justificatifs,
et un raisonnement ce qu'on appelle communément des
arguments. Les arguments sont souvent illustrés par des
exemples ; ces derniers sont utilisés soit pour donner plus de
valeur et crédibilité au propos ou bien ils peuvent être euxmêmes, et à eux seuls, des arguments soutenant la
démonstration.
La structure ou la composition du texte argumentatif contient à
priori trois étapes importantes (valables dans toute rédaction
didactique) les quelles sont :
- L’introduction.
- Le développement.
- La conclusion ou la synthèse.
La thèse à développer doit forcément apparaître dans
l’introduction ; généralement il s'agit d'une question de départ
ou d’une problématique que la thèse pose.
Dans la deuxième étape, il s'agit d'exposer les arguments. C'est
l'étape de la discussion et où tout est mis en exergue afin de
défendre son point de vue. Tout cela se fait selon la
progression de la pensée.
Il est clair que si les arguments sont mis en associations il s'agit
de défendre une seule thèse, et donc un seul point de vue.
Mais si les arguments sont mis en opposition, il s'agit dans ce
cas là d'une argumentation dialectique, c'est-à-dire qu'on
expose deux points de vue différents voir contradictoires.
Ce qui est à signaler et qui est d'une importance capitale dans
le raisonnement argumentatif, c'est que les arguments sont
toujours classés, du moins important au plus important.
Autrement dit l'argument que l'on considère moindre doit être
mis en premier, et celui qui est considéré comme important,
20
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
pouvant avoir une incidence et provoquer une réaction chez le
récepteur, est mis en dernier ; sachant que c'est toujours le
dernier argument qui reste dans la mémoire du récepteur.
La dernière étape, c'est-à-dire la conclusion ou la synthèse,
consiste à rassembler les arguments en les résumant en faveur
de l'une ou l'autre thèse ; prouvant enfin et clairement la
position de l'émetteur.
Le raisonnement dans un texte argumentatif met en relation
une idée, un fait avec ses causes, ses conséquences, ses buts, ses
conditions et ses oppositions. C'est dans ce sens que l'on trouve
l'utilisation des articulateurs logiques, des verbes d'opinion.
Néanmoins, en tamazight les verbes d'opinion correspondent à
des locutions ou des expressions, exemple :
Ɣef akken ẓriɣ, akken i ttwaliɣ, ɣef akken d-nnan, ɣef akken dḥkan, akken ssneɣ timsal (lecɣal), ɣur-i nekk, ɣef leḥsab-inu,
akken wehhaɣ, ẓriɣ, akka i fehmeɣ, rray-inu, ɣef lebɣi-w...
I.2.2.c- l’exhortation ou l’injonction :
Exhorter suppose non seulement argumenter et convaincre
l’autre, mais surtout l’ordonner, l’encourager, le pousser à
avoir une prise de position, voir à agir. Le type injonctif incite à
l’action, il interpelle directement le récepteur ou le destinataire
afin qu’il réagisse. Il peut être un appel, un texte religieux ou
bien un texte publicitaire.
Dans le texte exhortatif / injonctif, c’est la fonction conative
incitative qui domine, du fait que l’on s’adresse directement au
récepteur, sa tâche est donc pragmatique dans le sens qu’elle
accorde la primauté à l’action.
L’autre fonction dominante dans ce type de texte c’est la
fonction expressive / émotive : le destinateur où l’émetteur
(Amesgal ) use de toutes ses émotions afin de pousser son
lecteur / récepteur (Armas) à agir.
L’emploi de l’impératif est suggéré par l’utilisation, en
tamazight, des expressions injonctives telles que : « Yessefk lḥal
(fell-aɣ / fell-awen) ; illaq ; ur illaq ara ; lemmer d lebɣi ;
bessif (fell-aɣ / fell-awen) ; yewwi-d lḥal (fell-aɣ / fell-awen) ;
d tagnit i d-yennan akka… atg ».
21
L’expression écrite en Tamazight
* Caractéristiques du texte exhortatif : Les caractéristiques de
l’exhortation sont à relever surtout au niveau de la forme : Les
éléments périphériques sont primordiaux dans ce type d’écrit.
Le destinateur ainsi que le destinataire doivent être
mentionnés, c’est à dire que l’on devrait impérativement
connaître qui est l’émetteur et à qui s’adresse-il ; d’où la
nécessité d’avoir de plus amples informations sur le destinateur
du message et son destinataire.
Souvent le texte appel est écrit sous forme de phrases, donc
absence de paragraphes. Ensuite l’emploi excessif du caractère
gras, utilisé à dessein d’attirer voir de capter toute l’attention
du récepteur.
Enfin on peut relever l’implication de l’émetteur, en tant que
pluriel et non pas en tant que singulier (nous « nukni » au lieu
de je/moi «nekkini»). Cette technique d’ecriture permet de
mettre le récepteur en confiance il saura, ainsi, que l’émetteur
du message partage tout avec lui ; de cette façon le destinateur
obtiendra ce qu’il voudra de son destinataire.
I.2.2.d- L'expositif :
Exposer implique qu'on mette en valeur, qu'on divulgue ou
qu'on étale des idées voir des informations scientifiques ; il
s'agit d'un genre à fonctions essentiellement référentielle et
informative. Il s'agit d'un agencement des idées dans un texte17
le texte ex positif est un texte où on exprime de l'information
limitée aux faits ou à des idées théoriques, c'est un genre qui
doit être utilisé surtout dans les dissertations et/ou des prises
de paroles en situation scolaire ; il poursuit un but
pédagogique car il expose des idées techniques et scientifiques.
Il est à signaler que le texte expositif apparaît comme un
énoncé tendant à présenter objectivement un fait. Cependant
un auteur peut rapporter sa propre expérience personnelle, il
écrit alors à la première personne (je) et véhicule une
dimension affective. Selon DJONSON celui qui produit un texte
de type ex positif, doit avoir la capacité de se distancier de son
17
Définition de COIRIER et AL, in textes types et prototypes, p155
22
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
texte, et de procéder à des généralisations et des analyses plutôt
que de se cantonner à sa propre expérience personnelle18.
Un texte est dit objectif, ce qui est visé dans le texte expositif
c'est la neutralité, lorsque les marques de la présence de
l'auteur s'effacent au profit de ce qui représente l'objet. La
description est utilitaire, documentaire, objective.
* Caractéristiques du texte expositif 19 : Le texte expositif se
caractérise par une visée pédagogique, celle de communiquer
un savoir. Ainsi les moyens, voir les outils mis en œuvre pour
présenter, expliquer et préciser ce savoir sont multiples.
L’une des caractéristiques majeures de l’exposition sur le plan
du contenu : la prédominance de la fonction référentielle ; en
ce sens l’information reste le fil conducteur de la composition
expositive ou explicative, c’est ainsi qu’on pourrait l’appeler
texte informatif.
Les caractéristiques textuelles : Il s’agit de la mise en
évidence d’un modèle structurel du système d’articulation qui
assure la cohérence des énoncés existants dans le type de texte
expositif. Pour se faire on a recours à :
- L’introduction : elle s’articule autour d’un paradoxe à
corriger ou bien d’un fait établi.
- Une transition : Peut être plus ou moins longue ; elle sert à
annoncer ce qui va être dit.
L’auteur peut utiliser les articulateurs logiques qui
modulent les idées et qui introduisent des nuances de sens,
notamment : acku, imi, s wakka, ladɣa, maca, s wayes… atg.
En général le texte expositif peut être composé de trois types
d’énoncés20 :
- Un énoncé descriptif qui présente le phénomène en question.
- Un énoncé explicatif qui analyse le fonctionnement d’un
mécanisme donné.
18
In textes types et prototypes, Jean Michel ADAM, p 158
cf ; guide du professeur 3èmeAS français, (collectif), institut pédagogique
national, Alger 1990/1991
20 Voir COLTIER.D Approche du texte explicatif, pratique n°51.
19
23
L’expression écrite en Tamazight
- Un énoncé « balise » constitué par les commentaires de
l’auteur qui lui servent pour introduire sa vision des choses.
Il faut préciser que les différents énoncés, déjà cités,
s’imbriquent et forment un tout ; le texte expositif est alors
écrit à l’indicatif et à la 3ème personne, affichant ainsi
l’impersonnalité à dessein de présenter objectivement et avec
neutralité un fait.
Le texte expositif utilise des procédés types spécifiques, lesquels
sont :
1- Observation / Annay
2- Comparaison / Aserwes
3- Illustration ou exemples / Imedyaten
4- Enumération / Asmiwer
5- Définition / Tabadut
6- Description / Aglam
7- Analyse / Tasleṭ
8- Fonction / Tawuri
L’illustration sert à appuyer les dires de l’auteur soit par le biais
de citations (en faisant référence à d’autres travaux) soit par
l’utilisation de photos, de schémas, de calligrammes et
d’histogrammes ; ainsi l’illustration reste un procédé très
flexible.
I.2.2.e- le type poétique :
La poésie regroupe : le poème, le dicton, le proverbe et la
chanson ; de là la fonction poétique est en œuvre dans ces
divers messages (cités ci-dessus), en plus du message
publicitaire.
Le texte poétique, dont le poème, est défini comme un type de
message où la fonction poétique est dominante, sa spécificité
est décelable selon -Jakobson- à six niveaux :
1- au niveau typographique : la disposition du texte.
2- au niveau métrique : selon la présence ou l’absence
de strophes, de vers ou des pieds.
3- au niveau prosodique : le rythme, l’accent et la
pause.
4- au niveau syntaxique : l’analyse des écarts et de
l’anaphore.
24
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
5- au niveau des figures de rhétorique : l’analyse des
métaphores et autres figures de styles.
6- au niveau sémantique : l’étude du / des sens et
l’identification des isotopies de sens.
La poésie est souvent écrite en vers, la fonction qui y domine
est la fonction poétique ainsi la versification et la métrique
forment son essence. La fonction poétique peut-être dégagée
par le truchement des figures de styles qui la compose. Sa
rythmique sa consonance ainsi que sa prosodie font la
particularité typique de toute poésie, elle reste valable dans
toutes les langues et à travers toutes les époques.
Parmi les figures de style qui forment la particularité de la
poésie dont l’asefru amazigh :
- La comparaison / Aserwes
- La rime / Tameɣrut
- La métaphore /
- Le contraste / Anemgal
- Rythme / Anya
- Refrain / Tasetna
- Parodie / Tamkadan
Les autres fonctions du langage, dont la référentielle et
l’expressive, peuvent s’y greffer également puisque la poésie
traite de divers thèmes, et reste l’expression fidèle de son
producteur.
Les textes poétiques renvoient à une situation extérieure
vécue : la guerre, la violence, la mort, l’injustice, l’amour. La
poésie fait partie intégrante de l’histoire (individuelle ou
collective) dont elle ponctue les moments.
I.3- Exercices d’application en expression écrite
I.3.1- Exercices avec corrigé (narration/ argumentation)
Exercice N° 01 :
Tira n teqsiṭ seg uzenziɣ n Greimas.
25
L’expression écrite en Tamazight
Si kra n iferdisen uzenziɣ-agi, tzemrem ad teḥkum taqsiṭ n
uɛeṭṭar mgal waɣzen.
Le schéma actantiel
Destinateur = amsifad
Objet = Taɣawsa
Bénéficiaire = Anermas
D sseṭan
Aman n sebɛa lebḥur
Aɛeṭṭar yuɣal d sselṭan
Allié = amallal
Héro = Aṣaḍ
Opposant = Amnamar
Amɣar azemni
Aɛeṭṭar
Waɣzen bu sebɛa iqerra
Aɛeṭṭar mgal waɣzen
Di zzman aqdim, di tmurt n leqbayel, yella yiwen
ugellid ɣur-s yelli-s ; aggur deg yigenni, nettat di lqaɛa, siwa
nettat i yesɛa ; tekker-d di lɛezza d ttnefxa. Kra n win i ttyeẓran, yewhem di zzin-is, daɣ netta tuget n yelmẓyen bɣan ad
tt-aɣen.
Yiwen wass, nnejmaɛen-d inexḍaben ɣer teɣremt ad d-tefren
yelli-s n ugellid yiwen deg-sen. Ur yelli win i s-yeččuren tiṭ,
wa izad wa ixus. Nettat, yuɣ lḥal, yiwen kan i yewin ul-is, d
aɛeṭṭar, tẓerr-it kan s tuffra n baba-s, lameɛna ur d-yeddi ara
gar-asen, tenṭeq ɣer ugellid, inna-yas :
- “Anwa iɣef yers lwaṭer-im, ihi ?”.
Tessusem, tkukra ad d-tini ayen i s-yellan deg wul, tugad ahat
ad t-yagi. Tuɣal tegzem-itt di rray, tudder-as-t-id, tenna-yas :
- “D aɛeṭṭar a baba !”.
Agellid yeqqim di temsalt. Amek ara yefk yelli-s i uɛeṭṭar ?
Aɣbel-is amezwaru d rrezg n yelli-s, ad taf iman-is, lameɛna,
aɛeṭṭar mačči d ṣṣenf-is, ɣef waya isres-as ccerṭ :
- “Ilaq ad d-yawi aman n sebɛa lebḥur”.
Aɛeṭṭar iɛweq amek ara yexdem, ad d-yawi aman-nni, ur
yessin, ur yeẓri amek : ad yeqqim, taqcic-nni ad as-truḥ ! Ar
26
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
taggara yebges ad yeṭṭef abrid n unadi, yemlal-d d wemɣar
azemni, iwelleh-it, yemla-yas abrid ara yaɣ. Yejba ɣer wadeg.
Deg umecwar-is, yemmuger-d ugur iɛekker-it, d awaɣzen bu
sebɛa yiqerra, yemɛentar yid-s almi s-yessafeg iqerra-ines,
yiwen deffir wayeḍ yewweḍ ɣer teɛwint ; yugem-d, yuɣal-d s
waman n sebɛa lebḥur srid ɣer tgelda. Mi iwala akken yelli-s
di tumert, ihuzz aqerru-s yenna :
- “Win yuɣem zwaǧ n wul-is, d win i d tawant-is fiḥel ma
yessed uqeffa”.
Gan tameɣra, teṭṭef sebɛa wuḍan d sebɛa wussan, aɛeṭṭar yuɣal
d sselṭan.
Exercise N° 2 :
Si kra imeslayen i d-iteddun ḥkut-d taqsiṭ i wenyehwan : Timmuzɣa, lḥeq, tilelli, tayri, taddart, tameṭṭut,
tamacahut, taqbaylit, tirrugza, izerfan, amhay, tirga, lehwa,
asirem, taywat, aman, tala, tannumi, argaz, rreẓq.
Tiririt :
Yella di lemtel “Tayri am temda lqayen, aḥlil ma yeɣli wemdan
ɣer-s”.
Di taddart n At Welḥaǧ, yettidir yiwen wergaz, tecrek-it tayri
meqqren akked yiwet tmeṭṭut yuɣ tannumi iẓerr-itt deg webrid
n tala mi ara d-tagem. Tadyant-nsen tecba tamacahut, ulac
win ur nesli yes-s.
Ferruǧa d taqbaylit iḥemmlen tilelli yerna teṭṭef di lḥerma-s,
tessen tilisa-s, netta d Yidir iqeddec ɣef timmuzɣa, yettnaḍaḥ
ɣef izerfan n wemdan, ɣer ɣur-s ẓẓur yettaẓ gar lḥeq yettifrir,
yekseb tirrugza. D ayen i yeǧǧan Ferruǧa tḥemmel-it nezzeh, d
win i d amnaɣ n tirga-s. Asirem-ines ad mlilen, ad sɛeddin
tudert-nsen akken di rrezg d lehna. Tesla yemma-s, teqlaleḥ,
tekcem-itt tugdi, tkukra. Akka, akka i d tasa n tyemmat! Teṭṭef
yelli-s, tweṣṣa-tt, tenna-yas :
- “A yelli, aman d laman lameɛna si laman i d-yekka lxuf”.
Ferruǧa tefhem acu i d-teqsed, terra-yas :
- ”Kkes aɣbel a yemma, teẓriḍ acu i d-trebbaḍ”.
27
L’expression écrite en Tamazight
Zrin wussan, yusa-d ɣer lexḍubegga, wwḍen ɣer lebɣi-nsen
dduklen di sin.
Exercise N° 3 :
Awalen i nessexdem di teqsiṭ-agi :
Targit, tayri, tamurt, tayemmat, Tilleli, tadukli, tafat, leḥzen,
asirem, layas, Rebbi, iṭij, tigzirt, adrar, ussan, allen, lɣerba,
nnif, uḍan, tafsut.
Tayri n teqbaylit
Yiwen wass deg wussan n Rebbi, deg yiwet tegzirt, tella
yiwet teqbaylit isem-is Tilleli, argaz-is Idir izger i lebḥer tuɣalas tmurt lɣerba d axam-is.
Ɛeddan wussan acḥal ur d-iban isali fell-as, Tilleli tɣab-as tafat,
izdeɣ-itt leḥzen, izga imeṭṭi deg wallen-is. Ɣef akken ɣezifit
wuḍan fell-as. Yussa-tt-id Idir deg yiwet targit, ibedd-d ɣur-s,
zun akken d tilawt, la s-d-yeqqar :
- “A Tilleli, a yelli-s n niff d yiseɣ, ur qeṭṭeɛ ara layas, yiwen
wass tafsut ad d-tezzi, iṭij fell-am ad yeflali, dulaqrar ad d-tban
tafat, arǧu-yi ad d-uɣaleɣ”.
Terra-yas-d Tilelli, tenna-yas :
- ”Tadukli iɣi-yeccerken, d ayen ur tettuɣ ara, ala kečč i d
amwanes n wul-iw, lɣerba-k tḍul seg wasmi tɣabeḍ rwiɣ lḥif
deg wedrar-agi n twaɣit, lamaɛna akken yebɣu yilli lḥal, ẓriɣ
yiwen wass ad d-tezziḍ ɣur-i, umneɣ s usirem-agi, la k-ttraǧuɣ
ad d-tuɣaleḍ am nekk am tarwa-k, uɣal-d, tiɣri n tyemmat ad
ak-d-tessawal !”.
Exercice N° 4 :
Récit par image
Deg wennar n uɣerbaz
Tagi d taqsiṭ n imeddukal deg wennar n uɣerbaz… D acu tenyuɣen ?… Deg yiwen weḍris ḥkut-d ayen twalam.
28
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
1ère proposition :
Yiwen wass deg wussan n tefsut, tafukt teḥma, ijeǧǧigen
fsan, ula d ifrax cennun. D azal ffɣen-d werrac ɣer wennar n
uɣerbaz ad sgunfen neɣ ad uraren. Tennejmaɛ-d yiwet terbaɛt,
tetturar llabil. Ɣilas yewwi-d iman-is nezzeh di ṣṣenf-agi n
wurar, yufrar-d gar tuzya-s. Gar imeddukal-is, yella Yuba,
yettasem seg-s, ur t-iḥemmel ara, dɣa yezga yettnaɣ yid-s.
Ayen yebɣu ixdem-it, ad d-yekk mgal-is, ad t-inamer, ad asyeddu di nneqma. Ɣilas yettaf-d Yuba di teɣmert, yewwet-it,
iḥuza-t, yesɛedda tummest (tineqqiṭ). Yuba neṭgen isufa n
29
L’expression écrite en Tamazight
wurfan-is, ur yuḥtam ara almi yemmeɣ, yekres lbunya-s,
yewwet-it. Si ṭṭaqa n wurfan, yenṭeq Ɣilas, yenna-yas :
- “Ayen a bu txidas i tettagiḍ tidet ? ».
Yerra-yas-d Yuba :
- ”Ccah, yehwa-yi…”
Send ad yekfu awal, yerra-yas tunṭict. Tekker gar-asen,
msexwaḍen, yekker zzhiḍ d nnfiḍ. Imeddukal-nsen gren-d
iman-nsen ad ten-frun. Ɛerḍen ad snesren, ur zmiren. Aselmad
yesla, izuzzel-d ɣur-sen, yekka-d gar-asen. Ciṭ acemma, yebda
ihedder-asen, ittweṣṣi-ten ɣer tegmat d tdukli. Akken ad rren
aḍar, ur ttemceččawen ara ssyin d afella yessuter deg-sen ad
msurafen lameɛna Yuba d Ɣilas, yal yiwen deg-sen yugi ad
yerreẓ ɣer wayeḍ.
Aselmad, iɛuqeb-iten, isbedd-iten ɣer tzemmurt, ifassen qqnen
ɣer deffir. Iḥettem fell-asen ad qqimen akken almi d taggara n
uzal. Ccwal yettawi-d ala ayen ur nelhi, akken yenna umedyaz
deg wawal-is :
- “Qqaren i yeshel imerẓi, i iweɛren d taggara-s aḥezzeb mi
ara yili i ccwal yettḥuddu tilas”.
2ème proposition :
Ccwal yettawi-d lada
Ass-nni iṭij icreq-d, igenni yeṣfa, zhan warrac-nni i dyefɣen ɣer wennar akken ad leɛben. Salim, Ɛli, Muḥend d
Murad leɛben « tiquqac », xtaren yiwet tekwat akken ad leɛben
lwaḥid yal yiwen s nnuba-s. Salim ur s-d-yehwi ara llaɛb n
Murad yenna-yas :
- “Dayen tɛedda nnuba-k txeṣreḍ !”.
Murad yuẓẓaf yerra-yas :
- ”Ala ur xṣireɣ ara ḥuzaɣ taquqact-inek, d kečč ara iḥebsen !“.
Seg wa ɣer wa, yekker ccwal d ameqqran, yeɛreḍ Muḥend d Ɛli
ad ten-frun ur sawwḍen ɣer kra. Almi ssawḍen ɣer wemberrez
s ufus ; ssyin yusa-d uselmad-nsen, s tazla akk d wurrif :
- “D acu akka i ken-yuɣen ? Ayɣer tettnaɣem ?”.
Yiwen yeqqar-as dwa wayeḍ yeqqar-as d wihin. Ɣer taggara, d
isin yid-sen xellṣen ɣef ccwal d-ssekren, tamara ur ten-terri.
30
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Exercise N° 5 :
Sfehmet-d inzan i d-iteddun, imir ḥkut-d tiqsiḍin seg
yinzan-agi :
- Yuker ḥedreɣ, yeggul ummneɣ.
- Atmaten d atmaten aɛebbuḍ yebḍa-ten.
- Si laman i d-yekka lxuf.
- Yella welbaɛḍ yella ulac-it, yella wayeḍ ulac-it yella.
Asefhem n yinzan :
Ad teḍru tedyant zdat-k, ixdem-itt walbaɛḍ, mi ara tḥasbed ad yenker ad yettgalla ur yexdim kra, ad tcukteḍ deg
yiman-ik ad k-yeskiddeb yerna tettwaliḍ, nezmer ad d-nini :
“Ad k-yewwet ad yezwir ɣer ucetki”, “ad yekkat yettru”.
Ad illin d atmaten mi ara yilin d imectaḥ, di temɣer-nsen, ad
mfaraqen ɣef trika, neɣ ayla neɣ cci, s wakka yezmer ad
msawaḍen ɣer tmenɣit. “... Mi meẓẓiyit d atmaten, mi meqqrit
ferqen dayen”. “Ibeddel adrum s weɣrum”. Ḥader win ara k-dyeḍsen deg wudem, defir-k igezzem am lmus, ad as-txedmeḍ
laman, ad as-teḥkuḍ lbaḍna-k, d netta ara yezwiren ɣer ḍḍerik : “laman wwin-t waman“, “tixsi, ɣef akken d-nnan, d
idammen-is i tt-yenɣan“.
Yiwen yedder ileḥḥu, yettɛici kan ur yewwi ur yerri, wayeḍ ɣas
yemmut yisem-is d umeslay-is d wayen d-yeǧǧa yettunebdar
am Sliman Ɛzem, Mulud Mɛemri, d wiyaḍ nniḍen.
Ad d-ḥkuɣ taqsiṭ ɣur icuba yal inzi :
Yuker ḥedreɣ, yeggul umneɣ
Ḥekkun ɣef zzman-nni n zik, llan sin watmaten, zgan
akken i teddun, ulac win izemren ad ten-yebḍu. Medden ur
ḥemmlen ara akken, ttmenyafen ccwal gar watmaten wala
tagmat gar-asen. Yekcem yiwen wemdan gar-asen, yeẓẓa
tamenḥast deg-sen, ameẓyan-nni wis sin, d netta i d amenzu, d
bab n rray ; yiwen wass, yesla-yas i Ɛmer-nni yessefraɣ di
gma-s, inecceb-it ɣer beṭṭu. Di taggara, yerra-yas gma-s-nni :
“ Tesɛid lḥeq, seg wasmi d-nekker, d netta i ijemɛen ayen i dyeǧǧa baba, werǧin iyi-d-iṣaḥ ula d awal jmaɛ liman ad tt-fruɣ
yid-s, ad d-awiɣ ṭṭwamen n taddart ad aɣ-bḍun”. Imeslayen31
L’expression écrite en Tamazight
nni n gma-s, deg wul-is ɣzan agḍi, skerfen-t, ur yerra deg-s,
yeǧɛel iḍed n tegmat yeǧhed, ziɣ yehtuta, yendeq. Azekka-nni,
tafejrit, yejba s aẓekka n baba-s, yettru, yesseɣben ɣef wayen
yeḍran yid-s. Mi yuli yiṭij, iḍal ɣef tɣaltin yuɣal s axxam, ciṭ
akken, yeččur-d wexxam, yezwar-d Ɛmer, ḍefren-t-id lejmaɛ
akk d gma-s. Wehmen at lejmaɛ, ur telli ssebba iɣef ara bḍun,
ur yelli umennuɣ, ur yelli uḥeccir gar-asen. Inṭeq-d Ɛmer :
- “Wellah ar wehmeɣ mi sliɣ yebɣa ad yebḍu, d gma-s. Nekk
nhiɣ-t ɣer lxir, nniɣ-as ur d-tewwiḍ ara abrid, ɛder iman-ik,
ad k-kkaten medden d inzi.”
Yettgalla, yettawwi yettarra deg wawal amzun mačči s ɣur-s i
d-tekka t yita. Argaz, ttawint-t kan tewhamin, yumen ur
yumin, yesla-yas s umeẓẓuɣ-is yesmencif di gma-s, yuɣal ihuzz
aqerruy-is yenna :
- “Yuker ḥedreɣ, yeggul umnneɣ !”.
Atmaten d atmaten, aɛebbuḍ yebḍa-ten
D tameddit n wass, teɣli-d tesmuḍi, ffɣeɣ-d s abraḥ ad
qqimeɣ ciṭ d nna Kulla, ufiɣ Jeǧǧiga d Linda zwarent-iyi,
tewwi-yasent-d awal, ur ẓriɣ ɣef wacu, qqimeɣ d tama-s,
smeḥsiseɣ-as.
- “…Tzerziren wussan d affug, yefsi wedfel deg yidurar,
nemmuger tafsut s wurar. Yewweḍ-d mayyu, lawan n tmegra,
d tikli s annar. Xas akken Mḥend yezdeɣ di lḥara ufella, Yidir
terra-t-id tejmaɛt d akessar, werǧin ṭṭifen abrid n uzaɣar yal
yiwen i yiman-is, zgan akken i ddukulen tiddemcect ad
megren tirni. Tezdi-ten tegmat, tecrek-iten tgella d lemleḥ.
Lameɛna, aseggas-nni, mačči am tannumi, tezwar tmedda s
amkan. Tadyant yeḍran, tejreḥ ulawen, teqqim deg waktayen”.
Tenṭeq-d Jeǧǧiga, testeqsa-tt :
- “D acu i yeḍran ?”.
Teḍfer nna Kulla awal-is tenna :
- “ Mi yebra uzizwu, yerreẓ yiṭij, iṣubb-d Mḥend ad yawi abrid
ɣer lexla, iɛedda tawwurt taɛeẓẓugt yessufuɣen srid s azaɣar.
Mi izeggen amecwar, iḍegger tiṭ-is metwal lmelk-nni uɣur
iteddu, iwala argaz, yettḥuccu s wemger arumi. Yesmeɛqal,
ahaqel ttulsent wallen-is, ur yefriz ara ! Yuɣal yessemɣer
32
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
ijiqdan almi yewweḍ. Akken kan i t-yeɛqel d gma-s U Yidir,
neṭgen isufa n wurfan-is. Ibedd di lekḍer yenna-yas :
- “Ad tserseḍ amger-nni neɣ ass-a wissen amek fell-ak”.
Winna ur s-d-yerri ara awal, yefka-yas-d tameẓẓuɣt n
uḥeddad. Ɣer ɣur-s ula i t-id-yewwin ɣer din, yejbed amur-is
gar watmaten-is. Ma d Mḥend yugi beṭṭu-nni, tṣaḥ-it-id yir
tesɣart. Yečča timess. Ters-as tunfiṭ ɣef timiṭ, simmal U Yidir
yettkemmil aḥuccu, simmal ttenfufudent tiqqad. Yemmeɣ ad
as-d-yekkes amger-nni, ttemɛentaren, yal wa ijebbed ɣer
tama-s. Yiwen deg-sen ur yefki mayna almi s-d-yennser, tiyita
teffeɣ-as afus. Yenta wemger deg yiberdi n Mḥend, tewwet
tbuzerraqt n yidammen, tga taḥemmalt. Yemmameḍ asurif,
yuɣal yeggumma ad yemḥiḥed, yebberttax ɣer lqaɛa, yeffeɣ-it
iziɣer”.
Akken d-refdeɣ allen-iw, fuǧǧeɣ ɣef nna Kulla mɛemɛent-d
wallen-is d imeṭṭawen. Nniɣ-as :
- “ Imir kan, yemmut ?”
Terra-yi-d :
- “Nniɣ-am a yelli, leḥzeb yerra leqḍa, ur yelli wacu ara nawi
yid-neɣ, siwa tardast n lekfen, urant deg-s lefɛayel-nneɣ.
Lameɛna ǧǧan-t-id imezwura : Atmaten d atmaten, aɛebbuḍ
yebḍa-ten”.
Si laman i d-yekka lxuf
Llan yemdanen ttbeddilen udmawen, cban tata, mačči d
udem ara d-fken ass-a iss ara d-banen azekka. Llan wiyaḍ d at
nniya d ṣṣfa deg-sen tacrurt ur telli. Farid, ixeddem ɣef laẓ-is,
yeqqim ɣur yiman-is, d yiwen ilemẓi yettawin dderk, ur
yettcuḥḥu ara i tezmert-is, ur yettɣullu ara. Ayen i yeǧǧan
amɛellem-is ad t-yessimen ɣef tḥanut-is. Ladɣa, ddeqs aya i
ixeddem ɣur-s. Yiwen wass, yeɣli-yas-d ccɣel n lefwat, yewwid ad t-yeqḍu, iɛewweq amek ara yexdem. Yuɣal yenna-yas i
umeddakel-is :
- “Ttxil-k ma ur iyi-d-tbeddeḍ, si leɛḍil ad d-uɣaleɣ, ur
ttɛeṭṭileɣ ara”.
Yerra-yas :
- “Ruḥ kan, kkes aɣbel”.
33
L’expression écrite en Tamazight
Ziɣ ur yumin yewweḍ-d wass yettraju acḥal : yetterɛiɛic, ur
yurig, ur iqegged afus-is, immazed, yeddem iṣurdiyen. Zrin
wussan, Farid ur d-yetkaki s umeddakel-is i s-yuɣalen d azrem
n uqelmun. Almi d ass ideg d-tebbaɛzaq tidet, d ayen umi
qqaren : Si laman i d-yekka lxuf, i yesgermed Farid, ixẓer
ameddakel-nni i t-iɣurren, iḍeqqer-as asefru-agi :
Ɛuhdeɣ tadukli d leḥbab / Imi tamusni tɣab
Imi wid nerra d leḥbab / Ukud nemjerrab
Almi la tṣiḥin fell-i / Ay ul-iw berka-k tteqzab
Ur teddu d waɛrab / Wala lyahud irkelli
Aḍris afuklan (Texte argumentatif) seg yinzi :
Yella walbaɛḍ ulac-it yella, yella wayeḍ yella ulac-it
Imdanen n ddunit merra ur ɛdilen ara, mgaraden deg
waṭas n temsal, ama di ṣṣifa, ama di lefhama, ama di leqdic.
Ṣṣifa ur tesɛi ara azal, ayen i yesɛan azal d lefhama d leqdic :
Wa ad t-tafeḍ yesɛa lefhama, yessemras-itt di leqdic-is, wayeḍ
ad t-tafeḍ yedder kan, am zun ulac-it, ur ineṭṭeq ur yesenṭaq.
Sliman Ɛazem, seg wid yemmuten lamaɛna mazal-iten llan, xas
yeǧǧa-yaɣ, yeǧǧa-yaɣ-d agerruj. Yeqqim-d wawal-is, yettifrir
am zzit ɣef waman, ur yezzir ara di temda n tatut. Yerna ɣer
tezdemt n yismawen n wid yeddan d wakud ɣas yečča-ten
wakal, ttunebdaren ɣef yidra n leqdic-nsen, ur ṭṭifen ara
tiɣmert, rban ifassen-nsen, ssawḍen ad d-xellfen deffir-sen.
Ɣef yemdanen yecban Sliman Ɛazem i d-yenna Lmulud At
Mɛemmer : yella walbaɛḍ yella ula-it, yella wayeḍ ulac-it
yella”. Yenna umedyaz deg wawal-is :
Lefhama qlil win umi tt-yefka / Wa yesɛa-tt wa d igellil
Bab-is ixeddem s ṣṣfa / Yewwi lbaraka
Ur yeqqaz ur yettkebbil / Mačči am win tewwi lhawa
Tɣurr-it ddenya / Kul wa i yexdem ad t-yektil
34
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Exercice N° 06 :
D imddukal qesden ad sɛeddin kra n tegnit yelhan maɛna yella
wayen i sen-yeḍran, d acu twalam ? Init-d deg yiwet n teqsiṭ
ayen i ɛacen ass-nni.
