Untitled

Transcription

Untitled
TAMAZIƔT TURA
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
IMḌEBBER N TESƔUNT
Youcef MERAHI
AGRAW N TIRA
Hamid BILEK
Abdenour HADJ-SAID
Said CHEMAKH
Samir ARKAM
Ramdane ABDENBI
URAN DEG WUṬṬUN-AGI :
Boudjema AZIRI, Djamel HAMRI, Said ZANOUN,
Ramdane ABDENBI, Youcef MERAHI, Abdelhafid CHENANE,
Ahcene MARICHE, Djamel BENAOUF, Youcef ACHOURI,
Mourad ZIMU, Nora MAHI, Djaafar MESSAOUDI,
Malek HOUD, Meziane BOULARIAH, Abdenour HADJ-SAID,
Cherifa BILEK, Fatima AIT HAMLAT, Hacene HALOUANE,
Hamid BILEK, Hocine AMAZIGH, Ramdane LASHEB,
Salah SAIDI, Djamila MIMECHE, Tanaṣlit, Hafida DERMECHE,
Lynda KOUDACHE, Mohamed Zakaria BENRAMDANE,
Said CHEMAKH, Nacera KEDDACHE, Lydia GUERCHOUH.
19, avenue Mustapha El Ouali
(ex Debussy) Alger
Tél : 021-64-29-10/11 - Fax : 021-63-59-16
B.P. 400, 16070, El Mouradia - Alger
TAGDUDA TAZZAYRIT TAMAGDAYT TAƔERFANT
TASELWIT N TEGDUDA
ASQAMU UNNIG N TIMMUZƔA
TAMAZIƔT
TURA
tamazi$t tura
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Tamaziɣt tura Un 1 / yennayer 2009
ISSN : 1112-9417
Dépôt légal : 4832-2008
Tamaziɣt, imira, teḥwaǧ kan
ad tt-naru ad tt-nɣer.
AGBUR
TAJMILT
Xdiǧa... yecnan ɣef yir zzwaǧ d lɣerba
Boudjema AZIRI
11
Acennay, agrawliw, aneɣmas, Salah Sadaoui
Djamel HAMRI
15
Dda Lmulud amusnaw
Said ZANOUN
17
Tajmilt i warrac
Ramdane ABDENBI
20
TAMEDYAZT
Abrin n ubrid-iw
Youcef MERAHI
25
Innan n Cennan
Abdelhafid CHENANE
27
Tawennaṭ
Ahcene MARICHE
31
Innan n yal ass si kraḍ tudrin n At Ɛebbas
Djamel BENAOUF
36
Taqsiṭ n Sidna Musa
Youcef ACHOURI
40
Tewweḍ tfidi s iɣes
Med Zakaria BENRAMDANE
42
TAMACAHUT
Azal n tmacahut di tmetti
Hamid BILEK
47
Agrud bu snat tyemmatin
Anne DE GRAFF – Tasuqelt : Djaafar MESSAOUDI
51
Agḍiḍ azeggaɣ
Malek HOUD
53
Ɛli U Lɛarwa
Meziane BOULARIAH
56
IḌRISEN
Tadiwennit n Lynda Koudache
Abdenour HADJ-SAID
67
21 di furar, ass agraɣlan n tmeslayt tayemmat
Cherifa BILEK
72
Aẓar aneggaru
Fatima AIT HAMLAT
76
Asegmi n tament
Hacene HALOUANE
81
Amerḍal d umerḍil
Hocine AMAZIGH
87
Taddart yexla waḍu
Ramdane LASHEB
89
Azref n ucafeɛ
Salah SAIDI
94
TULLIST
Gar tudert d lmut
Djamila MIMECHE
99
Hafida DERMECHE
108
Tudert
Anagi n tudert
Lynda KOUDACHE
117
Mourad ZIMU
122
Zwina
Tettezzi ddunit
Nora MAHI
134
Tuɣalin
TANAṢLIT
138
Tewɛer deɛwessu
Said CHEMAKH
144
Tiɣri n wul
Nacera KEDDACHE
157
S yisem n tdukli
Lynda GUERCHOUH
172
TIGEJDIT
Amecwar $ezzif, amecwar ad ivul, afud d
teb$est ilaq ad illin ad îîuqten i wakken ad neddu $er
zdat, ad nessiwev. Ad nessiwev s ucemmer n yi$allen,
s trusi $er rreêba ; rreêba n leqdic, rreêba n tikta,
rreêba n tira. Tamazi$t teêwao akk arraw-is, teêwao
ad tidir yis-sen, teêwao ad idiren i wakken ad tidir,
teêwao ad d-lhun yid-s, ad ssallin di ccan-is, ad sîîfen afus ad tim$ur ad tif tizyiwin-is ad tif timital-is.
Aya d asirem, d asirem nne$ nekni s iqeddacen, s
ugraw n tira n tes$unt Tamazi$t tura. Neb$a s ubridagi n tira s tmazi$t $ef tmazi$t ad nesseddu, ulamma
$ef tfednin akken i s-yeqqar Matub Lwennas, tamazi$t
$er zdat.
Tas$unt Tamazi$t tura, tettezzi s umata deg
unnar n tsekla tamazi$t, s tewsatin-is yemxallafen,
yeîîuqqten. Ttilint deg-s tezrawin, tijmilin, tullisin,
ivrissen, tamedyazt, timucuha, timâayin, tasuqelt…
atg. Ur nesmenyaf tawsit $ef tayev, yal yiwet tesâa
amviq-is, azal-is di tmetti, deg usnerni n tmusni, deg
uêareb $ef tgemmi d yidles, yal tawsit tessedduy tikta,
tetteldi allen i wid yeb$an ad walin $er zdat, wid
yettnadin tafat, tkeccem s alla$en n wid irewwlen i
tinnuz$a, yettnadin tamusni.
Tas$unt Tamazi$t tura, teldi tiwwura-s i yal
yiwet, i yal yiwen yeb$an ad yeddu deg ubrid-agi n
leqdic d tira s tmazi$t, imi anzi yeqqar :
Tamazi$t, teêwao kan ad tt-naru ad tt-n$er.
Ti$ri i yime$riyen, i wid yessenqaden i wakken
ad $-d-fken rray nsen, ad $-d-ssiwven ise$tas nsen, ad
$-d-wellhen ma yella wayen ur nelhi ma yella wayen
ixuûûen i wakken ssya $er zdat ad neârev at nûeggem.
Tamazi$t tura attan gar yifassen nwen, ilit yid-s,
ad tdum gar-awen.
Asqamu Unnig n Timmuz$a
TAJMILT
Xdiǧa...
yecnan ɣef yir zzwaǧ d lɣerba
Boudjema AZIRI
X
dioa, d isem i tsers $ef yivebsiyen-is di Fransa,
Xedduoa, d isem-is di rradyu n Lezzayer, Xlioa :
akka i s-ssawalen wid i tt-iqerben di snat l$erbat
i yuran di twenza-s ne$ i textar s leb$i-s. Isem-is aêeqqani Kriss
Yamina, tlul-d di 2 dujember 1920 deg Bushel yellan di lâerc n
Yimceddalen n Tizi-Rached. Inig-is amezwaru si taddart-is $er
Lezzayer yevra-d aseggas 1935, di leâmer-is 15 yiseggasen
kan, tella d yiwet tnubit yesâan tab$est meqqren aîas. Ur neéri
ma d imawlan-is i tt-yesfeqâen ne$ d tudert n taddart ur asyehwin ara ne$ d ayen nniven, tekker tcudd lqecc-is teîîef
abrid n Lezzayer weed-s. Ur neêûi d acu i$ef terkeb ma d
îumubil ne$ d lkar ne$ d ayen nniven, imi lawan-nni pawil n
wesni ixuûû nezzeh. Ënifa ixedmen taéuri n ccna s wul-is,
tudert-is tunza tin n Xdioa, teqqar $ef ttawil usiwev di tallit nni
a îamubil n tmergest
mi tâedda tu$was
d ta$ect lbaz ne$ akter
hevre$ mi yedfeâ lekra-s
yezga-d s ufella-s
yendeh a Sidi Oaâfer...
Tewwev teqcict $er Lezzayer, tufa-d iman-is weêd-s, ur
tessin ula d yiwen ad terr $ur-s… yewwi-tt lweâd $er Salumbi,
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 11 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
tufa zed$ent dinna tcennayin Crifa d Ënifa, teqqim $ur-sent
almi d asmi tezweo. Nettat d Ënifa llant akken ula di Lparis.
Inig wis sin di tudert n Xdioa, yewwi-tt $er Fransa, di lawan
unebdu aseggas 1955. D$a di tâecret-nni n yiseggasen n
xemsin i yessawev ccna n teqbaylit di Fransa $er yiwen uswir
meqqren, yu$ lêal Lêesnawi d Sliman Äazem d wiyav nejren
abrid, réan asalu.
Di rradyu n Lezzayer tella tcennu s lurkistr n Ccix
Nurdin, mi tewwev $er Lparis tcennu s lurkistr n Äamrawi
Misum ideg llan yiéawanen mechuren di lawan-nni am Muris
El Medyuni, Teppaz, El Xalwi Tunsi akk d wiyav -lweqt-nni
(1957) i yella Farid Äli d imvebber aéuri n rradyu AKA di
Lparis. Xdioa da$en tesâa yiwet n tesgilt ideg d-tesâedday
tu$ac, tepmeslay-d $ef uniwel d usewwi.
Tella musnawet deg unnar n ccna acku aîas n tme$riwin i
texdem akk d Sliman Äzem, d Äellawa Zerruqi ad ten-yerêem
Rebbi. Tecennu da$en di lfuruê, aîas i s-d-yessawalen i wakken
ad tecnu.
£as akken tettâadday-d di rradyu, tesseklas ivebsiyen n
ccna, tettili di tme$riwin maca mazal-ip tessedrag iman-is
akken ur êeûûun ara watmaten-is d warraw n tmurt-is akken
Xdioa d nettat i d Xriss Yamina; tettagi ad tsers pewûifa-s (ne$
tugna-s) $ef te$laft n yivebsiyen-is. Maca axxam n usekles
Dunia iseyyef-ip ad terr ttewûifa-s $ef te$laft n uvebsi. Têar
amek ara texdem… tekker teddem-d tugna n yemma-s
tessedda-p-id $ef uvebsi i d-tessufe$ $ur Dunia.
Di tazwara tefreê, t$il tekkes ugur n ttewûifa-s yerna
terra tajmilt i yemma-s i têemmel aîas aîas ! Maççi yekker
uhetwir… tu$al d pelbib ! Iminigen âellqen ta$laft n uvebsinni $ef lêiv n lqahwa ideg p$imin warraw n tmurt-is !
tame$bunt, ur tufi anda ara terr iman-is…
Aîas n lmeêna i tesâedda Xdioa, ama di tmurt ama di
l$erba, am nettat am terfiqt-is Ënifa, isentalen i$ef cennunt
meêsub kifkif : yir zzwao d l$erba îîfen taqacuct deg yisefra
nsent. Xdioa tesêassef aîas $ef tmeîîut ara ya$en yir argaz.
Teqqar-d di tezlit “Aql-i ttxemmime$ amek ara xedme$”
- 12 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
A yemma yemma a nekk ijaêen
u$e$ yir argaz ôwi$ lemêayen
A yemma yemma mxelle$ selle$
u$e$ yir argaz a Rebbi a k-$ive$
A yemma yemma mxelle$ teddu$
u$e$ yir argaz ggumma$ ad zhu$
A yemma yemma i yevran yid-i
êerrcen-t loiran yusa-d yewwet-iyi
Ggulle$ ad ruêe$ ass-agi leâca
sli$ ixeîîeb ad yernu takna
Di tezlit “Cfu kan acu txedmev”, tepweûûi tiqcicin ad
xtirent argaz yelhan.
aêeûra âeddant fell-i
swi$ qevran d ilili
a tzewoemt a tiqcicin
a$emt argaz n lâali
yessetma i yir argaz
yif-it ma qqime$ weêd-i
Aêeûra âeddant fell-i
swi$ qevran am tamment
yessetma a tiqcicin
a kent-weûûi$ ad tfehmemt
yessetma i yir argaz
ad t-ta$emt ad tendemmemt
Aêeûra âeddant fell-i
swi$ qevran di lqahwa
ad tzewoemt a tiqcicin
xtiremt i taggara
yessetma i yir argaz
i d-irennu d l$emma
£as ma yella yevra-d yir zzwao, yessefk i tmeîîut ur
tep$imi ara $ur yir argaz. Ahat teb$a ad tâaned tirumyin n
lawan-nni, mi d-tenna :
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 13 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
a yelli ammer ur ssetêa$
ad $enni$ le$na n trumit
ad a$e$ aqcic d amelêan
am ccrur tegni tcacit
wammag a$eddu n ucnaf
a s-bru$ wi b$an ya$-it
Tecna da$en $ef liêala n teqcict iûaâben aîas di tallit-nni
n yiseggasen n tlatin, tettidir am tmeêbust, ur tesâi ara tilelli ad
texdem ayen teb$a, lad$a deg wayen icudden $er tayri. Teqqar
Xdioa deg yiwwet di tezlatin-is :
tettru terqaqt ivudan
$ef lbaîel yevran yid-s
deg uxxam tezga tâessast
$er lexla teddun yid-s
a Llah ya Sidi Rebbi
ferse$ iberdan $ur-s
Asental wis sin yerêan Xdioa d l$erba, tessefra da$en
$ef usentel n lejnan, yeîîfen aîas lbal n si Muêend U Mêend d
asental umi nezmer ad nsemi loennet ivaâen, ssefran fell-as
aîas n yimedyazen mucaâen… Sin isentalen-agi ad nu$al $ersen deg wuîîun nniven.
Ass-agi Xdioa tesâa 24 n tezlatin i tessekles di rradyu,
kra deg-sent llant d ivebsiyen di Fransa $ur Uxxam Barkley,
Pathé Marconi, d Dunia… kra nniven llant di rradyu, ur dffi$ent ara $er ssuq, yerna d tizlatin yesâan sser aîas, ççurent d
iêulfan i d-itekken seg wul zeddigen.
Tanemmirt i Xdioa, nessaram-as te$zi n leâmer.
- 14 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Acennay, agrawliw, aneɣmas
Salah Sadaoui
Djamel HAMRI
A
cennay, agrawliw, ane$mas, yefkan teméi-s d
tudert-is i wakken awal n tidet ad yawev leb$i-s,
d truéi n lbaîel d urfad n uqerru n tmurt-is deg
umaval, yecna tayri, tagrawla, tamurt, l$erba i t-yerran ad
icedhi axxam anida i d-ldint wallen-is.
Iberdan yettawin di tudert, yal yiwen d acu n tama i$er
yerra, netta yewwi-t ubrid n l$erba, tessebâed-it i wallen d
wudmawen n tannumi, maca abeêri n ucedhi n tmurt-is, yeldias tiwwura n tekta deg walla$-is i usefru, d wawal yebnan
wayev, l$erba d aêulfu d usmekti n tudert n yal iminig ara tyerren ad d-yessugen azal n tudert di dduê n lasel.
Di taddart n Tiqesray di temnavt n Yimceddalen, deg
useggas n 1936 ilul yiwen unaéur agrawliw di twacult n At
Saâdawi, i wumi semman Salaê, seg umured $er tikli tu$ daxelis tmess n unekkcam arumi, i d-yesberbren am buberrak $ef
tmurt n Lezzayer. Akken tebda teméi-s yerra lewhi-s $er
Lezzayer tamana$t di (La Casbah), dinna yufa-n annar yewoed
imi yella seg wid iêemmlen ccna d umezgun, anida yemlal
anaéur ameqqran Äemrawi Missum yellan d aqerru $ef yiwet n
Tiddukla i wumi semman L’espérance sportive netta yella d
aâeggal n talilt (Chorale), ssyin iruê leb$i-s $er ccna.
Deg useggas n 1954 Salaê Saâdawi yeooa tamurt,
yunag $er Fransa, anida i n-yufa aîas n tezyiwin-is d wid teîîef
tawla n lêif i ized$en tamurt, seg uêaruq n umnekkcam d
leêmala n tmurt-is, d l$erba i t-yesbeâden $ef twacult-is yerfed
imru i wakken ad yaru imse$riten $ef tegrawla gar-asen : Ëizb
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 15 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
n tewwar, Awwel nufamber, Ma nensac cci lli fat,
Zzuâama lxemsa), Salaê ikemmel abrid-is di ccna imi aîas i dyemmuger n yicennayen d$a kan wid i t-ihuzzen am Ccix
Lêesnawi, Sliman Äazem, Äellawa Zerruqi.., yebda ccna-s deg
leqhawi anida i d-yettmagar aîas n yiminigen, akken yebda
tizlatin s tutlayt taârabt, ikemmel $er tin n lejdud-is s tezlatin
am : Icreq-d yiîij yuli wass, Tt$enni$ Si Muêend U Mêend, d
tajmilt i s-yerra netta d Sliman Äazem anida i s-yeqqar : A
âemmi Sliman, imiren yeîîef yiwet n têanut n usekles di Paris
deg ubrid n Stalingrad, anida i d-ttemlilin aîas n yicennayen n
teqbaylit, yella seg wid i d-yessewoaden aîas n tme$riwin anida
i d-iâerrev icennayen imeqqranen am Akli Yaêyaten, Ïaleb
Rabaê.., akken yella yetturar amezgun akked Qasi n TiziWezzu d Ëmed Ëammu..
Yella seg Wudmawen meqqren di ccna d umezgun,
yella d agrawliw $ef tmurt-is, yella d argaz n yal tallit, tewwi-t
tmettant ass n 09/05/2005 deg sbiîar di Paris yettwamvel deg
tmeqbert n Äin Benyan di Lezzayer tamana$t, yeooa-d deffir-s
ilem meqqren deg ccna azzayri deg wazal n 450 n tezlatin $ef
tmurt, tayri, tutlayt, mgal lbaîel d temêeqranit i d-ye$lin $ef
tmurt-is...
- 16 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Dda Lmulud amusnaw
Said ZANOUN
D
da Lmulud ilul ass n 28 duoember 1917. Sli$ la
d-qqaren yemmut ass n 26 di furar 1989. Yeâni
iâac kan 71 iseggasen d sin wagguren.
Nekk u rumine$ ara yemmut. Nekk umne$ s lemtel n at zik
yettwassnen i d-yelqev netta yakan : «Yella yiwen yella ulac-it,
yella yiwen ulac-it yella !».
Dda Lmulud yella ! yella ! yella ! mazal irennu yettili,
yettim$ur, yettnerni deg ifurkawen i d-yettaken tisevwa i dyessefruruyen ûûaba n tmazi$t. Tussna n Dda Lmulud meqqret !
Lebêer lqayen, d igenni ur nesâi ssqef. Dda Lmulud yezreâ
imusnawen, inaéuren d tnaéurin di yal amviq n tmurt n
lejdud. Tamazi$t taêrurt i$ef Dda Lmulud yecrek deg
umseççew fell-as, di leâmer tettwattu. Di lweqt anda tira ines
tella tettwaêrem-as, tameslayt teggra-d ur tettaxxer ara seg
yixxamen imazi$en.
Tajmilt tmeqqrant, uklalen-tt yimazi$en imenza, abaâda
tilawin i s-d-yeîîfen iles s tmeslayt, surfen-d yis-s acêal d
wacêal n lqern, acêal d wacêal n tutlayin n lberrani i dibegsen ad awin amkan-is.
Tutlayt n tmazi$t tettwassen : d tanaéurt, d tafennant, d
tamusnawt, ssefrayen yis-s, cennun yis-s, ferrun yis-s, ttrebbin
yis-s. Tutlayt n tmazi$t lfen-is mucaâ, d taftilt n ddehn, yes$ar,
yessefham, yessakay, yessduqqus. Lfen yeooa-as-d sidi Rebbi
lâezza-s meqqren, yettwaêemmel, âziz di ddunit merra,
imusnawen
wwin-d
ttbut
n
wazal-is
meqqren.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 17 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Amaval akken yella yeêûa belli êala lfen i ikesben tisura
yetteldin tiwwura unekkcum n wulawen. Ëala lfen i yessnen
tameslayt fehmen akk medden. Ëala lfen i izemren ad imerreê
s ttexmam n txelqit di yal lberr n ddunit ! Izegger lebêur,
yesuruf idurar, yetcerrig igenwan, ur yettaooa amviq, yal
lbeâdan yewwev-it. Lfen yettnadi-d s leâqul am ccix
yesselmaden i umecîuê yeffuden ad yissin ayen ilaqen d wayen
ur nlaq ara i wakken ad isewweq yis-sen gar yimusnawen n
tussna. Annect yessen umdan di téuri, dima yetteggray-d
yellué, alla$-is ur irebbu ara. Llan kra n yimeâduren n walla$
yusmen ne$ yennuddmen, i d-yesfentiwen belli lfen yella d lâic
uqemmuc ur nesâi tidi i$allen. Lameâna ilaq ad fehmen, ad
êûun llant tidiwin timsetêiyin, llant tidiwin n walla$ i irennun
di tem$er n tussna, anda di leâmer bab nsent yettwakcef.
Anaéur ikesben adif n téuri, n lfen, yettmuddu leâtab i terwiêt,
ixeddem ussan, yettâawaz uvan i wakken s tira ad d-yeoo l$ella
i d-yessefra d wayen akk imeânen i iêuss deg wul-is, i d-irebba
deg ddhen-is.
Anaéur yessnen d acu i d taéuri, yeêûa d acu i ilaqen ad
t-yernu deg ukeddus anda ara $ellten yimusnawen. Anaéur i dyettunefken d anaéur, yesâa tuqqsiwin n wul yessmendagen
alla$ i s-d-yettnawalen isefra s wayes yessaram ad d-yeccekti s
ta$ect yesâan telwe$ n lfen, n ccna $ef timmu$bent-is i wakken
ad d-yaf wid ara d-yiêninen fell-as $as s yiles uêiwet, ne$ ahat
i wakken ad ten-id-yeccrek di lferê-is, d ayen yettwassnen, ula
di lferê ilaq-as tiddukla imi di leâmer yiwen yefreê u yecveê
weêd-s.
Srid deg wawal n tejmilt, ad d-nesmekti s walluy n
uqerru d uhuzzu n tuyat d lferê deg wul belli tameîîut
tamezwarut yettwaqeblen $er Takadimit n tujjya n tmurt n
Fransa deg useggas 1982 d taqbaylit, d tamazi$t, isem-is Aldjia
Benalleg Norddine1, n taddart n Ugemmun, Larebâa n At
1
La première femme admise à l’Académie de Médecine de France en 1982
est une Algérienne Kabyle Amazigh, il s’agit du Professeure Aldjia
BENALLEG née NORDEDDINE du village Aguemmoun de Larbaa Nath
Yirathen (wilaya n Tizi-Ouzou), une cousine au célébre artiste Cheikh
Noreddine.
- 18 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Yiraten, tettili-as i unaéur ameqqran Cheikh Norddine.
Tameîîut tamezwarut n Tefriqt i d-yewwin agerdas n tussna n
nucléaire n tseddart tis tlata (Diplôme en Sciences nucléaires
du 3ème cycle) d tamazi$t di$en n Larbaa n At Yiraten, isem-is
Malika Hallab-Yaker. Rrnu $er-s Massa Fatima-Zohra
Imalayene umi qqaren Assia Djebbar, ula d nettat tewwi-d
amkan-is di takadimit n Fransa (L’Académie Française), d
tamazi$t n Cercal.
Tajmilt nniven uklalent-tt tlawin umi ur tettunefk ara
teswiât ad $rent, lameâna kkrent-d fehment, ssnent, rebbant-d
inaéuren d yimusnawen imeqqranen n yal aêric. Akka, s tinna
n zzer u ffer, ad d-nesmekti kra deg-sen : Si Muê U Mêend,
Muêend Saâid Bulifa, Yusef U Qasi, Äebban Remvan, Diduc
Murad, Favma At Menûur, Favma n Summer, Faîima Zekkal
Ben Äusman, Mulud Ferâun, Sliman Äazem, Mulud Mâemmri
akked waîas nniven, samêet-iyi, ur ikeffu ara la lweqt, la
lka$ev, la ccfawat i wakken ad d-bedre$ akk ismawen yiwen
yiwen, ûûaba nsen meqqret $ezzifet.
Ad d-nernu tajmilt mefquden i yimawlan ur nesgujel
ara tarwa nsen i tutlayt n lejdud. Dderya-agi n leêlal tuklal
tiyita ufus n Bravo i yefkan leqder n yimawlan, ssme$ren
tameslayt n tmazi$t ara ten-id-yesneâten meqqrit âlayit gar
leonas.
Ma yella zik, terra tmara, tutlayt n tmazi$t telêa-d s
wawal, s Dda Lmulud d wid akk yettekkin di tudert-is (n
tutlayt), si zzman n zzman, tura yewwev-d lweqt n tu$alin n
tira ines. Nevmeâ s usirem ameqqran, ssya $er zdat, imvebbren
n tmurt teâna temsalt, ad ten-yerr lêir ad sferêen akk inaûliyen,
ad d-rren tutlayt n tmazi$t d tunûibt di Lezzayer.
Tikkelt nniven, tagrayt n wawal d alef n tnemmirin d
uqenîar n ccekkran d ufagu n les bravo, i yimecîaê d tmecîaê i
d-icerken di tejmilt-agi n Dda Lmulud s tikci n laman
tameqqrant di leâquba n tmazi$t i ten-yettraoun ad d-im$uren
di tnezdu$t n lêamu n wul-is.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 19 -
Tajmilt i warrac
Ramdane ABDENBI
Medden rran-d nnhati... run... ḍsan... wwten afus s ibeddi...
Slalwent tlawin... ferḥen yimeshanayen s wayen umi slan d
wayen walan... Amina, Silya, Mulud d Lyas,
rebɛa yixulaf ɣef usayes... ẓẓan asirem deg wulawen...
Ssaɣen asafu... tḍall-d tafat... iban-asen-d ubrid.
N
ettarra tajmilt i wakken ad d-nemmekti.
Nettarra tajmilt i wakken ad netlef tatut itezzin
ɣef wayen ur nuri. Nettarra tajmilt i wakken ad
yidir wayen yeḥrez yimi. Nettarra tajmilt imi ccfaya tḥemmel
taguni.
Nekni, nennum nettarra tajmilt i widen i ɣ-d-yezwaren
ɣer tudert : i lejdud nneɣ ɣef yidles d tgemmi i ɣ-d-ǧǧan di
timawit, i yimenza nneɣ ɣef ubrid nejren iḍelli i wakken ad
nelḥu deg-s nekkni ass-agi.
Tajmilt d taɛkemt. Akken i tt-refden imezwura ara ttrefden yineggura, tasuta i tt-isersen ad tt-terfed tayeḍ : akka i
tt-id-nufa, akka ara tt-nkemmel. Ɣas ad taẓay tejmilt, maca
alamma tuɣal-d tmagit-nneɣ s abrid iseg tettwakkes ara
tennefsusi seg uḥric yerzan tilin nneɣ. Imiren, ad tezger tejmilt
tilisa n taddart… n temnaḍt… n tmurt… ad d-teggri kan d
ayen yefka umdan i talsa.
Maca, ass-agi iban-aɣ-d belli llan widen yeklalen
tajmilt ɣas akka ur d-wwin kra la i talsa, la i tmurt, la i
temnaḍt, la i taddart seg wakken meẓẓiyit, tudert nsen akken
- 20 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
kan tebda ur ɛad ssawḍen ad sɛun kra usenfar neɣ kra ufares.
MACA klalen tajmilt ɣef wayen i xedmen ɣef usayes n
Umezgun n Wehran di yennayer n useggas-agi. Klalen tajmilt
ɣef tebɣest iss qublen annect-n lɣaci, ɣef ccfaya iss d-nnan
ayen i sen-yesselmed unaẓur, ɣef leɛtab i fkan i tfekkiwin nsen
timecṭuḥin i wakken ad zzin ugar n ssaɛa ɣef usayes yecban
winna.
Tabɣest iss qublen imeshanayen meqqret maḍi ma
neẓra belli imeqqranen tikwal sqewqiwen neɣ iteffeɣ-iten
leɛqel, ur d-keffun ara awal alamma nnan-d meyya. Ɣas akken
iɛerreq-asen umeslay maca tuqqna n tiṭ ad t-id-afen, tikwal
war ma nerra lwelha nneɣ. Ṣeggmen ccɣel nsen, nḥulfa-as,
nwala-t iwenneɛ, iban-d belli ur bɣin ara ad snuɣnin lɣaci-nni
igerrzen deg umkan-nni ifazen. Akken qublen di temẓi ara
qablen di temɣer.
Ccfaya iss d-nnan aḍris-nni s wazal-is imi ugar n ssaɛa
ur sen-iruḥ wacemma. Ccfan daɣen ɣef wayen yeddan akked
yimeslayen : tikli d umbiwel ɣef usayes. D tidet meẓẓiyit, allaɣ
nsen xfif, zemren i ccfaya, maca imeslayen-nni d-nnan ẓẓayit.
Tatut ur tufi ara abrid ɣer ccfaya nsen, s allaɣen nsen d tefrit
nsen.
Fkan leɛtab i terwiḥt i wakken ad ilin d izeffanen n tidet
yetturaren amezgun ɣef usayes n tzeqqa yecban tinna (TRO).
Nwala lebɣi n temẓi yufrar-d ɣef wudmawen nsen i wakken ad
aɣ-d-zziknen ayen lemden ɣef usayes. Nḥulfa s lferḥ nsen s
wayen xedmem. Ferḥen imi nefreḥ yis-sen. Ferḥen s usafu i
refden ɣas ulamma imenza nsen ur ɛad s-ḍliqen…
D tidet imenza nsen ur ɛad serrḥen... i wayen d-ṭṭfen
sɣur widen i ten-yezwaren. Ixulaf-agi, d imawlan i ten-idyesmeɣren, d iselmaden d yimeddukal n Tiddukla Numidya i
sen-yezzin, i yesseḥbabren fell-asen, i sen-yemlan abrid iɣef
teddun imira… d win iɣef ara ddun azekka. D “imeqqranenagi” daɣen i yeklalen tajmilt, si Kamal Buɛrab alamma d
Ɛebḍella Ḥaman, imi zwaren nitni s annar : s yiman nsen, s
yidrimen nsen, s warraw nsen... d tmusni nsen.
Tiyemmatin d yibabaten... imeddukal d tmeddukal ur
cuḥḥen ara i terwiḥt i wakken ad “ten-heggin” i uzekka. Ma
uɣalen-d lecɣalat s abrid, a rrbeḥ a tafat, ma qqimen ddaw
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 21 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
ubrid atan llan widen ara yezziknen abrid i widen ur t-nwala
ara.
Teɛreq nufa-tt. I wakken ad yelhu uzekka am akken
yelha yennayer n useggas-a, yessefk ad nḥareb ɣef at ccfaya d
tebɣest Amina, Silya, Lmulud d Lyas, ixulaf i nessaram ad ilin
wiyaḍ i ten-yecban, widen ara d-yekkren deg yirebbi n
Numidya d yiɛeggalen-is imi d nettat i d tagest iɣer cudden
merra lexyuḍ. Akin i uhanay, mačči ḥala zzhu akked ccḍeḥ i ɣd-ibanen maca nwala tafrit tuki-d s ayen yellan d tidet, nḥulfa
i lebɣi yettnerni i wakken ad yaweḍ s iswi, ad yaweḍ s anda
wwḍen ixulaf-nni taggara n uhanay, ulin-d seg yiɣẓer ɣer
luḍa, wwin-d asirem ara ten-yeǧǧen berra n yimennuɣen ur
nesɛi tifrat, berra n tmeckukal d tkerkas i ttafen ɣur kra n
“yimeqqranen”, berra n wayen akk yettruẓun tadukli.
Imir-nni, taggara n uhanay, mi bedden merra medden,
mi sliliwent tlawin, mi la d-ɣellin yimeṭṭawen n lferḥ, tuqqna n
tiṭ, nessers taɛkemt ur ɛad d lawan i wakken ad tt-refden
imeẓyanen-nni yellan ɣef usayes... d nitni i d-yennan serset-tt
ur ttaggadet ara... ma ur tt-rfiden ara s lekmal-is ahat ad
refden cwiṭ seg-s i wakken ad tennefsusi fell-aɣ nekkni…
Wissen ahat d tidet ẓẓayet fell-aɣ… nḥar ad tt-nsers !?
Di teswiɛin am tigi i d-nettadder wid nneɣ. Di teswiɛin
yecban tigi i d-nettaf iman nneɣ deg umkan n yimenza-nneɣ.
Ad d-nadder Lwennas mi d-yudder netta Dda Lmulud yenna :
… ayen i ɣ-d-yeǧǧa Dda Lmulud,
di Wehran iban-d am rrɛud…
Ma d timeqwa ur sent-nḥulfa ara imi yufa-d lḥal nebzeg seg
yimeṭṭi n lferḥ… Ɣas ma “nenbec” acemma tamedyazt n
Lwennas i wakken ad d-nini belli asirem i ẓẓan deg-neɣ,
nekkni s widen iḥedren ur yesɛi ara tilas ur s-nufi ara azal.
Nessaram-awen tudert igerrzen i yiman nwen, i
yimawlan nwen... i Tiddukla nwen (nneɣ).
- 22 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
TAMEDYAZT
Abrid n ubrid-iw
Youcef MERAHI
Le chemin de ma route
Tasuqelt : Abdenour ABDESSELEM
Aql-akem-id
D taqribt $er tama-w
Am win yeslufuyen i yiman-is
Gar-i yid-m tezga tnafa
D ilem itezzin $ef ulac
D tayemmat ne$ d lebêer $ef tizi n rrwaê
Ccetla-m d iceqqiqen
*
* *
Zzu$ure$ ti$ri
Yewwin ûûut deg unnar imekrazen
Anda akken tamu$li tesfexsay asedhu
Mi akken lefhama
Yu$al deg-s wawal
Äeggne$-as i ccfaya
Di magu (bu isurgan d yem$an)
Wwi$-d leb$i deg werway
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 25 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Ëettme$ tuffra n rray
Rekve$ lijara-w
Zzu$ure$ asirem
Ssiméiye$ amteddu
Deg wuraw yezzin
Akin i îîlam imzeggi
*
**
Mti
Iv
Iberrek-d
Terriv-p i tavsa eh !
Isem teb$uv tesâuv-t
D tameîîut
Ay t$abev
Ay t$abev
Ay t$abev
Ar wanida ?
- 26 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Innan n Cennan
Abdelhafid CHENANE
01- Ur ttraǧu ṣṣbeḥ,
Anda akken ur yelli ṣṣeḥ.
02- Leqraya tenna-d kullci,
Lefhama teɣleb-iten irkelli.
03- Win i wumi tefka ddunit ass-a cwiṭ,
Azekka ad yaf aṭas.
04- Mazal ur tessineḍ ara,
Wid ur nessin ara.
05- Mačči kan deg uxxam,
Ay neḥwaǧ Qessam.
06- Yiwen yessen ad icudd aggus,
Yezga di lehna iɛus,
Ma d wayeḍ zzher-is ixuṣṣ,
Yezga yetbeɛ-it wammus.
07- Medden akk ṭṭsen,
Ḥala ameddaḥ bu yimeṭṭawen.
08- Xas akken nesɛa leɛqel,
Zzher yugi ad aɣ-d-yemmuqel.
09- Zwaren medden ɣer miḥlal,
D lɛib ɣer win ur nuklal.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 27 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
15- Win ur nesɛi ṣṣeḥ ass-a,
Ulac lettkal fell-as azekka.
16- Ass-a, aql-iyi da,
Azekka, ur ẓriɣ anda.
17- Ma fell-ak kullec ara d-yeɣli,
Ad ak-tuɣal ddunit d ilili.
18- Ma s tḥila i d-uɣalen,
D zzit yerɣan kan ara ɣ-d-sneɣlen.
19- Mi ara yeqreb uglim s iɣes,
Ad as-teɛreq lhedra i yiles.
20- Zgan neɣlen waman,
Anda akken ulac laman.
21- A win yesmeɛgizen i tnekkkra,
Xas ḥebber-as i taggara.
22- Ttaruɣ ɣef zzman,
Zzman, ad yaru fell-i.
23- Anda akken yezga lexṣaṣ,
Ur cukteɣ ad yali wass.
24- Terniḍ tafat i tafat,
Ɣer taggara ulac tifrat.
25- Ma ifut-ik lḥal,
Ad ak-yeɛreq ula d awal.
26- Win i iheddren ɣef yir timsal,
Ad d-yeggri di temseḥṣal.
27- Kullec, ḥesben-t d lamana,
Lameɛna, ulac akk lmeɛna.
- 28 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
28- D awal-iw
I d amɛiwen-iw.
29- S kra n wayen ɛzizen,
Ixleq-it Rebbi yewzen.
30- Win yeqqaren kan dir-it wa akked wa,
Ad yuɣal d izem, ad d-iruḥ ad iḥezzem.
31- Yir tafenṭazit, d tikli n baṭel,
Ɣer taggara, tessuffuɣ leɛqel.
32- Zzhu n tmunqas,
Ur yeṣliḥ yal ass.
33- Win yeggullen yerna yeḥnet,
Di lbaṭel ad yesserwet.
34- Ḥader awal-ik lemmer ad yeffeɣ,
Ma ur t-id-idegger wallaɣ.
35- S kra n wayen nettmenni,
Yuɣal fell-aɣ d ilili.
36- Lhedra-k ma yella tewzen,
Ur d-ittemmeɣ fell-ak waɣzen.
37- Ur nezmir ad nḍeqqer aqeddim,
Ma yella ur nečči alqim.
38- Ur cukteɣ yelha zzher-im,
Ma yella ur tesɛiḍ mmi-m.
39- Ma icewwel wallaɣ,
Yettuɣal d aballaɣ.
40- Yir zzhir,
Yekka-d si tismin.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 29 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
41- Mačči d tisselbi i selbeɣ,
Mačči d lmuḥal i d-ḍelbeɣ,
D lḥeqq-iw kan iɣef kkateɣ.
42- Leɛtab yettuɣal d tikellax,
Anda akken ulac ṣṣeḥ.
43- Tufiḍ-d akk amek i tt-tefriḍ,
Lameɛna, yiwet ur tt-tewwiḍ.
44- Rreḥma n lɛali,
Tella di lqaɛa n Sidi Rebbi.
45- Lemmer mačči kullci d awal,
Yili axxam n ccreɛ ur aɣ-d-yessawal.
46- Ma s lebɣi i yettaru ufus-iw,
Ula d iḍes ad d-yerzu ɣer wallaɣ-iw.
47- Ma neǧǧa-as i Warẓeẓ tament,
Leḥsab-is Tizizwa ɛumment.
48- Armi i ten-id-yeṭṭef uzal,
I ak-rran azal.
49- Armi i k-ččan,
I ak-rran ccan.
50- Ayen ur d-nban am lmut,
Mebla inigan,
Yal lmut,
Teḥwaǧ inigan.
- 30 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tawennaṭ
Ahcene MARICHE
Tawennaî deg nettidir
Qlil win i tt-yettqadaren
Stehzan deg-s la êir
Deg-s ur d cliâen
Yal wa d acu yeîîeggir
Zdat nsen i t-zerrâen
Ur yelli wacu iselken
Seg yifassen nsen ay atma
La tiéegwa, la isaffen
La idurar la ti$ezza
La ssêari-nni wessiâen
La lebêer-nni nesâa
Yal ti$mert d agudu
Di yal tamaî dduxan
Ccbaêa ur d-tegri ad tt-newâu
Dayen iccmet-itt umdan
Am kul mi d-yeêder unebdu
Yer$a umada$ yellan
Isaffen lu$en merra
S umejriw d izuli$en
Ur d yeqqim deg sen kra
Ula d iselman hujren
Ma d id$a$en nsen ass-a
Swakkren-asen wwin-ten
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 31 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Üûyada zik nêemmel
Yis-s nedha, nâac
Ass-a ur neîîamaâ fiêel
Di tsennart iteddu-d wulac
Ne$ ma telliv d l$afel
Vmaâ kra di tqerrac
Tîjur anda nettqeggil
Äemmden fkan-tent i tmess
Tizzegzewt i$ef nettvil
Ass-a ur d-yeqqim seg-s
Ïîerr ur t-nettektil
Alamma yis-s nebges
Nessizdig daxel n uxxam
Neîîeggir zdat tewwurt
Mi d-êedrent tiram
Nessen$al acêal d tarbut
A tawennaî nerna i le$bina-m
Aqcic argaz tameîîut
Ggten $ur-ne$ wafrasen
Ilefvan ufan-d amkan
Neêres tezdeg dayen
I tt-id-iûuêen ala axxam
Teêjeb $ef yimdanen
Wid yesluxuxen zgan
Ëemmle$ ma d-ihubb wavu
Yemmal-d kra yellan
Tabucivant mi ara terfu
S igenni tessawav-iten
Ad jmaâ kra ad ternu
Zdat-k tezzerwaâ-iten
Wama lebêer mi ara yehwel
Yettxebbil kra yellan
Kullci ad t-icebbel
Ad t$ilev d llaâb i s-d-yehwan
- 32 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Mi yers ara k-d-imel
A d lefâayel-ik yerkan
Tizit akked yizan
Zgan yid-ne$ d irfiqen
Tazza$riwin dayen kan
Aêlil wi yettemâuouten
Lfuêa di yal amkan
Loifat akked yiwekkiwen
Win yestehzan di twennaî
Deg-ne$ akk i yestehza
Ay amdan ma tâundev-t
D tasraft i yiman ne$ ne$za
Yyaw ad nefress yal tamaî
U ad nilit d imenza
Ad nefres zdat tewwurt
D wanda akk nettidir
Ad neglu akk s tmurt
Asif d yal lbir
A $-tiéid tmeddurt
Gar tmura ad nifrir
Tawa$it n weqbayli
Yefreê s mmi-s
La ihedder tarumit
Yefreê s yelli-s
La thedder taglizit
Ula d tameîîut-is
Tarumit, tamaûrit
Netta yennev yiles-is
Teâreq-as teqbaylit
Ur yelli i ten-yesduklen
Ferqen am yirden f lluê
D tawa$it mi ara heddren
D tavsa xas ur tcuê
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 33 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
D açewçew i ççewçiwen
D ameqqran ne$ d amecîuê
A ten-id-ijemâen ur yelli
Yal wa di texxamt weêd-s
Yal wa i$ef yettvilli
D aêwas i t-id-yeêwes
Teçça-ten akk tiliéri
Yal wa anda i$ewes
Yal wa d acu i d-yuoew
Si tmetti ideg ye$req
Yal wa lâib i d-yessew
Netta yeqqar kan ilaq
Yemma-tsen teêfev-d aslilew
I dderya yeâreq lmenîeq
Idles n leonas merra
£er twacult yella
Ma testeqsav f kra
Tiririt tezga tella
Mi s d-tuddrev tamaz$a
A k-yini d acu-t waya
£ur-sen sâan “l’avance”
Tzad-asen lefhama
Nekni di “retard” ne$ves
Ur nessin acemma
Ay am$ar kker bges
Ay k-iruêen ass-a
I yal idles gan azal
Ayla nsen êeqren-t
Yiwen ur d-yendekwal
Äemmden akk nekkren-t
Akud la yettazzal
Yal later veyâen-t
- 34 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Ma twalav $er llebsa
Yal wa s irabuben-is
Wahin âeryan yedda
Wayev s ujellab-is
D acu i ten-yesduklen da
Ala isem n twacult-is
Wa iteééel wa ikerref
Wa iâebbed wa yekfer
Wa yezga d imcennef
Wayev yezga iûekker
Yal wa ddin deg yeîîef
Deg ubrid-is icewwer
Anda i d-neggra ass-a
S tkemmict yettawi nnif
Mkul mi neqdec $ef kra
Qqaren-a$ yewwi-ken wasif
Nekni i nxeddem neéra
Asiffi nezga netsif
Lxir $ur-ne$ i d-yeggra
Idles izde$-a$ adif
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 35 -
Innan n yal ass
si kraḍ tudrin n At Ɛebbas
Djamel BENAOUF
I yiman n Dda Lmulud At Mɛemmer
Tiniri, Belɛeggal d Lqelɛa.
Si timawit ɣer tira.
Inzan (lemtul)
A
wal i d-yewwin awal ɣef wawal. Agdud war
idles, am urgaz war iles, d anzi (lemtel) amaziɣ
yesɛan lmeɛna aṭas. Yal ales neɣ amdan yesɛa
isem, yesɛa imawlan. Akken daɣen aɣref (agdud). Yal aɣref
yesɛa idles, yesɛa awal, tutlayt, taɣerma, yesɛa amezruy…
artigra. Ula d aɣref amaziɣ am netta am wiyaḍ. D acu kan ur
yesɛi ara zzher ur as-t-yefki ara wakud akken ad yesken i
umaḍal d acu-t, d acu i yesɛa deg yidles ines. Acku yal tikkelt
ad yebɣu ad yekker ad yezwi aɣebbar ɣef yiman-is, ad yekker
ad yerẓ azaglu n ddel, n lbaṭel i t-yeggunin, ad d-yekker yiwen
s yisem n tegmat, s yisem n tdukli, s yisem n ddin, am wakken
aɣref amaziɣ ur yessin talsa neɣ asɣan (ddin) neɣ tadukli, neɣ
ur iḥemmel ara tamurt… Ihi tura dayen yekfa yiḍes, yekfa
ukellex, tekfa tsusmi. Yal yiwen ad yeɛqel iman-is. Amaziɣ assa yeɛqel iman-is, yesɛa awal, di tmurt-a i d-ilul, deg-s i dyekker, deg-s ad yemmet, i wakken azekka ur yettuɣal d
aẓekka.
- 36 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- At uxxam ṣebren, imɛezzan kefren.
- Ansi i s-tekkiḍ i Lqelɛa d tasawent.
- Argaz d llsas, tameṭṭut d ajgu alemmas.
- Am tmess seddaw walim.
- Ass d yir ddunit, iḍ d yir targit.
- Aḥlil a wi yeẓran, aḥlil a wi ur neẓri.
- Ay argaz ay ameɣbun, yeksan di lexla am userdun.
- Awal ma wezzil yefra, ma kemmil a d-yini kra.
- Awal ur nettwaqbal, am win yetseqqin deg uɣerbal.
- Lemmer yettuɣal lxir, yili yuɣal i wezger.
- Asif ad iruḥ a d-yuɣal ɣer lḥedd-is.
- Argaz yettwaqqan seg yiles.
- Akken qerrḥent i neffɛent.
- Ansi i d-yezdem i d-squccḍeɣ.
- Anta ttejra ur ihuzz waḍu.
- Anta ttejra ur nesɛi aẓar.
- Ad nerreẓ wala ad nekknu.
- Ay acek uqeḍmir, lemmer i yeɛmir.
- Am tyerza n welɣem.
- Alamma ijuǧǧeg lemleḥ.
- Am win yettargun lexrif di llyali.
- A s-neṣber i Rebbi, ad nernu i lɛebd.
- A bu snat yiwet a k-truḥ.
- Bu yiles medden akk ines.
- Ccreɛ igenni leɛmer yelli.
- Cwiṭ i terwiḥt, cwiṭ i telwiḥt.
- S yiɣil aberkan i ntett aɣrum azedgan.
- D lḥuj i ɣ-yerran ɣer umezduɣ n Tniri.
- Ddwa n lxir d ccer.
- D lɛali-yi kan aqbab i wassen n waluḍ.
- D axxam i d aẓekka n ddunit.
- Gma-k a k-yeffeẓ ur k-yesseblaɛ ara.
- Ḥanun zanun la tfareq lkanun.
- I yeẓran ala win yewwten d win yettewten.
- Iles uḥdiq, ul uḥriq.
- I d-icebbun si baba-s siwa ṭikkuk di lexla.
- Ifut-ik lefjer ay amɣar.
- Ibeddel adrum s weɣrum.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 37 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- Iteddu ɣef uɛebbuḍ-is am wezrem.
- Iles yessawal-itent, aqerruy yettaɣ-itent.
- Iḍarren-is deg ubellaɛ netta yettmami-d ddellaɛ.
- I inekkren laṣel-is d aɣyul.
- Meyya keccment, meyya teffɣent.
- Ma rriɣ-am-d awal tezhiḍ, ma ǧǧiɣ-kemm terḥiḍ.
- Qeḍran ur idehhen rrfis, aɛdaw ur itettu axṣim-is.
- Rebbi yettayal-aɣ lmut, nekkkni nettayal-as lqut.
- Rebbi am uḍebbax, ečč txellṣeḍ.
- Ruḥ ay aɛrab ar tafsut.
- Ruḥeɣ a s-ɣizeɣ i baba-s, yerwel-iyi mmi-s s ugelzim.
- Ssbuɛ yettban deg wuftiyen.
- Ssuq n lxalat ur iferru.
- Timmuhbelt n leɛwacer, iḥemmlen seksu n yirden.
- Tfuk lɛid ay arrac, uɣalet ɣer tarɣaṭ akk d uɣiɣac.
- Ttif tameṭṭut iḥerrzen, wala tayuga ikerrzen.
- Tisusaf s igenni ttuɣalent-d ɣer wudem.
- Tenna-as lǧedra i tgelzimt tḍurreḍ-iyi, tenna-as afus-iw
seg-m i d-yekka.
- Tuzzma gar leḥbab d ddwa.
- Ttif tiyita s ugelzim, wala ɛecra s tqabact.
- Tirga mxalfa.
- Timɛayin uzal.
- Tikli n yizem.
- Temẓi txeddem ɣef temɣer, temɣer txeddem ɣef lmut.
- Tiniri yezgel usaku.
- Ṭṭes ar azal, a d-tafeḍ sseɛd-ik mazal.
- Ur ttiẓid a k-ssbelɛen, ur ttirẓig a k-id-ssusfen.
- Uccen i d-trebbaḍ a Welqaḍi i yiri-k.
- Ur d-ǧǧin imezwura ara d-inin ineggura.
- Urweɣ-t, ur d iyi-yuriw.
- Ur jeggej di tmeɣra, ur ttaɣ aɣyul di rrbiɛ (tafsut)
- Wa yufa, wa yestufa (yessekfa), wayeḍ yesmendag isufa.
- Wi yebɣan ad yidir yemmet.
- Win yebɣan ad yessgem yilqiq, win yebɣan ad yuzur yirqiq.
- Wi yebɣan abɣer yesɛu-t, wi yebɣan lhemm yerwu-t.
- Win iwehhan yewwet, win yewwten yenɣa.
- 38 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- Win yewwet laẓ s aɛebbuḍ itettu, win yewwet laẓ s aqerruy
iceffu.
- Win izerɛen aḍu ad yemger aɣebbar.
- Wi ur nesɛi yemma-s ifuk rrbeḥ fell-as.
- Wi ur nesɛi tagmat meḥqur.
- Win yeččan yečča, ma d wayeḍ tarbuyt tekkes.
- Weqbel a kemm-issineɣ jaḥeɣ, Ma d tura rtaḥeɣ.
- Win ideg ur sɛiɣ nnfeɛ, a t-fkeɣ g ddfeɛ.
- Yeɛreḍ ad yecrured am tsekkurt, teɛreq-as tikli n tyaziḍt.
- Yewwet-d igenni, irad wayenni.
- Yiwen ur itettu aɛlaw aqdim, ala yir llqim.
- Yečča lmal, yefreḥ bab-is.
- Yenna-as a baba wwten-aɣ, yenna-as a baba ɛeqlen-aɣ.
- Yeddem taɣadt yerḍ-d, yenna-as rnu-d yelli-s.
- Yuker ḥeḍreɣ, yeggull umneɣ.
- Yekkat ifessi.
- Yiwen ur yeqqar ibawen-iw ur ttewwan ara.
- Yeẓra Rebbi i yellan deg weɣyul, yekkes-as acciwen.
- Yir lhica deqqem neɣ qqim, yir asɣar nǧer neɣ qqim, yir
lɛebd hder neɣ qqim.
- Llum yellan ɣef wuccen, rran-t-id ɣef uyaziḍ.
- Lemmer i tent-iḥesseb ufellaḥ, ur tent-izerreɛ.
- Leɛmer n at zik, lqedd n at tura.
- Leǧruḥ qqazen ḥellun, yir lehdur qqazen rennun.
- Leɛlam icudden, wi yeqqimen yernu-d.
- Ɣurwat wi iberrun i ṭṭbel deg waman.
- Ɛni ad tewwteḍ igenni s rrkel.
- Ɛeddi ɣef weɛdaw telsiḍ, ur k-yeẓri f wacu tensiḍ.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 39 -
Taqsiṭ s Sidna Musa
Youcef ACHOURI
Wagi d asefru n yemma
Taqsiṭ n Sidna Musa mi d-yuɣ abrid s uṣelli
Yufa-ten-id qqazen aẓekka d acu txeddmem a wigi ?
Yenna-as ad ɣizeɣ xarṣum d lewjur ṣaḥen-i
Mi iɛedda Musa yeqqaz mi s-gren leblaḍ yuli
Nnan-as ah ya Musa nettu lqis wer t-id-newwi
Wagi yemmuten amzun akk d keččini
Mi iɛedda Musa ad iqis yeɛdel teɣzi tehri
Taxeddaɛ ay atma diri-tt ad nruḥ ad nwadeɛ lwali
Mi d-yettqebbel ɣer yemma-s d acu k-iceɣben a memmi
Ma d ay d ṭṭlaba lfani d-rebbaɣ mumi
Yenna-as d ṭṭlaba n Rebbi i d-yerzan ɣur-i
Tenna-as ah ya Musa ili-k d argaz n lɛali
Yak ṣṣaḥaba mmuten ar kečč d nekkkini
Mi d-yettqebbel ɣer zzwaǧ-is d acu k-iceɣben a xeḍri
Ma d ay d ṭṭlaba sdaq-iw zenz-it mumi
Yenna-as mačči d ṭṭlaba d Rebbi d-yuznen ɣur-i
Tenna-as gedha Musa ili-k d argaz n lɛal
Tenna-as akk ṣṣaḥaba mmuten ar kečč d nekkkini
Ah ya memmi d agujil mebla lwali
Yenna-as ah ya yemma baba tahh d ɣur-i
Ah ya memmi d lexyal i d-ibedden akkenni
Lmelk mi t-id-isuma s aḍar n lǧid a t-yencer
- 40 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Yenna-as baɛed ssyinna ma dinna i d-tbeddeḍ tixxer
Musa d argaz n lɛali d lkaɛba i wumi d-idewwer
Lmelk mi t-id-isuma s aɛebbuḍ n lǧid a t-yencer
Yenna-as baɛed ssyinna ma dinna i d-tbeddeḍ tixxer
Musa d argaz n lɛali kul yum yezag d asebbar
Lmelk mi t-id-isuma s afus n lǧid a t-yencer
Yenna-as baɛed ssyinna ma dinna i d-tbeddeḍ tixxer
Musa d argaz n lɛali d leqlam ideg ineǧǧer
Lmelk mi t-id-isuma aqemmuc n lǧid a t-yencer
Yenna-as baɛed ssyinna ma dinna i d-tbeddeḍ tixxer
Musa d argaz n lɛali d leṣlaḥ i ihedder
Lmelk mi t-id-isuma ɣer tiṭ n lǧid a tt-yencer
Yenna-as baɛed ssyinna ma dinna i d-tbeddeḍ tixxer
Musa d argaz n lɛali i yeẓra di leɛyub yeṣṣer
Yenna-as gedha Musa ass i s-d-nebda yeẓwer
Ma d ay yerɣeb ad as-nernu cwiṭ di leɛmer
Yenna-as ala
Ruḥ-n ɣer lǧennet wwin-as-d tassefaḥt
D tazeggaṭ bḥal leḥmer
Fkan-as-tt i Musa yesraḥ-itt
Mi yeɛḍes yedda leɛmer.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 41 -
Tewweḍ tfidi s iɣes
Mohamed Zakaria BENRAMDANE
Tewwev tfidi s i$es
Tewwev tfidi s i$es
tazmert nne$ akk ten$es
d ddnub i da$-p-id-yewwin
Nwala lbaîel issuqqes
d medden i la iteqqes
d lhemm i d-yeooa d aâwin
A Llah $as îîef-as lemqes
s lfevl-ik ara yeqqers
d ddin-ik ara t-yezwin
*
**
Simmal nepidir nsell
Simmal nepidir nsell
ddunit tmepel
kul wa tefka-as leb$i-s
Lêeqq yedda d imsensel
lekdeb yu$al itepel
i lâebd mu yekref yise$-is
- 42 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
A nêell Llah bu ssnasel
yarez ccer ur t-irepel
i lxir a d-yekker yim$i-s
*
**
Rebbi laâmer yep$eggir
Amdan yezgan yepdeggir
yepawev ar yepveggir
di cc$el-is ur t-ipfukku
Rebbi laâmer yep$eggir
di lexûara ur yepseggir
i lmumen ur nrekku
Pre$-k a win wer nemgir
s iâdawen ur $-pjeggir
iles fell-a$ iêekku
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 43 -
TAMACAHUT
Azal n tmacahut di tmetti
Hamid BILEK
T
uget n tenfaliyin di tudert n umdan d tgensas
tizamulin n tmetti s umata ttbanent-d di tewsatin
yemxallafen n tsekla. Skanayent-d iêulfan d
wayen i$er yessaram ugdud. Gar tewsatin yellan di tsekla ad
naf tamedyazt, tullist, tamezgunt, tadyant, ungal, taneqqist,
tamacahut…
Deg uvris-agi neb$a ad d-nezzi kra n wawal $ef yiwet si
tewsatin-agi n tsekla, ahat d tin yeîîfen amviq meqqren di
tsekla tamazi$t imi amkan-is icudd nezzeh $er timawit, imi
neéra d akken idles d tsekla tamazi$t usan-d si zzman aqbur s
wallel-agi n timawit. Tawsit nextar ad d-nawi awal fell-as d
tamacahut, imi tamacahut d tajaddit, d tutlayt, d idles,
tamacahut d tamsirt yeççuren d lmeâna, d lewûaya, d iêulfan d
wayen nniven.
Ad nezzi awal $ef umkan teîîef tmacahut di tmetti s
umata d lfayda tesâa deg unnar n usnerni d tulya n walla$ n
umdan, lad$a ameéyan, ama deg uêareb $ef yidles ne$ $ef
tutlayt d wawalen n tmeslayt tayemmat.
