Zeina Abirached // Sergi Pàmies // Jaume Sisa Pau Riba // El

Commentaires

Transcription

Zeina Abirached // Sergi Pàmies // Jaume Sisa Pau Riba // El
CCCB Música i literatura
Divendres 6 i dissabte 7 de maig de 2016 – Sala Teatre del CCCB
El CCCB presenta e l cartell comple t de la 5a edició del Pri mera Persona
Zeina Abirached // Sergi Pàmies // Jaume Sisa
Pau Riba // El Guincho // Nacho Carretero // Alberto
Arce // Juan Pablo Villalobos // John Cooper Clarke
Jordi Puntí // The June Brides // James Rhodes
Stephin Merritt // Juan Marsé // Carlos Zanón
Renata Adler // Aries
Entrades ja a la venda a Ticketea.com
Els propers divendres 6 i dissabte 7 de maig tindrà lloc la cinquena edició del
Primera Persona, que omplirà la Sala Teatre del CCCB de relats de vida en forma de
monòlegs, concerts, lectures i espectacles, ideats en exclusiva per al festival. A
l’avançament del cartell anunciat el passat mes de febrer, quan es van anunciar
James Rhodes, Stephin Merrit, Juan Marsé, Carlos Zanón, Renata Adler i Aries,
se sumen nous noms que completen aquesta nova edició:
La libanesa i dibuixant de còmic autobiogràfic Zeina Abirached. L’escriptor i
periodista Sergi Pàmies, autor de Confessions d’un culer defectuós, que
compartirà escenari amb els responsables de la revista Panenka. Els músics Jaume
Sisa i Pau Riba, en una xerrada cosmicogalàctica imprevisible. El Guincho, que
repassarà la seva carrera musical amb una conferència plena de sorpreses. Els
autors Nacho Carretero, Alberto Arce i Juan Pablo Villalobos, que analitzaran
des del periodisme i la novel·la el fenomen del narcotràfic internacional. L’artista i
poeta John Cooper Clarke, un dels exponents més punyents de la poesia punk i
l’spoken word. Jordi Puntí, que, en la seva fascinació pel músic Xavier Cugat,
oferirà una conferència amb el singular títol «Hotels, avions i jutjats. O un intent de
novel·lar la vida i miracles de Xavier Cugat». I The June Brides, un dels grups més
rellevants de l’indie pop original anglès, collita 1981-86, que actuaran per primer
cop a l’Estat espanyol, i protagonitzaran el concert de cloenda de la present edició.
Aquests són els perfils de tots els autors que participaran en la cinquena edició del Primera
Persona, festival ideat pels periodistes, escriptors i agitadors culturals Kiko Amat i Miqui
Otero:
ZEINA ABIRACHED (Beirut, 1981) és una de les dibuixants de còmic autobiogràfic més
rellevants sorgides durant l’última dècada. Amb El joc de les orenetes (2007), un llibre en el
qual rememorava la seva infància en un Líban en plena guerra civil, va aconseguir
l’aplaudiment internacional i l’entrada a la Secció Oficial del Festival d’Angulema. La seva
obra El piano oriental basteix un pont entre Orient i Occident gràcies a la peripècia personal
i a la memòria familiar, filada a través de la presència d’un piano viatger, que presidirà la
seva actuació a l’escenari del Primera Persona.
SERGI PÀMIES (París, 1960), un dels contistes i articulistes més prestigiosos de les últimes
dècades, va decidir fer-se del Barça quan va arribar a Barcelona des de França, perquè un
dels seus cosins jugava a la primera plantilla. Allò no era fàcil. Ara els culers fins i tot han
perdut el seu halo malastruc i el seu caràcter congènitament pessimista, però no sempre va
ser així. Amb Confessions d’un culer defectuós (Empúries), repassa el seu hooliganisme
moderat i la seva passió per l’equip blaugrana. Compartirà escenari amb els responsables
de la prestigiosa revista Panenka, la capçalera on cultura, economia, sociologia (en
definitiva, la vida) es fan una abraçada de gol amb la passió pels escuts i per aquesta pilota
que mou multituds (de diners i d’ànimes). Passions antigues, futbol modern i colors que no
destenyeixen.
RENATA ADLER (Milà, 1937). Per fi ha acabat un greuge històric i tenim les primeres