Yir ass
Yiwen wass deg wussan n Rebbi di tefsut; Ṣufyan, Rabeḥ
d Ɣilas msefhamen ad ruḥen ɣer teẓgi ad awin tamseddarit, i
wakken ad sɛeddin tagnit yelhan. Mi wwḍen ɣer wemkan,
xtaren tizi ad reṣṣin tamseddarit mi ara d-yaweḍ yiḍ. Yenṭeq
Ṣufyan yenna-d :
- “A wi yufan ad tt-nessenṭeḍ ɣer lqaɛa akken ur tettenququl
ara!”.
Yeḍsa Rabeḥ yenna-yas :
- “Iṭij yecban wa tugaḍed ad yekker waḍu ?”
Mqalacen ciṭ lamaɛna frant gar-asen imi mačči d annect-a a
yesxeṣren tagnit-nni. Tuli temseddarit, wwḍen-d yesɣaren
begsen imeddukal ad ssewwen imensi ; zhan ferḥen lamaɛna
ayen i ten-yettraǧun ur bnin fell-as. Yekker uzayeḍ, ixṣer-d
lḥal ; deg yiwet dqiqa iṭij iɣumm-it usigna, igenni yettɛemmir,
aḍu yesuffeg aɣebar kra din yewwi-t. Ɛerḍen imeddukal ad dssuksen kra ur zmiren i tzuzift i ten-ileḥqen.
Ixṣer-asen wass-nni, lamaɛna ferḥen imi i d-gran deffir n
temseddarit-nni ahat truḥ d asfel fell-asen. “Ur ttamen ṣṣaba
alama terwet imir adder-d lɣella!”.
“Ur ttamen iṭij n lexrif ṣṣbeḥ d iṭij tameddit d leɣmami!”.
I.3.2- Exercices sans corrigé
Exercice N°1 :
Afet-d iferdisen n uzenziɣ-agi, imir ḥkut-d taqsiṭ n win yeddan
d yir arfiq yeǧǧa-t deg yir amḍiq.
35
L’expression écrite en Tamazight
Amsifad
Amallal
Taɣawsa
Anermas
Aṣad
Amnamar
Exercice N° 2 :
Sxedmet imeslayen i d-iteddun i wakken ad teḥkum taqsiṭ, illaq
ad tesɛu imecwaren-ines akk d wayen illaqen i teqsiṭ :
Tawacult ; tayri ; luḍa ; ssuq , tameddurt ; nnḥas ; ddɣel ;
karuh ; tifrat ; lḥeq ; tafat ; nnif ; tawant ; dderya ; laẓ ; lhif ;
taɛdawt ; zzman ; taluft ; tafsut.
Exercice N°3 :
Sfehmet-d inzan i d-iteddun :
- Llum yellan ɣef wuccen rran-t-id ɣef iqelwacen.
- Daɛwessu xedmen lejdud teffeɣ di baba meḥmud.
- Win yeččan yečča win yegran tarbuyt tekkes.
- Awal ma wezzil yefra ma ɣezzif ad d-yawi kra.
- Win yesɛan rray xir ma yesɛa ayla.
- Ur yečči win ur nesɛi tuɣmas, ur yefriḥ win ur nesɛi tagmat.
Exercice N°4 :
Tagi d taqsiṭ n wefrux ijerḥen… D acu i s-yeḍran… Ḥkut-d
ayen i twalam.
36
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
II- Textes produits à partir de substrat théorique
Tableau récapitulatif des différents textes avec les thèmes
traités :
Types
Textes
Narratifs
Matub Lwennas
Ɛebban Remḍan
Ɛli Makur
Mulud Ferɛun
Tudert n Sliman Ɛazem
Ccix Nurdin
Sliman Ɛazem
Igerbucen
Si Muḥ U Mḥend
Sidi Ɛebderraḥman
Belɛid n At Ɛli
Jean-Jacques Rousseau
Argaz yettwattun
Tudert n dda Lmulud
Ṭawes Ɛemruc
Arraz n Nubel
Nekk d ddabex
Ccfaya n temẓi
Récit biographique
/Autobiographique
Mexdem yaf-it
Tamacahut n faṭima
Anḥar
Tasa n tyemmat
Berru
Lḥif
Lwiza
Taqsiṭ n Kamal
Taggara n tudert
Nettat akk d nekk
Récit imaginaire
37
L’expression écrite en Tamazight
Taqsiṭ n iɣersiwen
D targit
Azrem n uqelmun
Affer d umerɣum
Amaziɣ d tilelli
Tawwurt n lɛinṣer
Izerfan n wemdan
J.S.k
Tafsut n 80
Aselmed n tmaziɣt
Amennuɣ ɣef tmaziɣt
Texte déscriptif / Aḍris
aneglam
Récit historique
Waren yebrir
Aglaway (Le portable)
Taneẓruft (Ṣṣeḥra)
Leḥkem s lmut
Tutlayt-nneɣ
Asqamu n Wegraw n
Leǧnas Yedduklen
Tilelli n tenfalit
Aneɣmas di tmurt-nneɣ
Tayemmat
Arfiq
Lwaldin
Ddunit m sin wudmawen
Tigemmi-nneɣ
Aḥeckul
Tizlit taqbaylit
Izerfan n tmeṭṭut
Addal
Yir brid
Argumentatif/ simple/
dialectique
38
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Timenɣiwt n iman-is
Tudert n Sliman Ɛazem
Expositif/ Scientifique
Asendu
Taḍuṭ
Aẓeṭṭa (1)
Aẓeṭṭa (2)
Dduɛat n uẓeṭṭa
Lebni n ufexxar
Talaxt
Amsal
Lxedma n talaxt
Ass amezwaru n tkerza
Si tkerza ɣer usarwet
Taneqqelt
Llqeḍ n uzemmur
Iẓid n uzemmur
Zzit n uzemmur zik
Thèmes traités
Yennayer
Taddart
Timecreṭ (1)
Timecreṭ (2)
Tibuɣarin
Lexḍubegga
Isurifen n unadi
Internet
Aselkim
Lmasiḥ
39
L’expression écrite en Tamazight
Sida
Aqḍaɛ n ticerka (i llufan)
Tujya n wurɣu
Tujya n zik
Poétique/ Isefra
Llufan
Tasa tezgel lfuruḥ
Tterbbega n wegrud : aṣerqes
Tameṭṭut d usefru
Tameɣra n ṭṭhara di tallit
taqburt
II.1- Type narratif / taqsiṭ
II.1.1- Le récit autobiographique / biographique
Tameddurt n wemdan
Maɛtub Lwennas
Maɛtub Lwennes, d accenay ameqqran n tmurt n
leqbayel, illul ass n 24 yennayer 1956 di taddart n tewrirt n
Musa deg At Dwala, Tizi-wezzu. Yeǧǧa leqraya zik, imi yewɛer
akud lecyux i t-yesɣarayen, yuɣal yesɛedday ussan-is gar ccna
d lfen. Iḥemmel JSK iɣef yecna aṭas. Mi meqqer yuɣal la icennu
di tmeɣriwin ama di tmurt-is ama di berra, gar tezlatin
timezwura ad naf : Ay izem, JSK.
Seg useggas n 1981 ɣer 1998, Lwennas yesɛedda temẓi-s deg
leḥbus d sbiṭar imi yeqqar-d tidet yettwaffren. D 1983 yezweǧ
d Ǧamila almi 1990 msefraqen. Di 1994, yettwaṭṭef sɣur
terbaât timselleḥt (GIA) i s-d-iserrḥen mbeɛd. Lwennas
ikemmel abrid-is ɣas llan aṭas n iɛewwiqen si tama n udabu.
Yecna ɣef tayri, lmeḥna, lbaṭel, tasertit, ɣef yemma-s, d waṭas n
tesfifin nniḍen. Yettwanɣa ass n 25 yunyu 1998, ar ass-a ur
iban anwa s-d-ibedden lmut-is, yeǧǧa-d tasfift taneggarut
anda yecna tabrat i lḥekkam. Gar imeslayen-is : “Ass-agi lliɣ
40
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
azzekka wissen, nniɣ-d ayen ẓriɣ d wayen ttwaliɣ, assen di
temda ma ɣliɣ azzekka rruḥ-iw ad ken-id-tesmekti“.
Ɛebban Remḍan
Ɛebban Remḍan d aqbayli. Ilul ass n 10 yunyu 1920, di
taddart Iɛezzuzen yettabaɛen taɣiwant n At Yiraten. Tudert-is
di taddart teqreb mraw d kraḍ (13 ans) iseggasen. Deg-sen ur
iḥus i laɛtab, imi imawlan-is d at lxir, sɛan lexlawi meqqren n
uzemmur d lexrif. Baba-s ixeddem di tenzzut (commerce).
Yemma-s deg wexxam d lexla am tlawin merra n leqbayel.
Tḥemmel Remḍan, temsenyaf-it gar watmaten-is imi yaḥrec
deg uɣerbaz. Di ddula n urumi, mačči akk arrac sɛan arezg (la
chance) ad lemden. Xuṣṣen iɣerbazen, ɛuṭren medden… Netta
yesɛa arezg imi imawlan-is zemren. Yelmed deg uɣerbaz
Izundayen (Iɛezzuzen). Yewwi-d iman-is yif akk tizyiwin-is.
Di 1932-1933, yewwi-d 17/20 deg welmud, 18/20 di liḥala-s
daxel n uɣerbaz. Yewwi-d agerdas (un diplôme) n uɣerbaz
amezwaru di tallit-nni. Iruḥ ad ikemmel di Blida (Difri, Ibn
Rucd), di leɛmer-is mraw d kraḍ (13 ans). Iseggasen, yebḍa ɣef
yeḥbiben, imawlan d taddart, maca yewwi-d lbak “Maths” di
tallit-nni, ulac aṭas i yewwḍen s anda yewweḍ. Yebda tasertit
(la politique) di tesnawit (lycée) n Blida. Ur ikemmel ara almad
di tsedawit, imi tasertit tekcem tezdeɣ idammen-is, di leɛmer-is
ḥala semraw d sin (22 ans) iseggasen. Ayen yellan yewweḍ di
tallit-nni imi d arumi i d leḥkem.
Di 1947, yeḥkem akabar « Rbeḥ n Tlelli d Tugdut MTLD».
Yerra-t ujenṭaḍ (colonisateur) ɣur lḥebs, yekka smus iseggasen
(5 ans). Yexdem asunded (grève) ɣef lmakla akken ad
yettuneḥsab d ameḥbus n tsertit. Yeffeɣ-d di yennayer 1955,
din yerna ɣur watmaten-is imjuhad. Deg useggas n 19551956, yessemlal Remḍan Ɛebban ikabaren merra. Ayen ur dneḍri uqbel imi ɣur-s ma yebɣa wegdud azzayri timmunent
(indépendance) ilaq ad yeddukel. Yal tamurt tesɛa asefru n
ddula-s (hymne national), di tmurt-nneɣ (Lezzayer) Remḍan
Ɛebban i d-ifkan tikti (idée) ɣef wayen yenna Rabeḥ Lexḍer.
Imi iruḥ Remḍan Ɛebban ɣer Mufdi Zakariya, yefka-yas lsas n
usefru-nni : (ur d ittedu yisem n yiwen, d agdud i ijuhden,
41
L’expression écrite en Tamazight
tagallit s tudert n tlelli d lmut). Ijmeɛ-d Remḍan Ɛebban akk
irgazen n tsertit. Yexdem zzmam n Ṣṣumam, akken ad iban
webrid n ṭrad, d wamek ara t-sselḥun. Yeḍra-d ass n 20 ɣuct
1956 deg Ifri n Akfadu.
Remḍan Ɛebban d argaz n tlelli, tugdut d tsertit, ayen i s-dyewwin acḥal d amennuɣ d imeddukal-is n tsertit. Ar taggara,
nɣan Remḍan Ɛebban ass n 27 dujember 1957 di Marruk asmi
iruḥ ad yennejmeɛ d tarbaɛt n Wejda.
Ɛli Makur
Ɛli Makur ilul ass n 7 ctember 1953, d aqcic am wiyaḍ.
Ɛeddan kra n wagguren, aseggas, tebda yemma-s tettfiqi d
akken iɣsan-is ur ɛtiqen ara, ur yettmurud, ur yettnerni. Mi
yessaweḍ krad iseggasen ttdawin-t di sbiṭar n Lezzayer armi
uysen maḍi rrant-id s axxam. Maca leɛqel-is yettnerni am
tezyiwin-is ; yella d uḥric (intelligent) ɣas akken ur yekcim ara
ɣer uɣerbaz yessaweḍ ad yissin ad iɣer, ad yaru, ttawin-d ayen
akk i d-lemden isekkilen, imḍan (chiffres) ttɛawaden-asen
netta ileqqeḍ-iten seg imir yessenṭaq-d idlisen, n uɣerbaz ula d
idlisen nniḍen. Deg useggas 1960 yerra ddhen-is ɣer tmedyazt
s tektabt-nni n Mulud Ferɛun “Isefra n Si Muḥend U Mḥend i
s-d-yewwi mmi-s n xalti-s, din yufa iman-is imi ten-yefhem
mi yeqqar. Yuɣal yettaru isefra s lqaleb n Si Muḥend, yeqqariten i warraw n taddart-is d annect-nni i t-yeǧǧan yettwassen
din. Deg 1990, tbeddel tudert-is yuɣal iteffeɣ-d iqeddec di
Tiddukla tadelsant « Itri » n taddart Agni Ɛmer, anda yella d
yiwen gar wid i t-id-yesbedden, yettili aṭas deg Wexxam n
yedles Mulud Mɛemmri akk d Tesdawit n Tizi Wezzu.
Deg 1991, yebda yettaru deg weɣmis « Tamurt » yura
tamezgunt, yettekki deg wusrir ussnan (club scientifique) n
tesdawit umi qqaren (tira tura). Yettiki deg warraz n wegraw
amaziɣ n da Lmulud anda yewwi araz n tebɣest
(encouragement). Yessufeɣ-d yiwen wedlis ɣef tudart-is “Ul
yerɣan” ; asmi yebda weɣmis “Iẓuran” yuɣal yettaru deg-s.
Afris aneggaru werɛad i d-yeffiɣ yewweḍ laɛfu n Rebbi. Yura
tullizin, tamezgunt, imagraden (les articles) timucuha,
ungalen, daɣen isuqel (traduit) adlis aneggaru n « Jean Paul
Sartre ». Tuddert-is n yal ass, ur igi ara axxam n baba-s
42
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
yemmut zik mbaɛd terna yemma-s yettidir deg wexxam n
gma-s. Maca ur iḥus ara d akken ẓẓay ɣef twacult-is imi
ttqadaren-t ama deg wexxam ama di taddart. Tuddert-is tcudd
ɣer tira, arraw-is d isefra akken i d-yenna.
Yewweḍ laɛfu n Rebbi ass n 11 meɣres 2002 ɣef tesɛa n yiḍ.
Yemḍel ass n 13 meɣres 2002.
Mulud Ferɛun
Idles n tmurt, yebna ɣef tutlay-is, tasekla-s, amezruy-is,
imyura-s ixedmen aṭas i lebni-s. Acḥal d win yuran amezruy,
ccbaḥa n tmurt d iɣeblan-is, aṭas n yemyura gar-sen Mulud
Ferεun. Mulud Ferεun d amyaru azzayri, isem-is aḥeqqani
Mulud At Caɛban, ilul ass n 8 di meɣres 1913 deg Tizi Hibel
deg At Dwala. Amecwar-is n leqraya, yebda-t di tewrirt Musa,
yuɣal yekcem ɣer “Le College” n Tizi-Wezzu di 1928, rebɛa
iseggasen mbaɛd yewwi-d agerdas, dɣa yesɛedda amzizwer,
yekcem ɣer uɣerbaz amagnu di leɛmer-is 19 iseggasen, di
Lezzayer di Buzerriɛa, yeffeɣ-d ssyinna s ugerdas n uselmed.
Deg useggas n 1935 yesselmed di taddart-is, imir yuɣal d
anemhal n uɣerbaz n Tewrirt Musa, ssyinna ɣer uɣerbaz n
Larebɛa n At Yiraten. Di1960 yuɣal d amasweḍ. Mulud Ferɛun
yura “Mmi-s n ugellil”, “Ussan n tmurt”, “Iberdan yettalin”,
“Isefra n Si Muḥ U Mḥend. Lmut-is tella-d as n15 di meɣres
1962, seg ufus n l’OAS i yellan d iɛdawen n yergazen yebɣan
ad bnun Lezzayer uzekka.
Ɣer taggara, annect nebɣu nini-t-id ɣef Mulud Ferεun drus
maḍi imi ayen i d-yeǧǧa d azamul yewwi-d ad yeqqim i lebda,
ad yili ass-a d uzekka. Awal yenna-t-id Lwennas Maɛtub : “Ɣas
leqḍen acḥal d itri igenni ur inegger ara”.
Tudert n Sliman Ɛazem
Tizlit taqbaylit d tin i d-yufraren, ayagi yella-d s
lmendad n imusnaw-is n tmedyazt, gar-sen Sliman Ɛazem i
yellan gar tgejda n ccna amazɣan, ameslay fell-as, d awezɣi ad
t-id-nini yakk akken yuklal.
Sliman Ɛazem ilul ass n 19 ctember 1918 di taddart n At
Bucennaca deg Wegni geɣran i d-yezgan deg wedrar n ǧerǧer
43
L’expression écrite en Tamazight
di lǧiha n Iwaḍiyen anda yedder temẓi-s. Ikcem ɣer uɣerbaz di
taddart-is maca ur iɛeṭṭel ara yeffeɣ-d yuɣal d ameksa am
waṭas n tezyiwin-is di taddart.
Mi yewweḍ 11 iseggasen, ɣef wakken d-tḥekku weltma-s
Werdiya Leɛmara, ibedd-d ɣer-s lmelk, iɣil d albaɛḍ n
yemɣaren n taddart maca mi t-issaked mliḥ gar wudem-is yufa
amɣar werǧin walant wallen-is, inṭeq-d ɣer-s issextar-it gar
snat n temsal : ad iɛemmer axxam-is neɣ ad iɛemmer lebṣer-is,
dda Sliman yextar amezwaru d ayen i t-yeǧǧan ad yuɣal d
amedyaz ameqqran maca amkan-is yexla, yemmut ur d-yeǧǧi
tarwa. Asmi yewweḍ 15 iseggasen, iruḥ ɣer tmurt n Fransa, d
win yunagen ɣer waṭas n tmura ladɣa ayen yakk tekka lgirra n
umaḍal tis snat (2ème guerre mondiale) yuɣ-it lḥal di lḥebs di
tmurt n Lalman (Allemagne). Sliman Ɛazem d yiwen iḥemmlen
tamedyazt nezzeh, asmi yesɛa 19 iseggasen di leɛmer-is
yessekles tizlit-is tamezwarut umi yeqqar “A Muḥ a Muḥ”.
Tuget di tezlatin-is yettawi-d ɣef lɣerba imi din yakk i yesɛedda
ddunit-is acku yettwanfa si tmurt-is. Dɣa deg wayen yenna ɣef
tmurt-is ad naf : “A tamurt-iw ɛzizen, tin ǧǧiɣ melba lebɣi-w,
mačči d nekk i yextaren, d lmektub akk d zzher-iw, aql-i di
tmura n medden, ma d lexyal-im gar wallen-iw“. Ɣer taggara,
ussan-is ineggura yesɛedda-ten di layas d ttemɣer imi d-yufa
iman-is di lɣerba d awḥid mebla leḥbab mebla imawlan.
Sliman yemmut ass n 28 yennayer 1983 di leεmer-is 65
iseggasen di lɣerba ; yettwanṭel berra n wakal i t-id-yessekren
yemmut ur yewwiḍ ɣer wayen yebɣa, ur d-yekcim ara ɣer
tmurt ideg yemrarreɣ ideg yesɛedda temẓi-s ɣas akken Sliman
tafekka-s tɣab ɣef wallen maca tamedyazt-is d ccna-ines ad
qqimen i lebda ur fennun ara lǧil yettaǧǧa-ten-id i wayeḍ d
agerruj i tsekla tamaziɣt.
Ccix Nurdin
Ccix Nurdin d yiwen umedyaz ameqqran, isem-is
Nurdin Meẓyan, ilul ass n 8 unber 1918 di taddart Ugemmun
taɣiwant n Larebɛa n At Yiraten deg yiwet n twacult n
yemrabḍen. Asmi yesɛa 6 iseggasen yekcem ɣer temɛemmert,
anda i t-yesɣaray baba-s, Si Taher, i d-yeffɣen seg yiwet
44
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
zzawiya i yettwasnen aṭas, Sidi Ɛebderraḥman Ilula“. Di mraw
(10 ans) iseggasen n tɣuri yelmed mraw d kuz (14) n leḥzab.
Yessaweḍ mraw d sa (17 ans) iseggasen yunag ɣer Lezzayer
ɣur gma-s. Deg useggas n 1936 iban-as-d webrid, imi yemlal d
mass Finquel, anemhal n teẓrigt “Pathé Marconi“, anda
yessekles ass n 4 ctember 1938 tasfift-is tamezwarut, deg-s
mraw d sin (12) n tezlatin, seg-sen “Alu trisiti“, “Anfet-iyi ad
ruɣ“, “A xali xali“, akk d “Yelli-s n tmurt“.
Ccix Nurdin d yiwen iqedcen aṭas i wakken ad yili umaṭṭaf n
teqbaylit, deg useggas n 1943, win yeṭṭfen isem n “Tis snat“
(Chaine II), seg wasmi i d-tuɣal tiliẓri d umaṭṭaf n Lezzayer
RTA ɣer yezzayriyen. Mi tuẓa rradyu ɣer zdat, yeṭṭef Ccix
Nurdin mraw d yiwet (11) n tedwilin i ddurt, timṣeḍsa d
tezlatin. Yettwassen unaẓur-agi aṭas s tezlatin-is amedya
“Ɣenni ɣenni a ṭṭir areqman, ɣenni ɣenni ɣef yefsan“.
Yessekles-itt ɣer yiwen uyuguṣlabi. Yettwassen diɣen s webrid
n ssinima yebda-t s “Les hors la loi“ n Tufiq Fares, d skeč-is
“Nṭelleq rrumiya“ anda i d-yelɛeb d afellaḥ aɣrib izweǧ d
tefransist ; rnu-d ɣur-s asaru-ines i d-iɛeddan acḥal d tikkal di
tiliẓri, akk d nnubat i yexdem ɣer tama n yemṣeḍsay
imeqranen am, Sidaɛli Kwirat, Muḥemmed Ḥilmi, Sidḥmed
Agumi d Ḥasan Lḥasani.
Deg webrid n tmedyazt ; timlilit d Sliman Ɛazem tecreḍ
amecwar d ameqqran, nezmer ad d-nini d akken yal yiwen
yeɛjeb wayeḍ, imi Ccix Nurdin di ṣṣifa-ines d aqqerru n terbaɛt
n uẓawan n lmusiqa, dda Sliman iɛedda-d di rradyu, imir i
yessekles tizlatin-is timezwura “A Muḥ a Muḥ“, “Aṭas i
ṣebreɣ“, imedyazen-agi qqimen aṭas ur mmeẓren ara, maca
Ccix Nurdin yerǧa almi d 1975 akken ad yemlil akk d
umedyaz-agi aɣrib, mselḥan si lebɛid imi xedmen tizlatin
akken amedya “Aɛessas n tala“, “Aḥeddad n At Yanni“…
Skelsen azal n 22 n tesfifin d 96 isefra i cnan akken. Lmut n
dda Sliman tḥuza aṭas Ccix Nurdin, ayen i t-yewwin ad yeffeɣ
seg rradyu deg useggas n 1983 ; mbeɛd 60 iseggasen n
uxxedim deg umezgun d tmedyazt tamaziɣt.
Ccix Nurdin yemmut di Lezzayer ass n 16 ɣect 1999 ɣef 81 n
iseggasen di leɛmer-is.
45
L’expression écrite en Tamazight
46
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Igerbucen
Anwa-t Igerbucen ? Drus n medden i d-yettmeslayen
fell-as. D anaẓur ameqqran yettwassen aṭas di tmura n berra
walla di tmurt-is. Muḥemmed Igerbucen ilul deg useggas n
1907 deg temguṭ, taddart n At Wuccen, di tɣiwant n Uzeffun
di tmurt n leqbayel. Muḥemmed d ilemẓi asmi i t-wwin
imawaln-is ɣer temdint n Lezzayer anida i yemlal d yiwen
weglizi isem-is L. Roth, d anesbaɣur neɣ d imreffeh. Asmi i
yewweḍ 12 iseggasen di leɛmer-is, yelmed lmuziga. Imawlanis ǧǧan-t acku ẓran mmi-tsen yezmer i yiman-is, yeqqim ɣer
weglizi-nni aṭas n iseggassen, yuɣal yekcem ɣer uɣerbaz n
lmuziga. Aselmed-is amezwaru qqaren-as Living. Iruḥ ɣer
Lutric anida ikemmel almad n lmuziga. Deg useggas n 1923,
Muḥemmed, 16 iseggasen di leɛmer-is, yura deg yiwet temlilit
n lmuziga. Ixdem-d yiwet lmuziga i das-d-yesmuzegten.
Muḥemmed yewwi-d udem amaynut i lmuziga i waṭas n isura
am “La fontaisie Algérienne”, “Découvete du Sahara”, “L’appel
du sud”… atg. Di taggara, ad d-nini kan Muḥemmed
Igerbucen yeǧǧa-d tala ideg ara yagment tsutwin i d-iteddun.
Si Muḥ U Mḥend
Llan yemdanen ɣas mmuten maca mazal ddren acku
ḥekkun-d fell-asen medden. Gar-asen Si Muḥ U Mḥend.
Si Muḥ U Mḥend neɣ Ḥamaduc Muḥemmed ilul gar 18401850 di taddart n Icerɛiwen di Larebɛa n At Yiraten. Asmi
mecṭuḥ yekcem ɣer zzawiya ad yelmed Leqran maca ur iɛeṭṭel
ara yeḥbes acku baba-s yemmut di tedyant n 1871. Si Muḥ U
Mḥend izweǧ, izdeɣ ɣer xwali-s maca yegget ccwal dɣa iruḥ
izdeɣ ɣur tḍeggalt-is. Asmi yebda yeḥfeḍ lkif d ccrab, taɛreḍ
tḍeggalt-is ad t-tneɣ akken ad tɛiwed yelli-s zzwaǧ, terra-yas
ssem ɣer wučči, maca imneɛ imi yugi ad yečč. Akka, Si Muḥ U
Mḥend yeǧǧa tameṭṭut-is yerwel, yuɣal d amenṣran. Iɛedda ɣef
waṭas n temnaḍin n Lezzayer, ɣef uḍar i ileḥḥu, ansi iɛedda
sterḥiben yis-s wid i t-yessnen, ma d netta yettawi-yasen-d
isefra s ways i sen-yettarra tajmilt. Asmi iwala qrib ad yemmet,
Si Muḥ U Mḥend yebɣa ad yexdem asikel-is aneggaru akken
ad d-iẓer leḥbab-is anda ma llan. Deg webrid-is iẓur-d Ccix
47
L’expression écrite en Tamazight
Muḥend U Lḥusin. Kra n iseggasen mbaɛd, Si Muḥ U Mḥend
yehlek aṭan n lberd, yekcem ɣer ssbiṭar n At Mangellat anida
yemmut ass n 28 dugenber 1906.
Sidi Ɛabderraḥman
Ɛabderraḥman Lazhari Lǧarǧari, d yiwen wemrabeḍ
yeɣran Leqran, iferru aṭas n temsal gar yegduden gar twaculin.
Ilul deg At Smaɛel di tɣiwant n Buɣni. Di lmuse ama di tɛacurt
neɣ di lmulud, di lɛid, ttruḥen-d ɣur-s si yal amkan i wakken
ad t-id-zuren, akken daɣen, tama lemqam-agi ad naf zzawiya
anga sɣarayen Leqran ma d wid t-iqerben ttruḥun-d ɣur-s yal
lǧemɛa. Sidi Ɛabderraḥman yemmut di Lezzayer anda yezdeɣ,
imaren agdud-agi n At Smaɛel bɣan ad t-id-awin akken ad tmeḍlen ɣur-sen imi d mmi-s n tmurt-nsen, di Lezzayer daɣen
bɣan ad t-meḍlen ɣur-sen imi dinna i yettidir, ihi akka yella-d
umgarad gar-asen, imiren akkenni, nesla kull wa amek
ihedder wa ad yeqqar belli bḍan-t ɣef sin yal yiwen yewwi
nnefṣ, llan wid iheddren qqaren-as d akken d netta i d-ineṭqen
ɣer-sen yenna-yasen-d : « Ruḥet ad iyi-n-tafem dinna ». Imir
usan-d ɣer tmurt-nsen ufan-t-id dinna imaren i d-yeqqi dɣa
lǧameɛ n Sidi Ɛabderraḥman deg At Smaɛel wayeḍ di temdint n
Lezzayer di lḥamma, dɣa yeqqim-d usefru-agi fell-as :
A Sidi Ɛabderraḥman
Yiwen yenṭel di lḥamma
Ul-iw yebɣa ad yetfehar
a lewli yebḍan ɣef sin
wayeḍ deg wedrar leḥṣin
yebɣa ad yezdeɣ leḥṣin
Belɛid n At Ɛli
Izarar Ṭeyeb umi qarren Belɛid n At Ɛli, ilul di 1914 di
Buluɣin, di Lezzayer, tawacul-is n taddart n wezru uqellal,
lɛerc n At Mangellat, taɣiwant n Ɛin Lḥemmam ikcem ɣer
uɣerbaz n taddart, alarmi yessaweḍ ɣer C.E.P di tudert-is
xemseṭṭac iseggasen. Dɣa yeffeɣ-d seg uɣerbaz, zewǧen-as
imawlan-is mebla lebɣi-s. Di tallit-nni, i yebda Belɛid yeṭṭafar
amenṭer di leqhawi, yuɣal iṣubb ɣer Lezzayer, i wakken ad
yerbeḥ cwiṭ uṣurdi yekcem ɣer lɛesker.
Fkan-as “le grade” n “Sergent-chef” di 1939 uznen-t d
aɛsekriw ɣer Tunes (di tallit n traḍ wis sin n umaḍal). Ssyinna
48
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
di 1943 ɣer « la Corse ». Deg inigaqi, Belɛid yeffeɣ-d seg lbabur
yeqqim di temdint kraḍ wussan netta d tissit yettu iman-is
alarmi yufa lbabur iruḥ. Seg imiren, yuɣal d amzarṭi, yuɣal
ikcem-d ɣer Lezzayer : adrim ulac, llebsa ulac taguni deg
iberdan i usemmiḍ d laẓ. Yuɣal yerra ɣer taddart-is, s aẓru, ɣer
yemma-s yakk d gma-s melmi kan i yezweǧ. Yessekcem-it
gma-s ɣer lluzin n trisiti, di Lezzayer, ur yezgi ara dinna, yeǧǧa
lxedma-s. Tikkelt nniḍen yuɣal ɣer yemma-s. Tikkelt-a segmi
teɛya deg-s, d yemma-s i t-yeǧǧan, truḥ ɣer mmi-s yellan di
Lezzayer. Belɛid yegra-d di taddart weḥd-s i laẓ… akk d tugdi
seg iǧadarmiyen ad t-ṭṭfen, imi yella d amzarṭi. Tikwal, yettaru
tibratin deg yemnaren n tḥuna dɣa irbeḥ-d ciṭ iṣurdiyen…
akken yuɣ tannumi, mi yesɛa aṣurdi ad t-yesruḥ di tissit…
Ahat d tudert-ines n laẓ akk d tissit, am win yettnadin kra ur tyufi ara, i t-yessawḍen ad yaru… Lkaɣeḍ d yimru uɣalen d
imeddukal-is, tira tuɣal d tudert-is. Belɛid n At Ɛli gar
imezwura-nneɣ i yuran s tmaziɣt yeǧǧa-d timucuha d
wammud isefra, i d-yettefɣen di tesɣunt n FDB . Yemmut s
lberd deg yiwen unahlay (Hôpital) n irumyen (Pére blanc).
Jean-Jacques Rousseau
Rousseau d yiwen umusnaw ameqqran, ilul ass n 28
yunyu 1712 di Genéve, tekkes-as lmut yemma-s netta mazal-it
d llufan, baba-s isikel iǧǧat-id deg wexxam igujilen. Di ṭṭlam n
tiggujelt d leḥwej, ismed Rousseau tesɛa iseggasen di leɛmer-is,
yewwet wul-is i tmusni, ayagi d asirem-is lqayen : ad yekcem
ɣer uɣerbaz, deg wallaɣ-is yesɛa yakan yiwen n yiswi : d
tamusni. Yekcem Rouseau ɣer uɣerbaz, anda i d-yefrari gar
tezyiwin-is, yeɣra aṭas n tɣawsiwin am : tussna n tmetti,
amezruy, tamedyazt…
I wakken ad tnnerni tussna-s, issikel ɣer waṭas n tmura:
Fransa, Legliz, Lalman… Ayen i t-yeǧǧan ad yelmed aṭas n
tutlayin, ayagi d aferdis agejdi, i yerran allaɣ-is d agerruj n
tmusni. Tamusni-nni ur tt-yeffir ara kan deg uqerru-s, maca
yessufeɣ-it-id deg waṭas n tezmamin; ad d-nadder seg-sent:
l’Emil, Tabrat n weḍrar… Ass n 2 yulyu 1978, yewweḍ
Rousseau laɛfu n Rebbi, di leɛmr-is setta u settin iseggasen.
49
L’expression écrite en Tamazight
Argaz yettwattun
Tamurt n leqbayel tettwassen s nnif d lḥerma d
yergazen i tt-izedɣen di yal tama. Tefka-d Ɛebban Remḍan,
tefka-d wid i d-ixelqen tafsut imaziɣen d wid yuran tafsut
taberkant, am wakken i d-tefka yiwen wergaz ixedmen aṭas
deg umussu aɣelnaw. Ɛmer Immac, i d-ilulen ass n 7 yulyu
aseggas n 1895 di tɣiwant n At Dwala taddart n At Mesbaḥ.
