El matollar submediterrani La fauna d`ambients

El coll de Jou
NA
T
Senyal del Migdia 1.126 m
Collet de
Costasseda
1.626m
SANT JULIÀ DE LÒRIA
Pic del Camp de Claror 2.606 m
AIXIRIVALL
Serra de la Creu 2.198 m
CERTERS
RA
U
L’Asparró 1.667 m
Els Quatre Rocs 2.609 m
NAGOL
Pic Negre 2.644 m
EN
RUTA
Collada de Pimes 2.137 m
La Portella 1.462 m
La Rabassa 2.040 m
Collada de la Caulla 2.146 m
Pic del Casamanya 2.740 m
CG-3
CS-270
CG-2
CS-520
CG-5
Ordino
CG-4
Canillo
CS-240
CG-2
CS-340
La Massana
CG-3
Encamp
CG-2
CS-220
EscaldesEngordany
CS-200
Andorra la Vella CS-101
CG-6
Sant Julià de Lòria
EL COLL DE JOU
CS-140
CG-1
Sou aquí - Estáis aquí
Vous étez ici - You are here
aufrany - alimoche percnoptère - Egyptian vulture
xoriguer comú - cernícalo - faucon
crécerelle - common kestrel
El matollar submediterrani
El coll de Jou és en una zona fortament
exposada al vent i la sequedat. En llocs
com aquest de la muntanya mitjana, desapareix la roureda de roure martinenc
(Quercus pubescens) i l’espai és ocupat
per bosquines de boix (Buxus sempervirens): la boixeda. El boix és una planta arbustiva perennifòlia, de fulla petita, ovalada i endurida. A l’hivern, si el
fred és viu, agafa unes tonalitats vermelloses. Arriba a formar una comunitat
molt densa, difícil de penetrar-hi. El seu
creixement és lent però pot assolir alçades de 4 i 5 m. L’acompanyen plantes
adaptades a aquest tipus de condicions
com l’argelaga (Genista scorpius) o la
sabina (Juniperus phoenicea). Al nordoest d’on us trobeu, hi ha a un exemplar d’alzina (Quercus ilex). L’alzina és
un arbre típic de la muntanya mitjana
més seca. A diferència del roure, parent
molt proper, és perennifoli. De fulla verd
fosc, endurida i amb els marges ondulats i, fins i tot, punxents. El seu fruit és
una gla.
aligot vesper - abejero europeo bondrée apivore - honey buzzard
La fauna d’ambients rupícoles
argelaga - aliaga - genêt épineux - broom
alzina - encina - chêne vert - holm oak
El matorral submediterráneo
El Coll de Jou está en una zona fuertemente expuesta al
viento y a la sequedad. En lugares como éste de la montaña media, desaparece la robleda de roble pubescente
(Quercus pubescens) y el espacio es ocupado por montes
bajos de boj (Buxus sempervirens): el bojedal. El boj es
una planta arbustiva perennifolia, de hoja pequeña, oval y
endurecida. En invierno, si el frío es intenso, adquiere tonalidades rojizas. Llega a formar una comunidad muy densa, difícil de penetrar. Su crecimiento es lento pero puede
alcanzar alturas de 4 y 5 m. Lo acompañan plantas adaptadas a este tipo de condiciones como la aliaga (Genista
scorpius) o la sabina (Juniperus phoenicea). Al noroeste de
donde os halláis, hay un ejemplar de encina (Quercus ilex).
La encina es un árbol típico de la montaña media más seca.
A diferencia del roble, pariente muy cercano, es perennifolio. De hoja verde oscuro, endurecida y con los márgenes
ondulados e, incluso, punzantes. Su fruto es la bellota.
boix - boj - buis - boxwood
Le fourré subméditerranéen
Le Coll de Jou se trouve dans une zone fortement exposée
au vent et à la sécheresse. Dans des lieux comme celuici de moyenne montagne, le chêne pubescent (Quercus
pubescens) laisse la place aux sous-bois de buis (Buxus
sempervirens). Le buis est une plante arbustive à feuilles
persistantes, petites, ovales et endurcies. En hiver, si le
froid est intense, il prend des teintes rougeâtres. Il arrive
à former une communauté très dense, difficile à pénétrer.
Sa croissance est lente mais il peut atteindre une hauteur
de 4 à 5 m. Il est accompagné de plantes adaptées à ce
type de conditions comme le genêt épineux (Genista scorpius) ou le genévrier de Phénicie (Juniperus phoenicea). Au
nord-ouest de là où vous vous trouvez, il y a un exemple de
chêne vert (Quercus ilex). Le chêne vert est un arbre caractéristique des zones de moyenne montagne sèche. À la
différence du chêne, son cousin proche, il ne perd pas ses
feuilles en hiver. Celles-ci sont vert foncé, durcies et avec
des bords ondulés et même pointues. Son fruit est le gland.
sabina - sabina - genévrier de Phénicie - juniper
Sub-Mediterranean scrub
Jou pass is an area heavily exposed to the wind and aridity. Downy oak (Quercus pubescens) forests disappear
in mid-altitude mountain places like this, and thickets of
boxwood (Buxus sempervirens) take over. Boxwood is a
shrubby evergreen plant with small and stiff oval leaves. In
winter, if the temperature is really cold, it takes on reddish
tones. It can form dense clumps that are difficult to walk
through. It grows slowly but can reach heights of 4 to 5
metres. Also in the area are plants adapted to these types of conditions, such as broom (Genista scorpius) and
juniper (Juniperus phoenicea). Northwest of here stands
a holm oak (Quercus ilex). The Holm oak is a typical,
mid-altitude, dry mountain tree. Unlike the downy oak, its
close relative, it is evergreen. Its stiff, dark green leaves
are pointed and have wavy edges. Its fruit is an acorn.