Tamacahut d yiwet n tewsit yemxallafen $ef tiyiv. D
taêkayt tawezlant ur nezmir ad ncidd $er kra n tallit ne$ $er
kra n umkan; ur d-tettawi ara $ef tedyanin yellan ne$ yevran.
Deg-s ad naf : yella deg yiwet tallit, ne$ di zzman n zik, ne$ $ef
wasmi yella yiwen… Ula d udmawen tessidir tmacahut ttilin s
îîaqa d i$ersiwen, kra d i$ersiwen ur nelli, yettilin kan di
lexyal, d i$ersiwen yettafgen yettaooan win yeqqaren ne$ win
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 47 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
isellen i tmucuha ad yeldi alla$-is, ad yessexdem tugna ines i
wakken ad d-ixeyyel akk ayen ittezin di tedyant n tmacahut.
Aya d$a yettâawan amdan i wakken tamu$li ines, tussna ines,
ttexmam ines ad ihriwen, ad im$uren, ad nnernin.
S tewzel kan akka ad nini d akken tamacahut d yiwet teqsiî
tawezlant yellan s umata deg yidles imawi, wa iêekku-p i wa,
wa irennu-as kra, wa yesen$as-as, ne$ yettbeddil-as kra âla
êsab wid i wumi i d-iêekku ne$ deg umkan ideg d-iêekku d
uswir n tmusni i$er yessawev.
Akken neéra belli maççi yakk medden ssnen ad d-alsen
timucuha, taéuri-agi am lefhama maççi i medden akk i wumi i
tt-yefka, llan kra tugget nsen d tim$arin mi ara d-ttalsent
timucuha ad tmenniv ur êebbsent ara seg wakken zzuzunent,
ssedhuyent, ttawint alla$ ad yinig anida akken di leâmer-is ur
yezmir ad yessiwev. £ef waya i qqaren tamacahut teshel ad
ttnelmed ad ttnessekcem s alla$ di tikkelt tamezwarut ara snsel ma yella tettwales-d s$ur win yesâan taéuri-agi n wawal d
wamek i tt-yessawal, i tt-yessawav.
Tamacahut d yiwet si tewsatin yellan si zzman n zzman,
yiwen ur yezmir ad d-yini si melmi, imi qqaren d akken seg
wasmi i d-yexleq umdan texleq-d yid-s tmacahut, imi d$a ula d
tadyant n tlalit n umdan tella d tamacahut. I waya nezmer ad
d-nini d akken tamacahut tella uqbel ad d-ilint akk tewsatin
yemxallafen yettwassnen ar ass-a di tsekla. Anfal i tettenfal si
tsuta $er tayev yella-d s loehd n timawit yessawaven ayen i
irennun di tmusni, ayen ibennun, ayen yettrebin d wayen
yemmalen iberdan yessufu$en.
Zik-nni, di tudrin llant tejmuyaâ ttaççarent d im$aren d
yileméiyen, im$aren êekkun, ilmeéiyen ceffun, im$aren
qqaren-d ayen yevran yid-sen ama dagi di tmurt ama di tmura
nniven. Akken ttembaddalen tiktiwin, timusniwin armi teff$en
medden ssnen $as akken ulac i$erbazen.
Di$enni zik di tudrin n leqbayel, tt$imin medden $er
yiri n lkanun, ileméiyen sellen i tem$arin d yim$aren mi ara dêekkun timucuha, tidak-nni iss ara leêêun di ddunit nsen.
Tura tu$al tiliéri d nettat i yeîîfen amkan n um$ar d
tem$art, amkan n tussna, amkan n wawal i nesseblaâ melba
ma nessexdem alla$ nne$ ne$ tugniwin nne$.
- 48 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Ma nezzi-d $er wazal n tmacahut deg usnerni d ttrebga
n ugrud ad naf d akken yal wid iqeddcen deg unnar n usegmi
d ttrebga mjamalen di rray i d-yeqqaren d akken timucuha d
yiwen wallal u d yiwen ubrid yessedduyen u yesnernayen alla$
n ugrud deg yiêricen yemxallafen n tudert-is ; ama deg
yimurnan ne$ leênana, ama di tiêerci, ama di tikli ines di
tmetti d wayen i s-d-yezzin. Nnan-d d akken agrud yeslan ne$
ye$ran timucuha yettifsus walla$ ines, tettiwsiâ ccfawat ines,
ayen i s-yessishilen abrid n t$uri d tira si teméi ines.
Timucuha d yiwet si tewsatin n téuri yettawven s agrud
s ccuq mebla ma iêuss s teâkemt. Sâant aîas n lemâun d lemtul,
d wayen merra ibennun tanefsit d tmagit n ugrud i wakken ad
iqabel tem$er-is s tullya n wallen-is d useqdec n walla$-is.
Tamacahut tettrebbi, temmal abrid yessufu$en,
tessegmuy tawnafit, tesselmad azal n ssmaê, azal n trugza, azal
n leqder, n lem$ivat d uêulfu ; tesselmad idelsan d t$ermiwin
yemxallafen ; tettserriê i walla$ ad yejbu ad inaveê, ad
iêewwes, tettak-as tagnit i usugen i wakken ad d-yessis tugna
yeb$a akken i tt-yeb$a.
Zzman ideg nettidir ass-a, d win ideg tasnafukest
tewwev $er lêedd-is. Yal ta$awsa tettawev-as-d i ugrud s imi,
ur yettak kra n leâtab i walla$ ne$ i terwiêt-is. Allalen n
taywalt d tussna ur ooin aêric i usigen ne$ i truéi n uqerru,
anida agrud ad yessexdem alla$-is i wakken ad d-yaf tifrat i
wuguren ara d-yemmager. Ayagi yettarra-t yesseblaâ mebla ma
iêuss i lbenna.
Iseggasen–agi ineggura yegget wawal $ef yimihiten
yettidir ugrud ma yella teqqim teswiât akka. Imusnawen n
tnefsit d wid n usegmi sbarayen-d i wakken ad nbedd mgal
annect-a. Gar tsura i iteldin tiwwura, yessenqasen si ccedda ad
naf ales d t$uri n tmucuha.
Yenna yiwen umejjay n yigerdan d akken imawlan
iêekkun timucuha i dderya nsen ttekkan u qeddcen di tujjya n
leêder d uêezzeb. Ihi a yimawlan alset timucuha i dderya
nwen i wakken ad sent-tessishilem azekka nsen.
Yelha ma nedduqes-d, ma nêulfa d akken timucuha
sâant aîas n llfayda ma yella nessawev-itent gar yiffasen n
yimawlan d yigerdan i wakken agerruj i $-d-ooan lejdud d
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 49 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
lamana ad yawev $er tsuta i d-iteddun. Aya d$a ad yernu di
ccan nne$ imi agerruj-agi neb$a ad t-nessiwev di tmeslayt
tayemat s tutlayt d tira n tmazi$t. S wakka ad nêareb $ef
tgemmi d yidles rnu-as tira d tutlayt. Tasekkurt timellalin.
Imi neéra d akken tamacahut telêa s tugget s timawit,
tella si zzman aqbur, u nekni si zik ar ass-a mazal neîîef di
timawit-agi, nezmer ihi ad d-nini $ur-ne$ agerruj meqqren
deg uêric-agi n tsekla i ilaq ad nêareb fell-as. Ass-a nezmer ad
nêareb fell-as ula s wallalen imaynuten am yidlisen, les BD,
issura… Aîas n tezrawin i d-yelhan s tmucuha, aîas n
yismawen n tsekla i d-ibanen, i d-yufraren s leqdic nsen di
ûûenf-agi. Ihi akken yeb$u ibeddel zzman, imi tamacahut
tedda-d si zzman n zzman, ad d-nini kan ad tt-id-yaf yal
zzman.
Di tagara, nessaram d akken mazal d imdanen i nella,
nettêulfu nettêussu s wayen i $-iverrun d wayen iverrun i
wiyav, d wayen akk i $-d-yezzin, nettwali, nettmeyyiz, nettaé,
nettwexxir, nferreq gar wayen yelhan d wayen n dir. Akka i
nezmer ad nidir d imdanen maççi d timacinin ne$ d i$ersiwen.
- 50 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Agrud bu snat tyemmatin
Anne DE GRAAF
The Baby with two Mothers
Tasuqelt : Djaafar MESSAOUDI
N
nig n tneflit i as-d-ittunefken sɣur Axellaq,
Sidna Sliman ittwabudd-d daɣen s twassna
tameqqrant. S twassna-ya, yessawaḍ ad yefru
kra n tlufa umi wer yezmir umdan ad yaf tifrat.
Yiwen wass, usant-d ɣer teɣremt n Sidna Sliman snat
tlawin, yiwet d timizwiɣt tayeḍ d timibrikt. Yal yiwet deg-sent
teddem-d agerrud deg ufus-is. Igerruden-nni ttemcabin aṭas,
maca yiwen deg-sen d amuddir wayeḍ d amettin. Sersent snat
tlawin-nni igerruden-nsent sdat n uɛric n ugellid, qqumcent,
bdant la d-ḥekkunt ayen tent-id-yewwin ɣer dinna. Agellid
yesmuzgut-asent s uhannay ameqqran :
- Ay Unnig-nsen, d-tebda tmeṭṭut timizwiɣt, nekkk ttidireɣ di
yiwen uxxam akked tmeṭṭut-a, nettat d takna-inu. Azal n
wagur aya, s kra n wussan kan gar-anteɣ, i snat yid-nteɣ
nurew-d sin yigerruden yellan s tezmert igerrzen. Armi d iḍelli
tameddit, agerrud n tmeṭṭut-a yebda yettiẓẓif. Netta ad yili
yemmut kra n tsaɛtin deffir mi nessexsi tafat akken ad neṭṭes.
Ur ifaq yiwen s wayen yeḍran i ugerrud-a siwa yemma-s. Dɣa
imi nekkk tuɣ-iyi ɣebbseɣ deg yiḍes alqayan, tfures tagnit
tekker-d di talest, teddem-d agerrud-iw terr waynes deg
umkan-is. Mi d-ukiɣ taṣebḥit-a, faqeɣ agerrud yellan ɣer yidisiw ur yesnuffus ara. Mi ḥekkreɣ nezzeh deg-s, ukzeɣ netta
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 51 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
mačči d-waynu. Imir-n kan, tenṭeq-d tmeṭṭut timibrikt tini i
Sidna Sliman s yimeṭṭawen deg wallen :
- Uhu, ay Unnig-nsen ! Tameṭṭut-a la teskiddib. Agerrud
amuddir d ayla-w”.
Din-din, tegzem-as awal tmeṭṭut timizwiɣt twekked-as i Sidna
Sliman belli d amuddir i d agerrud-is. Sakin la itteddu ad
yekker umerẓi imawi gar snat tlawin-nni. Imiren dɣa, yenṭeq-d
ugellid ɣur-sent :
- Dayen ! Dayen ! Imi akka yal ta la teqqar d nekkk i d yemmas n ugerrud amuddir, tura ihi ad nesseɛdel gar-akent d wad
tellzemt i snat yid-kent.
Akk wid yellan dinna baten u bdan la ttemseqsayen acu ara yeg
ugellid amassan. Irfed Sidna Sliman afus-is yini i yiwen seg
yiɛessasen-is :
- Ay aɛessas, ddem-d agerrud-ihin amuddir, bḍu-t ɣef sin s
tkuba-inekk tefkeḍ seg-s i yal yiwet amur-is.
Din-din tebda tmeṭṭut timibrikt la tettiɣwis u la tessutur deg
ugellid akken ad isemmet andah-is :
- Annaɣ ay Unnig-nsen ! Ttxil-k ur t-neqq ara ! Wicqa, efk-ast i nettat, awi-d kan ad yedder.
Wamma tameṭṭut-nni nniḍen, s yiwet tɣara tameckukt i
tessentag Sidna Sliman i wakken ad ireṣṣi andah-is :
- D awal uṣwib ay Unnig-nsen ! Bḍu-t ɣef sin i wakken yal
yiwet seg-nteɣ ad tuɣal s tumert ɣer uxxam-is s tunt-is.
Mi yerfed uɛessas takuba-ines i wakken ad igzem agerrud-nni,
isɣel-as Sidna Sliman i wakken ad yeḥbes.
- Efk agerrud-nni i tmeṭṭut-a timibrikt, i s-yenna, nettat i d
yemma-s, acku siwa tayemmat taḥeqqanit ara yessirmen i
mmi-s tudert di tegnit am ta.
Akka ihi, s tumert tameqqrant, tuɣal-d tmeṭṭut timibrikt s
ugerrud-is ɣer uxxam. Ma d takeddabt-nni timizwiɣt, nettat
tettwazen ɣer usaqqal, sakin asmi d-teffeɣ yebra-yas urgaz-is.
- 52 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Agḍiḍ azeggaɣ
Malek HOUD
Amacahu,
ad telhu, ad teḍbeɛ am usaru ad tuɣal annect n ujga.
Z
ik-nni tella yiwet n tyaziḍt deg yiwet n taddart
tettidir nettat d warraw-is deg telwit. Ɣur-s mraw
n yigdaḍ, tẓa deg-sen kif-kif-iten deg tiɣmi, d
imellalen akk, ma d wis mraw yemgarrad ɣef yimezwura, ur
yelli d amellal am nutni : netta d azeggaɣ am tfelfelt . Ɣef waya
i t-ɣunzan watmaten-is deg uxxam d tizziwin-is deg berra. Ur
t-ttaǧǧan ara ad yurar yid-sen, yerna ttaḍsan fell-as. Akka i sxeddmen seg mi ara d-yali wass alamma yeɣli yiṭij ttɛayaren-t :
Tifelfelt tazeggaɣt… tifelfelt taqerḥant… Agdiḍ azeggazɣ
meskin yettarra kan ɣer wul-is, seg mi ara d-yekker yekres
unyir-is, yezga d uḥzin kra yekka wass, ur yessin la taḍsa la
anecraḥ.
Yiwen wass, tekker-d yemma-s tanezzayt am wakken
tuɣ tannumi teḥseb tarwa-s, tufa tẓa n yifrax imellalen, wis
mraw, azeggaɣ-nni ulac-it. Tessawel, tessawel, tuzzel yeffes,
tuzzel zelmeḍ , amzun yeffeɣ-itt laɛqel, maca yiwen ur as-dyerri awal. Teqqim ɣef umnar n tewwurt tettru, tkemmel aḥluli
i tasa-s. Afrux azeggaɣ mi iwala yiwen ur t-iḥemmel dɣa
yehmel yerra ɣef uqerruy-is.Yerwel ɣef uxxam-nsen, yeǧǧa ɣer
deffir atmaten-is i s-yerran ddunit-is d taberkant. Iteddu,
iteddu, ur yeẓri anda ara t-awin yisurifen-is armi d-yeɣli yiḍ.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 53 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Dɣa yufa-d iman-is deg tlemmast n yiwet n teẓgi yebrebren.
Isekla-ines, seg wakken ɣezzifit, ma teṭṭaleḍ taqacuct-nsen ad
k-teɣli tcacict, yal afurek ɣef gma-s yeẓḍa, tafat n wass ur tettaf
s wansi ara d-tɛeddi, ad s-tiniḍ d iḍ ama d tanezzayt ama d
tameddit. Yuɣal ufrux azeggaɣ amecṭuḥ meskin yugad. Yugad
ad d-yemmager uccen ad t-isebleɛ am yiwet n tleqqimt. Deffir
n yiwet n tẓebbujt ibedd netta ittergigi am usaflaw, mačči seg
usemmiḍ acku deg unebdu i yella maca seg tugdi. Yeqmec kra
allen-is yuɣal yeldi-tent-id. Mi yeṭṭal s igenni iwala yewwet-d
tikkelt yiwen uzenẓar n lberq. Tafat-is terra tiẓgi-nni merra
amzun d ass. Sdat-s tbedd-d yiwet n tmeṭṭut yettiqin deg sser,
telsa-d talaba tamellalt, imi-s i d-yesskanayen aseḍsu amellal
yugi ad yeḥbes seg ucmumeḥ. Tenṭeq ɣer ufrux azeggaɣ tennaas :
- D acu i txeddmeḍ iman-ik deg tlemmast n teẓgi ɣef leṭnac n
yiḍ ?
Afrux amecṭuḥ ur nugid, yeffeɣ-d seg udhac-nni amezwaru mi
i tt-iwala maca yeqqim yeggugem, awal ur t-id-yuli.
- Ur ttagad, ur tufiḍ d acu ara k-xedmeɣ, ala ayen yelhan, ẓriɣ
d acu i k-yuɣen, ẓriɣ acimi i d-trewleḍ ɣef twacult-ik, ẓriɣ d
acu i k-xeddmen watmaten-ik.
Tameṭṭut-a teḥṣa merra s wannect-a acku, ziɣen d tawkilt n
teẓgi, issken-akk Rebbi Tenna-as :
- Kkes aɣilif kra n wayen ḍsan fell-ak wayetma-k d wiyaḍ ad
k-tekkseɣ tura kan, dɣa ma tebɣiḍ ad k-rreɣ tifeḍ akk igdaḍ
yellan deg ddunit merra.
Afrux ameɣbun yeldi kan deg warquqen-is, issenhezz kan
aqerruy-is tikkelt d agessar tayeḍ d asawen akken ad s-yerr s :
- Ih !
Teɛzem abrid, afrux-nni azeggaɣ yuɣal d amellal am udfel
yerna yettdeggir-d yiwet n tafat tamellalt d taqessḥant
yettḍurrun allen n win tt-iwalan. Tenna-as :
- Qmec tura allen-ik ad k-ssiwḍeɣ alma d imawlan-ik.
Teɛzem diɣen abrid wis sin yufa-d iman-is gar yemma-s d
wayetma-s. Tazwara ur t-ɛqilen ara, tuɣal yemma-s tḥulfa i
tasa-s n tyaziḍt tefrawes-d, tɛeggeḍ seg lferḥ :
- Lɛeslama-k ay afrux-iw amecṭuḥ !
- 54 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Temlel-nni n wafriwen-is seg wakken d taqessḥant tesdderɣel
merra atmaten-is yusmen seg-s, ma d yemma-s teqqim tẓerr
acku tḥemmel mmi-s nezzeh, maca seg wass-nni tuɣal teḥzen
am wakken yeḥzen netta ussan yezrin. Ula d igdaḍ-nni nniḍen
d arraw-is, ɣaḍen-tt imi uɣalen ur ttwalin ara.
Agdiḍ ameɣbun yeggra-d deg liqliq, yeɛweq d acu ara yexdem.
Ixemmem, ixemmem, yuɣal yebren ɣer teẓgi-nni, yessawel i
tewkilt-nni n teẓgi. Teffeɣ-d deffir n yiwet n tmadaɣt
tameqqrant tenna-as :
- D acu i k-id-yewwin diɣen ?
Yenna-as :
- Bɣiɣ ad iyi-d-terreḍ tiɣmi-inu tazeggaɣt, terreḍ-d diɣen
timeẓriwt i watmaten-iw i tesdderɣel temlel-nni i iyi-d-tefkiḍ
akken ad d-yezzi lferḥ s ul n yemma.
D ayen i s-yenna i texdem melba ma txemmem acku teḥṣa s
kullec. Dɣa netta yuɣal-d akken yella umayna, d afrux
azeggaɣ, ma d atmaten-is uɣalen ttwalin am zik. Seg wass-nni
ifrax-nni merra ččan tamsalt akken i ilaq, gzan tamsirt i senyefka ugdiḍ azeggaɣ, fehmen d akken mačči d tiɣmi i yettakken
azal, mačči d tiɣmi i d tidet. Akken tebɣuḍ tiliḍ, d amellal, d
azeggaɣ, d awraɣ neɣ d aberkan neɣ gar-asen, ala azal n
lecɣal-ik i itekkin. Yelha ma ɣur-k ul yeččur d tayri, tayri ara
tbeṭṭuḍ ɣef medden merra.
Tamacahut lwad lwad mliɣ-tt-id i warraw n lejwad.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 55 -
Ɛli U Lɛarwa
Meziane BOULARIAH
Amacahu,
A
ss en deg wussan n Rebbi, yella urgaz d tmeîîut-is
leêêun. Tamurt tettak-iten i tayev. Argaz d
afellaê, tameîîut d taâebbajt, texdem axxam terna
lexla. Ihi, teddun $ef tmura, ttnadin win ara ten-yesxedmen.
Leêêun steqsayen, wi icfan nitni d tikli. Yeîîef-iten yiv wala
azal, iêuza-ten ama d iîij ama d ageffur, asemmiv wala
aqecqac. Nsan nebla imensi u kkren-d ur ççin imekli. Lêaûul
ulac tin ur ten-neîîif ara. Almi ruêen bdan qevâen layas, d$a
mlalen-d d yiwet taddart. Kecmen deg yixxamen imezwura. Ur
âad akk wwiven $er tlemmast n taddart, twehhmen ! Taddart
la ne$ma, ulac la lêess la dderz ! Ur d-mmugren la amdan la
abhim ! Amzun di ttelt n lxali i ten-yu$ lêal. Ttkemmilen
leêêun, u yal axxam d-mlalen ad s-wwten $ef tewwurt. Ulac
êedd i sen-d-yerran awal ne$ i d-yeff$en $er-sen. Akken almi
taddart si rrif, kkes-d tawwurt i$ef ur sîebîben ara, yiwen
maççi ivall-d $er-sen. Armi ruêen ad ff$en i taddart, yeggra-d
kan uxxam aneggaru d wamek slan i unazeâ $er daxel mi
wwten di tewwurt.
Mi âawden sqerbben di tewwurt, slan da$en i ûûut n umdan
$er daxel yettnazaâ-asen-d. Inîeq urgaz yessawel :
- Ay at uxxam !
Üûut n umdan yerra-asen-d si daxel :
- 56 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- A kecmet-d ! Teldi tewwurt.
Deggren tawwurt n yi$il kecmen. Mi wwven $er tlemmast n
lêara, bell$ent wallen nsen, ufan-tt annect n leâoeb, xas ad dters deg-s rruplan ! Axxam da$en akken nniven, aggens-is d
abeîîeêvaê, xas rûu deg-s rreêba ad tecveê taddart kamel.
Bedden di tlemmast n uggens ssikiden akk akin akka, ur walan
êedd. Yenîeq da$en urgaz :
- Yella walbaâv deg uxxam-agi ne$ bdeh?
Yerra-as-d um$ar si teârict :
- Aql-i dagi di teârict ! Ur zmire$ ara ad n-ûubbe$ ! Qerrbet-d,
ur tsetêit ara !
Argaz yuli $er-s $er teârict, tameîîut tbedd deg uggens tettraou.
Akken idegger tawwurt n teârict urgaz, ivher-as um$ar yeééel
deg wusu, taduli tu$al-as seg yidmaren d akessar. Mi t-id-iwala
um$ar-nni, yessewâed-as-d s ufus-is i wakken ad yaé $er-s $er
wusu. Tameîîut terfed dduzan nsen si tlemmast n uggens u
terra-ten $er tesga. Ma d nettat truê $er t$imit tessers leâvamis fell-as. Argaz yes$im iman-is $er tama n um$ar, ssyin yenîeq
$er-s yenna-as :
- I yiâeggalen n uxxam, anda llan ?
Yenna-as um$ar :
- Mmuten akk ! At taddart da$en akken nniven, yiwen ur dyeqqim ! Tekfa-ten akk tterka ! Siwa nekk i iselken, aql-i ggra$d weêd-i ! Aql-i seg wasmi ruêen ur ççi$ ur swi$ ! Ur zmire$
ad mbiwle$ seg wusu wala ad kkre$ ad ssebbe$ ! Laé yeqqediyi, tazmert teooa-yi !
Argaz ibedd-as wawal gar yiles d tyersi ! Yettewtew kan ur
yeéri d acu ara d-yini. Udem-is ibeddel, yu$al d awra$ am
tektunya ! Allen-is bell$ent ! Seg i t-iwala um$ar ibedd kan
akken di taêeyyat yessusem, yeggugem am yes$i, yenna-as :
- I kunwi, d acu ken-id-yecqan akka ?
Yenna-as urgaz :
- Acêal ayagi tura, nekni aql-a$ d tikli $ef tmura ! Nettnadi ma
nufa win ara $-yesxedmen.
Yenna-as um$ar :
- Ihi, atan kullec $ur-wen, ma yella teb$am. Atan uxxam yettaâ
zed$et, attan tyuga kerzet ! Xedmet ççet ! Nekk maççi d ara
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 57 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
zed$e$ axxam-agi akk weêd-i ne$ d ay zemre$ ad ff$e$ ad
ânu$ takerza ne$ lec$al akk n berra ! Tura ma teb$am ad
teqqimem qimet u xedmet $ef yiman nwen. Nekk ur êwaoe$
acemma, maççi d ara t-awi$ yid-i s aéekka ! Si loiha nwen,
yella kan yiwen n lamer ad wen-t-id-velbe$ !
Yenna-as urgaz :
- D acu t ?
Yenna-as um$ar :
- Ad iyi-tessewwayem ciî n lqut !
Yenna-as urgaz :
- Ad ruêe$ ad ciwre$ tameîîut ssyin ad k-d-rre$ s lexbar.
Mi d-iûubb urgaz si teârict, yeêka-as akk i tmeîîut-is ayen i s-dyenna um$ar-nni. Tenna-as tmeîîut :
- Ay argaz, ur tt$imi$ da ! Amexluq-agi, ur yesâi ara laman !
Nekk uggade$ !
Yenna-as urgaz :
- A tameîîut, xzu cciîan ! Meyyez cwiî ! Nella ur nesâi ula d
tissegnit ! Nella d icriken, nettnadi anwa i$ef ara necrek ! Ass-a
aql-a$ nemlal-d d sseâd nne$ ! Tettwaliv yettunefk-a$ kullec,
axxam, tayuga d tferkiwin. Ayagi akk d ayla nne$ ! Ur $yettalas êedd deg-s !
Tenna-as :
- La k-qqare$ ur yesâi ara laman umexluq-agi ! Win ara yefken
akk ayen yekseb i umdan ur yessin ara, almi yella kra yellan !
Argaz ara ikemnen iman-is di teârict, ara yeffren udem-is $ef
medden, almi maççi d lâebd i yella ! A ttwulem d lweêc ne$ d
Wa$zen mavi s timmad-is !
Yenna-as urgaz :
- Sâu ciî n leâqel a tameîîut ! Argaz qqime$ $er tama-s,
mmeslaye$ yid-s u kemm la teqqarev d lweêc ! Uma yugi ad diûubb, yeggumma ad d-ibeggen iman-is, aya $ef loal-im !
Tenna-as :
- Amek $ef loal-iw ?
Yenna-as urgaz :
- Ih ! Imi d tameîîut kemmini, ur yeb$i ara ad temlilem !
Tenna-as :
- 58 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- Yuggad ne$ yessetêa-yi ?
Yenna-as urgaz :
- Yessetêa ! Yenna-k belli ayen akk ara neqqim dagi ur dyetûubbu ara si teârict akken ur $-yettmerrit ara ! Ivleb-a$-d
kan ad s-nettak ciî n lqut u yecrev-d nekk kan ara s-tyessalayen !
Tenna-as :
- Ur iyi-ççint ara tenzar-iw fell-as ay argaz ! Tura, ma d awaliw ara ta$ev, kker ad nerfed iman nne$ ad nruê ad nbeddel
taddart ! Nekk ur zmire$ ara ad qqime$ da ! Uggade$
amexluq-agi ad yezzi fell-a$ yiwass !
Yenna-as urgaz :
- Kemm tu$ev tannumi d ccaruka ! Tekkrev-d d taxemmast u
teb$iv ad teqqimev d taxemmast. Maççi d ay tu$ev tannumi d
liêala yelhan akken ad tt-tqeblev ass-a ! Ihi, siwa rrwaê ur
nettruêu ara ssya ! Maççi d ara veggre$ ne$ d ara aggi$ ssâaya
yecban ta ! D Rebbi i yeb$an ad yekfu lêif fell-a$ a yelli-s n
medden !
Tenna-as :
- £urek kan acu ideg d-nettu$al !
Tameîîut tedda-as di leb$i i urgaz xas ur teb$i ! Teqqim
lameâna nnig wul-is ! Tugdi tekcem-as $er yi$san ! Meâduret
tmeîîut ma yella tugad, axaîer, am$ar-nni, d Wa$zen ! Yufa-tt
wul-is ! Taddart-nni yexlan, maççi d tterka i tt-yekfan, d netta i
yeççan akk imezda$en-is si rrif ! Wa$zen, am teryel, yettbeddil
dayem ! Ad d-yu$al d ayen i s-yehwan : d lweêc ne$ d amdan
uêdiq ! U leâqel-is ne$ lefhama-s, yiwen ur ten-yeksib ! D ayag
i s wayes ur t-yeâqil ara urgaz, s wayes da$en ur yumin ara
tameîîut-is, xas akken nettat tcumm-itt !
Ihi, seg argaz yeîîef deg wawal-is, igmen ad yeqqim, tameîîut
terreé ! Teqqim xas ur s-yehwi ! Äacen imaren di tlata deg
yiwen uxxam, nitni di sin deg uggens, Wa$zen di teârict. Mi
ara tili tmeîîut deg uxxam d urgaz-is, Wa$zen weroin d-iûubb
si teârict. Imensi dayem d argaz i s-t-yessalayen $er teârict, ma
d imekli, ad s-teooen deg uggens, mi ff$en kan netta ad d-iûubb
ad t-yeçç. Asmi ara tekker tmeîîut ad teddem iceîîiven ad tentawi $er yi$éer ad ten-id-tessired, ad as-tessiwel ad as-divegger wid-is ad teglu yis-sen, ma d netta yettaggi ! Weroin i
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 59 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
s-ten-id-yefki ! Am wakken yessetêa-tt ! Zaâma ur yeb$i ara
tameîîut n wayev ad as-tessired iceîîiven-is ! Meâna netta, i
wakken kan ad ten-yessimen ! Axaîer, isel-asen-d mi ara
ttmeslayen deg yiv. Isel-as-d i tmeîîut mi ara tettêellil argaz-is
akken ad kkren ad rewlen uqbel ad iûar yid-sen kra !
Ihi, ûûbeê zik, mazal itran deg yigenni mi ara kkren, tameîîut
afus deg usewwi, afus di tarda wayev deg yivumman. Ihi, mi
yewjed kullec, heggan aâwin ara awin yid-sen, xebblen-as-d i
Wa$zen, ad brun i tyuga ad ruêen $er lexla. Argaz ad
yettmeggil, tameîîut ad t-teîîafaô deffir ad tzerreâ ne$ a
tetteééu.
Ruê a zzman ruê, yerna uqcic $ur-sen! Anda ara k-rren a
lferê! Ula d Wa$zen yefreê am wakken d mmi-s ! Ihi ussan-nni
ideg tella tmeîîut d timennifrit, argaz ur iteffe$ ara seg uxxam,
d netta i d-iqeddcen kullec i tmeîîut-is wala i Wa$zen ! Asmi
tessared, mi d-tekker ûûbeê, ad teddem mmi-s ad t-tettel deg
ubeênuq ad t-tawi yid-s $er lexla !
Kra n wussan umbaâd, mi d-u$alen si lexla skecmen tayuga $er
waddaynin, Wa$zen yessawel-d i urgaz; win yuli $er-s $er
teârict mmeslayen. Mi d-iûubb yenna-as i tmeîîut-is belli
Wa$zen yeb$a ad s-d-ttaooan aqcic-nni deg uxxam mi ara
ff$en a$e lexla. Yeb$a ad sen-t-yettâassa akken ur tenyettmerrit ara di cc$el nsen u netta da$en ad yesâu amwanes
deg uxxam.
Mmeslayen gar-asen, ad s-t-id-ooen ne$ ad t-awin yid-sen $er
lexla. Yella tkukra tmeîîut ad temfaraq d mmi-s ! Yu$al, mi stt-id-yewwi akk ssya u ssya urgaz-is, teqqbel ! Yesmaâreq-as
belli d nettat i t-i$aven imi segmi ara tawev $er lexla aqcic ur
yettrusu ara seg uârur-is. Meâna tidet, d cc$el i t-ice$ben netta
! Axaîer, mi ara awin yid-sen mmi-tsen, mi ara yettru,
tameîîut têebbes cc$el !
Seg wassen d asawen, ttaooan-d aqcic i Wa$zen ! Uqbel ad
ff$en, tameîîut ad s-tefk ad yeîîev, ad t-tettel, ad t-terr $er dduê
ad yeîîes. Ssyin argaz ad as-yessali llxiv $er teârict i Wa$zen
akken mi d-yuki uqcic ne$ yettru, netta ad t-ihuzz bla ma
iûubb-d si teârict !
Meânan akken kan ara kken di tewwurt n yi$il, netta ad yers
$er uggens ! Ad iûekker tawwurt si daxel ssyin ad d-iruê $er
- 60 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
dduê ad d-yeddem ûûebyan-nni ! Ad s-yefsi tattalt, ad tyesserqes deg yirebbi-s ! Ad t-imecceê akk seg uqerru almi d
ivarren, taggara ad t-iger $er uâebbuv-is ad t-id-yerr ! Ad tyessebleâ ad t-id-yerr ! Ad t-yessebleâ ad t-id-yerr ! Akken
acêal d abrid, alamma d tameddit, qrib ad d-awven si lexla,
tameîîut d urgaz d wamek ara t-yettel ad t-yerr $er dduê u
netta ad yali $er teârict, llxiv deg ufus-is amzun kra ur yelli !
Tameîîut akken kan ara d-tawev si lexla, ad terr qbala $er
dduê ad d-teddem mmi-s. Dayem tettaf tattalt-is tefsi u
taksumt-is teççullex ! Meâna nettat, ur yelli wayen i$er iruê
lbal-is ! Tenwa kan d tidi i t-id-yeccfen imi tellexs ûûura-s !
Tattalt da$en akken nniven, ûûebyanat akk fessin weêêed-sen
mi ara ttmiééiden ne$ tettin rennun di dduê mi ara d-akkin seg
yives.
Ruê a zzman ruê, ussan ttâeddin, agguren akken nniven, ma d
liêala n uqcic ur tbeddel ara ! Akken d-ilul i yeqqim !
Yeggumma ad yennerni ! Iqveâ-as Wa$zen ad yawi iri ad
yim$ur seg wakken imecceê deg-s seg wass $er wass ! Tameîîut
maççi tewwi-d s lexbar, argaz tura anef ! Almi iâedda useggas
d wamek tebda tetcukku belli yella kra yellan ! Meâna ur teéri
ara d acu ! Ayen s wayes tebda tetcukku, d tilexsi-nni n ûûura n
mmi-s ! Axaîer, ayen akken d-tettaf $ef teksumt-is, maççi d
tidi ! Tettaf-d fell-as cc$el n waldayen ! Üûura-s akk tettmenîav !
Tekker tmeîîut temmeslay-as i urgaz-is $ef liêala n mmi-tsen,
meâna netta yugi ad tt-yamen. Yeêseb-itt kan tettwazde$ am
wakken i$il ttwazed$ent akk tlawin ! Kra n wussan da$en
tâawed tenna-as u netta da$en yeggumma ad tt-yamen. Nettat,
tettruéu aqerru-s s tmenna, netta yettruéu aqerru-s s isu$an !
Yiwwass, kkren ûûbeê zik, tameîîut mi tekfa cc$el akk n
uxxam, thegga aâwin $er uqecwal, argaz yebra-d i tyuga ff$en
$er lexla ruêen. Mi wwven $er din, netta iteqqen izgaren,
nettat tesse$fel-it kan terreqîaq-d $er uxxam ! Mi d tewwev,
tuli $ef tzeqqa. Tessenser-d sin iqqermyad akken ad tmuqel $er
daxel d acu iverrun ! Akken kan tger tiî-is, twala Wa$zen
yetsummu di mmi-s ! Mi t-iger $er âebbuv-is ad t-id-yerr ! Mi
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 61 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
t-yessebleâ ad t-id-yerr ! Akken acêal d abrid ! Nettat bell$ent
kan wallen-is deg wayen tettwali ! Qrib yedda leâmer-is ! Ccwi
kan tqegged iman-is, ur tembawel ur tsu$ !
Tûubb-d s ttawil si ssqef, teffe$ $er ubrid. Tvegger tawwurt n
yi$il s wayen akk yellan di loehd-is ! Tesîerveq-itt akken ad s-disel Wa$zen ! Tefka-as lweqt ad yerr aqcic $er dduê u ad yali
$er teârict.
Tekcem $er uxxam u tebda tqeddec amzun akken kra ur yelli !
Wa$zen yesteqsa-tt-id ay$er d-tu$al zik si lexla ass-nni ! Ma
yella kra yevran ! Tenna-as belli tu$al-d kan i wakken ad tawi
iceîîiven $er yi$éer ad ten-id-tessired imi ddeqs ayagi ur
tessared ara iceîîiven akk umsen, ççuren d ilefvan d ddexxan.
Teb$a ad tfares assen imi d iîij akken ur ttâeîîilen ara ad
kkawen. Tenna-as ad s-d-ivegger iceîîiven-is, netta yugi. Mi dtejmeâ iceîîiven, tger-d mmi-s daxel n treêêalit t$umm-it s
ibeênaq. Teddem-d imaren azduz tennev-it di tattalt terra-t $er
dduê teffe$ !
Teîîef-itt-id d tazzla $er lexla ! Tewwev kan teêka-as i urgaz-is
ayen akk walant wallen-is ! Tenna-as ma ur t-yewwit ara Rebbi
ad yeddu yid-s ad rewlen ! Ad ruêen anda ara selken iqqerray
nsen d wanda ara d ssekkren mmi-tsen, yugi ! Yenna-as :
- Ruê a wer d-tezziv ! A wer d-tu$alev am kemm am ccetla-m !
Kemm tu$ev tannumi d tuttra, d tuâeîîra ! Awi mmi-m yid-m a
taqjunt ben taqjunt ! Ruêet ad teccerkem ! Ruêet ad txemmsem
$ef wiyav ! Liêala n dagi ur ken-id-tûaê ara ! Maççi n wudem
nwen !
Tameîîut terra tareêêalit-nni ideg yella mmi-s $ef uârur is
truê ! Ula d tuzzya ur d-tezzi ara $er deffir ! Wa$zen, deg
uxxam, akken d-teffe$ kan tmeîîut, yers-d si teârict. Yerra
qqbala $er dduê yeddem-d ûûebyan. Akken i t-iger $er yimi-s,
yufa-t d azduz-nni s-terra ! Yessusef-it-id ! Yeçça-t zzâaf !
I$eééa tirget ! Yeêûa belli «tameîîut» tevûa fell-as ! Yefhem belli
tfaq imi d-tu$al si lexla ! D aggay i tewwi mmi-s truê ! Yenwa
da$en ula d argaz-is yedda yid-s !
- 62 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Ass kamel netta lêu telêuv deg uggens ! Wwan iéerman-is seg
wurrif ! Yettayzag imi s-ruêen i tlata, ur yeççi yiwen deg-sen !
Almi d tameddit mavi, iîij naâd ye$li, yesla imaren i ûûut n
urgaz ineddeh $ef lmal ! Yeâqel ta$ect-nni ! D tin n urgaz-nni.
Zi$ ur yeddi ara d tmeîîut-is ! Akken da$en yesla i tewwurt
tennejqaq mi tt-id-yeldi winna, netta ineggez $er teârict, yuzzel
s usu yeééel ! Yerra iman-is amzun kra ur iûar ! Argaz
yessekcem tayuga $er uddaynin yeqqen-itt, yeççur lemdawed d
asa$ur i yizgaren ssyin yeddem-d is$aren yettruéu-ten $er
lkanun ad yessi$ timess ! Yenîeq-d $er-s Wa$zen yenna-as-d :
- Sêellab d ankum ! Ass-agi aql-aken tâeîîlem ur d-tekcimem
ara zik ! Vunne$ yeîîuqqet fell-awen cc$el imi teqqimem almi
d tura ! Ass-agi, ula d mmi-twen segmi teff$em yuki-d ne$
isu$-d ula d yiwet n tikkelt !
Yenna-as urgaz :
- A tameîîut truê u tewwi mmi-s yid-s ! Tenna-k belli keçç d
Wa$zen u tufa-k-id la t-tetsummuv ! Naqal, teb$a mavi ad
teglu yis-i ! Tâeîîart ben taâeîîart, $er liêala n zik i teb$a ad
tu$al ! Tcedha-tt ! Tufa-d ssebba s Wa$zen axaîer maççi d ay
tu$ tannumi d wayen yelhan ! Maççi d ay d-tekker di lxir ne$
di ssâaya akken ad teqbel ass-a kullec ! A timital-is, maççi d ay
ttarrant lxir ! Di tbaqit ideg tettent i teff$ent !
Yenna-as Wa$zen :
- Yecqa-k ! Ihi, imi ass-agi ulac-itt, zemre$ ad n-ûubbe$ $er
uggens, ad nqerrbe$ $er lkanun ad sseêmu$ ciî ! Ad nqeûûer,
ad nemmeslay gar-ane$ kan s yirgazen ! Ssker-a$-d aêendadir
n tmess ! Ger aîas igermyam $er lkanun ! Üekker da$en
tawwurt nezzeh, err-as aîas iqqjemyar akken ur tetteffe$ ara
lêamu !
Argaz iûekker tawwurt, yesser$-d aêendadir n tmess, yeggar-as
agermum deffir wayev ! Wa$zen yers-d si teârict, yeêrured-d
$er tewwurt n lkanun yesbercew ! Mqabalen imaren !
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 63 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Ttmeslayen. Yenna wagu yenna wavu ! Iv ileêêu ! Timess
tettenfufud trennu ! Simmal leêêun deg wawal, irrij i$elli !
Ssya $er da Wa$zen ad yessendeh argaz ad yeddem igermumen
ad ten-iger $er tmess !
Iv ineûûef, iqejmuren kfan ma d irrij yewwev uâemmur annect
ilat, almi yettfav lkanun ! Wa$zen iger tiî-is $er yirij, yessakedit nezzeh ssyin yerfed-d allen-is ireûûa-tent deg urgaz yenna :
- Ansi ara k-bdu$ ?
Argaz yenna-as :
- Bdu-yi seg uvar i$er-k d-yelêan !
Wa$zen yenna-as :
- La k-qqare$ ansi ara k-bdu$ ?
Argaz yenna-as :
- Bdu-yi seg ufus i k-yesseççen !
Wa$zen yenna-as :
- Ansi ara k-bdu$ i la k-n-qqare$ ?
Argaz yenna-as :
- Bdu-yi seg wallen ur nettwali !
Wa$zen yenna yas :
- La k-qqare$ ansi ara k-bdu$ ?
Argaz yenna-as :
- Bdu-yi seg umeééu$ ur nsel i lêess !
Wa$zen yenna-as :
- Ansi ara k-bdu$ ?
Argaz yenna-as :
- Bdu-yi seg wul yettaken laman d win ur nettamen !
Wa$zen yenna-as :
- La k-qqare$ ansi ara k-bdu$ ?
Argaz yenna-as :
- Bdu-yi seg uqerru ur netta$ awal n lall n uxxam !
Wa$zen yemme$ fell-as yeâdel-it-id $ef lkanun ! Argaz
yettwecwic uksum-is $ef tergin, Wa$zen iletteê deg-s !
- 64 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
IVRISEN
Tadiwennit n Lynda Koudache
Abdenour HADJ-SAID
Aâecciw n tmess
n Lynda Koudache
A
âecciw n tmess d ungal n Lynda Koudache i d-
yeff$en $ur Teérigin Tasekla. Lynda Koudache
tura tullisin maca tettwassen d tamedyazt imi dtessuffe$ 3 wammuden n yisefra : sin s tefransist (Comme une
forêt de mots dits, 2001 d L’Aube vierge, 2003) d yiwen s
tmazi$t (Lli$ uqbel ad ili$, 2005). Tikkelt-agi Lynda tu$al-d s
tewsit nniven n tira ur nelli d tamedyazt ur nelli d tullisin, i
tikkelt tamezwarut teb$a ad teârev tira n wungal imi wagi d
ungal-ines amezwaru, u nessaram maççi d aneggaru : si
tmedyazt $er tullist $er wungal.
Win ur nessin tameskart, mi ara i$er ungal, ad iéer belli
tin t-yuran d tamedyazt, imi tettban-d tira n wungal tecbeê,
tewzen, tezzuzun am tmedyazt. D tagi i d tamawt tamezwarut i
d-gre$ mi $ri$ isebtar imezwura n Aâecciw n tmess.
Aâecciw n tmess d taqsivt n Favma yettidiren di
tlemmast n tmetti taqbaylit anda tameîîut ur tesâi ara amkanis, anda tameîîut tettwaêqer, anda qqwant tkerkas d lexdeâ,
timetti yettqadaren win yesâan, iêeqren win ur nesâi, timetti
anda tameîîut d taâdawt n tmeîîut… Annect-agi n leâyub
merra temla-a$-ten-id Lynda di te$zi n wungal d-iêekkun $ef
tudert n Favma tagujilt d-yufan iman-is tettmengar deg
yiberdan almi d asmi i tt-yejmeâ Dda Saâid $er uxxam-is.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 67 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Favma d xalti-s Cabêa llant leêêunt $ef tuddar
ttmetrant lqut. Abrid yessawev-itent $er uxxam n Dda Saâid i
tent-ijemâen, yefka-asent yiwen uâecciw ttidirent deg-s. Deg
uâecciw-agi tecâel tmess, tesseêmuy $er-s Favma segmi dteggra weêd-s. Tbennu tirga $ef tmess, tirga n tmess d usirem,
sin wawalen ur nezmir ad dduklen : ma tella tmess, yella
wur$u d uêaruq, maca ulac asirem ! Akka i tella tudert n
Favma : tikwal teêzen, teêreq, tikwal nniven tettavsa-as-d
ddunit, maca ugar ayen teêzen ayen tevsa. Akka di$en ara tili
tudert n Wezna, yelli-s n Favma i yeîîfen amkan n yemma-s
deg wungal n Lynda.
Favma d Lâerbi, mmi-s n Dda Saâid, mseâoaben,
myezwaoen nnig leb$i n Louher d weltma-s Yamina. I wakken
ad tessiwev ad teqceâ Favma seg uxxam, tetbeâ rray n weltmas, tessuter di Lla Lkaysa, yiwet n tmeîîut ixeddmen iêeckulen
ad as-d-texdem kra n usafar ara yebvun gar Favma d Lâerbi.
Dagi tameskart tessawev ad d-mmeslay $ef kra n t$awsiwin n
tmetti taqbaylit êala tameîîut i izemren ad d-temmeslay fellasent. Tismin n tem$arin ne$ n tnuvin, tadduyin, iêeckulen…
annect-a merra i wakken ad sseddunt tudert n yirgazen. Win
ara ye$ren ungal-agi, ad ifiq d akken bab n rray di tmetti
taqbaylit maççi d argaz akken s-neqqar, maca d tameîîut ; d
nettat i yessedduyen timetti d tudert akken i s-yehwa, d nettat i
yettrayen, $as akken, s ufella, yettbin-d urgaz d netta i d
aqerru. Maca, akken qqaren, ixxamen daxel isel$en !
Louher ur tessawev ara ad teqceâ Favma seg uxxam
maca tessawev ad tne$ mmi-s n Favma. Deg tmettant n Saâid,
bdant twu$a la d-rezzunt $er tudert n Favma ta deffir ta :
Lâerbi yettwan$a, Dda Saâid ur iâeîîel ara ivfer-it, Wezna tluld, Qasi yerra tameîîut n gma-s, Favma, nnig leb$i-s ; yesserwaas lemrar, yessawev almi yetâedda $ef nnif n Wezna, yelli-s n
gma-s, akken ad tt-yessenz i yiwen umarkanti, winna d$a i
yen$an argaz n Favma, baba-s n Wezna !
Aâecciw n tmess d ungal amezwaru s tmazi$t i tura
tmeîîut i d-yettwaéergen. Anya n wungal yesmektay-a$-d
ungalen n Tahar Benjelloun, anda amsawal yessekcam-d iman-
- 68 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
is ssya $er da akken ad yesseêder ime$ri am inigi $ef wayen
iverrun akked uwadam agejdan.
Tutlayt n wungal d taqbaylit timserreêt, yerna zeddiget.
Tameskart tessexdem kra n wawalen d tenfaliyin tiqburin :
tafeggact, tadfert, a$rum ageswaê, yuyes yexmet, taxxamt n
rray, teîîef-itt tekeckect, mav$abu, taêabakt, …
Tessexdem tmeskart kra n tugniwin icebêen i wakken ad dtemmeslay $ef yir liêala ideg llant Favma d xalti-s Cabêa : …
ttemzu$arent amzun akken ifeéé-itent lêif, yessusef-itent-id d
yiwet n t$animt teâwej, teçça-tt tfiri, tuli-tt ta$ert… (Sb 29).
Ne$ anda i d-teglem ccbaêa n Favma : Favma segmi
tessawev d tameîîut, ad as-tiniv d lmalayek i isuven deg-s tu$al
d tileméit tecbeê aîas. Lqedd-is d alemmas, ûûura-s d taçurant,
acebbub-is d leêrir, d aberkan almi d ammas, lermaê d
iberkanen, timiwin âedlent, ccfer $ezzif, allen d timeqqranin d
tiberkanin am uâeqqa n uzemmur, imi-s d axuxi, asevsu ines
yeâdel d amellal, aksum-is d amellal am udfel, ireqq wudem-is
amzun d asisnu. Win i tt-iwalan ad yewhem di zzin-is d leâqelis ééayen d lehdur-is iweznen… (Sb. 47).
Akken yeb$u yili, Lynda Koudache, deg ungal-agi,
tessawev ad tekcem $er unnar anda êala irgazen i yellan
sserwaten deg-s. Tessawev ad teglem timetti taqbaylit s
texnanasin iverrun deg-s ddaw u$ummu, imi timetti nne$ s
ufella tecbeê terqem, $er daxel ula i d-nini. Sisyphe yessegririb
aéru, nekkni s leqbayel nettâebbi-t !
Lynda Koudache, Aɛecciw n tmess, ungal. Tazwart sɣur
Saïd Chemakh. Tiẓrigin Tasekla, Tizi-Wezzu, 2009. 163 sb.
TADIWENNIT
T.T. :Amek i d-yella uâeddi inem si tmedyazt $er wungal ?
L. K. : Bdi$ tira s tmedyazt s tefransist d teqbaylit, imiren u$ale$
$er tullist tamezwarut i uri$ s teqbaylit «Anagi n tudert» yis-s
wwi$-d arraz di temzizzelt n FFM, ayen i yi-yefkan tab$est i
wakken ad aru$ ungal «Aâcciw n Tmess» Di ûûenf-agi n tira
ufi$ iman-iw, ufi$ abrid ajdid i u$e$ nekk d yiwadamen akken
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 69 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
ad neêku timetti s ccbaêa ines s ccmata ines, timetti tella ivelli,
ass-a, ad tilli azekka. Yal ûûenf si tira-agi yeroa nnuba-s, yusa-d
deffir wayev.
Deg umeslay inem $ef wasmi i d-turew Favma ne$ asmi truê
Louher d weltma-s $ur Lkaysa, tessawvev ad d-tweûfev akken
ilaq tiswiâin-nni. Amek armi i d-teêkiv annect-a ? Ayadra yella
wass ideg têedrev ne$ tella tin i m-d-yeêkan ?
Awûaf i d-weûfe$ rebbu n Favma, d yemma i steqsa$,
teêka-iyi-d akk amek i d-rebbunt tlawin n leqbayel zik, yerna
ulac tawil. Ma d awûaf i d-weûfe$ rrwaê n Nna Louher d
waltma-s $er tderwict, d nekk i ruêen $ur-s, wala$ amek i
tzurunt temzurin, amek i ttwekkilent taderwict ttamnent yis-s,
wala$ amek taderwict tezga teqqar zemre$ i yal a$bel, i yal
aîîan, tqeqar yella ddwa, d acu ddwa tura $lay ! Dinna steqsa$
iman-iw d$a d taderwict-agi yesâan i$eblan tezmer ad d-tawi
ddwa i tmetti s lekmal-is ?
«Nadit s leâqel gar lexyuv n uéeîîa ad tafem ticrav...», «Rrqemagi, d avref mebla initen…», «Di rrqem-agi ad tafem...»,
«Maççi akken toeâlev îîfen lexyuv n uéeîîa n tudert ara
qqimen » «Di rrqem-agi ad tafem tayaéilt teêfa... », «Di rrqemagi êadret ad tettum... nadit lexyuv n uéeîîa... ». Aceîîiv ara dyefk uéeîîa d win n tudert ne$ d win i d tudert ?
Aceîîiv ara d-yefk uéeîîa d tudert s yiman-is akken i syehwa tella, d tudert terqem s rrqem yecbeê ne$ yecmet, s
rrqem yessefraê ne$ yesseqraê, s rrqem yuyes ne$ yessaram, d
tudert n yivelli tella tâeda, d tudert n wass-a tettili nettidir
deg-s, ne$ d tudert ad tili azekka i tsuta i d-itedun. D tudert
ireqmen s lmeâna deg uéeîîa n ddunit.
Ne$ra deg Uâecciw n tmess tudert n tmeîîut i tura tmeîîut. D
acu ara d-yawi uglam-agi n tmetti taqbaylit taqburt i tilawt-agi
ideg nettidir imir-a ?
Aglam-agi aqbur n tmetti ad d-yawi i tilawt n yimir-a
tamusni, asirem, leêmala n medden gar-asen, izerfan, leqder,
ad d-yawi tab$est n tmenna n tidet telha ne$ dir-itt, mebla
- 70 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
tugdi, melba leêya, mebla lâib, imi lâib ameqqran mi ara neffer
tidet, mi ara nesrusuy allen nne$ $er lqaâa s tkellax d userdal
akken ur nreffed ara allen nne$ $er tidet d tmusni.
Dda Saâid iqeblen snat tberraniyin deg uxxam-is, mmi-s
izewoen akked tmecîuêt deg-sent, Meqqran aûekran, Dda Qasi
yetâeddan $ef yelli-s n gma-s... D tamsalt n tmetti taqbaylit ne$
teâna merra talsa ?
Tamsalt n Dda Saâid iqeblen Favma…. Qasi yetâeddan
$ef yelli-s n gma-s, d timsal yeânan akk talsa, imi llant di tmurt
n Leqbayel, di Lezzayer, di ddunit merra.
Wissen ma nezmer ad nsers timetti taqbaylit deg unnar
agra$lan, deg talsa i wakken ad d-nini uguren n tudert yellan
lad$a widen n tmeîîut.
Nezmar ad nsers timetti taqbaylit deg unnar agra$lan,
deg talsa, imi timetti taqbaylit d timetti icuban $er tmettiyin
nniven deg wuguren i d-ttemlilint tlawin. D acu tikwal
ttemxallafen wuguren si tmetti $er tayev $ef wayen iccuden
$er leâwayed d yidles, ttemxallafen gar win i ten-id-yeqqaren d
win i ten- iteffren.
Acu$er d timetti taqbaylit i d asentel n wungal-im maçç d
timetti tazzayrit ?
Ulac lemxalfa yellan gar wuguren n tmeîîut taqbaylit d
tezzayrit, imi uguren mcuban akken llan. Mcuban amek i
m$uren deg userdel, di leêya, di tugdi deg ukukru, da$en
mcuban di teb$est, di loehd i nesâa akken ad ten-nekkes, ur dttu$alen ara. Mazal abrid n yizerfan n tlawin yennev ivul, $as
yella d acu i d-êellant si zik $er tura.
Yella wayen i tettheggiv ssya $er zdat ?
La d-ttheggi$ ammud n yisefra d tullisin.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 71 -
21 si furar, ass
agraɣlan n tmeslayt tayemmat
Cherifa BILEK
D
acu i d-yesmektay wass n 21 si furar deg
walla$ n yal yiwen deg-ne$ ?
21 si furar n yal asseggas d ass agra$lan n
tmeslayt tayemmat i d-tessebded Tesqamut n l'Unesco seg
useggas n 2000 i wakken ad terr lwelha $er wazal n tmeslayin
tiyemmatin d tifrat i zemrent ad d-fkent i tôuzi n wuguren i dttmagaren yimdanen deg umaval anda tugget deg-sen kkan-d
si war amqader gar-asen, d usem$er n kra $ef wiyav, d
usem$er n tmeslayt $ef tayev lad$a, tameslayt n umnekcam $er
tmurt ur nelli d ayla-s
Amsefhem gar yimdanen, gar yi$erfan n umaval s