traduccions al castellà de Renata Adler, una de les grans assagistes nord-americanes dels
setanta i vuitanta. Redactora i crítica de cinema històrica del New Yorker, Adler ha destacat
pel seu caràcter contestatari i anticorporatiu. La seva primera novel·la traduïda al castellà,
editada l’any passat per Sexto Piso, és Lancha rápida, el brillant retrat d’una escriptora de
Nova York als anys setanta. Aquest mateix mes, l’editorial publicarà una nova traducció
d’Adler, la inclassificable i magnífica Oscuridad total. L’entrevistarà en directe Begoña
Gómez, una de les veus més interessants del periodisme cultural de Barcelona.
JAMES RHODES (Londres, 1975) va ser el primer nom que volíem amb nosaltres aquest
2016. Poques pàgines després de començar la seva autobiografia, Instrumental, editada en
castellà per Blackie Books, teníem clar que seria un dels participants de la cinquena edició
del Primera Persona. L’olfacte ens ha funcionat i el músic ja és un fenomen a escala
internacional. Pianista de gran prestigi, amb diversos àlbums de clàssica al darrere, Rhodes
oferirà un dels seus recitals en què interpreta al piano les seves peces de clàssica favorita,
encapçalades per una explicació emocional i còmica de per què són tan importants per a
ell.
Un galàctic i l’altre còsmic. Un surrealista i l’altre psicodèlic. Un del Poble-sec, un altre de la
zona alta (encara que després la dinamitaria amb acarnissament). Molts els confonen o
equiparen, però aquests dos cavallers no podrien ser més diferents. JAUME SISA
(Barcelona, 1948) i PAU RIBA (Palma, 1948) són un parell de músics catalans amb un
arrelament comú a la contracultura dels seixanta, dos grans iconoclastes que van compartir
escola en el mític Grup de Folk, però es van enlairar, zum!, cap a universos diferents. Sisa
és Música Dispersa, Orgia, Qualsevol nit pot sortir el sol, vestit i corbata, cançó lleugera i
música de saló, Nit de Sant Joan, revetlla i l’alter ego Ricardo Solfa. Riba és Dioptria,
Eivissa, hippisme, peiot, seminuesa escènica, teories trans, Electròccid ACCID Alquimístic
Xoc i persona declarada non grata pels Castellers de Barcelona. Primera Persona els casa
pel civil i el cosmicogalàctic en un escenari que rares vegades han compartit en el passat. A
veure què passarà.
A EL GUINCHO no hi ha qui el caci. Pablo Díaz Reixa (Las Palmas de Gran Canaria, 1983),
personatge foguejat en l’underground barceloní, va adoptar aquest nom per als seus
projectes més personals. Des d’aleshores, el seu nom (i la seva música) ressona en tots els
continents fins a esdevenir el músic independent nacional amb més prestigi i projecció
global. Cadascun dels seus discos ha estat un desmarcatge i una fugida de l’anterior. Des
de la psicodèlia tropicalista d’Alegranza (2008), una orgia rítmica i alhora un estudi precís de
les músiques insulars, fins a Pop Negre (2010), una reivindicació i un assaig de les cançons
en alta fidelitat. Aquesta obra li va valer, entre altres coses, una trucada de Björk, que va
reclamar els seus serveis com a productor. Hiperasia (2016), el seu àlbum més trencat,
confessional i avançat, suposa l’enèsima cabriola, que el porta a aterrar al Teatre del CCCB
per retrobar-se amb el públic que el va veure emprendre el vol i davant el qual repassarà la
seva carrera amb una conferència musicada plena de sorpreses.
STEPHIN MERRITT (Canadà, 1966) és un dels indiscutibles grans talents pop dels darrers
vint anys. Els seus treballs en solitari, amb The 6ths i, sobretot, amb The Magnetic Fields,
són referències importantíssimes de la música popular contemporània. Treballs com
Holiday, Get Lost i en especial el meravellós triple àlbum 69 Love Songs han marcat una
generació de públic i artistes. Delicadesa, melodia i nuesa pop per part d’un dels grans
noms d’aquesta edició, que oferirà un concert únic a la ciutat.
Qui paga pel que altres esnifen? Qui ho porta a la porta? Qui mor per això? Qui es