Seg wasmi yella d amectuḥ yettaɛraḍ ad iṭṭef amḍiq di tebdelt
(administration) yunag ɣer Fransa deg useggas n 1914 anda
yufa lxedma deg yiwet n lluzin tameqqrant, seg wakken
yettwassen s sfarren-t d aɣella n terbaεt (chef d’équipe)
Dda Ɛmer yekcem di tsertit si tewwurt-is meqran, imi yella d
amyaru aɣella (rédacteur en chef) n weɣmis n l’Umma gar
1933 d 1937, yella d amaray amatu (secrétaire général) n
Yetri n Tefriqt (ENA) seg useggas n 1933 armi d 1936, am
wakken yella deffir n wesnulfu n Uferdis Azzayri di 1947.
Yesselḥa akabar n (ENA) di tallit ideg yella Messali deg
uzwayag (l’exil), maca mi d-yuɣal yella lxilaf gar-asen. Dɣa
deg wegraw amatu (Assemblée générale) n ukabar aseggas n
1936, yesmekta-d dda Ɛmer Immac imeɣnasen d akken netta i
d-yesnulfan akabar-agi amac tadhelt (assistance) teḥbes-it s
isuɣan (vive Messali). Dɣa yerra-yasen : “ Tiddukla ilaq ad
teḍfer ahil-ines, ur ilaq ara ad telḥu deffir n tektiwin n yiwen
wemdan”. Ssyin akin ikcem-d ɣer tmurt anida ikemmel
amenuɣ armi yemmut ass n 7 furar 1960.
Tudert n dda Lmulud
Mulud At Mɛemmer ilul ass 28 deg wagur n buǧember
deg useggas n 1917 di taddart n tewrirt Mimun deg At Yanni.
Ma neɛreḍ ad d-nsuk tiṭ ɣef wayen yexdem neɣ ɣef wayen i dyessewjed i tmaziɣt, ur d-yettqiddi ara lebḥer ɣas ad d-yuɣal d
imeslayen. Netta d yiwen si tnudda-nni yeɣran, inuda ɣef
tmusni, ayagi yeǧǧa-t ad d-yerr lewhi-s ɣer tmetti n tmazɣa s
umata, ladɣa taqbaylit. S tmusni yesbeggen-d amek tetteddu
tmetti n leqbayel, ɣef wacu i tebna, taɣessa-s d twuri n
wemdan di tmetti-agi. Yessekfel-d aṭas n igerrujen n umaḍal
amaziɣ s umata. D aya i t-yeǧǧan ad d-yaru acḥal d ungalen
50
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
gar-asen : “Tawrirt yettwattun” anda d-yettbeggin iḥulfan d
iɣeblan n weqbayli s yiwet tmuɣli tamusnant. Dda Lmulud
yeɛreḍ ad as-d-yerr azal i tutlayt n tmaziɣt, tin i neẓra tedder
acḥal n leqrun ḥaca s timawit. Yefka-d ilugan i tira-s i wakken
ad d-yerr azal i wawal d lmeɛna-s, dda Lmulud yejmeɛ-d isefra
deg yedlisen-ines “Isefra n Si Muḥend”, “Isefra iqdimen n
leqbayel” akk d “Yenna-yas Ccix Muḥend”. Ayen i d-nenna
fell-as drus, ddeqs n tmusniwin i ɣ-d-yewwḍen ama ɣef tmetti,
tutlayt neɣ idles n tmaziɣt. Ass n 28 di furar 1989 d ass
aberkan ɣef leqbayel merra imi yewweḍ-d lexbar n lmut n dda
Lmulud di Ɛin Ddefla.
Ṭawes Ɛemruc
Tlul di tefsut ass n 4 di meɣres 1913, terfed tiɣri n ccna
yakk d tira deg useggas n 1937. Ṭawes Ɛemruc d yelli-s n
massa tameqqrant n tmurt n leqbayel nna Faḍma At Menṣur
Ɛemruc. Ulamma tlul di Tunes, maca yemma-s tessker-itt-id
ɣer terbut n tneffut n yidles n tmurt n leqbayel. Tessaɣ aẓar n
tayri di tfekka-ines s tsekla tamaziɣt di tlemnast n iberraniyen
anda ur tsell i wawal n tmaziɣt. 40 d aseggas d yiwen wass,
nutni di Tunes ttidiren ɣef yidles n tmurt ur malen ama ɣer
yefransawiyen ama ɣer itunsiyen. Kra i telmed ɣef yemma-s
terfed fell-as tecna-t am: lḥif leɛra, lɣerba, timucuha, isefra,
tameddurt n tmeṭṭut (imi yemma-s tecrew-itt merriɣet asmi dtlul di tala n At Dwala (Tizi Hibel) d wasmi teɣra ɣer
“tmarwin” (soeurs blanches) d wass-nni ideg tedda d tislit ɣer
twacult At Ɛemruc ɣer yiɣil Ɛli, yakk d wass-nni i yuɣen abrid
ɣer Tunes). Aɛeqqa yessawlen, yedda yid-sen ɣer Tunes
yetzenzin gar-asen am werzuz yeddem amḍiq, yid-sen i yecna
i nna Ṭawes asmi tella di dduḥ. Tekker-d Ṭawes tecna s taɣectis, tiɣri-s tnuda-d tamazɣa terna teffeɣ i tilas n tmurt. Win syeslan ad yeccirrew, ad iceqqeq wul-is imi d awalen i dyefruran deg wazu n useklu n teqbaylit-nni i d-yettarran
aɛmuc d agerruj. Ṭawes ulamma temmut di tefsut ass n 2 di
yebrir 1976, maca d tafekka-ines kan i yečča wakal imi
tiktiwin-is yakk d wayen tura ad yidir deg wallaɣen. Tettɣiḍ
twacult At Ɛemruc di tallit-nni anda leqbayel ttwalin-ten s
51
L’expression écrite en Tamazight
yiwet tikti tadiyyanit, imi ttwalin-ten d irumyen ; irumyen
daɣen ttwalin-ten d izzayriyen, nessaram kan agellid
ameqqran ad asen-yesbur talwit di laxert.
Arraz n Nubel
Alfred Nubel ilul deg useggas n 1833 di Sṭukhulm,
tamanaɣt n tmurt n Suwid, di yiwet twacult tamarkantit.
Akken yessaweḍ tẓa iseggasen deg usemmud-is, issikel d
imawlan-is ɣer tmurt n Rrus. Di tmurt (tamanaɣt) isɛedda kra
n iseggasen ayen i t-iǧǧan ad ilmed tutlayt tarusit. Issikel ɣer
waṭas n tmura nniḍen am Fransa d Legliz, Ṭalyan, Lalman;
netta iswi-s d tamusni, s waya tennerna tussna-s di tutlayin d
tussniwin n tujjya, taɣarant d tekrura rnu ɣer-sent tamedyazt.
S wayen yewret ɣef baba-s, Alfred iska aṭas n lluzinat, tid
issemres di tegmiwin-is tussnitin. Deg useggas n 1866, igra-d
tanga n “T.N.T”, tin yenwa ad tt-issemres di tujjya d kra ifuras
nniḍen maca fɣent-as tirga mxalfa seg d-yufa tagrit-is tekcem
aḥric n wemrig d ṭrad, ayen isḥeznen tanefsit n Alfred Nubel.
Seg imiren, isebbel tanefsi-is d sɛaya-s akk d yiswi n telwit deg
umaḍal s umata akken ad isfeḍ ayen d-uǧwen ifassen-is.
Deg useggas n 1895, israḥ taggara-s yura lewṣaya senad ad
immet di 10 buǧamber 1896, deg-s iweṣṣa ad smersen ayen diǧǧa di kra isenfaren, ayen ara d-ikecmen seg-sen ad ten-gen d
arrazen i wid i d-yufraren di tussniwin n tujjya, taɣarant,
takrura d tsekla.
Iweṣṣa daɣen “Parlement” n tmurt n Nurbej ad ifren yiwen
wemdan seg umaḍal yuklalen arraz n wesrad. Lewṣaya-yagi
ugin-tt imawlan n Alfred Nubel, ayen yerran agellid n tmurt n
Suwid ad d-issekcem iman-is akken ad xedmen s wayen yebɣa
umusnaw-agi. Deg useggas n 1968 lbanka talemnast n Suwid
terna-d yiwen warraz i tussniwin n tdamsa.
Nekk d ddabex
Cfiɣ, asmi sɛiɣ xemseṭṭac iseggasen ; lliɣ ttruḥuɣ ɣer
uɣerbaz ɣef tmanya n ṣṣbeḥ armi d tlata n tmeddit. Imawlaniw ur friḥen ara yis-i imi zgiɣ jehleɣ : leɛmer-iw mi ara ruḥeɣ
ɣer wennar ad leɛbeɣ ddabex ; ḥemmleɣ tasaɛet-nni, ttraǧuɣ-tt
s lferḥ d ameqqran. Din ttafeɣ iman-iw, ḥala nekk d terbaɛt-iw
52
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
di ddabex. Ddabex ! ḥesbeɣ-t d ameddakel-iw, yis-s tekkseɣ
lxiq. Imawlan-iw zgan ttnaɣen-iyi ɣef ccɣel n wexxam.
Yemma teqqar-iyi-d yal ass : « Ruḥ ad tecbuḍ tizyiwin-im ! »
Seg wakken ttlaqaben-iyi, tefɣeɣ ɣer uzaɣar anda tella tsusmi,
imir ttarraɣ-tt i yimeṭṭawen qqareɣ-as deg wul-iw : « Sɛan
lḥeqq imawlan-iw ! ». Meɛna ur zmireɣ ara ad qqimeɣ ur
leɛbeɣ ara ddabex, amek ara xedmeɣ ? » Atmaten-iw, yal
yiwen yelha-d d ccɣel-is. Teddun wussan akken almi ssawḍeɣ
ɛecrin iseggasen di leɛmer-iw, imir kecmeɣ ɣer tesdawit.
D ṣṣeḥ beddleɣ aṭas lameɛna ddabex zgiɣ ḥemmleɣ-t dɣa
ttlaɛabeɣ-t tikwal akk d tmeddukal-iw anda nettili.
Asirem-iw d ameqqran ad awḍeɣ lebɣi-w: ad kecmeɣ ɣer
tarbaɛt n teḥdayin n ddabex n uḍar, d JSK n teqcicin.
Ccfaya n temẓi
Yiwen wass deg wussan n unebdu, aẓɣal yefka-d imanis, neqqim ddaw n tfirest i tili ; di tallit-nni nella d igerdan ur
ɣ-yeɛǧib ara lḥal ad neqqim mebla ctat. Aẓɣal, azal, tiɣimit…
nukni yella wayen i ɣ-ixuṣṣen. Yenṭeq mmi-s n ɛemmi, «Samir»
yenna-d :
- « Teẓram anda tettara setti (jida) tament-ines neɣ ala ? ».
Nerra-yas nekk akk d wiyaḍ ɣef tikkelt :
- « Ur neẓri ara ! ».
Yerra-yaɣ-d :
- « Lemmer ad awen-iniɣ d acu ara txedmem ? ».
Nessusem. Taswiɛt kan, dɣa yenṭeq Farid yenna-d :
- « Ad nekkes cwiṭ kan, d aya ! ”.
Ikemmel-d Sami yenna :
- « Ṣṣbeḥ-agi walaɣ-tt tekkes-it-d ddaw n umeṭreḥ-ines ! ».
Dɣa nuɣal ɣer tsusmi-nneɣ. Yal yiwen deg-neɣ texdem-as deg
wallaɣ-is, dɣa neṭqeɣ-d nniɣ-asen :
- « Lamaɛna setti tezga ɣef umeṭreḥ-ines, imi tezga tehlek ! ».
Rran-d akk ɣef tikkelt :
- « D ṣṣeḥ d ayen yellan…».
Nerǧa setti almi terfed ṣṣḍel ad tessired, nekcem ɣer texxamt-is,
akken kan i d-nejbed tabuqalt-nni, ɛemmi yeččur-d tawwurt s
53
L’expression écrite en Tamazight
ugeṭṭum deg ufus-ines, imi yesla-d akk i wayen nehder, yenna:
- « Tḥemmlem tament neɣ ala ? ».
Nenna-yas akk :
- « Ih nḥemmel-itt ! ».
Yerra-yaɣ-d :
- « Lamaɛna teɣzi n ufus dir-itt ! ».
Ass-nni nečča tiɣrit ur ntettu lebda. Tuɣal-d setti tefka-yaɣ-d
čit n tament, tenna-yaɣ-d :
- « Cfut a tarwa, tament ẓidet, takerḍa medmumet !!! ».
II.1.2- Le récit imaginaire
Tiqsiḍin n uxeggel
Mexdem yaf-it
Yella yiwen wergaz yexdem daɛwessu, yendem. Yiwen
wass, ibedd-d ɣer-s lmelk, yenna-yas :
- “ Ma tebɣiḍ ad temḥuḍ daɛwessu i d-tewwiḍ, ad txedmeḍ
sebɛa iseggasen ɣef igugilen“.
Ileḥḥu yettnadi anda ara yaf igugilen ad yexdem fell-asen, yufa
yiwet taǧǧalt d sin warraw-is, yewweḍ ɣer-s yenna-yas :
- “ Usiɣ-d ad xedmeɣ ɣur-wen, efk-iyi-d anda ara yiliɣ, ma d
lqut ad ččeɣ ayen teččam.
Taǧǧlt-nni tenna-yas :
- “ Yerbeḥ, hatent tferkiwin-nneɣ ger ifassen-ik“.
Seg wass-nni yebda ixeddem ɣur-sen azal n sebɛa iseggasen.
Yiwen wass, taǧǧalt-nni truḥ ad tessefqed tiferkiwin-ines, tufa
ixdem-iten akken iwata, tettxemim gar-as d yiman-is, tennayas :
- “ Argaz-agi ixeddmen annect-a ad yessuter ad yawi lḥeq-is,
ad t-ččeɣ d lfatur qbel ad iyi-yečč d imensi“.
Tuɣal-d s axxam-is thegga-yas lfatur, tga-yas-d ssem ; tuɣal
ɣer lexla tessawel-as :
- ” A Mexdem yaf-it, ɛeddi-d ad tfetreḍ, nekk tura ad duɣaleɣ“.
Di lawan-nni, sin warrac n taǧǧalt-nni wwḍen-d, nnan-as : - - “ Rebbi ad yiɛin a Mexdem yaf-it, tewwi-yak-d yemma
lfatur ? ”.
Yenna-yasen-d :
54
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
- “ Ih, atan ddaw tzemmurt-nni, ɛeddit ad teččem, nekk ad
kemmleɣ axeddim-agi gar ifassen-iw imir ad n-aseɣ”.
Arrac-nni bdan tetten, yiwen yeɣli ɣer tama tayefust, wayeḍ
ɣer tama taẓelmaṭ. Mi d-tewweḍ yemma-tsen tɛeggeḍ, dɣa
yuli-d Mexdem yaf-it, yenna-yas :
- “ D acu yuɣen arrac-agi ? “.
Terra-yas-d :
- ”Asmi d-ufiɣ lxedma i txedmeḍ ɣilleɣ ad tessutreḍ lḥeq-ik
dɣa giɣ-ak-d ssem s učči “.
Yenna-yas :
- “ Nekk asmi d wwḍeɣ ɣur-wen, bɣiɣ ad mḥuɣ daɛwessu ɣef
yiri-w, tura imi wwḍeɣ sebɛa iseggasen, nekk ad ruḥeɣ, ma d
kemm d ayen txedmeḍ i tufiḍ”.
Amenyaf amenyaf, win ixedmen kra ad t-yaf”.
Tamacahut n Faṭima
Deg yiwet taddart yella wexxam bab-is d aṣeggad.
Assen deg wussan iṣegged-d tasekkurt yeffer-itt deg ukufi
iweṣṣa iɛeggalen i wakken ur s-tekksen ara aɣumu. Tameṭṭut
tetḥeyer, teǧɛel d takna i s-d-ikecmen s axxam. Tezgel lewṣaya
n wergaz-is teldi dɣa tesrafeg-d tsekkurt. Tekcem-itt tegdin
dayen i tt-yeǧǧan ad tezwir yelli-s Faṭima zdat-s rewlent seg
wexxam leḥunt almi d-yeɣli yiḍ, ulint ɣef ttejra n iɣersiwen,
ifaq-asent wezrem, iceg-asent yeqqes tameṭṭut-nni, ma yella d
Faṭima teffer. Mi yuli wass nnejmaɛen iɣersiwen bḍan gar-asen
lǧetta n tmeṭṭut-nni tenṭeq tewtult tenna-yasen :
- “Nekk amur-iw d sebyen-nni“.
Ddan-as lebɣi, ruḥen ad seggḍen, tawtult ur teddi ara yid-sen.
Tsawel-as i Taṭima tenna-yas :
- “Rwaḥ ur ttagad ara, ax wagi d gma-m rebbi-t, txedmeḍ
ccɣel i yal tameṭṭut, ssuṭuḍ-it nettat ad as t-tefk i gma-m ad
yeṭṭeḍ”.
Tewwi gma-s gar ifassen-is tetteddu tettru, texdem s lewṣaya n
tewtult. Ttɛeddin leɛwam, meqqer Ɛli yuɣal d argaz. Assen deg
wussan, Faṭima tella la teɣɣaz lkanun, dɣa tufa agerruj, truḥ
tuezel tessers-as-t i gma-s deg irebbi tenna-yas :
- “Kker fell-ak tura ad tgeḍ ttawil i leɛmer-ik“.
55
L’expression écrite en Tamazight
Ɛli iga akken i s-d-tenna weltma-s yuɣ tamurt d tyuga n
yezgaren yerna yezweǧ.
Tamacahut-iw lwad lwad ḥkiɣ-tt-id i warraw n leǧwad, nukni
ad ɣ-yeɛfu Rebbi, uccanen ad ten-yexdeɛ Rebbi.
“Win izerɛen lxir ad yemger lxir, win izerɛen ccer ad yemger
ccer”.
Anẓar
Zik yella yiwen qqaren-as anẓar d netta i d agellid n
ugeffur, yebɣa ad yaɣ yiwet teqcict, aggur deg yigenni netta-t
di lqaɛa udem-is yettak-d tafat, talaba-s d leḥrir yettreqriqen.
Taqcict tennum tcucuf deg yiwen “wasif”, aman-is d imzarfen
akken ara d-yader ugellid-nni n ugeffur ɣer-s netta-t tettagad,
dɣa ad yuɣal… Armi d yiwen wass, yenna-yas :
- “Aql-i gezmeɣ-d igenwan ɣer yiwen seg yetran efk-iyi-d
agerruj i m-fkan, neɣ ad am-kkseɣ aman”.
Terra-yas-d :
- “ Ttxil-k ay agellid n waman, a bu tegnawt n lmerjan, nekk i
kečč iyi-d-fkan, meɛna ugadeɣ imennan”.
Dɣa yekker ugellid yebren taxatemt tettureɣ, dɣa yeqqel wasifnni d aɣerɣar. Agellid iɣab, taqcict tuɣwas, rruḥ d aman, tettru,
tettru, temmeɣ tekkes talaba-nni n leḥrir, teqqim d taɛeryant
tessawal ɣer igenni :
- “Ay Anẓar, ay anẓar, ay ajeǧǧig n uzaɣar, asif err-as lɛinṣer,
ruḥ-d ad terreḍ ttar”.
Dɣa cwiṭ kan akka, twala ifeṭṭiwej d ameqqran, yeqqel-d
ugellid n ugeffur iger taqcict-nni deg yiri-s, asif-nni yeqqel
akken yella, tezzegzew akk tmurt. Teqqim-d akken d tisiri ticki
yemmeɣ uɣerɣar, ad d-bedren mebla leɛḍil, anẓar ad as-fken
yiwet teqcict d taɛeryant.
Tasa n tyemmat
Zik tella yiwet twacult iɛeggalen-ines d tamɣart d mmis awḥid akk d teslit-is, nettat yid-s ɣlint-d seg igenni ur frint di
tmurt ; yuɣ lḥal mmi-s-agi ur yesɛi ara dderya, amkan i s-dcekkren iruḥ ɣer-s ɣas akken ulac.
Yiwen wass tenna-yas tmeṭṭut-is :
56
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
- “Ma tebɣid ad tesɛud dderya atan tettucekker-iyi tasa n
yemma-k ad tt-ččeɣ !”.
Argaz awi-d kan ur yettmettat ara d amengur. Yekker-d ṣṣbeḥ
yenna-yas i yemma-s :
- “Kker ad kem-awiɣ ass-agi ɣer xwali ad ten-id-teẓreḍ”.
Tenna-yas :
- “A mmi lemmer ad txedmeḍ tagi ulac am kečč”.
Kkren ruḥen armi wwḍen ɣer ttnaṣfa n webrid yenṭeq ɣer
yemma-s yenna-yas :
- “A yemma cihed ass-agi yewweḍ lajel-im”.
Yezla-tt, yerra-d tasa-s ɣer uqelmun yuɣal-d s axxam. Deg
webrid-is sqiṭṭan-as (inegzamen n webrid) ad t-nɣen, armi tweddan, tenṭeq-d tasa-nni n yemma-s seg uqelmun tennayasen :
- “Urweɣ-t ur iyi-yuriw ay iɛdawen ur t-neqqet !”.
Ɣer taggara, yeqqim-d d awḥid ur yewwiḍ yemma-s ur teɛmir
tesga-s di nndama akk d tuzzma i ikemmel ussan i s-d-yegran i
tudert-is.
Berru
Tella yiwet teqcict staxxren-tt-id imawalan-is si lakul,
fkan-tt ad tezweǧ, tuɣ mmi-s n xalti-s. Mmi-s xalti-s-agi ur ttyebɣi ara axaṭer yemma-s uqbel ad temmet tenna-yas ilaq ad
taɣeḍ yelli-s n weltma.
Yuɣ yelli-s n xalti-s-nni acku yexdem deg-s lbaṭel d ameqqran.
Ɛeddan wussan, sɛan-d taqcict, netta iɣuc-itt am zun mačči d
yelli-s, ur yetṣerrif ɣef tmeṭṭut-is wala ɣef yelli-s. Twureb-d
tmeṭṭut-nni ɣer wexxam n baba-s tlata tikkal, abrid wiss rebɛa
tebra. Teqqim deg wexxam n baba-s almi meqqret teqcict-nni
tuɣal teɣli-d di lehlak, yuɣal ur tsel ara, iduwa-tt jeddi-s armi d
asmi yemmut. Tuɣal d yemma-s-nni i yetṣerrifen fell-as babas-nni am zun d lmut i yemmut.
Akka i ttxelliṣen igerdan ayen xedmen imawlan-nsen, d nutni i
yettruḥun d asfel.
57
L’expression écrite en Tamazight
Lḥif
Ḥmed d aqrur ɣef twacult yesɛan aṭas iɛegalen, taɛkumt
ẓẓayet fell-as imi ur yessaweḍ ara ad ten-iɛeyyec akken ilaq.
Iferreǧ Rebbi fell-as s yiwet lxedma igerrzen, ɣef waya
ixemem ad yesseqɛed liḥala-nsen s lenbi n yiwen wexxam di
tmurt-is. Yiwen wass yeffeɣ ɣer lexla ad iwali amek ara iheggi
lebni-nni, iwala yiwet temɣart la d-tleḥḥu ɣer-s, tenna-yas :
- ”Acu akka i txeddmeḍ a mmi ?”.
Yerra-yas-d :
- “La ttwaliɣ amkan-agi ma yelha i lebni aql-iyi la ttheggiɣ i
wakken ad bnuɣ”.
Terra-yas-d :
- “ Kečč d warraw-ik ur tufim ara d acu ara teččem tebɣiḍ ad
tebnuḍ !”.
Ḥmed iqreḥ-it wawal-agi, s wannect-a issaweḍ i wakken ad
yebges ad yeɛzem akken ad iruḥ ɣer Fransa s tufra n iɛeggalen
n twacult-is. Yewweḍ ɣer Fransa yebda lxedma yuɣal ijemmaɛ
i wakken ad iceyyeɛ i warraw-is kra n uṣurdi. Asmi seniceyyeɛ i tikkelt tamezwarut ferḥen aṭas warraw-is akken
baba-tsen ad ten-id-yekkes si lḥif sɛeddan mbaɛd lmerwaḥ-is.
Kra n wussan ṭṭfen “telegram” i d-yewwin lexbar n lmut-is.
Ḥmed ur yessaweḍ ara ɣer usirem-is imi d-teɛjel lmut ɣur-s,
ggran-d warraw-is di lebḥer n lḥif ur nkeffu.
Lwiza
Gar idurar-agi ɛlayen, deg tafsut d ijeǧǧigen temɣi
twerdet mellulen d tin yernan ccbaḥa i teẓgi, d tin i d-yerran
tili i lenwar d tirni, isem-is Lwiza d taqcict icebḥen aṭas,
tufrar-d gar tullas n taddart.
Ɛeddan kra n leɛwam temmut yemma-s, teǧǧa-tt-id rbeɛṭac
iseggasen di leɛmer-is. Baba-s iɛawed zzwaǧ, Lwiza teqqel d
tarbibt. Tessaweḍ Lwiza ɛecrin iseggasen, ttasen-d ɣur-s
inexḍaben ; yusa-d yiwen iɛǧeb-as, teqbel-it, aseggas akken
tedda, tesɛa-d yid-s yelli-s tsemma-yas Zehra.
Asmi walan lɣaci annect-a n wasred (lehna) akk d tayri...
usmen, beddun heddren, gren-d fell-as ayen ur texdim, ayen
yewwḍen ɣer umeẓuɣ n wergaz-is, dɣa yerfa, iɣil d ṣṣeḥ taɣḍel
nnif-is, yekker yebra-yas, teǧǧa-n yelli-s di dduḥ. Tuɣal-d s
58
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
axxam n baba-s teqqim aseggas yuɣal yusa-d yiwen ixḍeb-itt
yuɣ-itt, tuɣal terfed s tadist tesɛa-d aqcic. Imi Rebbi irad akka
zzwaǧ-is ur idum ara tuɣal ɣer iffasen n tmeṭṭut n baba-s ;
terwa lemrar thudd-as taxxamt, terra ɣer rrif n webrid tesɛa
cwiṭ n ṭṭaq teqqim, deg-s tlata iseggasen s yiwet tqendurt.
Yiwen wass iɛedda-d wemsebrid yesla ɣer daxel imeṭṭawen
iruḥ ifuǧ, iwala-tt, tɣaḍ-it, yessufeɣ-itt-id, yenna-yas :
- “Rwel tura !“.
Terwel tettazzal, tettazzal almi tt-yerẓa facal teɣli tesreɛ... yufa-tt-id yiwen, yerfed-itt ɣer sbiṭar, tuɣal tettru iruḥ ɣur-s ṭbib
yesteqsa-tt ɣef ssebba n imeṭṭi-s, teḥka-yas taqsiṭ akken tella,
yekkes-as aɣbel, yekker yessawel-as win tt-iɛawnen. Asmi
ɛeddan tlata uɛecrin iseggasen, teḥwaǧ Lwiza lekwaɣeḍ (acte
de naissance) tusa-d ɣer taddart-is n zik ; yeẓra-tt yiwen iɛqelitt yewweḍ ɣer Zehra yeɛlem-itt d akken yemma-s tedder,
tusa-d temlal-itt s imeṭṭi tenna-yas yelli-s :
- “A yemma ad tedduḍ yid-i ad tɛiceḍ deg wexxam-iw”.
Tugi di tazwara, almi ɛeddan wussan tenna-yas :
- “Leɛmer-agi iyi-d-yeqqimen ilaq ad t-kemmleɣ d
warraw-iw”.
Akka tuɣal-d ɣer warraw-is tburek lḥaǧ-nni i tt-iɣawnen ɣef
lxir i s-yexdem. Akken qqaren : Anwa ass deg wussan yelhan
di ddunit ? Mi ara temlil tasa d wayen turew.
Taqsiṭ n Kamal
Kamal d yiwen ilemẓi yesɛa 35 iseggassen di leεmer-is.
Yekker-d di twacult tineslemt, imawlan-is tẓallan, lejdud-is d
lḥeǧaǧ. Di tazwara, yella ixeddem ddin-is akken iwata
(itteéalla, yettuẓum…) yebɣa ad yessuter i sidi Rebbi ad
yexdem ayen yelhan. Asmi iruḥ ɣer Fransa teḍra-yas-d yiwet
teqsiṭ : yiwen wass mi yeffeɣ d mmi-s n ɛemmi-s, yerkeb deg
umiṭru, tekcem-d yiwet terbaɛt yesɛan 25 alamma d 46 di
leɛmer-nsen. Qqimen akk ciṭ, bdan ttɣennin. Wehmen akk
yemdanen deg-sen.
Ma d netta ur yeẓri ara acu ara yexdem imi yeɛǧeb-it lḥal.
Yefhem akk imeslayen i d-wwin siwa sin : “Jesus Christ”. Mi
kfan steqsan wid i d-yeslan, d acu ur fhimen deg imselayen59
L’expression écrite en Tamazight
nni neɣ win yebɣan ad yefhem akter. Imi Kamal d yiwen i
yettnadin ɣef tmusni, ifures tagnit. Dinna yufa aṭas n
yemdanen, ukud yeḥder i umeslay i d-wwin ɣef sidna Ɛisa
yeɛǧeb-as aṭas yufa iman-is. Iḥus am akken d ajdid i d-ilul ɣer
ddunit. Seg wassen, yuɣal yettruḥu yesteqsay, armi yekcem di
ddin amasiḥi.
Akka, Kamal iqeddec i lfayda n ddin amasiḥi mi d-yuɣal ɣer
tmurt, ikemmel abrid-is yesselmad yettɛawan wid yebɣan ad
kecmen di ddin-agi.
Taggara n tudert
Malḥa d yiwet tmeṭṭut taqbaylit yettɛicin deg yiwet
twacult i yesɛan aṭas n iɛeggalen, imi d nettat kan i sɛan d tislit,
ɣef aya tbubb taɛkumt tameqqrant. Ad tḍum i lmal, ad dtezdem, d nettat daɣen ara d-yagmen, akka i t-tteddu tudert n
Malḥa. Yiwen wass tafejrit ssawlent-as-d tulawin n taddart ma
ad teddu ɣer tala, tenṭeq terra-yasent :
- ”Ruḥemt ad d-laḥqeɣ aql-i sganayeɣ mmi”.
Tulawin ruḥent, mi neṣṣfent abrid uɣalent-d imi mmektant-d d
akken tella tmeqqbert di tlemmast n webrid yettawin ɣer tala,
din inṭel yiwen wergaz yemmuten iḍelli-nni kan. Mi tessgen
mmi-s, teddem acmux tebda tikli-s ɣer tala i wakken ad telḥeq
timeddukal-is, mi tewweḍ ɣer tmeqqbert Malḥa tbedd deg
wemkan-is wejjir yuli-d seg iḍaren-is acku ur tumin ara d acu
walant wallen-is… gar ṭṭlam d wagu twala ṣṣef n tulawin akk
d ṣṣef n yergazen lsan llebsa tacebḥant gar-asen aɛemmur n
lkettan acebḥan, imir kan Malḥa texza cciṭan tenna deg wul-is:
- “Yewḥay-id kan Rebbi, ahat imi weḥceɣ ciṭ, ad kemmleɣ
abrid-iw din ad afeɣ tulawin-nni ad neddukel lwaḥid”.
Mi tewweḍ ɣer tala ur tufi ḥed teččur-d acmux tuɣal-d, mi dtewweḍ ɣer tmeqqbert, imdanen-nni walan-tt-id, bedden-d
yakk, Malḥa tugad s waṭas dɣa tebda tettazzal, imdanen
ttazzalen deffir-s, akken almi i d-tewweḍ ɣer wexxam, teɣli ɣer
tewwurt n berra ur d-terri ara s lexbar alarmi d azekka-nni,
ɣas akken tuki-d maɛna tuɣal ur tneṭṭeq, ur tettembiwil, ulac
ṭṭaleb ur tt-neẓri ara, maɛna tezga teggugem almi ɛeddan tlata
wagguren, Malḥa tenṭeq-d, testeqsa-d ɣef mmi-s teǧǧa d
llufan, at wexxam mi ara ferḥen imi teḥla ; ass-nni teḥka-d d
60
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
acu i s-yeḍran, d acu twala ; mi yeffeɣ lexbar di taddart iban-d
d akken lekfen n wergaz yemmuten ass-nni ideg truḥ Malḥa
ɣer tala ur yettwaxelleṣ ara. Maɛna lferḥ n at wexxam ur idum
ara imi Malḥa tuɣal tuḍen lehlak simmal yetzid fell-as, mačči
am ass-a, am uzekka ; aka ttɛeddin wussan, yiwen yiḍ tawacult
tennejmeɛ-d imi cukken ur tt-id-yettaf ara ṣṣbeḥ maɛna asirem
yella deg wul n yal yiwen, kul wa yeqqar-as :
- “Ammer ad teḥlu, ad tuɣal ɣer ṣṣeḥḥa-ines”.
Ciṭ kan Malḥa tendeh-d s yisem n wergaz-is yellan ɣer yidis-is
yuẓ-d ɣer-s, teṭṭef-d afus-is tenna-yas :
- “Ɛahed-iyi ur tettaǧǧaḍ ara mmi d netta i k-d-ǧǧiɣ d
lamana”.
Iɛuhed-itt, dɣa tebra i ufus-is, yekfa lǧehd-is, tarwiḥt tewweḍ
ɣer bab-is.
Nettat akk d nekk
Nekk yid-s nemyussan asmi d-sawḍeɣ ɣer uɣerbaz
alemmas, deg tazwara d ameddakel-iw iyi-tt-yemlan, netta
yella yessen-itt acḥal d iseggasen aya, mačči am nekk, ɣas
selleɣ fell-as maca werǧin mlaleɣ yid-s.