umata ur yezmir ad d-yili ma yella wa ur yeâqil wa, wa ur
iquder wa di tmeslayt-is, deg wansayen-is, deg yidles-is, deg
umezruy-is…atg. Talwit ur d-tettili di tegnatin yecban tigi.
Tella da$en yiwet temsalt ilaq ad tt-id-nini, tameslayt tayemmat
ur nesâi azal tettawi bab-is ad tt-yenker ne$ ad yessetêi yis-s.
D$a ma nruê akin di tmu$li, ad naf amdan yesmenyaf
ad yelmed timeslayin nniven "yessawaven", yessem$aren di
ccan, tid yessishilen abrid $er tedrimt. Dagi d a$bel n tmu$li n
umdan ilmend n wayen "ara d-yawi" deg yinurar n lxedma, n
tmetti…atg. I wacu ? imi aûeméi n tmeslayt yessawav ad
teqqim kan deg uxxam, seg umnar n tewwurt $er daxel, di
lweqt ideg tiyav yeîîfen amkan ines, sseqdacen-tent deg
yiêricen yemxallafen n uselêu n lec$al n tmurt, deg tedbelt, di
tedrimt, di tsertit, deg usegmi d uselmed, di ttawilat n
- 72 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
taywalt…atg. Maca, ilaq ad néer d akken d luluf n tmeslayin i
yettmepaten imi ur ttwaseqdacent ara, imi ur sâint azal, ur
sâint amkan, kra kan seg-sent i d-yufraren, imi inurar ideg
ttwasqdacent d wid yettawin $er zdat, ama di tmusni, di
tdamsa, ne$ deg unnar atrar n tesnafukest. Ma yella nu$al-d
$er tmeslayt tayemmat d wayen i d-tepawi i umdan s timmadis, ad naf d akken tizrawin yepwaxedmen ilmend n waya,
sseknent-d belli lfayda tettili-d ama $ef tnefsit, ama deg wayen
yeânan tudert gar wiyav, di tmetti, ne$ deg unnar n usnedwel.
Amedya, ma nehver $ef ugrud, qqaren almud n tmeslayt
tayemmat di lakul seg yiseggasen imezwura n t$uri yepêarab
$ef tnefsit-is, imi ur d-yepili ara yi$isi gar-as d lwacul ines, d
tmepi ideg d-yekker, yerna yessishil-as tamusni n tmeslayin
nniven tijenîavin.
Tamsalt-agi, teêwao tazrewt lqayen s$ur yimusnawen
lad$a di tmurt nne$, imi, ma nwala $er tmazi$t kan, yellan d
tameslayt n yiwen uêric n yizzayriyen ireûûan iéuran-is deg
umezruy, d taqdimt gar tmital ines yemmuten ass-a, waroin ur
tepwas$er deg u$erbaz azzayri si timunent n Lezzayer armi d
1995, armi d-yella aîas unaveê fella-s.
Amedya n tmazi$t, tameslayt tayemmat di tmurt n
Lezzayer : sani i tewwev segmi i tekcem s a$erbaz ? D acu n
yimukan nniven i tudef ? Ass n wass-a, nesâa ugar n 159.0002.
yinelmaden i ye$$aren tamazi$t di 3 yiswiren n leqraya; $$aren
di 11 n lwilayat n tmurt nne$, nesâa da$en imiyyaten n wid dyeff$en s turagt seg usuddu n tmazi$t n tesdawit, ur d-nufi
lxedma, nessaram da$en ad tepwas$er tmazi$t di yal tamnaî n
tmurt anda pidiren yimazi$en. Nessaram ad tili tmazi$t deg
yi$erbazen merra, xerûum di lwilayat anda tella tepwaselmed
yerna, lemmer d leb$i, ilaq tameslayt tayemmat ad tepwas$er
seg useggas amezwaru n unekcum n uqcic ne$ n teqcict $er
u$erbaz ama deg uswir qbel amezwaru, ne$ deg uswir
amezwaru.
Asummer l'Unesco deg wannect-a d win yeqqaren ; ilaq
d akken timeslayin pmeslayen medden segmi ara d-lalen, ad
ilint ttwase$rent di lakul xerûum ukué (4) yiseggasen
2
Leêsabat n Te$lift n Ttrebga d Usegmi.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 73 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
imezwura n t$uri. Mi yebna, yerna isemmed ugrud timanitines, ur yelli wayen n diri ad as d-yevôun di tnefsit-ines, ne$
$ef timmad-is ma yelmed timeslayin nniven.
Ma nmuqel s inurar nniven ad naf tamazi$t tepwaru,
ulamma tura tebda tetteldi kra n tewwura. Asqamu Unnig n
Timmuz$a yessufu$-d aîas n yidlisen, llant kra n teérigin
nniven, da$en iqeddcen deg uêric-agi. Tamazi$t tekcem
pawilat n taywalt, imi iseggasen-agi ineggura llan-d yisalen di
tliéri n Lezzayer, terna-d ussan-agi kan iâeddan, tepwaxleq-d
tliéri n tmazi$t i wumi semman tiliéri tis 4. Awi-d kan yella
unnar amaynut, a$bel tura d ahilen i d-yepwaheggan ma ad
mûaban d wayen neb$a d wayen nessaram.
Ad d-nesmekti kan, si timunent n Lezzayer $er me$res
2009, tiyemmatin d yibabaten nne$, d warrac nne$ imecîaê
yettmeslayen êala tamazi$t, pwaverrfen, yiwen ur asen-yerri
azal, yiwen ur ten-yeêsib ddren di tmurt nsen, ama deg wayen
yeânan tiliéri, ne$ deg udawi, ne$ di ccraâ, êwaoen dima,
amsuqel ma yella … ufan-t.
D$a arrac nne$, ur ten-id-iûaê ad uraren timezgunin
deg yixxamen n umezgun s tmazi$t, ur ttwalin tisgilin n
warrac imecîaê s tmazi$t. Ayen yexdem "Pucci" di temnavt n
leqbayel !... Ferêen warrac d tullas maççi d kra, ufan iman
nsen di tmeslayt nsen, n lejdud nsen, ay$er i sen-yepwakkes
uêulfu yecban wagi ! D tawa$it.
Zik aîas n zzrubat i iêurben $ef tmazi$t, maççi dayen i
nezmer ad nebder deg uvris-agi, imi yal tamnavt si temnavin n
Timmuz$a (Qesde$-d tid n Lezzayer kan) tesâa amezruy i$ef dtâedda.
Ihi, yettunefk ad afent tmeslayin tiyemmatin amkan
nsent di tmetti, imi tiririt n wazal i tutlayt tayemmat d ayen
yettarran azal i umdan imi timeslayin tiyemmatin d agerruj n
talsa. Tura aql-a$ di lqern wis 21, zzrubat-nni yakk $lin imi i
$-d-kecmen ttawilat nniven i $-d-yewwin timeslayin tijenîavin,
kecment-a$-d $er lêara neb$a ne$ ur neb$i. Degmi i d-neqqar
d akken yewâer i tmeslayt ur nesâi $er tama-s adabu d tdamsa
d wallalen imaynuten i wakken ad tidir di ssuq-agi ur nesâi
rreêma. D acu i d abrid ilaqen ad t-nevfer ihi, i wakken
Tamazi$t ur tnegger ara ?
- 74 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Tamezwarut, n tmezwura, tamazi$t ilaq ad tedder deg
yiles, lmeâna-s ilaq ad p-nhedder, aya ur yeêwao awal fell-as.
Akken teb$u tili teswiât, tamazi$t teêwao leqdic asertan i
lmendad ines ama d leqwanen ara d-yesbeggnen amkan-is d
wid ara iwellhen $ef useddu ines s lmendad n tsuda ara ttirefden, d useqdec ines di yal inurar yellan : di tmetti, deg
u$erbaz, di tseddawit, deg yiêricen atraren n taywalt, di tujjya,
di te$demt, di leqdicat idelsanen, deg yidlissen deg uéeîîa n
l’Internet…atg.
Tamazi$t, tameslayt-agi tayemmat $layen, yettraou-tt
waîas n leqdic, s ucemmer n yi$allen n tarwa-s, win ur nexdim
ayla-s ulac win ara s-t-ixedmen, win ur nekmiz i yiman-is ulac
win ara s-ikemzen.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 75 -
Aẓar aneggaru
Fatima AIT HAMLAT
T
amurt s wagu tesulles, mazal cwiî n nniya deg
oardan, mazal tayri n tmurt deg wulawen. Akken
kan kfan seg wansay-nni umi qqaren “anéar”,
akken kan d-bernen i taddart ur âad yeftil seksu ye$li-d igenni
$er tmurt, bdant-d tmeqwa la d-$ellint. Yebda-d ugeffur tiyita
atan yuzzel-n Ëemmic mmi-s n Bussad loar nne$ $er waftis
anda lli$ :
- Rebbi ad k-yelli a Dda Yidir !
- Ad k-iûeêêi Rebbi, acu akka ?
Aqcic la ilehhet, tekfa seg-s tezmert, tidiwin, ileddayen. Kullci
la d-i$elli êala axlul i t-ixuûûen. D acu-t umexluq -gi ? D acu i
t-yugen ? Muqle$ d asawen d akessar, yeffus zelmev, $ile$
yella win i t-id-itebâen ulac…
- D acu k-yu$en a Ëemmic; ni$ d lxir i k-id-yecqan ?
- D lxir kan, ncallah êala lxir ara yilin; uzzle$-d wwi$-ak-d
isalan, ur éri$ ma ad k-sferêen ne$ ad k-sqerêen !
- Acu yevran âni ? Aha $iwel tcerrgev taâebbuvt-iw, t$evlev
ifadden-iw.
Ëemmic ikukra, yeggumma ad d-yini, zi$en d ileméi ! Meqqer,
yefhem, ikukra ad yessali awal acku yessen-iyi, yeéra tagnit
ideg lli$, yessen tadyant n warraw-iw iruêen wa deffir wa.
Meskin ! yuggad fell-i.
- Aha $iwel; ad k-d-yefk Rebbi tu$mest, tgezmev tasa-w.
Ëemmic yessumeééa, yeggumma ad d-ye$li wawal seg yimi-s,
$ave$-t âeggve$ kan fell-as ivegger-it-id.
- 76 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- D aqcic ! D aqcic i d-yernan $ur-k, ad t-yeg Rebbi d aseâdi.
- Amek ! Amek ! Amek ! Bdi$ asqewqew ula d nekkini, $lin-iyid ula d ileddayen.maççi êala Ëemmic umi d-$lin.
- Aqcic ! Tenniv-d aqcic ni$ ?
- Ih a Dda Yidir d aqcic, âni tâuégev ?
- A Rebbi ad ak-ibarek, tesouoogev-d ul-iw.
Veggre$ kra yellan deg ufus-iw jbi$ d tazzla, ass-nni cfi$
tem$i-yi-d yiwet tezmert amzun d anaddal i lli$ maççi d Yidir
aéayan akken i yi-qqaren l$aci, ad aîukki i îîukki$, nedhe$ $er
Ëemmic nni$-as :
- £urek , $urek dduzan-nni err-iten s aâecciw.
D affug i ufge$ s axxam, yeffe$-iyi leâqel, ur éri$ acu xedme$.
Mi wwve$ ssekre$ yiwet tiééift n tavsa d ayen ur d-nelli, valle$
$er wansi snu$re$ i Sekkura tamuîîut-iw.
- Wa tam$art ! Wa tam$art ! Iêemmel-iyi Rebbi, tebra ar iyiiêemmel Rebbi, ur umine$ ara ad awve$ ad d-rre$ isem-iw
wellah ma umne$, refde$ ifassen-iw s igenni nni$ : A Rebbi ad
ak-ibarek, a Rebbi ad ak-ibarek yu$al-d Yidir akken ad yidir
asmi ara mmte$.
Yekker uhetwir di lêara tewhem taddart.
- Acu yevran ? I la ttmesteqsayen.
- Aâni drewcen yim$aren inna ni$ d acu ?
Yeffe$-d Ëmiduc, yiwen seg udrum nne$ yessawel-iyi-d :
- Wa Yidir ! Wa Yidir, acu yevran ni$ d lxir ?
- D lxir, ulac lxir yugaren wa.
Veggre$-d avar-iw deg yimi n tewwurt cmumêe$-as-d :
- A d isem-iw i d-yu$alen ma teb$iv ad tferêev.
Jeooiga, tameîîut n Ëmiduc, akken kan tesla i lehdur tegzem-a$
awal s t$i$it n te$ratin.
- D aseâdi ! D aseâdi uqcic ad t–yeg Rebbi d aseâdi la fell-awen
la fell-a$.
Ëmiduc d Jeooiga êemmlen ilufanen, êemmlen arrac, tullas
ssarmen lemmer sâan xerûum yiwen, maca d dderya d tunîict n
Rebbi nitni ur sen-yefki ara ayla. D iâiqren ! “Ameççim deg
yigenni, timegzert di tuggi” d lfal s wayes d-yegla Yidir asmi dilul, yegla-d êala s lehwawi d yideflawen deffir u$urar yerzan
tamurt acêal d aggur, ilul di taggara n lexrif ur d-nefki ula t
duddimt n waman.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 77 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Asmi d-yeldi tiî-is, yeldi-tt-id $er lkanun icebbêen s uqejmur n
tasaft d titgin tizegga$in yefkan an$i s iîij yettferzegwin, ye$li-d
$er t$er$ert deg waddaynin tebra ar deg waddaynin akken ad
s-ifsusen yimzikmaren akken ad s-yifsus warraw akken
yettifsus $ef testan d yi$ersiwen akken ma llan. Teddem axican
tessa-t, teqquddec fell-as tebda asnu$er :
- A sidna Nuê ! Sufe$-d rruê si rruê ! Tesnu$er akken
berdayen tlata almi d-ye$li uqcic amzun d azazu, d assekur !
Yidir amecîuê ilul-d deg yiwen uxxam gar yixxamen
imensayen n tmurt n leqbayel icebêen s wallalen n tale$t am
txubay d yecbula, yeldi-d tiî-is deg uxxam n téuri yecban
tafelwit n taklut ireqqem unaéur s rrica-s, anaéur-agi d
yemma-s Sekkura.
Sekkura ! Am yal tameîîut taqbaylit, teéwer, $as tarwa n lêif,
$as tarwa n lmerta $er yimawlan-iw maca ur tefti ara s ufus,
teûber $as yeqber wul-is, tekna i tuyat-is i wakken ad teqqim
$ur warraw-is, meskint tuggad ad tt-veggren.
Tiyita akked tlufa ur kkint ara seg-i, ula d nekk am nettat ur
zmire$ ad d-neîqe$ gar yimawlan-iw, ur zmire$ ad d-hedre$
lêeqq wala lbaîel, uggade$-ten, akka i $-ttrebbin zik. £as
axxam nne$ yeôwa, $as baba ur ixuûû ara maca Sekkura tezga
txuûû meskint, d tisigert nne$ i tettett, tikwal ttnekkare$ mebla
ma ôwi$ akken ad yesker wayen ara d-yeggrin i Sekkura,
tett$av-iyi, maca tamcumt d yemma tezga tella taluft-nni n
tem$arin “ad kkatent ttrunt”, yal ass d acetki fell-as, ula asmi
tesâa aîas n warrac, tezga meskint d tislit $as d tam$art deg
uxxam-is. Tesâedda ayen ur yesâedda yiwen, tura teggra-as-d
telwit ggran-as-d wussan yemmut um$ar, temmut tem$art.
- Uk (Tesse$zef-it di lmenîeq) testeâfa akken i wen-d-bdi$ awal,
Sekkura am yal tammeîîut taqbaylit teéwer, uqbel ad d-terbu
ne$ ad teg adis ad tili thegga akk ayen ilaqen, aqeclaw ur dyett$imi seg wasmi tella deg waggur wis sdis tella tettheggi
tekkes akk abbu, a$ebbar, tissisin tebda-d i uxxam d tirni wa
deffir wa.
Tesseqcer i$urab yiwen wwet-asen deffir wayev, akur
amezwaru t$err-it s wakal yufafen, trucc-it s tumlilt. Trucc akk
iûrab, tezzi $er ssqef d tesga ufella, tebges-asen i yi$urab azgen
ufella s tumlilt, azgen n wadda s loir d amellal.
- 78 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Yexlev uzegzaw d umellal, D ayen izaden si ccbaêa, d ayen
ijebbden tiî. Twenneâ akk axxam-is s tallelt n kra tlawin
téemziyin d-tervel, mzint i$urab almi qqlen d leêrir, zemre$ ad
d-ini$ d lemri acku yettban-d wudem-iw deg-sen.
Mi tekfa seg uxxam tezzi $er t$er$ert, tdel-itt akk s ssima
terna-yas amzay, ula d nettat teqqel am leêyuv d lemri.
“Sers Äli rfed Faîima” ulac asteâfu yal ass d acu n cc$el, tekfa
seg uxxam tneggez $er berra d uzniq yellan zdat n tewwurt
nne$, trucc-iten s waman, tûeddeê-iten tessa-asen le$bar n
testan yeêlulin deg waman, mi yekkaw yeqqur iban-d amzun d
ssima, ulac ula d acemma u$ebbar tzemrev ad tt-tmecêev ula s
yiles-ik. lêaûun am berra tmadeft ula i d-ini$ d tafelwit unaéur
yerna s tidet.
Yidir ! £as ilul di twacult n yirgazen, maca yufa-d axxam d
ilem, atman akk d yirgazen, wa yezweo wa deg ubrid, wa d
anemhel wa d anelmad, yufa-ten-id merra srafgen, ooan
axxam nsen. Axxam-nni ideg d-lulen ooan-iyi, ooan yemmatsen yal yiwen deg-sen tamdint yekcem.
S telqay n wawal, Yidir yufa–d axxam d aêefrur, ulac win ara
t-id-yessevsen wala win ara yuraren yid-s, yufa-t-id am loamaâ
zun akken d amenzu $er uxxam-agi daymi qquren”ula d
iâessasen n lêara yefreê, tefreê tesga tecmumeê, ferêen ula d
imnaren”. D tidet, ferêen ula d imnaren, ula d aseâdi icebba-yi
Rebbi seâden-iyi-d. Tenhewwal taddart $ef mimmi Yidir,
yekker udriz tendeê tme$ra, sked anwa ur d-neâriv am
yirgazen am tlawin am warrac am teqcicin, ruêen-d merra
meccuc qeccuc ula d imuvan usan-d.
Maççi d zzux ara d-zuxe$ s yiman-iw d tidet ruêen-d l$aci,
êemmlen-iyi akk akken ten-êemmle$, seâden-iyi-d akken senttaâide$ ula d nekkini.
Yebda udriz, ti$ratin r$ent bdant s agemmav, timezliwt n
wadraren, azger, urar yendeh di lêara ccveê akked tbu$arin d
ayen ur tettamenem.
Leâmer éri$ tame$ra yecban tame$ra n Yidir, leâmer sli$ i
wurar yecban urar-nni, $as âeddant fell-i ûa n tme$riwin maca
êala tagi i la itezzin deg yimeééu$en-iw d walla$-iw, ur iban
ma d ccuq i ctaqe$ ilufanen ne$ d urrif n warraw-iw i yiyeooan ferêe$ annect-a.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 79 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Lukan d lferê kan maâlic ula d leâqel yeffe$-iyi ur éri$ acu i
xedme$, yewwi-yi ucewwiq n wendiz (lferê) almi d-rse$ gar
lxalat $er ccna akked ccveê lsi$ aserwal bu tcullivt, lqemja
tamellalt akked ubernus n luber, velqe$ i ugerjum-iw s lqed :
A lxir-iw, a lxir-iw
Ilul Muêend U Yidir
A lxir-iw, a lxir-iw
Axalaf aneggaru
A lxir-iw, a lxiri-iw
£as ooan-i imezwura
A lxir-iw, a lxir-iw
Tasa-w ur yi-tcuêê ara
Yeêvem umendayer-nni, acu n te$ratin-nni leâmer tent-éri$,
cevêe$ almi fesre$ dayen âyi$, qqime$ ad steâfu$ almi sli$ :
- Awwah ! Awwah argaz inna waqila yesleb, ur s-d-yeggri ula
d abruy n leâqel. I s-nnan yinebgawen-iw.
- In d tidet, ma yella yeffe$-it leâqel, aêlil ! Ur t-ixuûû wara s
kra d-tefka tasa-s tennejla. I d-yenna wayev si te$mert.
Ikemmel-as wayev si tama nniven :
- Wellah ar wehme$ amek yeîîef iman-is s kra yevran yid-s ur
yefki s ufus.
- 80 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Asegmi n tament
Hacene HALOUANE
S
eg wasmi i tezde$ di temdint xaîi mexîa mi ara dterzu $er taddart. Da$enni ur teooi ara i$ef ara dterzu. Asmi i truê, tejmeâ tagertilt-is, tuggi,
taseksut, tije$lin, ticeîîivin tamu$li $er deffir ulac. Wi$ef ara dtezzi. Ur s teooi yemma-s gma-s, ur tesâi weltma-s, llant
teêbibin $ef Rebbi, tidak-nni mi yeççur wul nsent ad ruêent
$ur-s ad runt cwiî yid-s, $ef yi$eblan-is, i qqarent. D tid-nni i
tt-yeooan, mi tekka tekka, mi ara tsel yiwet deg-sent tuven, ad
as-d-tawi timellalin, ad d-terzu fell-as. Seg yidis ad telêu cwiî,
yenna-as îîbib yelha-am, seg yidis nniven ad d-temmekti... xaîi
maççi d amekti i$ef tettnadi, tettqissi ayen yekkan gar wass-nni
d wass-agi. Anwa ad as-yinin ad teôwu. Tbeddel teswiât. Assagi aîas i tt-id-yettmagaren s abrid, ad as-inint lâeslama,
mreêba “d wayen akk d-qqaren medden i win êemmlen mi ara
d-yerzu $ur-sen.
Ass-agi d iîij, $as akken d ccetwa. Asemmiv iteqqes kra
d$a d ayenni i yefkan azal i êamu deg yiîij. Di tuddar, tim$arin
am yiberriqen akken ad yeêmu lêal berra, ur ttnejmaâen ara.
Tfures tagnit, acêal aya akken tesla s ”weltma-s” tuven, terra
tewser deg yidis, tettu aqraê n tgecrar-is tenna-as i mmi-s
“ulay$er ad tedduv yid-i, anef-iyi ad ruêe$ weêd-i, ruê ad
telhuv d cc$el ik”. Netta yu$ lêal ur teb$i ara ad tt-yawi di
tkerrust, ur tettwali wid teb$a ad tent-wali, ur têebbes anda syehwa, ma iâemmed-as ad tt-yesêerêer. Ileméiyen n tura
êaren. Teîîef-d afurgu, tuli-d. Akken i d-ters di ti$ilt yewwet-
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 81 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
itt-id ubeêri s ubeqqa. Seg yimir-nni ur tessusem, tawwurt
tawwurt, llan imecîaê ur tessin ara $as akken nitni win i tt-idyemmuggren ad as-yini ”lâeslama a lla Tasadit” tetterra-asen s
wawal éiden, la testeqsay $ef yimawlan nsen $as ur teéri anwaten. Ad tâeddi.
Mi ara qqimen medden aîas ur mmeéren ara, asmi ara
myagaren, êala i$eblan i d lqut nsen “…Ur teériv ara d acu
yevran yid-i…”. D$a ta $er ta, ta deffir ta, ad myaîîafent afus,
tilufa ad snint am tâeqqacin n uzrar, d$a ula i tent-iêebsen.
Segmi i d-tekcem lla Tasadit ar tura atan qrib ad ye$li yiîij ur
d-yelli gar-asent wawal yessefraêen. Wahi yerreé, wayev
yemmut, wihi nnu$en… tilufa n medden ur keffunt ara.
Awal irennu $ef wayev, armi tekker ad teffe$, tenna-as-d tayev
“Wis ma tesliv s Muqqran n At Ureéqi, la qqaren yenîer, ur
yufi anwa ara t-irefden lumana d ayen i$ef inuda i yufa”.
Muqqran n At Ureéqi d argaz n lla Tasadit uqbel ara tt-idivegger. Imi $ur-ne$ si zik yella berru yella uvegger, berru
amzun d tameîîut tella teqqen ur tettvebbir êala ma yella s rray
n urgaz, asmi ara s-yebru, ad truê, ur mazal ad as-yettalas. Ma
d avegger, yewâer, d acifuv aqdim, d ayen ideg yeâya umdan i
yettveggir. U lla Tasadit d avegger i tt-id-ivegger Muqqran n At
Ureéqi.
Têulfa amek i s-t-id-tenna, têulfa-as ma tenna-t-id
amek ma ur t-id-tenni amek. Amzun d acu iyenquqlen deg-s
$as akken tenna-as “asif i s-yehwan yeçç-it”. Seg yimir-nni
igenni ur tt-yewwi, tamurt ur tt-tewwi.
Ur têulfa ara i ubrid am akken i s-têulfa mi tuli, iwerra-as-d
Rebbi teffe$-d seg uxxam n “weltma-s”, tekcem s axxam-is. Ur
tevsi, ur sent-temmeslay $ef wayen i s-d-nnan di taddart i
warraw n mmi-s am akken tu$ tannumi. Teîîef tasga, tessusem.
Deg walla$-is d amennu$.
Am ass-agi asmi i yunagen s aâraben, aman di lêiv
trisiti di lxiv. Ass-nni sâan yiwet teqcict rebâa yiseggasen ur
tleêu. Ulac lemqam ur téur, ulac îîaleb ur s-d-nuri. Di temdint
llan îîebba yettdawin êala win yemmuten ur d-ttarran $er
ddunit. Tewwev $er temdint aqqerru yeççur d asirem, «rrbeê d
te$zi n leâmer» qqaren si zik, tikkelt-agi d nnuba-s nettat.
Argaz-is $ur-s, yelli-s ara t-idawin, ur mazal lxir $er zdat.
- 82 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Tlul-d teqcict, ilul-d umennu$. Yal mi ara d-isew, d tame$ra
deg uxxam. D rregmat, d tisusaf, d llqub : “d nettat i d-yesâan
taqcict ur nleêu”, “d lluzin n tullas”, “d tin i$ef ur d-irezzu
yiwen seg wayla-s“… Tarewla ula sani, ssu$at d zzahwan n
loiran nebla idrimen. £as ma yella i wudem nsen, ad tessusmev,
ad iâeddi, d tissit kan i d-yeswa, ne$ akken i d-teqqar nettat :”D
ayen i d-yeswa i d-ineîqen seg-s”.
Sin iseggasen ilul-d Latamen. Argaz iberren ccla$em-is,
yesserwa-as akanaf. Izux zdat medden. Nettat, yekfa Rebbi fellas lêif tufa taâekkazt n tmeddit. Akken aggur, sin,… taraîîiwt n
ugdi, qqaren sebâa yiseggasen i tt-cudden akken ad tûeggem,
asmi i s-serrêen tu$al akken tella. Argaz yu$al $er tissit, d
wayen akk yeddan yid-s. Mi tezzeâfen berra, a tame$bunt a lla
Tasadit. Ur terbiê, ur t-ufint yessi-s, wala mmi-s. Yal yiwen
yewwi aêric-is, ula d llufan di dduê “berrik, yecmet, ad yecbu
yemma-s”.
Qqaren si zik l$erba tewâer. Mi teqqim weêd-s deg
uxxam, mi ara yeffe$ Wa$zen, tettru, tettnadi wa irun yid-s.
Yelli-s tameqqrant, yesnen tura $as akka d aênunef i
tetteênunuf seg umviq $er wayev, ad taé $er yemma-s, ad tsers
taqeruct-is deg yirebbi-s ad tettru. D$a yemma-s ad as-tini :
“Ur ttaggad ara a yelli ad yim$ur gma-m ad a$-yeûfev
imeîîawen”. Akken armi d asmi i d-yekcem ttnaûfa n wass. Yu$
tannumi, si ûûbeê $er lmeûbaê. Ass-nni akken i t-id-tefka
tewwurt, tetti tasa-s. Teéra ayen i d-iteddun yugar ayen i diâeddan. Yenna-as “Jmeâ lqecc-im, tura ad uâle$” tawwurt
tefk-it. Tejmeâ arraw-is, ticeîîivin nsen. Teqqim, yelli-s s idis-is,
mmi-s deg yirebbi-s tettraou. Tamecwart yu$al-d :”Kker !” D
aya i das-yenna.
Tewwi mmi-s gar yifasen-is, tessers-it deg ukamyu i
iêebsen zdat n tewwurt, tu$al terfed yelli-s. Argaz yerkeb $er
zdat netta d win i inehren. Iqelleâ ukamyu. Ur s-yenni sani, ur
teéri acu$er wala amek. Ttnaûfa n yiv, alami i yeêbes, argaz
yers-d, yeldi-d tawwurt n deffir, yenna-as : “Ers, ad yessers
Rebbi dwaher-im”, ters-d nettat d warraw-is, d tceîîivin-is,
netta yerkeb deg ukamyu iruê.
D iv, taddart-is teâqel-itt. Iqjan sseglafen. Dinna d tama
n tneîlin, tessers arraw-is yeîîsen, t$umm-iten, teqqim $ur-sen,
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 83 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
terra-tt i yimeîîi : “I tura sani, amek, ar melmi“. La tettezzi
akken deg uqerruy-is armi tesla yenîeq-d $ur-s urgaz : “Acu i
txeddmev dagi a tameîîut lawan-agi kemm d warrac-agiv?“.
Yuli was, ruêen-d at laârav âawnen-tt armi d axxam n urgazis. Ldin tawwurt, tekcem, ruêen, kul wa yelha-d d cc$el-is.
Mi ara ttlaâaben yimectaê aciri n ddubil qqaren “s wayen
tedda temmeçç !”. Ula d nna Tasadit, s wayen tedda temmeçç !
Tessared tavuî i medden, teéda iceîîiven, telqev azemmur,
tejrev asa$ur, teftel ula d seksu. Mi tekka tekka ad terr uraw
deg yidis d imensi, Rebbi ad isemmeê, yeéra !” Tezzenz
timellalin, trebba iwetlan.
Medden ur ten-id-tecbi ara, arraw-is ur mmuten ara si
laé. Llan wussan maççi am wiyav. Aqcic iwala tizya-s s tarbeât
n u$rum s wudi i la ihemmej bab-is, tamart-is tettuddum. Netta
yesludduy. Yessuter cwiî. Arrac d iqersaniyen, am
yimeqqranen, “Ruê $er yemma-k ad ak-d-tefk ad teççev”, i s-dyenna gar tuffiét d tayev. Yekcem-d s axxam ifassen-is d
izegzawen seg usemmiv, udem-is ye$$urres : imeîîawen,
illeddayen, axlul.
Yemma-s tenna-as “ulac”. Aqcic yettrara. Weltma-s di
tesga tezzuzun iman-is. Teéra yemma-s terfa. Têulfa i tucivant
attaya. Tellué ula d nettat. Texmet. Tettraou. Aqcic yesneénué.
Yemma-s tettezi armi ur tufi sani ara terr, temmerme$ : “Ruê
$er baba-k ad ak-d-yawi udi, nekk ula i zzenze$, ur sâi$ tistan,
ur ssine$ imeksawen, ur yeéri ansi i d-yekka ubeqqa, iêulfa i
umayeg-is yer$a. Ye$li yessusem. Têewwat-id $ur-s yemma-s,
tessers aqerruy-is deg yirebbi-s, tru, tettru temmal-as : “Ad
tim$urev, ad txevmev fell-a$, am nekk am weltma-k, ad a$-dtettawiv, tament, a$rum n ubulunji. Ad tesâuv arraw-ik ad
ççen ad ôwun, ass-nni a mmi, mi d-tenniv b$i$ a$rum s wudi
ad ak-t-id-awi$... Ne$ maççi d nekk ara k-t-id-yawin, d
tameîîut-ik ara $-d-yefken i sin yid-ne$ a$rum s wuvi…
Teffe$-as targit $er lxir. Yeggra-d liser. Tezweo-as-d i mmi-s,
textar-as-d yelli-s n umarkanti. Ad éren medden azal n mmi-s,
ad afen sani ara tekkin warraw-is.
D$a d arraw-nni n mmi-s i tu$ tannumi tettmeslay-asen
$ef ayen i d-teéra di taddart, $ef wayen i s-d-nnan medden, wid
i tt-iêemmlen d wid yettasmen seg-s.
- 84 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
D acu ass-agi segmi i d-tu$al ur tt-id-yuli wawal attan di tesga,
di teênact-is, tuéam awal.
Äerven imecîaê ad tt-nebcen, tugi ad terr awal. Yusa-d mmi-s
$ur-s ad iéer ma yella maççi d aîîan i tuven.
Tenna-yas “Qim ad ak-mle$” yeqqim-d mmi-s $ur-s $ef
umeîreê-is, tenna-as :
“Muqqran n At Ureéqi, baba-k“.
“èri$ ula i yi-d-tenniv, yeooa-a$, yessers-a$-d deg ubrid,
leâmer d-yesteqsa fell-a$... Sne$ tamacahut-agi, maççi n wassagi !”.
“èri$ tesnev-tt, maççi d annect-n… Yur-k tamacahut, nekk d
tafuffut. Yal mi ara ken-wali$ ad d-mmekti$ ansi i d-tekkam,
amek i ken-id-ssawve$ akka. D tirgit-nni i d-sersen di tdikelt n
ufus-iw, mazal-itt la tre$$. Alamma d asmi ara yi-d-rren takurt
tasemmavt ad tt-ttu$, ne$ wissen… Ahat yis-s ad neîqe$ mi ara
d-aki$ deg uéekka. Maççi d ayen i d-lha$ ass-a.
Telliv meééiyev : vsan fell-i medden, nekk i d-ivegger
urgaz, yeooa-yi-d weêd-i deg ubrid, vsan medden fell-as, netta
yeooan arraw-is am yir îîir. Vsan fell-as mi yeswa $as akken
vessen yid-s.
Ass-agi uggadeg ad vsen fell-ak keççini …”£ef wacu ara
vsen fell-i nekkini, ad as-anze$ i Rebbi maççi d zzux, lameâna
at taddart $ur-i i d-ttarran mi ara yili wayen êwaoen…”
Maççi $ef wannect-n, ekk-iyi deg wawal... yenîer
Muqqran n At Ureéqi, baba-k, sli$ si taddart yuven, yenîer,
tameîîut-nni i$ef i yi-yeooa, teooa-t. Ass-agi atan weêd-s di
tmurt n medden. Ëess a mmi, ma ur teb$iv ara ad nkemmel
akka nella, ad nekkkes deâwessu, baba-k ur t-mazal d argaziw, ma d keçç mazal-it d baba-k. I uzekka ma yemmut d a$rib,
amender ma ad truêev ad t-id-tawiv ne$ ala. Ma tu$ev awaliw, ruê awi-t-id, ad yemmet deg uxxam n mmi-s, ad nenîel
deâwessu.
Yemmuqel-itt, yeîîerveq d imeîîi. Azekka-nni yekker
iruê yewwi-d baba-s. Yerra-t $er texxamt-is netta, yessufe$
iceîîiven-is netta $er texxamt n yinebgawen, yeffe$ lexbar di
taddart “Muqqran n At Ureéqi yejmeâ-it mmi-s“.
Muqqran n At Ureéqi, ula d netta, ur yufi ad yini, ur
yezreâ ara yemger, yettmuqul di medden i d-irezzun fell-as ur
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 85 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
ten-yessin, qqaren i mmi-s ur ttaggad, yettmekti-d ayen i iga,
maççi d ayen ara d-yerr. Lemmer yettaf ad yemmet, imi yal ass
mi ara iwali tislit-is la s-d-tqeddec, ad yekkat fell-as ddel.
Lla Tasadit $ef tewwurt n uxxam, a win i s-yennan
“yelha wayen i txedmem” tini-as “ani$ yezmer ad yeoo baba-s
ad yemmet weêd-s ?” teéra mazal-itt ad tzux yis-s, yettban $ef
wudem-is.
Muqqran d uêdiq, ééayet fell-as t$imit $ur mmi-s, yal
tiremt d rregmat, yal tarzeft d tisusaf. Ddurt kan, yiwet ddurt,
sebâa wussan akken i d-yusa medlent wallen-is.
Wwin-t $er taddart, ssarden-t, cebbêen-t am yisli,
sseççen ivulan n mmi-s gaggin-d mecuc qeccuc. Ayen yesâa d
ameddakel n mmi-s yusa-d $ur-s. Maççi aîas n medden i d-tûaê
tme$ra am tinna.
Têulfa nna Tasadit tarra-d ttar-is.
- 86 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Amerḍal d umerḍil
Hocine AMAZIGH
Z
ik zik, asmi qqaren akken : teksa ta$avt d
wuccen, imdanen n yimir-nni ççuren d
tibukkect, nniya-nni neqqar akken. Taneggarut-a
tebva $ef krav yiêricen :
Amezwaru yerwes $er zzit usizdeg, tinna akken ur kcimen ara
waman.
Wis sin, ad yerr iman-is d abekkuc netta yessextan i irin
(cciîan).
Wis krav yeççur d tisselbi ur izellem gar wayen yelhan d
wayen xicen ne$ win akken d-yettawin inebgawen s axxam ur
ten-yessin.
Imdanen n wakud-nni, ur yelli d tiyita ne$ d asefre$
fell-asen awer nawev, maca ur $ur-sen ara tiêerci rnu d
ima$uten di$, win i sen-d yecnan kra deg umeééu$ ad t-vefren
am wakraren n mezgu, di tallit-nni, yella yiwen um$ar $ur-s
tamekkuyt ireîîel i wid iran ad gen tanezzut (as$a d uzenzi),
iûurdiyen-nni yeggar-iten deg yiwet teênayt akken i yeldi deg
yidis n u$rab n uxxam-is.
Surfet-i ad ldi$ ticcewt ad d-jebbde$ tamu$li n ume$ri belli
$ur-ne$ awalen (iwalen) iqburen n umawal n tutlayt nne$
ggran-d di tama, tatut, ur ten-nessemras ara acku nella ur ttneqqar, ur tt-nettaru, tura yewwev-d yimi ilaq ad asen-d-nerr
tudert ad ten-issinen medden.
Am$ar-a ihi, ila (yesâa) taggazt (taxrivt) yettallel widen iran,
yesran ad sferken timekkuyin nsen.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 87 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Assen yusa-d $ur-s yiwen unubi, ileméi, yesâa iûurdiyen,
yessuter-it ad as-yervel yiwet tmernit s wayes ara yettgadaz,
ara yetsewiq akken neqqar.
Di tallit-nni ur llin ara wallalen atraren i la nessemras
ass-a, am yisendyaq d yigrizen d tiênayin d tixjivin i fellun di
tamiwin anda ttaooan, teffren ti$awsin nsen i yellan azal d
tixxutert am yis$unen d tizzaf.
Assen yu$al-d $ur um$ar-nni ad yawi ihri s wayes ara
yesseddu amahil-is, yenna-as : ruê $er teênayt ihin, ddem ayen
i k-ilaqen, yeqqim kra n wussan, yezzi-d $er umarval-is ad asyernu kra ur t-qadden ara wid yewwi ass amezwaru.
Yenna-yas bab n cci :
- Aql-ak tessnev adeg rnu ddem ayen i teêwaoev. Yewwi di$
timernit nniven, sakin yu$al-d di$en ad as-yernu i tikkelt tis
krav, am$ar iwelleh-it s adeg ad yeddem akken yu$ tannumi,
akken iger afus-is am ussan-nni imezwura ad yawi kra ur tyufi, fuken ur d-yeggri wara.
Am$ar-nni yerra-as-d :
- Ammer i d-terriv ad tafev ayen ara tawiv, imi ur-d terriv aqlak twalav.
Yeggra-d yinzi yeqqar :
Win yettawin yettarra
D ameddakel deg wayla.
- 88 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Taddart yexla waḍu
Ramdane LASHEB
D
eg zik-is, Tala-Xlil d yiwet taddart ioehden
nezzeh deg lâarc n At Dwala. Taddart deg-s aîas
n yiderma d yirgazen n At Yi$il d at ufud :
rebâin yirgazen s tmira, rebâin nniven war timira. Qqaren-d
êekmen s ééur $ef tudrin i ten-id-iqerben, tekksen-asen ula d
timecrav. Mi ara ruêen ad d-kksen timecrevt i walbaâv n
tudrin tceyyiâen kan rebâin n yirgazen. Ma ruêen rebâin n
yirgazen s tmira, rebâin-nni war timira ad qqimen, ad qablen
ma yella-d kra n cekk fell-asen, ad inin nekni ur nesâi ara di
taddart annect-a n yirgarzen yesâan timira. Ma d rebâin-nni
war timira i iruêen, wid-nni nniven, at tmira-nni ad qablen, ad
inin akken am yimezwura.
Yiwet tikkelt mmsawalen imeqqranen n tudrin-nni i$ef
iâedda ééur ad nnejmaâen, ad mcawaren acu d wamek ara
xedmen akken ad êerzen $ef yiman nsen d nnif nsen. Yal
taddart tuzen-d tlata n yirgazen, lamin d sin n îemman ad
mlilen di Tala n At Dwala. Wwven s amkan, qqimen, zzin d
agraw ttmeslayen yiwen yiwen, mi yekfa yiwen ad yu$al
wayev. Iûella-d yiwen $ef sin yiberdan yenna : llah mûelli aâlik
ya rasul llah ! llah mûelli aâlik ya rasul llah ! Agraw rran-as-d :
ûelliâlih wa sellem ! Winna yebda awal-is yenna : Ay atmaten,
ayen yevran yid-ne$ teéram-t, yevra ula yid-wen. Kksen lmal i
yimeksawen nne$, kksen-a$ timecrevt, yettwakkes sser fell-a$.
Tura ma nennejmeâ ass-agi dagi di Tala n At Dwala alarmi
tewwev tyerza s aêdid, alarmi tewwev tfidi s i$es, ur a$-ooin
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 89 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
tawwurt iseg ara neffe$, ifuk ûûber. Yessefk akken nella, akken
i d-nennejmeâ ass-agi, ad nedukkel ur nett$imi ara
nemferwazeâ am yibawen $ef lluê, yak teéram awal nnan-t
imezwra : bvu-ten terniv-ten. Ihi ass-agi yewwi-d fell-a$ ad
nedukkel, ad nemtawat $ef yiwen rray, ad nbedd $ef yiwen
wawal akken ad nekfut ccedda i d-ye$lin fell-a$, nekk deg
wawal kfi$, ma sxeûre$ âfut-iyi, ma uqme$ êemdullah. Wid i sd-yezzin nnan-d akk d awal n lâali. Rnan-d di loerra-s wiyav,
mtawan $ef yiwen n rray ad d-suddsen yiwet n tmecrevt ara
yesduklen akk tudrin-nni akken ara d-sbedden da$en yiwet
taggayt n yirgazen n At Yi$il ara iqamren wid ara d-iruêen ad
asen-kksen timecrevt. Loemâa i d-ivefren anejmuâ sewwqen
imeqqranen n tudrin-nni, u$en-d izgaren ara yemmezlen. Yal
taddart txelleû ayen i s-d-tewwi n yidrimen alaêsab n wazal n
yimdanen i tesâa. Lexbar n tmecrevt yeffe$ yewwev tudrin d
leâruc, slan yis-s di yal tama n tmurt.
Mmlalen yirgazen n tudrin-nni di Tala n At Dwala, gan
timecrevt am tid yezrin, qedcen akken u$en tannumi qeddcen.
Mmezlen yizgaren, yegzem uksum, yebva d idura d tuna. Ssyin
sbeddent yiwet taggayt n yirgazen n at ufud wa yewwi abeckiv,
wa d acaqur, wa d ajenwi, yal wa d acu n leslaê i yeîîef gar
yifassen-is. Ddurin isekla ttraoun wid ara d-yasen ad asenkksen timecrevt akken ad d-éedmen fell-asen, ad d-rren ttar,
ad tekfu cedda fell-asen.
Wwven-d wid itekksen timecrav, isegras $ef tuyat
êaren-d amzun d imnayen. Yenîeq-d yiwen seg-sen yenna i
wid d-yufa $er tmecrevt-nni : salamuâlikum !
Rran–as-d kra : salam ureêmatellah lâeslama !
Yenîeq-d wayev seg wid itekksen timecrav yenna : ah !
Timecrevt n tikkelt-a tzad tgerrez aksum-is llah ibarek igerrez
d ayen kan ! Yerna-d wayev di loerra-s yenna : d tidet ! Aksum
n tmecrevt-a d aleqqaq êala i nekni i wumi ilaq !
Refden awal imeddukal-is qqaren s utihi : aksum n tmecrevt-a
d aleqqaq êala i nekni i wumi ilaq ! Aksum n tmecrevt-a d
aleqqaq êala i nekni i wumi ilaq !
Neîqen $er-sen wid d-yesuddsen timecrevt nnan-asen :
Ad ken-yehdu Rebbi ! Ruêet $er cc$el nwen ! Timecrevt ur
ken-terza ara !
- 90 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Sâuégen, âeddan ânan tuna, knan, bdan jemmâen deg uksum,
ttacaren isegras. Wid yeddurin isekla qersen-d fell-asen s
yibeckav d yijenwiyen d tqubac, zzin-asen-d si yal tama
êerren-ten di tlemmast. Wid-nni itekksen timecrav êaren deg
yiman nsen, maççi d ayen ara qablen, yeffe$-iten leâqel, bran i
yisegras yeççuren d aksum, tarewla temneâ bab-is. Qqaren-d,
wid yemmuten mmuten, wid ijerêen kemmlen-asen n$an-ten
ma d wid yeûûawven rewlen vefren-ten alarmi d taddart nsen.
Kra n wakud mbaâd, deg yiwet seg tudrin-nni akked sâan
taâdawt wat Tala-Xlil, yiwen uxxam yesuddes-d yiwet tme$ra
n rcel : Yiwen yewwi-d tislit i mmi-s seg Yibevrunen. Imiren,
ttaren medden urar deg umraê n taddart, ttasen-d yimeddaêen
yettwasnen, znuzun lêenni. Mi ara tili tme$ra deg umraê, d
tame$ra n taddart merra, ttasen-d ula d ileméiyen ad nezzhen
si tudrin nniven i d-iqerben. Qqaren medden tame$ra n
taddart am loanaza tessemlili imdanen n lâarc.
Iîij ival i tizi, îîlam yecrured-d yesberber $ef t$altin d
lewviyat d yizu$ar, ass yefka nnuba i yiv. Amraê i d-yuzgan di
ttnaûfa n taddart yebda la yettacar. Izrugen d-ittawin $er
umraê ççuren d l$aci. Ttawven-d d tirebba, irgazen tilawin
arrac, êemqen akk deg usurif, yal wa yeb$a ad yeîîef amkan
yelhan win iseg ara d-iwali akk ayen ara yevrun di tqaâet. Ad
iwali ameddaê, aceîîaê… ad iwali isli. Usan-d ileméiyen ad
nezzhen ula seg tudrin tioiratin. Iv yelêa mi bdan imeddaêen
ttmeddiêen, znuzun lêenni. Ttâeddin sin sin, mi kfan ad u$alen
wiyav, akken ad ttemoadalen s yisefra, anwa ara i$elben
wayev? Imeddaêen ttemsevfaren, ttemoadalen s yisefra alarmi
d-tewwev nnuba n yiwen yettwassen aîas s yisefra uqriêen.
Yebda icekker bab n tme$ra d taddart-is, icemmet At Tala-Xlil,
yesmekta-d tadyant n tmecrevt. L$aci n taddart-nni wwten-as
akk afus.
Yu$ lêal, llan din ileméiyen n Tala-Xlil, ruêen ad
nezzhen. I$av-iten lêal aîas, nneêcamen, u$en-tent kan
mkemmed. Mmyexéaren gar-asen, msefhamen $ef wayen dyewwi ad t-xedmen. Qqimen alarmi teêma tme$ra, l$aci zhan
akk, bdan ttensaren-d yiwen yiwen, ukren-d avar $er deffir
ff$en-d, wexxren-d seg umraê.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 91 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Msefhamen kra ad ruêen ad d-kksen tislit, kra ad âessen.
Ruêen kksen-d tislit-nni, wwin-tt $er taddart nsen. Wwven $er
taddart, sbedden taâessast. Ugaden ma vefren-ten-id wat teslit
ad ten-id-afen ur ukin ara.
Assen, sayqa seg yigenni tayev si lqaâa, igenni ye$li-d
$ef tmurt seg wavu i d-yetsuvun, i d-yettzuffun s loehd. Ayen
d-yufa sdat-s yeqleâ-it ne$ yerfed-it ne$ ivumm-it. Avu ajeffal
yeréa-d ifurkawen n yisekla, ivumm iberdan d lexlawi, yeqleâ
ifergan, yesîerveq tiwwura d îîwaqi. Tize$win n taddart yerratent akk d tiâeryanin. Iqremyad i tent-yedlen yesnefvas-iten-id
akk $er tmurt, u$alen d iceqfan. Iferrawen n yisekla bernen
deg yigenni am yefrax. Ddunit akk teshurru, tessawal.
Yiwen seg yiâessasen-nni yesla i uskerwec n uqecquc n
tme$rust mi t-id-ivum wavu, i$il d imawlen n teslit i dyewwven. Yuggad, yesuffe$ aberraê : rwalut, at teslit aten-in
da ! Rwalut, at teslit aten-in da ! Imezda$ êaren deg yiman
nsen, yeffe$-iten leâqel. Tarewla temneâ bab-is, d akessar s akal
n yimrabven n At Lêao akken ad smenâen iman nsen. At Lêao
sennden $er lâarc n At Meêmud maca $ur-sen tiferkiwin deg
wakal n At Dwala. Imezda$ ttqadaren-ten aîas ula d akal nsen
yesâa lêerma : ulac win ara ixedmen kra n diri $ef wakal nsen,
ma yerwel walbaâv $er wakal nsen ulac win izemren ad tyevfer $er din ad d-yerr ttar. Ttaggaden akk deâwessu nsen.
Yeffe$ lexbar, yewwev akk tudrin. Slan yimrabven n At Lêao,
ruêen-d wwin yid-sen ssif d senoaq. Wwin-d s tedyant amek
tella, slan i yal yiwen, semsawin gar-asen. Nnan-asen : Kunwi
ma tu$alem $er lexûara, ur treffdem ara aqerru nwen, ma d
wigi ( At Tala-Xlil ) nezmer-asen.
S wakka, At Tala-Xlil, guooan d akessar $er wakal n At
Lêao, ssyin sbedden taddart tamaynut. Znuzun tiferkiwin nsen
yellan di taddart taqburt i Wat Yidir d Wat Buâli, tta$en
ukessar $ef Wat Lêao d Wat Buâli. Seg yimiren llan seddaw
leânaya n At Meêmud alarmi d asmi tt-id-rran Wat Dwala.
Amrabev, Henri Genevois deg udlis-is $ef Tgemmunt Äezzuz
yura : “At Meêmud, lâarc deg tella Tgemmunt Äezzuz d sselîan,
ff$ent $ef ufus-is tudrin yellan akin am Tgemmunt Lejdid,
Ti$ilt Meêmud d Tala-Xlil. Tagemmunt Lejdid, ooan-tt i
Yiwaviyen, Ti$ilt Meêmud i wat Zmenzer, Tala-Xlil i wat
- 92 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Dwala imi ur zmiren ara ad tent-êudden”. Yeggra-d wawal,
qqaren : ‘‘At Tala-Xlil s frank u nnefs i nzan’’ : Alarmi fkan
Wat Dwala frank d nnefs i Wat Meêmud i d-tu$al $er-sen.
Qqaren-d s yiûurdiyen-nni, At Meêmud u$en-d yis-sen
timecrevt, bvan-tt $ef tudrin nsen.
Ilmend n lxir i asen-gan Wat Lêao, yeggra-d yiwen
unsay : $er taggara n l$ella, jemmâen-asen cwiî si l$ella,
yettusemma d leâcur, ttawin-t d lweâda $er Sidi Mêend Lêao.
U$alen d iâeccaren nsen.
Si lgirra $er da, yekkes unsay-a maca rezzun $er Sidi Mêend
Lêao deg wass n tâacurt, ttzurun-t u ttakken lweâda.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 93 -
Azref n ucafeɛ
Salah SAIDI
A
cafeɛ d azref i yettwafkan i yal win yesɛan azref i
wakken ad yerr ayen yenzan i wayeḍ, neɣ ad
yesseḥbes azenzi n kra n uḥermil. Azref-a,
yennulfa-d imi iwala umsengal amdan s umata ur yeḥmil ara
ad yekcem uberrani ɣer tlemmast n tqaɛet (Di tferka, axxam…
atg), ladɣa ma ur yettemsefham ara yid-s, imi yezmer ad tiḍur.
Ihi amsengal iwala belli yella win yezwaren wiyaḍ di
temsalt n tiɣin n uḥermil ma iger-it-id bab-is ɣer uzenzi
(Yezmer ad yili d aɣrib, d anarag…atg). Imi taluft-a tesɛa azal
d ameqqran di tmetti, yemmeslay-d fell-as umsengal deg
usnagal aɣarim, aḥric wis semmus.
Yefka-d umagrad wis 794 n usnagal aɣarim Azzayri
tabadut i ucafeɛ, yenna-d deg-s : «Acafeɣ d turagt, tettak tagnit
i wakken ad yuɣal umcafeɛ deg umḍiq n umsaɣ deg uzenzi n
uḥermil». D ayen i yebɣan ad yini belli : Acafeɛ, yetti-d kan deg
uzenzi n uḥermil.
Am wakken i d-yemmal daɣen umagrad wis 795 n
usnagal aɣarim, anwa i d imdanen i yesɛan azref n ucafeɛ,
yebder-iten-id s yismawen-nsen :
- Bab n uḥermil, ma yezzenz azref n usenyafa s lekmal-is neɣ d
azgen kan n uzref n usenyafa i wulmen ayla.
- Amdukel, deg twerẓunt ma yenza umur seg wayla.
- Aberrani, (Ayen i yebɣan ad yini belli ma yella d yiwen seg
yimeddukal i yuɣen, ur yelli din ucafeɛ).
- 94 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- Bab n usenyafa, ma yenza wayla s lekmal-is neɣ kra kan.
Ma d amagrad wis 798 n usnagal aɣarim, yemmeslay-d ɣef
waddaden i yeffɣen i yilugan n ucafeɛ, atan wamek i ten-idyebder :
- Azenzi s ubrid n westaden izuyaz.
- Azenzi gar yimarawen d wayawen : Ababat, Amemmit, neɣ
mmi-s n umemmit...atg. Neɣ gar urgaz d tmeṭṭut-is, gar
yiqriben ɣer tseddart tis kuẓ, gar iḍewlan ɣer tseddart tis snat.
- Ma yella uḥermel yenza i wakken ad yili d amḍiq n urumsu d
usɣan neɣ ad yili d tusmaḍt i umḍiq n usɣan.
Am wakken i d-yesseshel umsengal tisekkirin n ucafeɛ
deg umagrad wis 799 s wudem-agi : Ilaq i wemcafeɛ ad
ibeggen lebɣi-s i umzenzi d wemsaɣ di teɣzi n (30) wussan. Ad
yebdu leḥsab seg wass ideg ara iceyyeɛ alɣu i umzenzi d
umsaɣ. Arnu, ɣas tawala umecwar, ma yelzem lḥal, ur qudren
ara tisekkirin-agi, ini belli dayen azref n ucafeɛ ad
yettwaqemmeḍ. Am wakken i yessullef ad yili usebgen n lebɣi i
ucafeɛ s wudem unṣib. Dimi i ilaq ad iɛeddi ɣef ufus n llusi.
Ma ulac, ad t-iḥaz usemmet, ad yettwasnes gar umzenzi d
umsaɣ. Maca, ur yettwasmas ara ɣef uwayeḍ slid ma yella
yettwazemmem.
Yemmeslay-d daɣen umsengal ɣef uzzucel n userassu n
watug n uzenzi d tgasirin nniḍen gar yifassen n uzemmam di
tallit n 30 wussan ara d-iḍefren azenz n usebgen n lebɣi n
ucafeɛ. Am akken i yessulef ad yili ad yili userrasu n watug
azer n wesruḍ.