beneficia, al final, de tot el merder? Els autors NACHO CARRETERO (periodista, autor de
Fariña), ALBERTO ARCE (periodista d’Associated Press i The New York Times, autor de
Novato en nota roja) i JUAN PABLO VILLALOBOS (novel·lista, autor de Fiesta en la
madriguera) analitzaran, per separat i de manera coral, cadascun en el seu estil particular, el
fenomen del narcotràfic internacional. A Galícia, Hondures o Mèxic. El transport, les
víctimes, la violència desencadenada, les conseqüències, les extravagàncies dels traficants,
les muntanyes de diners que es pasten i mouen, la complicitat dels governs i l’assentiment
tàcit del mercat europeu o nord-americà. No és una feina agradable, la d’aquests tres, però
algú l’ha de fer. Primera Persona els posa l’escenari, els llums i la vestimenta. Les idees, els
libels i els testimonis en primera, segona o tercera persona són només seus.
ARIES (Bilbao, 1979). Sota aquesta constel·lació s’amaga Isabel Fernández Reviriego,
música polifacètica, fanzinera i artista en majúscules. Seguim la Isa des de fa anys, quan
vam començar a sentir les melodies pop de Charades, un dels grups independents més
brillants de la dècada passada a l’estat. Ara, en solitari i amb el sobrenom d’Aries, la
bilbaïna amb residència a Galícia explora sonoritats electròniques sense perdre les
harmonies sixties que han caracteritzat tota la seva carrera, en el punt on es troben The
Association i Animal Collective. Vindrà al festival a presentar el seu tercer treball com a
Aries, Adieu or die, que es publicarà properament en edició conjunta entre La Castanya i K
Records, el mític segell d’Olympia que dirigeix Calvin Johnson, de Beat Happening.
JOHN COOPER CLARKE (Salford, 1949). Quina boqueta, John! Poeta punk, bard de
Salford, caricatura vivent de si mateix, escanyolit dandi de l’inframón i tipus afilat en
general, John Cooper Clarke és un dels artistes més procaços, mordaços i estimulants de la
poesia performance de tots els temps. La paraula és la seva espasa, el seu camp de
batalla, la seva (sovint única) eina. Va treure àlbums en segells pop; va compartir escenari (a
soles, com un valent) amb músics que imposaven respecte com Sex Pistols, Buzzcocks,
Elvis Costello o The Fall. Martin Hannett (de Factory Records) li va produir un disc; va
travessar amb dificultat una ominosa addicció a l’heroïna i uns dies sense empremta; va
compartir casa i vici ‒però no llit‒ amb Nico (Velvet Underground); va protagonitzar anuncis
de cereals; va desaparèixer i reaparèixer un parell de vegades; fans il·lustres es van anar
amuntegant a la seva porta (Arctic Monkeys, Plan B); la Universitat de Salford li va concedir
un títol honorífic; va posar música al final d’un capítol de Los Sopranos, i segueix aquí.
Calçant botins de taló cubà, amb aquest esplèndid pentinat niu-de-cigonya, la llengua
esmolada com mai i el cervell en mode hipervelocitat. No us en perdeu ni una coma.
Xavier Cugat sempre portava mitjons vermells. Xavier Cugat aparcava el seu Rolls Royce
davant de casa seva a Barcelona: l’Hotel Ritz. Xavier Cugat tocava el violí, tocava moltes
dones, tocava molts diners gràcies a grans produccions de Hollywood, on enarborava la
seva batuta. Xavier Cugat va ser el primer gran català global i pop. No és estrany que
JORDI PUNTÍ (Manlleu, Barcelona, 1967), un dels autors catalans més prestigiosos (gràcies
a novel·les com Maletes perdudes), se sentís fascinat per la seva figura des de ben petit.
Aquesta obsessió l’ha portat a preparar una novel·la sobre la figura de Cugat. Per fer-ho, ha
passat deu mesos escrutant papers a la biblioteca pública de Nova York, absolutament
obsessionat amb els acudits, les marimbes i les pilleries del seu protagonista. A Primera
Persona oferirà una conferència. El títol en dóna moltes pistes: «Hotels, avions i jutjats. O un