Les muntanyes que envolten el coll de Jou, i
Rocafort en especial, a la vostra esquerra, són
un hàbitat ideal per a la nidificació i el repòs
d’unes quantes espècies d’aus rapinyaires.
Aprofiten les cavitats de les roques per construir-hi el niu i les plataformes que sobresurten per posar-s’hi. Un bon moment del dia per
veure rapinyaires és al migdia, quan aprofiten
els corrents calents d’aire per remuntar el vol.
Algunes espècies que s’hi poden observar hi
viuen tot l’any, com el xoriguer comú (Falco
tinnunculus), que s’atura a l’aire, fent l’aleta,
per cercar menjar, o el falcó pelegrí (Falco
peregrinus), clar per sota i de cua llarga. Els
voltors (Gyps fulvus) no hi nidifiquen però sobrevolen l’indret i reposen a les plataformes
de la roca. Altres, com l’aufrany (Neophron
percnopterus), voltor menut, blanc i negre per
sota, passen els mesos d’estiu ben a prop. A
la primavera i a la tardor també s’hi veuen rapinyaires migradors com l’aligot vesper (Pernis apivorus) i el milà negre (Milvus migrans).
milà negre - milano negro - milan
noir - black kite
La fauna de ambientes rupícolas
Las montañas que rodean el Coll de Jou, y Rocafort en especial, a vuestra izquierda, son un
hábitat ideal para la nidificación y el reposo de
unas cuantas especies de aves rapaces. Aprovechan las cavidades de las rocas para construir el nido y las plataformas que sobresalen
para posarse en ellas. Un buen momento del
día para ver rapaces es al mediodía, cuando
aprovechan las corrientes calientes de aire para
remontar el vuelo. Algunas especies de las que
pueden observarse viven aquí todo el año, como
el cernícalo (Falco tinnunculus), que se detiene
en el aire, cerniéndose, para buscar comida,
o el halcón peregrino (Falco peregrinus), claro
por debajo y de cola larga. Los buitres leonados
(Gryps fulvus) no nidifican aquí pero sobrevuelan el lugar y reposan en las plataformas de la
roca. Otras aves, como el alimoche (Neophron
percnopterus), buitre pequeño, blanco y negro
por debajo, pasan los meses de verano muy
cerca de aquí. En primavera y en otoño también
se pueden ver rapaces migratorias como el abejero europeo (Pernis apivorus) y el milano negro
(Milvus migrans).
voltor comú - buitre leonado vautour fauve - griffon vulture
falcó pelegrí - halcón peregrino faucon pèlegrin - peregrine falcon
La faune des zones rupicoles
Les montagnes qui entourent le Coll de Jou, et en
particulier Rocafort sur votre gauche, représentent un habitat idéal pour la nidification et le repos
de plusieurs espèces de rapaces. Ces oiseaux
construisent leur nid dans les cavités des rochers
et utilisent les plates-formes rocheuses pour se
poser. C’est le midi que l’on a le plus de chances
de voir des rapaces ; à ce moment de la journée
ils utilisent les courants d’air chaud pour prendre
de l’altitude. Certaines espèces que l’on peut observer vivent ici toute l’année, comme le faucon
crécerelle (Falco tinnunculus), qui fait du vol statique pour repérer ses proies, ou le faucon pèlerin
(Falco peregrinus), au ventre clair et à la longue
queue. Les vautours fauves (Gyps fulvus) ne font
pas leur nid ici mais ils survolent la région et se reposent sur les plates-formes de la roche. D’autres
oiseaux, comme le percnoptère (Neophron percnopterus), petit vautour blanc au ventre noir, passent les mois d’été près d’ici. Au printemps et en
automne on peut également voir des rapaces migrateurs comme la bondrée apivore (Pernis apivorus) et le milan noir (Milvus migrans).
Wildlife in rocky habitats
The mountains surrounding Jou pass, and
Rocafort in particular, on your left, are an
ideal habitat for quite a few species of birds
of prey to nest and rest. They take advantage
of the cavities in the rocks to build their nests
and the platforms that stick out for them to
perch. A good time of day to see birds of
prey is mid-day, when they take advantage
of warm currents of air to rise in flight. Some
species that can be observed live here all
year round, such as the common kestrel
(Falco tinnunculus), which hovers in the air
and glides in search of food, and the peregrine falcon (Falco peregrinus), light-coloured
below and with a long tail. Griffon vultures
(Gyps fulvus) do not build nests here, but
they do fly overhead and perch on the rock
platforms. Other birds, like the Egyptian vulture (Neophron percnopterus), a small vulture coloured black and white below, spends
the summer just nearby. Migratory birds of
prey come in spring and autumn, such as
the honey buzzard (Pernis apivorus) and the
black kite (Milvus migrans).
Idea, textos, il·lustracions, fotografia i disseny:
BIOLOGIA I COMUNICACIÓ SL
Identificació toponímica: Joan Vilana
Aquesta cartellera pertany al conjunt de la
Xarxa de punts viaris
d’interès ecoturístic
d’Andorra Turisme.