Di taggara yenna-d umsengal deg umagrad wis 803, azaraf
ara d-yefɣen yettebbit acafeɛ ur yettwaḥsab ara d ayla n
wemcafeɛ, dimi i yessullef ad t-yesezyez.
Amawal azerfan
Acafeɛ : Préemption
Azref : Droit
Azenzi : Vente
Aḥermil : Propriété foncière
Amsengal : Législateur
Tiɣin : Achat
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 95 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Anarag : Voisin
Tametti : Société
Asnagal : Code
Aɣarim : Civil
Tabadut : Définition
Turagt : Autorisation
Amsaɣ : Acheteur
Amagrad : Article
Asenyafa : Usufruit (Droit d’...)
Ayla : Propriete
Amdukel : Associe
Addad (Addaden) : Etat (Situation)
Alug (Ilugan) : Regle
Istagen (Izuyaz) : Encheres publiques
Amaraw (Imarawen) : Parent
Kuẓ : Quatre
Asɣan : Religion
Tusmaḍt : Annexe
Tasekkirt (Tisekkirin) : Procedure
Amzenzi : Vendeur
Alɣu : Préavis
Tawala : Période
Unṣib : Officiel
Llusi : Huissier de justice
Asemmet : Nullité
Asnas : Application
Awayeḍ : Autrui
Aremmem : Enregistrement
Azzucel : Obligation
Atug : Prix / Valeur
Azemmam : Notaire
Asruḍ : Citation en justice
Azaraf : Jugement
Asezyez : Publicité
Semmus : Cinq
Tawerẓunt : L’indivise
- 96 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
TULLIST
Gar tudert d lmut
Djamila MIMECHE
N
ezde$ deg yiwet n txebbut di tnac d aâeggal :
yemma, baba d âecra yid-ne$ : nlul-d wa deffir
wa, setta teêdayin d timezwura d rebâa warrac
d ineggura, nettembibbi am iqermuden… «D
lêif n uqcic i $-iûûawven ar da ! » akka i teqqar yemma. Deg
wass-mi yebda Rebbi leâyav weroin yensi deg uxxam nne$,
ccwi kan weêd nne$ i nettili di Leâzib am uccanen! Tili yal ass
ad a$-id-ttawven loiran… Tidet kan mi ara nettâeggiv d lxiq i
nxaq, ur nesâi êedd ara $-iwansen, leqrib nne$ akk beâden ne$
sbeâden iman nsen… Rnu, baba yettagi ad neffe$. £as aîas yidne$, iêemmel ad $-d-yaf deg uxxam, yugad ad nezreâ lbavna-s
di taddart! Ma yella win ixuûûen ad t-id-issekfel imir ad ye$li
fell-as… Ulac win ara t-imenâen acku win d-yegren iman-is
kra din ad yu$al $ef uârur-is … ur s-yettserriê alamma yerra-t
d idim, rnu imeîîi ulac! Tafekka nne$ akk yesdegdeg-itt, yal
yiwen deg ne$ yeooa-yas-d ccwami d cfawi… Iêunn Rebbi
yella u$erbaz! Akken it-d-teooa yemma “ fket lweâda, yella
anda trewwelem … tili tevra yid-wen am iderwicen…”. Neéra,
$ef waya nêemmel a$erbaz… ula d wid yeqqaren yid-ne$
ttwehhimen kan deg-ne$... deg yimurs ulawen nne$ êebbsen…
Iyi-cban, wellah ma ggane$ uvan… d nekk i d tameqqrant, $ef
waya bedde$ d tiqenîert gar-asen… Ayen yellan d Tilelli i d
xellaû.
Umne$ d ayen i $-yuran maca tikkwal tettawev tfidi s i$es,
yettawi layas amkan n usirem, ûûber icuba lmut s ttawil…
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 99 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
acukan nnif yettager-iten akk! Yak nettidir s nnif, akka i d
Leqbayel… Nettum$ur s rrehba d lxuf, baba yezde$ daxel n yal
yiwen deg-ne$ am Wa$zen…. Nettagad ula d tili-s, anda nruê
ibded d aâessas fell-a$ $as ulac-it, lad$a tiêdayin, yesreég-a$
ddunit nte$, ad as-tiniv ala netta i yesâan tullas!! Lêasun skud
nella ddaw leânaya-s rray d rray-is, awal d awal-is….
Ala a$erbaz i $-issefraêen, neéwer di t$uri, ula d baba
yettzuxxu yis-ne$ maca ar medden kan! Yettcuffu aqendur -is,
yettara tajmilt i iman-is am akken d$a d ûûeê yes$er-aye$!! S
udmawen nne$, ur i $-ittaooa acemma s lqub d uqejjem …
iêeqer-a$, iêseb-a$ amzun d izan… $as yerka deg yidrimen,
yessels-a$ talaba n lêif, yura fell-a$ tigellelt d lexûaû…
Lferê n wass-nni yexlev d yimeîîi d uneggez: “wwi$-d lbak” !
Tame$ra yevran deg ul-iw tuger urar n taddart! (akka i sneqqer deg uxxam nne$ acku weroin nekka din ala zhir-is i $d-ittawven!)… Ukt! Ad ifakk fell-i udrar-agi n twa$it! Maca tin
tent-yifen akk, ur ttwali$ “bururu” n baba $ef acêal!!
Tikelt-agi iferreo fell-i s tehri!! Wwi$-d lbak rnu ad $re$ anda
b$i$, d acu i b$i$!! D ayen icuban targit! Ad $re$ tadamsa rnu
di Bgayet… D ûûeê weroin tt-yeâfis uvar-iw maca êefve$ akk
imukan-is … Ayen jemâe$ di tkerviwin-is ar din!! Ttûebbire$
iman-iw yes-sent ar d-yas wass n tu$alin ar tseddawit, imir ad
d-âewde$ talalit…
Äeddan imuras, tesqerbeb-d tu$alin ar tseddawit.
Heggan-iyi-d ayen uêwaoe$ acku ad qqare$, ad ttnusu$ din…
d baba i yewwin, isken-iyi abrid. Am leâwayed-is d aweûûi
kan!! Ma d nekk la ttwali$ akka n wakka ad as-tiniv di lêebs i
d-ff$e$... Mi d-nekkfa cc$el nne$, yenna-k :
- Ddurt ad tâeddi am wavu, ass n lexmis ad d-ase$ ad kemmawi$... ma yella kra i tuêwaoev ssiwel-n, akka?
- Anâam a baba! Ur ttagad ara fell-i...
Ëemde$ Rebbi cekre$-t imi d-$li$ d teêdayin lâali di texxamt ,
d ayen akk i d ûûeê $ur-i…
Σedle$ akk yid-sent maca Wiza izad… akken i neqqar, akken i
neddukul am ivudan n ufus… rnu ula d nettat d aâekkaz i yiiwweten i tt-yewweten! Yemmut baba-s, yeooa-tt-id gar sin
watmaten-is d lewêuc, ur tt-id yettali ara wawal zdat nsen…
- 100 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Baba am leâwayed-is, ur ttuêtame$ ara alamma ibded-d nnig
uqerru-w… ula ar da yettawev-iyi-d akken ad iéer d acu i
sserwate$ … ahat i yeîîef d welbâev! Ruê kan a baba ruê!
Tesbeâdev aîas!! Σni yella kra n iêulfan i $-d-teooiv? Nekreh
irgazen deg-k!!
Argaz icuba tili-w, yeéra anda qqare$, yeéra anda ggane$, d
wumi… yessen timeddukkal-iw n texxamt… ula d netta
icekker-d Wiza… i tikelt tamezwarut i sâeoben leêbab nne$! S
amek?!
Taggara-ya, u$ale$ ur ttwali$ ara aîas Wiza am zik,
kcem ffe$, ula ar t$uri ur d-tettas ara.
A Wiza! D acu i d-snulfav akka? Anda i tettarrav ? Σni teb$iv
ad nven ivarren-im si tseddawit?
Tevsa-tt-id seg ul, tenna-k:
- mazal ur tfaqev ara! D acu ara d-tfek t$uri? Te$riv ne$
teqqime$ ur iban anda nteddu! Rnu teméi d afres, yak qqaren
mi ara d-iruê lxir ilaq ad s- nefk afus, ne$ ala a Tilelli ?!
Wehme$ d acu akka i d-innulfan maca vsi$-tt-id !! £as Wiza
annect n tsebbalt atan tufa-d argaz! Maca, wellah ar tuklal
acku d tafeêcuct, yelha wul-is…
Wiza te$req di lebêer n tayri ! tegguma ad terr avar ar deffir!
Telha-d kan di tlufa timeqqranin akken i s-neqqar! Maca
terbeê tesserbeê-a$ ! Ad teqqim kan ad $-d-tbibb aâwin!
Îîîabla-nni nte$ i $ef tezzin ikafaren zik, ttnadin $ef tleqqimt n
u$rum ma tella! Tu$al tsettef d iyuéav, d tteffaê… atg.
Newhem anwa-t ugellid-agi i tessen, nesteqsa-tt:
Waqila d albâev n yim$aren-agi i yesâan “l’eurο” i dtseggedev?
Σni tusmemt?
Ëaca a Wiz! Neb$a kan ma yesâa gma-s ad $-id-tawiv!!
Neîîerveq d tavsa akken ma nella, i deg tella ula d Wiza!
Maççi tikkelt, maççi snat i tt-nêell ad neddu yid-s akken ad tid-néar, maca yal tikkelt tettaf-a$ tasebba… ur yektib ara.
Yiwen wass, wissen anwa i s-d-issawlen i Wiza, yu$-itt
lêal tessirid… iban anwa, i wacu asteqsi?! Tâeîîel-n d$a
ddme$-d tilifun-is ad as-ini$ akken ur yettqelliq ara…
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 101 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Mi wala$ d anwa, qqure$ deg umkan-iw… ttwali$ uîîun-nni
qqare$-as: “ala… d awez$i… d lekteb!! Ttwali$-t, ruêe$ degsent….
Am win iyi-d-ifkan abeqqa, b$i$ ad sle$ s umeééu$-iw:
-Σeslama a tarwiêt…
Din din ssexsi$-t! ff$e$-d ar berra am uûekran… ttnadi$ leâqeliw ur t-ufi$ ara…
- D baba winna?!! Ih, d netta ! D ûûut-is! D uîîun-is… d acu-t
ugejdur-agi?!
Neûber fell-as, $ef lêif-is i yura $ef twenziwin nne$... nennayas d ddunit i yuâren, rnu aîas yid-ne$ $as yezga yerfa
meâdur… yuâer ad tiliv d aqerru! Maca deg wacu i nessexûer!
Am yemma, am nekkni weroin d-nenna aêê ! nella s idisan-is
$as yessusuf-a$-id …
- Xzu cciîan a Tilelli! Ahat mzullagent wallen-im! Ula da
twalav-t?! I yexdem deg-m a tawa$it-im!!
Akken ad kkse$ ccek, u$ale$ ar texxam, ufi$ “lalla Wiza” la
tettheggi ad teffe$!
- Sani akka a Wiz?!
- Ad ff$e$ s argaz-iw! i d-terra s ucmumeê…
-£as ur tessine$ ara, ssiwev-as azul d ameqqran! i s-rri$ s
lemâun…
Teffe$ am tilift, svefra$-as yiwen uxezzur alukan tneqq tmu$li
tili tebva cwiî cwiî!
Drus i rni$, vefre$-tt… tameîîut la tetteddu s acercur n
Kefrida… d acu i kemm ixuûûen a yelli?! d acu ara ternud nnig
ubeêri, tili, tayri!!
Deg ubrid, menne$ alukan kra da d lekteb, ne$ ahat d yir
targit! Deââu$ Rebbi s wul iêerqen… ma ilaq ad d-zzi$ i
ssadatt d ûûalêin n Bgayet ad t-xedme$, ur ttafe$ ara kan baba
$ur-s…
Mi wala$ baba issers leênak-is $ef widak-is am unubi, $unfe$
ula d iman-iw! Mâuqqe$-d! wamma imeîîi d uxlul ttazzalen
am tregwa…
Ttweêêide$ Rebbi deg wayen ttwali$... ma neqqar-as jaêen
iseddawiyen d acu ara d-ini$ $ef baba? êeqqre$-ten di sin…
maca êeqqre$ iman-iw ugar, ssevêe$ imi lli$ d yelli-s...
- 102 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
U$ale$-d, ifadden kkawen, s amek i d-âeqle$ abrid?!
Iqerê-iyi uqerru-w deg uxemmem… amek ara xedme$?
Tameddakkelt-iw d baba mcawaren $ef uqerru-w!! Amer am
Wiza ad snetve$ jeddi-s ar lêiv, ad as-ten-id-fake$ imir awer
timlilit! Tameddakkelt am tihin yif-itt ulac!
Tuqiî d baba… Amek tifrat ay ul? Ad asen-ini$ i wat uxxam ?
Amek ara tevru yid-sen?
Yemma ad tevru yid-s am Zahwa At Wadda assmi tesla
ivegger-itt urgaz-is, yu$-d tamecîuêt, ad tleêêu $ef lexlawi…
Atmaten-iw ur u$alen ad refden aqerru nsen…
Wellah ma zemre$ i tigi…
Ad susme$? Yak win isusmen $ef tidet am win yen$an tamgerî,
akka i$-isseêfev baba, zaâma, zaâma!! Rnu ma akka ara
tkemmel, Wellah ad $-awin wat taddart d lemtel, ad rwun
tavsa ma mazal…
Gezme$-tt dir rray-iw, gulle$ ad ibeddel kullec! Acêal-aya
ttraju$ s wacu ara k-îîfe$ a yir ababat!! Atan yusa-d wass-ik!
Ma ur d-suffe$e$ ara deg-k iseggasen berriken i turiv fell-i
maççi d Tilelli! Ma ulac ini-as kra yâeddan $ef uqerru amzun
ur iâedda ara…
Sawle$-as ad d-yas i yi-yawi, yenna-k:
- Aqli deg uxxam! Azekka ad kemm-id-awi$!
Terniv lekteb $ef ccib-ik! S amek ur s-t-nni$ ara s udem-is!
Azekka-nni mi-d-yusa, isellem-d fell-i, yeqleb kan,
sefve$ udem-iw! Tidet kan qrib d-rri$!!
Deg ubrid n tu$alin, ttwali$-d kan di îîaq, udem-is iwerra-yi-tid Rebbi d udem n uqettal…
- D acu kemm-yu$en? Udem-im icuba lmerêum!
- Iv kamel ur gine$ ara…
- Tuvnev?
- Maca aîîan-iw ur s-ufi$ ara ddwa, ur cukke$ ad as-t- afe$
acku ur iyi-iîîif ara weêdi…
Isusem, yewhem! Weroin s-d-rri$ akka…
D acu ara tiniv di Wiza a bab?
D acu tt-yu$en?
Ivelli wala$-tt akk d yiwen d tizya n jeddi-s…
Yesseêbes takerrust s tuf$a n leâqel, yettmuqul-iyi-d imir
yenna-k:
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 103 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- D acu i d-tqesdev?
- D ayen i d-nni$! Eeeh… wala$-tt yid-k….
Iffe$-d icâel igirru…. Yu$al-d ar tkerrust:
- Alukan ad kemm-id-yali wawal ad kemm-id-svixre$ si
tseddawit…
- Ur tesâiv ara azref iyi-terrev takmamt…
Iîîef-iyi deg yi$allen, ihucc-iyi, yeggul deg-i:
- Wellah, wellah, wellah, alukan ad kemm-id-yali wawal ma
yâawed ad yali wass fell-am…
- Ihi, ala tinint ara sen-ini$... zi$ ticki i k-yehwa êninev, di$...
Mazal d-fuke$ awal iceggeâ-iyi-d yiwen n ubeqqa, bernent
wallen-iw… qebre$ ar daxel, suseme$.
Deg uxxam ferêen mi d-usi$... baba kra yekka wass
arquqen-is ceâlen-d $ur-i, yugad i d-qqare$...
Ul-iw yekwa… b$i$ ad d-meoode$, ad d-fak$ awal-iw… b$i$
ad $li$ fell-as ad t-xebce$, ad as-ini$ acêal t-kerhe$... kerhe$-t
amer ufi$ ad t-n$a$, ad ifak fell-a$ ccwal-is…
Sêesbe$, qase$, ufi$-d yif-it ad susme$... ma nni$-d, ur dyett$imi wara deg twacult nne$ ala isem-is d tmacahut-is…
aîas ara yessefrun fell-a$ …
Deg yiv, ttwali$ kan atmaten-iw… mazal-iten d ileqqaqen ayen
ara sen-sreége$ ddunit nsen si tura? Neqqim akken, nevsa,
newwi-d kra n teqdimin lad$a tid yexdem deg-ne$ baba…
akken qqaren nettavsa di twa$yin…
Ïîsen merra ala nekk, allen-iw ugint ad medlent… Imeîîi inu
yettmiri d aêmayan…
Iv kamel Tilelli d aêeddet d yiman-is armi tu$al di ccek
“waqila d ayen ruêe$ deg-sent ! »
Acêal qerriê mi ara twaliv lbaîel yerna ur tezmirev ara ad tid-tiniv… Acêal qerriêet tsusmi… nâeddin n ddunt am tagi !
Imawlan n wass-a qqaren-as tarwa n tura d taferfert, ur
tfehhem timsal, teçça terwa a taêaruqt!! Dagi t$elvem aîas!
Walit i iverrun yid-ne$...
Seg ass-mi d-nekker d amâebber d wurfan d yini$... Weroin
nesâedda lâid ne$ lfeê am nekkni am medden, baba yu$al-a$ d
âeérayen ! Yal tame$ra ad is-irucc aâeqqa n sser!
Nekkenti s teêdayin , tikkwal neqqar-as i Rebbi acimi $-dtefkiv d tullas!?
- 104 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Baba yesselmed-a$ akken tameîîut d lâar! Izga nnig nte$: balak
akka! $ur-memt! Alukan ad sle$ lêaoa fell-akent ad
temmezlemt deffir umgerv wamma zdat zlan akk medden…
Teéramt: nnif, lêerma, allen nkent ar lqaâa…
Neêseb-it d amrabev ne$ d axuni…. Ur i$ellev ur issexûer…
£as nettagad-it, yesâa lhiba…
Wehme$ aîas maççi ciîuê! Deg wacêal yid-ne$ deg uxxam
leâmer s-d-nessenser asevsu! Lalla Wiza gar yiv d wass tesêerit, terra-t-id d ileméi! Rnu, zi$en yessen ad ives, ad iqeûûer, ad
yefk arazen… atg. Melmi i tlemdev tilufa-aya? Ar tura ur
umine$ $as wala$-k s wallen-iw sli$-ak s umeééu$-iw… D
acu-t zzman-agi i deg d-neggra? Teâreq teqbaylit… Yenza nnif
s ulac!
Ma yeccev baba (maççi d lêeqq i s-fki$) i Wiza yak d
tameddakkelt-iw?! Amek tefka afus? Ttu$ akken aqla$ deg
yiwet n tallit ma tumnev s tedukkli, d widak ara d-izwiren $urk, ad k-d-kken s deffir… Ad as-yeâfu Rebbi i wuccen i syennan: “a win yufan tadukkli ad tinziz ula gar watmaten”.
Yuâer ad tsemêev deg umeddakkul-ik maca tzemrev ad tâefsev
$ef wul-ik… init-iyi amek ara txedmev d yidammen-ik?
Kullec ala lexdeâ… Acêal qerriê-it tyitwin-is… Ahat ad tsebrev
$ef tdukkli, $ef tayri…atg acku yella usirem ad d-tafev wid ttyuklalen $er zdat… I baba-k amek? Ur tezmirev ad t-têasbev,
ur tezmirev ad t-tbeddelev…
Di tseddawit, taxennaqt i yi-yettaîafen weêd-s! Ulac
amkan iyi-isrekden, anda ruêe$ maççi d amkan… Atan uli$...
Atan ûubbe$... ur éri$ anda teddu$...
tthummu$ weêd-i weêd-i… Anda ddi$ iyi-id –iban baba d
Wiza… ttêussu$ i terwiêt-iw teb$a ad d-teffe$ seg-i…
Kuffere$, amek ara kemle$ ussan i d-iteddun?
Yiwet n tikelt, qqime$ deg yiwet n tesga deg ubraê n tseddawit,
allen-iw $lint $ef yiwen n useddawi yettkeyyif… Ttwali$-t
amek yesselâab igirru gar ivudan-is, amek t-yettawi s
aqemmuc-is… Ttêulfu$ yal tikelt akken issifsus $ef ul-is… initas tedderwec maca wellah ar yusa-yi-d yiwen leb$i d
ameqqran akken ad keyfe$!
èéri$ d lâib ad tkeyyef teqcict di tmetti nne$ $as akken uowa$d cwiî n teb$est! Kkre$ ad t-id-a$e$.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 105 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Bu têanut-nni ur yexliâ ara akken s-nwi$, yenna-k kan:
- êader ad kemm-intev, ala lexsara ara m-d-issegri…
Awi-d kan!! Tella lexsara ne$ ndama i yugaren tag i ttidire$
(deg ul-iw kan).
£awle$-d ar texxamt, kkese$-t-id, ttmuqule$-t…. Ur umine$
ara d nekk i tt-ixedmen, ttru$ ur éri$ ayen ! Ruêe$ ad tveggre$ maca asmekti n baba icâel deg-i timest d$a ddme$-d
yiwen ceâle$-t…
Mi tessawve$ s aqemmuc-iw, qrib iruê deg-i nnefs… Ttusu$ ur
éri$ acu ara xedme$?! Uzzele$, lli$ îîaq, swi$ aman, éle$ $ef
umeîraê.
Maca ur uyise$ ara, ceâle$-d wayev, tikkelt-a akken yeb$a wuliw!!
Tu$al tem$i-d tmacahut n tayri gar-i d dduxan! Amer
teêbist dagi ccah ay ul!
Kra iêerrem baba fell-i, rri$-t d leêlal!! D acu-tt llebsa-nni…
D acu-t umcav-nni… lêasun beddele$, win iyi-d-imaggren ur
i-yetteâqal ara… Nekk ur nezmir ad d-terfed allen-is zik,
u$ale$ câel ad ceâle$! Tavsa, iyi-d-teslev mbaâid… Ula d isemiw yu$al “Lili”!
£lin-d fell-i yirgazen d tirebbuâa! Yehwa-yasen kan! Ttwali$ten akk am baba… Maca lhan i tukksa n lxiq… Yelha uwanes,
yessettutuy i$eblan…
Uvan-iw qqlen d icebêanen… Yal iv ad d-snulfu$ ajdid…
U$ale$ maççi ala dduxan, rni$-d tissit, sîerveq lkisan,
tesgergrev!… Tserêev-as i ddunit ad telêu…
Bdi$-tt s dduxan, u$ale$ ar âawaz…. D acu i ixuûûen? Ala ur
xelâet ara! D baba iyi-islemden! Ayen wala$ deg ass-nni
amcum ur yemêi ar ass-a… Mazal-it la yeqqaz deg-i, irennu…
Yekkes tiéet i tudert-iw alamma yusa-d wass-iw…
Tikkelt tamezwarut mi d-ufi$ iman-iw akk d urgaz di texxamt
weêd nne$, ur faqe$ amek d-wweve$ ar din… I$av-iyi lêal d
ayen kan… Qqime$ acêal ur kkire$ deg wusu.
Maca âeddan wussan yu$al waya am dduxan… Yal iv d wumi,
ttbeddile$ irgazen akken ttbeddile$ llebsa-w, yal tikkelt qqare$as di lxaîer-ik a baba!!
- 106 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Yal mi ara yali$ taûeddert, ad d-yas baba gar wallen-iw, ad
issum$er karuh-iw… ad yendef udeddic-iw imir ad sme$re$
tilufa-w uger… Zi$ ahuddu yeshel mavi…
Amek tettbeddil ddunit ne$ d nekk i ibeddlen!! Rnu, u$ale$ ur
iyi-d-uqiâ deg yiwen, am win yeddubzen… A$bel-iw, amek ara
iâeddi wass-a, iv-a, d wumi? Tettbini-yi-d ddunit-iw $ezzifet
am usaru, réaget am ilili, tugi ad tfak … s amek ur n$i$ ara
iman-iw ar ass-a?!
Anda-t baba dagi?! Mazal-it d netta!! Maca kra sserwate$ akk
deffir uârur-is… Mi ara d-iruê i yi—- yawi tteûre$ iman-iw,
srusuye$ allen-iw… Mazal-iyi d Tilelli, tameqqrant n uxxam!!
Taggara-ya, ur ufi$ ara iman-iw, zgan kkawen ifaddeniw, werre$e$ rnu veâfe$ aîas…
Mi d-yusa baba i yi-yawi – - d imuras n unebdu, d acu ad tenid-isâeddin! -, yettwali-yi-d kan, icuba-yi s as$er, ih… mazal-it
yettqejjim ayen yeb$u yevru!!
Mi wweve$ s axxam, tettali-yi-d lêamu… Σefse$ taûeddart
tamezwrut n usqif, mlelli$, ççi$-tt-id di lqaâa…
Mi d-uki$ ufi$-d iman-iw di sbiîer, at uxxam akk zzin-d $ef
uqerru-w…
Yusa-d umejjay, yessufe$-iten akk ala baba - deg akken têemmele$! - D lxir kan, ulac d acu tt-yu$en?
Yessers umejjay allen-is, ur d-ifukk ara awal-is armi i isu$ baba
fell-as, yenna-as:
- Suref-iyi, maca yelli-k ur cukke$ ad tidir aîas… yelli-k teîîef
aîîan n sida
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 107 -
Tudert
Hafida DERMECHE
T
ezdeɣ deg yiwen unezduɣ (immeuble) nettat yid-s.
Ttemwalin tikwal nettat ma truḥ ad teqḍu
tiɣawsiwin i uxxam ma d netta ma yṣubb ad iruḥ
ɣer lxedma ɣef leǧwayeh n mraw.
Ma tt-id-yemlil di ddruǧ yessikid s udem-is, tikwal ma tmuqel
anwi i d-yettûubbun nettat tuli s axxam s tɣawsiwin i d-teqḍa i
uxxam, ad taf d netta ad yezmumeg as-yini : « ṣbaḥ lxir », as-dterr : « alxir u lɛafya ».
D lǧiran ayen i llan, ttemlilin kan di ddruǧ deg wakud-nni kan
ma turḥ ad teqḍu yak netta ma d-iṣubb.
Nettat tezga kan deg uxxam tettɛawan yemma-s, d tameẓyant
gar snat yessetma-s, weltma-s tameqrant deg uxxam-is tesɛa
tadfert3 sin warrac yiwet n teqcict, ma d weltma-s tis snat
tettwaxḍeb.
Nettat isem-is « Tiziri », imezran iwraɣen amzun d ifuladen n
yiṭij, allen d tizegzawin am igenni, ma tleḥḥu tettecrurud am
tsekkurt, tahuski-ines tzad tif akk tilmeẓyin, d tiziri d ṣṣeḥ ma
d-tḍil s wudem-is win yemmuɣebnen ad yennecraḥ ad
yezmumeg ur yeẓri iman-is imi d taneglust4, deg usemmud-is
snat n tmerwin d kraḍ. Tesdukel ccbaḥa n tfekka5 d yiman6.
Netta d « Karim » lqedd usalas, d uḍrif d uḥdiq d wis kraḍ di
3
Tadfert : dderga
Taneglust : lmalayek
5 Tfekka : le physique
6 Yiman : rruḥ
4
- 108 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
twacult-ines. Mkul ma tt-iwali teɛjeb-it, ma d-yeffeɣ si lxedma
yettɣimi d lǧiran ar tama n tkerrust-ines tutlayen7 ɣef ayen
iḍerrun, tilufa yellan di ddunit-agi. Ma d-teffeɣ tameddit ad
truḥ ad teqḍu taɣawsa, yessikid ɣer-s si mebɛid, ibeqqu acḥal n
tikkal ad yili s idis-is lameɛna ur yezmir ara acku yella gar
lǧiran-is.
Yiwen wass mi tt-yemlal di ddruǧ netta yuli s axxam, nettat
tṣub-d yenṭeq ɣer-s yenna-yas :
« Mselxir »
Terra-yas-d : « mselxir » tezmumeg tɛedda. Yelḥeq-itt uqbel ad
teffeɣ seg unezduɣ yenna-yas:
“Ma ulac uɣilif zemreɣ am-hedôeɣ?”
“ Di leɛnaya-k baba tura a d-iruḥ, ugadeɣ aɣ-d-yaf”.
“Ur suguteɣ ara awal fell-am, teɛǧbeḍ-iyi, walaɣ akk tilmeẓyin
am kem ur ufiɣ”.
Terra-yas-d: “ihi imi k-ɛeǧbeɣ tessneḍ tawwurt n uxxam.
Melmi testufaḍ mreḥba yes-wen, ma tura ilaq ad ruḥeɣ surefiyi”.
Imiren i terna, tzad leḥmala deg wul n Karim, yenna-yas gar-as
d yiman-is d akken d tagi d yelli-s n laṣel i ɣef la yettnadi d
ṣṣeḥ, aẓar iṣeḥḥan d nnif.
Ma d Tiziri mi la s-thedder teṭṭef iman-is, ul-is la yesserbak, mi
tfuk tutla yid-s ur tumin ara imeẓẓuɣen-is tutla-nni i wumi i
tesla, segmi tebda tikli a d-tettmekti ayen i s-yenna Karim,
yefreḥ wul-is si tama, si tama nniḍen tugad ad tili lhedra-nni i
s-terra ur t-yeɛǧib ara lḥal. La tetutla8 d yiman-is: “ahat ad iyiyeḥseb ttxemmimeɣ am temɣarin, acku tullas n wakud-agi
alama telḥa d win i tt-yebɣan a d-iqerreb i wakken a tt-yessuter
sɣur imarrawen-is, drus widak ireclen9 am at zik, ad rǧuɣ kan
lmektub”.
Lameɛna Tiziri ur teẓri ara d akken Karim yefreḥ aṭas s lehḍurnni is-d-tenna, acku d yelli-s n laṣel i ɣef la yettnadi.
Karim segmi i yesla i tiririt-nni, yefreḥ yennecraḥ wudem-is ur
yeẓri amek yuli ddruǧ s axxam, seg akken yefreḥ yufeg d affug.
7
Tutlayen : heddren
Tetutla: thedder
9 Ireclen: zewǧen
8
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 109 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Yekcem s axxam la iceṭṭeḥ, inuda ɣef yemma-s anida tella
yeṣṭebṭeb ɣer texxamt-is, yenna-yas:
“A yemma dayen ufiɣ-tt”.
Tenna-yas yemma-s: “tasarut i k-iruḥen ṣṣbeḥ-agi?”
Karim: “ala tin wukud ad saliɣ ddunit-iw”
Yemma-s: “anta ta yelli-s n xali-k”
Karim: “ala, yelli-s n xali ad teqqim i lɛezz d lḥerma. Attan zdat
n wallen-im ur teẓriḍ”
Yemma-s: “greɣ-ak Yakuc-nni aɛzizen ma tettlabeḍ ɣef
uqerruy-iw ini-yi-d anta”
Karim: “yelli-s n lǧiran-nneɣ”
Yemma-s: “iiih, ziɣemma zdat n wallen-iw ur tt-walaɣ d ṣṣeḥ a
mmi ak-iɛuz Yakuc tessneḍ ad textireḍ”
Karim: “ilaq a tt-id-xeḍbeɣ mer ad iyi-tenser si gar ifassen, ass
n lexmis ad nruḥ”.
Tiziri mi d-tuɣal s axxam temmuceh i yemma-s ayen akk isyeḍran d tiririt i tefka i Karim, tenna-yas yemma-s:
-“A yelli a d-iqerreb Rebbi ayen yelhan ma d ayen i m-yuran
ula anwi i m-t-yeksen. Ma d tiririt-nni is-tenniḍ d ayen i
wulmen, dagi a d-iban ma yella la yettnadi ɣef yelli-s n laṣel”.
Yewweḍ-d lexmis, heggan iman-nsen Karim, yemma-s d baba-s
ruḥen s axxam n Tiziri yerfed gar ifassen-is tagerṭuft10
ijeǧǧigen d wayen ẓiḍen. ṣṭebṭben s axxam baba-s n Tiziri
yeldi-d tawwurt tessenṣef yes-sen. Kecmen, tutlan, msefhamen,
ferḥen, tulawin sṭerḍqent s ttliliw. Iɛeggalen n twaculin i snat
ferḥen s wemyuqen11 n Tiziri d Karim mačči d kra. Kraḍ n
wagguren mbaɛd tedda-d Tiziri d tislit s axxam n urgaz-is,
tezdeɣ d yemɣaren, snat n tlewsatin ḥemmlent-tt akk akken ma
llan.
Karim iḥemmel Tiziri, ma yili di lxedma yettḥiri melmi ara dyuɣal s axxam. Ula d nettat tettḥiri melmi ara d-yekcem s
axxam ad tqabel s wudem yezmumgen, ad yennecraḥ wul-is
ma tt-iwali ad yettu leɛtab n lxedma.
Mkul tameddit ma yesteɛfu, teffɣen. Yettawi-tt ad tḥewes, a ttid-yewwet ubeḥri imi tezga deg uxxam.
10
11
Tagerṭuft: bouquet
Wemyuqen: lexḍubegga
- 110 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Iḥemmel-itt, d nettat kan i yettwali gar wallen-is. Ula di
lxedma, yettxemmim fell-as amek ara tt-yessefreḥ. Nettat
daɣen, ala netta i tettwali gar wallen-is, ma txeddem cɣel yezga
wekti-s ɣur-s.
Zrin sin iseggasen seg wass-mi d-tedda d tislit.
Tayri i ten-yesgarwen12, ulaḥedd tin itt-icuban deg wakud-agi.
Tamɣart-is na Tasaɛdit tebda tetutla yakan ɣef tedfert ur tesɛi
teslit i yelli-s.
-Na Tasaɛdit: “anaɣ a yelli, atan tura ɛeddan sin iseggasen ur
ṭṭifeɣ mmi-s n mmi deg irebbi-w, aɛni yeɛǧeb-itt lḥal akahi, ma
tḥemmel mmi d ṣṣeḥ ɣas ad truḥ s amejay ad twali tamsalt n
tedfert. U yerna ur mecṭuḥet ara, nekkini mi lliɣ annect-is lliɣ
ttrebbiɣ kraḍ n dderga”
-Yelli-s: “a yemma di leɛnaya-m ur d-beddu ara tiḥkayin-nni n
temɣart d teslit, anef-as, ayagi yeɛna-tt nettat d urgaz-iz”
-Na Tasaɛdit: “bɣiɣ ad yeɛmer uxxam n mmi s warraw-is”
-Yelli-s: “xzu akehrir13 a yemma, ayagi deg wufus n Yakuc14
mačči d nettat, u Tiziri akken i tt-walaɣ ad temmet ɣef urgaz-is,
ula d netta myeḥmalen dayen kan. Tesɛa zzher yessemlal-itt
Yakuc d gma”
-Na Tasaɛdit: “iiiih, tesɛa zzher ɣas ini-d awal-agi ɛawed-it-id,
lemmer mačči d nettat i yessugten tikli ɣer berra ur tt-yettwali
ur ttemlilin”
-Yelli-s: “ur tutla ara akken aqli-kemm tesɛiḍ tullas ula d
kemm”
-Na Tasaɛdit: “anef-iyi tura, anef-iyi mi d-yekcem ad as-mleɣ”
-Yelli-s: “di leɛnaya-m s leɛqel kan, mebla leɛyaḍ, mer Tiziri a
d-tsel”
-Na Tasaɛdit: “anef-as a d-tsel”
Tiziri tesla-d akk i tutla-nni yeḍran gar yelli-s d yemma-s imi
llant tutlant s leɛyaḍ. Mi d-tekcem ɣer tkuzint, anida llant
temɣart d telwest, Tiziri tenna-yasent alxir am akken ur yeḍri
wacema, talwest-is terra-yas alxir d lɛafya ma d tamɣart na
Tasaɛdit terra-yas alxir s ucennef, tekker tezḥel ɣer texxamt-is.
12
Yesgarwen: I ten-ijemɛen
Akehrir: cciṭan
14 Yakuc: Rebbi
13
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 111 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Mi d-yekcem wemɣar lḥaǧ Awmer yekcem ɣer texxamt akken
ad yesteɛfu. Tebda tmeṭṭut-is la tetutla ɣef Tiziri yak d tedfert
ilaq ad yilin seg wacḥal aya ɣur-s. lḥaǧ Awmer yenna-yas:
-“Mačči d ayen i ɣ-yeɛnan nekkkni, tamsalt-agi teɛna-ten nutni
di sin”
-Na Tasaɛdit: “d acu mačči d ayen i ɣ-yeɛnan, aɛni ur tebɣiḍ
ara ad twaliḍ arraw n mmi-k ččuren axxam, ttemruruden di
lqaɛa?”
-Lḥaǧ Awmer: “ala, bɣiɣ mmi ad yesɛu tadfert, lamaɛna ur ilaq
ara ad ngerr iman-nneɣ”
-Na Tasaɛdit: “ubdir ar s wahi d wahi, ma yella ur tezmir ara
ad tesɛu tadfert ar d as-d-awiɣ lala-s, ara yɛemren axxam n
mmi, ma d nettat ma tebɣa a t-texlu ad teqqim ɣur lehl-is”.
- Lḥaǧ Awmer: “a kemm-yehdu Yakuc, ṭṭixer i teqcict, eǧǧ-itt
di telwit ad tɛic nettat d urgaz-is, uh d acu I kemm-yuɣen, aɛni
bdant-kemm-id tissmin?”
-Na Tasaɛdit: “a d-iniɣ lḥeqq, seg wass-mi d-tekcem ur qqimeɣ
d mmi, akken wulfeɣ, yettɣimi yid-i yettqeṣṣir yid-i”
- Lḥaǧ Awmer: “d acu am-iniɣ a kemm-yehdu Yakuc”.
D akud n leftur, tennejmaɛ-d twacult akken ad ččen, Karim
ifeṭṭer di lxedma. Tiziri, tilewsatin-is d yemɣaren-is, zin-d akk
ɣer ṭṭabla la feṭṭren, tamɣart tenna-yas i yelli-s as-tefk lemleḥ.
-Tamɣart: “awi-d, awi-d lemleḥ-nni ass-a lmakla d tamessast”
D Tiziri is-d-imuden taqerɛet n lemleḥ, akken i tewweḍ s afus
n temɣart-is, taneggarut-agi tejbed-as-tt, tekkes-as-tt d tuksa.
Tiziri tewhem, tkemmel lmakla-s.
Uraden leḥwal, nnejmaɛen, mi truḥ Tiziri ad tekcem ɣer
texxamt-is, tesla i temɣart la thedder la teqqar: “ala taguni i
ixuṣen deg uxxam-agi”.
Tiziri yemqental wul-is mi tesla i tutla-agi. Tiziri d taneglust n
tmala, tḥemmel akk medden, win t-twala yeḥzen as-tekkes lxiq
ur teṭṭixir alama yuɣal-it-id wezmumeg. Tḥemmel tudert. Tḥar
tneglust n tmala ad taweḍ tameddit akken ad temlil nettat d
urgaz-is ad teɣli deg irebbi-s yeḥman, as-teḥku ayen yeḍran
yid-s d temɣart-is.
Ata Kariml, yekcem-d ɣer texxamt-is, yufa-tt-id la t-tettraǧu,
akken t-twala tesfeḍ imeṭṭawen-is, netta yemreq-itt.
- 112 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Yenṭeq, yenna-yas:
-“D acu i kemm-yuɣen, aɛni tḥusseḍ?”
-Tiziri: “ala ur d iyi-yuɣ wara, lameɛna….”, tessusem
-Karim : « kemmel awal-im, ma tuḍneḍ a kemm-awiɣ tura
ɣur umejay »
-Tiziri : « xaṭi ur d iyi-yuɣ wara, txuṣeḍ-iyi kan » ṭṭerḍeq d
imeṭṭi, tella tebɣa as-teḥku ayen is-yeḍran, imi tḥemmel talwit
d tamala, taneglust ur s-teḥki acemma terra ɣer wul-is.
Tezmumeg ɣer-s, tesfeḍ imeṭṭawen tenna-yas :
- « Aya-n tura ad nsew lqahwa ».
Karim yeslef-as i Tziri yenna-yas: “awah imeṭṭi-yagi mačči kan
akka, tella sseba”
-Tiziri: “d lxaṭer-iw kan i iḍaqen d aya, aha kker tura”
Acku, Karim yeɛqel Tiziri ur telli ara bxir, allen-is kan ffkantas-d lexbar.
Temlal twacult ɣer ṭṭabla la tessen lqahwa. Ters-d tsusmi la
tessewḥac, yewhem Karim. Acḥal-aya wulfen ad tutlan garasen. Mi fuken tissit n lqahwa, na Tasaɛdit tenna-yas i Karim.
-“Uqbel ad truḥeḍ ad temmenṭareḍ, bɣiɣ ad tutlaɣ yid-k yiwen
wawal”.
Karim yekcem ɣer taxxamt n yemma-s, tebda la s-tutla i mmi-s
ɣef wercal-ines d tedfert werɛad yesɛi.
Yerra-yas Karim:
- “tadfert gar ifassen n Yakuc i tella, ma d Tiziri akk ur d-yeffiɣ
ara lɛib seg yimi-s ar ass-a n wussan, tettureba d tuḥdiqt d
tuḍrift, lukan i tt-walaɣ d yir tameṭṭut ur kemm-ttaǧoaɣ ara ad
iyi-tenhuḍ, d nekk s timmad-iw a tt-yerren ur imarrawen-ines,
imi ur tesɛi lɛib eǧǧ-itt di talwit”
-Yemma-s: “ih, ayen i iyi-d-tenniḍ d ṣṣeḥ, lameɛna nekk, tutlaɣ
ɣef tarrawt i ɣef tɛeṭṭel sin iseggasen aya. Nekkini, bɣiɣ ad
waliɣ axxam yeččur d tedfert-inekk, ad ferḥeɣ yes-k, uqbel ad
medlent wallen-nneɣ nekk d baba-k, ma tebɣiḍ attan tella yellis n xali-k ar ass-a ur tercil ara”
-Karim: “ala takna ur d-n-keččem axxam-agi”
-Yemma-s: “anwi k-yennan d takna, bru i Tiziri awi-d yelli-s n
xali-k”
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 113 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
-Karim: “am-qqareɣ Tiziri ur tt-sikniweɣ ara, ad teqqim yid-i
ɣas ma ur tesɛi ara tadfert, anwi yeẓran ahat d nekkini ur
nseɛu ara”
-Yemma-s: “ihi, ruḥ ɣur umejay kkes-d ccek”
-Karim: “ ṣaḥa a yemma, di leɛnaya-m effk-as talwit i Tiziri”
-Yemma-s: “mi d-tekseḍ ccek, ad nwali d acu ad nexdem”
Akken nnumen Karim d Tiziri mkul tameddit, ttruḥun
ttḥewisen i wakken ad tekkes lxiq ɣef wul-is yak a tt-id-yewwet
ubeḥri. Mi la leḥun, Tiziri tenna-yas i urgaz-is:
-“Sliɣ-as i yemma ṣbeḥ-agi la thedder fell-i i weltma-k ɣef
tedfert yak teẓriḍ ayagi mačči deg ufus-iw, lemmer d lebɣi-w
atan la ileḥu neɣ la tleḥu mmi-tneɣ neɣ yelli-tneɣ gar-aneɣ
tura”
-Karim: “ẓriɣ ayagi azekka ad nruḥ ɣur umejay a d-nekkkes
ccek”
-Tiziri: “ma yella amejay yenna-yi ur zmireɣ ara ad sɛuɣ
tadfert, bru-yi di leɛnaya-k, ur zmireɣ ara ad waliɣ tayeḍ deg
irebbi-k”
Bedden, yeṭṭef-as ifassen-is, yeẓmeḍ-itt ar ɣur-s, yeṣfeḍ-as
imeṭṭawen d-iṣubben ɣef leḥnak-is, yenna-yas:
- « A taɛzizt-inu, a tafukt n ddunit-iw, zri$ d acu i kemyuɣen, d kem i xtareɣ yid-m ara kemmleɣ tudert-iw, akken
yebɣu lhal tesɛiḍ tadfert niɣ ala ».
Azekka nni ruêen ɣur umejay, sɛeddan, yenna-yasen ur
ten-yuɣ wara. Yura-yas i Tiziri ddwa a t-tetbeɛ. Ferḥen,
tecmumeḥ ɣer urgaz-is, tenna-yas ur ttɛeṭṭilen ara ad sɛun
tadfert. Uɣalen-d s axxam, sferḥen tiwaculin-nsen s isali.
Iɛedda useggas, attan Tiziri tettraǧu lufan. Gran-as-d kra n
mraw n wussan. Teqqim deg wusu tẓeṭṭ titeqcirin tiwerdiyin.
Nutni, werɛad, ẓrin d acu ara d-ilalen, ma d taqcict niɣ d aqcic.
Yekcem-d Karim si lxedma, yufa-tt-id la tẓeṭṭ yesteqsa-tt:
-« Dacu la tẓeṭṭeḍ? »
-« D titeqcirin! »
-« Ayɣer d tiwerdiyin ? »
-« Ḥulfaɣ d taqcict ara d-ilalen », terra-yas Tiziri s wecmumeḥ.
- 114 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
-« D taqcict niɣ d aqcic anṣuf-yes, ncalleh kan ad tekreḍ bxir,
ma d taqcict as-geɣ isem Tudert ».
Dɣa din teḥzen, truḥ deg-sent, tettxemmim. Yewhem Karim
tura kan i tella tecmumeḥ, taswiɛt kan yembeddal wudem-is.
-« Aɛni ur tebɣiḍ ara ? Ma yella ur kem-yeɛǧib ara egg-as isem
kemmini ! »
-« Ala yelha isem, ma yella d aqcic as-geɣ isem ‘Asirem’ »,
terra-yas Tziri s wezmumeg.
-« Awi-d kan ad tekreḍ bxir, a taɛzizt-inu, ma yebɣa Yakuc ad
nesɛu mraw n dderga, akka ad yeččar waxxam, ad selben
yemma imi tebɣa-tt », yenna-yas Karim s usqecmeɛ.
Teḍsa Tiziri tenna-yas :
-« Aqel-i ttxayaleɣ yemma la tettazal si teɣmert ɣer tayeḍ,
tettḥadar ɣef tɣawsiwin n texxamt uɣimi teqqar : ‘ur ttami ara,
ha ɣur-m a tt-terzeḍ’… ».
Igenni ass-ni yenneqlab, lwelha, lehwa tekkat s uẓayav,
asigna iɣum igenni. As-tiniḍ d ass i deg ara tenger ddunit.
Yewweḍ-d wass-nni i deg ad terbu Tiziri. Teẓẓel deg wusu,
tettraǧu a d-ruḥen a tt-skecmen ɣer texxamt n ‘les opérations’.
Tezzi-yas-d twacult-ines d tin n urgaz-is. Deg wakud-nni, la
tettfaraṣ tagnit, thedder, tessukud tamuɣli ɣer Karim i s-yeṭṭfen
afus-is, yugi as-iserreḥ, yedda akken yid-s alarmi tekcem ɣer ‘le
bloc opératoire’. Yakk iɛeggalen n twaculin-ines ttraǧun s lferḥ
lufan a d-ilalen.
Iɛedda wakud, telli-d tewwurt n ‘le bloc’, tezwar-d tefremlit
tenna-yasen :
-“D tamerbuḥt, tlul-d teqcict am waggur”.
Yerna-d deffir-s umejay, yenna-yasen:
-“Ad wen-yaɛḍem Yakuc laǧer, taǧǧa-yawen-d
lbaraka”.
Yeɣli Karim di lqaɛa, iḍarren-is ttergigin, la yettru. Yenna-yas i
wmejay ur yefhim ara ayɣer i temmut di tezmert-ines ur tt-yuɣ
wara, teḥder iman-is. Yerra-yas umejay :
-« Nexdem akk ayen i wumi nezmer i wakken a tt-nsellek,
lmektub a mmi, ad ak-d-yazen Yakuc ṣṣber. Tecfiḍ ass
amezwaru mi d-truḥem d isin, nettat tuɣal-d weḥd-s i tikkelt tis
snat, imi fkiɣ-as ‘Rendez-Vous’. Ass-nni nniɣ-as ma terfed
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 115 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
yezmer lḥal ad temmet. Tsebbel tudert-ines i wakken ad
tferḥeḍ s lufan ik-d-teǧǧa, zriɣ d akken tḥemmel-ik, leḥmala
am tagi ur tt-walaɣ di tudert-iw, ḥala ɣur-wen».
Ɛeddan wussan, agguren, iseggasen…
-“Ṣbaḥ lxir a baba”
-“Ṣbaḥ lxir a yelli, teẓriḍ d acu-t wass-agi?”
-“Ass-agi d ass i deg d-luleɣ, d ass i deg temmut yemma ur
ssineɣ”. Terra-yas-d Tudert s unezgum.
-“Tamella n Yakuc fell-as, niɣ heddreɣ-am fell-as, ɣas temmut,
twenseɣ yes-m, ma yi-d-tecmumḥeḍ berka-yi, wissen amek ara
xedmeɣ ass-mi ara d-yas lmektub-im”.
-“Ekkes anezgum i wul-ik ma d-yas lmektub-iw ad cerḍeɣ fellas d akken ad yezdeɣ yid-neɣ, niɣ ak-awiɣ ad tɛiceḍ yid-neɣ, ur
k-ttaǧaɣ weḥd-k, aɛni tebɣiḍ ad thenniḍ seg-i. Ḥala ma tebɣiḍ
ad trecleḍ, akken ur d-tgerriḍ ara weḥd-k”, terra-yas Tudert i
baba-as s usqecmeɛ.
-“Uh! A yelli, di laɛnaya-m ur yi-ttader ara arcal, ɛaceɣ d
yemma-m ussan ur ttɛawadeɣ a ten-ɛiceɣ d tayeḍ, axxam-agi
ḥemmleɣ-t, mkul amḍiq deg-s yesmekta-yi-d yes-s”, yenna-yas
Karim i yelli-s.
Tudert d tilemẓit n snat n tmerwin iseggasen deg usemmudines, teqqar di tesdawit n Tizi Wezzu. Karim, baba-s yeggul ur
yettɛawad arcal alama yessemlal-it Yakuc d tin i iḥemmel di
tudert-ines.
- 116 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Anagi n tudert
Lynda KOUDACHE
Akud d anagi n lebda
Akken i ak-ihwa tesâeddavî
Ad as-tecfud diri-t ne$ yelha
Ad k-iwanes ula s ddaw teblavt...
Akud d anagi n tudert nne$. Yal tikelt akken i yettili. Yettili d
asirem, d targit u uzeka, dayen i nettidir tura, mi ara yettâeddi
yettu$al d ccfawa, d$a din tatut ad tejmeâ ijufar-is akken
asmekti ad iserreê am umezyab mi ara ttâedin waman-is
bezgen ne$ kkawen.
Taâzizt n yemma tjerreb aîas di tudert-is. Tekker-d d tagujilt,
tenger twacult-is, terna d tamnefeqt. Tedder ussan réagit,
tettferriî deg yiman-is, têeggef rruê-is iwakken ad nidir. Tesâaya$-d di sin, nekk d tamenzut, tsemma-yi Kahina d gma Äli.
Babat-ne$ yessufe$-a$ seg uxxam asmi iâawed zwao. Azal n
ddurt, nekkni nettmenvar deg yixxamen n medden armi d
asmi tesla yis-ne$ Nna Werdiya, taêbibt n yemma, tjemâ-a$
deg uxxam-is i a$-d-ibanen wessiâ akken wessiâ wul-is $as
akken d amecîuê. Nna Werdiya d tader$alt, d tigellilt, tettidir
weêd-s seg wasmi i tt-id-suffyen warraw-is. Yemma, s leêya,
teqqar-as : “a nna werdiya, di leânayam ma ur a$-tessurfed
nerna-yam-d lêif nne$”. Terar-yas-d : “anna$ a yelli yexseram-id wawal, melba lemziya, yak cerken-a$ idammen d tgella
d lmelh”.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 117 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Baba, uqbel as-yebru i yemma, yezga iêeqqer-itt melba sseba,
yettlaqab-itt yeqqar-as : “kerhe$-kem, tixeô gar wallen-iw a
tuzligt, kellfe$-as Öebbi i yemma i kem-yeqqnen $er yiri-w, ala
berru ara am-bru$”.
Ma d yemma tettsusum, ur as-d- tetterra ara imi tezra ma terryas d amcum, ma teqqim d aqcay. Mi ara iwali akken ad tt-idyejbed seg ucebbub-is, ad d–ibelleâ fell-as tawwurt. Nekk d
gma nettru si tugdi, nettmihnac di tesga lad$a mi ara tt-yekkat
s t$eggaî alamma tugi-tt lmut. Nettat ad tebdu leâyav : “abbuh
a lmumnin sukkest-iyi, ur as-zmire$ ara!”
Yiwen si loiran ur tt-yesukkus imi tawwurt tbelleâ, yerna
wulfen maççi d lâib mi ara iôebbi urgaz tamettut-is s tyita. Mi
d-yesuffe$ deg-s ajenniw-is, ad yelli tawwurt am urgaz ad dyeffe$ $er berra.
Nekk d gma ad nazzel $ur-s, ad tt-naémev, ad tt-nêebbi si
lefqeâ ur nezmir acu ara d-nini, nessenîaq-d deg-ne$ imeîîi d
nhati, nettaf-itt di tesga te$li am ufrux i d-yesse$vel uûeggad s
lfuci, yejreh wul-is, yerreé yifer-is, neggren izerfan-is…, cfi$
yiwet n tikkelt, yekkat-itt alarmi i as-id-yesse$vel aâeddis,
tettuhi d idammen, yeooa-tt-ur tt-idiwa ara. Lemmer maççi d
Öebbi i tt-ijebren temmut, ggujlen warraw-is.
Akken i as-yehwa i tefsut tecbeê mi ara fsun ijeooigen-is,
tettruéu-tt-id ccetwa mi ara yiqsiê usemmiv-is, mi ara yeddu
umdan i laé d leêfa. Akken yeb$u yili, akud yettazzal ur
yattraou yiwen.
Äecra n yiseggasen n ddel d tmuêqranit i tesâedda yemma
tame$bunt s ddaw leâneya n baba, yiwen ur tt-yessukes ama d
amdan ama d izerfan. Deg-ne$ ur d-yesteqsay nemmut ne$
nedder. Yemmut wul-is fell-ane$. Asmi i as-yebra i yemma,
tufa-d iman-is wehd-s, tawacult-is tenger, ifassen d ilmawen,
axxam d asemmav, laé d lêif zeggren amnaô n twwurt, seksu
ihujer aseksut, anagar takkemmict n yini$man d rritla n zzit i
yersen $ef tôeffit, ttaken-tt-id medden i Nna Werdiya $ef
wudem n Öebbi.
Yemma d Nna Werdiya ggujlent, âettbent, di tagara
ttwaâezlent ad as-tiniv akud iâemmed, yefka afus fell-asent.
Yemma tettwali tugna-s di Nna Werdiya amzun d lemri n
tudert-is. Di snat yid-sent, ûûura nsent tezzegzew si cwami,
- 118 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
tcuba tacriht tamer$ant n lâid mi ara tattuâelleq. Widak
yestufan ttâassan-tt, zgan $ur-s d awehhi ! Wissen kan yiwen
seg-sen ma yenwa ad tent-yesdari ?
S tsusmi tekkes-d allen-is si Nna Werdiya, s leâqel tufa-d tiririt
i nnhati-s, tufa ala nettat i terra tmara ad tesfev laé d fad i
yu$en axxam-is. S teb$est n teqbaylit, têelles tebgges, tezwar
nnif-is d yi$il-is iwakken ad tebdded i tegnit yecban ta. Teéra
ula i as-yexdem yimeîîi d ucetki. Ooan-t-id yimezwura : yugar
ccah tawa$it”. Seg wass-nni tâuhed Öebbi d yiman-is ad
tessisen $as s leâteb d teréeg a$rum-is.
Akud d tilelli n tudert-nne$, yis-s i nettâebir tikli-nne$ d
yiman-nne$ akken mi ara d-te$li teswaât $ef ur nebni ad tttnektil s lxiv ara yellem ufus-nne$. Mi ara tekres tkurt ad
yeqqers uvref. Ula d lweqt mi ara iâeddi ur d-itezzi ara.
Taâzizt-iw yemma ad d-tekker tafejrit akken ad tfaôes cc$el, ad
d-tagem, ad tefrev, ad tniwel imekli, ad a$-d-tesker ad nsew
lqahwa. Nna Werdiya têemmel ad teqqim di lhara ad tefsu
taduî $as ur tettwali-ara. Yal-ass uqbel ad ff$e$ s a$erbaz,
yemma tezga tettweûûi-iyi : “Ërec a yelli, $err, ala leqraya-m
ara tafev $er zdat, êader ammenu$, êerz nnif-im, ur ttamen
êedd, ad kem-yesseô Öebbi”. Mi ara s-sle$ ttciriwe$, ttuqaâeniyi imeîîawen di tyersi, tett$id-iyi imi teôhen teméi-s fell-ane$.
Tamddakkelt-iw Ferruoa heddre$-as kan $ef leqraya. Yemma,
leb$i-s ad $re$ iwakken lêif ad t-zegre$ ilaq ad $re$ ! gma Äli
yezga $ef weârur n yemma, tetthuzz-t s ucewwiq d yisefra i dtettawi $ef lêif-is. Mi tekfa cc$el n uxxam, ad tûubb $er tebêirt,
ad tefres, ad-tekkes ayen yewwan, ad t-id-tettel di tmeêremt-is,
aêric ad t-id-tawi s axxam, wayev ad tezenz. Rnu $er waya
teggar izdan, tfettel seksu s lêeq, tleqqev azemmur d amnaûef.
Nna Dehbiya, d tajaret-nne$. Iles-is $ezzif, tettasem aîas. Ulac
win i tt-iêemlen. Tezga $ef îîaq, tettâassa medden. Yal ass
tekkat yemma s lemâani akken ad tt-id tessenîeq, nettat ur ttteêsib ara. Yiwen wass yellis tessameô akken ad tawwev gma
Äli. Akken bdan amennu$, tefra-ten yemma s leâqel. Nna
Dehbyia ur tt-yewwi yigenni, ur tt-tewwi lqaâa. Tusa-d $er
yemma ad as-teccetki : “mmi-m ur yettuôebba ara, ur qebble$
ara ad yewwet yelli. Yelli tesâa imawlan”. Yemma teb$a ad
tessens times, terra-as : “anna$ a weltma Dehbiya, ur ilaq ara
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 119 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
ad ten-âaned meééiyit”. Nna Dehbiya tettâeyyiv alarmi i dtessenzeh loiran : “hah buh d yiwet n temnafeqt i kem yecben
ad iyi-ôebbin. Lukan d nekk ad âelqe$ iman-iw, ruê ad twaliv
acu heddren medden fell-am”.
Yemma tessusem, leâmer-is yenze$, allen-is llexsent seg
yimeîîawen, b$ant ad d-inint : “d tidet, lemmer s leb$i-k ay ul
aqel-i deg uxxam-iw”. Tessekcem-a$ s axxam, ma d Nna
Dehbiya tufa-d iman–is weêd-s, terwel. Deg uxxam, yemma
tettru te$li deg yirebbi n Nna Wardiya i as-isefven imeîîawenis, tenna-yas : ur as-ttêessis ara d tismin i tt-id-yesneîqen, lhu d