intent de novel·lar la vida i miracles de Xavier Cugat».
JUAN MARSÉ (Barcelona, 1933) i CARLOS ZANÓN (Barcelona, 1966). La presència d’un
nom com el de Juan Marsé és d’aquelles que justifiquen fer aquest festival. Novel·lista
multipremiat, cronista de la Barcelona obrera i company de batalles de Manuel Vázquez
Montalbán, Eduardo Mendoza o Terenci Moix. Marsé ens repassarà tota la seva carrera en
una apassionant entrevista en directe perpetrada per Carlos Zanón, flamant guanyador del
premi Hammet de novel·la negra amb el seu Yo fui Johnny Thunders i que actualment està
promocionant el seu nou llibre de contes, Marley estaba muerto (RBA), i és considerat un
dels hereus naturals de Marsé.
THE JUNE BRIDES constitueixen un dels grups més vivaços de l’indie pop original anglès,
collita 1981-1986. Encara englobats a la babalà en l’òrbita C86 o twee, The June Brides
eren més audaços, estranys i arrabassats que molts dels seus contemporanis. Cantaven
sobre estar «malalt, cansat i borratxo» i pertànyer-a-alguna cosa, amb unes lletres tan
elevades com les de The Smiths (als quals fan de teloners sovint) i un pop tan emotiu com
The Jam. Sonaven al trot, mig desmuntats (l’escriptor Dave Eggers, fan vitalici, va dir que
sonaven humans, com si haguessin enregistrat els discos «mig borratxos en una sala
d’estar plena de llibres»), usaven trompeta mexicana i violí udolant, portaven tupè i ulleres i
gavanys i jerseis de coll en punta, van enregistrar alguns dels singles més excitants de la
dècada, el seu àlbum There are eight million stories va ser número 1 anglès i va romandre
en el Top 10 durant 28 setmanes. Paul Heaton (The Housemartins) i Robert Forster (The GoBetweens) els van adorar i els adoren encara. L’any 2016 segueixen tan entusiastes i
melòdics com sempre, i Primera Persona els lloga un avió amb destinació al teatre del
CCCB. Per primera vegada a Espanya! (compte!!).
Les entrades del Primera Persona 2016 ja són a la venda a través de Ticketea.com i a les
taquilles del CCCB.
Coincidint amb la celebració a Barcelona del Primera Persona, La Casa Encendida de
Madrid oferirà, dissabte 7 de maig, una selecció d’artistes que han participat al Primera
Persona al llarg dels seus cinc anys: Ben Brooks, Renata Adler, James Rodhes i Megamix.
PROGRAMACIÓ
Divendres 06/05/2016
Sessió 1: Zeina Abirached + Sergi Pàmies & Revista Panenka + Renata Adler & Begoña
Gómez + James Rhodes & Javier Blánquez
Hora: 19.00 h
Divendres 06/05/2016
Sessió 2: Riba & Sisa + El Guincho + Stephin Merritt
Hora: 22.00 h
Dissabte 07/05/2016
Sessió 3: NARCOS (Alberto Arce, Nacho Carretero i Juan Pablo Villalobos) + ARIES + John
Cooper Clarke
Hora: 19.00 h
Dissabte 07/05/2016
Sessió 4: Jordi Puntí parla de Xavier Cugat + Marsé & Zanón + The June Brides
Hora: 22.00 h
INFORMACIÓ GENERAL:
PRIMERA PERSONA
Divendres 6 i dissabte 7 de maig de 2016
Sala Teatre del CCCB
Preu per sessió: 7 € / Reduït: 5 €
Venda d’entrades anticipades: Ticketea.com
Més informació:
http://primerapersonabcn.blogspot.com.es/
Facebook Primera Persona
Twitter: @primera_persona #PrimeraPersona16
Nota de premsa i imatges:
http://www.cccb.org/ca/connecta/premsa/primera-persona-2016/223006
Servei de premsa del CCCB · Mònica Muñoz i Laura Bayo - 93 306 41 23 / [email protected]

Documents pareils

La nova operadora de telefonia catalana Par

La nova operadora de telefonia catalana Par Aquesta aposta de la DO Penedès serveix per desmarcar-se de la DO Cava, l'única DO sense una vinculació directa amb un territori delimitat ja que és pròpia tant dels Països Catalans com de l'Estat ...

Plus en détail

Vols tastar-lo? - Cossetània Edicions

Vols tastar-lo? - Cossetània Edicions En una carta des de Dublín del 9 de desembre de 1909, publicada a Cartes d’amor a Nora Barnacle, Joyce escriu: “Sembles ansiosa de saber com vaig rebre la teva carta, que dius que és pitjor que la ...

Plus en détail