Ussan leḥḥun, almi i d-ufiɣ iman-iw d ameksa ɣef ddema-s,
imeddukal-iw imeksawen ur cligen ara seg wayen yeḍran,
maca nekk tugi tqerrut-iw ad iyi-thenni, tezga tettnabi-yi-d : “Anta tagi i k-yerran d ameksa ?”. Nekk tegguni-yi tririt ad ttid-affeɣ seg igenni neɣ seg tmurt.
Ɣas akken yal ass am wemnay deg tɣezza d icerfan, maca ssya
ɣer da, ttfaraseɣ kra n wakud ad fehmeɣ anta ta ? Ladɣa mi ara
yettmeslay umeddakel-iw fell-as. Am wakken i yettɛedi wass i
yettɛeddi useggas n tikkelt-nni. I tikkelt nniḍen nufa-d imannneɣ deg uɣerbaz aɛerbub bu tkerkas. Imeddukal n tzeqqa aṭas
ur neclig deg-s ; maca nekk teḍra yid-i am win tuɣ tawla n
tayri : bɣiɣ ad tt-issineɣ ugar, bɣiɣ ad tt-mlileɣ... atg.
Seg wass-nni ɣer wass-a zrin mraw n iseggasen, sneɣ-tt akken
ilaq, neɣ akken i tella ; mačči am wakken i tt-sarameɣ. Qqaren
deg wanzi : “Tayri tesderɣil”; maca tayri-s nettat, tessebrareḥiyi allen, terra ul-iw d lḥara n tissas d leqder, ma d allaɣ-iw d
aɣaref i wakken ad d-yeẓmi tikti. Deg ddunit merra ur telli
61
L’expression écrite en Tamazight
tayeḍ am nettat, acku ɣas deg waṭas yid-neɣ i tt-nḥemmel, ur
nettemyasam ara, d tadukli i tezḍa gar-aneɣ. Deg uɣerbaz ulac
win u neẓri belli bɣiɣ-tt, acku mačči kan zgiɣ ttmeslayeɣ fellas, maca ttnadiɣ win ara tt-iḥemmlen yid-i. Qleɣ d amnadi i
teɣzi n yiḍ d wass. Asmi ldint wallen-iw ugar, lliɣ ɣer yidis n
umeddakel-iw i wazal n kraḍ n iseggasen. Ur neǧǧi amḍiq
anda s-yehwu tili newweḍ-itt. Aṭas n imeddukal nniḍen i dnettemlili di yal tagnit. S tmezwirit i tt-neseḥnac ɣef widen
nɣant tismin segmi akken d tanubit yettquduren d sser, d ṣṣifa ;
ɣas d asmi d-fellun idmaren-nneɣ s terṣasin.
Asirem-nni n mraw iseggasen aya i yellan d targit n yiwen
wemsedrar n twaɣit yerwan agrireb deg icerfan d iɣezran, assa yebda yeǧuǧǧug-d. Ass-a sneɣ tin akken iɣef ttnadiɣ, isem-is
mi ara t-id-iniɣ inettu deg wul-iw, d asennan n tlelli. Deg
tilawt yal yiwen yessaram-itt, maca ur zmiren ara i
yisennanen-is. Tagi tesɛa snat n wallen : yiwet tessikid tafat,
tayeḍ tettwali tayri ; tesɛa sin imeẓẓuɣen : yiwen yesmeḥsis i
yezlan n tlelli, wayeḍ i yezlan n tdukli, udem-is am lemri yal
yiwen yettwali iman-is deg-s…
Tagi, d tamaziɣt i yettmeni umaziɣ !!!
Taqsiṭ n iɣersiwen
Yiwen wass myagaren-d yakk iɣersiwen i yettnadin ɣef
lḥeq-nsen, nnejmaɛen sebɛa iɣersiwen izemren ad d-fken rraynsen, gar-asen ; amcic, aqjun, aɣerda, uccen, aɣilas, izem akk d
wewtul. Qqimen iɣersiwen ttemcawaren yal yiwen deg-sen ad
d-yefk rray-is ad d-iger tiɣri-s i wakken ad d-afen anwa ara
iḥekmen lɣaba.
Akken i teḍra di lɣaba, yal aɣersiw ad d-inṭeq ma d wiyaḍ ad
ssusmen. Ihi yenṭeq wemcic yenna-yasen :
- “Ttnadiɣ ɣef lḥeq-iw ara yilin dima d arfiq-iw d arfiq n
twacult-iw maca ad tili lɣaba ddaw ifassen-iw, ad mḥuɣ yakk
iɛdawen-iw ad qqimen yeḥbiben-iw”.
Iɣersiwen di setta ur qbilen ara ayen i d-yenna wemcic, ur
iḥekkem ara lɣaba akken fell-asen ad ittnefcic, ad yili akken i
s-yehwa ad isɛu lhiba ad yili d uḥric. Yenṭeq weqjun yennayasen :
62
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
- “Ssarameɣ ad leḥqeɣ lebɣi-w, ad awḍeɣ ɣer wayen yettnadi
wul-iw, ad rreɣ aḥbib d arfiq-iw ad rreɣ amcum d aɛdaw-iw,
maca ad iliɣ akken yebɣa wul-iw, aksum ad t-ččeɣ weḥd-i akk
d twacult-iw”.
Iɣersiwen di setta ur qbilen ara ayen d-yenna weqjun, di
tazwara i yettnadi ɣef leḥq-is d lḥeq n twacult-is, ur yebɣi ara i
yal aɣersiw ad yaf iman-is. Yenṭeq-d uɣerda yenna-yasen :
- “Ad ḥarbeɣ ɣef warraw-iw yellan dima yid-i, ad huddeɣ ayen
tebnam d winna i d lebɣi n wul-iw”.
Iɣesiwen di setta gezmen-as awal i uɣerda ur bɣin ara ad
ikemmel ayen i d-yenna, ur qbilen ara rray i d-yenna di
tazwara. Yenṭeq-d wuccen yenna-yasen :
- ”Ad nadiɣ ɣef lebɣi-w ad tili lɣaba gar ifassen-iw, ad xedmeɣ
i yebɣa wul-iw, ma d tixsi ad tt-ččeɣ weḥd-i akk d warraw-iw.
Iɣersiwen di setta ur qbilen ara ayen i d-yenna wuccen, ur
yettnadi ara ɣef lḥeq n wiyaḍ. Yenṭeq wewtul yenna-yasen :
- “Ḥṣiɣ lebɣi-w ur tettawḍeɣ ara”.
Iɣersiwen di setta ferḥen mi d-yenna akken wewtul, ladɣa ur tḥsiben ara. Yenṭeq-d uɣilas yenna-yasen :
- “Ssarameɣ ad iliɣ d sselṭan n lɣaba ad iliɣ gar-awen… Ur dikemmel ara uɣilas awal-is ladɣa izem iger-d iman-is, d netta i
yeqqimen ur d-igir ara tiɣri-s. Mi d-yenṭeq yizem, iɣersiwen
yakk ssusmen smaḥsisen, weḥcen udem-is, awal-is lhiba-s.
Ddunit thuz am yifer aman ufraren-d di lebḥer, iɛemmer wasif
iḥmel-d ula d iɣẓer. Ssiyasa d lɣaba gar ifassen n yizem i tella
ilɛeb-itt akken i s-yehwa, d netta i d sselṭan n lɣaba.
D targit
Cfiɣ…, yiwwas deg wussan n imuras, nniɣ-as i
umeddakel-iw Mikiwsen :
- « D acu tenniḍ ufan ad nruḥ azekka ɣer ssinima, ad nwali
yiwen usaru yelha mačči d kra ! ».
Yerra-yi-d netta :
- « Ih, ad dduɣ yid-k ».
Imiren dɣa nniɣ-as :
- « Ih, siwel-iyi-d azekka ɣef tmanya n ṣṣbeḥ ».
63
L’expression écrite en Tamazight
Imir yuɣ lḥal diḍ, nteddu ad neṭṭes. Seg wakken ɣeṣbeɣ ad dyaweḍ uzekka-nni, kecmeɣ srid ɣer iceṭṭiden, ur ččiɣ ula d
imensi. Imir mi dleɣ kan ṭṭseɣ… yenna-iyi-d Mikiwsen :
- « A lxir ay aḥbib ; teṭseḍ akken ilaq ? ».
Awal yettawi-d wayeḍ, armi qrib ad nawweḍ ɣer tzeqqa-nni n
ssinima. Dɣa nwala yiwet teqcict, am wakken d nekni i
tettraǧu, isem-is Ṣara tenna-d :
- « Ad dduɣ yid-wen ».
Yenna-yas Miki :
- « Yerbeḥ, d rrbeḥ ! ».
Ɣilleɣ myeɛǧaben mačči d kra.
Akken kan newweḍ, neqqim di tlata, Ṣara gar-aneɣ. Dɣa din
din tuẓẓaf :
- « Awi-d snesla-w ! awi-d snesla-w ! ».
Nekk xelɛeɣ, wehmeɣ ! yerna ziɣ snesla-s d snesla n ddheb.
Yekker ccwal d ameqqran, dɣa kecmen-d sin ibulisiyen.
Wwin-aɣ di tlata ɣer kumiṣariya, nudan-aɣ, ur ufin wara ɣurneɣ. Sfunezren-aɣ-d yakk ma d Ṣara tettwali. Mi ɣ-kkaten sliɣ i
wesṭebṭeb akk d teɣri :
- « Kker ! kker ! ».
Ziɣ d tiɣri n yemma teqqar-iyi-d :
- « Kker a mmi, ad k-yeqqar Mikiwsen yya ad nruḥ ɣer
ssinima».
Ukiɣ-d, kkreɣ-d s lferḥ d ameqqran imi d targit kan i yurgaɣ.
Azrem n uqelmun
Deg useggas n 640 seg tlalit n Sidna Ɛisa? tella yiwet
twacult tettidir deg yiwet temnaṭ n Tefriqt ugafa, tugar fell-as
lehna, talwit d tlelli. Di twacult-a llan 3 yemdanen, argaz,
tameṭṭut-is d yelli-tsen.
Armi d yiwen wass, lewhi n ṭhur, slan i wesṭebṭeb ɣef tewwurt,
dɣa yekker bab n wexxam ad tt-id-yeldi, yufa d lxelq werǧin
yeẓri ! yenna-yas :
- “Lɛeslama-k a mmi, anwa kečč ?”
Yerra-yas-d uberrani-nni :
- “Nekk d imceyyeɛ, usiɣ-d si ccerq wwiɣ-awen-d yiwet
lamana, ilaq ad taweḍ imawlan n lqaɛa. Zemreɣ ad iliɣ d
inebgi-inek kra n wussan i wakken ad awḍeɣ ɣer
64
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
lmerɣub-iw ?”
Yerra-yas-d bab n wexxam :
- “Mreḥba s win i d-yusan d aɣrib asemmiḍ ur t-yettḥaz garaneɣ ur yettili d arbib, taɛkkemt-is ur ɣ-terga ad t-neg am
akken d aḥbib am rrmel ɣer tfezza ; kcem a mmi axxam d
axxam-ik qim acḥal i k-yehwa”.
Yeqbel unaṣli s wayen i s-d-yssuter uberrani, yesgen-it, yessečit, iɛawen-it yessaweḍ lamana-ines am netta, am tmeṭṭut-is am
yelli-s armi d yiwen wass yenna-yas-d uberrani-nni :
- “Tamurt-nwen d tamurt lɛali yal lxir yella deg-s tekcem s uliw aṭas, bɣiɣ ad kemmleɣ tudert-iw yid-wen, ad k-ssutreɣ ad
iyi-tɛiwneḍ ad xedmeɣ axxam i yiman-iw”.
Yerra-yas-d unaṣli bu nniya :
- “Kkes aɣbel a mmi, lḥemdulleh litseɛ yella axxam-iw d
axxam-ik ad tzedɣeḍ yid-i, imi aqcic ur sɛiɣ ara. Ad k-zewǧeɣ
u ad ak-ssaliɣ axxam”.
Yenna-yas-d uberrani :
- “Ɛṭik ṣṣaḥḥa lwir-ik d ameqqran, imi d-tusiḍ d argaz laɛali
bɣiɣ d yelli-k ara yilin d tacrikt n ddunit-iw d nettat kan iyiiwulmen”.
Dɣa akken i yella lḥal, yezweǧ uberrani d yelli-s unaṣli, yuɣal d
yiwen seg twacult-is maca ur yeẓri ara d acu i t-yettraǧun !?
Akken qqaren imezuwura : nndama leɛmer tezwar. Mi ɛeddan
kra n wagguren ɣef tmeɣra n uberrani yeqsed tamurt, i
wakken ad d-iẓer imawlan-is armi d yiwen wass atan yuɣal-d,
aqerwi deg ifassen-is yenna-yas i tmeṭṭut-is :
- “Ax, wwiɣ-am-d talaba ara tettlusuḍ seg wass-a d asawen”.
Mi teldi aqerwi-nni tufa yiwen ujellab d uḥrim, tewhem d acut uxeṣṣar-nni, ur s-yeɛǧib ara dɣa tugi ad t-tels, yekker wergaz
amcum yewwet-itt u yerna iseyyef fell-as ad t-tels s ddreɛ, dɣa
yekka tawwurt yeffeɣ. Mi d-yewweḍ baba-s d yemma-s si lexla
ufan-d ayen yeḍran. Baba-s irkeb-it reffu, yeqqim la yettarǧu
aḍeggal-is ad d-yekcem. Dɣa akken cwiṭ atan yekcem-d,
yenna-yas unaṣli :
- “Sel a mmi-s n medden, nekni ur nekkat ara tulawin-nneɣ
ala zzayla i nekkat, yelli ur telli d zzayla, tameṭṭut ɣur-neɣ
65
L’expression écrite en Tamazight
tesɛa azal d ameqqran, u yerna d acu-tt lmesxra-ya i s-idtewwiḍ ? tenniḍ-as ad t-tels s ddreɛ ?
Yerra-yas uberrani :
- “Tagi d talaba itettlusu tmeṭṭut ɣur-neɣ i wakken ad tɣum
iman-is ma dayen yeɛnan tijita, d tameṭṭut-iw ur d-ssekcam
ara iman-ik”.
Anaṣli zaden deg-s wurfan yerra-yas-d s usufar :
- “Amek ad tɣum iman-is ! ɛni tettwaliḍ-tt ɛeryan ? D acu i sd-tessukseḍ i tkessiwt-nneɣ ? Neɣ i umendil-nneɣ ? Yerna imi
d tameṭṭut-ik ddem-itt teffɣeḍ-iyi axxam-iw ur k-ḥwaǧej ara”.
Dɣa tezdem-d tmeṭṭut-is tenna-yas :
- “Ay argaz, amek ara tqebleḍ ad tdeqqreḍ yelli-k ɣer iberdan d
lexlawi ? Acu ara d-inni medden fell-aneɣ ?
Akken i d-yenna winna n zzman : dagi i teḥṣel tferḍast i m
acciwen”. Yerra-d unaṣli nnehat yenna-yas i uberrani :
- “Ccah deg-i nekkini i iqeblen skecmeɣ-k-id s axxam-iw,
ǧeɛleɣ d ayen yelhan i xedmeɣ, taggara fɣent-iyi tirga mxalfa
ṣaḥḥa ya Rebbi ṣaḥḥa, ṣaḥḥa ya Rebbi ṣaḥḥa, rebbaɣ-d azrem
deg uqelmun.”
Dɣa akken yuɣal uberrani d bab n wexxam, d awal-is i
yettɛeddayen, rray d rray-is ma d annuli di rrif yeɣli wazal-is.
Qqaren-d di lemtel, tenna-yas ttejra i tqabact : a taqabact
tḍurreḍ-iyi ; terra-yas-d tqabact : afus-iw seg-m i d-yekka.
Affer d umerɣun
Yella di zzman aqdim, yiwen “umerɣun” (d ṣṣenf n
leḥcic i yettidiren di lɣaba), anda yettɛici tudert lɛali, imi d
netta i d agellid ɣef wegdud yellan di lɣaba-nni. Di tallit
umerɣun, yettidir wegdud imerɣunen di lehna akk d talwit imi
yal lxir yella, ur-ten-ixuṣṣ wara, axaṭṭer agellid-nsen d win
yesɛan lxir deg wul-is, d win iḥemmlen tamurt-is, yebɣan
lehna yugin ccwal. Yiwen wass deg wussan n Rebbi, yusa-d
inebgi ɣer tmurt-nni, qqaren-as “affer”, (wagi diɣ d ṣṣenf
nniḍen n leḥcic) deg webrid-is iteddu ɣer ugellid (amerɣun).
Mi yewweḍ ɣer ɣur-s ibedd zdat-s, yendeh yenna-yas :
- “Nekk qqaren-iyi Affer, usiɣ-d si tmurt ibeɛden aṭas ɣef
tmurt-nwen, ma ulac uɣilif ad iyi-teǧǧeḍ ad nseɣ yiwen yiḍ
dagi ɣur-wen ?”
66
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Yerra-yas ugellid-nni :
- “Amek ara k-ɛemmdeɣ ad tenseḍ kečč ɣer ɣur-i d aberrani,
ur k-ssineɣ ara ?”
Yerra-yas waffer s uḥellel :
- “Di leɛnaya-k ur ttagad, nekk lhiɣ ssnen-iyi, ad nseɣ yiwen
yiḍ kan azekka ṣṣbeḥ ad ruḥeɣ”.
Ixemmem ugellid-nni ciṭ yuɣal yerra-yas-d :
- “Ruḥ, imi ɣef yiwen yiḍ ad k-ǧǧeɣ ad tenseḍ, lameɛna azekka
ṣṣbeḥ ad truḥeḍ !”
Yeṭṭes waffer deg yiḍ-nni gar imerɣunen, yesselḥa iẓuran-is
almi kecmen sebɛa qamat ddaw tmurt, s wakka yexdeɛ lɛahednni i yefka i ugellid (Amerɣun). Azekka-nni ṣṣbeḥ, mi d-kren
imerɣunen akk d waffer-nni, yenṭeq ɣer ɣur-s ugellid amerɣun
yenna-yas :
- “Kker !… D lawan ad truḥeḍ !”.
Yerra-yas waffer s leqbaḥa :
- “Ur teffɣeɣ ara ! yya ad neḥseb iẓuran“.
Yewhem ugellid-nni s wayen yesla, imi affer-nni ur yeṭṭif ara
deg wawal-is, yexdeɛ lɛahed i s-yefka. Dɣa teqqim teqsiṭ-agi
deg wawal, d asefru yeqqar-d :
A widak i d-iteddun ma ad tecfum fehmet-iyi
Iruḥ waffer ɣer umerɣun yenna ssens-iyi
Ay atma ur tettlumum nekk lhiɣ ssnen-iyi
Ur tufiḍ ara d-yeḍrun ur ttagad amen-iyi
Yumen umerɣun yessens-it mi d-yenna ɣef yiwen
yiḍ kan
Azekka-nni taṣebḥit yenna-yas ruḥ d lawan
Ziɣen affer iɣurr-it yessaɣ-itt din d iḍerfan
Inawel rrwaḥ tlef-it neɣ yya ad neḥseb iẓuran
Ur ttɣar ay amerɣun ma tecfiḍ ɣef wid i k-ileqqmen
Atnan iferrasen la d-teddun yir asɣar seg-k ad t-gezmen
Affer-nni mi d-gan d aqessun d asafu i t-iwulmen
Lɣella-k ad tt-id-ǧǧen ad tt-ferqen yexxamen
Amaziɣ d tilelli
Yiwen was deg wussan n ḥertadem, yeqqim yiwen
umaziɣ ddaw n ttejra, yessikid iferrawen-is mi ɣellin ɣer lqaɛa.
67
L’expression écrite en Tamazight
Dɣa ul-is yennuɣna mačči d kra, mi d-yemmekta atmaten-is
ɣellin akken di lbaṭel tilelli ur tt-lḥiqen ara. Ul-is ur tihenna
ara, yeqqim yesteqsay iman-is ɣef taggara. Leḥzen iɣumm-it
am wagu mi ara iɣum lqaɛa. Ciṭ kan akka yewwet-d waḍu
yewwi-d tafat yid-s testullus, seg-s teffeɣ-d teqcict d taɛlayant,
ayen akk telsa d amellal, ṣṣifa-s tettfeǧǧio am yetri, deg
weɛrur-is sin iferrawen. Din din tewwet-it lxelɛa, teṭṭf-it tawla
yekker ad yerwel. Taqcict-nni ur t-teǧǧi ara tenṭeq ɣer-s
tenna-yas :
- “ Ur ttagad, ulac d acu ara k-xedmeɣ ! nekk d tilelli usiɣ-d ad
k-d-mleɣ abrid ɣer ɣur-i”.
Amaziɣ-nni yettergigi, yewhem, yeggumma ad yamen ayen
iwala, yuɣal yenna-yas :
“Acḥal aya tɣabeḍ a tilelli
Anwa abrid ay tuɣeḍ
Fell-am yeɣli acḥal d ilemẓi
Ccbaḥa n wussan-is tesqurmeḍ
I wakken ad kem-iwali
Yefka-yam idammen-is ad ten-tesweḍ”.
Tilelli terra-yas :
- “Ɣas akken abrid-iw yewɛer, yeččur d isenanen, meɛna win
yebɣan ad t-yezger ad t-yezger. twalaḍ ttejra-agi ! ɣas tesseɣli
iferrawen-is di ḥertadem, ad d-tefk wiyaḍ di tefsut. Nekk d
ttejra yessidiren idammen ineqqen imeṭṭawen. Uɣal ɣer laṣel-ik
sɛu ṣṣber deg wul-ik sɛu tadukli d watmaten-ik, sɛu tirrugza,
sbedd nnif-ik, ṭṭef deg-s s lǧehd-ik tuṭṭfa n lɛali, ad d-tawḍeḍ
ɣur-i”.
Dɣa tilelli twehha-yas tenna :
- ”Muqel s iṭij amek i d-yettali, akken ara yiliɣ ɣur-wen assen
mi ara terẓem leqyud”.
Amaziɣ yettmuqul s iṭij-nni mi d-yezzi ɣer tlelli yufa-tt-id
ulac-itt. Yecmumeḥ yeḍṣa iruḥ yewwi deg wul-is asirem d
ameqqran.
68
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
II.1.3- Texte narratif déscriptif
Aḍris aneglam
Tawwurt n lɛinṣer
Ɣef leɛli n tmenmiya n lmitrat (800m) deg wenẓu n
umalu n Tizi wezzu, di tɣiwant n Asi Yusef, deg wedrar n
Ǧerǧer i d-yusan d talast n tɣiwant-agi si lǧiha n wadda, illa
yiwen wemkan umi qqaren imezdaɣ n At si Yusef “tawwurt n
lɛinṣer”. Ɣef akken ḥekkun yemɣaren n tɣiwant-agi, qqaren d
akken adrar zik yella yeddukel, deffir-s la tt-nejmaɛen waman,
almi d ass anda i d-ufan lferza ansi i d-fɣen, glan s wayen i dufan deg webrid-nsen, xelqen-d asif deg wedrar. Imezdaɣ n
tɣiwant-agi ttɛeddin ssyinna ɣer wayen i d-yegran seg wedrar,
imi yenneḍ neɣ yezzi webrid yebḍan ɣef tlata (03) tewwura :
tawwurt n wadda, tawwurt talemmast, tawwurt ufella. Ayen
yessewhamen, ɣer tewwurt n wadda d ifri yellan ɣef lǧiha n
zelmeḍ, mi tewwḍeḍ ɣer tewwurt ufella ad k-id-iqabel yefri
nniḍen dima ɣef lǧiha n zelmeḍ. Ifri n tewwurt n wadda isud,
lameɛna tinegura-ya ssawḍen kra n yelmeẓyen ad ɣzen azgen
n wakal i t-isudden, yuɣal amdan s lqedd-is yezmer ad yekcem
mebla lḥerṣ, ma d ifri n tewwurt ufella, ur yelli wayen i tisudden, maca drus n umecwar i yellan daxel-is, lameɛna
yewɛer imi ayen tewwiḍ n tafat ad yexsi ad yens, di berra ɣer
tama n yefri yella lɛinṣer n waman yesswayen taɣiwant n At si
Yusef. Ɣer zdat ad d-tban luḍa, ɣer zdat maḍi d tiɣilt yeččuren
d inijjel, umi qqaren Tizi n waḍu, qbel ad tawḍeḍ ɣer-s, illaqak ad tɛeddiḍ seg weɣbir, taɣzut anida i tikkelt nniḍen ad
temlileḍ d yiwen yefri, tikkelt-a ɣef lǧiha n uyeffus, win umi
qqaren ifri n wagur. Mi ara tawḍeḍ ɣer teɣzut yellan d luḍa, s
tmuɣli-k ɣer wayen i k-d-yezzin ahat ad tqebleḍ tikti i dyeqqaren d akken amkan-agi yella zik d uggug (barrage).
Tawwurt n lɛinṣer ttruḥun ɣer-s ilmeẓyen, imɣaren deg weẓɣal
ttqeggilen dinna imi tella tilli, tasmuḍi, abeḥri d waman i dyettefɣen seg weẓru. Tigemit neɣ agama (nature) yellan dagi
tecbeḥ ama di tefsut ama di ccetwa mi ara yili wedfel imi
amkan-agi yettḥaz-it-id kan mi ara yewwet ɣef leɛli n
tmenmiya lmitrat, ayen i s-yettmuddun yiwet ccbaḥa izaden.
69
L’expression écrite en Tamazight
II.1.4- Le récit historique
amezruy
Izerfan n wemdan
Ma yella nnif d tirrugza d lḥerma twagzan yal aɛeggal
di twacult n talsa, yal yiwen yesɛa azref kifkif-it netta d gma-s
annect-agi yakk yettawi ɣer tektiwin tigejdanin n tlelli d lehna
di ddunit. Ma yella-d wugur di tlemmast n twacult-agi, igellud s wekraf n talsa s timmad-is, dɣa d aya i d-yeḍran taggara n
lgirra tasemmaṭ d wuguren i yesduqsen allaɣen yettḥebbiren
ɣef wemdan d tlelli n wemdan s umata ama deg umeslay, di
leqraya, deg yidles-is di tsertit-is, deg umezruy-is… atg.
Tikti tettnerni almi d-teslul yiwen umtawa i d-yellan ɣef
lemḥadra n izerfan n wemdan akk d tlelli ; amtawa-yagi i dyersen s wudem unṣib di Rum ass n 04/11/1950 yekcem di
leqdic-is deg useggas n 1953 s usenned ɣef tmenna n izerfan n
wemdan igraɣlanen 10/12/149. Iɛeggalen n wemtawa-yagi
snernan di tektiwin-nsen i wakken ad bedden ɣef lemḥadra d
useḥbiber ɣef izerfan n wemdan yiwet d Asqamu n Lerop n
izerfan n wemdan 1945 yebdan deg useggas-agi. Tayeḍ d
amraḥ (la cour) n Lerop n izerfan n wemdan i d-ilulen deg
1959 tis kraḍ d Agraw n ineɣlafen n Lerop. Seg wasmi yegred
leqdic n kraḍ n tseqquma-yagi ɣef izerfan n wemdan rnan-d
ɣur-sent 12n protocoles uṭṭun 1, 4, 6, 7 akk d 12 rnant
izerfan d tlelli n wemtawa-yagi, le protocole uṭṭun 02 yefka-d
i wemraḥ n wezref d ccwer di yal tiktiwin-is, le protocole
uṭṭun 09 yefka-d i la cour azref d ccwer di yal tiktiwin-is. Le
protocole uṭṭun 11 iɛawed i lebni n teɛessast ɣef wemtawayagi. Leqdic yettkemmil ciṭ ciṭ almi d 1980 yella-d usnerni
meqqren deg-s yesnulfa-d ugur i ukemmel deg webrid-is ladɣa
imi kecment kra n tmura timaynutin s wudem yemgaraden di
tektiwin n wemtawa deg useggas 1990. Deg useggas n 1981
teṭṭef azal n 404 n wuṭṭun iɣblan iskelsen di tesqamut deg
useggas n 1997, uṭṭun-agi yewweḍ ɣer 4750, maca ikaramen
(dossiers)-agi ttaṭṭafen ur ttukelsen ara deg yiwen useggas,
1997 yerfed ɣer 12000. Maca aɛebbi d tmerna n leqdic yeǧǧa
amtawa ad iɛiwed tamuɣli deg wudem n uselḥu n wahil-ines s
uṭebbeq n le protocole N°11 (deg umtawa) iswi-ines d asishel
70
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
n lebni d usizzel n wakud n leqdic d tuksa n udebber n
tesqamut n ineɣlafen seg wemtawa. Deg 1 unbir (november)
1998 le protocole-agi yerra-d yakk iɛeggalen iqburen n
wemraḥ d tesqamut ɣef wazal n leqdic-nsent azedgan tasmilt
(commission)-agi tkemmel leqdic-is almi d 31 tuber 1999.
Deg teɣzi n 3 iseggasen seg wasmi yebḍa uselḥu n le protocole
taɛkemt n leqdic n wemraḥ tedder yiwet tmenna meqqren n
ikaramen yeskelsen (affaires enregistrées) azal n 5978 deg
useggas n 1998 ɣer 13858 di 2001. Tikti ɣef uɛiwed n talɣa
iban-d seg yiwen usarag (conférences ministerielles) ineɣlafen
ɣef izerfan n wemdan i d-yellan di Rum ass n 3 d 4 unbir 2000
i wakken ad idiren timmunent tis 50 n tlalit n wemtawa-yagi.
Deg wunbir 2000 ɣer taggara n tmenna n ineɣlafen (amraḥ n
izerfan n wemdan di Lerop).
J.S.k
Amezruy-is meqqer ccan-is ɣur weqbayli, ur yesɛi
tilisa, d agerruj nniḍen, yis-s aqbayli yettalit-id nnif d lḥerma
ɣer gma-s azzayri. J.S.K neɣ tarbaɛt n yelmeẓyen n leqbayel,
tlul-d deg useggas n 1946 ugar n wid yellan deffir n tlalit-ines
Boualam IRATNI, Mouh SGHIR, DRISI, Khlifa BELHADJ... di
lweqt-nni, tella s yisem “Olympia” n Tizi-wezzu. Deg useggas
n 1969 tuli-d ɣer weḥric amezwaru s yisem n J.S.K dɣa deffir n
tegrawla n lezzayer; tarbaɛt-a tufrar-d s yelmeẓyen tesɛa imi
nnif d tirrugza yewwi-ten ad nnaɣen ɣef yisem n teqbaylit. Deg
useggas n 1970, tarbaɛt-a, tuɣal s yisem n J.E.T neɣ ilmeẓyen n
“Electronique” n Tizi-wezzu. Deg umezruy-ines tḥella-d 11 n
teqbucin di telɣuɣa: llant-d deg iseggasen n 72/73, 73/74,
76/77, 79/80, 81/82, 84/85, 85/86, 88/89, 89/90, 91/92,
94/95. Tesɛa 4 n teqbucin n Lezzayer deg iseggasen n 77, 86,
92, 94. Deg useggas n 84 tuɣal-d s yisem-is J.S.K, bḥal tala
aman-is zeddigit werǧin luɣen. Seg useggas n 93 ar ass-a d
mass HENNACHI i d aqerruy ɣef terbaɛt-agi, iḥella-d yid-sen
ddeqs n teqbucin n Lezzayer, yakk d “l’Afrique” ; dɣa di
teqbucin n Lifriqiya tesɛa 6 tessaweḍ ɣer wanda terẓa asalu gar
trebbuɛa yellan di Tefriqt, tḥella-d iswi amezwaru, yerna teṭṭef
amḍiq-is deg umezruy n ddabex uḍar, dayen i s-yesnernan
71
L’expression écrite en Tamazight
azal i ddabex azzayri s umata. Akka i yella umezruy n terbaɛt n
yelmeẓyen n leqbayel, akk d teqsiṭ n tayri meqqren gar-as d
wegdud aqbayli.
Tafsut n 80
Ass n 20 yebrir di yal aseggas yettili-d usmekti n
tedyanin n tefsut n 80, asmekti-agi d leqdic meqqren ɣef
tutlayt n tmaziɣt ama d isaragen, timesbaniyin neɣ timzikniyin,
imi d awal ɣef tefsut n 80 ad nuɣal ɣer tedyanin-nni. D acu
yeḍran di tallit-nni ? Tafsut tebda ass n 10 di meɣres 1980 mi
d yeɛreḍ Ḥend Saɛdi s yisem-is d aselmad di Tesdawit n Tizi
wezzu, Mulud Mɛemri akken ad yefk asarag ɣef wedlis-is i dyessuffeɣ “Isefra iqburen n leqbayel” ihi deg webrid-is ɣer
Tesdawit n Tizi wezzu, Mulud Mɛemri ḥebsen-t iɣallen n
laman di Draɛ ben Xedda wwin-t ɣer Lwali ɣef usarag-ines d
akken ad as-d-yawi ccwal. Asegdel n usarag n Mulud Mɛemri
yeǧǧa-d lɣiḍ d ameqqran ɣur kra n inelmaden, d aya i dyeglan s tmesbanit n talwit tamezwarut di Tizi wezzu. Ma d
tikli tis snat tella-d di Lezzayer ass n 7 di yebrir ɣef ssebba n
weḍris i yura Kamal Belqasem deg weɣmis El Moudjahid di 20
Meɣres, anda i d-yewwet ɣef Mulud Mɛemri, imesbaniyen
drus yid-sen zdat iɣallen n laman i ten-yewwin ɣer temsulta n
Lezzayer, kra ssuffɣen-ten-id tameddit-nni, ma d 70 nniḍen
serrḥen-asen-d ass n 8 di yebrir mi d-yeffeɣ yiwen weḍris deg
weɣmis Le Monde ɣef tmesbanit-nni ayen i yeccemten udem n
tmurt n Lezzayer ɣer lberrani. Di Tizi wezzu yella-d weḥbas
ɣef leqraya mi slan s useḥbes n watmaten-nsen di Lezzayer.