cc$el-im d laé-im, anef-as i win yestufan ad yehder, ulac lâib
mi ara d-yawi yiwen a$rum s yi$il-s.
Yemma tu$ aqerru Nna Wardiya, tezmev-a$ $ur-s, terra-d
nnehta, tkemmel cc$el-is.
Awal imeânen issen$as i$eblan. Yemma d Nna Wardiya mi ara
ttmeslayent ne$ mi ara sellent i tedwilt d-yettâeddin deg umîîaf
wis sin i iheddren $ef wuguren i d-ttemlilint tlawin d yizerfannsent tekksent cwiî $ef wul nsent.
Mi ara d-kecme$ seg u$erbaz akken i ooi$ yemma te$req di
cc$el i tt-id-ttafe$. Mi ara s-ini$: “Ëader iman-in, awi-d acu
ara m-xedme$, teqqar-iyi : “£err kan ; ma d nekk cc$el-iw ma
ur t-fuôse$-ara ad iyi-ifaôes”.
Yal imensi txeddem seksu ad a$-id xebbel $er yiwen uvebsi
iwumi ara nezzi, akken yettas-d bnin. Mi nekfa ad a$-d-tessu
$ef tikelt, nettat ad tkemmel aéeîîa, nekk d gma ad as-nezzi i
Nna Wardiya ad a$-d-teêku tamacahut :
“ Macahu ! tellem cahu ! Uccanen ad ten-yexdeâ Öebbi ma d
nekkni ad a$-yerêem Öebbi. Yiwen wass yiwen umdan yeb$a
ad yegg akud, d$a …”
Nna Werdiya ad têeku, yemma deffir uéeîîa, allen-iw âussenttt. Leâmer-is da$en yenze$, sani i yenze$ ? Ahat tettxemim $ef
lêif i tesâedda amek akken ara tevru lemmar maççi d Nna
Werdiya i tt-ijemâen ? Ahat tettxemim $ef lehdur i as-d-tenna
Nna Dehbiya ne$ $ef zzher-is uâwij i tt-yessawven alarmi
tennebra ne$ tettxemim fell-ane$ acu a$-yettraoun azekka, ne$
$ef tmeqqunt n leêbeq i tewwi yiwet n tmeîîut ur tt-id-xelleû
ara…
- 120 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Iruh-iyi lxiv n tmacahut n Nna Werdiya lameâna îîfe$
tamacahut n tudert n lêif n yemma, $lin-iyi-d imeîîawen $ef
wayen i tesâedda, rri$ taduli $ef wallen-iw. Anwi yeéran ahat
ad yelhu uzekka, imi lweqt akken i a$-yehwa nesâedda-t ne$
akken i as yehwa iâedda ad yeqqim d anagi n tudert-nne$.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 121 -
Zwina
Mourad ZIMU
T
elli-d Zwina tawwurt s ukukru. Temmuqel ma
ulac wi d-ittûubbun skalyi. Teffe$-d deg uxxam,
terra-d tawwurt, tuli $er tjarett-is. Akken tewwev
ar tewwurt n tjarett-is Saεdiya tesîebîeb-as.
« Axir a Zwina, kcem, kcem a yelli »
Tekcem Zwina. Tedda d Saεdiya. Kecment ar tkuzint. Tennayas Saεdiya :
« Tenniv-as i yemma-m dagi i telliv ne$ ala ? » Zwina tella
tettmuqul $er îabla am waken ur tesli ara i wsteqsi, tenna-yas :
« D tagi i d tabaqit-nni i d-tu$ev ar ukamyun-nni ass-en a
nanna … tecfiv asmi tt-id-nu$ nekk yid-m ?»
« D tinna ih, twalav, ur teîîif ara mavi fell-as ûbi$a » i tenna
Saεdiya weqbel ad d-teffe$ si tkuzint. Tekcem ar texxamt,
teddem-d tilifun :
« Axir a nna Crifa … ddeqs-nne$ a nanna i kemmi cwi-kemm
kra ? … B$i$ kan am d-ini$, ur ttayes ara Zwina ha-tt-an $ur-i
…tura i d-kcem … Xaîîi ulac fell-as … Akka ihi ... Ur ste$bil
ara … qim di lehna ».
Tu$al-d Saεdiya ar tkuzint, tetteddu-d, thedder i Zwina :
— «Zwina !! ad m-d-ffke$ ad teswev ayefki tura !? Ad s-ge$
cakula yak ? … »
« … A nanna Saεdiya … » i tebda ameslay Zwina.
« Acu a yelli … ? » i tenna Saεdiya.
- 122 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
« Asmi ara truêev ar taddart-im ad ddu$. Akka i yi-d-nniv ? Ad
ddu$ ah ? » i testeqsa Zwina.
« Ad tedduv Ncallah a yelli » i tenna Saεdiya.
« Ëare$ ad d-yas wass-en. Melmi ? azekka ? Azekka ara
nruê ? » i testeqsa Zwina. Tettmuqul ar Saεdiya. Deg wallen-is
ad d-te$rev lêir n teqcict-nni tamecîîuêt yessaramen kra.
Temmuqel-itt-id Saεdiya tenna-yas :
« Qrib a yelli, qrib. Ula d kemmi éri$ txaqev. Txaqev akka am
nekkki. Amer zmire$ tura kan ad ruêe$ a yelli …».
Akken am yal tikelt, Saεdiya fessus fell-as imeîîi. Ad s-id-$ellin
ur tuêtam. Ul-is yeççur d lxiq. Tekker-d di taddart, tufa-d
iman-is di Lezzayer, d ta$ribt. Qrib ad awven tura xemsa
iseggasen-ayagi deg-i tezweo. D iseggasen n l$erba d lxiq.
Ulac i wumi ara teêku. Tεebba anezgum weêd-s. Imawlan-is
teééer-iten si lεid ar lεid. Deg unebdu da$en tikwal, ayagi ma
yehda-d Rebbi argaz-is, Ëamid. Ma Yewwi kra wussan ar
taddart. Ma tersel-it-id, am useggas-agi iεeddan, ula d anebdu
sεeddayent di Lezzayer.
Zwina, ula d nettat am wakken d ta$ribt, rbeεîac iseggasen di
leεmer-is, deg walla$-is am wakken mazal-itt d taqcict n setta
iseggasen. Akka i d-tlul. Yegumma leεqel-is ad yum$ur ne$
ahat yugi. Zik i d-teooa tgeswaêt lakul. Niqal tekcem ad t$er
am nettat am tizyiwin-is, akken s-faqen iselmaden-is d
imawlan-is maççi am tiyav ad tt-id-yefka Rebbi, smenyafen-as
ad teqqim kan deg uxxam, akken ur as-ttkemmilen ara i
lehlak-is wid ukud teqqar. Amer d wanag ad as-yili wemkan
deg i$erbazen iqqeblen tiqcicin am nettat, maεna, ulac zher,
ulac da$en wid ara yelêun fell-as. Di Lezzayer-agi da$en tlaq
tmusni i tlufa am tiggini. Tamusni, ulac, baba-s d abulis kan
$ef yiman-is ; awi-d ukan ad d-issis ayen ara ççen tmanya
warraw-is. Ha-tt-an kan ihi deg uxxam, Zwina. Ajgu n wass.
Ala tajarett-is Saεdiya i tufa d amwanes. Tidett kan, ad d-nini
myufant axir.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 123 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
« Ayen aεni i tettruv a Nanna ? Mazal ur nettruê ara ar
taddart ? $ef waya ? » i testeqsa Zwina.
« Mazal a yelli. Yugi-ya$ wemcennef. Kelfe$-as Rebbi. Yugi-ya$
ad nruê … »
« Imcennef ». Ur ttuneêsabent ara tikal deg-i d-yettu$al wawalagi deg wemkan n yisem n urgaz n Saεdiya. Akka i s-tessawal
deg wul-is.
Ëamid-nni, sarament akk teêdayin n taddart, Ëamid-nni
yettgallan akken ur yetta$ ara taqcict n taddart-is weqbel ad
iwali Saεdiya. Ëamid-nni yeqqimen tlata waguren di taddart-is
akken ad ittwali yal ass Saεdiya m’ara d-tεeddi zdat uxxamnsen. Ëamid yessrun akk tiêdayin asmi d-iûaê i Saεdiya, yu$al
ass-a d imcennef deg yimi-s. Mazal tettunebdar-d tame$ra n
zwao-nsen di taddart. Ifareo win ixaqen.
Ëamid d Saεdiya. Wi ara s-yinin akka ara d-ggrin. Tiêdayin
akk n taddart ttmennint amkan n Saεdiya, qqarent-as : « tesεa
zher, ad teddu $er Lezzayer ». Tiyav qqarent-as : « Ad tezde$
weêd-s, Ëamid yu$-as axxam di Ëidra ». Llant tid i qqaren :
« Taxatemt-is d am$ar-is i tt-id-yu$en deg uxxam Rebbi, d
taxatemt n xemsîac imelyan i s’ara teddu ». Akken i tevra. Ur
hdiren ara medden di rrayeε. Tedda Saεdiya s txatemt n
xemsîac imelyan, tezde$ deg uxxam di Ëidra. D acu, ulamma
nenna-d akka, ixxamen daxel i ssel$en.
« Netta dagi melmi s-yehwa ad iéer yemma-s. Nekki akka i diyi-yura a yelli… aqli-yi di Lezzayer tamerkutt. Ger rebεa n
leêyuv… di lbaîima» i tenna Saεdiya weqbel ad tkemmel.
« Amer maççi d lehdur n medden ad nejli$ … argaz am wagi
ur ilaq ara ad yeg axxam ».
D asif imeslayen. Saεdiya tageswaêt. A tettmeslay d Zwina am
wakken weêd-s i tella. £ef wayagi i têemmel m’ara tt-twali.
Zwina d anzav-nni ifarqen akken gar umeslub yettmeslayen
weêd-s d lεaqel i êekkun i wayev. Saεdiya m’ara tettmeslay i
Zwina, ur tetteffer acemmek, ur tetteg ara éerb i tikti-s ;
tetterra-d akk afewad-is akken ad tessifsses $ef wul-is. Amer
- 124 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
ayen akk teqqar Saεdiya i Zwina i tjarett nniven i wumi ttenna, ha-t-an slan akk medden ayen i vran, ulac wi yettaîîafen
imi-s. Imi d zwina ukud têekku, ayen akk teqqar Saεdiya, in$es
di tazayt n wul-is mebla ma ye$li di tmezzu$t n wid yettarran
ifeé i wawal, wid ur nettaîîaf ara lbavna.
« … Qqim kan a yelli, teériv amek ara nexdem !? Ad nruê nekk
yid-m ar taddart, ulac w’ara yeéren … » i tenna Saεdiya.
« … Amek ad nerkeb aîaksi, ad nruê … » i s-tegzem awal
Zwina.
« Ad d-nekkker ûbeê. Mi yeffe$ imcennef-nni seg uxxam.
Kemm, ad d-asev ar $ur-i. Ad neffe$ seg uxxam i snat
yidente$… »
« Ad nessew lqahwa … » i s-tegzem da$en awal Zwina.
« Ah ! Ad nessew lqahwa ih. Imir-en ad neffe$ seg uxxam. Ad
nruê alamma d lagar. Dinna ad neîîef lkar, ad nruê ar Tiziwezzu. Di Tizi-Wezzu da$en ad nruê ar iîaksiyen, ad neîîef
yiwen deg-sen, ad $-yawi abrid abrid alarmi d taddart. Imir-en
m’ara d-yu$al yemcennef-nni ar uxxam. M’ara d-yekcem s
axxam, ad yi-d-yaf ulac-iyi… d$a ad iffe$ i leεqel-is … »
« D$a ad yettru … ad s-ini$ ccah… Nekkni ad nili nebεed, ur
izmir ara ad n-yas ad $-iwwet … ana$ akka a nanna !?» I tenna
Zwina yettwalin iman-is yakan di taddart.
« Akka a yelli tixer-as kan ad d-yas wass-is … » i tenna Saεdiya
di nnehta.
W’ara s-yinin ad yessiwev akk $er tigi Ëamid. Iffassen-nni-ines
yettarun tibratin i Saεdiya u$alen ass-a qrib ad tewten. Ddurtagi iεeddan yerfed afu-is i tikelt tamenzut, wissen kan d acu tyeîîfen ar tagara, qrib yessers abeqqa $ef wudem n Saεdiya.
Tilufa ad tent-iffer yiwen aseggas ne$ sin, maca, ayen akka
yessefrurin tayri gar Ëamid d Saεdiya u$alen faqen-yes akk
medden. Tura mi qrib ad awven xemsa iseggasen deg-i
zewoen.
« A Nanna … » i tebda awal Zwina weqbel ad tkemmel. « Asmi
ara mmte$ ad tettruv fell-i ne$ ala ?... »
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 125 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
« Xic… xic a yelli ur d-qqar ara akken … » i tenna Saεdiya
weqbel ad temme$ ar Zwina ad tt-id émev ar $ur-s.
«Yella wi m-yennan aεni akka? Aniwa ? wi kemm-yessagaden
akka ? Ad mmten kan yemcumen ncallah, kemminni d
tabaêant a leεmer-iw … » i tenna Saεdiya.
Zwina meskint, maççi d yiwet i yce$ben taxecxuct-is. Tesεa kra
n imeslayen d-itekksen imeîîawen deg wallen. Tikwal tberru-d
i kra yesteqsiyen d-issenεaten tigdi-nni yeffren deg wul-is.
Acêal d tikelt i s-tsel Saεdiya tettru ar Rebbi tt-id-ixelqen, ur
iban ma d alebεav i tt-yekkaten ne$ d lxiq … tessevêa ad
testeqsi ula d yemma-s Crifa $ef temsal-agi.
« Ad yemmet kan wemcum nekkkni nebbaê a nanna … » i
tenna Zwina.
« Akka a yelli, ad mmten yemcumen … » i tenna Saεdiya.
Ad tili d leowahi n lεecra n ûbeê. Tesla Saεdiya i wsu$u n
winna yesnuzun ssardin di lêuma, d$a tessawel i tjarett-is
Crifa, yemma-s n Zwina. Tenna-yas ma teb$a, ula d nettat, ad
d-ta$ ssardin meqqar ad as-d-teglu kan s leêq-is mebla ma tûub
rebεa n lesdur.
Üûubbent ihi saεdiya nettat d zwina ad d-a$ent ssardin.
Ëemmelent akka ad merêent tikwal. Ur ssibεident ara.
Lqevyan i uxxam d tagnitt i Zwina d Saεdiya akken ad ff$ent
ad tent-id-iwali yiîij. Mi ara d-kecment am wakken êlant-d
acemma, itekkes-asent lxiq.
Zi$en yekker uhetwir di lêuma, maççi ala nunti di skalyi. Assagi ad s-tiniv, loiran akk ad fevren s ssardin. Bu-tcariîî-nni
yesnuzun, iruê ifreê, ikuja-ines d ilmawen.
Ssardin d nnafaqa igellilen i qqaren zikenni, di lweqt-agi deg-i
d-negra, ula d wagi s lεezza i t-id-ttawin medden.
Tu$al-d Saεdiya s axxam, tefka-yas i Zwina tessawev ssardinnni i d-tu$ i yemma-s Crifa. Akken tessers ssardin deg uxxamnsen, tuli-d Zwina ar Saεdiya. Qqiment di tkuzint. A xeddment
ssardin-nni. Tikwal ttavsant am tura mi d-teîîef akka Saεdiya
yiwen usardin, tessawev-it ar tqemmuct n Zwina tenna-yas :
- 126 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
«Mac nana-s Zwina…». Tettavsa Zwina. Ay acêal yemleê
wudem-is m’ara tattavsa. Saεdiya tettavsa ula d nettat,
tettmuqul di Zwina, d$a teqqar deg wul-is : « ay acêal tecbeê
$as akka zher-is yefka-tt-id akka. Menna$ deg-k a Rebbi a wi
yesεan yiwen weqcic d amelêan akka am kemmi a yelli … » i
tenna Saεdiya weqbel ad tessers tasudent $ef tanyirt n Zwina.
Ulamma yeçça-tt lxiq tgeswaêt n Saεdiya u tessaram da$en ad
truê ad twali imawlan-is di taddart-is, maεna, m’ara d-mmekti
kan amek ara tt-id-steqsayent tlawin ma tella s tadist.
Ne$ m’ara d-mmekti, amek ara d-ttmuqulent ar uεebbuv-is tid
yessevêan ad steqsint, tettmenyif i$imi di Lezzayer.
Qrib xemsa iseggasen-ayagi tura a ttrajun a ttwalin s tadist
imawlan-is d imawlan n Ëamid. Qrib xemsa iseggasen-ayagi a
Ssaramen. Yal agur, ar tagara-s, ad yim$ur usirem alamma
gezment idammen … Ass-nni deg ara d-$lin, Saεdiya ad tt-terr
i yimeîîi, Ëamid ad iffe$ ar ttberna ad d-yu$al ttnaûfa n yiv.
Ittaf-d Saεdiya teîîes ne$ terra iman-is teîîes, ad igen ar tama-s,
tikwal tte$layen-as-d imeîîawen ur yuêtam. Ad temme$ ad
teîîef afus-is Saεdiya, ne$ ad taé ar $ur-s d$a ad tt-id-idegger.
Tikwal nniven, m’ara d-ikcem ad yerr ar texxamt tis snat ad dissers crab, ad isa$ay igirwan wa deffir wayev, ad issens taftilt,
di îîlam ad s-iserreê i tezlitt n Matub. S kra n win ihelken
yeêla, aîîan-iw yugi ad yeêlu, lhem $ur-i i yesteεfa, ihemmej
deg-i irennu. Ttfelliqen-t imeslayen-agi. Saεdiya m’ara t-twali
akken ur s-teqqar kra, ad t-teoo akken, tikwal yettnus din
weêd-s alamma d tafrara.
Ha-tt-an temsalt yerran Ëamid d imcennef ar Saεdiya. Agguren
imezwura imi zewoen mazal meqqer deg-sen usirem.
Ttûebbiren iman-nsen ; qqaren-as : « mazal, ula d nekkkni
yella umur-nne$ ad a$-d-yefk Rebbi ». Iεedda useggas, mazald ciîî usirem ; qqaren-as u qqaren-asen-d da$en medden :
« llan wid yettεeîîilen akka, $ur Rebbi frant akk ». Maεna,
akken mden sin iseggasen, ikcem-d layas s axxam yewwi-d
yid-s lhem d cwal.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 127 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Mferfaεen akk at uxxam, nnu$en akk gar-asen. Ttεeddayen
wussan wa ur ittak awal i wayev $as ulamma d « alxir ».
Yemma-s n Ëamid teb$a ad ibeddel mmi-s tameîîut, tenna-yast acêal n tikal u zdat n Saεdiya mavi. Baba-s n Ëamid, ulamma
mussan izeggir leεqel, yu$al yesmenyaf i$imi deg uxxam n
yelli-s anda s-ssawalen warraw n yelli-s a jeddi $ef i$imi deg
uxxam n Ëamid. « Dinna ulac wi yi-isawalen a jeddi » i senyeqqar i medden. Axxam n Ëamid d asemmav imi ur ittavsa
ara deg-s llufan.
Èèran akk yeqriben d imawlan tamevrurt n Ëamid d Saεdiya.
Yal wa d acu sen-yeqqar. Kra qqaren-asen : « Tagi d tiîî ne$ d
iêeckulen, ruêet ar ccix leflani, yettdawi yerna yettekkes-d
sêur, yettarra tiîî ». Kra qqaren-asen : « d lmektub, dεut kan ar
Rebbi, effket lwaεda ar temεemmart, ne$ ûedqet azger di
tεacurt ». Kra nniven ad sen-qqaren : « lec$al-agi tura ttdawin,
ruêet ar Ïîbib ». Yal yiwen amek yeqqar. Saεdiya d Ëamid,
u$en awal i kra n wi ten-iweûûan. Ur ooin tawwurt ur wwiten
ara fell-as. Kkan-d akk timura, éran-d lecyax, nsan di tqubtin,
ûûedqen izgaren. Akken wwven rebεa iseggasen ur terfid ara
Saεdiya, ruêen, ad éren îîebbat. Amejjay, xarsum yewwi-d
ayen ara s-izemmen immi i yemma-s n Ëamid imi lexûaû maççi
ar Saεdiya i t-id-ufan, maca ar Ëamid. Lexbar-agi yewwi-d
da$en yid-s kra usirem imi d-ittunefk ddwa i Ëamid. Yennayas-d Ïbib, d akken s ddwa-yagi, ssawaven êellun εecrin $ef
meyya yergazen si lehlak-agi-ines. D acu, asirem n êellu
simmal yettiméi, imi εeddan tura acêal waguren deg-i d-zran
amejjay-agi, werεad terfid Saεdiya.
D tnac, ikecm-d Ëamid. Yufa-d Saεdiya d Zwina di tkuzint.
Saεdiya, yufa-tt-id akken kan tekfa aheggi n lfavur. Teççur-as
îabla zdat n tilibizyu. Ëamid ur d-ini awal segmi d-ikcem, $as
akken yesla imi s-d-tenna « lεeslama-k » Saεdiya. Issared
ifassen-is. Yeqqim ad yeçç. Yewwi kra n tleqmin s imi-s d$a
truê $ur-s Saεdiya tewwi-yas ddwa tenna-yas :
« Ur tettu ara ddwa-inekk … » tessers-itt zdat-s.
- 128 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Imuqel-itt-id Ëamid issu$-d fell-as :
« Tura ara tt-id awiv … Tette$-tt acêal-ayagi ulac d acu i
ybeddelen ! »
Ivegger Ëamid ddwa-nni $er tama. Imme$ yezwi akk ayen
yellan $ef îîabla. Ikker-d, izeffev ar tewwurt, deg webrid
idegger Saεdiya, te$li, tuûûaê d imeîîawen. Iffe$-d Ëamid seg
uxxam. Isîîerveq tawwurt deffir-s.
Zwina tuzzel-d $er Saεdiya. Di snat s imeîîawen bdant a
jemεent akk lqut-nni ye$lin ar lqaεa. Zwina tettru am wakken
d nettat i wumi d-tevra. Temme$ ar Saεdiya tsuk fell-as ifassenis. Qqiment akken acêal a ttrunt.
« Yya$ a yelli, ur ttru ara, ur ttagad ara … dayen tura, cccet …
dayen tura. Nwekkel-as Rebbi i wemcennef. Ad t-id-issers
Rebbi ncallah … » i teqqar Saεdiya d-issekren yid-s Zwina.
U$alent-d ar tkuzint. Akken kra, tu$al-itent-id tarwiêt, ççant
kra n lqut. Syen akkin qqiment ad nezhent kra tilibizyu.
Tameddit, teffe$ Zwina, tûub ar uxxam-nsen. Tessawel Saεdiya
i Crifa, yemma-s n Zwina, akken ad téer ma tessawev yelli-s s
axxam.
Akkagi yal ass. Mi d-ye$li yiv, Zwina d Saεdiya ad mfaraqent.
Zwina ad tekcem s axxam ar imawlan-is d watmaten-is. Ad
teqqim di îîarf, yiwen ur s-id-ittak ameslay. Saεdiya ad teqqim
deg uxxam alamma yekcem-d Ëamid. Ad cerken tasusmi. Yal
wa di tama-s. Saεdiya tikwal ad tessaram kan ad d-ikcem ur
iskir ara akken ur d-sellen ara loiran m’ara yessu$u fell-as.
Ttεeddayen wussan ttemcabin. Saεdiya taûebêit-agi tuki-d s
ûûut n tilifu mi d-iûûuni.
« Anwa ? … axir a yemma … ay acêal ferêe$ imi d-ssawlev.
Amek tella-m … nekkkni ngerrez, ih wah … ikunwi ? i baba ?
Saεid ixeddem ne$ mazal ? … ad as d-yefk Rebbi ncallah …
nekkkni ngerrez a yemma… Ëamid akken kan teériv… ur
tqelliq ara, ussan-agi teériv amek … ulac-it iffe$ ûbeê zik ar
têanutt … xaîîi ur nettna$ ara aîas… kkes kan a$bel …
yessen$es tissit … ncallah a yemma … ddwa-ines yeswa-tt
agur-agi… mazal aqli-yi deg wis sebεa uεecrin mazal …
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 129 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
ncallah ad $-d-yefk Rebbi amur-nne$ ayemma … lêaûun ssal
akk fell-asen … qim di lehna … »
Tekfa ameslay d yemma-s di tilifun, tebda aheggi n lqahwa.
Simmal ad d-tekcem Zwina.
D tagara n wagur. D ussan usirem. Yemma-s n Saεdiya
tessawal-d ad téer ma yella kra yellan d ajdid. Iwamer ad dyini öÖebbi : « Ih ! ». Agur-agi d$a Ëamid yeswa ddwa-ines
akken ilaq, yernu ula d tissit maçi am wayen i iεeddan. Akka i
tettmeslay Saεdiya deg wul-is.
Ass-agi da$en tuki-d Saεdiya tufa-d iman-is d tazedgant.
Tmanya wussan-ayagi deg-i tettraou tarda-s, ulac. Meqqer
usirem. Ass-agi maççi am wussan iεeddan, ur iqwi ara umeslay
gar-as netta-t d Zwina. Akken qrib ad tawev d tnac ad d-yu$al
Ëamid si Têanutt, tewwi Zwina ar uxxam n imawlan-is. Akken
d-yusa Ëamid. Ikcem-d yufa-d îîabla thegga. Tmmuger-it
Saεdiya s wezmumeg. Iqqim ad yeçç. Tusa-d ar $ur-s, teqqim
tama-s, tenna-yas :
« Waqila dayen … » d$a tserreê i imeîîi.
Ittmuqul deg-s Ëamid, sakin te$li-yas $ef tayett-is d$a yennayas-d Ëamid :
« … Dayen ? Teb$iv ad d-iniv … »Tegzem-as awal Saεdiya :
« Dayen tmanya wussan-ayagi … ulac… »
Iserreê i yimeîîi-s Ëamid. Qimen akken a ttrun, wa gar ifassen
n wayev. Issuk Ëamid imi-s $ef wudem n Saεdiya issudun-itt
yeqqar : « lêemdullah a ö¨Rebbi … ».
Ddurt-nni kan ruêen ar umejjay yekkes-asen-d ccek. Saεdiya
ha-tt s tadist. Ttεeddayen wussan, tu$al-d tudert ar uxxam.
Imawlan n Ëamid ufan-d abrid ar uxxam n mmit-nsen.
Yettaççar uxxam. Yemma-s n Ëamid, yal ass tettas-d ad teg
imensi ne$ imekli. Ëamid iruê akeyya ar Taddart yewwi-d
imawlan n Saεdiya sεeddan di Lezzayer ma drus smana. Saεid,
gma-s n Saεdiya yewwi-t-id da$en Ëamid ar Lezzayer yufa-yasd axeddim.
- 130 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Ëamid d Saεdiya tu$al-d tayri gar-asen. Ëamid, yeîîef axeddam
di têanutt akken ad d-ikeççem zik s axxam-is. Kul m’ara dikcem s axxam deg ufus-is ta$ewsa. W’ara d-yaddren tissit tura
zdat-s. Ussan iberkanen, tura ala ayen iεeddan.
I Zwina deg wayen-agi iverrun ? Zwina, xeîîa xeîîa wanida dtettas s axxam n Saεdiya tura. M’ara d-taf yeççur uxxam ad
tu$al. Ttεeddayen-d akka kra n lewqat, tettmektay-itt-id
Saεdiya. Maεna ha kan ad tt-tettu.
D tameddit. Saεdiya nettat d tem$art-is di tkuzint a qedcent.
Akken kra slant i Ëamid yeggard- tisura di tewwurt n berra,
ikcem-d :
« Mselxir fell-awen ! » i d-yenna.
« Mselxir a mmi » i s-terra Yemma-s.
« Mselxir » i s-terra Saεdiya weqbel ad teffe$ di tkuzint ad
tekcem ar texxamt.
Ivferr-itt Ëamid ikcem deffir-s yeîîef-itt-id di tammast
idewwer-itt-id $ur-s isuden-itt $ef yimi : « arou … ad $-d-wali
nanna» i s-tenna s leεqel Saεdiya. Netta, imdel tawwurt s uvaris iqqim $ef yiri umeîraê ijbed-d Saεdiya ar $ur-s is$am-itt $ef
irebbi-s msudanen s yimmi :
« Amek ass-a ? Ulac d acu kemm-iqerêen ? » i s-yenna Ëamid.
« Ulac … ass-agi rwi$ rkulat, yekka-t-iyi-d, îîef kan» i s-tenna
Saεdiya.
Issers afus-is Ëamid $ef uεebbuv n Saεdiya, syen akin, issers
tameééu$t-is ma yella wacu ara issel ihedder :
« Amek, minuc !? tekkatev aεni mama-s ? Ne$ d lbalu i
tetturarev ? …Arou, ur tqelliq ara mazal-k smana ne$ snat ad
d-teff$ev syen ad nurar nekk yid-k … »
Akken slan i wûunni n tilifun, kkeren-d. Ëamid yeddem-d
tilifun, Saεdiya teffe$-d si texxamt. Di tilifun, Ëamid immeslay
d wemdakel-is i d-issawlen, ikker ad yeffe$ seg uxxam. Saεdiya
tekcem ar tkuzint, tu$al ar wacu txeddem nettat d tem$art-is.
Ur faqent almi slant i usu$u. D$a susment, ulac ambiwel.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 131 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Akken kra slant i leεyav n loiran i d-iteff$en seg yexxamen.
Uzlent ad ldint tawwurt, ufant loiran n zdat wid ufella, wid n
wadda ff$en-d akken ma llan, a steqsayen d acu yevran. Wa
yeqqar yesla am wakken d rûaû i yeff$en, wa yeqqar d lbumba.
Di leêwari n wadda di lbaîîima nejmaεen loiran. Cwiî acemma
iban-d Ëamid, zzin-as loiran yettali-d skalyi yid-sen. Ifassen-is
umsen d idammen. Akken kan t-twala Saεdiya tuûaê tsu$ :
« Ëamid », yemma-s da$en tebda aûûubbu n skalyi tettsu$u : « A
mmi ». Ëamid yettali-d skalyi zzin-as medden a t-id-steqsayen
acu yevran d$a yenna-yasen : « D yelli-s n Σemi Rabeh, Zwina,
ufi$-tt swadda tvegger-d iman-is si îîaq meskint, ssiwlet ar
sbitar, ssiwlet i labulis ». Saεdiya, ula d nettat teεrev ad tebdu
aûubbu n skalyi d$a texsef din, te$li. Uzlen-d akk loiran $ur-s.
Ëamid iwala-d ayen yevran iss$awel di tikli, medden akk a dttazalen yid-s.
Di sbiter. Ëamid, baba-s d yemma-s d loiran-nsen ; ayetma-s d
imawlan n Zwina, qqimen a ttraoun d kra n loiran. Yeffe$-d
yiwen n îîbib iruê-d ar Ëamid yenna-yas :
« Ëemdullah, salamat, cwi kan ur tεeîîlem ara. Rnan $ur-k
wakniwen taqcict d weqcic ! Tameîîut-ik ad teêlu, ad qqimen
kan kra wussan ad neff$en ncallah, arout akka cuya ad truêem
ad nteérem ad wen-d-ssiwlen da$en ad tεemrem kra n
lekwa$ev »
« ëËemdullah … » i nnan Ëamid d imawlan-is d loiran-nsen.
Akken kra, ssawlen-asen-d ifremliyen ad ruêen ad éren
Saεdiya i kra n dqayeq kan. Kecmen $ur-s Ëamid d imawlan-is,
ufan-tt, tevleq, sellawet. Ma d arraw-is deg yiwen n dduê
tama-s.
« D acu yevran aεni i Zwina? » i d-steqsa Saεdiya s ta$ect
yeréen.
« … Ur ttqelliq ara iman-im …» i s-yerra Ëamid.
Mazal-n Ëamid d imawlan-is $er Saεdiya imi d-slan i ysu$an n
twacult n Zwina. Iffe$-d Ëamid yufa-d îîbib yekfa ameslay yidsen. Zwina ur teslik ara.
- 132 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Ye$li-d yiv, ussan-d ifremliyen ssuf$en-d akk wid d-iruêen ad
éren imuvan-nsen. Iεrev Ëamid ad sen-yini ad iqqim mazal ad
iεemmer kra n lekwa$ev maεna ur s-slin ara nnan-as kan ad dyu$al azekka-nni.
Ëamid, yessawev imawlan-is s axxam, yu$al-d, yesεedda iv
kamel tama n sbiter di tkerrust. Akken yuli wass, yewwi-d
leqhawi i iεessasen akken ad as-serêen ad iruê ad ikcem ar
sbiter ad iwali Saεdiya. Ihda-d Rebbi yiwen deg-sen, yunef-as
ad iruê ad tt-iwali lewhi n ûbeê.
Akken ikcem Ëamid yufa-n Saεdiya wwin-as lqahwa n ûbeê
yakan. Iqqim tama-s, isellem fell-as, yerra-d afus-is gar ifassenis islufuy-as yeqqar-as : « Cwi-kem kra… ? ». Saεdiya nettat
tettru tettmuqul deg wakniwen-nni tama-s. Cwiîî am acemma,
tkecm-d tefremlit, tewwi-d lekwa$ev tenna-yasen-d :
« Amek cwi-kemm kra a massa ? Ahat ticki ad teff$ev. Tura
weqbel ad d-iεeddi îîbib, ilaq kan ad nεemmer lekwa$ev-agi.
Effk-iyi-d lekwa$ev-ik a Mass. Amek i d ismawennsen wakniwen-agi ihi? » i testeqsa tefremlit i bedden. Ëamid
imuqel Saεdiya.
« Taqcict ad s-nsemmi Zwina ! » i tenna Saεdiya. Temmuqel
Ëamid testeqsa-t :
« I weqcic amek i d isem-is ? »
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 133 -
Tettezzi ddunit
Nora MAHI
A
tayri amek iga wudem-im ? Ssmekti-yi-d amek
iyi-tewwiv deg webrid-im, teîîfev-iyi afus ad
nezger lebêur. Teooiv-iyi wwve$ ar ttnaûfa
tserêev-iyi, rnu ur ssine$ ad âumme$ .
Acêal tecebêev mi ara d-flaliv si mebâid, asevsu
ynewwer udem-im, allen-inem ttmeculuâent di lferê imi yi-dmmuggrev, amzun akken d nekk i tettraoiv, tezlev-d ifassen-im
ad-iyi-d-grev irebbi zi$en d snasel n leêbus s wayes ad iyiteqnev alma yessa uqarru-m di ccib am wedfel ahat ad iyitvelqev am wefrux daxel n lêebs, ad yeffe$ as-yaâreq igenni mi
yruê ad iâelli ad ye$li, ifarrawen-is ad êebken ur yettali akken
i tevra yid-i ne$ ara tevru d wigad am nekkkini, wamma ayen
ak-yexvan a yul xvu-yas, eçç talqimt ara d-ssisev, naadi $ef
lisser, truêev tjubav-d lhem i wqarru-yik
Muêend ame$bunn acu ara t-yawin $er temsal imi ur
yezmir ara, yekker-d d azawali, ttnusun deg uxxam $ef farez
mellal, lameâna ur llin ara netta d watmaten-is d wid yewwet
laé s aâebbuv imi éran ulac deg wacu i deg i ten-i$ul babatsen, lxedma umaûûut ulac acu id izaden deg-s, leâtab tesâa
lfayda d lxir d rbaê, iûleê-iten Rebbi $ran irkulli, dacu ala
Muêend i d ameqran yekcem $er tesdawit sin iseggasen-ines
imenza yewwi-ten-id akken ilaq, s yin akin yeooa-d isem-is
yettwat d lmeâlum.
Ttqerrib ad ifak aseggas-is wis sin yessen yiwet n teqcict
$ef akken id-qqaren Nat Dwala, temlal yid-s daxel n lkar n
- 134 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
inelmaden, yesteqsa-tt acêal ssaâa, am wakken
xeddmen akk warrac mi ara ten-teâoeb teqcict. Awal yettawi-d
gma-s, sâeddan akken abrid n Buxalfa, ar tagara mi mfaraqen
yewwi-d yid-s ttiâad ad mlilen i wzekka nni. Taqcict i wumi
qqaren Naûiôa d tawezlant di lqedd, taksumt d tamellalt, allen d
tiwanna$in, ta$enjurt $as kkes-d yis asennan, taqemmuct d
taxatemt, lêaûun ssifa ulac acu i tt-i xuûûen.
Ma d ayen nniven ur t-yezri. Ihi akka mlalen azekka
nni mmeslayen mseâoaben, atan bdan tikli lameâna aqcic ur
yeéri ara acu i t-yettraoun. Aqcic deg wass $er wass yettzad
tisselbi fell-as
ur yezmir ara ad yeqqim yiwen wass mebla ma ywala-tt, yu$al
ugar i yett$imi yid-s i yett$imi d imawlan-is, ala di ttriê i
yessenqas, rnu aya mi d nettat i as yettagin ad iruê $er Tizi ad
mmezren. Ma tenna-yas "mmet" ad yemmet. Deg uxxam asurdi
akk ad yawi baba-s d netta ara t-id-yawin ne$muli ad iffe$ deg
uxxam ma d wiyavnin asen-d ifek Rebbi. Akken kan ad
yessefvar yis-sen Naûiôa ne$ as-ten-ya$ d ti$awsiwin ad ttyessefreê yissent, mi ara yesîebîeb cwiî ad ten-id-ya$ d dheb
ne$ d llebsa i Naûiôa, lêaûun ayen yellan i Naûiôa. Taqcict ccix
ur yeqqar ala tu$al d nettat i as-yessuturen idrimen ma ur asd-yefki ara ad tesseôxeô : "Acêal d win iyi-b$an rnu sâan
idrimen, acu d keçç i xtare$ imi d keçç i êemmle$ d acu ur iyitesâacayev ara di lêif..."
Amek ara yexdem, yeooa leqraya-s iruê $er ûûeêra ad
ixdem akken ad ixveb Naûiôa, ad d-yas ulac acu ur as-d-yetta$
ara as yeoo idrimen, ad yu$al, yezza weârur-is deg iîij $ef
Naûiôa, yu$-as-d ula d tilifun as-d-yessawal $ur-s lameâna di
tefsut mi-d yusa tebda tettaf-as-d sseba, imawlan-iw b$an adiyi-êersen, ruê acêal d tikelt mi ara iruê $ur-s $er tsedawit ad
tt-yaf d yiwen urgaz tettban fell-as sâaya, dacu mi tt-yesteqsa
as-tini yid-s i yeqqar.
ileêq-d unebdu, netta di tisin-is taneggarut di magu ur d-yu$al
almi d cetember, anebdu akk isâedda-t-id di ûûeêra ad yejmeâ
asurdi ad yexveb Naûiôa .
Ihi, yusa-d yessefqed acêal n tikal $er tsedawit anda
teqqar imi ur as-teessawel seg wasmi iruê netta di$enna,
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 135 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
axaîer tbeddel uîun n tilifun, ur tt-yufi am wakken lqaâa
tessebleâ-itt, igenni irfeaâ-itt, taqcict ur iban later-is.
Yesteqsa fell-as nnan-as teêbes leqraya. £ef wacu ? ur érin ara.
Yekker inuda-d $ef yiwen isnen baba-s yewwi imawlan-is as ttid-xevben, yewwev $er uxxam n teqcict yesîebîeb d acu n
taddart d acu n uxxam d acu nn lâibad. Taddart d axerdus kan
di Bni Dwala, iberdan d tizarbatin, lâibad as-tiniv mazal tefri
$ur-sen lgirra, ad tedduv ak-id tetten s tmu$li am lewêuc,
axxam n Naûiôa s wakal i yebna, zzin-as-d s u$anim, atan telliyasen-d tmeîîut tawwurt, tbedd-d $ur-sen $er daxel, tugi ad
tent-ssekcem, imi is-nnan ruêen-d ad xevben terra-yassen "ur
sâi$ ara taqcict ara awen fke$, tid iyi-d-iqqimen meééiyit,
mazal qqarent. Nnan-as-d $ef Naûiôa asen-teqqar tinna deg
nebdu-agi i tedda d tislit, yu$-itt mmi-s n xalt-is seg wassmi idlul tura ruêen $er Fransa.
Aqcic inuda $ef leâqel-is ur t-yufi ara. Yeîîef-d tameîîutnni ivegger-itt-id s abrid, At taddart akk éedmen-d fell-asen
kkaten-ten almi i ten-id-rran d izegzawen. U$alen-d $er
uxxam deg wassen ur-it-d yuli wawal, iâuhed zwao alma d
assmi ara d-yerr ttar.
Deg unebdu ar anebdu ad yeççeyyiâ win as-d-yesteqsin ma
tusa-d di Fransa ne$ xaîi, yeggul ur ihenna ara ma ur as-yen$i
ara argaz-is ad tenneâtab nnuba-s, yu$al ttbarna tettak-it i
tayev, ulac la drogue ur yeâriv ara ula d amesli, ad tmeslayev
yid-s as tiniv s anda yesmuqul imi xerbent wallen-is seg wayen
akk itess. Anekcum s axxam iêerra-t deg wayen id-tnadin fellas yessufe$-it baba-s seg uxxam. Tenneâdam ûûifa-s, tiqcicin,
ulac tin ur yewwiv ara, ne$ tin i $ef ur ikellex ara. Ad yexdem
yissent leb$i-s ad tent yeoo gar iberdan, atmaten-nsent ad
ttnadin fell-as ad tafen ad tawin $er la police.
Yiwen unebdu akken di $uct, imigriyen êemlen a dasen deg wagur-agi imi aîas n tme$riwin id-yettilin, imiren i
yelha lebêer. Yewwev-d lexbar Muêand, llan wid i walan
Naûiôa di Tizi. Yebda anadi, yetêeqqen belli d nettat, inuda-d
uîîun n tilifun n urgaz-is, d$a yefka-yas ttiâad am win imi ad
yawi takerrust di Fransa d acu s lfayda.
Myagaren, ruêen akken heddren, zi$en imdukal-is
s$ersen-as lexyuv n tkerrust, deg webrid-is n tu$alin imugar-d
- 136 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
akamyun deg yiwen webrid yezzi, rnu yeîîilli $ef yiwen
usegrarab, win ara yegrirben ifettit ur iteddu d gma-s ; iruê ad
yu$al di îîerf amer ad myelêaqen d$a teffe$-as afus teccev-as
ôôuda, iruê s netta s tkerrust-is d iqecman.
Äeddan wussan $ef lmut-ines, isawel-as i Naûiôa ad tt-id
yesmektay : Ddunit tettezzi, yella lexlaû di ddunit meqbel
laxert, akken tâetteb ara tettuneâtab ula d nettat, truê teccekta
fell-as tufa la police acêal tettnadi fell-as.
£ef wakken id-qqaren ufan-t deg wegni ye$ran s anwa i
yewwten s rûaû ! Hatan d acu i txeddem tayri, tayri di tmurt
nne$ tcudd tura $er wedrim, xas sin ad myeêmalen ma ulac
idrimen wu$ef $ef tayri-nni ur tettidir ara aîas di loiha n
teqcict ur tt-ooaooan ara imawlan-is, ad yessider tayri-nni,
zi$en ur yexvi ara winna as-yeqqarzn :
"Ruê ruê, a tayri di tmurt nne$ ar tafet, ruê, ruê ma
akk-agi di lmuêal ad bin tafat.".
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 137 -
Tuɣalin
Tanaṣlit
Seg wansi i tekfa ddunit
Nefren a s-neg tazwara
Imi si tɛebbuṭ n twaɣit
I d-tettlal lehna…
I ijeǧǧigen i temger tefsut
I yetbiren i tṣegged lmut
I wid yettnadin tafat…
I imekrafen n tmurt
I kra n win iɣef temdel tewwurt
I tidet i yeddren ɣas deffir tagut!
…
I wid i yečča Kayan
I wid i yesɛeddan ussan
Di ṭṭlam i iḍulen
I widen i yesbelɛen arẓagan
Ur mmuten, kecmen iẓekwan
Akken wiyaḍ ad ddren
I tafat d wid i tt-yebɣan
I tlelli d wid i tt-inudan
I akk IMAZIƔEN…
Akken ur ntettu, iseflan n tefsut n 80.
Akken ur ntettu tarwa n tefsut berriken.
Akken ur ntettu akk wid i iruḥen
D iseflan n temsalt
- 138 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
A
zul ; a tawacult-iw tameɛzuzt, ssarameɣ a kenid-yaf yizen-agi di tegnit yelhan i yifen tin ideg
ttiliɣ.
D tagrest a yemma ɛzizen, yezzi fell-i ṭṭlam si yal tama, anda
ma ḍeggreɣ tamuɣli-w yettarra-tt-id lḥiḍ! Ulac acqiq ansi ara
d-tekcem tafat, maca, skud tezdeɣ deg wul-iw, ur cliɛeɣ ara di
tallest n texxamt-agi taṣemmaṭ.
Yemma; fiḥel ul-im ad yettduqus fell-i yal iḍ, fiḥel ad
tettɛawazeḍ s uɣilif d uḥebber.
Yemma taɛzizt, ur ssendaf ara iẓri-m s imeṭṭi, ur d-yegri ara
annect n wayen i yezrin!
Sin iseggasen i yezrin, amzun d yir targit, a ten-id-ḍefren
sin-nniḍen, sikin a d-uɣaleɣ, a d-uɣaleɣ a yemma ɛzizen, ɣer
irebbi-m ḥninen, ɣer akk wid i yi-iḥemmlen; a d-uɣaleɣ ɣer
taddart-iw, ɣer idurar-nni anda i yezdeɣ yiman-iw. Jjmeɣkemm a yemma taḥnint yal ass mi ara d-lliɣ allen-iw,
ttmektayeɣ-d ussan-nni mi d-ttakiɣ taṣebḥit ɣef taɣect-im
ẓiden, mi yi-d-tesselfeḍ ɣef wudem-iw …cedhaɣ a yemma
taɣuri-m, tamuɣli-m, acḥal ttmamiɣ ammer a d-uɣalen
wuḍan-nni ideg yi-tettrajuḍ melmi ara d-qirreɣ s axxam, ula d
tuzzma-m mi akken ur d-keccmeɣ ara deg yiḍ, cfiɣ ɣef lehdurim ay yemma ɛzizen, cfiɣ mi yi-tenniḍ: “ A mmi, anef-as akin i
tsertit-agi ara yeglun yes-k ɣer wasif, mačči d kečč ara
iqeɛɛden tamurt, ala lmertat ara k-id-isaḥen…” D tidet a
yemma, mačči d nekkk ara yesselhun tamurt-a i izedren di
temda iluɣen, mačči d nekkk ara sen-d-yerren izerfan-nsen i
imeɣban, mačči d nekkk ara yerren yal taɣawsa s amkan-is,…d
tidet a yemma, d lmertat i yi-d-isaḥen, d akraf i yi-yeggunin,
maca, ḥṣu kan akken d nekkk i ifernen aya, imi, smenyafeɣ ad
ddreɣ gar kuẓ (4)leḥyuḍ s uqerruy irefden d asawen, wala, ad
ddreɣ ddaw iḍarren n wid-nni i yi-igan azaglu ɣef yiri! Ih, a
yemma, smenyafeɣ asekraf ɣef tudert n ddel…Rzan-iyi a
yemma, maca, mmi-m ur ikennu teḥṣiḍ, bɣan-iyi ad selxeɣ
aglim-iw, ad ffɣeɣ seg yiman-iw, ad nekkreɣ tanekkkit-iw, ad
uɣaleɣ d wayeḍ! D AWEZƔI, d awezɣi, d awezɣi…ass amenzu
mi d-rziɣ ɣer ddunit-a, ayen i walant wallen-iw d idurar
ɛlayen, d axelxal n lfeṭṭa, acmux n waman, tacbaylit n zzit,
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 139 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
tizemrin , ifitwan, akal-nni anda i mmaren idammen n jeddi,
akk d tebḥirt-nni i yesseknan aɛrur n baba!
Imeslayen imenza i wumi sliɣ, d acewwiq-nni aḥnin s
wacu i yi-d-tesrusuḍ iḍes mi ara iliɣ deg irebbi-m, bɣan-iyi a
yemma ad beddleɣ akk aya s wulac, s yilem, s tsusmi d tugdi! D
AWEZƔI a yemma, d awezɣi, imi ma yella ǧǧiɣ akk aya, ihi,
ǧǧiɣ-kemm ula d kemm a tin iyi-yessuṭḍen tanaṣlit! Mi d-nniɣ
“Ala”, gren-iyi-d ɣer da, ɣilen iseggasen-a ara zriɣ deg usekraf
a yi-settun imenzayen-nni n tjaddit, yecceḍ leḥsab-nsen a
yemma, ur tettuɣ ara tafenda n ijeǧǧigen di tefsut, neɣ tesmeḍ
n wegrist di ccetwa, neɣ ulamma d azɣal-nni n unebdu! Ur
tettuɣ ara a yemma d awezɣi! Ɣur-m ad tɣileḍ d tasertit i d
tamentilt n wekraf-iw, imi werǧin kcimeɣ imeɛmuɛen i yecban
wigi, teẓriḍ akken ur ddiɣ d ukabar-a neɣ wihin, imi akabariw nekkkini d tanaṣlit, daya, ur cliɛeɣ ara deg wigi i iḥekmen,
ur yelli daɣen d tasertit i yi-yecqan a yemma, mmi-m i ticeɣben d laṣel, d tidet, d azref-nneɣ di tilin, atan ihi d acu i yid-yessawḍen ɣer da!
Zdi lqedd-im, rfed aqerru-m s tnefxa gar medden a
yemma taɛzizt, ini-asen: “ Mmi d ilelli, d ilelli ɣas a s-zzin 100
leḥyuḍ, ɣas a t-keblen s 100 ssnasel, mmi d ilelli, d ilelli ur
yettwakraf !” Ur yegri ara waṭas akken a d-uɣaleɣ a yemma
taɛzizt, a d-UƔALEƔ!
Ma d kemm a «Kenza», gma-m ur kemm-yettu ara, jjmeɣkemm aṭas, akken i jjmeɣ agama n taddart, ammer ufiɣ a dssemɣiɣ afriwen, a d-cuqqeɣ igenni, akken ad rwuɣ udem-im,
maca, lebɣi n wul yurez-it wayen yuran deg wenyir, ayen
yuran ad yezri, ulac seg-s tarewla!
Ur ttuɣ ara udem-im yettfeǧǧiǧen am tziri n waggur, yal
mi ara kemm-waliɣ, tettuɣ merra iɣeblan, ttmektayeɣ-d kan
asirem-nni i izedɣen tarwiḥt-im zeddigen, ẓwer, ẓwer, a
tasekkurt i d-rebban idurar, ur ttagad tudert, ur kennu zdat
ṭṭlam, imi d tafat i t-yugaren. Mi ara d-ihubb ɣef wul-im waḍu
n lxiq, rfed allen-im ɣer tteṣwira-w di lḥiḍ, ad iyi-twaliḍ, ad
tesleḍ i yiman-iw mi m-d-yettmeslay!
«Kenza», ɣur-m ad tedduḍ d waḍu n wurfan, a m-teɛreq
tikli, a kemm-tɣunzu tudert! Ɣur-m ad tedhuḍ d ccbaḥa n
tfekka, ad tettuḍ tin n yiman, s tezdeg n terwiḥt-im d leḥdaqa n
- 140 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
wallaɣ-im i tzemreḍ ad tafeḍ adeg-im gar yetran, s tmussni
kan i tzemreḍ a d-tekkseḍ izerfan-im ulamma seg yimi n
uwaɣezniw! Dhu d welqaḍ n tmussni, riɣ a kemm-id-afeɣ d
tamejjayt, mi ara d-UƔALEƔ! «Kenza», riɣ a m-d-ssiwleɣ
“Tanaṣlit”, imi d kemm i d asirem n tjaddit, d kemm i d udem n
teqbaylit, ẓwer a weltma, ẓwer!
«Maziɣ», yessers imru-ines, ɣelbent-id-imeṭṭawen, neggin am
tmiqwa n lehwa ɣef tebrat-nni i yura s waṭas n leḥzen d
tujjma, yekker-d ar ɣur-s umeddakel-is «Yazid», yeqqim-d ɣer
yidis-is, s taɣect yebbḥebḥen yenna-yas:
- Tettruḍ a «Maziɣ»?!
Maca, «Maziɣ», ur s-d-yerri ara ameslay, iger tabrat-nni ɣer
teɣlaft, izemm-itt, iɛedda a s-yaru tansa, yuɣal yessers-itt,
yezga yettmuqul deg wulac, am win izedren di targit; yeqqim
akken taswiɛt, yuɣal yenṭeq ɣer «Yazid» yenna-yas:
- Ur tt-tceyyiɛeɣ ara!
- D acu-tt?!
- D tabrat i yemma.
- Ihi, ceyyeɛ-itt, ammer ahat, a s-tekkseḍ tujjma, ad tessneqseḍ
fella-s lḥir, degmi d-nemlal d tikkelt-a i d tamenzut i k-ttwaliɣ
turiḍ-asen tabrat i twacult-ik!
Yeqḍeɛ-as-d ameslay «Maziɣ» s wurfan:
- D acu ara sen-iniɣ?! A sen-iniɣ ur ttḥiret ara fell-i, aqli-n di
lehna, d laman, ulac wi yi-yifen? D lekdeb, ẓran ayen ideg lliɣ,
ma yella a sen-rnuɣ deg iɣeblan…ulayɣer.
«Yazid», yekkes-as tabrat-nni akk d yemru, yenna-yas:
- Aha, mel-iyi-d tansa, tikkelt-a a tt-nceyyeɛ, ulac tuɣalin ar
deffir!
«Maziɣ», yessusem, yuɣal yemla-yas-d tansa i «Yazid» i syennan akken azekka a s-tt-yawi i umassay ɣef imekrafen
akken a tt-iceyyeɛ.
«Maziɣ», yesteqsa «Yazid» s wewham:
- I kečč a «Yazid», ttwaliɣ-k deg waṭas-aya tettaruḍ tibratin,
maca, kra tettceyyiɛeḍ-tent, tiyaḍ ala!
«Yazid», yerra nnehta rẓagen, yenna-yas:
- Tebɣiḍ tidet?! Ammer ufiɣ yili a tent-in-wwḍent s afus i riɣ a
tent-yeṭṭef, maca…
- D acu i k-yeṭṭfen, ur tessineḍ ara tansa?!
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 141 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- Ssneɣ-tt tansa am wakken i ssneɣ tidikelt ufus-iw, meɛna, ur
zmireɣ ara a tent-ceyyɛeɣ imi ur ilaq ara.
- Ihi, d tibratin n tayri?!
- Nekk semmaɣ-asent tibratin uwezɣi!
- Acuɣer awezɣi?
- Acku tagi i wumi tent-ttaruɣ yekkes-itt lbext i wul-iw, tuɣal
megdulet fell-i tayri-s.
- I nettat, tḥemmel-ik? Teẓra akken tḥemmleḍ-tt?!
- Nedder lwaḥid tadyant n tayri ur necbi tiyaḍ, tezdi-yaɣ yiwet
tayri i ijehden ugar kra yellan, maca, akken tettwaliḍ, anwa
wagi ara yefken yelli-s i win yellan deg usekraf, anta akka tagi
ara irajun win i wumi yettwaḥkem ad yessezri 07 iseggasen
gar (04) kuẓ leḥyuḍ?!
- Ma tḥemmel-ik a k-traju!
- Ɣas nettat ad teqbel akken a yi-traju, baba-s d awezɣi ad iqbel
aya, ɣef wakka i tt-yefka i umenzu i tt-id-ixeḍben, mbeɛd mi
tella d taxḍibt-iw nekkk!
«Maziɣ», yenna-yas-d s wurfan:
- Kečč ur d-tekcimeḍ ara amkan-a imi tukreḍ, neɣ tenɣiḍ, neɣ
tgiḍ ayen megdulen! Kečč aqli-k-id da imi d argaz n nnif, imi d
argaz n laṣel d tissas, acuɣer ara k-yekkes taxḍibt-ik, neɣ ara
yessetḥi yes-k akken ur k-yettnasab ara!? Timesbaniyin i nga,
mačči i ubaɣur-nneɣ nekkkni kan, neffeɣ-d, nsuɣ, nqubel
aḥlalas s yedmaren yeɛran akken kan ad nedder d ilelliyen,
akken a d-nessukes ayen i d-yegran seg izerfan yettwarekḍen,
ɣas gar waccaren n tteryel! Nekkni imi d-nusa ɣer da, d laṣel i
ɣ-d-yezzuɣren, mačči d laẓ neɣ d leɛra, mačči d imenɣi neɣ d
tukerḍa… nekkkni mačči d imekrafen a «Yazid» d ILELLIYEN,
D ILELLIYEN…
«Yazid», i t-yettmuqulen s layas, yezder di tsusmi, ur yufi
lehdur i ilaqen akken a s-d-yerr awal, ɣas ma yeẓra tamsalt i tid-yessawḍen ɣer da d tin yerzan nnif d laṣel, maca, yeḥṣa
akken mačči merra medden gzan aya!
«Maziɣ», yezzer di ccfawat, bdan waktayen ttebdaden-d
zdat wallen-is, am wakken ur yezri wakud, yemmekta-d amek
i d-yeḥmel fell-asen wasif n lbaṭel i imegren tirwiḥin n
ilelliyen, ɣas ma yella ass-nni d tafsut, tin akken ideg cebḥen
wussan, tafenda i d-yettraḥen n lmut, mačči d tin n ijeǧǧigen,
- 142 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
kra i icebḥen di tmuɣli, tuli-t tebrek, ibeddel udem, deg wallen
yezga imeṭṭi, idim yemmar di yal tiɣmert, ass-nni n tefsut, imi
akken d-yessawel yiman n Massnsen, iḍegger timedlin, isuɣ-d
si Sirta, tiɣri-s tewweḍ Tizi, tewweḍ Bgayet, tewweḍ Tubiret,
tewweḍ Leqṣur, kkren tarwa-s s yiwen usuɣu, rran-as tiɣri,
nnan-as: “D ass n tlelli, wass-agi!”
…Deg wass-nni, yeḍra wayen yeḍran, ilmeẓyen n tefsut, ɣer
irebbi n tlelli uzzlen, war tugdi, war aḥezzeb, ulac akukru, ɣas
d aḥlalas i ten-id-yettmagaren, uzzlen, ẓẓlen ifassen-nsen ɣer
ufus n tlelli i ten-id-yettmuqulen si deffir wagu, s iḍarren
yeḥfan, s yedmaren yeɛran, qublen aḥlalas, qublen ẓẓur n war