Ass n 16 yebrir d ass n weḥbas ɣef lxedma, imi d amulli n
tmettant n Jean-Lmuhub Ɛemruc akk d Brerḥi aneɣlaf n
leqraya taɛlayant iceyyeɛ ɣer tmurt n leqbayel i tuɣalin ɣer
lxedma, lameɛna imezdaɣ, gar-asen inelmaden, rran-as tabrat
s wayen ssuturen, di 19 yebrir amaray amatu n L’UGTA
yessawel i tuɣalin ɣer lxedma. Ass n 20 di yebrir kecmen
iɣallen n laman ɣer Tesdawit ayen i d-yeglan s 454 imejraḥ d
2000 nniḍen twaṭṭfen mi d-yeffeɣ lexbar imezdaɣ ffɣen-d s
iberdan, lɣiḍ-nsen yegla-d s lexṣara n wayla n ddula.
72
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Aḥbas n lxedma n Tesdawit n Tizi wezzu
Ass n lḥedd 26 di yennayer 2003, i yuɣalen ixeddamen
n tesdawit n Tizi wezzu ɣer lxedma-nsen. Aḥbas n lxedma
yeqqim azal n waggur, yesdukel i tikkelt tamezwarut tasdawit
merra, yella-d i lmend n usuter n izerfan n ixeddamen. Akken i
ɣ-d-yenna yiwen deg-sen (H.S axeddam deg ugezdir n tutlayt
d yidles amaziɣ) mi t-nesteqsa « tadukli-yagi d tajmilt n
SNAPAP (Agraw n Tdukli d Izerfan n Ixeddamen) imi ur d-telli
armi d-yusa ». Izerfan mačči d yiwen, maca wid i d-yettuɣalen
s waṭas d uguren n tnezduɣt d lexlaṣ. Acḥal d aseggas aya,
aḥric i d-iṣaḥen ixeddamen ur ten-id-yewwiḍ seg-s kra.
Tikkelt-a, qqaren-as « aḥric-nneɣ ilaq ad yili ». Ɣef akken ṭṭfen
deg wawal-nsen, yessawel-asen mass Rabeḥ Keḥluc (Le
Recteur) s anejmuɛ d uciwer imi inelmaden d iselmaden bḍan
ccetkayen ula d nutni. Yenna-yasen-d “ɣef ayen yeɛnan
ixxamen, ulac ugur, ma d timerna di lexlaṣ, d taluft umi ur
yezmir ara, imi tagi d tamsalt yeɛnan merra tamurt mačči ḥala
Tizi wuzzu. Seg unejmuɛ ɣer wayeḍ uɣalen msefhamen
ixeddamen ɣef tuɣalin ɣer lxedma, ssya ɣer da ad ḥebsen yiwen
wass i ddurt neɣ i waggur.
Aslmed n tmaziɣt
Tulayt n tyemmat d tin icudden ɣer wemdan segmi ara
d-ilal alamma yemmut. Yis-s agdud ad yesɛu tugna iṣeḥḥan.
Ɣef waya ma tḥettmeḍ i wemdan tutlayt nniḍen war tin n
tyemmat, ad d-lalen wuguren deg wemekni n tnefsit di tmettiines. Ma nmuqel tutlayt n tmaziɣt, yella-d uselmed-is deg
iɣerbazen deffir uɣunzu n lakul i d-yellan deg useggas n
1994/1995. Maca yella-d aṭas n lexṣaṣ deg iseggasen
imezwura, d akken Aseqqamu Unnig n Timmuzɣa mi yeḥder
akk d tneɣlaft n leqraya, msefhament tamaziɣt ad tt-ɣren deg
weswir wis tesɛa ; wid ara yesɛeddin akayaḍ n BEF akk d wid
ara yesɛedin akayaḍ n BAC, d acu kan i nelmaden n sin
yeswiren-agi ur fkin ara azal i welmad n tmaziɣt imi ur telli
ara deg sin ikayaḍen-agi.
Deg useggas n 1997/1998 yeldi usudu n tutlayt d yedles
amaziɣ di Tizi wezzu akk d Bgayet, i yinelmaden i d-yewwin
73
L’expression écrite en Tamazight
BAC akken ad ɣren azal n rebaɛa iseggasen deg uselmed
asdawan, ssyin ɣer-s bdan inelmaden n yeswir wis sebɛa, wis
tmanya d wis tesɛa qaren-tt. Maca ayen yeɛnan aselmed n
tmaziɣt deg iɣerbazen-agi yettbini-d lexṣaṣ n tsarit n tneɣlaft
taɣelnawt n leqraya, ayagi iban-d ɣef sin wudmawen :
- Udem aserti : tamaziɣt ur tesɛi ara azayen di tmenḍawt d
tsudut.
- Udem abidaguji : tamaziɣt ur tettwaselmed ara am akken d
tutlayt n tyemmat, ṣṣenf n tarrayin tibidagujiyin ur banent ara,
ulac tizmamin ara sxedmen ama d inelmaden neɣ d iselmaden,
ilan kra n yedlisen i d-thegga tneɣlaft n leqraya, acukan yella
deg-sen aṭas n lexṣaṣ ama si tama isental ama si tama n tira.
Xas akken aselmed n tmaziɣt yeččur d isennanen, qwan deg-s
wuguren, inelmaden akk d iselmaden nejren-as abrid unegmu
ama s tira, ama s usemres n ttawilat i d-yennulfan yemmalen
tanflit. Ayagi dayen i d-yerran azal i tmusni n lejdud, akk d
tɣerma d tsekla d tutlayt tamaziɣt.
Amennuɣ ɣef tmaziɣt
Akken yenna dda Lmulud At Mɛemmer deg wawal-is :
“Win yebɣan tamaziɣt ad yissin tira-s”. Win yebɣan tamaziɣt
ad yissin amezruy-is. Amennuɣ n tmaziɣt d amennuɣ aqdim
lqedma di tmurt tazzayrit. Tamsalt n tmaziɣt mačči d tamsalt n
yelmeẓyen n wass-a, udem-is aḥeqqani iban-d deg useggas n
1945 imi deg-s i d-banen ineɣmasen yettnaɣen ɣef tlelli deg
wakud-nni ideg ttnaɣen ɣef tmaziɣt imi nitni d imaziyen.
Dɣa di tallit-nni di Tesnawit n Benɛeknun kkren-d kra n
yinelmaden deg-sen ad d-nebder Yidir At Ɛemran, i dyessufɣen yiwet tezlit umi yeqqar “kker a mmi-s umaziɣ”.
Ilmeẓyen-agi tecɣeb-iten temsalt n tmaziɣt kkaten amek ara ttid-snekkren maca Ilan kra i sen-d-yekkren mgal, wigi d wid i
tezdeɣ taɛdawt deg idammen imi ḥulfan d akken tamaziɣt d
ugur neɣ d tamsalt ara yesseɣlin ccan-nsen.
Leqdic yettkemil almi d aseggas n 1956 anda i d-iban weswir n
Ṣṣumam ɣef uqerru-s yella Ɛebban Remḍan i d-ibedren
tamasalt n tmaziɣt, ɣef wannect-a iɛdawen n tudert n tmaziɣt
nɣan-t deg useggas n 1957. Tamsalt n tmaziɣt tḍul almi d
aseggas n 1962. Mi tewwi tmurt tilelli, wid iḥekmen rran
74
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
taɛrabt d tutlayt tunṣibt, ma d tamaziɣt ur telli ur tettili di
leḥsab-nsen. Deg 1966 tebna-d di Fransa Tesqamut unadi d
leqdic ɣef yidles amaziɣ, sɣur dda Muḥend Aɛrab Besaɛud,
maca adabu n tmurt yessuter lemɛawna n Fransa akken ad
tesufeɣ ɣer Legliz, Tasqamut-agi deg 1969 tuɣal s yisem
“Agraw imaziɣen”. Yewweḍ-d useggas n 1980 win ikecmen
deg umezruy s telqayt, dɣa di 10 mars anda Mulud At
Mɛemmer yeqsed ad yerzu ɣer Tesdawit n Tizi wezzu akken ad
yefk yiwen usarag ɣef yidles i d-yessufɣen “Poèmes kabyles
anciens”. Deg webrid-is ḥebsen-t ibulisiyen wwin-t ɣer Lwali,
mi d-yeffeɣ lexbar, inelmaden xedmen asundeb anda ttwaṭṭfen
azal n 70 inelmaden. Amennuɣ ɣef tutlayt yuɣal-d ɣer wennar
di 1993, inelmaden ugin ad uɣalen ɣer uɣerbaz alamma ɣran
tutlayt-nsen. Di 2001 krent-d kra n txeṣṣarin, amennuɣ-agi
yebda-d ɣef tmenɣiwt n unelmad Germaḥ Masinisa. Tammurt
n leqbayel yekker deg-s cwal d ameqqran imi tekfa tefsut n 80
i tt-id-iḍeggren d tafsut nniḍen i d-ibanen s wudem aberkan
anda ɣlin deg-s azal n 123 d rruḥ dɣa ɣef waya i d-iban
Umussu n Leɛruc, imi MCB yeɣli di leqdic ɣas akken yeqqim di
tfekka. Imezwura rẓan asalu, wid n tura fersen-t, wid i diteddun ad zerɛen imɣi n tmaziɣt ara yessiwḍen ɣer yiswi.
II.2- Le type argumentatif
Afuklan
Waren yebrir
Ass-a ma ddmeɣ-d imru ad aruɣ neɣ ad iniɣ, mačči i
wakken ad ffreɣ neɣ ad remleɣ kra n tkerkas yellan zedɣent
agdud-nneɣ, maca i wakken ad rreɣ tadimt i yimi n wid
yeqqaren : “Iḥeqqa ass-a daɣen d 20 yebrir ad ffɣen wid-nni
(ula d isem-nneɣ ẓẓay ad t-id-inin)ɣer iberdan ad ɛebbqen (ad
suɣen) mi kkawen igerjumen-nsen ad ssusmen ad yezri wass
ad ttun anwa-ten!”.
Ad rreɣ tablaṭ i wid i d-icettlen aẓar seg wammus n widak
ixedɛen amdan d Rebi. Di talsa ijebbren ayla-s, aql-aɣ di 2955,
si tallit n Cacnaq ɣer da mazal nettidir ddaw n uzaglu n lbaṭel,
isummen idammen-nneɣ d wid n imeɣrasen isebblen iman75
L’expression écrite en Tamazight
nsen i wakken ad nidir di tlelli. Waren yebrir ihi mačči d
yiwen wass neɣ d aseggas, 20 yebrir d yal ass di tmeddurtnneɣ, d yal tiqit n idammen-nneɣ, d yal tabniqt (taxellalt,
cellule) deg wallaɣ-nneɣ. Ih d asuɣu n tidet, n teɣdemt, izerfan
n wemdan, d asuɣu n tyemmat, n tegmat d tdukli , imaziɣen. D
ibeddi mgal acengu uffir izedɣen tili-nneɣ, d abegen i ucenguyagi, xas mazal-it ad yettarew imenɣiyen d faruq gar-aneɣ
nekni s tezmert n tegmat d tdukli, s tezmert n tussna d tmusni,
s tallet gar-aneɣ ara d-nerr tilelli-nneɣ d wazal n tmurt-nneɣ.
20 yebrir d amenɣi n yal ass alamma d ass ideg ara d-mɣin
ijeǧǧigen si yal ṣṣifa deg wakal sswen idammen-nneɣ, rriḥansen d tamaziɣt, ini-nsen d tafat n tmazɣa, ssyin ad yecceɛceɛ
yetri n umaziɣ d yiṭij-is deg umaḍal s umata. Cfut kan aql-aɣ
da mazal ur nemmut ara, ad nerreẓ wala ad neknu.
Aglaway (le portable)
Taggara-agi ikcem-d ɣer tmurt-nneɣ yiwen ttawil n
taywalt, win umi qqaren “Aglaway”. Deg useggas-agi ideg
nella ad naf meẓẓi meqqer sɛan-t. Aglaway yesɛa aṭas n
tinqiḍin tufarin (positives) imi d ttawil n usiweḍ n yizen deg
lexbarat d sslam i leḥbab anda ma llan. Akken i t-yetteḥwiǧi
wemdan di lawan n ddiq s cceḥḥa n texriṭ (économie) akk d
rrbeḥ n lweqt, imi awal-nni ad yaweḍ di lawan-is ; akken ama
dɣa yella d ayen iɛejlen am lehlak neɣ teḍra-d twaɣit, dɣa yis-s
i nezmer ad nessiwel i win ilaqen, akken daɣen itekkes aɣbel
ɣef win ibeɛden fell-aɣ ama d gma-tneɣ, d ababt-nneɣ neɣ d
iqriben-nneɣ s umata. Akken qqaren at zik:”A tinijjelt a tifelfelt
a ṣṣenɛa n urumi !”.
Taneẓruft (ṣṣeḥra)
Nukni nuɣ tannumi nsel d akken taneẓruft (ṣṣeḥra) d
yiwen wadeg (wemdiq) ideg ulac deg-s la aman, la aseklu
(ttejra) la imdanen, la zzhu, ḥaca igemmunen n rrmel i
iɛemren tamurt-agi, akk d yiṭij-nni qessiḥen ineqqen tudert d
usirem. Maca nekkini ttwaliɣ timsal akken nniḍen, acku
lemmer d tidet ulac aman d wayen akk iwulmen i tudert amek
ara d-sugzuḍ seg wass mi d-tekker yemma-s n tudert atmatennneɣ itergiyen zedɣen dinna, ẓran amek ara sent-ddun i tlufa n
76
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
tudert-nsen n yal ass, ẓran ansi-ten d wansi i d-frurin. Ihi d
tamnaṭ am temnaḍin nniḍen imezdaɣ-is d wid iseḥbibiren ɣef
yidles-nsen d wansayen (leɛwayed) i d-ǧǧan imarawen-nsen
akken i s-qqaren : “Tamurt-nneɣ telha, tesɛa lbaraka, tettara-d
aɣrib s axxam-is“. Mačči d aya kan ula d ajenṭaḍ tesseɣli-d tiṭis ama s wayen i tekseb daxel-ines am lbiṭrul d lgaz neɣ s
ccbaḥa n ugama-ines d tilawt n tmetti tatergit akken tella.
Tamnaṭ am tagi ihi d aferdis agejdan i weslali d usnerni n
weḥric n tmarayt deg tmurt-nneɣ s umata. Yis-s ara yali
weswir n tdamsa d tudert n wegdud merra.
Leḥkem s lmut (La peine de mort)
Ma nefka tamuɣli d timendeffirt ɣer umezruy, ad naf,
leḥkem s lmut mačči n wass-a. Ekk-d si teglest (l’antiquité) ɣer
tallit tamirant, iban-d ɣef geddac d udem, am ttar d wayen
nniḍen i nwala ɣer yirumanen neɣ di lǧameɛ n yirumyen.
Yedda d wakud almi yunef ɣer tmetti tatrart (moderne). Dɣa
tura, leḥkem s lmut inced-d amjadal di leryuy d wemgired di
tmuɣli. Si tama, aleqqem deg-s yuɣ d tirni, ahaqqel d abrid
isewben ara d-yessasen lḥerma i wemdan ddaw leɛnaya n
udabu. Ad issegdel fell-as, ad yeḥrez tudert-is, ur t-yettaɣ
yijeddir. Ihi ɛad, d ajɛar i win yenɣan tamgerṭ akken ad yerr
aḍar, ad imeyyez qbel ad ineggez, ur yetteqfufuy ara kan imi
win yesḥallfen yewwet, win yewwten yenɣa. Leḥkem s lmut d
ayen ara d-yawin isseɣ gar yemdanen di tmetti ; yal yiwen
yeɛqel talast-is, wa ur yettaweḍ wa. Acku ma yeɛreḍ ad
yesmeɛreq ula s ukellex ad yeddu leɛmer-is. Ugar ayagi, d
tuqqda n tasa. Lameɛna ad s-d-tuɣal tudert ? Ur umineɣ !
leḥkem s lmut ur d-yewwi, ur d-yettawi tifrat. Ur yessenger
ara timenɣiwt, ar ass-a mazal-itt tella, tettenfufud trennu. Si
tama nniḍen, tḥekmeḍ s lmut neɣ tenɣiḍ tamgerṭ yiwen-is : am
win yetseqqin i wasif, d amdan i d-yesbedden ccreɛ, naɣ d
ayen neẓra, ulac tirect ur nesɛi akerfa. Amdan yezmer ad
yecceḍ. Ad d-yeffeɣ leḥkem ar deqqal ad d-iban d ẓẓur. Muqlet
tamsalt n Dreyfus, curṭ i sqemmḍen ussan, tili yedda d asfel, ur
tt-id-yewwi, wamma di Marikan, anda leḥkem s lmut yers di
tmendawt (constitution) acḥal n tedyanin i d-yeḍran, i yeglan s
77
L’expression écrite en Tamazight
tmegraḍ ur sent-teččur, yeqḍeɛ leḥsab ; mi d-tefrari tidet nnig
tburt ula i ternuḍ yuɣ lḥal, yeffeɣ weḥlalas, yeqqers uyeddid
neɣlen waman, rruḥ tewweḍ ɣur bab-is. D tidet ur nedriq,
leḥkem s lmut yessifsus ccedda acu kan ur yettquccu ara aṭṭan
izedɣen timetti. Akken yebɣu yili iziɣer (rruḥ) d unnig ur tyettalas yiwen, ur t-yettnal yiwen. Akken i d-yedda di tuddsa
tagraɣlant n yizerfan n wemdan : “Yal amdan ɣur-s azref n
tudert” (Tout individu à droit à la vie). Di taggara, nessaram ad
tessiweḍ talsa (l’humanité) ad tegzem leḥkem s lmut seg
yiẓuran, deg-s ur d-yeggar ixulaf. Am wakken i d-yella
wemtawa i d-yewwin nnger n waklan, mačči d awezɣi ula d
leḥkem s lmut ad yeddu di lǧerra-s. Yelha win yessarden yif-it
lemmer ur yessames.
Tutlayt-nneɣ
Ass-a tutlayt n tmaziɣt temxallaf akk d tmaziɣt i
ttmeslayen zik, acku aṭas n lewqat i iɛedan fell-as. Xas akken
llant rradyuwat, akk d yedlisen i yuran s tmaziɣt bac ur tettruḥ
ara neɣ ur tettbeddil ara, lameɛna aṭas i s-iruḥen yernu aṭas i
tt-id-ikecmen di tutlayin nniḍen, maca ass-a tamaziɣt d
tutlayt-nneɣ, ilaq ad tt-neḥder ɣef yexṣimen-is. Rray-iw ɣef
wannect-a, ilaq ad nili afus deg ufus bac ad narez tasertit n
udabu yebɣan ad aɣ-yekkes tutlayt-nneɣ : fell-as ad nsuɣ, ad dnini “tamaziɣt d tutlayt tunṣibt di tmurt” ilaq ad tekcem s
iɣerbazen akk d tesdawiyin n tmurt akken ad tili d tutlayt n
wegdud azzayri merra mačči kan di tmurt n leqbayel. Akken
tt-ttwaliɣ daɣen, ilaq ad tili tira s tmaziɣt, s wakka ad naweḍ
ɣer usirem i nebna, ad nesselmed tamaziɣt i warrac imeẓyanen
acku d nutni ara yuɣalen d irgazen n uzekka. Yyaw ay arrac ad
nili afus deg ufus.
Asqamu n wegraw n leǧnas yedduklen
Asqamu n wegraw n leǧnas yedduklen yettwaxleq-d
mbeɛd mi ifuk ṭrad agraɣlan wis sin di 24 october 1945.
Leqdic-is d aqareɛ d wemnaɛ n ccwal di ddunit merra d
uḥareb ɣef izerfan n wemdan. Ass-a mi ara d-nebder Asqamuagi, yal yiwen d acu i d tamuɣli-s fell-as, imi aṭas i t-yettwalin
ur yeḍfir ara abrid-is imi leqdic-is deg wennar ur yettwaqneɛ
78
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
ara, acku nettwali tekker di yal tamurt, timess la tgeher ta d
amnekcam aberrani, ta tekker gar watmaten daxel n tmurt, mi
ara d-nebder kan ṭrad ideg ttuɛellqen ɣer ijifer-is ur frint ara
amd : taluft n ṣṣeḥra taɣerbit. Lemmer d lebɣi ad tefru temsalt
weḥd-s mebla ma kecment-d tmura yegman di leqdic-is,
lameɛna akken i s-yenna Zakariya : ”Am testan yettnuzun s
ddular di leswaq imi ma nebder-itt-id amzun nebder-d
Marikan”. Si lǧiha nniḍen, ad naf aṭas i texdem i lfayda n
tmura d yegduden yenxaṣen, imi ulac tamurt ur tɛawen ara : ta
yewwet-itt laẓ ta d iḥemmalen n waman, ta d zzenzla, aṭas n
ṭrad i tefra. Leqdic-is yettban-d nezzeh di twuɣa i d-iḍerrun
am twaɣit taneggarut n Srilanka imi d nettat i d lxiḍ iɣer
cuddent tmura akk mebla ma nettu taluft n ṭrad agraɣlan wis
sin. Aṭas n wawal ideg uzzalen ɣef leqdic-is ɣas llant temsal
anda ur tenǧǧiḥ ara (ayen yeɛnan tasertit) lameɛna, ad teqqim
lfayda-ines muqqret imi tezga tessaram akken ad treṣṣi tugdut
di ddunit merra.
Tilelli n tenfalit
Di yal tamurt amdan yesɛa azref i wakken ad d-yini
ayen yebɣa d wayen akk i t-iceɣben di tudert-is. Ayagi mi ara
nettwali am targit di tmurt-nneɣ, imi tilelli n umeslay d tamsalt
iceɣben agdud azzayri tagut fell-as. Tilelli n umeslay di tmurnneɣ iɣab later-is imi leḥkem amesbaṭli yesseḥrem awal n lḥeq
imi ɣer ɣur-sen win d-yennan lḥeq ad yefk lḥeq, ayen nettaf di
tɣamsa d akken d awal-nsen d wayen i ten-iwatan ad d-nini d
akken win yefɣen i webrid-nsen ad as-rẓen ifadden yerna ad sssireẓgen tudert akken i s-teḍra ama i Dilam neɣ Benciku anda
wwḍen abani i sḥebsen aɣmis n tṣebḥit (Le Matin). Ma nerzad ɣer tiliẓri mbla ma nesseɣzef awal ɣef wayen d-yeḍran ass n
14 di yulyu 2001 yak muḥal ad t-nettu imi ɣummen iṭij s
uɣerbal, sburren-as i lḥeq abernus n lbaṭel. Lbaṭel iɣef fkan
acḥal yelmeẓyen timegraḍ-nsen i lmut i wakken yiwwas ahat
ad yali yiṭij n lḥeq di tmurt-nneɣ. Ɣer taggara n wawal tilelli n
umeslay mačči d yiwen neɣ d sin i yemmuten fell-as awal
akken t-id-yeǧǧa Ṭaher Ǧaɛut : ”Imi lmut ad temteḍ meqqar
ini-d ayen k-iqerḥen temteḍ”.
79
L’expression écrite en Tamazight
Aneɣmas di tmurt-nneɣ
Di yal tamurt, di yal timetti aneɣmas d win akken i dizegren awinas (lqern) n lbaṭel i d-yennesren seg wuglan n
zzman ur icuḥ ara i terwiḥt-is i wakken ad yaweḍ anda ur
wwiḍen ara medden, d win yesɛan azal d wemkan di tmurt-is
yessakay-d aṭas n yemdanen s wayen iwala ama yessefraḥ neɣ
yesseḥzan, iteddu gar medden yettnerni, ad yessiweḍ ayen
yellan deg wallaɣ-is i medden i wakken ad afen abrid-is. Di
tmurt-nneɣ xaṭi, ameɣnas d win inimi iɣeḍlen rray i yennan s
yidim d uɛebbuḍ-is kan i t-yerḥan imi adaba di tillas yezga
yella yettgalla deg-s ad yedden ; seg wakken iteddu akken i snnan yerra iles-is d aẓidan akken ad yaɣ abrid ur uɣen medden
s imeslayen-is yessen ad yaɣ abrid ur uɣen medden s imeslayen
-is yessaɣ lɣaci yettaǧǧa-ten ad amnen s wayen i d-yeqqar
ulamma d lekdeb yugaren tidet imi yessen tuyat-is ɣer uqerru ;
ad ddun d wid yetcekkir xas ulamma d nutni i yewwin ddunit
ɣer deffir n lkaɣeḍ ifren leɣyub-nsen. Maca daɣen tella taluft
nniḍen ineɣmasen yebɣan ad ḍefren abrid n tlelli d tafat di
tmusni d tussna ifaqen s tidet n lḥif imi werɛad riux abrid n
tnekra yufa-d iman-is yettwarez ur yezmir ladɣa kečč fteḥasen abrid i wakken ad awḍen ɣer lmerɣub-nsen zdat n
leḥkem amesbaṭli n ubabu i sen-ibernen tiyersi, iɣleq-asen
tiwwura imi ad yeqqim ad yettru ayen yellan deg ul-is i yimanis akken kan alamma ayen yellan deg wul-is i yumen alamma
yemmut. Mačči dayen kan ad ssekren wid ara yawin leɛtab-is
akken s-yenna Muḥend U Yeḥya : “ɣas yemmut walbaɛḍ, ɣas
yella win nfan, ad d-kkren wiyaḍ, ad asen-ddmen imukan“.
Meɛna alamma isgen-it wayen ad yini yettaru-t-id deffir yir
afus ad yesqizzeb i wid yeṭṭfen rray xas ulamma ifut lḥal fell-as
ad yensax wa ad yeskiddeb. Ɣer taggara yeqqim-d i nukni am
akken amḥareb ɣef tlelli n uneɣmas iḥurben fell-as alamma d
taggara n tudert-is, nessaram iṭij-is ad yali ass-a neɣ azekka ad
tifsus taɛkumt i wakken ad tuɣal frust ; ssyin akin ad ḥud tilas i
wid yettwalin ddunit d idammen imi s ifassen-nsen ttḥuddun
am wakken ɛeggben taswiɛt axaṭer tamuɣli-nsen tettaweḍ ṭlam
80
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Tiliẓri n Lezzayer
Di yal tamurt, tiliẓri tqeddec i lfayda n iɣermanen-ines
ad asen-d-tawi isalan, ad asen-d-tawi amaynut ad tekkes ciṭ
ɣef wulawen-nsen s kra n tmusniwin. Di tmurt-nneɣ xati ;
tiliẓri tqeddec i lfayda n udabu. S wakka tasertit-ines ad tḥaz
yal amdan. Am tufat am tmeddit tettawi-yaɣ-d inawen n
uselway n tegduda akken ad aɣ-yesgen s imeslayen-ines, akk d
imeslayen n wid ukud ixeddem. Rran-d adrar d luḍa, maca
axeddim deg wennar ɣef Rebbi d lxir kan. Mačči d aya kan,
yella wayen nniḍen, mi ara ifuk yinaw n uselway ad bdun
imaṣriyen deg yiwen wass tesɛiḍ seddis isaragen (tisaɛtin) d
imaṣriyen ; sin isaragen d inawen n uselway, kraḍ d iɣmisen n
tsertit n udabu ; ayen i d-yegran fiḥel ma nehḍer fell-as (…)
Tameslayt
Tameslayt n tmaziɣt d yiwet tgemmi (patrimoine) iɣef
ilaq ad nḥareb acku d tagi i d ayla-nneɣ; ur nezmir ad ttnbeddel s tayeḍ di telqeyt, d nettat i d iciddi zuren i ɣ-yeqqnen
ɣer leɛnaya n lejdud, ɣer imenza-nneɣ i tt-id-yeslalen.
Tameslayt, d aferdis (élément) agejdi (principal) i lebni n
tugna (personnalité) n wemdan ; s wakka, tameslayt-nneɣ
tutlayt tegguni yal yiwen seg wid turew. Tamaziɣt tameslayt
am tmeslayin nniḍen : d tamarkantit di yal aḥric imi d tin
yebḍan ɣef waṭas n tentaliyin (dialectes) lemmer ad tent-idnezdi merra ad d-yemmed wayen ara d-yekken ahat nnig
tutlayin merra. Akken ad naweḍ ɣer yeswi (le but), yesefk lḥal
ad d-yernu uferdis nniḍen ; wagi d tadukli i zeddin ifassen, d
wulawen iqeddcen ad d-ɣermen ayen ifaten, d wulawen
yekkaten ad tt-id-ssifriren. Di lweqt-agi yewwi-d fell-aɣ izri
(le passé) ad as-neg tama ad nmuqel ɣer yimal (le futur) ugar,
tameslayt-nneɣ tuklal addud, tuklal seg-neɣ afud : ur fell-aɣ ad
nesemẓi deg isurifen (les pas). S tikli d tdukli ad d-nḥelli tilelli ;
s tlelli ad d-naweḍ acḥal d iswi.
Tayemmat
Ulac di tudert-agi wid ɛzizen fell-aneɣ am imawlan
ladɣa tayemmat. Ulac d acu yecban tasa n tyemmat neɣ
81
L’expression écrite en Tamazight
leḥnana-ines. D nettat i yettɛawazen fell-aneɣ akken ad ttssizdeg ad ttesbed axxam-is. Tayemmat ur teggan uḍan ass
ideg tehlek tarwa-ines yal ass, teḍra d lferḥ reṣṣan ɣef wudemis. Tayemmat am lefnar s kra n win i tebɛen awal-is ḥala tafat
ara d-yemmager. D nettat i yessendahen arraw-is ɣer leqraya d
wayen yelhan. D nettat i d-yessenkaren irgazen ara d-yawin
talwit ad bnun tamurt. Tayemmat tezmer ad tefk tarwiḥt-is d
asfel i leḥnana n warraw-is d twacult-is. Dɣa s wakka ad k-fuɣ
awal-iw akken nebɣa nexdem lxir ur nezmir ara ad nessiweḍ
lxir n tyemmat.
Arfiq
Arfiq d agerruj n tudert, qqaren d akken win ur nesɛi
tagmat meḥqur. Tikwal arfiq yif tagmat. Xas akken d amdan ur
tecrikeḍ yid-s tayemmat. Di lweqt ideg nella d awezɣi ad tafeḍ
arfiq. Maca ma yella tesɛiḍ-t, tesɛiḍ agerruj ara k-idumen di
tudert-ik : ɣef tayet-ik d lebda yezga. D netta umi ara teḥkuḍ
lbaḍna izedɣen ul-ik. Di lferḥ di lqerḥ dima ɣef yidis-ik. Mačči
d aya kan ara tafeḍ ɣur werfiq ; akken i s-yeqqar Ferḥat
Imaziɣen Imula : “Ɣur-i yiwen umedakkel, am netta ur ttafeɣ
ara, deg webrid mi ara neddukel, nettɣummu s yiwen ubernus,
mi ɣ-d-walan yeɛdawen, qqaren-as wihi d atmaten, am iḍudan
ufus”.
Lwaldin
Ulac win ɛzizen, ɣlayen di ddunit-agi am lwaldin ; imi
d nutni i d tafat-nneɣ yis-sen i nettwali ayen i ɣ-d-yezzin. Di
tazwara ilaq yal yiwen deg-nneɣ ad yeḥṣu d akken lwaldin
mačči d awal ɣef yimi, acku d lebḥer lqayen n leḥmala d
leḥnana akk d waṭas n tmusniwin, win ara itebɛen abrid-nsen
ad yaweḍ siwa ɣer wayen yelhan : d abrid n tafat d nnif d
lḥerma imi ttwalin dderya-nsen d kulci deg tudert-nsen zgan
deffir-sen s tmusni-nsen, acku tessɣer-iten ddunit, imi ɛeṭlen,
ṣehren, xedmen fell-asen seg wasmi mecṭuḥit ulamma fɣen
isennanen. Ihi daɛwessu n lwaldin tewɛer ɣef wannect-a tlaq
lemḥadra-nsen, d tiririt n lxir-nsen.
82
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Ddunit m sin wudmawen
Qqaren-d leqraya tzuggi leḥif ɣef bab-is, acku akken
walaɣ, aya ad yeqqim deg wawal kan imi leqraya am win
ineqqcen deg lebḥer ur d-yettban webrid, ma d wayeḍ ad
yefrari s ufella-s lxir mebla leḥsab. Nukni nɛid nefhem, neɣra,
tennefsusi taɛkemt i nɛebba acḥal aya, akersi ihegga, la ɣggaren ad tarum, acku akken ssawḍeɣ, deg wayen nettɛici,
akersi-nni d ccmata ara t-ikesben xas yesbek lmux-is imi yerka
s yedrimen anda yedda yis-sen d laɛnaya-nni armi tettwacrew
tidi n laɛdam neɣ di taggara ad tt-iɣellet ccmata ? Mačči d aya
kan, yella wayen nniḍen ad t-rren d sselṭan ad s-rnun s ufella
wagi d argaz n lɛali xas lɛali alla Rebbi. Akken walaɣ, ay
atmaten xas lukan ad yili igenni d lkaɣeḍ lebḥer d lmidad, ur
nessaweḍ ad naru ayen i ɣ-iceɣben, ṣṣbeḥ meddi, yaxi yeǧǧa-t
Lwennas Maɛtub : “ Ddunit akka i tebna s iḥerqan akk d
cctawi, s lisser akk d lmahna, s wungif akk d weḥraymi, s
yedrimen n wa akk d wa i yerbeḥ wagi tendef tgecrirt at lqaɛ
neqqar-as sidi Rebbi”. Yaxi ay atmaten rray ɣur-wen, lbaṭel ad
s-nerr lqid, ma sɛiɣ lḥeq jemɛet-tt ma ḍelmeɣ ttut-tt”.