tilas, … D tilelli i bɣan, d lehna i nudan, d tamḥeqranit i
nnuɣen, xellṣen azal n tidet s yidim, s terwiḥin, s kra ɛzizen ɣef
wulawen-nsen!
Mi d-yemmekta akk aya, s kra yellan deg-s d tazmert,
yekker yeṭṭef deg igeḍmen n wuzzal i icebken tawwurt, isuɣ:
“A d-uɣaleɣ a yemma ɛzizen, a d-uɣaleɣ a Tafsut!”…
Tasusmi, tessaɣ ɣef terwiḥin n akk wid yellan deg
usekraf-nni, taɣect n «Maziɣ» tecba rrɛud n tegrest i
yettcerrigen igenni, tewweḍ armi d imeẓẓuɣen n tyemmatin,
tid akken i yeggunin berra leṣwar usekraf, gar ifassen-nsent
ttṣawer n warraw-nsent iɣef ur d-iban isali… ur ẓrint ma yella
ahat yiwen deg-sen d wa i d-isuɣen akka, neɣ ahat, yedda d
yimanen-nni i yunagen ɣer umaḍal n war Tuɣalin?!!
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 143 -
Tewɛer deɛwessu
Said CHEMAKH
Y
al yiwen di ddunit, yella s wacu i yettamen !
Akken yeb$a wemdan ad yini, yella kra n t$awsa
i swayes yumen. Tella kra n tezmert d-yekkan
nnig-s, yefhem-itt ne$ xaîi, winna maççi d a$bel, d acu kan
tazmert-a tella. Ula d winna ara ad ak-yinin ur umine$ ara
yella Öebbi êseb-it yumen s wayen d yenna.
Llan di$en wid yettamnen s yalci : s ssadat, lawleyya,
lecyax, iâessasen, lemqamet, tiwkilin, Tteryel, iwa$zniwen,
mzizzel, aqelwac n at-laxert... lêasun akka i d agama n
wemdan: ilaq kra i deg ara yeîîef.
Llan di$en kra s wayen n diri: iêeckulen, ikaruren,
leêruz, ddemyaîi... Kra yella kra yerna imi kra seg iâeqqaren i
znuzun at-tâeîîart yecban lêentit, êellj$er, ôôeho, zzaweq
zemren ad n$en amdan di ddegs-zzalla. Akken llan wid
yumnen s snat temsal : âinttu akd deâwessu.
Imeslayen agi kkan-d si taârabt : amezwaru anamek-yis
tiî n diri, wis sin ddeâwa n dir. Daâwessu d awal d yekkan si
sin imeslayen n taârabt : si “ddeâwa” + “ssu’”. Azal n waya s
teqbaylit “awal n diri“. Lad$a daâwessu tettussemma d awal n
dir, d yir awal i wayes a yedâu walbaâv i wayev, i swayes ara
yessuter $er Öebbi ad as-d-yefk ayen n diri, ama d lexsara,
lmut, leâtab, tidder$elt, nnger, laé, aîîan....
Maççi weêd-s kan i yella wawal-agi n taârabt imi yesâa
gma-s yefkan anzi $er-s d “ âinettu“ i d-yekkan si “âin“ +
“ssu’, azal-is s teqbaylit “tiî n diri“.
- 144 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Qqaren kra mi ara yili yiwen ne$ yiwet yeggaren s tiî,
$as serwel si zdat-sen arrac icebêen ne$ ye$ran acku ma te$li
tiî n dir deg-s aqcic ne$ taqcict nni ad ttrun kan, tikwal ula d
îîebba ye$ran tussna s iôumyen ur ttizmiren ara ad ten-lawin.
Ulac di tmurt n Leqbayel win ur d-yecfin ara i wawal d-ttawin
$ef daâwessu :
Daâwessu n lwaldin tewâer
Tettâeddi am terûasin...
Awal d tazwart n yiwen n usefru ssnen, qqaren medden
$ef deâwessu. Maca yalwa amek i yas-yettkemmil i usefru yella
win yecfan akk $ef yefyar, yella win i ten-yettun akken llan
wid i ten-ibeddlen s wiyyav. Akka i tevra d tmedyazt timawint
taqbaylit ! Kra yella, kra yeddem-it wavu n zzman, kra nniven
ibeddel ne$ yettubeddel !
D acu yewwin at-zik ad ssefrun $ef daâwessu ? D acu i
d ssebba n waya ? Yerna d acu-tt daâwessu ? Ad neddu cwit s
ttawil, ahat ad d-naf kra d abrid ne$ d takti i izemren ad dglun s tifrat.
Qqaren Leqbayel belli mxallafent daâwussuwat ama
deg wayen i d-yeddan deg-sent d awal ne$ d aâenni $er Öebbi
ama d win ne$ tin ara tent-yinin. Di lemtel ma yedâa-yak
walbaâv akken ad te$liv deg webrid acku ur as-teîîifev ara
afus, yezmer ddaâwat-is ur ttef$ent ara, rnu d$a yella netta
weroin yettif afus i walbaâv, yezmer ad ideââu arma d qabel
ne$ d wabel ma yeb$a ! Maâna ma txedmev lbaîel deg walbaâv
netta weroin yevlim i lukan d abaâuc, ma yedâa-yak, te$liv ne$
tegrarbev, qqaren d daâwessu-yis i tewwiv, d ddaâwessu-is i
yeff$en ! Daâwessu di$en, qqaren, tettewrat am yalci. Di
lemtel: yiwen dâan-as imawlan-is ur yettaf rrbeê, $as ad yawev
$er tliwa yettfeggiven, ad tent-yaf qqurent ! Ma yegger-ik-id
webrid temlalev-d yid-s, xvu-yas tiniv-as deg wul-ik :
“lxir-ik i wumi s-sri$, ccer-ik biâed-it fell-i...“, tedduv d
webrid-is acku ma yella netta ad tessexdam deg-s daâwessu,
ulay i k-yewwin keçç ad tt-tbibbev, ad tessifssev fell-as taéayt
ad tt-id-terrev i yiman-ik !
Tamacahut n wass-a d tin ara d-yawin $ef ‘daâwessu’
ma tettamnem yiss. A-t-ih, amek i d-nnan wid i d-yecfan $ef
amek i tebda, amek i tedda d wamek i tfukk.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 145 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Akken d-teffe$ Nna Tamaâzuzt si lbusîa, yemme$ fell-as
mmi-s Muêd ad as-yekkes idrimen. Yegger-d iman-is gma-s,
d$a yewwet-it X s lmus.
Yemmat-sen tettmeooid, yemme$ fell-as Muêd yessexnunes-itt
di tegnit amzun maççi d nettat i d yemma-s, d albaâv n
yexsimen-is i yerna, i$vel-it. Akken i yas-yekkes idrimen nni,
yuli $er tkeôôust, yeddimaôi. Ula d tamu$li $er deffir ulac. Ur
yeclig deg wayen i yas-yexdem i gma-s : ma yemmut ne$
yedder. Ur as-d-tewqiâ di yemma-s ; ina$ d netta i yas-yennan
yiwen wass : ur am-nni$ ara sâu-yi-d. Iôuê…
Akken ma llan nnan : yemma-s tesâedda afus-is yeççuren d
idim $ef udem-is tebda ddaâwat n cceô d îîer, tenna : Öuê a
mmi ad igg Öebbi êala ass-a mi teff$ev taddart teddrev, ad
yegg Öebbi deg usenduq ara ad d-tu$al… Di leânaya n
lmalayek tiêbibin, s Sidna Jebrayen d nnbi Sidna
Muêemmed… Teîîef-d aqerru n mmi-s tettru fell-as, imeîîi
yexlev d idammen nnsen di sin, teqqar : ur ttaggad a Meddur,
wekkle$-as Sidi Öebbi, êala tura ma iâawed ad ifeéé a$rum…
Ur ttaggad a Meddur , Yal amcum ad d-yas wass-is… Llan wid
i yas-yennan : ‘laâtiq a yemma, ina$ d mmi-m !… D$a tezwi
afus-is d yeççur d idim $er tegnit, tenna : zik d mmi ma tura,
rri$-ak-t-in ay akal…
Nnan di$en : yessen yiwet n teqcict tettezzi di libbaô nni
yellan deg wasif n Bu$ni, qbel ad tawvev $er lagaô n Lmaâtqa.
Ihi, tameîîut-agi d tileméit, ad tesâu azal n 23 iseggasen di
leâmer-is mebla iseggasen yellan di lâar-is ! Tessuffe$-it i
leâqel-is. Di tazwara, teêseb-it am ikelyanen nniven, awi-d
tadrimt ad iyi-trekbev ! Netta, seg mi itezzi $er-s simi ireqq.
Yeb$a-tt i yiman-is kan. Yessuter-as, yenna-yas ma teb$iv ad
teooev lmiti-yagi yinem, ad kem-a$e$. Di tazwara, t$il d
amaâlek a yesmalik fell-as. Tu$al tebda ad tettamen cwiî cwiî
acku simmal tett$imi yid-s yeâoeb-as ula d nettat. Yiwen wass,
yesseêres $ef teqcict nni, d$a tenna-yas :
- Nekk, amek teb$iv ad teff$ev yid-i, keçç ur yi-tessinev
- Ay-agi ikemm-ssne$ yuget !
- Tamacahut-iw meqqert !
Yenna-yas Muêd :
- 146 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- Ihi, ales-d ad as-nsel !...
Tenna-yas :
- Baba yemmut aîas aya, ma yemma d tam$art ur tesâa ara win
ara ad as-ibedden. Zik, mi mazal gma ur yuvin ara yelha-d yidnte$. Asmi i d-ye$li fell-as waîîan, ur yezmir ara ad yekker di
tegrest si rrumatizm, ur ixeddem ara aîas. D$a, qrib nerwa laé.
Bessif fell-i ad xedme$, ad d-sewwôe$ ayen ad neçç. D aya i yiyewwin ad zznuze$ tafekka-w i yergazen kra n ddqayeq.
Wicqa, ma ôwi$ lêif. Mi jemâe$ ayen iwulmen n wedrim ad
a$e$ axxam di Tizi-Wezzu, ad d-awin yemma d gma ad zed$en
yid-i. Gma ad t-dawi$ si sbiîarat n lâali arma yeêla. Ma tura d
lawan uxeddim.
Yewwi-yas idrimen nni. Tefôeê aîas.
Tameddit n wass, iôuê Maryus yiwen ukelyan n taddart n
Muêd $er lbaô nni n wasif. Yeqqim a itess kra n tebyirin,
yettqessir d tehwariyin nni yellan din armi iwala Keswa
yessawel-as yenna-yas :
- Lâeslama a tasekkurt ! Amek telliv ? Bxiô ? Qim-d yid-ne$ ad
teswev kra…
Tenna-yas :
- Saêêa ! swi$…
Tekker tôuê ad tôuê, yenna-yas :
- Qim ! B$i$ ad mmeslaye$ yid-m $ef kra n taluft…
Tessen Maryus, $as iêemmel tilawin akd teqraât maca d
aêeqqi, d bab n ûûeê maççi am kra n lehéué yeoenounen di
lbaô am yizan $ef iriran ! Tuéa-d $er-s tenna-yas :
- Yerbeê ! aql-ih $er-k !
Yenna-yas :
- Kmandi tura kra ad teswev teqqimev !
Yezzi $er tehwariyin yenna-yasent s taârabt :
-Smeêu-li âendi hedôa mâa lmadama.
Tid nni kkrent s u$anzu d ucennef. Tenna-yas yiwet i tayev :
- Cefti, deôk wella iêebb leqbayliyat…
Maryus yesla-yas, yenna-yas :
- La-la, nêebb gaâ nnsa !…
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 147 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Tidak ôuêent, ur iban acu a smermudent s ddemyaîi nni nnsen,
ma d Keswa tenna-yas :
- Tessnev amek ad teddibaôasiv tilawin mi ara ad ak-yehwu !
Yenna-yas :
- Anâam ! Ih ! a yelli-s n tmurt ! yid-sent i nettidir, ntett !
Tâedda teqqim, tessawel-as i ugaôsun nni ad as-d-yawi
tabeyyirt tasemmaî. Tenna-yas i Meryus.
- Ina$ d lxir kan !
Yenna-yas :
- D lxir kan !
Tenna-yas :
- Ihi, acu teb$iv ad iyi-t-id-tinid ?
Yenna-yas :
- Ur tessufu$ev ara awal, ur txeddmev kra dagi daxel n lbaô ?
Tenna-yas :
- C’est promis ! Tessnev-iyi amek gi$…
Yenna-yas :
- Teériv Y ass-a ?
Tenna-yas :
- Ih ! yid-s i fetôe$ ! acu$er ?
Yenna-yas :
- Ur yelli kra i yam-d-yenna ?
Tenna-yas :
- Xaîi ! Ayen ? Yella kra i d-yevran ?
Yenna-yas :
- Yella, maca ini-yi-d qbel amek i d-yusa $ur-m ?
Tenna-yas :
- Ina$ teériv amek yega Muêd ! D amennecôaê ! Yewwev-d
yeârev-iyi ad swa$ un coup. Yewwi-d yid-s idrimen, yenna-k
txelles-d yemma-s, tefka-yas-d amur-is. Neçça imekli, syen
nâedda $er texxamt neééel cwiî. Mazal kan ad iyi-d-iheddeô
$ef zzwao… Ssy-n, yekker yenna-k ad awve$ $er Tizi-Wezzu,
sâi$ cc$el, yeffef…
Yerra-d nnehta Meryus, yenna-yas :
- 148 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- Tefka-yas yemma-s amur-is ! D nniâ uqerru-yis i yas d-tefka !
D tukksa i yas-yekkes kra i d-tessufe$ si lbusîa ûûbeê-a ! Jjami
tmudda-s adrim azal n useggas tura. D tukksa i yas-t-iditekkes, yerna ad teçç iqwi am nettat am mmi-s amecîuê…
Tenna-yas Keswa :
- Ur iyi-d-qqar ara Muêd ixeddem tigi ? Ur k-ttamne$ ara…
Yenna-yas :
- Ha’ ! Amen ne$ qim ! Di celge$ ! Yya-n ad tedduv $er sbiîar n
Bu$ni ad am-t-id-tini yemma-s s imi-yis !
Keswa tu$al tebda ad tettcikkit. Acu wergaz-agi ara ad
d-yasen ad d-yegger lbaîel $ef walbaâv ? Yezmer lêal d tidet.
Wi yeéran ? Irgazen d wid ur tezmirev ad tamnev di lec$al-agi
n tlawin, tessen-iten acu n walbaâv nniven, tessen-iten akteô n
wakken ssnen iman nnsen !
Tunef-as i tbeyyirt nni i tekmanda, tessawel-as i ugeôsun nni,
tessuter-as lwiski. Tenna-yas i Meryus :
- Ëku-yi-d si tazwara amek i d-tebda tmacahut…
Tej$em tiqit n lwiski, yekkersmumi wudem-is, terna
taj$imt nniven. meryus yettmuqul-itt kan, yenna-yas :
- Ihi ! A-t-ih amek i tebda : Baba-s n Muêd yemmut deg
iseggasen n 70. Muêd akd gma-s Meddur. Yemmat-sen teôwa
lêif akken ad ten-id-tessim$er. Maççi d lexsas i txuss idrimen,
tesâa : argaz-is yeooa-yas lantrit n Biljik anda i yexdem zik,
yerna nettat tetta$ atansyun n temjuhad imi tjuhed di lgirra
nni. D acu kan, ilewsan-is b$an ad ççen ayla n warrac nni
imecîaê ! £as akken sâan ayen ara ten-yeççen ! Maâna tawant
teffe$ alla$en nnsen, zgan ttgabaôen kan acu ara ad êewûen !
Nna Tamaâzuzt, yemma-s n Muêd, teôwa tazzla $er ubugaîu d
tribinal n Draâ-Lmizan d win n Tizi-Wezzu akken ad d-texdem
lekwa$ev i tferkiwin n wergaz-is acku kkren-d yiwen wass
ilewsan-is b$an ad tt-ssuf$en ula seg wexxam nni i yas-d-yeooa
gmat-sen. Iêun Öebbi temlal-d yiwen wemjahed d amicliw.
Amjahed-agi yeblisi, yerwel-d i lâeskeô seg Umecôas. Yufa-tt-id
deg Udurru ad tleqqev azemmur, tâawen-it, teffer-it deg
wexxam-is, tdiwa-t armi yeêla. Yiwen ur yeéri armi yasyenna : ceggeâ s imjuhad dayen tura êli$ ad u$ale$ s adrar.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 149 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Tceggeâ $er yemjuhad, yusa-d usaksyun si Tizi Usufiv, yedda
yid-sen. Asmi tefra n lgirra, yella yettas-d $er taddart imi aîas n
yemjuhad yeddren mazal-iten d imeddukal-is, yettâedday-d $er
Nna Tamaâzuzt. Yu$al yekcem-itt akd leêkem n Bumedyen,
yettu kullec. Nna Tamaâzuzt teêrec, mi twala ilewsan-is b$an
ad ççen ddunit am Tteryel nni n tmacahut, tôuê armi d Micli,
tnuda fell-as, teêka-yas tadyant yevran. Yenna-yas : ôuê u$al
$er taddart-im, yexva-kem cc$el ! Tu$al $er taddart. Sin
wussan, a-t-an usan-d ioadaômiyen, refden ilewsan-is $er lêebs
n Bu$ni. Yiwen ur yeéri acu$er…
Tenna-yas Keswa :
- Öou, nettxil-k ! Ad as-ini$ ad a$-d-yawi tissit !
Yenna-yas Meryus :
- Yerbeê ! Akken qqaren Iôumyen : ce que femme veut, Dieu
veut !
Yezzi $er ugeôsun nni yenna-yas :
- Deux doubles whisky !
Yezzi $er Keswa :
- Ihi ! Ad nkemmel ? Anda akken i d-wwve$ ? £ur-kem kan ad
iyi-tevru am winna d-yen$an ilef, yekkes-as-d snat tmesvatin
yewwi-tent-id yiwet $ef tayet, tayev $ef tayet… yu$al ume$bun
yettu tamacahut-is !
Keswa teskef di lkas-is, tenna-yas :
Ala ! ur ak-tverru ara am winna ! Aql-i dagi ad k-id-smekti$ !
Meryus yeswa tikelt, ikemmel awal-is :
- Mi âeddan yeslifen n Nna Tamaâzuzt di ccreâ, yeêkem fellasen jujdebbi ad xellsen geddac imi êeqren tamjahdet yerna d
taooalt. Di$en, yeêkem-dfell-asen ar ilukan yella kra i yetta$en
Nna Tamaâzuzt d warraw-is ar d nitni di tlata ara ad yebbaûin
$as ur xdimen ne$ ur érin ! Nna tamaâzut tôebba-d arraw-is,
tess$er-iten armi d asmi i d-êebsen, yalwa tebna-yas axxam,
yal tu$-as-d takaôôust. D lehna armi d asmi d ye$li Muêd ger
ifassen n yiwet n tqeêbit si Wehôan i yessen di lbaô deg
Iwaviyen. Tu$, akken i tt-wala, icav, ihav, ur yeéri anda i
iteddu… Anef $ad mi t-têerr ger i$allen-is d ivarren-is,
yenza…
- 150 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Seg imir nni, lehna tenfa seg wexxam, ur yeéri yiwen
sani terwel, ccwal yu$-d amkan-is, iêaôô tasga yesqundi-d $er
kra ad d-yilin d awal akken ad yegger iman-is ad yettekki !
Adrim yellan yeddem-it X, lqut ixuûû. Nna Tamaâzuzt tu$al d
ttiha i l$aci. Ilewsan-is u$alen d iêbiben n X : êala netta i yastt-yeqqden… S tissit rran-t d izem d$a yu$al êala fell-asen i
yettkel. Nitni ufan-tt tgerrez akk : tetten, tessen, êeggûen, yerna
ttôaoun melmi ad asen-tettunefk tegnit ad d-rren ttar si Nna
Tamaâzuzt !
Yelli-s n Wehôan tewwet-it deg wazal n 60 ne$ 70 imelyunen,
terra akin, ur yeéri yiwet acu n ubuôdil tekcem. Yella deg
wawal : ôuê ad tamnev tid i wumi uran di llibridfamil SNT !.
Argaz fukken-as yedrim, yerna yettwalas aîas. Wid i yasyettalasen ssawven armi mm$en ad as-kksen takaôôust. Yekkesd ayen tessers yemma-s i gma-s di lkunî Cnep akken ur
yezznuz ara tifarkiwin. Ye$rem îîlaba. Akka i tella teswiât asmi
d-tusiv : terziv-d di tallit ideg tezza tasa-s, tekksev-as i$eblan n
tin i t-yeooan. Ddemmaô, nndama, lqella n tayri, afvam…
dduklent-d akk fell-as. Kemm, tvallev-d yewwiv-d yid-m tavsa,
ccbaêa, tukksa n lxiq, tuqqda n wul d tfekka… Acu ad yernu
weqcic amcum : d$a ye$lin deg urebbi-m akken
Ma ass-a tin yexdem weêd-s : yiwen weroin tt-yexdim di
taddart. L$aci yakk i$av-iten lêal, akken i ten-t$av Nna
Tamaâzuzt, wamma tura Z, ulay d-nerna ! Yekker-d tfawt
yeffe$ axxam, yemma-s t$il iôuê $er Bu$ni, tessaki-d Z yedda
yid-s $er lbusîa ad d-tejbed idrimen n yemjuhad. Akken dteffe$ si lbusîa ur iban ansi i d-ijelleb Muêd ad as-yekkes
idrimen nni. Meddur yekka-d ger-as d yemmat-sen yenna-yas :
ala, abrid-a ur ten-tettawiv ara weêd-k, ula d nekni neêlao
ayen swayes ad nidir… Akken yesla Muêd i wawal-a, yennayas : Üar t$ilev tesâiv amur, ‘eh bien !’, ass-a ad t-kkse$ si
ddunit… si zik i b$i$ ad qeîîi$ deg-k a-t-an yusa-d wass-ik…
Akken d-ifukk awal, lmus yenta deg yedmaren n Meddur. Nna
tamaâzuzt tmeooed : abbuh ! ay at laârav ! abbuh !… Zzazlend yergazen si lbusîa, si lamari, si lqehwa… Ayen deg i dwwven ufan-d Muêd a ixenneq yemma-s, icerreg-as taqendurt
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 151 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
yekkes-as-d idrimen seg uâebbun-is, Meddur ye$li idmaren-is a
ttfeggiven d idammen. Akken i d-zzu$ren Muêd, tevfer-it
yemma-s s umeooed d ddaâwat, idemmer-itt, te$li. Akken
yewwev uqerru-yis aîruîwar, neîwen-d idammen… Muêd yuli
$er tkeôôust yeddimaôi, ula d amuqel ur d-imuqel ara $er
deffir…
Ma d Nna Tamaâzuzt n Meddur, imir kan i ten-refden watlaârav $er lambilans. Yewwi-ten wefremli $er sbiîar n Bu$ni s
t$awla. Mazal-iten din. Yenna-yas îbib ad teqqimem ‘en
observation’ arma d azekka, ad nwali ma yella tzemrem ad
teff$em…
Tenna-yas Keswa :
- Ma ulac u$ilif, tzemrev ad tedduv yid-i ad ten-id-wali$ ?…
Yenna-yas :
- Ma teb$iv ! Maâna acu ara ad iyi-tefkev ?
- Aha, tura ! siwev-iyi kan ad ten-id-ére$ ssy-n akin yexva-k
cc$el : ad ak-fke$ ayen teb$iv !…
- D tteqsir kan a tqessire$ a tuzyint ! ad kem-ssiwve$ tout de
suite ! Rnu sew kra !…
Tenna-yas :
- Sew keçç ! s$ur-i, bien sûr !…
Tezzi $er ugeôsun tenna-yas :
- C’est bon ! toutes les consos, c’est tour moi !…
Yenna-yas weqcic nni :
- Pas de problème, madame !
Yessers-d idrimen yenna-yas i ugeôsun nni :
- Xelleû !
Ageôsun nni yenna-yas :
- Dayen kullec yettuxelles !
- Amek akka ‘kulci yettuxelles’ ? Ur wala$ ara idrimen ?
- Mi ad dini Madame Keswa ‘kullec yettuxelleû’ lmaâna-s
ulawumi teréiv aqerru-yik acku tout est payé ! Rnu tura un
coup s$ur-i.
Yekker ad d-yenîeq, tezwar-as-d Keswa s wawal, tenna-yas :
Sew-as lku di lxaîer-is pour le plaisir ! Tu sais bien qu’il est
gentil avec toi…
- 152 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Maryus yenna-yas :
- Eh ben ! Tu$ev akk ddunit, kemmini ! Blaôebbi ard ad ternuv
yiwen n lwiski s$uri ! Yezzi $er s akunîwar isu$ : deux
whisky !
Ff$en-d si lbaô, rran $er tkeôôust ulin, ddimaôin, ddan d
webrid yettawin $er Bu$ni.
Mi wwven $er sbiîar, kecmen steqsan $ef Nna Tamaâzuzt d
mmi-s, mmlan-asen-d iâessasen anda i llan : Meddur di lebluk
n yergazen ma Nna Tamaâzuzt di lebluk n tlawin.
Öuêen éran-d Nna Tamaâzuzt d tamezwarut ssyen
akkin rran walan-d Ameéyan...
Mi d-ff$en si sbiîar, taqcict nni d-yeddan d Maryus mazal ad
tettru amzun d yemma-s âzizen d gma-s i d-teéra din… Tuli
$er îumubil, ur d-tenni awal… Mi qelâen tenîeq Keswa, tenna :
- Tanemirt, a Maryus, yaâîak ûaêa !
- Ur yelli $ef wacu !
- Xaîi ! yella ! Limer ur d-tôuêev ara tenniv-iyi-d tadyant amek
tevra a-t-ih mazal-iyi tewwi targit ideg i kecme$… Umne$
Muêemmed, ddi$ yid-s am izimer yeddan d Wa$zen. Zi$ kra i
yi-yeqqar d tikellax : iêemmel yemma-s d gma-s akteô n
wakken êemmle$ yemma d gma ! Abbuh a leâoeb !…
Tcax deg wawal, Maryus yessusem kan, yeooa-tt ad dtvum kra yeççuren ul-is. Di teswiâin am tigi, telha tsusmi. Eoo
win yeqreê usennan ad t-id-yekkes, ad d-iseffi adeddi, ad din$el arsev t-yeççuren… êala s tujjya ara ad d-yeglu waya.
Anef ad d-yeggelfeâ kra i t-yerêan, axir efk-as tameééu$t keçç
yellan d amussnaw wala ad yerr s ul-is arma ifelleq. Win (ne$
tin) ara ad ak-d-yebdun awal akka armi i k-yumen ne$ i ktumen. D imdanen yett$aven acku ur ufin i wumi ara ad êkun
i$eblan nnsen. Sel, semêes, smuzget… Ayen ur zmiren ara ad
t-arun di lka$ev, qqaren-t d ameslay.
*
* *
- Ala a Muê, ax idrimen-ik, ôuê d webrid-ik ad k-iâin a Öebbi
di cc$el-ik, a wer timlilit ula di laxert !
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 153 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- Acu-t uyennat-agi, d acu-t ?
- Teériv d acu-t ! Dayen, ass-a i d ass aneggaru ideg ara ad iyitwaliv, ur ttu$al ara ad d-tnadiv fell-i… Nekk, si tama-w ! C’est
fini ! siwa ayen iâeddan ifat !
- Amek akka, ayen akk i âettbe$ fell-am ass-a ad iyi-teqqarev
s’sifini’ ! Acu$er ?
- Ur tufiv i tâetbev fell-i, âetbe$ $ef yiman-iw, nekk weêd-i s
yiman-iw, ayen nniven wib$un yini, yini ! Awi idrimen-ik ma
yella twalav yella kra ixuûûen ad ak-t-id-rnu$ ! Ëala aya i
zemre$ ad ak-t-id-ini$ d zzyada, tanfev-iyi !
Yeffe$ si lbaô n Gezgeî, yerra $er win n Beqbuq. Nnan
wid i t-yeéran din, yewwet-itt s lwiski armi ad d-yettarra ula
seg wanzaren. Yessared, ssy-en yu$al $er tissit armi qrib yuli
wass. Iqleâ-d si lbaô, iôuê-d weêd-s ; yenna-yasen i wid akud
yeswa ad ôuêe$ s axxam-iw ad steâfu$ !…
Ufan-t-id imsewwqen i yusan si Lmaâtqa d Tirmitin $er Bu$ni,
ivall si tqenîart $er s asif. Mi rsen $er-s afen-t yemmut. Kksent-id la protection civile, êedôen ibulisen d yemsewwqen. Wwin
$er sbiîar n Tizi i luîupsi.
Yemma-s d gma-s slan mi d-ff$en si sbiîar, tameddit n
wass.
D$a yemma-s seg imir i terfed ameooid. Kra yekka wass, kra i
yekka yiv ur tessusem...
- Awi-yi ad d ére$ yemma-s ! ...
- Tessuriv teb$iv ad tt-teérev ? d tidet ?
- Iih ! ...
Awal ur t-id-yerni Meryus, yuli $er tkerrust, terna tuli
Keswa, yeqleâ.
Mi iwven $er taddart ufan-n tajmiât teâmer : wa yettmeslay,
wa ibedd, wa yeqqim a ites lqehwa, wa iteddu $er s axxam n
loanaza, wa yekka-d ssy-n.
Kemmlen s axxam. Kecmen am nitni am medden ad déren win yemmeuten. âeddan $er texxamt anda yers lmegget.
Ruoan nnuba nnsen am nitni am medden... Imetti yettazal $ef
leênak n Keswa. Meryus yezga tama-s yuggad anda i t$elli.
Mbeâd mi ssakden tikkelt taneggarut deg udem n Muê, tennayas Keswa :
- 154 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- Awi-yi ad d-ére$ yemma-s, tura. B$i$ ad as-hedôe$...
Maryus yessawel i yiwet n teqcict yessen-itt yenna-yas:
- Rruh ddu akd tmettut $er
Tenteq-d Keswa $er-s terra-yas-d:
- Lêu ad tedduv ula d keçç, b$i$ ad têevrev...
Awal ur d-yuli di tyersi n Meryus. Rran $er yiwet n texxamt,
ruoan cit d$a tekcem-d Nna Tamaâzuzt acku tuh teqcict nni
tessawel-as u tenna-yas yeb$a ad akem-iéer Meryus d yiwet n
tmeîîut.
Akken d tewwev Nna Tamaâzuzt, isellem fell-as Meryus, terna
Keswa.
Keswa twala anect yewwev ufeddix nni deg wenyir n Nna
Tamaâzuzt, tserreê di$en d imetti...
Tenna-yas Nna Tamaâzuzt:
- Ihi a yelli acu i kem i d-yecqan?...
Keswa mazal-itt tesnexfat. Meryus yessusem kan. Tâawed Nna
Tamaâzuzt tenna-yas:
- Ini-yi-d, a yelli, acu i kem icee$ben? Ur ttru ara...
Tena-yas Keswa :
- Nekk, tamddakelt n Muêd. iv nni qbel ad yemmet nnu$e$
yid-s, ur éri$ anda yesker armi i yas-d-tevra twa$it-agi...
Tenna-yas Nna Tamaâzuzt:
-“Maççi d kem i d ssebba, a yelli, éri$ tennu$em, tameddit n
wasmi id-tusiv teériv-iyi di sbitar, t$ilev ur sli$ ara s tisin-im
ne$ d anta-kem...éri$ kullec...
Keswa tewhem, tezzi $er Meryus tufa-t ibat. Amek i tessawev
Nna Tamaâzuzt teéra ruhen $er sbitar? Xuvi ulac win i tenyeéran?
Tenna-yas Nna Tamaâzuzt:
-“éri$ twehmem amek éri$ kullec... nekk d tamjehdet, ur tettu$
ar...“
Tenna-yas Keswa:
-“ B$i$ ad velbe$ deg-m ssmah, i lukan maççi d ammennu$ i
nnu$ a-tih ur uettmettat ara...“
Tenna-yas Nna Tamaâzuzt:
-“ Xati, a yelli, ur kem-id yewwi ara u meddah di teqsit, mmi d
nekk i –t-id-yesâan d nekk i t-yen$an: d deâwessu-yiw i yewwi
asmi d-yekker ad iyi-ne$ nekk i t-id yefkan $er ddunit, yekker
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 155 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
ad ine$ yemma-s bubbe$ tesâa wagguren di tâebbut-iw...Ihi, ur
t-ten$iv ur yelli $as theden... Mi $li$ $er tegnit ifeddex uqerruyiw, wala$ lmut, nni$-as (awi-t!), ddeqs akk-a, wala$-t di
naâc... d lmut nni i ya$-yeb$a i t-yu$en ...”
Keswa ad tettru, Nna Tamaâzuzt tettkemmil awal:
-“ £as ruh kkes a$bel i wul-im, ur tevlimev deg wacemma d
tabbuct tayeffust yettev $er-i i t-yewwten. £urem ad tettuv:
daâwessu n lwaldin tewâer, daâwessu n tyemmat akter...”
Keswa mazal tettru, tâedda tu$ aqerru n Nna Tamaâzuzt, terrad ad d-teffe$, tenna-yas Nna Tamaâzuzt :
-” Ruh a yelli ad am-yegg Rebbi am yitri deg genni, dayem
tu$ev. Ad ig Rebbi seg wass-a d asawen hala liser ara dtemlilev...“
Isellem fell-as Meryus, tenna-yas:
- A âzizen ad ig Rebbi hala rrbeh d lehna i deg ara tidirev.”
Nnan i sin “ Ncallah!”, tawwurt tefkaten.
Ulin $er tkerrust, yenna-yas Meryus:
- Ad nruh $er tizi, s axxam i sâi$ din...
Tenna-yas Keswa:
- Ala, err-iyi ansi i yi-d-tewwiv...”
Yenna-yas:
- Xati! Ad tedduv yid-i, ass-aad tiliv d tinebit-inu, mi testeâfav
seg wayen akk i tesâeddav ussan-agi, truhev... ma tura, anef-iyi
ad debbre$ fell-am ur tneddmev ara...
Tezzi, ad tettmuqul teg-s, teqqim achal nettat tessussem, tu$al
tenna-yas:
- Akken i yak-yehwa, ad nexdem...”
Yenna-yas:
- Yerbeh! Ihi d abrid $er tizi... maca $er tizi n tayri!”
Tecmumeh d tavsa i tikelt tamezwarut...
Takerrust ad tlehhu ula d zzhir-is ur as-tsellev ara. Ferhat ad
icennu ta$ect “ U$ale$-d”. Ma Keswa tesemêsis kan, tu$al
tebda ad tettnudum... mi d yezzi $er-s Meryus yuf-att yewwi-tt
yives.
- 156 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tiɣri n wul
Nacera KEDDACHE
T
aâeééugt d taddart gar tudrin n tmurt n leqbayel
iqublen adrar n Oeroer, semman-s Taâeééugt ahat
tuqten deg-s yimdanen ur nessel ara.
Di taddart-agi n Tâeééugt i tezde$ twacult n Yidir d
temeîîut-is Ïawes, sâan ukkuz n ddaerya, zed$en di ukkuz n
txamin, snat si tama tayefust, snat niven si tama tazelmavt
yebva-tent ugnir di tlemmast, mazal ur fukkent ara s uxxedim.
Yiwet gganen deg-s nutri, tayev yeggan deg-s Ferêat d netta i d
amenéu, dgma-s âmer, iwven $er tizi n uxxam maca taswiât ur
sen-tunef ara ad zewoen, ma d tayev teggan deg-s Samya d
tamaéuét n uxxam akked ultma-s tameqqrant Dihya i d-yernan
$ef âmer, d nettat i$ef ibedd uxxam, i$ef tettkel yemma-as di
yal ta$awsa, tesâa azal n snath tmerwin d krav (23) n
yiseggasen di tuddert ines, d talemmast kan di te$zi, takessumtis d taxemrit, acebbub-is da$ezzfan têemmel ad as-tebru ad asteqqen tafunart d tamecîuêt ad d-tessuffe$ ciî n ccuca $ef
unyir-is, allen-is d tiberkanin yal ass tettarra –asent taéult,
ayen i as-yernan di thuski, mù ad tibeddi-is ibedd am usalas
lad$a mi ara ters taqendurt n leqbayel.
Ma d taxxamt i d-yegran ooant-tt yinebgawen ma yella
anwa i d-yerzan $ur-sen, deg ufrag tella tamwant, tama-s kan
tella tâeccet d tamecîuêt deg-s lkanun, bnan-tt kan i useêmu
n u$rum.
D ussan n tsemhuyt n tegrest, asemmiv iteqqes, ikeççem
$er ye$san, tawacult n Yidir mazal ur tuki ara, bdan yiyuéav
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 157 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
asquâ, d lawan n lefjer, tekker.
Ïawes $er taéallit, mi tfuk taéallit truê srid $er texxamt n
Dihya, telli tawwurt tenna-as :
Mazal-ikem teîsev ? Yuli was, kker ad-iskker Rebbi idisan-im !
Ay$er akka a yemma ? Mazal lêal, di leâmer teooiv-iyi ad îe$
ciîuê ssbeê!
Nni$-am kker, heyyi-d leqehwa, tceâlev times, err aman ad
êmun ad d-kkren watmatenb-im.
Tenna-as imeslayen-agi tu$al s ussu, teooa-d Dilya tettmeslay
waêed-s :
Ah ya Rebbi ! Asemmiv am wagi ad kkre$ ? Yak dayen fessusen
? Acu d yemma-agi i sâi$ ? Ur tesâi ara ula d cituê n leênana
deg wul-is ! Meqqar ad iyi-teoo ad kemmle$ targit-iw, ad ére$
ma ad iyi-d-yer awal ne$ ad iruê ur d-isellara.
D$a tes$im-d iman-is, tesfev allen-is, terra ifassen-is $ef
leênek-is, tu$al $er wasmi temmesley i tikkelt tazwara d Dilam,
seg wass mi tella mraw sdis (16) n yisegassen di tudert-is mi
terfed asegem $er tala, asigna i$umm tizegzewt n yigenni,
ageffur yekkat d icercuren, ye$li-d yiv deg uzal, imdanen
kecmen akk s ixxamen zzin I lkanun, ma d nettat tesbur
acemmil teîîef abrid-s $er tala tlaêêu teqqar :
Maççi lukan sâi$ ameddakkel tili ad t-mlale$ tura ?
Imdanen nejmaâen akk s ixxamen d asmmiv, yiwen ur a$enyettwali.
D$a tenîaq-d at$ect n yiwen, tedduqes, terfed aqerru-is tufa d
mmi-s n taddart-is, yekka-d seg uxxeddim, yesâa azal n mraw
ûa (17) n yiseggasen di tudert-is, ur yettâeîîil ara ad iruê $er
larmi, d a$ezzfan, d imirqiq, allen-is d tiqehwiyin, v axemri
ulad d netta. Yenteq $ur-s yenna-as :
Acu akka a yelli-s n taddart-iw ? Ulac acu ara teswem mi i dtqublev akka icercuren-agi n ugeffur ? Aqli-kem-id tu$alev d
tacicewt, lukan meqqer id-tiwiv tasiwant yid-m akken ur
tettlexûav ara.
Terra-as :
Ah d keçç a Dilan ? Tesdduqsev-iyi, anecta maçi d amaynut
fell-i, nume$ nekk d lêif, tezriv amek ? Tamenzut n uxxam d
- 158 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
netta i$ef iâebba kulec, ayen ixuûûen d nettat, u$ale$ ur ttêlfu$
ara ma d ageffur ne$ d iîig, ussan ttezzin fell-i ttemcabin.
Deg yimeslayen-agi tkemmel abrid-is, netta isevfer-itt s wallenis alami tedduri. D$a seg wassen yal mi ara ad mlalen ad
yeêbes $ur-s, ciî ciî tebda tettlal-d tayri gar-asen.
Tettu iman-is te$req deg waktayen yelhan i tidir d Dilan. D$a
tesla i ûut n yemma-as :
Mazal werâad tekkirev ?
Dihya terra-d nehta tenna :
Arou tura ad d-kkre$ ? Ma ulac ad d-tebdu-d di$en uéafen d
ddaâwat-nni n ccer i, ittilin akken yal ass deg yiles-is.
Tekker tesew-d laqahwa, thegga-tt $ef lmida, tecâel times,
tessers taqdirt n wamen rrif n lkanun akken ad d-aêmun,
teqqim tettraou melmi ad d-kkren.
A Dihi awwi-d aman-nni ma êman ad sirde$ ne$ ama slan-d
loiran ?
Teâqli-t v Ferêat i d-yekkren damezwaru, tewwi aman-nni s
lem$awla, teéra limer ad testehzi ad ta$ tivriêt.
sers-iten dagi, ruê kubb-iyi-d lqahwa, £iwel !
Ih ! tura ad ruêe$, s ttawil-ik !
Ulac ttawil dagi nni$-am $iwel.
Mi i iswa lqehwa iruê, teban-d tafat, terfev asagem $er tala
akken ad d-tu$al ad terr imekli.
Mi truh, deg ubrid-is tettmektay-d Dilan i yellan di
larmi ur as-d-grin ara aîas n wayyuren akken ad d-yeffe$,
tiwev $er umkan-nni anda temeslay yid-s i tikelt tazwara tbed,
terfed allen-is $er igenni tenna :
Ëemddulleh, qrib ad tefuk ccetwa-agi, mbaâd d tafsut atan
yiwwev-d unebdu ad d-yu$al weâziz cedêant wallen-iw, d$a
tiwwi-d asefru.
A l$erba yiwwin aâziz n tassa-w
D lawan ad yekkes usigna $ef wul-iw
Ttxil-k a Rebbi d netta i d-amwanes-iw
Err-it-d ad yili d arfiq n wussan-iw
Yid-s ara kemmle$ tudert-iw
Ur têulfa-ara amek tiwwev $er tala, ne$ amek i d-tu$al,
tekcem $er temwant ad terr imekli.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 159 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Kfan wussan n tegrest, tâedda tefsut, yiwev-d unebdu
icreq-d yittij.
D ussan tettraou Dihya, ur teéri ara melmi ad d-yas ? yal ass d
araou, mi d-ye$li yiv ad teqveâ layas.
Ass n Aram tekker-d, têulfa i yiman-is tefreê maca ur teêsi ara
i wacu ? Ahat turga targit telha, tesla i te$ect ad d-yessawalen a
nna Ïawes :
Anâam aqli-iyi usi$-d ad d-lli$ tawwurt.
D kemm a nna Louher
Azul fell-awen, anda-tt yemma-m
Kcem, attan teééel, ivurri-itt ué$l-agi, ad teswev lqahwa ?
Ma teb$iv a yell-i, awi-d ad tt-swe$ d yemma-m.
Tseww-d lqahwa-nni tewwi-tt, telêeq $er tewwurt tesla-as i
nna Louhar ad as-teqqar i yemma-as :
Atan Dilan mmi-s n Caâban Uqasi yekfa-d lwaoeb-ines, yu$ald, yerna yeêla-d acekki-t.
Tekcem Dihya tenna-as :
Acu ad teqqarev akka ? (ur tumin ara, teb$a ad tâawed ad tsel).
Nni$-am d Dilan i d-yeff$en si larmi
Twalav-t s wallen-im ? (Qrib i d-tefveê iman-is zdat n yemmas).
Tenîeq-d yemma-as :
Twala-t ne$ ur t-twala ara ? Acu i kem-yecqan ?
Deg wawal-agi teffe$-d, tekker tessired, telsa taqendurt
tacebêant, ur tesâi ara ifassen, terna-as lfuva, teêûa sbeê mi ara
ad truê $er tala ad t-wali-t deg umkaùn anda numen
ttemwalin.
Udem-is yenecraê, allen-is ttecruruqent, b$ant ad
neîqen-t si lferê. Azekka-nni ûûbeê tagaêêel akken ilaq
tkemmel texdem ciî kan n uzegga$ n yicenfiren, terfed asagem
teffe$, tiwwev $er umkan anda ttemlilin tufa-t ad ittraou,
qqimen, qessren, kksen taêaruqt n tijmin, yal wa yulles-d amek
âeddan wussan, mi fuken tu$al-d saxxam.
Tmlilit tettawi-d ultma-s, yal yiwet tesnarnay tayri i tenyezdin. Yiwen wass temlal yid-s qqimen, ttmeslayen tenna-as,
tura larmi tekfiv, lxedma txeddmev ! Ilaq ad d-truêev s axxam,
ad iyi-txevbev ?
- 160 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Yerra-as :
Fiêel ma teqelqev iman-im, ass ideg ad swejde$, d nekk ara
am-d-yinin, teériv êemmle$-kem d awez$i ad kem xedâe$.
Tegzem-as awal tenna-as :
Arou ! Icuba-iyi Rebbi yella win i wala$ deffir n tzemmurt-ina.
Yenna-as :
Waqil tebdiv ashetref, ulac akk anwa ad d-setwilhen $er
wadeg-agi !
Terra-as :
-Waqil tebdiv ashetref, ulac akk anwa ad d-isewilen $er
wadeg-agi !
Terra-as :
Ahat yella win iyi-d-iwalan mi d-âedda$ $er da !
Yanna-as :
Ur ttaggad i am-nni$ ! Ulac win i kem-id-iwalan.
Terra-as :
Ad ini$ tessnev atmaten-iw, ulac rôeêma $ur-sen !
Ad iyi-ksen si ddunit.
Yenna-as :
Nni$-am ur ttagad-ara.
Msefraqen, nettat tkemmel $er tala, netta iruê $er lqahwa n
taddart.
Mmi-s âemm-is n uffela n Dihya yu$al ixeddem-iten d cc$el,
ittâasa-ten, yettwali-ten akk acu xeddmen, d netta i ten-idiwalan makken llan d-isin, ur yeîîif ara iles-is, iruê $er Fatêat
yanna-as :
Tâussev kan axeddim, ur d telhiv ara deg uletma-k acu ara
txeddem ? Ma tkemmel deg ubrid-nni d nettat ara d-yawin
laâar i twacult-nne$ ?
Yerra-as :
Acu$er ? Acu i t-exdem ?
Acu i texdem ? âass-itt mi ara teffe$ ûûbeê zik $er tala, ad
twaliv acu texddem ?
Dihya tekker ûbeê tseww leqahwa akken tennum
txeddem, yekker-d Farêat yeswa yeffe$, maca tikelt-a maci $er
uxeddim, tikelt-a ad iâas uletma-s, yeooa axeddim $ef loal-is.
Nettat tenwa iruê $er uxeddim, terfed asgem, nettat tleêêu,
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 161 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
netta yeîîafer deffir mebla ma têulfa-as, terra srid $er umkan
anda tettemlil d, Dilan.
Nutni qqimen netta iâus-iten mbaâid, ur yeîîif ara
iman-is ad yeéer acu xeddmen, iruê $er Dilan yeîîef-it
yesfunzer-it akk s lbunyat, yese$li-t $er tmurt yeooa-t-id, ma d
nettat yeééu$er-itt-id seg ucebbub, ilehêu yekkat deg-s am yir
actal, mi d-yewwev $er uxxam yufa-d mazal urâad kkren,
yessekcem-itt $er texxamt-nni n yenebgawen i$eleq-d tawwurt
yekkes-d agus yebda deqqat, at uxxam, kren-d akk uzlen-d
ulac acu fehmen, maca sellen i yimeslayen i as-yaqqar mi
yekkat deg-s, âerven ad tt-êudden ur yelli wamek yewta almi
yeâya yenna-as :
Se wass-a d asawen, d kemm ara xedmae$ dec$el,
teb$iv ad-tesmexev tawacult nne$ ? Ad tmesxiren yirgazen $ef
ccla$em n baba-m d watmaten-im ?
Yerra-tt akk d tazegzawt yeffe$ yeooa-tt tettemêiêid
maca amdan “mi ara yeb$u ad yizmir”, Dilya ized$-itt Dilan, d
awez$i ad tesber fell-as, $as wama qessiêet tegnitt fella-as, $as
wama zgant tyiwin n gma-s Ferêat ur tt-yeêsiben ara d amdan,
$ar yezga yettgala deg-s ad ttine$ ! Maca tayri i ikecmen i$sanis tettak-as tab$est, i waken ad têemmel tudert, yettak-as
tab$est i waken ad tnadi amek ara ttettwal-it, tettaf-d akud
akken b$un âussen, ad t-twalit xas ma i snat n dqayeq kan,
maâlic ma tettwaîîef umbeâd timlilit.
Dilan yeêûa s loihennama ideg tettidir Dihya, maca ur
yekkir ara ad yexdem asurrif $er zdat, ur d-yebgen ara dakken
yettagad fell-as, ur yinuda ara ad yehder d watmaten-is,
yeooer-tt treqq, yettwali ajajiê n tmest netta yettfario deg-s.
Ur yeqqid ara Farêat di tyitwin, ikemmel-d ula-d âmer,
nnan-as, xtar ad as-texvuv ne$ ad temtev ?
Dihya taâya di tuf$a n tufra tekker ûbah uqbel ad d-f$en
watmaten-is seg uxxam terfed asagem telli-d tawwur ad dteffe$ yenîeq Farêat $ur-s:
Aniwer akka ? Waqil tejmev aâekkaz ? Ne$ tuysev di ddunitagi ad tnadiv ad-kem-kse$ seg-s ? Tzenzev lâerv n baba-m d
leâerv-nne$ ?
Yuéed $ur-s yekkes-as asagem-nni seg ufus yewet-tt i yyes yenna-as :
- 162 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
U$al $er uxxam ad am-id-yefk Rebbi taêemalt ad kem teddem
a lâar n tullas.
Nettat acêal d ass ur slin i ûut-is, tekkes leqyud i yiles-is,
taâya di tsusmi, taâya di ûûber, tué mbaâid, s wuzafen tebada
teqqar-as :
Wagi i yi-teqqarem akka xvu-as ? D rruê n tudert-iw
mebla netta ulac-iyi, d agerruj ur nekffu, d tafat s wayes
ttwali$ cbaêa n ddunit-agi ? Deg ul-iw ééi$ tayri-s sesse$-tt s
yidammen-iw seg wass mi lli$ seîac n yiseggasen di tudert-iw,
$er daxel n ûûura-iw tettnerni, ass-a aqli rebâa u âecrin, d netta
iyi-d yettarran $er ddunit yal mi ara d-îîuqtent tlufa $ef
uqerru-iw ? D netta i yi-ooan ttêulfu$ s yiman-iw d amdan
maçi d a$ersiw akken iyi-tettwalim kunwi ! Amek teb$am ad tooe$ ? Ihi tura ad awen-ini$, ççem-iyi swem idammen-iw, ala
Dilan ur as-xvi$, êemmle$-t ktar n yiman-iw, d netta u$er
uffi$ laênana i ilaq ayi-tmudem kunwi, d netta u$er uffi$
leênana ilaq ad affe$ $er baba.
Deg imeslayen-agi, Ferêat isusef-tt, âmer irgem-itt kan
tawwurt f$en, u$alen êebsen-tt ger rebâa n leêyuv ulac tuf$a
ula $er tewwurt n barra nettat tettarra-tt ala ilweâed n yimeîîi
si tikelt $er tayev ad tsefru $ef zzher-is :
Ayemma ur d-iyi tedâiv s lxir
Makka ur cbi$ tid yellan xir
Deg wussan n îîlam êettbe$
Deg temda n leêzen $emqa$
Gar rebâa n leêyuv êeobe$
Win êemmle$ ur tzerre$
£ur-k a Rebbi ad âenni$
Ddem rruê-iw ad henni$
Sin wagguren âeddan nettat ur tetteffe$ ara, dayen telêeq tyita
$er yi$es, kkawen yimeîîawen dag yiéri-is, yekfa ûber, uvan
ttâeddin d imelalen, d âawaz d waktayen tesâadda d Dilan, iv-a
teggul ur têenet ara ! ilaq azekka ad t-twali-t xas i tikkelt
taneggarut. Txemmem almi d ûbeê tsiki-d uletma-as Sameyya.
A Sami ! Azul ad t$illev temmutev ! kker êwaoe$-kem.
D lxir kan urâad i d-yiban yiti$ ?
Yak nekk d uletma-m ?
D acu-kem ihi ?
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 163 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Ad inni$ ur kem teâoib ara liêala-agi ideg lli$ ?!
Ih, ur iyi-teâoib ara. Maca acu yellan deg ufus-iw ad t-xedme$
? Arnu d kemm i inudan $ef lhemm, d kemm i tid-yiwwin s
axxam, xvu-kem ad tethenniv.
Aha tura âiwen-iyi, mazal-ikem mecîuêev, ad tim$urev ad
tjerbev uzzu n tayri, ne$ ti$ri n wul mi ara yessawal ur yettaf
yiwen.
Ini-d acu ad xedmae$ ?
Nekk akka tettwaliv êebse-n –iyi deg uxxam, nume$ ttemlili$ d
Dilan ûbeê, ad kem ciâe$, ad am-d ini$ anda ara t-tafev, ini-as
ad d-ruê tameddit, mi ooi$ Farêat d âmer ruêen $er lqaêwa,
ad ruêe$ ad-tid-wali$, ma d baba ur yettara-ara tamawt.
Lukan ad tettwaîfev amek ad tevru ? Ad kem n$en ?
Aha tura âawen-iyi, maâlic ma mmute$ $ef umdan i iyimudden laênana d wazal, d netta u$er lemde$ ayen akken
waroin wale$-t ne$ êulfa$-t, maâlic ma mmute$ $ef win iyifkan tamu$li yelhan $ef ddunit, ne$ amek ad rewle$ seg
yi$eblan-nni n uxxam i iyi-suffu$en si leâqel-iw. Lad$a
ddeâwat-nni n ccer i selle$ yal ass seg yemma, ne$ tisleqbin n
zzwao ur siwve$ ara xemsa u âecrin di tudert-iw, ttxil-m a
ultema, limer ad tsiwvev izen-agi ur tettu$ ara lxir-im ama
mmute$.
Dayen ! Dayen fehme$-kem-id, tura ad ruêe$ $er tala ad asini$.
Terfed asagem truê $er umkan i as-tenna, tufa-t yettraou
tenna-as ayen i as-d-tenna uletma-s tu$al-d.
Tameddit mi teooa atmaten-is ruêen $er lqahwa, teffe$ seg
uxxam, maca tikkelt-a ur tewwi ara asagem tiwi ul-is yeççur d
iêulfan n tijmin, alla$-is ihegga-d imeslayen d yisteqsiyen ad
as-tini.
Tleêu texlev tugdi d lferê, tiwev tufa-t yettraou, tuzzel $ur-s
tezzem-it-id $ur-s tettsellim fell-as teqqar-as :
D awez$i tella tudert anda ur telliv, mebla keçç tudert-iw ur
tesâi ara anamek ! Mebla keçç truêtizevt i ddunit-iw.
Amek i d-teff$ev ? Farêat d âmer anda llan ?
Eoo-iyi tura seg-sen-ini-iyi-d ! Melmi ad d-tawiv yemma-k ad
tahder d yemma ? At taddart êûan akk s wayen i a$-yezdin,
imawlan-ik ssnen-iyi maççi d taberanit ?
- 164 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Über kan kra n ussan, ad iâeddi usigna, ad yenqer yiîij , ad dawve$ s axxam ad meslaye$ d yemma ad wali$ amek ?
Ttmeslayen ifassen-nsen dduklen, bedden udem $er wudem
mazal ur fukken ara ameslay, Farêat inîeq-d :
A ddin yemma-m, ass-agi ad temtev
S lefeqâa, Dilan yezzi-d iwala-t amek caâlent wallen-is yeîîef
abrid-is yerwel, yeooa-d Dihya gar yifassen n umdan icuban
a$arsiw ne$ ahat d leêeqq-is qqaren “ wa maâdur wa d lêeqqis” netta yugad $ef nnif-is, ma d netta ur tuksan-ara. Yeîîef-ittid seg ucebbub yeqqar-as :
A ddin qessam-im ! Mazal-ikem di tcemmatin-im ur yerri ara
deg-m uâekkaz, as-a xas cchev, d nekk ara kem-yeksen si
ddunit ?
Ileêêu yezzu$ur deg-s, at taddart ttferioen deg-s qqaren-as
i$ezza-as, taqcict ur itturebban ara ilaq ad temzzel deffir
temgravt, mseb$an ad myezwaoen maçi ad temlilit ad temlalen
anda ddurint wallen ?
D ayen azal n Dihya yuder gar wallen n yimdanen,
akken iûubb wazal-nni icuvven ul-is.
Dihya tenzef, tejreê tassa-s, ur têulfa ara i tyitwin n Ferêat di
tfekka-ines, akken têulfa s ujenwi yewten deg wul-is makken
yerwel Dilan yeooa-tt id.
Farêat ur yeâyi ara ! Yekkat deg-s ami yelêeq $er
uxxam iîîebeâ-tt te$li deg ufrag yenna-as :
A lemsexra n teêdayin, tumnev cmata icuban win-a,
lukan d tidet yeb$a-kem i laêlal tili ur yettragal ara am yir
tameîîut wama tameîîut lâali ur tkennu ara i ddel, ur teêsiv ara
argaz iêeqqar tameîîut ara yexdmen laman deg-s ?
A cmata, ur êeûi$ ara tlulev-d akken ad tarrev aqerru n
twacult nne$ ddaw ivaren n win yeswan, d win ur neswi ?
Yuzel-d bab-s d yemma-s ksen-as-tt gar yifassen –is,