Tigemmi-nneɣ
Ɣef akken d-qqaren yemɣaren zik, lejdud-nneɣ
myagaren d yegduden nniḍen di temɛict. Imi tura agdud
amaziɣ (aqbayli) yettu d acu d-ǧǧan at zik (idles, dasegda,
tasekla…). Rray-inu dayen ur d-nettaf ara ɣur imaziɣen acku
ssnen irumyen ladɣa mi twalin tiliẓri ɣef leḥsab-inu dayen i
ten-yeǧǧan d ineggura, deg wayen yecqan tigemmi. Dɣa tura
aql-aɣ nettu ansi i d-nusa, d acu-yaɣ, ur nesɛi ara s wacu ara
nzux, agdud-nneɣ yuɣal ur yesɛi ara azal-is n zik ladɣa ma
terra tutlay-nneɣ ad tt-nettu, akken ttwaliɣ ad nessefreḥ widak
yeṭṭfen akersi, ula d timura n ddunit merra ulac tin ara d-naf
ɣer tama-nneɣ. Ay amaziɣ (aqbayli) ayen i k-yeǧǧan eǧǧ-it,
nesɛa ansay-nneɣ, eǧǧ ayla n medden i medden.
Aḥeckul
Gar temsal i iceɣben timetti n leqbayel, ad naf tamsalt
iḥeckulen imi d tin icudden ɣer zzman aqbur ; ma newwi-d
83
L’expression écrite en Tamazight
awal fell-as ad yili ɣezzif aṭas imi amur ameqqran deg
yemdanen ttamnen s uḥeckul. Lameɛna mi ara nezzi ɣer lewhi
nniḍen ur nezmir ara ad nlum tilawin neɣ irgazen i yettamnen
s uḥeckul, acku d taswiɛt i ten-yettaǧǧan ad awḍen ɣer waya
lemmer d lebɣi amdan ad yessiked ɣer iberdan nniḍen izemren
ad s-d-awin talwit d lehna. Yal amdan yesɛa uguren
yettɛewwiqen tudert-is dayen i t-yettawin ad yamen s wayen i
s-d-nnan ad s-d-yerr talwit neɣ lehna i tuder-is, gar waya ad
d-naf aḥeckul ɣur leqbayel d allal s wayes ttawḍen ɣer
lmerɣub-nsen. Ɣef akken ttwaliɣ aḥeckul d awezɣi ad d-yawi
talwit d lehna acku win yettamnen yis-s ixuṣṣ-it liman deg
wul-is win d bunadem ur numin ara s Rebbi ṣebḥanu, imi
nettwali aṭas n twaculin umi texreb temɛict seg uḥeckul-agi.
Mačči d aya kan, yessaweḍ uḥeckul ad yefreq tasa d wayen
turew : tamɣart d mmi-s argaz d tmeṭṭut-is atmaten gar-asen ;
sani tleḥḥu, sani tetteddu teswiɛt yecban tagi ? Rnu ɣer waya
aḥeckul yettwaxdem s kra n isufar izemren ad nɣen amdan.
Tizlit taqbaylit
Aẓawan yesɛa azal d ameqqran di tudert-nneɣ ladɣa
tizlit taqbaylit. Akken neẓra, tizlit taqbaylit lsas-is d awal.
Tamedyazt-is lqayet. Tettak azal i usefru si leqdim n zzman,
nettat tqeddec i ubaɣur n yidles amaziɣ. Mačči d yiwen i dtessaki mačči d yiwen ucengu i tqubel. Maca akken walaɣ,
iseggasen-agi ineggura, tizlit taqbaylit tefka-d udem nniḍen.
Menwala i d-iruḥen ad yeddem agiṭṭar-is ad yecnu. S wakka,
azal n usefru d wawal iɣab. Aɣbel amezwaru n ucennay d
adrim ara d-yessekcem si tesfifin-ines. Tizlit n yiḍelli mačči d
tin n wass-a, maca lemmer nessebɛed tamuɣli ad naf d akken
tameẓẓuɣt yesmeḥsisen i wawal tɣab, ur d-iban later-is.
Izerfan n tmeṭṭut
Teẓram, ahat d akken izerfan n tmeṭṭut d yiwen wugur
ameqqran iceɣben tugget (ṭṭaqa) n tulawin n umaḍal ladɣa
tameṭṭut tazzayrit (taqbaylit). Akken kan ara d-tlal, ad dtemmager uguren di tudert-is, ur tesɛi kra n wezref (lḥeq)
acku d taqcict. Lemmer d aqcic i tella, tili mačči akka ara teḍru
yid-s. A win yufan, mi ara d-yekcem walbɛaḍ s axxam, ad tt84
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
id-yaf tesgunfuy (testeɛfuy), lameɛna d awezɣi (lmuḥal) ad dyili waya imi imuhal (lecɣal) ggten fell-as : si ṣṣbeḥ armi d
tameddit, ad tt-twaliḍ tqeddec, attan tugem-d, attan tessway,
tettellem, teẓẓad, tettrebbi, tneqqec, tleqqeḍ azemmur, tbennu
ikufan, tessenduy… atg. Xas akken di lqern wis 19, ffɣent-d
tulawin n tmura tiberraniyin rẓant azaglu n lbaṭel di tmurtnneɣ ur yelli kra i ibeddlen fell-asent : adabu azzayri yerẓayasent ifadden, ladɣa asmi sɛeddan lqanun n twacult di 1984.
Lqanun-agi dɣa d lqanun n tmeṭṭut mačči d win n twacult
acku snulfan-d deg-s amek ilaq ad teddu tmeṭṭut di twacult.
Yemla-d lwaǧeb-is maca yeɣḍel azref-is imi yeqqar d akken
tameṭṭut ur tesɛi azref ad tezweǧ alamma tcawer baba-s ur
tesɛi azref ad texdem alamma yeqbel baba-s neɣ argaz-is. Ihi,
lqanun-agi yerra-tt d azgen n wemdan. Maca xas akka,
tameṭṭut tazzayrit (taqbaylit) ur tessusem ara, ur tefcil ara imi s
tektiwin-is timagdayin ur tekni ara i ddel, ur teqbil ara azaglu
n lbaṭel. Ad tt-naf tbedd ɣer yidis n wergaz deg wexxam neɣ di
berra imi twala akka i ilaq. Am wakken qqaren imezwuranneɣ : “tameṭṭut d lsas, argaz d ajgu alemmas”. Lemmer d
lebɣi, ilaq ad nerr tajmilt tameqqrant i tlawin ɣef wayen
xedment imi llant tid i d-yeǧǧan later-nsent deg umezruy, am
Dihya, Lalla Faḍma n Summer, Ṭawes Ɛemruc, Nabila Ǧeḥnin,
Ḥasiba Benbuɛli, d tiyaḍ nniḍen. Dɣa, s wakka, tameṭṭut
tazzayrit (taqbaylit) ad d-tettwakkes si temda n tatut ɣer tafat
imi d ayagi i tuklal, neɣ ahat nnig waya lemmer ad as-neg
(nexdem) ayagi, ad as-nefk amkan iwatan (ilaqen) di tmetti, ad
tt-id-yuɣal wazal-is. Dulaqrar ad d-tessali ccan n tmurt-is
akken ilaq. Nessaram ad d-yas wassen.
Addal
Addal d yiwet tɣawsa yesɛan azal d ameqqran di tudert
n wemdan, ɣef wayagi imusnawen iqeddcen deg weḥric-agi
xedmen aṭas n temliliyin i wakken ad sseɣtin tamuɣli n waṭas n
yemdanen s ubeggen n sin wudmawen yesɛa waddal. Deg
wudem amezwaru addal d ayen yelhan imi d-yettuɣal s waṭas
n lfayda i unaddal ama i tezmert-is imi yezmer ad yili d ddwa
degmi ɣ-ttwellihen imejjayen ɣer-s; neɣ deg wakud imi d
85
L’expression écrite en Tamazight
yiwen wurar izemren ad t-issebɛed ɣef waṭas d tlufa (lehyuf,
amenuɣ, takerḍa…) diɣen di tudert n yal ass i wemdan imi
addal izmer ad yili d axeddim s wayes ara d-iḥawec aɣrum-is.
Ma d udem wis sin addal dayen izemren a d-yeglu s lmaḍerra i
unaddal s timmad-is neɣ i tmetti s umata izmer ad iḍur
anaddal deg wayen icudden ɣer tezmert-is ma yella ur iquder
ara ilugan isumaten n waddal ‘tafat, d yiṭij”, rnu ɣer wayagi yir
afran n waddal, lqella n tgella, d timerna n waddal ɣef ɛeggu
imi ayagi izmer ad yerr d ameɛdur neɣ ad yeglu s terwiḥt-is ;
ma d ayen yeɛnan lmaḍerra n tmeti d cwalat i nettwali deg
inurar yal ass. Ɣer taggara ad d-nini d akken addal d ayen
yelhan ama i temtti neɣ i unaddal d acu kan ilaq-as aṭas n
lemḥadra d lemqadra n ilugan-ines am akken ilaq ad yili ddaw
teɣri i yessawalen “Addal i lmend n talwit”.
Yir abrid
Amdan yettɛicin gar wiyaḍ yettuɣal am nutni, d annecta i yeǧǧan acḥal d ilemẓi ad iruḥ deg yir abrid. Aḥlil ttuɣaḍen
imi rwin leɛqul-nsen s isufar n lkif akk d ccira. Ayen n dir
ulac, win ad d-yinin yelha imi lkif d wayen t-iḍefren d yir
nutni i tezmert n wemdan, yewɛer ad tafeḍ win iḥemmlen
isufar-agi ad ten-yessew di leɛqel-is, acḥal n wemgarad i
yellan gar-as d wiyaḍ, ttexmam-is weḥd-s, meqqar lemmer ɣef
wayen yelhan, ḥaca amek ara d-yawi adrim i wakken ad d-yaɣ
isufar-agi, ma yesɛa azal-is yesɛa ma ulac ad d-irḍel, ad yaker,
igla ula s wiyaḍ, akken qqaren : “yettwet useɛdi s wemcum”. Si
cwiṭ ɣer waṭas, yal wa amek i s-teḍra, wa yemmut meqqar
ihenna. Imi yal aseggas d luluf i tneq di ddunit merra, ma d
wayeḍ yeffeɣ-it leɛqel atan yettdawi lehlak i d-yewwi s ufus-is.
Lkif d ccira ḥaca ayen n diri iɣer ttawin, anwa ara k-yinin d
lekdeb imi win yellan di leɛqel-is ur yezmir ad yemsefhan d
widak i ten-itetten. Mačči d yiwet ayen i d-nenna drus, ad
yeṣṣer Rebbi bnadem si yir abrid. Di ddunit yal abrid yessufuɣ
ama ɣer wayen yelhan ama ɣer wayen n diri, imi ilaq-aɣ ad
nẓer d akken abrid n lkif leɛmer yessufeɣ ɣer wayen yelhan.
Am win iteddun di ṭṭlam ala aneɣluy ara yeɣli.
86
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Timenɣiwt n yiman-is
Qqaren ddunit ḥala win teqḍeɛ, win ad tt-iqeḍɛen ulac
wa tewwet-it wa teggun-it, kul wa anda s tebra di tmeddit wa
di leḥrir itett tament d wudi, wa di terga n tseddarin. Ɣas akken
at zik ddunit tessew-asen qeḍran d ilili, ɛzizet tnefsit-nsen ɣursen. Ma d lmut mi ara d-tḥur s axxam, teddun sḥissifen ɣas
akken d tukci n Rebbi ad ddalen leḥwal s tlufa d awezɣi ad tenid-tas tikti n tmenɣwit n yiman-nsen ɣas akken llan ur ṭṭuqten
ara, 1 gar 100. Tura tenḍeḍ ad tesleḍ sin ar kraḍ nɣan imannsen ladɣa tagi di tmurt n leqbayel imi tawaɣit-agi teṭṭuqet
taweḍ ula ɣer teḥdayin d acu d ssebba n waya ? Ayen ad
yezwaren ɣer wallaɣ d “tawacult” d nettat i d lsas n tmetti. Ma
tɣab yeɛreq leḥsab i tifin tarwa-s win ten-yewwten wayeḍ ad
ten-id-yer alamma ɛyan si tudert-nsen, imir ad nadin ɣef
westeɛfu d wamek ad zhun ladɣa ilmeẓyen, ad mlilen yir rfiq,
ad yekcem di ccrab ak d lkif… ssyin ɣer din simi ara yerwi
leɛqel-nsen ayen yellan d aɛeqqa ad ten-rren d adrar ad yuɣal
wul-nsen di rrif akka ad tirẓig tudert-nsen, ad ḥaren ɣer lmut
am akken d tin i d tafat-nsen. Mačči d aya kan, ula d win ur
nxuṣ ara : ”tawacult tazmert, leɛqel… ” maca tekcem-it
twekka n tmenɣiwt n yiman-is ssebba-s d ayen ur nesɛi azal :
lxedma, tayri, leḥbab, tigguylelt. Ayen d-nniɣ drus imi taluftagi n tmenɣiwt n yiman-is akken yebɣu lḥal mgaradent ssebbat
ma d taluft yiwet-is. Akken ttwaliɣ timenɣiwt n yiman ur ttyeẓri yiwen ḥala win yewten d win yettewten. Rebbi iḥerrem
ayagi ɣas akken aṭas i tt-yettwalin d tafenṭaẓit d asteɛfu n
tudert neɣ d tuffɣa ɣer tafat. Nekk ɣur-i menyif axelleṣ n tudert
wala win n laxart.
Lɣerba n Sliman Ɛazem
Aṭas i yecnan ɣef lɣerba nnan-d d taseḥḥart s wudemis, bezzaf i d-tessufuɣ n ṭlaba ur tettfaka. Llan wid tewwi lɣerba
meẓẓiyit ruḥen ɣer tmurt n lberrani, yewwi-ten ṭṭmeɛ n
uxxedim ; ruḥen ur ḥḍiren ara i lferḥ neɣ lqerḥ n twaculinnsen, ifreq-iten lebḥer n lɣerba. Wiyaḍ teṭṭef-iten tcerket n
lɣerba ur bnin fell-as am Sliman Ɛazem yeǧǧan tamurt-is
mebla lebɣi-s. Ssyinna yecna-d ɣef lemḥani n lɣerba akk d
87
L’expression écrite en Tamazight
ccuq d leḥnana n tmurt-is, ayagi yesduqqus-it yal mi ara iwali
nnig lebḥer, ad d-yemmekti Lezzayer ara s-yinin uɣal-d ɣer
tmurt-ik. Akken i s-yenna :
A tamurt-iw aεzizen
a tin ǧǧiɣ bɣir lebɣi-w
Mačči d nekk i yextaren
d lmektub akk d zzher-iw
Aql-i di tmura n medden
ma d lexyal-im gar wallen-iw
Yemmut Sliman Ɛazem d aɣrib ɣef tmurt-is tettwaḥrem lǧetta-s
ad tettwanṭel deg wakal n Lezzayer. Am aṭas ifenanen i yellan
am teswiɛt-is, seg-sen : Lḥesnawi iɣennan ɣef tmeɛcuqt-is nnig
lebḥer : Faḍma, yeǧǧa-tt di tmurt, netta di Fransa, lameɛna
yeǧǧa-d ɣur-s rruḥ-is d aɛessas fell-as. Ma nerna-d awal ɣef
lɣerba, ad tt-nwali s tmedyazt agi :
Di lɣerba wulfeɣ dayen
ma d ul-iw yebɣa tamurt
Ma ruḥeɣ ulac idrimen
ma qqimeɣ ugadeɣ lmmut
Lɣerba di weltmas n lmut. Tikti icudden ɣer lɣerba zik di cqawi
akk d lemḥani, yeswaɣit-it wenǧaḥ s wurfan akk d imeṭṭi, d
ineẓman ammer ad yuɣal ɣer tmurt n lejdud. Lɣerba n lweqtnneɣ mačči am zik. Win yeffɣen tamurt-is zik akk d tura
temxallaf tegnit ideg ɛacen; tura llan ttawilat n usiwel i dyesqerben amecwar gar twaculin d yeɣriben-nsent. Lɣerba zik
merriɣet lhedra fell-as, tessendaf ulawen n twaculin n
yemjaḥen. Xas akken lɣerba tewwi-d lmeḥna d ccqa i weɣrib,
lameɛna tuǧew-d ṣṣber d leɛqel i yimawlan n weɣrib s wacu
iqublen taswiɛt n ddiq.
II.3- Le type expositif / scientifique
Tussna
Asendu
Si zzman aqdim, leqbayel ṭṭfen deg wansayen-nsen d
leɛwayed-nsen, xas ulamma aṭas i iruḥen, lqima-nsen teqqim d
tameqqrant di tudert n wegdud aqbayli. Llan wid iruḥen, llan
wid d-yeggran ttarran-d tarwiḥt, xas ur yeɛdil ara wamek i
ten-xedmen, am uẓeṭṭa, takessawt neɣ asendu…
88
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Amek ihi d-yettili wensay-agi ? Mi d-ẓẓgen taɣaṭ, tixsi neɣ
tafunast, imi lɣaci ḥemmlen ayefki-ines mačči d kra, ad tsɛeddin di tɣerbalt ɣer tuggi neɣ ɣer tḥellabt. Ṣṣbeḥ ad t-idafen yekkal. Imiren, ad heggin taxcact ad tt-ssirden, ad ttsebɛen s tidek akken ad yiẓiḍ yiɣi. Di ccetwa, qbel ad rren ikkil
ɣer texcact, ad smiren ɣer-s cwiṭ n waman yeḥman akken ad
d-yifrir wudi, ma deg unebdu, fiḥul aya. Mi yuɣal yikkil di
texcact, ad bdun ad t-tthuzzun : ad t-kkaten akka n wakka, ad
t-ttebruqqul alamma yuɣal yikkil d iɣi, udi ad yefrir ad t-idkksen, ad t-rren deg waman isemmaḍen ad yejber. Llan wid i
s-irennun lemleḥ akken ad yeqqar yerna ad yuɣal d awraɣ. D
wa i d asendu. Ansay-agi yesɛa asefru-s :
Taxcact-iw lebni n uxellaq (2)
I yi-tt-yefkan d Rebbi mačči d lɛebd imqelleq
ndu ndu a yiɣi
efk-d tawaract n wudi akken i tt-nettmenni
Taxcact-iw dewweḥ (2)
Ṣṣut n uxelxal d ddeḥ (2)
Iɣi-inu yenda yefra
D tawaract ad aɣ-d-tessefreḥ
A tamɣart sired ifassen-im (2)
Ad teẓgeḍ tafunast-im (2)
Tesweḍ iɣi d asemmaḍ
Ad t-tesweḍ d warraw-im
Tafunast mi d-srugmet (2)
Efk-as lɛic ad teɛlef (2)
Axxam ideg tella tfunast
Ccer ur d-ittnunuḍ
Ɣer taggar, ansayen merra d wid yellan s wazal di tudert n yal
yiwen deg-neɣ, deg-sen yella wansay n usendu i yettwaḥsaben
d agerruj d-ǧǧan lejdud ur neɣli si lǧil ɣer lǧil.
Taduṭ
Aseqdec n taduṭ yehwaǧ ad tilli teṣfa, zeddiget. Ɣef waya
aheggi-ines yettɛeddi-d ɣef waṭas n yeḥricen. Di tazwara d
tullsa n wulli, ssyin ɣer-s, ad tettwafser taduṭ-nni i yiṭij, ad syettwakkes akk lewdeḥ « lewsex », imir ad tirid, mi tekkaw
89
L’expression écrite en Tamazight
akken iwata lḥal, ad tettwamceḍ s yemceḍ. Ssyin, ad tettwefru,
tin yelhan weḥd-s, tin ixuṣṣen weḥd-s. Imir ad tettwaqerdec,
ad tettwallem s yeẓdi. S wakka, taduṭ ad tuɣal d ulman. Di
taggara, tin yelhan tettwaǧǧa i ubernus akk d uḥayek, tin
ixuṣṣen i tsumtiwin.
Aẓeṭṭa 1
Aẓeṭṭa laqent-as aṭas n tɣawsiwin : snat n trigliwin, sin
ifeggagen, tasara n ssqef, tamrart, ameɣnuj, tasakumt, isegra,
iɣunam aɛekkaz n yelni, ilni, snat n tjebbadin, sin ijebbaden,
lxiḍ, ulman akk d uyaẓil. Mi d-heggan akk wallalen-agi (les
instruments) zemrent tulawin ad bdunt taguri n uẓeṭṭa. Di
tazwara, ad ẓẓunt isegra di lqaɛa s leḥsab n lqis ḥwaǧent neɣ
bɣant, imi yiwet seg-sent ad teṭṭef rruḥ tayeḍ ad teṭṭef tasegrut,
ma d tis kraḍ ad tesazzal lxiḍ gar-asent alamma yewweḍ lqis
bɣant neɣ ilaqen, imi ad t-jebdent ad ferqent ustu s iɣunam,
akken diɣen ara t-ṭṭlent s uzeyyer ɣef ifeggagen. Ssyin ad tskecment ɣer wexxam ; ad t-ǧǧent ɣef trigliwin ibedden seg
wagens ɣer tsara n ssqef. Imir kan ad rrent lxiḍ n yilni mi
ssulint aɛekkaz n yilni ad ẓḍent ɣur-s tadurbaɛat acku d nettat
i d tazwara anda ara ṭṭfent tjebbadin ara yeqqnen ɣer
trigliwin : yiwet di tama tayeḍ di tama nniḍen. Akka ihi, aẓeṭṭa,
yettuhega neɣ yewweḍ i wakken ad awint ulman deg ustu
yiwen s walluy wayeḍ s uṣubbu neɣ s usider uɣanim. Ssyin ad
ddzent ulman-nni s uyaẓil, akken alamma yewweḍ ɣer taggara
d abernus neɣ d aceṭṭiḍ. Dɣa melmi yewweḍ ɣer taggara ad
tekkes lall n wexxam, ur illaq ad yeḥdder yiwen ḥala agrud
neɣ tilemẓit ; ssyin ad t-teǧ sufella ufeggag alamma d azekka.
Aẓeṭṭa 2
Am yal agdud, agdud amaziɣ ula d netta d yiwen seg
yegduden yesɛan idles, taɣerma d umezruy rnu yer-s leɛwayed
yemxallafen i d-mazal ar ass-a am ttebyita, timecreṭ, anza,
aẓeṭṭa… atg. Leɛwayed-agi d ayen i tḥuder temeṭṭut taqbaylit
ladya aẓeṭṭa. Aẓeṭṭa d yiwet lḥirfa taqdimt yeṭṭuqten di temnaṭ
n leqbayel. D tin txeddem tmeṭṭut yal mi ara yekcem unebdu.
Taguri n uẓeṭṭa tesɛa rebɛa n yeḥricen :
- Tiẓẓin n tsegra di laqaɛa,
90
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
- Tiririt iɣunam d ifeggagen ara yerren rruḥ i uẓeṭṭ,
- Asbeddi n trigliwin,
- Aɛelleq n uẓeṭṭa.
D wigi ihi i d iḥricen seg wanda ara d-iɛeddi uẓeṭṭa i wakken
ad yewqem, ma yella d tiɣawsiwin (objets) s wayes i t-ggarent
d tigi : ifeggagen, tisegra, tijebbadin, ijebbaden, iɣunam,
azarez, timeneltit d tɛekkazt. Tiɣawsiwin-agi sɛant azal-nsent
di yal aḥric seg yeḥricen i d-yellan di tazwara. S wannect-a ihi
i d-tettilli taguri n uẓeṭṭa yeqim d yiwet n lɛada yesɛan amkanis di tmetti taqbaylit imi leɛwayed d taɣerma.
Dduɛat n uẓeṭṭa
Di talit taqburt ar tura ; tameṭṭut taqbaylit teṭṭef deg
yensayen d-ǧǧan lejdud s wayes terfed axxam-is. Aẓeṭṭa d
yiwen seg yensayen-agi, maca aṭas n dduɛat i t-yeṭṭafaren garasen :
- Ur ilaq ara snat tulawin n yiwet taddart ad grent neɣ ad
gezment aẓeṭṭa deg yiwenwass.
- Ur ilaq ara albaɛḍ ad yezger ɣef wustu ma ulac ad yeqqers mi
kfant tulawin taguri n uẓeṭṭa, ad tezger fell-as yelli-s berdayen
maca ilaq tin izewǧen.
- Mi d-teḥder tukksa n uẓeṭṭa ur illaq ara ad ḥedren wiyaḍ,
maca win iḥedren ad as-sersent cwiṭ n wustu ɣef uqerru-s ad
as-inint : d leɛmer uẓeṭṭa i yi-wwḍen, mačči d win-nwen. Mi tidd-kksent, ad ɛellqent ɣef ufeggag ufella yiwen yiɛ akken ad
kemmlent lmalaykat ma yella wacu i t-ixuṣṣen.
- Ur ilaq ara taguni daxel n uẓeṭṭa ma ulac ad iɛeddi fell-as
uzaylal.
Akken daɣen ḥettbent aẓeṭṭa d win yesɛan sebɛa lerwaḥ,
ttḥarabent fell-as lmalaykat, ttakent-as azal meqqren.
91
L’expression écrite en Tamazight
92
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Lebni n ufexxar
Ttawin-d akal seg imukan yettwassnen s wakal n
ufexxar. Si tama nniḍen tedzen afrur n lqermud rennun-t i
wakal-nni. Ssyen ɛerrken amexluḍ-nni, mi yekfa s leɛrik
bennun yis-s tiɣawsiwin n usewwi d tgella yecban tiqeslin,
tibuqalin, tirba, iḍujan, tibelwin atg. Mi smesden tiɣawsiwinagi i d-bnan, fkan-asent udem iwatan ad tent-ǧǧen ad qqarent.
Mi qqurent ad ten-gren di tmess ad qqdent. Mi qqdent ad tentid-kksen, ad tent-sxedmen deg wayen i bɣan.
Talaxt
Mi d-tewweḍ tallit n tefsut, ad teffeɣ tmeṭṭut taqbaylit i
wakken ad d-teɣz talaɣt. Ad tt-tefser deg wexxam kra n
wussan ad teqqar. Di laɛḍil ad teqqar, ad d-tnadi ɣef iceqfan n
ijeqduren yerrẓen, ad ten-tebri d afrur s uberray rnu ɣer waya
ad teffeɣ ɣer lexlawi ad d-tnadi ɣef yesɣaren imidek, abureku n
weslen d wid n tneqqelt trennu tessewjad-d ticcicin s leɣbar d
walim. Kullec ihegga talaɣt, afrur d yesɣaren, yewweḍ-d lawan
n wemsal ad tesselxes talaɣt-nni ad tt-teg d wefrur d teknunin
ad tt-tɣum s nnilu, kra n wussan i wakken ad tsew. Ticki teswa
ad tt-ḍerrfen cwiṭ cwiṭ ad s-tekkes tafeza. Di tazwara ad tttebḍu s leqwaɛi n tɣawsiwin ssyin ad ten-tessali cwiṭ cwiṭ
alamma mmden, ssyin ad d-tesɛeddi fell-asen azemzi aḥercaw.
Simmal ttkawen ad ten-temzi s uzemzi alegqaɣ. Dayen,
ijeqduren ttwameslen. Rrqem d tamsalt yesɛan azal-is ad dtessewjed senṣal, lmeɣri d yires isarqem d win yettwaxdamen s
rric uqelwac, i zzyada n ccbaḥa tḍellu-yasen tizeft, yal ajerriḍ
di rrqem i tettbeggin-d azamul n kra n tɣawsa, din kan i dtessufuɣ tmeṭṭut tiktiwin-is. Aḥric aneggaru d tuqqda, ɣef
tmeddit i tettheggi iɣed, ad tessu tuzalt, isɣaren imidek d wid n
tneqqelt, ad tessers fell-asen ijeqduren-is ad ten-tɣum s ticcicin
d yesɣaren alamma ur d-iban ujeqdur. Tafejrit ad sent-tessiɣ
timess, ad tent-tɛus ticki ixsi yiɣed ad tent-tawi s axxam.
Amsal
Tamnaṭ n leqbayel si zik ɣer tura tettwassen s
wansayen. Amsal d yiwen gar-asen. Tettruḥu terbaɛt n tulawin
93
L’expression écrite en Tamazight
uqbel magu ad d-awint talaxt. Mi wwḍent ad tt-id-ɣzent. Mi
ara ad tt-id-awint ttarrant-as akk ijeǧǧigen s ufella akken ad
tishil i wemsal. Mi wwḍent ɣer wexxam, ad fesrent talaxt-nni,
mi teqqur ad tt-brint, ad tt-ssiffent yerna ad brint afrur (ad
brint ajeqdur yerẓen). Imir ad rrent kraḍ imuren n talaxt amur
n wefrur, ad tt-slexsent s waman, ad tt-ǧǧent ad ters mraw n
wussan. Akka, ad bdunt ad meslent tissebbalin, tibuqalin…
Imir ad ten-mzint s waman akken d izegzawen, ad senɛiwdent mi ara qqaren. Maca i leǧfun rennunt-as tin n yires i
wakken ad tesɛu leɣri ad tent-smureɣdent. Mi qquren akk, ad
sen-rrent tumlilt (akal acebḥan) d lmuɣri (akal azeggaɣ), imir
ad ten-reqment ad ten-ssufɣent i yiṭij ad qqarent. Di lawannni, ad heggint iɣed : ad t-ɣzent, ad s-ssunt isɣaren izegzawen.
Ad s-rrent akk ijeqdar-nni, ad ten-ɣument s ticcict (d leɣbar n
yezgaren d walim yessuren) ad as-fkent timess. Mi texsi tmess,
ad ten-id-ksent, wid ireqmen ad sen-gent tayda (tazruyt d
tawraɣt) i wakken ad yicbiḥ rrqem-nsen. Di taggara, mi ara
yismiḍen akk ad ten-jemɛent ɣer wexxam.
Lxedma n talaxt
Lxedma n ufexxar d yiwen gar wansayen n taddart
Ibetrunen, am akken yella daɣen di tmetti taqbaylit s umata,
lameɛna s kra n wemgared di kra n tɣawsiwin si taddart ɣer
tayeḍ. Talaxt d yiwen n ṣṣenf n wakal i d-qqazent lxalat deg
wegḍi di lawan n tefsut i wakken ad tuɣal d ajeqdur
yettwaqdacen ad as-d-yeḍru waṭas n ubeddel. Abedel-agi
yebḍa ɣef rebɛa yeḥricen igejdanen :
Asewjed n talaxt : lxedma n talaxt tessutur-d aṭas n lweqt, di
tazwara ad tettwafser i wakken ad teqqar ad tettwaddez imir
ad tifif, s ljiha nniḍen ad yettuheggi wefrur ad yettwassu di
lqaɛa ad tettumareg talaxt ɣer daxel imir ad tettwaxleḍ akken
ilaq, ssyin ɣer-s ad tettwafreq d tiknunin ad tettwagar daxel n
lbac azal n tlata neɣ rebɛa wussan.
Amsal : ad tettwarfen talaxt ad s-yettwikkes kra yellan d
abeɛɛay deg-s, ssyin ad yettwasqeḍ kra yellan d taɣawsa
tetteḥwiǧi tmeṭṭut ama i ccbaḥa ama i useqdec n yal ass garasent : ljefna, tasebbalt, tacmuxt, afaraḥ… atg. I wakken ad
94
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
ttwasbeddent tɣawsiwin-agi laqen kra n walallen : imceḍ,
tasemset azemzi aḥercaw d uleggaɣ.
Rrqem : ad d-yaweḍ lawan n rrqem ilaq usewǧed n kra n
wallalen yeḥwaǧ ccɣel-agi. Mi tellexs wayen umi qqaren tacṭiṭ
(d yiwen n ṣṣenf n wakal) ad tettwaxdem tecwawt i wakken ad
teḍlu ɣef ijeqduren, mi teqqur ad temzi s uzemzi aleggaɣ, ssyin
akin ad as-tettwarnu temlilit yessimlulen ajeqdur. S ttawil n
wunuɣen d terqem i tettwaxedmen s rric n uqelwac ad yebdu
usuneɣ n tlawin. Ssexdament lmeɣri (lmeɣri d yiwen weẓru d
azeggaɣ yettwaddzen yettwaslexsen s zzit d waman, s lmeɣriagi ad ttuɛelmen ijeqduren imir ad mzin alama ttmecruruqen).
Itikki daɣen wusgu deg suneɣ-agi (usgu d yiwen n weẓru d
aberkan i t-ḥukken di tqessult yettak-d unuɣ qessiḥen mi ara syernu aman n tucanin (tucanin d yiwen yemɣi gar yemɣan d
leḥcic). S ttawil n wunuɣen-agi i iteffeɣ-d rrqem i d-ijemɛen
aṭas n inumak gar-asen.
Tuqqda : i wakken ad ttwaqden ijeqduren-nni, ticcicin
ttwaxedment s leɣbar n yezgaren d walim. Kra n wussan uqbel
ad ten-jemɛen isɣaren n tazart, tameddit n wass ad iheggi iɣed,
mi ssan yesɣaren wa nnig wa s ufella-nsen ad ttwarnunt
ticcicin i wakken ad yaɛdel akk wemkan-nni, ad rsen
ijeqduren s leḥder : di tazwara ad rsent tɣawsiwin meqqren am
tsebbalin fell-asent ad sendent lejfun d ifaraḥen d wayen
nniḍen, di leryuf ad rsent tɣawsiwin timectaḥ ara iɣum yiɣed s
teccicin, ad ttwaṭṭafen s yesɣaren izuranen, azekka-nni ad
asent-tettwacɛel tmess. Leḥwal imectaḥ n ccbaḥa ad ttwakksen
95
L’expression écrite en Tamazight
akken rɣan i wakken ad sent-ttwaḥuk tizeft ma d wiyaḍ ad
qqimen dinna alamma ṣemmḍit.
Lɛinṣla
Amek i d-yettili wass n lɛinṣla ? Yettili-d wass n lɛinṣla
si yulyu ṣṣbeḥ zik ad yekker uberraḥ “Nnejmaɛet ad trebḥem”.
Ad nnejmaɛen yakk lɣaci, maca d irgazen kan yal yiwen d acu
n wallal i d-yewwi deg ufus-is, wa d lmesḥa wa d aqabac, wa d
“taberwiṭ”, ad fersen tiregwa, ad fersen akk anda ttilin waman
alama ineṣṣef wass, ad nnejmaɛen akk ɣer yexxamen-nsen. Mi
iɛedda ṭṭhur d usawen, ad xedmen lewziɛa, ad ferqen aksum
ɣer yexxamen i taddart jmiɛ. Ula d llufan ma illul-d ass-nni ad
as-sseddun amur-is, aksum-nni ur yettnus ara, ad yeww d
imensi. Ma d tulawin ad d-jemɛent akk ayen yessenguguy neɣ
yetthuzzu waḍu, ama d azemmur, ama d abucic ama d tidekt
ad ceɛlent yes-s timess mi d-yeɣli yiḍ i wakken ad bexxren yes96
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
s igerdan i wakken ur ttaḍnen ara abeḥri mi ara d-taweḍ
tegrest. Akka ad yebdu wass s lxedma ad yekfu s imensi n
lewziɛa, i wakken ad d-iban d ansay ssawalen-as lɛinṣla.
Ass amezwaru n tkerza
Takerza d yiwen gar wansayen i yellan si zzman aqdim
ar ass-a n wussan, tettɛawan lqaɛa i wakken ad d-tefk lɣella
yelhan d wayen ara yiḥwiǧ wemdan di tudert-is. Ansay-agi
yettili-d di yal tamnaṭ di ddunit. Di tmura n leqbayel llant aṭas
n tudrin i ixedmen deg wennar-agi. D acu xeddmen ifellaḥen
d tlawin ass-nni amezwaru n tkerza ladɣa di twennaṭ n
tmizar ? Ass-nni amezwaru-ines, ttqabalen-t ifellaḥen s lferḥ d
ameqqran mi ara d-kkren ṣṣbeḥ-nni uqbel ad teffeɣ tyuga ad
tekrez, ad dehnen s zzit acciwen-nsent. Ssyin ad bdun ifellaḥen
d tyugwin-nsen iɛeddan azal n mitin (200) n tyugwin d tikli
ɣer iɛerquben-nsen i wakken ad bdun takerza, dinna mkul
afellaḥ ansi i d-yusa, s kra n win yesɛan tayuga iruḥ-d, d ayen
yeǧǧan iɛerquben ad ttwakerzen s tuqqna n wallen. Akken
daɣen ttemɛawanen ifellaḥen i wakken ad kerzen akal yettili-d
daɣen ayen umi qqaren amerḍil (ad iruḥ ufellaḥ ad yekrez ɣer
yiwen, ass nniḍen ad as-t-id-yerr, i wakken ad ikrez ɣur-s, d
tiririt n lxir). Tameṭṭut ad tessemsel acebbaḍ, ad tesseww ad
thiz udem-nni amezwaru, ad ternu kraḍ n tmellalin tuftilin,
zzit, tazart, ad teččar aɣerbal, imir ad awin aɛwin-agi ɣer
wemkan n tkerza ad ssiwlen i kra n ufellaḥ yellan din i wakken
ad ččen, ma d udem-nni amezwaru n ucebbaḍ ad tferqen i
yezgaren ad t-ččen. D ddḥis n tkerza di berra ɣur ifellaḥen,
maca ddḥis-is s zyada ula deg wexxam imi tulawin ttggent-as
rebɛa wussan n usewwi yemxallafen : ass-nni amezwaru
tameddit, ssewwayent acebbaḍ. Ass wis sin d berkukes. Ass wis
tlata d ibawen uftilen. Ma d ass wis rebɛa d seksu s tɣeddiwt i
wakken ad tezzegzew nneɛma.
Akka i d ass amezwaru n tkerza di tmizar.
Taneqqelt
Tiskert neɣ ttejra n lexrif, ad tt-teẓẓud di ɛamayen
imezwura, ilaq ad tt-tesswayeḍ, ad tt-tneqqceḍ yal-ass, imaren
97
L’expression écrite en Tamazight
ad tuɣal tneqqelt ad d-tfek iqerqac ara yuɣalen d tibexsisin.
Tibexsisin ad uɣalent d iḥbuben (iniɣman) ara tezwiḍ suɣanim ssyin ad ten-id-tleqḍeḍ ɣer tqecwalt n uɣanim neɣ
ayen umi neqqar tareḥḥalit, imir ad ten-tesmireḍ ɣer ufarug s
ufella n wayeḍ ad k-yefk ayen umi neqqar tamnennayt.
Tameddit ad ten-tɣummeḍ ɣef nnda mi d ṣṣbeḥ ad ten-tfesreḍ i
yiṭij akken ad qqaren. Mi qquren ad ten-tesmireḍ a amisur. Mi
wwḍen 10 neɣ 15 n wussan ad ten-id-tawiḍ s axxam dinna ad
ten-tferneḍ : tamezwarut weḥd-s, tin ujenjar daɣen weḥd-s,
ma d taneggarut d tin n leraqi d tin itett lmal. Tazart-nni n
ujenjar ad tt-tgeḍ deg ikufan dɣa yekfa ccɣel-is maca llan
wigad i s-yetteggen zzaɛter ara s-d-imudden rriḥa yelhan mi d
tafsut ttaddamen-ten-id medden tetten-ten s yikkil neɣ s
warkul.
Tazart
Zik di lawan n lexrif ttruḥun ṣṣbeḥ wigad yesɛan urti
(champ) n tneqlin ad d-kksen tibexsisin ma d iɛeqqayen n
iniɣman ad ten-lwin ɣer lqaɛa ad ten-ǧǧen alamma d tameddit
ad d-uɣalen ad ten-leqḍen ad ten-fesren ɣef ifuga
yettwaxedmen s uɣanim. Mi qquren ad ten-smiren ɣer umisur,
mi yeččur d tazart. Mi ara d-taweḍ taggara n lexrif ad ten-idjemɛen : wigad lɛali ad ten-zziǧwen d ayen i d-yettɣimin segsen ad yeqqim i lwacul. Tiwsatin (genres) n yeḥbuben
mxallafent akken mxalafent tneqlin. Llant tigad lexrif-nsent
yelha i tazart am tneqqelt n deffuyt, tin n tɣanimt lexrif-is n
ujenjar akk d lexrif n buyehbul ; ma d tid lexrif-nsent ur
ilehhu ara i tazart ad naf taneqqelt n uleqqaq, tin n uɣanim imi
lexrif-is iwettu di ttejra, tella daɣen tneqqelt lexrif-is d azeggaɣ
d ahercaw, yella daɣen win umi qqaren lexrif n teɣlit mi
yewwa mliḥ ad yuɣal d aman ad d-yeɣli. Llan daɣen lexrif n
ubuɛenqiq, n ubarak akk d ubakur. Ma d lexrif n ubuɣenjur
iḥbuben-is lhan i tezmert fernen-ten ttarran-ten di zzit n
uzemmur ur kkin waman mi d ṣṣbeḥ feṭṭren fell-asen.
Si tkerza ɣer userwet
Gar wayen xedmen di tmurt n leqbayel ad naf takerza,
tamegra, uẓu d userwet. Di taggara n lexriz (amakkis), iɣelli-d
98
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
ugefur ; imekrazen ad nehren tayuga ɣer uẓaɣar i tkeza, ad
zerɛen nneɛma, timẓin akk d wekbal. Imir, mi fuken takerza n
yirden, ad rrẓen arabɛiw am lbecna, lḥemmeẓ, d leɛdes. Mi
yemɣi yiger ad ruḥent tulawin ad awin-t tiwizi i usuki n
uɛerqub n yirden. Yewweḍ-d unebdu (aquran qqaren-as diɣen
iwraɣen) d tagnit n tmegra n temẓin timezwura ssegrayen
irden, ttawin tiwizi azal n 30 ɣer 40 iwiziwen, ad d-kkren
ṣṣbeḥ zik, ad awin aɛwin, tazart d weɣrum aquran d zzit.
Tulawin ddarayent annar deg wanda ara yefser d wanda ara
yerwet. Mi tfuk tmegra, ad naqlen ayen i megren daxel
izembilen (isenyen) ɣef zzwayel neɣ iserdyan, ad ten-fesren
deg wannar i yiṭij akken ad yeḥḍem. Deg uzal ad awin tayuga
ad sserwten nneɛma deg wennar. Tazizbut mi d-yekker waḍu
ad ruḥen imekrazen ad zuzren ad ssizdgen irden weḥd-sen :
taka weḥd-s, alim weḥd-s ttajmaɛen-t i lmal deg utemu ; ma
yella d irden ad ten-id-awin s axxam ɣer ukufi akken i zzeriɛa
n qabel, ayen nniḍen snuzuyen-t d akerfa deg yirden d amɛic n
lwacul ẓẓadent-tt-id tulawin d awren.
Llqeḍ n uzemmur
Si zzman aqdim, imaziɣen teẓẓun tizemrin, neqcentent, leqmen-tent… i wakken ad d-fkent zzit imi d ttagi i d
rreẓq-nsen. Tazemmurt tesɛa azal meqqren ɣur imaziɣen ; si
lǧil yettabaɛ wayeḍ teqqim d agerruj. Imi lɣella-s d ddwa i
umuḍin, ssexdamen-tt i yal tagulla ara d-ssewwen. Di lawan n
llqeḍ n uzemmur, imaziɣen ssewjaden akk ayen ilaqen : ad dkkren taṣebḥit qbel ad yali yiṭij, irgazen, tulawin d warrac
imeẓyanen d iwiziwen, ad brun i lmal sɛan, ad awin aɛwin d
wayen ara ččen : iɣi, tazart, udi, aɣrum aquran, taxcact n
waman,… ad ruḥen ad awḍen akk lexlawi-nsen. Yal amḍiq
ideg sɛan azemmur wwḍen-t, deg iḥerqan, deg icerfan, deg
teẓgi…, ulac leɛdez, wala akukru, imi ɣur-sen d lɛib win ara
yeǧǧen azemmur-is ur t-ijemmeɛ ara. Mi ara yawḍen ɣer
lexla-nsen; irgazen ad alin ɣef tzemrin ad cerwen, ad ṭṭfen
imextafen, ad d-sseknun ifurkan ibeɛden. Tulawin d werrac ad
leqḍen ɣer tqecwalin, yerna ad ɛessen lmal i kessen. Di llqeḍnsen, tirebbaɛ ad ḥeḍren, ad ttqeṣṣiren, ad ttaḍṣan… tulawin
99
L’expression écrite en Tamazight
ttawint-d icewwiqen akkagi ur ttḥulfun ara i ɛeyyu d lweqt
yettɛeddin. Mi yebda yiṭij iɣelli, d lawan ad uɣalen ɣer
yexxamen-nsen, ad awin yid-sen azemmur i d-leqḍen deg
iqecwalen, ad rnun ad zedmen tirinin n yesɣaren ara ṣṣerɣen…
akkagi yal ass i xedmen. Win yekfan azemmur-is ad iɛawen
deg uzzemmur n wayeḍ, imi d tagi i d tiwizi, mi fuken,
tirebbaɛ ad awint azemmur-nsen ɣer tmeɛṣert ad t-id-ẓḍen.
Dinna, azemmur ad yuɣal s iɛricen, yal yiwen s wemkan-is,
bab n tmeɛṣert d ixeddamen-is, ad ɛassen ayagi, dɣa ad rren
azemmur s iɣuraf mi yeẓḍa ad t-id-tekksen ɣer tesnatin, ssyin
ad t-rren ɣer tmeɛeṣert ad t-ɛeṣren, ad iruḥ d zzit d waman ɣer
teḥḍunt, dinna ad d-tali zzit ad d-qqimen waman, s waya i djemɛen lɣella n tzemmurt.
Iẓid n uzemmur
Azemmur mi ara yeẓḍ yettuɣal d zzit, ɣef waya
yettɛeddi ɣef tnac (12) yeḥricen :
1- Llqeḍ-ines d uheggi ɣer wexxam.
2- Asewjed n weqbub asgen s iqecḍan am texxamt, d tudli-ines
s uɣanim, d uḥelles-is s ilili.
3- Tiririt-ines ɣer weqbub d tmersiwt n yeẓra s ukellas, akken
ad iqqiṭṭer (ad d-yeffeɣ umurej).
4- Ad yettwafren, imir ad yettwaɛemmer s tsennajin ɣer lberka.
5- Ad yettwarkeḍ alama yettwakkes uɛeqqa.
6- Imir ad yettwaɛemmer ɣer uṣennaj akken ad teqqiṭṭer zzit.
7- Azekka-nni ticlemt ad d-teṣbeḥ tekkaw, ad tettuɛemmer ɣer
iberka, ad rnun fell-as aman yeḥman akken ad d-teǧǧ zzit,
melmi tuɣal d talegɣant yeffeɣ-itt umurej.
8- Ad yettwakkes ɣer weḥdun d aɛlayan yebna yeẓra ad asrnun aman alamma ineṣṣef.
9- Imir ad t-rwin s tmeɣnej (d aqeccuḍ), akkan ad tettifrir zzitis ɣef teclemt-is (azemmur).
10- Mi yers weḥḍun, zzit-nni ad tettwaɛemmer ɣer lḥaǧǧa.
11- Anqar n weḍun di lqaɛ-is, d tuffɣa n umurej.
12- Tukksa n weḥba di lqaɛ n weḥḍun.
100
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Zzit n uzemmur zik
Taciṭa n tzemmurt d azamul n lehna d talwit n yal aɣref
deg umaḍal. Azemmur d win i d-imeɣɣin s tugget di tmurt n
leqbayel. Win ur nesɛi ara azemmur d ameɣbun amzun
yettwaḥqer imi zzit-nni i d-yettak d agerruj deg-s ddwa mgal
yal aṭan. Azemmur yettili di taggara umakis di tazwara n
tegrest, imer twaculin merra ad d-ffɣent ɣer llqeḍ n uzemmur.
I wakken ad d-teffeɣ zzit :
- Aḥric amezwaru : d llqeḍ n uzemmur di teẓgi ak d wejmaɛines s axxam. Mi ɛeddan iqecqacen xedmen ayen umi qqaren
aqbub, d yiwet tqaɛet umi d-tezzin s yeẓra tessun-as adles ad
teǧǧen dinna alamma d yebrir.
- Aḥric wis sin : mi d-yewweḍ yebrir ad t-id-kksent ad sddarin taqaɛet, ad t-fesrent dinna i yiṭij alamma yettem cirqi,
ad t-id-awint ad t-rekḍent neɣ ad t-brint s uberray alamma
yuɣal d alqim.
- Aḥric wis kraḍ : ad ɛemrent alqim-nni s asennaj ad t-ǧǧent ad
teqqiṭṭer deg-s zzit, winna qqaren-as zzit n wesqqiṭṭer.
- Aḥric wis semmus : alqim-nni i d-yeggran ttawint-t s aḥḍun
ad t-id ssirdent, ad awint tamunect ad rkint ad kkatent yis-s
daxel n waḥḍun ad t-sselwiwcent s ifassen-nsent alamma
tufrar-d zzit ɣef waman, imir ad t-refdent s yiclem-nni, ad tẓmint ɣer tqedduḥt, mi tfuk zzit seg-s ad as-serḥent i weḥḍun
ad yeffeɣ umureǧ akk d uḥba, ad rnunt alqim nniḍen. Zzit-nni
ara d-ssufɣent ad tt-gent di tqedduḥt i wakken ad ters, zzit-nni
s ufella n win yeṣfan, ma d winna yellan ukessar d zzit n
ubaliɣ. S yeḥricen-agi merra iɛeddan i wakken ad t-ssufɣen
zzit yeṣfan. Maca ayen i d-yeggran ur t-ṭṭeqqiren ara imi d
aḥeba, i sseqdacen i useḥmu deg wussan n tegrest. Ma d abaliɣ
xas akken tugget deg-sen teggen-t maca llan wid i t-idyettarran d ṣṣabun. S waya tudert n weqbayli tcudd aṭas ɣer
wakal-is, timeɣrusin-is... atg. Yis-sen i d-yezger acḥal n taliyin
armi d ass-a.
Yennayer
Yennayer d ass amezwaru n useggas imaziɣen yebdan
lewhi n 950 uqbel talalit n Sidna Ɛisa, aseggas-nni i yerbeḥ
101
L’expression écrite en Tamazight
ugellid Cacnaq ṭrad i d-yellan gar-as d ifarɛunen di Maṣer,
mbaɛd tagelda tis 22 neɣ 23. Yennayer d agur yesfilliten i lxir,
rrbeḥ, lerẓaq, imi t-sfuggulen imaziɣen. Amek i d-yettili
usfuggel n yennayer ? Aṭas n wansayen i d-icudden ɣer
yennayer, xeddemen imensi n yennayer neɣ imensi bu sebɛa
isufar (lḥemmeẓ, lebṣel, ibawen iquranen, lexliɛ “tikarbicin”,
ṭumaṭic, lleft, lbatata). Zellun iyuẓad, dɣa zik yal aɛeggal s
uyaziḍ-is, yernu yal yiwen deg-sen ma yewweḍ 17-18
iseggasen ad yezlu i yiman-is. Xeddmen lwaɛda s lexfaf neɣ
lesfenǧ. Mačči d aya kan, llan wansayen nniḍen am ttesḍila
tamezwarut i weqcic amectuḥ akken ad yeǧhed ucebbub-is.
Xeddmen taswiq anda aqcic ad yawi aqerru n wezger akken ad
yuɣal d aqerru n wexxam.
Taddart
Taddart, d yiwet tkemmict n wakal i d-yezgan deg
wedrar. Imezdaɣ-is am watmaten, zzin aɛrur i berra, amzun d
yiwet twacult. Taddart tebḍa d iderman ɣef laḥsab n wakken
llan lyaci-ines. Aṭas n lecɣal i yesdukulen taddart : abrid,
tameɣra, lǧanaza d wayen nniḍen. Yiwen ma ixulef lqanun n
taddart ad t-xeṭṭin di tejmaɛt. Di leɛwacer ad fɣent tulawin ad
zurent Tigemmunin, ad dduklent ɣer lemqam ad mrafaqent ad
ferqent ayen wwint d aɛwin gar-asent. Taddart am yiwen
wexxam, wid yettidiren deg-s tettili tegmat gar-asen,
ttemɛawanen ad refden iman-nsen, taɛkemt yellan ad tifsus. D
tagi id tadukli i d-yettilin di taddart.
Timecreṭ (1)
Timecreṭ d yiwet seg wansayen i tesɛa tmurt n leqbayel;
xeddmen-t deg laɛwacer (lɛid tamezyant, tameqqrant, taɛacurt
… atg) d aseggas n lɣella (azemmur). Timecreṭ n lɛid
xeddmen-tt i wakken ad allen imeɣban ad sɛedlen gar
yemdanen (ameɣbun ad yečč, amerkanti ad yečč). Timecreṭ n
tebyita (n nnwal): xeddmen-tt d lwaɛda (i wakken ad t-ḥareb).
Timecreṭ n lɣella: xeddmen-tt i wakken ad t-ṣab yal aseggas.
Amek i xeddmen timecreṭ? Kra n wussan uqbel timecreṭ,
tettnegraw merra taddart, ttak-d lewɛadi, sakin ad muqlen ma
qadden yedrimen-nni i wakken ad d-aɣen yis-sen izgaren. Ma
102
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
ufan xuṣṣen, rennun-ten-id ɣef leḥsab iɛeggalen n yal tawacult
(md : 10DA neɣ 20DA i yiwen). Mi kfan ad iruḥ win ilan ɣef
uqerru n taddart d wid tt-yettɛawanen akken ad d-aɣen
izgaren. Mi ten-id-wwin, ad ten-zlun, sakin ad ten-bḍun d
tuna neɣ d tixxamin (d tiɛemmurin n weksum i yesɛan azal n 8
iɛeggalen). Ma ferqen ɣef taddart, yal ṭṭamen ad d-yefk acḥal i
yeɛa n tuna i wedrum-is. Ticki yal axxam ad yawi ɣef leḥsab n
iɛeggalen-is (md : yesɛa 12 ad yawi tunet ad yernu ad yettalas
4 iɛeggalen si tunet nniḍen, ma tesɛa 4 ad yawi azgen n tunet)
kan akken almma wwin akk imezdaɣ n taddart amur-nsen.
Timecreṭ (2)
Gar wansayen imaziɣen yeddren ar ass-a, timecreṭ
ixeddem wegdud amaziɣ yal assegas di lawan n ḥertadem
(iwejiben) maca, yal tamnaṭ n tmurt amek i t-tettqabal.
Ticki i d-yewweḍ lawan n tkerza, ttemɛawanen argaz tameṭṭut.
Qbel timezla (timecreṭ), tulawin ɛerrkent lesfenǧ d weftir. Ad
heggint i uzekka-nni, taɣerbalt, ad rrent daxel sebɛa isufar.
“lluz, lǧuz, lḥemmeẓ, tazart, timẓin, lesfenǧ, aftir”, akken ad
yeglu yis-s bab n wexxam ɣer lǧameɛ ad yefreq i wid yufa din.
Irgazen, si lǧiha-nsen ad bezren idrimen, akken ad aɣen
izgaren. Azekka-nni ṣṣbaḥ zik, ad ten-zlun di tala, ad tenazun, imir ad ten-id-awin ɣer wennar n taddart, u ad txedmen d tiɛemurin, yal adrum s tawamt-is. Tameddit n wass,
ad afen mi ara nnejmaɛen s ixxamen lewaɛda n wuftiyen
thegga.
Tibuɣarin
Yal tamnaṭ di tmurt n leqbayel tesɛa laɛwayed-is, yal
yiwet amek i tt-id-tettmektay, akka am zzerda, timecreṭ, anẓar,
akk d tbuɣarin i d-yettilin di lfuruḥ, dɣa d acu-tent tbuɣarin ?
Tibuɣarin d yiwet tewsit gar tewsatin n tsekla taqbaylit, d
tamedyazt n tmeṭṭut, imi tameṭṭut taqbaylit txeddem aṭas ccna,
akk d tmedyazt akka am : aserqes, acekker, asbuɣer, yis-sen i
tetcebbiḥ tameɣra d wurar.
103
L’expression écrite en Tamazight
Tibuɣarin d acekker n yesli d teslit : tcekkirent-d isli mi ara
yeqqen lḥenni, tcekkirent-d ṣṣifa n teslit, lqedd-is, axxam uɣur
ara teddu, argaz-is, amɣar-is d temɣart-is.
Amek xeddmen tibuɣarin ? Mi ara sbuɣrent tulawin xeddment
sin leṣfuf : sɛan si xemsa alamma d setta n tulawin, yerna ṣṣef
amezwaru ad iqabel ṣṣef wis sin. Ṣṣef amezwaru ad d-iqqar
tibuɣarin imi ssnent aṭas tamedyazt, ṣṣef wis sin ad sent-idttɛawad, qqaren-asent tiḥeffaḍin.
Melmi i d-ttilint tbuɣarin ?
Tibuɣarin ttilint-d di tuqqna n lḥenni mi ara yeqqen
yesli lḥenni, azekka-nni n tmeɣra mi ara s-d-cebbḥent i teslit,
ttilint-d tbuɣarin n ṣṣber yetṣebbiren tislit ɣef lefraq n
imawlan-is, akkenni alamma tewweḍ s axxam-is tekcem si
tewwurt, imir ad ikemmel wurar. Di taggara, tibuɣarin d yiwet
gar leɛwayed n leqbayel i d-ǧǧan lejdud, maca ass-a aṭas degsent ɣabent, ggrant-d kan ɣer kra n temɣarin ilaq unadi fellasent d wejmaɛ-nsent akken ad d-qqiment d agerruj n lejdud.
Lexḍubegga
Si zzman aqdim, ddunit tebna ɣef wergaz d tmeṭṭut, ɣef
webrid n zzwaǧ, maca uqbel ad mlilen, yettili-d uheggi n
waya, imi ilaq d imawlan n weqcic ara d-inadin taqcict i mmitsen, ayen umi qqaren “lexḍubegga”. Ad tili yemma-s n
weqcic, teẓra neɣ tessarem yakan yiwet tlemẓit, d yelli-s n nnif
d laṣel. Imiren assen ideg ad tegmen ad tt-id-tẓer ad tawi yiwet
neɣ snat tulawin tiɛeqliyin, ma d argaz ur iteddu ara, imi
aurif-agi si lecɣal n tulawin. Dɣa mi wwḍent s axxam qesdent,
ur d-sbegginent ara iman-nsent d tinexḍabin, maca semɛanent
s wawal am ticki ttnadint timellalin n usefrurex ; imiren
tamɣart-nni ad tesenqed taqcict-nni di yal tama ama : di zzinis, lqedd-is, ccbaḥa-s, cṭara-s, leḥdaqa-s… atg. Mi d-tuɣal ad
tesseɛlem at wexxam. Kra n wussan kan ad tuɣal ɣer imawlan
n teqcict ad sen-tini belli yelli-tsen ad tt-tẓerr i mmi-s. Dɣa,
imiren ad sɛelmen irgazen, maca taqcict ur tt-iẓerr ara weqcic
alamma d ass n zzwaǧ-nsen. Ad d-taweḍ nnuba n yergazen ad
msefhamen gar-asen, ad sersen awal. Ɣer taggara kan n lweqt
ad heggin i tmeɣra i wakken ad kemmlen ayen iɣef bdan.
104
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Isurifen n unadi
Di yal aḥric n leqraya, neɣ di yal afurk i yetbeɛ
unelmad asdawan, yettili-d ɣer taggara-s wayen umi neqqar
“Anadi n taggara n leqraya” neɣ “Mémoire de fin d’étude ».
D acu-tent tseddarin akk d isurifen ilaqen ad ten-neḍfer i
wakken ad naweḍ ɣer taggara igerrzen d weswir yessefraḥen
di tezrawt-nneɣ ? Isurifen d wigi :
- Asurif amezwaru d afran n wemwallah, d usentel yebnan ɣef
tezmert-nneɣ d tmusniwin-nneɣ.
- Anadi ɣef yiwet tuttra n tazwara (question de départ) ara
yilin d tagejdant d tafessast nezmer ad nesiweḍ ɣer yeswi-s.
- Ibeddi ɣer yal tamkerḍit ideg nezmer ad naf idlisen yeɛnan
asentel nextar di tazwara, imir ad nefren idlisen ideg ggtent
tikta.
- Leqraya n yedlisen-agi s yiwen n wudem lqayen, imir ɣer
tagara n yal adlis ad nefk agzul ɣef wayen i d-nefhem, d usufeɣ
n wayen ur nefhim ara, akken ad nessilqiy anadi-nneɣ fell-as.
- Mi d-nejmeɛ timusniwin ilaqen i unadi-nneɣ, yewwi-d ad
nheggi allalen iwatan i tufɣa ɣer wennar. Dagi dɣa ilaq ad
nessewjed yiwet tezrawt d yiwen unadi lqayen, acku amnadi
seg wennar i yezmer ad d-yefhem yal tamsalt iɣef d-ihegga
tazrawt-ines.
- Mbeɛd tufɣa ɣer wennar d leqraya n yedlisen ilaqen, ad
naweḍ ɣer tririt ɣef wayen yeɛnan tuttra n tazwara. Si tririt-agi
ad d-nessufeɣ tamukrist tunṣibt (problématique officielle) iɣef
ara yebnu unadi-nneɣ. Dagi daɣen ad d-yaf lḥal nesɛa merra
ayen ilaqen i tririt ɣef tmukrist-agi taneggarut, acku nnuda ɣef
usentel-ines yakan.
- Asurif aneggaru di yal anadi, d tiririt ɣef tmukrist n usentel i
nefren di tazwara, ayagi ad yebnu ɣef tmusniwin merra i dnelqed ama seg wennar ama si leqraya-nneɣ i yedlisen
iɛeddan.
- Ticki nekfa tiririt ɣef tmukrist, ad nezzi ɣef tira n unadi-nneɣ
s wudem azedgan, akken ad yettunefk i wemwelleh-nneɣ, i ɣ-d
iɛawnen si tazwara.
105
L’expression écrite en Tamazight
Internet
Internet am tissist, tcudd merra imeḍqan n ddunit garasen, tcudd imdanen. Zemren ad msawalen, ad mwalin am
wakken ddunit tuɣal d taddart. Tzemreḍ ad teɣreḍ merra ayen
yellan deg uẓeṭṭa n Internet, iɣmisen, isalan, idlisen. Win ara
neɣ
ikecmen ɣer tansiwin-agi www.mondeberber.com
www.berbere.com ad yaf isalan-nneɣ d leqdic n tdukliwinnneɣ, ama d amezruy, d tasekla, d tussna neɣ d taɣerma n
yimaziɣen. Uqbel ad yili ttawil-agi n Internet, imdanen n
umaḍal ttemsawalen yerna ttemceyyaɛen s ttawil n tebratin
akk d tilifun. Ma d tura, tekkes-asen amkan Internet acku yis-s
nrebbḥ-d aṭas n lweqt ayen ara yekken ussan neɣ agguren s
ttawil-agi yezmer ad yekk kan kra n tsaɛtin.
Aselkim
Gar wayen akk tessaweḍ talsa deg ufara n tiknulujit
asnulfu n uselkim. Aselkim, d yiwen wallal yeddan d wakud i
d-yezgan d tikli n wemdan di tallit tamirant anida asemres n
lecɣal yefrez di tuqqna n tiṭ. Aselkim ɣur-s allaɣ imi d win i d
tigejdit uɣur cudden iferdisen nniḍen i t-yesselḥuyen, amedya :
taɣardayt. Aselkim d win izemren ad yexzen tasmekta meqqren
n yisalan mebla ma yeɛreq deg usezwer-nnsen imi ɣur-s tarayt
yessemsaway, d asmekti n wayen akk yerra wemdan ad tyessekles. D afecku i yesseqdac wemdan di taɣurin
yemgaraden ama d ayen yerzan tussna neɣ deg weḥric n
taywalt, ayen yettwassnen s Internet ama d ayen ara tyesnefsusin imi ara yeg lmendad i yimezlan.
Lmasiḥ
Lmasiḥ d ddiyana am ddiyanat nniḍen, d tin i d-yewwi
sidna Ɛisa. Tamasiḥit d yiwet tudert neɣ d assaɣen iglan gar
wemdan d bab-is neɣ gar-as d sidi Rebbi. Ad naf assaɣen-agi
akk d tudert-agi ttilin-d s lmasiḥ (par l’intermédiaire de Jesus).
Lmaiḥ d yiwet tudert tamaynut tettunefk-d sɣur sidi Rebbi
akken i d-yenna sidna Ɛisa deg wawal-is : « D nekk i d abrid d
nekk i d tidet, d nekk i d tudert ». Assaɣen-agi n liman yettarraten wemdan i sidi Rebbi di tmezdayt, dɣa deg-s i d-ttarran neɣ
xeddmen taẓallit-nsen i uxellaq, axaṭer ttwalasen deg wayagi :
106
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
i wakken akk ad jemɛen widak yumnen s lmasiḥ ; akken ad
ɛicen, neɣ ad idiren tudert n tejmaɛt ; akken ad yuɣal d itri neɣ
d tafat di tmetti ; akken ad as-ḍemnen aselmed ; akken ad dinin tidet yeɛnan sidi Rebbi d yemdanen. Di tmurt n leqbayel
kecmen ɣer lmasiḥ melba lqid, imi ddiyana-agi d tin yellan di
yal tamnaṭ, amedya di tmezdayt iwaḍiyen ttilin lɣaci s tugget
deg wass n tẓallit-nsen, annect-a imi abrid ɣer ddiyana-agi
(tamasiḥit) d win isehlen maḍi. Ad d-naf ccerṭ amezwaru : ilaq
ad tḥemmleḍ sidi Rebbi seg wul-ik merra, s terwiḥt-ik merra s
tezmert-ik merra. Ma d ccerṭ wis sin s wazal-is : ad tḥemmleḍ
lɣir-ik am yiman-ik. Ma yezmer wemdan ad yexdem wigi ayen
nniḍen yeshel akken ad yuɣal d amasiḥi imi ɣur imasiḥiyen sidi
Rebbi d yiwen iḥemmlen nniḍam d wayen iggerzen, annect-a
yettaǧǧa imasiḥiyen ad fken udem yelhan di tmetti, segmi dyenna sinda Ɛisa : « imdanen merra mednubit » ɣef wannect-a
ad naf imasiḥiyen ttabaɛen sidna Ɛisa imi d netta i d aselmadnsen d netta i d-imsellek-nsen imi annect-a ad t-naf deg yisem
n Ɛisa « Rebbi yetsellik ».
Sida
Deg iseggasen-agi ineggura yennulfa-d yiwen waṭan d
amqennin iḥuza ddunit s umata d win i yeskecmen rrehba deg
yemdanen merra. Aṭan-agi semman-as « sida » neɣ (VIH) umi
ur d-ufin ara ddwa imaynayen. Sida d yiwen ubeɛɛuc yettilin
di tfeka n wemdan ikkeččem-itt, igemmu di tbayayin ṭṭaqa
deg-sent ttaṭṭafent abeɛɛuc-agi n (VIH), sida-agi d rrwaḥ n
tezmert si tfekka n wemdan, lemnaɛa ur tezmirt ara tfekka ad
tḥareb ɣef yiman-is. Aṭan-agi ineṭṭeḍ seg wemdan ɣer wayeḍ s
sin wudmawen : s idammen, s ucuddu d-yettilin gar wergaz d
tmeṭṭut. Abeɛɛac-agi (VIH) ineṭṭeḍ maca d ameɛlal imi
yettmettat s lemɣawla deg waman, yettmettat mi ara t-iḥaz
ubeḥri, ur yessefrak ara lḥamu nnig 57° tfesniwin i wakken ad
nefrez amdan yuḍnen aṭan-agi ad t-naf yettusu mliḥ deg yiḍ
tettali-yas tawla iteffeɣ-as-d ibibi ɣef wudem-is, ttkawen
ifadden-is yettencaw ucebbub-is.
Tamawt : llan yemdanen yuḍnen abeɛɛuc-agi maca ur ɛad
hliken. Ɣef lǧal n uḥareb ɣef tfekka-s, amdan ilaq-as ad iẓer
107
L’expression écrite en Tamazight
belli abeɛɛuc-agi ur yezmir ara i lḥamu n waṭas. Amek i tella
lemḥadra ? Lemḥadra imejjayen deg usexdem n tessegnatin,
lemḥadra akk d tezdeg ilaq uselmed n yemdanen amek ara
ḥarben ɣef tfekkiwin-nsen. S wannect-agi ara neḍmen ṣṣeḥa n
leǧyal la d-iteddun.