isusef-itt, yeffe$ ileêêu yettragam.
Dilan iruê srid $er yemma-as :
Azel ? Dihya ass-agi ad tt-inne$ Farêat, ilaq ad truêev s
axxam-nsen tura ? Di leânaya-m a yemma, d dnub ad terfed
ayen nexdem di sin waêed-s ? Kker ? $iwel ? ma ulac ad yifat
lêal !
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 165 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Amek ? Ad ruêe$ $er teqcict ur nettsedêi ara ? Ur
neêzib ara i ccla$em n baba-s d watmaten-is ! Ala xati a mmi,
ma temmut tukklal, limer d yelli-s n tfamilt ur tettemlal ara
yid-k deffir uzagur n yimawlan-is.
Aha a yemma ! Limer ur yi teb$i ara ur tettâeddi ara rray nsen i
waken ad tili yid-i ? Acêal taâlef n uâekkaz ? Acêal teêjeb gar
rebâa n leêyuv ? Ttxil-m a yemma ? Yak d leêmala iyitêemmel !
Baâed akin felli-I ! Têemmel-it ! D taêemmalt ad tt-yawin
ncallah, $ur-k ad âawde$ ad d-sle$ imeslayen-agi ? Ruê $er
cc$el-ik, taqcict iâeddan rray n yimawlan-is nekk ad iyi-tsuffe$
seg uxxam-iw !
Ussan ttâeddin Dihya skerhen-as-tt imawlan-is i Dilan
yal ass d yir imeslayen, d acemmet deg-s, yenfa seg tadart ur dyettas ara seg wayyur $er wayyev, ma d nettat tibrik ddunit gar
wallen-is, kfant temliliyin, iruê umwanes n wussan-is, tekfa
tevsa, yeqqim usirem iâelleq gar yigenni d tmurt, ahat yiwen
wass ad ad yissin abrid $ur-s, dayen tettwaâzel deg uxxam,
yiwen ur inneîîeq $ur-s, selmen-tt watmaten-is, ur d-cliâen
deg-s ma teffe$ ne$ teqqim, ma teçça ne$ teqqim i llaé,
axemmem icubel alla$-is, ttna$en yisteqsiyen deg-s tezga
tett$enni tuzlit-nni n Zuhra :
Ayen, ayen ur cbi$ tizyiwin-w
Ayen, ayen di îîlam i sâedde$ temzi-w
Ayen, ayen menne$ lmut ad iyi-tawi
Aken ad ithenni wul-iw.
Tezga tessutur $er Rebbi ad d-yawi rruê-is, acku Dilan
yeooa-tt, ulac isali fell-as yeqdeâ lêess-is, amzun ur yelli ara di
taddart.
Ussan i win-d ayyuren, ayyren iwin-d aseggas, aseggas
yezzen, yeffe$-d wawal di taddart, imdanen la ttmeslayen
Dilan yexveb-d yiwet n teqcict si taddart id iqublen taddart
nsen, awal ur yeffir ara, yawev $er Dihya di tala mi tettraou
nuba-s, di tazwara kukrant ad d-bedrent awal, yu$al tenîeq-dyiwet gar sent, tekreh-itt amzun ten$a-as yemma-as tenna-as :
£ef laêsab n waken ad d-tettbanev ur tesliv ara ?
- 166 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Dihya di tazwara tugi ad tt-id-tmuqel. Ula d tamu$li taêûa s
uêulfu n lekrahya $ur-s, tu$al am tin icukken dayen yeânan
Dilan tenna-as s ta$ect teêzen:
Acu ad sle$ ? Yaâni yella wayen issefraêen ?
Terra-as :
Dayen ibanen ulac, acku Dilan yexveb !
Ur tumin ara acu tesla, têulfa i rruê-is yeffe$ tafekka-is iâeddad u$em$um d aberken gar wallen-is mebla ma tesbin-d d
akken tettwaqreê s isali-agi isekwen ifedden-is.
Terra-as :
Mebruk fell-as ! Wameg ur izewweo ara ?
Tena-as :
Ala ! Nenwa d kemm ara yu$alen d tameîîut-is uzekka embaâd
akk ayen yevran, n$il iêmmel-ikem.
Trefed-d asagem d ilem, tu$al-d $er uxxam, têulfa i yiman-is
ééayet, s tmara i txeddem isurrifen, maca deg wul-is mazal
tigert n usirem, tugi ad tamen s tidet i qarêen, teroa almi d ass
ideg i d –yusa seg uxeddim, tmuger-it $er ubrid teêbes-it-d
tenna-as :
D tidet ayen ara heddren di taddart ?
Yerra-as :
Ruê ad truêev ? Ad kem-id-affen watmaten-im ad ta$ev
di$en tivriêt !
Tenna-as :
Enîeq ! B$i$ tidet seg yimi-ik ?
Yerra-as :
Dtidet, ruê tura ad truê.
àurent-d wallen-is d imeîîawen tenna-as :
Akka kan s shala ruê ? âeddan acêal n yeseggasen nekk
ttraou$ deg-k, teqqarev-iyi mi swejde$ ad kem-xevbe$ ! Ass-a
tbeddlev abrid ? Ini-yi-d acu$er, iyi-txedmev akka ? Xesre$ akk
imawlan-iw $ef loal-ik tura tbedlev abrid ? sefhem-iyi-d ma
yella ur yi-têemmlev ara acu$er tettkellixev fell-i ? Acu$er iyitxedmev ayen yelhan i waken ad ak-êemmle$ ? Acu$er iyitmudev ayen akken ur ufi$ ara ni $er baba, ni $er watmateniw ?
Tekkat-it $er yidmaren-is, imeîîawen d icercuren i
cuban ageffur-nni yekkaten ass amezwara ideg yenîeq $ur-s.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 167 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Acu$er i iyi-tmuddev leênana ? Mel-iyi tura amek adkemmle$ ussan-iw ? Teériv tezed$v ul-iw, idamen-iw tezd$ev
ula d ûûura-w, ayen akk iyi-zdin yid-k tu$alev d nnefû-iw ?
Ini-iyi-d ma yezmer ad-yidir umdan d nefû ? Ussan-agi
akk iâeddan ddre$ s usirem, qqare$-as yiwen was as d-isel ti$ri
n wul-iw ? Meslay ? Ini-d awal ? Acu d iswi-inek mi ten$iv uliw, mi tesberkev ussan-iw ? Acu$er iyi-textarev nekk maçi d
tayev ? Ttxilek arr ul-iw ad ithenni ! Mel-iyi-d amek ad mêu$
tugna-k gar wallen-iw ?
Ayen i as-tenna mazal ! Kra ff$en-d seg yiles-is, kra
addan-d deg yimeîîawen, kra sebken deg wallen-is, ma d netta
iggugem yettwali deg-s, t$av-it maca ifut lêal, iruê yiîij yeooa
amkan-is i usigena, $aben yitran teqqim tziri d taw-hidt.
âeddan wussan Dilan yebda aêerkeli tme$ra, seksu
yeftel ihegga, madden ttwanecden sya $er xmesîac n wussan,
tame$ra ad tettwaxdem s yevebbalen, Dihya tettxemim ad asd-theyyi arraz yelhan, ara as-iâeoben i Dilan.
Drus kan n wussan i d-yegran, nettat mazal ur d tufi
ara acu ara as-tmud ad yeqqim d asmekti n wass n tme$ra.
Tame$ra tettqarrib-d, tiyitwin n wul-is ttzadent, imeîîi-s
am tegnewt di tefsut mara ad d-ye$li, mara ad sebken daxel n
ûûura-s.
Tiwwev-d larebâa d ass n bzelluf madden ttawven-d,
bdant te$ratin si tikkelt $er tayev ad awvent $er Dihya ad
êebsent rruê-is yettawven $er bab-is yetu$al-d, amek ara
taxdem ? Di texxamt teqqim waêdes thedder d yiman-is mi
tesla i te$ratin ad ter ifassen-is $ef yimeééu$en-is i waken ur
tsel ara d awez$i ad êedre$ i twa$it icuban tagi ? D awez$i ad
terr timedlin i wul-iw ?
Tbedd twala akk taxamt-nni ideg teggan, tekka tawwurt
teffe$ ifassen d ilmawen, êedd ur yeéri sani terra ! Mi d ye$li
yiv roan ad d-kcem maca ulac, ur suff$en ara awal, ur b$in ara
ad cubelen taddart ad texûer tme$ra i Dilan, kkren ad tnadin
deg tezgi id-yiqerben taddart $as îîlam ye$li-d, êûan d
timnem$iwt ara ten$ iman-is, êûan yiwen ur yesli i te$ri n wulis makken yessawal, êûan llan akk mgal-is, âezlen-tt deg
uxxam amzun akken ten$a ne$ tesruê nnif-is, yiwen ur yiêulfa
iy-s !
- 168 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Iâedda yivelli yu$al-d wassa yendeh wurar, iwven-d
yivebbalen, Dihya ulac lamara-ines, yemma-s tebda ttendemi
imi teooa yelli-s than gar wid i d-tesâa tâellivt-is, ne$ ddaâwatnni n ccer i tezga teddaâu-as ! Tesêisif kan teqqim.
Tekfa tuqna n lêenni, Dilan yefreê, bdan yivbbalen,
ye$li-d $er ccveê d twacult-is d laêbab-is anda mallan, yettu
Dihya, yettu acêal d aseggas isâedda yid-s, yettraou kan melmi
ad yali wass ad telêeq tin ara yu$alen d yemma-s n warraw-is,
d tin kan ara iêemmel.
Kfan rebâa n wussan n tme$ra, yefra wurar yal yiwen
yu$al $er uxxam-is, u$alent t$asiwin n tme$ra $er yimawlan
nsen, yeffe$-d wawal $ef Dihya teooa axxam, teooa taddart,
bdan lahdur yal yiwen acu ihedder, tu$al deg ahat akka, ahat
truê akka, tid i tt-iêemmlen bdant imeooiden, êûant s waîîan-is
ala $er lmut i yessuffu$ aîas i terfed $ef loal n Dilan ass-a atan
yezweo.
Ttnadin, ttraoun melmi ne$ anwa ara d-yawin lexber n
lmut-is.
Yiwev-d sebâeyyam n teme$ra u$alent tlawin $er
umcav n tesli, $er tuffra-ines di$en $er tala maca tikkelt-a ulac
ti$ratin, ulac tavsa, Dihya $ef yiles n kra n tin yellan din, $as
ma tevlem ur tuklal ara lmut, d wa i d ameslay yettruêun
yettu$al-d gar tlawin.
Ussan ttâeddin Dihya ur d-tban ara, nudan akk wid i
sen-yettilin ur tt-ufin ara ad t$illev d tamda i tt-yeççan.
Nettat truê taêaruqt teooa-tt-id i yemma-s d baba-s
lad$a ultma-as Sameyya i yezgan d imeîîi tenîeq $er yemma-as
tenna-as :
Wellah a yemma nevlem-itt akk ! Acu yellan deg-s ma
teb$a ad tidir d Dilan, yak Rebbi ixleq-ane$-d d argaz d
tmeîîut, limer yeêûa ur d ttilin ara yiêulfa tili ad a$-d-yexleq
kan d irgazen akk, ne$ d tilawin akk, acu$er di tmurt n
leqbayel tameîîut ur tesâi ara azref akken ad têemmel, ma
tâedda timetti atan ula d win akken i wumi tefka ul-is ad ttyerkev ?
D tidet a yelli Dihya tettwavlem ama s$ur-i, ne$ s$ur
watmaten-iw wama baba-m ur yesâi ara awal deg uxxam-agi
$elbent watmaten-im.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 169 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Teériv a yemma imer tufi laênana $ur-wen tili ur
tetterra ara tilas i tudert-is ? Limer atmaten-iw fkan-as cituê n
leênana deg umkan n uâekkaz-nni i terwa tili attan tura garane$ ur tenneq-ara iman-is $ef urgaz acku maçi d yiwen i
yella.
Tegzem-as awal tenna-as :
Ruê wali anwa ad yekaten di tewwurt ? Iban anta i d
yussan ad testeqsi ma yella wayen id yebanen $ef Dihya ? Ruê
?
Sameyya tetteddu s leâqel $er tewwurt n berra, telli-tt tuzaf :
Dihya-nne$ ! Ur temmut ara ? Teâneq-itt teqqar-as
êemdullah mi id-tu$alev !
Yemma-as tuzzel-d almi temkarfaf deg wufrag qrib te$li
teééem-itt-id $ur-s, tenna-as :
A yelli n tasa taâzizt, tu$alev-d, kcem atin baba-m deg
texxamt-is seg wasmi i t$abev netta yeêzen yeqqim.
Mi tekcem teqqim, tules-asen-d amek truê, anda truê,
anta u$er teqqim.
Yenna-as baba-s :
Ih ! Amek ur settwalhe$ ara $ur-s, nuda$-d akk widen sne$ ala
âemti ttu$-tt.
Tenna-as Dihya :
£ur-k ad terfuv fella-s d nekk i as-yenna ma éran dagi i
lli$ ad ruêe$, $ef waya ur wen-d-tenni ara.
Tenîeq-d yemma-s :
Ur ttagad ara, ur ttnu$nu ara, Rebbi ixeddem lec$al-is
ahat si leûlaê-im mi ur am-t-yekteb ara, seg wass-a d asawen
aqli $er yidis-im akken teb$u tiqsiê teswiât ad tifsus kra n
wakud yiwev-d Farêat d âmer bdan uéafen, yué $ur-s Farêat
yenna-as :
Tu$alev-d ? Tmektav-d dakken tesâiv axxam ? T$abev
azgen n wayyur tnejmaâev-d a lemsexra :
Ëbes ! I as- yerra baba-s teéram ? Aîas i susme$, aîas sebre$ i
lbaîel, tura dayen âyyi$, Dihya taswiât-agi tersa $ef yisem-iw !
Makken truê d nekk kan i wumi truê, ad ini$ d nekk i d babatwen, d nekk iken-d-irebban maçi d kunwi ! Tagi d yelli ur
hwaoe$ ara yiwen ad yeêkem deg-s, ass ideg ara tesâum yessitwen êekmet deg-sent akken teb$am.
- 170 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Mi kfan awal yeffe$ Ferêat d âemer $er lqahwa, tessuter Dihya
seg baba-s ad tehder i tikkelt taneggarut d Dilan, acku akken
yeb$u yella lêal d mm-is n taddart-is teroa akud ideg i dyettawev terfed asagem $er tala mi tiwev $er umkan anda i
inîeq $ur-s i tikkilet tamezwarut tbedd tettraou, mi id-iâedda
tenîeq $ur-s :
Lâeslama-inek, Mebruk tam$ra-inek !
Tanmirt, sli$ ivelli tameddit mi i d-tleêqev, ferêe$ tu$alin-im.
Tecfiv $ef umkan-agi ? Deg-s i d-tneîqev $ur-i ass amenzu, mi
iyi-tenniv acu$er ad-teff$ev ad yekkat ugeffur ? Assa-a ibeddel
lêal d nekk id-yinîeqen $ur-k acku keçç tura ul-ik yettwazde$ s
tin niven, ma d nekk irab isax-d umkan-nni i tzed$ev, ur êsi$
ara dakken ayen akk iâeddan d akkellax ara tettkellixev fell-i ?
Ur hûi$ ara ur yi têemmelev ara ! Ur tettêulfuv ara s yis-i ?
Nekk degre$-d iman-iw gar yifasen-ik, mudde$-ak ul-iw, ûuraw, rruê-iw zzi$en nekk ttaze$ $er zdat, keçç tettu$alev tikli n
sin wussan $er deffir ! Ur êûi$ ara s tesraft iyi-teqqaéev i tu$zi
n sebâa n yiseggasen, tesegrad-iyi-d di teswiât iruê-iyi yimaniw ? Ur zri$ anda ad tafe$, ttnadi$ fella-s deg leâââwam yid-k
maca ur t-ufi$ ara, tsegrav-iyi-d aîîan ad yettâettib deg-i alama
d lmut-iw, tebviv-iyi d yimawlan-iw, d watmaten-iw, tebviv-iyi
ula d rruê-iw.
Acu ad am-ini$ ? Ad sutre$ deg-m ad iyi-tsurfev, ti$ri n wul-im
sli$-as-d maca lmuktub ye$leb leb$iw.
Ssarame$-ak tudert yelhan, tefkiv-iyi tayri n kra n yiseggasen,
teksev-iyi lferê n lebda, ruê d Rebbi ara d-yerren ttar-iw.
Iâedda useggas, Dilan terna $ur-s teqcict, ma d Dihya mazal-itt
aken, loerê i as-d-yeooa Dilan mazal ur yeêli ara, si tikelt $er
tayev as-d-u$alent cfawat d wayen tesâedda d Dilan, tettaf
ddwa deg yimetti.
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 171 -
S yisem n tdukli
Lydia GUERCHOUH
H
a-tt-a Salana terkeb-d lbus si Lezzayer, ul-is
yettafeg si lferê. Assa i s-d-iban d ayen ad trupê
ar Fransa ad tkemmel leqraya-s di Paris 8. ur
tumin ara, amzun d target. Seg wasmi i d-tekfa leqraya, tlata
iseggasen-aya, yal tikkelt tettâawad-asen i lekwa$ev-is ar
tesdawiyin n fransa, tikkelt-a teçça-yas, d ayen fkan-as-d lbiza.
Têar melmi ara iâeddi unebdu ad teffe$ seg lbir-nni ideg
tettidir. Yernu, amer tufiv kan d lbir, tesâedday ussan-is akked
lewêuc d yizerman. $as akken ala nettat i tesâa yemma-s d
taqcict maca teffe$-d deg-s, wis ma d tismin ne$ d ayen nniven.
Ulac ta$awsa ne$ tikti i$ef msefhament : ayen têemmel nettat,
tekreh-it yemma-s. yerna, ma yella qqaren irumyen lbenna d
yini maççi d ayen i$ef ara temsefhamev, Salana ur tt-id-yettali
ara wawal sdat yemma-s. £as tetteârav ad as-tessefhem maca
tewwi-tt amzun d zzkaôa. Ula d tizlatin d nettat i sent-idyettextirin, iselsa ur ten-id-tetta$ ara Salana alma d ass mi ara
s-yehwu i yemma-s ad teddu yid-s ar têanut, yerna, segmi
mxallafent aîas, leâmer d-tu$ ayen i s-iâeoben, … lêasun
tessalay-as lgaz s aqerru almi i s-tu$al i Salana d tanumi,
tettarra kan ar daxel, ahat $ef waya ur tezmir ad d-tini “ala” i
medden, i b$un ssutren-as-t-id. Imeîîawen, tettawi-ten $ef
lecfur-is, cwiî kan, alma têulfa-yasen leêêun $ef leênak-is
yerna ur sen-tettfaq ur tezmir ad ten-teîîef, … ma d ayen
yeânan tuff$iwin, fiêel awal, baba-s ur as-yettâemmid ara ad
truê ula ar xwali-s. Yekkat $ef yizerfan n tmeîîut maca izde$-it
ccek ula deg urgaz n xalti-s yewwven 50 iseggasen. Ma d
- 172 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
yemma-s, di tuget ur d-tettak ara ôôay-is deg wayen i$ef teêûa
ad d-yenîeq wergaz-is, maca tetcukku-tt ula deg wayen ur
nezmir ad d-yevru, tezga tessefqed di leêwayeo-is...
Twehha Salana aqerru-s ar tama n îîaq, ayen akk i
tettwali deg ugama yettâedday gar wallen-is, deg walla$-is
nettat tettâawad-asen i wussan-nni réagen i tesâedda deg
uxxam. I tikkelt taneggarut, teêya-d akk imeslayen-nni i syentan deg wul am isennan ur tezmirev ad d-tekksev, tiyitwinnni yersen $ef tfekka-s melba ma tuklal-itent d yir ddeâwat-nni
yersen $ef uqerru-s melba ssebba … Lkar tleêêu, nettat
tesmiriy-d akk yir aktayen, maca tikkelt-a melba imeîîi. Teb$a
ad ten-tezzuzer deg yimukan ur tessin akken d awez$i yiwen n
wass ad ten-telqev. Dqiqa kan, yejba-d $ur-s wakti nniven.
Temmekta-d win akken i tt-yesrun acêal d tikkelt, win umi
tefka ul-is netta yeççur-as-t-id d imeîîi. £as âeddan sin
iseggasen d uzgen $ef teqûiî-is, mazal ul-is yettergigi fell-as. £as
ma ula d netta yebbi-d talqimt seg wul-is maca tesmekta-t-id
kan deg wayen yelhan, deg wakud-nni ideg i ten-tezzuzen
tayri d leênana-s. £as yeooa-tt tettru, ur t-tekrih ara imi asirem
i ized$en ul-is ahat ass-a yennerna s wezgen : gar-as d sin
wagguren ad tevfer later-is ar Fransa, wi iéran ahat ad d-êyun
yiéuran!!
Mi qrib ad telêq ar Tizi Wezzu, temmekta-d tamdakkelt-is
Lynda, ula d nettat di Paris 8 i tettili azal n sin yiseggasen-aya,
d$a tâedda ar usiber tura-yas tabrat, tenwa ad tt-tessefreê imi
assa$ n tdukkli i tent-yezdin ye$leb win i zdin yidammen.
Akken ib$u yili wugur ur t-ttaooant ara ad yekk nnig tegmatnsent yernu mâahadent s tdukkli i lebda. D nettat d$a i s-dyettawin isallen $ef uâziz-is Yuba …
Tkemmel abrid s axxam tettxemmim ma yella ad asentini i yiâeggalen-is ne$ ad asen-tt-teoo kan d la surprise. Ur tttefri ara deg uqerru-s, tu$al teooa-tt, akken i as-d-tusa mi ara
tekcem s axxam ad texdem. Tewwev sdat n tewwurt, tbedd
ciîuê, terra-d nnehta, teffe$-d toaret-is Silia tettecmumuê,
tenîeq ar Salana :
- Ass n Lexmis ali-d, aql-akem tettuâervev a Salana. Sellaéekka
ad d-yass Masi ad d-yawi imawlan-is. Wi i s-yennan ad ttu$
Nasim ne$ ad yeîîef amkan-is wayev ? Tecfiv asmi i tteéme$
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 173 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
allen-iw fell-as, d kem i yellan ar yidisan-iw, ur tettu$ ara lxirim.
Terra-yas Salana :
- Kulci mebruk, nni$-am ur tengir ara ddunit ! yella Rebbi, d
awez$i ad yeoo win iteddun s nniya. Welleh ar m-ferêe$ aîas.
Nni$-am ad iyi-tezwirev $as akka 20 iseggasen kan di leâmerim ! Qqaren win ara teîîafarev ad ireggel fell-ak, ma d win
i$ef ara tregglev ad k-yeîîafar. Axir win ara kem-iêemmlen
wala win ara têemmlev yerna, win i kem-iêemmlen d ulaqrar
ad t-têemmlev.
Ihi imi d-tebviv s isalliyin n lferê, ad am-ini$ ula d nek akka
sin wagguren ad ruêe$ ar Fransa, rran-iyi-d ad kemmle$ din
leqraya-w…
Tneggez fell-as Silya, tessuden-itt, tenna-yas :
- Ulac i yessefraêen nnig waya. Ha-t-an meqqar ad yennefsusi
wul-im, ad tettuv lhemm ad kem-yettu.Meâna dinna balaaaaak
! irumyen i zzhu kan umi tt-ttarran… yerna kem têemmlev
irumyen ! iêqa !!!!!!! ahya tuccent ! tewwtev almi i tvefrev
Yuba ar Fransa. Kem d tidet têemmlev.
Yeûûuni ttilifun n Silya, te$mez-as i Salana, tejbed iman-is ad
tehder d wexvib-is. Salana tesîebîeb $ef tewwurt, yeldi-yas-tt-id
gma-s. Ur tesbir ara, amzun yella wacu i tt-id-iteqqsen, tebrayas-d i usalli i d-tewwi si Lezzayer. Uzzlen-d akk $ur-s, zzin-asd. Yemma-s teqqim di îîerf amzun ur yelli wacu yellan. Ma d
baba-s yefreê ur yefriê. Yeéra di Fransa ad as-teffe$ afus yerna
leâmer yexdim deg-s laman amzun yella wacu i s-d-yessukkes
yakkan. Yettwali-tt am teqcict tamecîuêt ur nferreq gar wayen
yelhan d wayen n dir. Amer yufi ad teqqim kan ar yijufar-is, ad
tidir akken yeb$a netta d tmeîîut-is…
Kra yekka unebdu unebdu, Salana tettheggay akk
lekwa$ev-is d tbalizin ara tawi. Iv-nni aneggaru ara tesâeddi
deg uxxam nnsen, ur teqqin ara allen-is. Maççi d lfiraq i siweâren imi ulac d acu i tesâa di tmurt ad tt-i$av ad t-teoo ne$
ad t-tesruê. Awi-d ukkan ma terwel $ef twacult-is lad$a
imawlan-is i$ef i tt-id-ibeddu lkerh. Akk iv-nni tettxemmim
amek i tezmer ad d-te$rem ayen i tt-ifuten si tudert d tumert.
Acêal-aya i tettraju ass-a. Si tama-nniven tuggad amer tilelli ad
tt-tawi deg ubrid nniven …
- 174 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Azekka-nni terkeb timesrifegt. Mi tewwev ar unaffag n Fransa
iqubel-itt-id xali-s i$er ara teqqim ussan imezwura si leâvil ar
tesserked iman-is. Temlal d Linda acêal d tikkelt. Mi ara
mlilent ad as-tiniv weroin msefraqent, amzun akken i ttidirent
seg wasmi i tent-tecrek tdukkli.
âeddan tlata wagguren, tufa-yas-d Linda axxam ideg i tezmer
ad tidir Salana akked snat n telmeéyin tirumyin. Tu$al Salana
tufa-d axeddim deg yiwet n têanut n yiceîîiven.
Ha-tt-an Salana di Paris. Yal tikkelt ideg ara testeqsi
Linda $ef Yuba, ad as-tbeddel awal. Teb$a ad as-tini ayen
yellan maca amzun yella win i tt-ixenqen. Ur teb$i ara ad teré
tadukkli-nni i$ef i mâahadent. Tu$al teqqar-as kan ur t-wala$
ara, waqila ibeddel tamdint
Si tama nniven, Salana amzun leâmer tesâi imawlan, amzun
seg yigenni i d-te$li. Leâmer testeqsa s axxam nnsen. Ula mi
ara s-d-ssiwlen tgezzem-asen awal, tettarra iman-is tec$el
akken ur as-sîuqquten ara isteqsiyen. Ur teb$i ara ad éren
amek i tettidir. Nettat amer tufi ad tegzem akk lexyuv i tticudden $ur-sen, imi ur s-d-ooin ara ayen isi ara têuss d yellitsen. Leâmer tessin amek tga leênana n tyemmat, leâmer stesfiv imeîîawen, … d idammen kan i tt-icerken yid-sen. Ula d
widak lemmer yelli wamek tili ad ten-tâiwed. Ayen akk i
testehza di twacult-is tefka-t i Yuba i$ef weroin tt-yeffi$
usirem.
Yiwen wass, teffe$-d Salana seg uxeddim-is, tetteddu s
axxam. Maca tikkelt-a tbeddel abrid, teb$a ad tmerreê cwiî imi
tessuffe$-itt-id zik temâellemt-is. Tetteddu tettxayal-d udem n
Yuba amek i yu$al segmi i d-yusa ar Fransa. Tebda tettewûaf-itid yiwet yiwet almi yeddukkel lexyal d tilawt. Tedduqqes-d ur
tefhim ara ma yella d axayel i t-id-tettxayal kan ne$ d netta aya ar sdat ! teqmec allen-is, têukk-itent, mazal udem n Yuba
sdat-s. D netta melba ccek ! tedda-d yid-s yiwet n tleméit maca
Salana ur teâqil êedd, yesder$el-itt Yuba. Terfed-d teqcict-nni
allen-is, mi twala Salana ff$en-tt yidammen, tessenser-d afus-is
seg ufus n Yuba s tuff$a n leâqel. Truê ad terr avar ar deffir
maca ifut-itt lêal. Mi tt-id-teâqel Salana yeffe$-itt leâqel ula d
nettat, ur teb$i ara ad tamen ayen walant wallen-is. Lemmer
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 175 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
meqqar ur twala ara ifassen-nsen ddukklen tili ahat ad tqenneâ
ul-is ulamma kullect iban am yiîij…
Êêebsen $ur-s, ula d amsalen ur msalamen ara. Salana teqqur,
allen-is leêêunt am terga di ccetwa, tenna-yas :
- Ttru$ $ef tayri terna-d ula d tadukkli. Amek a Linda i amyefka wul-im ad iyi-txedâev ? yis-m i îîfe$ ar tudert asmi i tt$ille$ tekfa, asmi i yi-yeooa Yuba !
Tessusem ciîuê tu$al tkemmel :
- Almi d tura i fehme$ ayen i yi-tesseâraqev awal mi ara m-dadre$ Yuba. Ur kem-t$av ara tdukkli-nni i$ef i yi-tâuhdev ? d
awez$i ad am-semmêe$ tiyita yecban tagi. Negren akk
yergazen almi i truêev ar Yuba ? yerna teériv annect i têemmle$ ! teériv amkan i s-gi$ deg wul-iw yeîîef-it i lebda. D
ayen ur nettwaman a Linda ! I nek acu i yi-yewwin ad beddle$
abrid assa ? ulac win yesâan azal $ur-i akken i t-tesâiv kem d
Yuba. Tura iruê kullec. Rni$-kem ar yemma d baba i mevle$
$as ur mmuten ara. Umne$ s tayri $as akken teréa-yi afriwen,
umne$ yis-s imi êemmle$ s nniya d ûûfa. Umne$ s tdukkli
$ille$-tt tettdumu imi weroin s-rri$ tilas. Ass-a xellûse$ tadukkli
s tayri. Ttif xir ad kemmle$ abrid-iw, ma isemmeê-awen Rebbi,
semmêe$-awen ula d nek. Ur tjerrbev ara tayri a Linda…
Teîîef-itt-id Linda deg ufus tenna-yas :
- Di leânaya-m suref-iyi. Ur b$i$ ara ad d-yevru wayen i dyevran. Wagi d lmektub! Yernu welleh ma b$i$ ad t-teérev
akka. Acêal d tikkelt i nwi$ ad am-d-ini$, xersum ad ili$
franche et honnète yid-m maca éri$ akken i tettquddur tasa-m
$ef Yuba, êsi$ d netta i terriv d lsas n tudert-im … yernu ha-tan sdat-m, acêal d tikkelt i s-hedre$ fell-am.
Terra-yas-d Salana s usêissef :
- Lemmer i tmeyyzev ne$ têezzbev xersum $ef tdukkli i $yezdin, tin akken i iqublen s lqedd acêal d ugur ma yella tecfiv,
tili ur d-yettawev ara wass-a. Lêaûun, tura mi ssne$ azal n
tudert, mi jerrbe$ ssem n tayri d tdukkli âuhde$ Rebbi a lukan
ad d-ye$li fell-i udrar, ad ckuneîve$ di tudert imi êûi$ ulac d
acu i yettdumun. Ma nni$-am yeshel $as ur iyi-ttamen ara, ad
ru$, ad ru$, alma sefven-d imeîîawen ula d later-nwen si
tfekka-w akken ma tella d yiman-iw akken ad d-âiwde$ talalit.
D ayen tura yekfa laman. Lemmer êmile$ Rebbi annect i k- 176 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
êemmle$ a Yuba ne$ a Linda tili xersum netta ur iyi-ixeddeâ
ara. Serreê-iyi a Linda ad ruêe$ ne$ ma ulac ad s$ezfe$ awal,
ad d-ini$ ayen i$ef ara nedme$ yiwen n wass. Ssarame$-awen
afud igerrzen, tazmert d tumert ma d nek rret-iyi ar deffir. …
Ma d keçç a Yuba, d nek i ilaq ad d-rre$ ttar $ef wasmi i yiteooiv mebla ssebba, d nek i ivelmen vefre$ ul-iw … yella
Rebbi.
âeddan sin n wagguren $ef taluft-nni, loerê n Salana
yugi ad yeqqar, kkes-d akken ur teâriv ad tessedhu iman-is, ur
tezmir ara ad tettu. Ul-is yecba llufan tetthuzzu-t kan akken ad
yeêbes imeîîi. Temmerka iman-is ar temsirin n lkarati tessarem
xerûum ad yennefsusi ciî wul-is, ad d-telhi di tudert-is.
Txemmem ad tu$al ar Lezzayer maca mi d-temmekta yemma-s
ad d-terr nnehta …
Yiwen wass, iâedda $ur-s Yuba ar têanut yessuter ad tt-iéer
weêd-s. di tazwara tugi Salana, tenna-yas :
- Ttxil-k eoo-iyi xerûum ur d-ssendaf ara wul-iw, na$ henna$ken ihi …
Igzem-as-d awal Yuba yenna-yas :
- Eoo urfan-im di tama, Linda tekcem di lkuma. Tewwet-itt
ivelli îîumubil sdat wallen-iw, tessufeg-itt deg yigenni.
Salana texleâ, tefrawes, tettu kra yellan. Teddem-d ûûak-is
tenna-yas i Yuba ad tt-yessiwev ar sbiîar ideg tella. Deg ubrid
ur tt-id yuli wawal. Thedder kan d yiman-is: dâi$ ar Rebbi ad
ten-ijreê akken i yi-jerêen maca maççi akka. £as gezzren ul-iw,
leâmer sen-dâi$ s ccer. B$i$ kan ad iyi-baâden, ad kemmle$
tudert-iw di talwit, b$i$ kan ad ttu$... wwven ar sbiîar, tekcem
nettat d Yuba ar texxamt ideg teééel Linda amzun temmut.
Akken tt-twala kecmen akk deg-s ijeâbuben-nni teîîerveq d
imeîîi. Teqqim $ef îîerf n umeîreê, teîîef afus-is, tessuden-it
teqqar-as :
- Semmêe$-am a Linda, welleh ar m-semmêe$ kullec, u$al-d ar
tudert, ttxil-m lli-d allen-im, wali-yi-d, sell-iyi-d, aql-i usi$-d
$ur-m, ad nu$al am zik. Ulac d acu ara $-iferqen. Ma d Yuba
fki$-am-t seg wul, awi-d kan ad tidirev.
Yuéa $ur-s Yuba yeîîef-itt-id gar ifasen-is, yettûebbir deg-s $as
ma ula d netta yu$-itent imi iêemmel Linda seg wul,
msefhamen ula $ef uzemz n zzwao. Ttrun di sin almi d-yekcem
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 177 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
kan umejjay yessuter deg-sen ad d-u$alen azekka imi ilaq ad
as-gen rradyuwat. Yenna-yasen da$en :
- Seg uzekka tzemrem ad d-tettasem yal ass $ef lweêda d
asawen. Tzemrem ad as-theddrem ahat ad tt-iâiwen ad d-tu$al
$er tudert imi lkuma ideg tekcem maççi d win lqayen. Tezmer
ad d-taki, ilaq kan ad tsebrem imi ulac acu i tezmer tussna n
tujjya di tegnit am ta.
Yal ass Salana tettemlili-d d Yuba ar texxamt n Linda di
sbiîar. Yal wa yettales-as-d ayen i yedder yid-s. mebla ma
faqen, yu$al Yuba ur yezmir ara ad ifareq Salana. Ula mi ara
ff$en si sbiîar tt$iman akken, ttmerriêen akken, ttmeslayen $ef
Linda… almi i êulfan i tayri tekcem gar-asen. Mi d-terra s
lexbar, Salana ur tuksan ara, mazal-itt têemmel-it, tkukra
ciîuê $ef wayen ara d-tini Linda maca ur tezmir ara ad dtejbed iman-is. Ula d Yuba kif kif, ur yesseêseb ara amek ara steffe$. Yu$al iêemmel-itt imi ala nettat i yezgan $er tama-s di
teswiât-nni ideg yeêwao afus n tallalt, ulac acu ur as-texdim
ara akken ur yettêulfu ara s yilem i as-d-teooa Linda. U$alen
ttemyeéren, simmal iteddu wakud simmal ttemyeêmalen ugar.
Ur zmiren ara ad msefraqen, ulac acu ur xeddmen ara akken
ulac anda ur ruêen ara akken. Ad twehmev, tayri-yagi ur tesâi
ara akk nnif, anda twala amalay d wunti ad tessekcem iman-is,
ur d-tecliâ la di leqder la di tdukkl, amer tufi ad tessemlil akk
imdanen n umaval.
âeddan setta wagguren, $er taggara n yiwen wass,
yessawel umejjay i Yuba yessuter deg-s ad yawev s lem$awla ar
sbiîar. Melba ma yenna-yas $ef wacu igzem-as awal. Yuba si
tama-s iâedda $ef Salana yewwi-tt yid-s, yessefhem-as akk ayen
i yeéra. $illen d ayen temmut Linda. Mi wwven ar sbiîar,
kecmen ar texxamt n Linda, ur ûûawven ara ad walin acu i syevran acku zzint-as aîas n tfermliyin. Kukran ad aéen $ur-s.
Mi d-yesla umejjay-nni i tewwurt te$leq-itt Salana, ivewwer-d
$ur-sen yecmumeê-asen-d, iwehha-yasen-d s ufus ad qerrben.
Mi uéan $ur-s, ufan Linda teldi allen-is. Tmuqel-iten-id, teâqeliten-id, terfed-d afus-is $ur-sen, imeîîawen leêêun $ef leênakis. Uzzlen di sin $ur-s, îîfen-tt-id $ur-sen. Maca yessufe$-itenid akk umejjay imi teêwao ad testeâfu.
- 178 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Yuba d Salana sâeddan akken iv-nni, ur qqinent ara wallennnsen. Ferêen imi d-tuki Linda maca êûan ad d-yekker di$en
wugur mi ara ten-id-taf akken. Yiwen deg-sen ur yeûûawev ad
d-yemmeslay $ef waya, kukran di sin, ur érin ara amek ara
sen-gen wussan.
Terna Linda sin wagguren di sbiîar, teffe$-d. D Yuba d
Salana i tt-yettqabalen yal ass. Llan-as di lmendad amzun d
imawlan-is ne$ ifen kra deg-sen yecban wid n Salana. Weroin i
tt-ooan weêd-s. Ar Linda, mazal Yuba d amdakkel-is, tecfa i
kullec, tecfa heggan-d tixutam i zzwao-nsen maca segmi tezga
Salana yid-sen ur d-tufi ara amek ara d-tawi awal $ef waya
nettat d Yuba, rnu ur teb$i ara ad d-tesmekti tamdakkelt-is.
Yiwen wass yeqqim-d Yuba weêd-s akked Linda. Tfureû tagnit
akken ad mmeslayen $ef wassa$ i yellan gar-asen, tessuter-as :
- Ma yella iûeêêa wayen umi d-cfi$, nek yid-k tecrek-a$ tayri.
Tura b$i$ kan ad iyi-d-tiniv ma yella tesâiv tayev ne$ turoaviyi ? ur k-ttlummu$ ara a Yuba ma tufiv tayev acku
Weqbel ad d-tekfu awal, yerra-yas :
- ulac tayev ! teériv êemmle$-kem, yerna fki$-am awal ad
kem-a$e$.ulac d acu i ibeddlen, d kem kan i ttraju$, mi teêliv
mliê ad nezweo.
Ur yeûûawev ara yuba ad as-yini tidet acku u$alen-t-id akk
wafrayen-nni i yesâa $ur-s amzun d ives kan i îîsen akked
Linda, ttrajun-tt melmi ara d-taki. Si tama nniven iêemmel
da$en Salana, ur yezmir ara ad tt-yeoo i tikkelt tis snat yerna
ala ayen yelhan i s-texdem. Acêal yeswa win ara yilin ar tamak di teswiât ideg ala di Rebbi i teîîfev !!
Telêeq-d Salana, tufa-d Yuba iâenneq Linda, iêreû-itt $ur-s. £as
ar daxel teqber maca terra iman-is ur d-tecliâ ara. Netta akken
ib$u yili, d awez$i ad yeffer umdan afrayen n tayri. Tessetêa
Linda, tejbed iman-is $ef Yuba, u$alen ttmeslayen $ef wayen
nniven. Mi d-teffe$ Salana itbeâ-itt-id Yuba, qqimen $ef ukersi
ddaw useklu deg ubrid, te$li-d fell-asen tsusmi, yu$al yenîeq-d
Yuba :
- Ur s-sseêsab ara akken nniven a Salana. Ur s-qqar ara ixdeâiyi. D tidet, mazal-iyi êemmle$-tt am wussan imezwura maca
ula d kem ..
Teêbes-it-id Salana s ufus-is i terra $ef yimi n Yuba, tenna-yas :
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 179 -
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- Ulac win deg-ne$ i ivelmen di teqsiî-a. Ayen i d-yevran
yevra-d, ur nebni ara fell-as, d tagi i d tayri a Yuba. Aîas i
ssufri$ fell-ak maca ur b$i$ ara ad tidir temdakkelt-iw ayen i
ddre$ nek $as akken texdeâ-iyi. Rebbi sebêanu yettsemmiê i dyeqqimen a lâibad-is. ÊËemmle$-ken di sin, ala kunwi i sâi$,
b$i$ ad tidirem di talwit d tezmert, ad kfun fell-awen wuguren,
ma d nek ad iyi-d-yefk Rebbi $as akken êûi$ win ara a$e$ ad
yawi kan tafekka-w, ul-iw ad yeqqim lebda i keç. Ur ak-d-nni$
ara akk annect-a akken ad k-svelme$ ne$ ad k-ooe$ di
ttexmam maca tayri tettili kan gar sin, ma yella-d wis tlata ad
tt-yerwi. £ef waya i b$i$ ad jebde$ iman-iw send ad texlev ne$
ma ulac yiwen ur tent-irebbeê. Maca ad ak-cerve$ snat n
t$awsiwin : tamezwarut, b$i$ ad d-nemlil nek yid-k d Linda
akken ad as-nini ayen akk yellan mebla tuffra imi ur b$i$ ara
ad têuss s wayen akken i êusse$ asmi i ken-id-mlale$ afus deg
ufus. Tis snat, b$i$ ad iyi-tâahdev ur tettettuv ara belli tella
yiwet n teqcict têemmel-ik nnig wayen i tzemrev ad tamnev,
ad tidirev i lebda deg wul-is, d awez$i ad k-tettu.
Yekker-d Yuba yegla-d s Salana, yessuden-itt i tikkelt
taneggarut.
Azekka-nni mlalen-d i tlata deg uxxam n Linda, êkanas-d akk ayen i$ef mmeslayen ivelli-nni. Ikukra Yuba $ef
tmu$li n Linda $ur-s maca d nettat i iruêen $ur-s, teâneq-it,
tessuden-it. Tefhem-iten yerna teêûa terhen iman-is Salana fellasen akken ad tidir tayri-nni i tessarem d ayla-s. Te$li-d tsusmi
yu$al tenîeq-d Salana :
- Mazal yiwen n usalli aneggaru ur awen-t-id-nni$ ara di sin :
ur ttâeîîile$ ara ad ff$e$ si Paris. Uqbel ad tinim awal, fehmetiyi. Ilit deg umkan-iw, yewâer-iyi aîas ad ili$ gar-awen. Ur
êellu$ ara ma yella ttwali$-k a Yuba yerna êûsi$ d awez$i ad
iyi-d-tûaêev. Maççi d a$ullu ne$ d tismin maca gar-i d yimaniw kan. Ilaq ad beâde$ ciîuê fell-awen. Mi wala$ iâedda
xerûum ageffur d wedfel ad d-u$ale$ alma d da ma yella ur iyitettum ara. Maca b$i$ ad nettemyazan tibratin, ad nettemsawal
amzun gar-awen i lli$ acku akken i yewâer mi ara k-ttwali$ a
Yuba i yewâer ma yella ur sâi$ ara isallen-ik. Ur zmire$ ara ad
as-rewle$ i tilawt ne$ ma ulac ad iyi-teîîafar alma quble$-tt-id.
Neîqen-d di sin:
- 180 -
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
Tasɣunt s Tmaziɣt n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
- Mebla ccek a Salana. Wagi d ayen ibanen.
Tkemmel-d Linda :
- Nekkni neb$a ad tiliv yid-ne$ maca d kem kan i yeêûan acu n
tyita i yersen fell-am, ayen yeff$en fell-am ad yeffe$ ula fellane$. Maca ula d nekkni neb$a ad têedrev tame$ra-nne$.
Ttxil-m ur d-qqar ara ala.
Terra-yasen Salana :
- Anwa i wen-yennan ur as-êeddre$ ara ? ur xdime$ ara akk
annect-a akken ur tette$ ara lgaîu d seksu n tme$ra-nwen.
Asmi i d-teêder tme$ra n Yuba d Linda, teîîef Salana
amkan di tzeqqa-nni n tme$ra. Teârev s tezmert-is akken ur dittban ara fell-as leêzen. Mi $eflen yeslan, teffe$-d tewwi-d
tibalizin-is tessawel i uîaksi, terkeb, tenna-yas anda ara tt-yawi.
Leênak-is nejren seg yimeîîawen, yewhem bab uîaksi maca ur
yeb$i ara ad tt-inoeâ. Ayen akk yekka ubrid nettat d imeîîi,
teêûa d awez$i ad tettu Yuba yerna tura d ayen yezweo. Teârev
ad tezzuzer aktayen-is akken i tga deg ubrid n Lezzayer asmi i
s-d-fkan lbiza maca tikkelt-a maççi d ayen i izemren ad yeêlu,
tarûaût têuza-tt deg wul $ef sin wudmawen : tayri d tdukkli!
Tamaziɣt tura – Un 2 – H.C.A / yebrir 2009
- 181 -
Tiẓrigin n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Editions du Haut Commissariat à l'Amazighité
-o-O-oCollection “Idlisen-nneɣ”
01- Khalfa MAMRI, Abane Ramdane, ar taggara d netta i d bab n timmunent, 2003
(Tasuqelt Abdenour HADJ-SAID d Youcef MERAHI )
02- Slimane ZAMOUCHE, Uḍan n tegrest, 2003.
03- Omar DAHMOUNE, Bu tqulhatin, 2003.
04- Mohand Akli HADDADOU, Lexique du corps humain, 2003.
05- Hocine ARBAOUI, Idurar ireqmanen (Sophonisbe), 2004.
06- Slimane ZAMOUCHE, Inigan, 2004.
07- S. HACID et K. FERHOUH, Laṣel ittabaɛ laṣel akk d : Tafunast igujilen, 2004.
08- Y. AHMED ZAYED et R. KAHLOUCHE, Lexique des sciences de la terre et
lexique animal, 2004.
09- Lhadi BELLA, Lunǧa, 2004.
10- Antoine de St EXUPERY, Le Petit Prince, 2004 (Tasuqelt Habib Allah
MANSOURI, Ageldun amecṭuḥ )
11- Djamel HAMRI, Agerruj n teqbaylit, 2004.
12- Ramdane OUSLIMANI, Akli ungif, 2004.
13- Habib Allah MANSOURI, Amawal n tmaziɣt tatrart, édition revue et augmentée,
2004.
14- Ali KHALFA, Angal n webrid, 2004.
15- Halima AIT ALI TOUDERT, Ayen i ɣ-d-nnan gar yetran, 2004.
16- Moussa OULD TALEB, Mmi-s n igellil, 2004 (Tazwart : Youcef MERAHI)
17- Mohand Akli HADDADOU, Recueil des prénoms amazighs, 2004.
18- Nadia BENMOUHOUB, Tamacahut n Basɣar, 2004.
19- Youcef MERAHI, Taqbaylit ass s wass, 2004.
20- Abdelhafidh KERROUCHE, Teɣzi n yiles, 2004.
21- Ahmed HAMADOUCHE, Tiɣri n umsedrar, 2004.
22- Slimane BELHARET, Awal ɣef wawal, 2005.
23- Madjid SI MOHAMEDI, Afus seg-m, 2005.
24- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiṭij - aḥric I, 2005.
25- Collectif, Tibḥirt n yimedyazen, 2005.
26- Mourad ZIMU, Tikli, tullisin nniḍen, 2005.
27- Tayeb DJELLAL, Si tinfusin n umaḍal, 2005.
28- Yahia AIT YAHIATENE, Faḍma n Summer, 2006.
29- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiṭij - aḥric II, 2006.
30- Lounes BENREJDAL, Tamacahut n bu yedmim, 2006.
31- Mezyan OU MOH, Tamacahut n umeksa, 2006.
32- Abdellah ARKOUB, Nnig wurfan, 2006.
33- Ali MAKOUR, Ḥmed n ugellid, 2006.
34- Y. BOULMA â S. ABDENBI, Am tmeqqunt n tjeǧǧigin, 2006.
35- Mohand Akli SALHI, Amawal n tsekla, 2006.
36- O. KERDJA â A. MEGHNEM, Amawal amecṭuḥ n ugama, 2006.
37- Ali EL-HADJEN, Tudert d usirem, 2006.
38- Hadjira OUBACHIR, Uzzu n tayri, 2007.
39- Djamel BENAOUF, Di tmurt uɛekki, 2007.
40- Akli OUTAMAZIRT, Targit, 2007.
41- Mohamed Salah OUNISSI, Tametna n umenzu, 2007.
42- Ramdane ABDENBI, Anagi, 2007.
43- Ramdane LASHEB, Ccna n tlawin ɣef ṭṭrad 54/62, 2007.
44- Said CHEMAKH, Ger zik d tura, 2007.
45- Said IAMRACHE, Timenna n Saɛid Iɛemrac, 2007.
46- Mohamed MEDJDOUB, Baba Carlu, 2007.
47- Nadia BENMOUHOUB, Tafunast igujilen, 2007.
48- Ali MOKRANI, Agama s tugniwin, 2007.
49- Fatma ELKOUCHA, Tamedyazt n Yasmin, 2007.
50- Naima HADJOU, Amennuɣ n tudert-iw, 2007.
51- Hocine LAOUES, Gar umqadmu d umnelti, 2007.
52- Omar KHAYAM, Rubaɛiyyat, 2007 (Tasuqelt Abdellah HAMANE)
53- Ferdinand DUCHENE, Tamilla, 2007(Tasuqelt Habib Allah MANSOURI)
54- Slimane ZAMOUCHE, Agellil akk d ineffuten yelhan, 2007.
55- Djamel HAMRI, Anadi di tmedyazt, 2007.
56- Khaled FERHOUH, Ḥku-yaɣ-d tamacahut, 2007.
57- Lhadi BELLA, Awal d usefru, 2007.
58- Omar DAHMOUNE, Agu, 2007.
59- Yahia AIT YAHIATENE, Untigun, 2007.
60- Tiddukla Yusef U Qasi - Si Muḥend U Mḥend, Tafaska n tmedyazt, 2008.
61- Sadi DOURMANE, Abrid n tudert-iw, 2008.
62- Dahbia AMOUR, Tudert s tmedyazt, 2009.
63- TANASLIT, Akli n tayri, 2009.
Actes de colloques
01- Actes des journées d'étude sur La connaissance de l'histoire de l'Algérie, mars
1998.
02- Actes des journées d'étude sur L'enseignement de Tamazight, mai 1998.
03- Actes des journées d'étude sur Tamazight dans le système de la communication,
juin 1998.
04- Actes des journées d'étude sur Approche et étude sur l'amazighité, 2001.
05- Actes du colloque sur Le mouvement national et la revendication amazighe,
2002.
06- Actes du colloque international sur Tamazight face aux défis de la modernité,
2002.
07- Actes des séminaires sur la formation des enseignants de Tamazight et
l'enseignement de la langue et de l'histoire amazighe, 2003.
08- Actes des colloques : Identité, langue et Etat -/- La permanence de l'architecture
amazighe et l'évolution des cités en Algérie, 2003.
09- Actes des stages de perfectionnement pour les enseignants de tamazight, mars
2004.
10- Actes du Colloque : Le passage à l'écrit des langues et cultures de tradition orale,
le cas de Tamazight, 2004. (Voir Timmuzgha N°13)
11- Actes du Colloque : La littérature amazighe : de l'oralité à l'écrit, 2005 (Voir
Timmuzgha N°14)
12- Actes du Colloque : Tamazight dans les médias et à l'école : hypofonctionnalité
et usages du lexique, 2006 (Voir Timmuzgha N°15)
13- Actes du colloque sur Le patrimoine culturel immatériel amazigh, 2006.
14- Actes du colloque sur Le libyco-berbère ou le Tifinagh ; de l'authenticité à
l'usage pratique, 2007.
Revue « Timmuzgha »
Revue d'études amazighes du Haut Commissariat à l'Amazighité :
N° 1, avril 1999, ----- N° 19, août 2008.
- N°10, octobre 2004, Spécial Mohya, Entretien.
- N°12, décembre 2006, Tajmilt i Si Muḥend U Mḥend.
- N° spécial en Tamazight :
. N°16, janvier 2008.
. N°17, avril 2008.
. N°19, août 2008.
Revue « Tamazight tura »
Revue en Tamazight du Haut Commissariat à l'Amazighité :
N° 1, janvier 2009.
Autres publications
01- Chafik MOHAMED, Aperçu sur trente trois siècles de l'histoire des imazighènes,
1997.
02- Annuaire des associations culturelles amazighes, 2000.
03- Idir El-Watani, L'Algérie libre vivra, 2001.
04- Mohand Oulhadj LACEB, La phonologie générative du kabyle : l'emphase et son
harmonie. Tome1, Histoire et fondements d'un débat argumentaire, 2007.
05- Mohand Oulhadj LACEB, La phonologie générative du kabyle : l'emphase et son
harmonie. Tome2, Analyse et représentation phonologique, 2007.
06- Collectif, Mouloud FERAOUN, Evocation, Actes du Colloque, 2008.
07- Catalogue des publications du HCA, 2008.
Consultings
01- Kamel BOUAMARA, Nekni d wiyiḍ, 1998.
02- Mouloud FERAOUN, Ussan di tmurt, 1999 (Tasuqelt Kamel BOUAMARA)
03- Nora TIGZIRI - Amar NABTI, Etude sur « L'enseignement de la langue amazighe:
bilan et perspectives », 2004.
04- Iddir AMARA, Les inscriptions alphabétiques amazighes d'Algérie, 2006.
05- Kemal STITI, Fascicule des inscriptions libyques gravées et peintes de la grande
Kabylie, 2006.
06- Mohand Akli HADDADOU, Dictionnaire des racines berbères communes,
2006/2007.
07- Abdellah NOUH, Glossaire du vocabulaire commun au Kabyle et au Mozabite,
2006/2007.
08- Sadaq BENDALI, Awfus amaynut n tutlayt tamaziɣt, 2007.
09- M'hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tesrit taqbaylit, 2007.
10- Kamel BOUAMARA, Amawal n tunuɣin n tesnukyest, 2007.
11- Moussa IMARAZENE, Manuel de syntaxe berbère, 2007.
12- M'hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tmedyazt taqbaylit, 2007.
13- Moussa IMARAZENE, Timɛayin n leqbayel, 2007.
14- Nora BELGASMIA, L'expression écrite en tamazight, 2007.
15- Mouloud LOUNAOUCI, Projet de création d’un Centre de terminologie
amazighe, TERAMA, 2007.
16- Zahir MEKSEM, Isuraz n usezdi tenmeẓla taḍrisant n tmaziɣt : Asnekwu d
tesleḍt, 2008.
17- Mohammed Brahim SALHI, La tariqa Rahmaniya : De l’avènement à
l’insurrection de 1871, 2008.
18- Fakihani TIBERMACINE, Tanast u kajjuf, 2009.
Conception et PAO
Ramdane Abdenbi
© Tous droits réservés
Widen yebɣan ad ɣ-d-arun
TAMAZIƔT TURA, Tasɣunt s Tmaziɣt
[email protected]
[email protected]
Achevé d’imprimer sur les presses de
Imprimerie Brise-marine
Villa N°18, Brise-marine, Bordj El-Bahri, Alger
Tel : 0771-11-10-18
Fax : 021-86-50-05