Aqḍaɛ n ticerka (i llufan)
Dderya d ayen icebbḥen tudert, d nutni i d asirem n
twacult. Ɣef waya ad naf tayemmat tezga tettḥarab ɣef mmi-s,
imi uguren i d-yettmagar ṭṭuqten mačči d kra. Ihi tayemmat
tettaɛraḍ ad tessibɛed yir lfal ɣef mmi-s, ɣef waya tetzuru
tamdawit i wakken ad tesseḥlu mmi-s si lehlak, neɣ ad tawi
ɣur lqibla i wakken ad tenfel neɣ ad as-teqḍeɛ ticerka. Ihi awal
ad yiɣzif ad yennerni ɣef tarayt n tukksa n ticerka. Di tazwara
lqibla ad tsebbeɛ tamellalt sebɛa tikkal, ad teṭṭef tamellat-nni
ad tt-tezzi gar tamiwin n llufan ad as-tini :
- “Besmellah i nnur Muḥend lmedkur ay qeḍɛeɣ d ticerka n
waggur kra ara tekkeḍ di ddenya m leɣrur ; qeḍɛeɣ-ak-tt gar
tamiwin-ik ad tekkseḍ akk sqi yellan di tezyiwin-ik mačči s
lfeḍl-iw s lfeḍl-ik a sidi Rebbi d yeḥbiben-ik”.
Tikkelt tis snat ad tezzi tamellalt-nni i tqemmuct-is ad as-tini :
- “Besmellah i nnur Muḥend lmedkur ay qeḍɛeɣ d ticerka n
waggur kra ara tekkeḍ di ddenya m leɣrur ; qeḍɛeɣ-ak-tt deg
yimi win tifeḍ ad k-imenni d aberrani neɣ d adaxli ad yettiẓid
wawal-ik mačči s lfeḍl-iw s lfeḍl-ik a sidi Rebbi”.
Tikkelt tis tlata ad tezzi tmellalt-nni i lemfaṣel n llufan ad astini :
- “Besmellah i nnur Muḥend lmedkur ay qeḍɛeɣ d ticerka n
waggur kra ara tekkeḍ di ddenya m leɣrur ; qeḍɛeɣ-ak-tt i
lemfaṣel ticerka tguǧa tfuṣel mačči s lfeḍl-iw s lfeḍl-ik a bab n
llamer”.
Tikkelt tis rebɛa ad tezzi tamellalt-nni i tuccarin n llufan ad astini :
- “Besmellah i nnur Muḥend lmedkur ay qeḍɛeɣ ticerka n
waggur kra ara tekkeḍ di ddenya m leɣrur ; qeḍɛeɣ-ak-tt i
tuccarin-ik ad tekkseḍ akk sqi i tezyiwin-ik mačči s lfeḍl-iw s
lfeḍl n Rebbi d yeḥbiben-is”.
108
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Imeslayen-agi akk iɛeddan ad asen-d-tales lqibla tlata tikkal
mkul mi ara tezzi tamellalt ɣef leɛdem. Di taggara tamellaltnni ad tettudegger ɣer inijjel akken llufan ad yeḥrez lbaḍna d
wayen yellan deg ufus-is.
Tujjya n zik
S kra n wayen i d-yexleq Rebbi di ddunit, yesɛa azal
muqqren i tudert n wemdan, ama deg yiɣersiwen neɣ deg
yemɣan. Imdanen ssexdamen ayen d-yefka Rebbi i wakken ad
ḥadren iman-nsen, sɛan mačči d izli allalen s wayes ttqabalen
tudert-nsen, ladɣa tin n tsuta yezrin. Dɣa gar leḍyur i sen-dyettawin ccfa tella tsiwat, ad ddmen ciṭuh seg-s, ad t-yečč
umuḍin, ma d ayen nniḍen ad t-rren ɣer tasilt tajḍiṭ ad yeslex,
ad treq s ṭṭul n yiḍ. Ṣṣbeḥ-nni ad t-fesren ad yeqqar. Ssyin ad tneɣden ad yuɣal d awren ad t-sxelṭen akk d tament, ad t-yečč
umuḍin yal ṣṣbeḥ. Ssyin ɣer-s ssexdamen ttbaxur, xeddmen-t s
teḥbulin i d-bnan s usexleḍ n kra n tɣawsiwin : lḥenni, lǧawi,
zzaweq, ttutegga, lmuɣri, jjenjar d wayen nniḍen. Yal ass
amuḍin-nni ad ibexxer ɣef nnefṣ. Ma d ayen yeɛnan taḥcict
tazegzawt akk ayen i d-yefka lexla sfaydin-d yis-s yemdanen
imi d ayla n lqaɛa neɣ d ayen iɛellan deg igenni, ad yirid akk,
ad yeww, aman-nni-ines ad ten-jemɛen d ddwa. Tella daɣen
tweqqit neɣ izan n lhend ; ad yenɣed ad yeɛjen di tament ad trren i umuɛin-nni deg wemkan anda yuḍen. Neɣ ḍellun-as udi
qerreḥ.
I ṣṣiḥ n tɛebbuṭ ttafen ɣer ujaɛri n weksum, maca amuɛin ad
yemceḥ kan abuyun-nni-nes. Adif-nni ad as-sxelṭen zzit,
ḍellun yis-s tqejjirin n win ihelken adexcim. Hellejɣar, ad tneɣden, ad t-rren daxel n tecriḥt n weksum, ad t-sersen ɣef
wemkan-nni ad as-rnun tament, ad as-t-cudden s ubeḥnuq.
Ayen yellan daxel, ad d-yali d asawen.
Tusut tasaɛqit ttdawin-tt s usewwi n iɛuras di zzit, ad s-ttsmecḥen i umuḍin-nni. Deg wussan-nni ideg yettdawi, winna
ihelken ur ilaq ara ad yečč lmelḥ neɣ aseqqi (lḥemmeẓ,
ibawen…) neɣ ajeǧǧig (afeqqus, tizwar, tabexsist…). Lqut-is
kan d timẓin, tibeẓrin neɣ aksum n uɣelmi, ṭṭɛam neɣ aɣrum n
109
L’expression écrite en Tamazight
yirden. Akka alamma kfan wussan i s-ilaqen, imir ad d-yawi
tabuzelluft, ad tt-yessew di ṭṭɛam.
Tujjya n wurɣu
Amergezguz d imɣi yettili di lberr, yesɛa isennanen,
aẓar-is yeẓẓa mliḥ di tmurt. Aẓar-agi ad iɛeddi seg sebɛa
imecwaren imiren ad yuɣal d ddwa n wurɣu :
- Tukksa
- Tarda
- Aseqcer
- Agzam
- Tudza
- Asewwi deg waman
- Asqudder d uzizdeg
Ad uɣalen waman-agi di tɣawsa anda semmeḍ laḥal.
II.4- Le type poètique
isefra
Llufan
Lmalayek, wagi d ajeqdur-nkent
Ma yehlek
Awimt-as-d ddwa sɣur-kent
Ma yeḥla
Gremt-t deg irebbiyen-nkent
Rǧiɣ i yurǧa ufellaḥ
Yesersem tazart yeqqim
Ǧǧiɣ ar d-hubben leryaḥ
Ad yefru lḥeb ɣef walim
Nekk ay urǧiɣ d axellaq
D aḥnin yezzuzufen lɣim
A sidi Ɛebderreḥman
Ay adɣaɣ zegiren i lsas
Bɣiɣ ad d-terzum s axxam
Ad d-tilim kečč d uɛessas
Ad iyi-tḥuddem arraw-iw
110
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Ad ttuɣ kra iɛeddan ɣef rras
A sidi Ɛebderreḥman
Timlilit s agni n lexmis
Rǧiɣ ad d-terzuḍ s axxam
Ad twaliḍ merra lɛebd-ik
Eǧǧ lɛebd ad yesserwet
Ma d Rebbi ad yexdem lebɣi-s
Nniɣ-as kečč a mmi
Kečč d gma-k d atmaten
Sin lbizan
Akken i ddukulen
Anaɣut ay at Rebbi
Awer tebḍu tyuga-nwen
Tasa tezgel lfuruḥ
Yergagi wul di tedmert
Am taɣma n yilef deg ḥeggam
Asmi i d-neffeɣ si taddart
Mi yebda ad d-iɣelli ṭṭlam
Yeǧǧa-t-id Rebbi i lxalat
Muqqrit ad beddlen axxam
Tin neǧǧa d itri n ṣṣbeḥ
D tiziri mi d-yeɣli yiḍ
Tayemat iss nferreḥ
Tɣab yuli-d usemmiḍ
Yerwi-yaɣ lqerḥ lferḥ
Asmi i ɣ-kesben wiyiḍ
Tebḍa tasa d way turew
Teǧǧa azegen-is ɣer deffir
Seg usenexfet d asmicrew
Ɣef cmel aqdim wer teṣbir
Imeṭṭi icuba-d iflew
Di lebḥer i d yettɛemmir
Am llufan i ɣ-zzuzunen
Nnan tislit d tagunza-s
111
L’expression écrite en Tamazight
Limmer tasa d tannumi-nsen
Ɣer lwelf anezzi idis
Imi tasa d tiyita nniḍen
Yal ta ad tedhu d ṣṣber-is
Tterbegga n wegrud : aṣerqes
Agrud d netta i d akemmel n tudert, d ddunit, agrud
ma ulac-it di ddunit ad tettwarkeḍ ccbaḥa-ines, ad truḥ ; ɣef
waya timettiyin s umata ttakent-as azal i wegrud, ttrebbint-t
akken iwata lḥal imi d netta i d asirem-nsen. Ma nger-d
tamuɣli (tamawt) ɣer tmetti-nneɣ zik, ad d-naf lejdud-nneɣ
qeymen agrud ladɣa ma yella d aqcic. Mi ara d-ilal, at wexxan
sseɣratent tlawin akken ad beggnent lferḥ-nsent. Agrud s
lqima-s yeswa ataṣ, ladɣa amenzu, d aqcic neɣ d taqcict.
Tayemmat teqqar-as kra n wawalen i s-yellan deg wul-is, d
wid s wayes tetthuzzu mmi-s neɣ yelli-s d asebgen n lferḥ-is s
wayen d-tesɛa. Awalen-agi tessefruy tyemmat ɣef mmi-s neɣ
yelli-s teddun-as di lebɣi, dɣa teqqar-iten-id d asefru. Akken
neẓra agrud mi ara yeɛyu di tunḍa yemma-s ad as-tefsi ad
telɛeb yid-s din ad terfed, ad tlaɛi d ayen umi qqaren : Aṣerqes.
Isefra-agi n uṣerqes sɛan lmeɛna muqqret, din tameṭṭut
tessaram i mmi-s ad yimɣur ad yilli d lɛali n tezya-s, ad yiḥric.
Awal “ttuha” yis-s i ibeddu usefru mi ara terfed tyemmat mmis ad teṣṣerqes. Yetteddu teqqar-as :
Ttuha ttuha a lxir-inu
jebden war yettarza
A lxir-inu a Rebbi
mi iɣeffel mi d-iɣetta
Mmi yeččur arebbi
yewwet yerza-d tisedwa
Win yeddren ad aɣ-d-yinni ifsi iga-d arawɛa
Rebbi barek mulani
mmi deg-s i yecba
Ayenek sawen ttuhan
ttuha, ttuha a lxir-inu
Ulin-d yezgaren
a lxir-inu a Rebbi
Ur tezrimuccen
win yeddren ad d-nini
Uccen yewwi izimer
Rebbi barek mulani
Izimer d akessas
aɛlayan ay igenni
Zazzal a mmi ksas
mmi qqen-as-d lḥenni
Uccen yewwi tixeswatin
ḥrez-it a bab Rebbi
Mmi yewwi-d tikesmatin err-it-id ɣer da ɣur-i
Ttuha, ttuha a wi neddu
a lxir-inu a medden
112
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Ad nruḥ ɣer at buhendu
mmi d lwens ifadden
Tettekkes udu d uɣeddu
ur t-nekkat ur t-nreggem
Mmi ar yedudu
siwa lxir ara s-nexdem
Yecba tawaract usendu
a lxir-inu a Rebbi
A lxir-inu a Rebbi
mmi yeččur ifadden
Mmi yeččur i Rebbi
ttuha, ttuha awi idiman
Win yedren ad d-nini
tirac n yidrimen
Rebbi barek mulani
lfeṭṭa d yebzimen
Ttuha, ttuha a lxir-ines
yewreɣ yettudumen
Leḥrir at ibernas
a lxir-inu a Rebbi
Mmi d lǧuher n twinas
mmi yeččur a Rebbi
Awal-iw yecba aqefḍan
Rebbi barek mulani
Ccɣel ma yebɣu yexṣer
win d-terra la d-iteddu
Ttuha ay aɣanim uzeṭṭa
ɣer tebḥirt n budeku
Yemma efki-iyi-d aɣeddu ad yimɣur ad d-yeddu
Yecba tawaract n usendu
Asefru yewwi-d awalen n tutlayt n wegrud, am akken d
tayemmat thedder-as i mmi-s. Di lweqt-nni, agrud ad ilaɛi i
yemma-s, imi asefru teqqar-it-id s yiwen n lḥen i d-ijebbden
lewhi n wegrud.
Tameṭṭut d usefru
Tameṭṭut taqbaylit teɛteb aṭas di tudert-is, ẓẓayet
teɛkemt terfed ɣef tuyat-is. Maca yal ugur tifrat s ucewwiq
ḥlawen i d-tettawi di yal tagnit mi ara tezzuzun mmi-s, di
twizi, di tmeɣra, di lǧanaza “adekker”, neɣ mi ara yaḍen mmis… atg. Akka tessaweḍ ad terr tudert-is rẓagen d tament ẓiden.
Mgaraden isefra akken mgaradent tlufa. Amezwaru deg-sen d
win d-tettawi mi ara teṣṣerqas mmi-s i wakken ad t-ɣunzun
imeṭṭawen, tetturar yid-s teqqar-as :
Cteddu cteddumt-d
Cteddu cteddumt-d
Lemmer ttafeɣ ur k-iẓer ḥedd
Ula d yaya-k ma truḥ-d
113
L’expression écrite en Tamazight
I wakken ad yeṭṭes, tayemmat tezzuzun mmi-s, tettawi-yas-d
icewwiqen anda tessutur di Rebbi ad as-t-yeḥrez, ad yeɛmer
wexxam-is, ad s-yekkes aṭan ma yella deg-s, teqar-as :
Lmalayek
Wagi d ajeqdur-nkent
Ma yehlek
Gremt-t deg irebbiyen-nkent
Ma yeḥla
Lemziyya d tejmilt-nkent
Gar tyemmat d llufan teǧǧuǧǧeg ttejra n tayri, d lḥeb n tasa d
wayen turew. Asmi ara yili yuḍen, am ticki yesɛa tiṭ, ad astecnu :
Tamellalt-iw am tmelli
D tazeggaɣt am lḥenni
Ɛennaɣ ɣur Rebbi d Nnbi
Tiṭ n cciṭan ad teḥreq
Tin n lɛebd ad teɣreq
Aya d ayen d-yettilin daɣen s tunḍa n lmelḥ, ad as-tecnu :
Lmelḥ-iw lmelḥiya
I d-yekkan si lɣerbiya
I d-wwin ileɣman si ṣṣeḥra
Izant-id s iqubac n lḥemdiya
Ad tekkseḍ tiṭ i mmi ma tella
S leɛnaya n Nnbi d lawliyya
Acewwiq d win d-tettawi daɣen di twizi di lqeḍ n uzemmur,
yis-s tettak afud i yifellaḥen i wakken ad kemmlen leqdic-nsen,
ad ttun ɛaggu-nsen :
A bab n twizi
Leḥrir ukerzi
Ma yehda-k Rebbi
Dhen-aɣ-d s wudi
A wi ddan d ifellaḥen
Mi ara qegglen di terni
Imegran deg ifassen-nsen
S ubeḥnuq cerwen tidi
114
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Lǧennet tban-asen
Tiɣimit-nsen d Nnbi
S imeslayen-agi, tameṭṭut tettbeggin-d azal n ufellaḥ di tmetti
taqbaylit, d wemkan-is gar medden. Ɣer tama n waya , tameṭṭut
tecna di tallit n ṭṭrad, ayen iqebren ul-is tessufeɣ-it-id d tiɣri n
imeṭṭi :
Aql-iyi-n deg lɣaba
Lɣaba ddaw at ziz
A ttmuquleɣ deg at tmurt-iw
Tewweḍ-d tamurt n legniz
Ttqellibeɣ ɣef watmaten-iw
Tasa-w terɣa-d am yiɣid
Qellbeɣ ur ten-ufiɣ ara
Nniɣ-am ruḥ at leca
Yif-iten Rebbi aɛziz
Am wakken d-tettawi icewwiqen anda tettarra tajmilt ɣas
ulamma s wawal i yemjuhad yefkan idammen-nsen ɣef
iẓuran-nsen :
Lɛeslama s yemjuhad
A leḥbeq ddaw wemmar
Rriḥa-nsen d ttaẓidant
Ttawin-tt medden i lufar
Tameṭṭut am akken tga ccan i yemjuhad, tesseɣḍel iḥerkiyen,
tettak afud d usirem i yegrawliwen :
Ataya umeqqran-nni
Yewwi-d lektub si Maṣer
Ẓriɣ wi d-yerran lexbar
Am ass-a lgirra ad tefru
Niɣ nukni ad d-nennulfu
Yif-it wi iṣebren meqqar
Taluft nniḍen iḥuza ucewwiq n tmeṭṭut, d adekker, am nettat
am wergaz tesɛa leḥqq-is tettawi-d icewwiqen anda terriḍ ad
115
L’expression écrite en Tamazight
d-tesmekti laxert, ddin, lawliyya, tesmektay-d d akken amdan
ilaq ad yexdem di ddunit am akken d ass-nni i d lajel-is :
A ccix Muḥend U Lḥusin
Yeɣran ttuba meẓẓi
Iruḥ ɣer tala ad d-yagem
yufa-tt akk d lemsari
A tala efk-aɣ aman
Aman n ddunit d lfani
Ɛeddaɣ timeqbert yiwwas
La ttweḥḥideɣ axellaq
Ufiɣ aẓekka d ajdid
Bnan-t ur s gin ṭṭaq
Ttweḥḥideɣ axellaq
Izdeɣ-it wul ur ixaq
S wakka asefru d yiwen si tgejda n yidles-nneɣ, d yiwet tɣawsa
yecban aman, ma ulac-itt imawen ma qquren ulac ifadden ma
tekfa tɣerma, lhi asefru s yiwen wazal meqqren i t-yeǧǧan ad
azzlen medden deffir-s.
Tameɣra n ṭṭhara di tallit taqburt
Tamurt n leqbayel d tin yesɛan aṭas n leɛwayed am yal
tamurt di ddunit ladɣa ayen icudden ɣer wemdan neɣ ɣer
tmetti, gar-asent lextana neɣ ṭṭhara n wegrud imi xedmen-as
yiwet tmeɣra meqqren, maca ayagi yemgarad si temnaṭ ɣer
tayeḍ akken yemgarad di tmetti tamirant ɣef teqburt. Zik
tameɣra n ṭṭhara tesɛa azal d ameqqran imi tettak azal n tlata
wussan deg wass n wemrar n lḥenni. Ad d-asen merra leḥbab
d imawlan ad d-awin lxir ad ḥeḍren i lferḥ n twellit-nsen, mi
d-yewweḍ yiḍ ad yeqqen umeḍhar lḥenni ad yels llebsa n lɛali :
tabernust, taqendurt, tacacit, akken ad sersen ttmer d lǧuz,
ssker, leḥlawat d wayen akk ẓiden d ɛecra n tmellalin ad yawi
win ad as-yewwten lḥenni, mi kfan ad xedmen urar. Azekkanni ad d-kkren ad sseččen merra taddart, di lawan-nni ad
awin agrud ad yeḍher, yemma-s ad tger aḍar-is di lǧefna n
waman iwumi rennun tagersa, d uxelxal, ɣef uqerruy-is
tabzimt, tajenwit deg yimi-s ad yedḥer mmi-s di lehna ad
116
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
tejber si yal lada, mi yeḍher ad wwten urar anda lxalat ad dawwint icewwiqen ad cekkrent ameḍhar ad s-inint :
Ssenɛet-as-d leḥrir
a tafat i d-yuɣen aḥfir
S ssaɛd-ik a mmi tteḍhir
senɛet-id myuf
Saneɛa tiddin nerqiq
anedhu u ad a-k-yiriq
Mmi-s n lǧid ma ur yenṭiq
Saneɛa n lfeṭṭa izebgan
buddeɣ-ak leǧennet reḍwan
I kečč a kra da yellan
Saneɛa lfeṭṭa n webzim
buddeɣ-ak lǧennet a zzin
I kečč a kra da i d-yezzin
Saneɛa tazdayt yegman
s zzyada ayagi tkedmeḍ ṣṣḥaba
Kra da yellan ɣer lǧennet qsada
Deg wass wis tlata, ad awin ameḍhar ɣer lemqam ad iẓur ad
ṣeddqen ayen umi zemren, mi d-uɣalen ad xedmen urar anda
ara ruḥen medden ad kemsen neɣ ad fken idrimen i umeḍhar,
tulawin ad ttɣennint izlan ɣef umeḍhar qqarent-as :
A lxir-iw mmi yessed
d imɣi d ageṭṭum n ddheb
Sɛeddi-ten a Nnbi Muḥemmed
A lxir-iw ass-a yerbeḥ
ddmeɣ igeḍman n ddeḥ
Seɛddi-ten allah
A lxir-iw tagut tufrar
mimmi meqqer d acawrar
Anda ara k-greɣ a yurar
A lxir-iw wwiɣ-d lmeṣbaḥ deg ufus ayeffus
Ula di lḥara ǧǧuǧgent leɛrus
A bab n tmeɣra a lbaz amekyus
Wwiɣ-d lmeṣbaḥ deg ufus azelmaḍ
Ula d lḥara ǧǧuǧgen deg-s lenwar
A bab n tmeɣra a lbaz acmamaḍ
Ṣṣlat ɣef Nnbi yis-s i nbeddu
A ccrif Muḥemmed yeɣran lḥemdu
Ayagi deg lferḥ s Rebbi ad t-nebdu
117
L’expression écrite en Tamazight
Ad nṣelli ɣef Nnbi deg-s nettalas
A ccrif Muḥemmed lenwar di meɣres
Kemmel-asen di lferḥ i ttejra ifires
Mi yekfa wurar kul yiwen ad yuɣal s axxam-is.
III. Proposition d'une unité didactique (U.D.) à partir
de l'exploitation d'un texte support
Le professeur peut élaborer ses unités didactiques en
fonction du projet qu'il aura défini. Il a la possibilité d'adopter
ces unités et de les organiser selon ce qui correspondra aux
besoins de ses élèves. Il pourra décider de la durée que prendra
l'unité didactique. Cette dernière débouche sur la maîtrise
d'une compétence ; elle est constituée de plusieurs séquences,
permettant d'atteindre à chaque fois un objectif complexe par
la mise en œuvre d'activités. Ces dernières n'étant pas de même
nature, requièrent un volume horaire différent. C'est pourquoi
une séquence pourra, parfois, regrouper plusieurs séances.
Les textes supports, sur lesquels porte l'UD, répondent à une
classification selon trois axes :
- Le type expositif ;
- Le type argumentatif ;
- Le type narratif (littéraire ou poétique).
Mettant à profit notre expérience professionnelle dans
l'enseignement du secondaire, nous avons essayé d'élaborer
une unité didactique, prenant comme support, un texte
narratif en tamazight. Nous exposons ici les différentes
séquences de cette (UD) qui s'intitule : le discours dans le récit :
elle comprend les séquences (axes) :
- Imprégnation / compréhension ;
- Analyse / fonctionnement de la langue :
- Lexique : thématique et relationnel ;
- Syntaxe.
- Expression écrite.
Des objectifs généraux sont fixés pour cet enseignement :
118
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Unité Pédagogique.
Le discours dans le récit.
Objectifs généraux de cet enseignement :
L’élève sera capable de comprendre le fonctionnement
d'un récit. Il déterminera le rrle du narrateur et des
personnages avec leurs discours, il saisira la structure du récit,
il sera capable de réutiliser un lexique spécifique au thème du
texte étudié. En syntaxe : l'élève sera capable de comprendre le
fonctionnement du discours rapporté dans un récit (direct,
indirect). Enfin, il sera capable, en expression écrite de
produire un récit en fonction des acquis précédents.
Nous avons choisi, pour cette présentation un texte narratif
intitulé : Aḍris.
D targit
Cfiɣ…, yiwwas deg wussan n imuras, nniɣ-as i
umeddakel-iw Mikiwsen :
- « D acu tenniḍ ufan ad nruḥ azekka ɣer ssinima, ad nwali
yiwen usaru yelha mačči d kra ! ».
Yerra-yi-d netta :
- « Ih, ad dduɣ yid-k ».
Imiren dɣa nniɣ-as :
- « Ih, siwel-iyi-d azekka ɣef tmanya n ṣṣbeḥ ».
Imir yuɣ lḥal diḍ, nteddu ad neṭṭes. Seg wakken ɣeṣbeɣ ad dyaweḍ uzekka-nni, kecmeɣ srid ɣer iceṭṭiden, ur ččiɣ ula d
imensi. Imir mi dleɣ kan ṭṭseɣ… yenna-iyi-d Mikiwsen :
- « A lxir ay aḥbib ; teṭseḍ akken ilaq ? ».
Awal yettawi-d wayeḍ, armi qrib ad nawweḍ ɣer tzeqqa-nni n
ssinima. Dɣa nwala yiwet teqcict, am wakken d nekni i
tettraǧu, isem-is Ṣara tenna-d :
- « Ad dduɣ yid-wen ».
Yenna-yas Miki :
- « Yerbeḥ, d rrbeḥ ! ».
Ɣilleɣ myeɛǧaben mačči d kra.
119
L’expression écrite en Tamazight
Akken kan newweḍ, neqqim di tlata, Ṣara gar-aneɣ. Dɣa din
din tuẓẓaf :
- « Awi-d snesla-w ! awi-d snesla-w ! ».
Nekk xelɛeɣ, wehmeɣ ! yerna ziɣ snesla-s d snesla n ddheb.
Yekker ccwal d ameqqran, dɣa kecmen-d sin ibulisiyen.
Wwin-aɣ di tlata ɣer kumiṣariya, nudan-aɣ, ur ufin wara ɣurneɣ. Sfunezren-aɣ-d yakk ma d Ṣara tettwali. Mi ɣ-kkaten sliɣ i
wesṭebṭeb akk d teɣri :
- « Kker ! kker ! ».
Ziɣ d tiɣri n yemma teqqar-iyi-d :
- « Kker a mmi, ad k-yeqqar Mikiwsen yya ad nruḥ ɣer
ssinima».
Ukiɣ-d, kkreɣ-d s lferḥ d ameqqran imi d targit kan i yurgaɣ.
Fiche pédagogique n°1
1) Imprégnation / compréhension
(séance de 2h ou 3h)
A) Imprégnation : 15 à 20 min
Objectifs : amener l'élève à deviner le thème ou le sujet que
traite le texte. Questions éventuelles et réponses possibles :
Exemples :
Q1 : D acu i yexeddem wemdan yal mi ara d-yaweḍ yiḍ ?
R1 : Ad yečč imensi ad iruḥ ad yeṭṭes (…)
Q2 : Mi ara igen, d acu i yezmer ad as-yeḍru ?
R2 : Ad yargu.
Q3 : Targit, d tidet, d ṣṣeḥ neɣ xaṭi ?
R3 : Tella tin yettefɣen, llant tirga mxalfa, llant tid ur nteffeɣ.
Remarque :
Le débat peut s'orienter sur les différents types de rêves :
prémonitoire, mensonger, vision…
Ihi aḍris n wass-a isem-is " D targit".
120
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
Porter le titre au tableau, et distribuer le texte support.
B) compréhension : (1h à 2h)
Objectifs :
- L’élève sera capable de dégager les éléments
périphériques du texte : titre – paragraphes (§).
- Il comprendra le texte dans sa globalité
- Il dégagera les personnages du texte, et délimitera la
structure du récit : SI / SM / SF
- Il saura lire le texte : taɣuri
Les éléments périphériques du texte :
- Un titre : D targit
- Quatre paragraphes (les délimiter)
- Lecture magistrale (avec explication)
- Les personnages :
. Le narrateur / personnage
. Mikiwsen = ami du narrateur
. Ṣara = amie ou intruse
. Yemma-s
. Ibulisiyen
Remarque :
On pourrait assigner à chaque personnage son rrle et délimiter
le schéma actantiel.
La structure du récit :
1- Situation initiale : [Cfiɣ… ad neṭṭes]
Contenu : Miki akk d le narrateur msefhamen ad mlilen
azekka-nni akken ad ruḥen ɣer ssinima.
2- Situation médiane : [Seg wakken… kker kker]
Contenu : yeɣṣeb srid ɣer yiḍes yeṭṭes, dɣa yemlal akk d Miki.
Mmugren-d Ṣara deg webrid-nsen. Ddan di tlata yid-sen ɣur
ssinima. Ṣara tfaq truḥ-as snesla-s n ddheb dɣa tuẓẓaf, yekker
121
L’expression écrite en Tamazight
ccwal… Usan-d ibulisiyen refden-ten i tlata ɣer kumiṣariya.
Wwten sin imeddukal Ṣara tettwali deg-sen… dɣa yesla i teɣri
akk d wesṭebṭeb.
3- situation finale : [Ziɣ d tiɣri… i yurgaɣ]
Contenu : tiɣri-nni d tin n yemma-s teqqar-as-d kker, ziɣ d
targit kan.
Lecture du texte par les élèves : avec répartition des rôles.
Récapitulation :
Il s'agit d'un récit de fiction imaginaire dont la fin est ouverte.
Pourquoi s'agit-il d'un récit ? Parce qu'il obéit à la structure du
récit : SI / SM /SF.
On pourrait appliquer le schéma actantiel :
Bénéficiaire
Destinateur
Amsifaḍ
Ṣara
Anermas
Objet
Taɣawsa
Découvrir la
vérité
Héros
Asaḍ
Le narrateur
Alliés/ amallal
Yemma-s /le réveil
Mikiwsen
Opposant /amnamar
ibulisiyen/ Ṣara
Fiche pédagogique n°2
2) Analyse / fonctionnement de la langue :
Lexique : thématique / relationnel :
Objectifs :
a)-Lexique
thématique
l'élève sera
capable de: reconnaître et réutiliser un lexique
thématique relatif
au thème
du ≠rêve.
Le rêve
= targit
yir targit
- Il découvrira : la dérivation
le pluriel / les contraires.
tirga/mxalfa
122
Tanfalit tirarawt di Tmaziɣt
(Comment l'interprétation populaire arrive t-elle à expliquer
les différents rêves (il y a la psychanalyse, la religion… etc.)
Application :
Trouvez des proverbes -inzan- où il y a le mot targit. Cherchez
dans certaines chansons qui traitent du rêve les mots utilisés
pour désigner le rêve.
b) Lexique relationnel : la dérivation - la formation du pluriel
- Relevez du texte tous les mots qui renvoient au thème
du rêve : iceṭṭiḍen - neṭṭes - iḍ - imensi - kker - ukiɣ - a lxir.
Application : trouvez les pluriels de chaque mot et les dérivés
de chaque verbe :
Iceṭṭiḍen → aceṭṭiḍ
Kker → tanekra –tukra ?!
c) Syntaxe :
Objectifs :
- L'élève reconnaîtra la valeur de chaque marque de la
ponctuation.
- Il découvrira les différents types de phrases.
- Reconnaîtra le discours direct du discours indirect.
1- la ponctuation : la valeur de chaque marque. : ! ? , ( ) " " …
Application : relevez du texte une :
- phrase déclarative (tawinest tilawt)
- phrase exclamative (tawinest lwehma)
- phrase interrogative (tawinest tamattart)
- phrase impérative (tawinest tanat) (anab → impératif)
2- les verbes introducteurs de discours :
Ɛeggeḍ - yenna - yerra - yuẓẓaf - yessawel - isuɣ - yesteqsa yeqqar - icawer…
3- le discours rapporté (direct (usrid) / indirect (arusrid))
A quel style est le discours des personnages du texte (direct ou
indirect) pourquoi ?
123
L’expression écrite en Tamazight
Application : Rapportez le discours des personnages au style
indirect.
Exemples :
- yerra-yi-d netta : "Ih, ad dduɣ yid-k.
- yerra-yi-d netta belli (dakken) ad yeddu yid-i.
- teqqar-iyi-d ad k-rreɣ xaṭer Mikiwsen yessawel-iyi-d ad
neddukel ɣer ssinima.
Fiche pédagogique n°3
3) Expression écrite :
Objectifs : à la fin de l'UD
- L'élève sera capable de produire un dialogue (discours)
en l'insérant dans un récit).
- Il saura deviner la fin de l'histoire
- Il saura résumer (éventuellement saisir la technique du
résumé).
Application :
Nudan-aɣ ur ufin ɣur-neɣ wara, sfunezren-aɣ-d yakk ma d
Ṣara tettwali.
- Imaginez une fin de l'histoire.
- Racontez un rêve ou un cauchemar en faisant parler les
personnages.
- Résumez le texte (technique du résumé) (ce qu'il faut garder
dans un texte et ce qu'il faut éviter).
124
Etude réalisée pour le compte du
Haut Commissariat à l’Amazighité
© Tous droits réservés
Dépôt Légal : 3062-2007
ISBN : 978-9961-789-94-0
Conception et PAO :
Achevé d'imprimer sur les presses de
Les Oliviers
Tizi-Ouzou - 2006 - 2007
Tel : 026-21-07-19
Fax : 026-21-95-40

Documents pareils