Documents pareils

Nadia Benmouhoub_Tafunast Igu

Nadia Benmouhoub_Tafunast Igu Nadya Nat Lmuhub d yiwet seg tiggad-agi, tessekfel-d acêal d tamacahut, acêal d inzi s teb$est ur yeshil ara $ef tleméit di tmetti-nne$, acku ur terri avar $er deffir $ef wayen i wumi

Plus en détail

079_Rosa Chelli

079_Rosa Chelli A yul-iw henni-yi, ɛyiɣ di nnhati, a yiḍes, a yiḍes ili-k d aḥbibiw akken ad iyi-henni wallaɣ-iw. Yugi ad yessussem, ugadeɣ ad ssusmen akk, ad brun i ṭṭbel deg waman. Ih, ayen akka nezdel, nessusem...

Plus en détail

Tamazight Tura 1

Tamazight Tura 1 URAN DEG WUṬṬUN-AGI :

Plus en détail

U 5 yebrir 2960/2010 U 5 yebrir 2960/2010

U 5 yebrir 2960/2010 U 5 yebrir 2960/2010 Kania RABDI, Inelmaden n tmaziɣt (TO), Hacene HALOUANE, Hamid IBRI, Ahcene MARICHE, Youcef MERAHI, Malek HOUD, Lynda KOUDACHE, Djaafar MESSAOUDI, Said CHEMAKH, Ramdane ABDENBI.

Plus en détail

File - Amazigh Cultural Association in America

File - Amazigh Cultural Association in America city in northwest of Algeria). There are three broad themes in these ahellils: religion (especially maraboutism2), love and everyday life related issues. They are often mixed in the same ahellil: t...

Plus en détail